| dbpprop:abstract
|
- Council communism (occasionally referred to as Council Marxism) is a far-left movement originating in Germany and the Netherlands in the 1920s. Its primary organization was the Communist Workers Party of Germany (KAPD). Council communism continues today as a theoretical and activist position within both left-wing Marxism and libertarian socialism. The central argument of council communism, in contrast to those of social democracy and Leninist Communism, is that democratic workers' councils arising in the factories and municipalities are the natural form of working class organisation and governmental power. This view is opposed to both the reformist and the Leninist ideologies, with their stress on, respectively, parliaments and institutional government (i.e. , by applying social reforms), on the one hand, and vanguard parties and participative democratic centralism on the other. The core principle of council communism is that the government and the economy should be managed by workers' councils composed of delegates elected at workplaces and recallable at any moment. As such, council communists oppose the idea of an authoritarian "State socialist"/"State capitalist" planned economy. They also oppose the idea of a "revolutionary party", since council communists believe that a revolution led by a party will necessarily produce a party dictatorship. Council communists support a worker's democracy, which they want to produce through a federation of workers' councils. Council communism are by some viewed as being similar to Anarchism because they criticize Leninist ideologies for being authoritarian and reject the idea of a vanguard party.
- Unter Rätekommunismus versteht man eine marxistische Bewegung, deren Idee des Kommunismus vor allem vom Gedanken der Selbstverwaltung und Basisdemokratie in Arbeiterräten geprägt ist.
- El comunisme de consells és un concepte sorgit en l'àmbit de la esquerra comunista germanicoholandesa. Sorgix a Europa occidental de la crítica dels models tradicionals de partits i polítiques comunistes. Els primers teòrics que el van formular (entre els que es destaca Anton Pannekoek i Otto Rühle) ho van fer després de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa, i va tindre com a desencadenant la dissidència provocada per la deriva autoritària de la URSS i la deriva Burocràtica de la Tercera Internacional, la que tindria lloc i culminaria fonamentalment durant el període estalinista. Un teòric més jove però no menys important va ser Paul Mattick. El consejismo oposa al comunisme de partit el comunisme dels consells obrers, és a dir la forma d'autoorganització obrera dels primers moments de la Revolució Russa, de la Revolució Alemanya i de la insurrecció popular italiana coneguda com biennio rosso, que segons la seua opinió eren la forma naturalment i plenament democràtica d'organització de la classe obrera conscient del seu paper històric. En estos consells els treballadors triaven als seus propis representants d'entre les seues files com delegats revocables en qualsevol moment. Els teòrics consellistes van trobar també un precedent en els textos i la pràctica política de Rosa Luxemburg, la defensa de de la qual la "acció espontània" dels treballadors s'oposava al dirigisme dels partits leninistes. Però els comunistes consejistas van portar més enllà la crítica al dirigisme. Per als consejistas, el paper dels comunistes era posar la seua activitat de debat, aclariment i propaganda al servici de l'activitat quotidiana de la classe obrera organitzada en els consells de fàbrica, barri o universitat, llocs on havia de residir la capacitat de decidir les accions i de portar-les a cap. Les posicions antiautoritàries consejistas estan pròximes al concepte anarquista de democràcia directa i la seua visió assembleària de la gestió dels mitjans de producció els aproxima clarament a les tesis autogestionaries dels moviments llibertaris. No obstant això han arribat a eixes posicions des d'una evolució marxista independent i a través d'una ruptura política amb la socialdemocràcia primer i amb el bolxevisme després. El consejismo reivindica un marxisme que s'aparta críticament dels corrents socialdemòcrates i leninistes. Segons el consejismo, els partits polítics i els sindicats són estructures contràries a l'autoemancipació de la classe obrera ja que van ser creades per a integrar a la classe obrera dins del capitalisme i no per a destruir-ho revolucionàriament. D'esta manera el comunisme de consells es diferencia tant del "comunisme de partit" com del sindicalisme revolucionari o anarcosindicalismo. El comunisme de consells advoca per la "organització unitària" que unifique la lluita revolucionària i la lluita per reformes i que es base en la autonomia proletària i la democràcia directa. Es reclamarien del consejismo moltes de les organitzacions i grups d'intel·lectuals que van contribuir a desencadenar les revoltes de la dècada de 1960, entre ells Socialisme o barbàrie o la Internacional Situacionista.
- El comunismo consejista, consejismo o comunismo de consejos es una corriente proletaria-revolucionaria surgida en el ámbito de la izquierda comunista germano-holandesa de los años 1920-1930. Su punto de diferenciación y ruptura con la socialdemocracia y el leninismo está en la crítica de los modelos tradicionales de partidos y políticas comunistas. La formulación temprana de la teoría comunista-consejista fue llevada a cabo por Anton Pannekoek y Otto Rühle, en el transcurso de la revolución alemana. Un teórico consejista posterior y más joven pero no menos importante fue Paul Mattick.
- Le communisme de conseils ou conseillisme est un courant marxiste antiléniniste pour qui les conseils ouvriers doivent s’organiser en pouvoir insurrectionnel et diriger la société : le terme marque l'opposition au « communisme de parti » et aux conceptions de Lénine pour qui seul le parti devait diriger la révolution et la société socialiste. Ce courant est parfois désigné par l'appellation « communisme de gauche ». Les références sont le luxembourgisme allemand, les conseils ouvriers, de paysans ou de commune pratiqués en Russie en 1905 et en 1917, lors de la révolution allemande en 1918-1919, ou l'expérience des conseils ouvriers de Turin en 1919, puis les conseils en Hongrie en 1956, etc. Pour les conseillistes, les conseils ouvriers doivent être les seules structures organisant la société socialiste : les conseils ouvriers sont une forme de démocratie directe. Le communisme de conseils se réclame d'une continuité du mouvement ouvrier. Outre la référence aux conseils ouvriers, les conseillistes se distinguent souvent par le rejet des syndicats, considérés comme des structures réformistes, mais aussi par le refus de participer aux élections ou de soutenir les luttes « de libération nationale ». Le communisme de conseil refuse parfois l'antifascisme en tant qu'alliance avec la bourgeoisie. Pour certains, l'antifascisme, en abandonnant la lutte de classe, ne fait que faire le jeu du fascisme : seules la lutte de classe et la lutte contre le capitalisme peut permettre de combattre efficacement le fascisme. La démocratie bourgeoise est à cet égard considérée comme une forme spécifique du capitalisme pouvant se faire fascisme pour remettre en marche le processus capitaliste. Quant à l'URSS et aux différents pays dits « communistes », tous ces régimes sont pour les communistes de conseils des capitalismes d'État, voire des « fascismes rouges ». La révolution bolchévique de 1917 est parfois considérée comme une « révolution bourgeoise » et un coup d'État.
- A tanácskommunizmus a marxista, de antileninista kommunista eszmeáramlatok egyike. A tanácskommunizmus legfőbb alapelve, amelyben különbözik a marxizmus–leninizmustól, az államhatalom gyakorlásáról vallott nézete. A tanácskommunizmus hívei szerint az államhatalom gyakorlásának módja a munkástanácsok rendszere, nem a kommunista párt által vezetett proletárdiktatúra. A tanácskommunisták elutasították Lenin politikáját és a szovjet rendszert, úgy vélték, hogy a Szovjetunió nem kommunista, hanem kapitalista állam, amelyben a tőkések osztályának szerepét a pártapparátus vette át, ezért a szovjet rendszert államkapitalistának nevezték.
- Radencommunisme is een stroming binnen het marxisme, begin jaren '20 ontstaan in Nederland en Duitsland, waarin arbeidersraden op bedrijfsniveau worden gezien als de primaire vorm van revolutionaire organisatie. Radencommunisten verwerpen het idee van een voorhoedepartij. Het radencommunisme toont daarin gelijkenis met het libertair socialisme. De belangrijkste Nederlandse theoretici van het radencommunisme waren Anton Pannekoek en Herman Gorter. Ook Bela Kun, die in 1919 een korte heerschappij kende in Hongarije, was een aanhanger van deze ideologie.
- Rådskommunisme er en kommunistisk ideologi med sterke innslag av syndikalisme. Der andre kommunistiske retninger har en revolusjonær strategi som innebærer jobbing gjennom en rekke ulike kanaler, inkludert valg, tar den rådskommunistiske strategien utgangspunkt i arbeidsplassene, og ser på opprettelse av såkalte arbeiderråd som den eneste måten en sosialistisk revolusjon kan seire på. De fleste rådskommunistene tar også avstand fra samarbeid med reformister i forhold til konkrete saker. Ulikt syndikalismen er imidlertid rådskommunismen basert på marxistisk teori, og er særlig sterkt inspirert av skriftene til Rosa Luxemburg. Rådskommunismen har aldri hatt spesielt stor innflytelse, men spilte en viss rolle i Tyskland og Nederland tidlig på 1920-tallet. Den fikk også en viss renessanse i forbindelse med fremveksten av det nye venstre på 1960-tallet, blant annet blant de franske situasjonistene. Av viktige rådskommunistiske teoretikere kan nevnes Anton Pannekoek, Herman Gorter, Paul Mattick og Sylvia Pankhurst. Ideologisk har rådskommunismen flere likhetstrekk med venstrekommunismen, men der venstrekommunismen åpner for flere ulike revolusjonære strategier begrenser rådskommunismen seg til arbeiderrådsstrategien. Slik sett kan også rådskommunismen sees på som en variant av venstrekommunismen.
- Comunismo de Conselhos é uma corrente política marxista que teve sua origem nos anos 1920 na Alemanha e Holanda e foi representada pela esquerda do KPD (Partido Comunista da Alemanha) e pelo SPD (Partido Social-Democrata da Alemanha). Destacaram-se nessa corrente Anton Pannekoek, Herman Gorter, Otto Rühle, Karl Korsch, Paul Mattick, entre outros. Esta tendência surge no interior do movimento revolucionário do início do século XX, em contraposição tanto ao revisionismo da social-democracia quanto ao bolchevismo de Lênin e dos bolcheviques russos e seus partidários no resto do mundo. O comunismo de conselhos tem como antecessor o luxemburguismo, fundado nas teses e práticas de Rosa Luxemburgo, comunista radical alemã que foi a primeira a realizar a crítica aos líderes revisionistas do Partido Social-Democrata Alemão, Eduard Bernstein e Karl Kautsky e a Lênin. A Revolução Bolchevique a burocratização e esvaziamento dos sovietes acirraram as divergências dos comunistas ocidentais em relação ao bolchevismo russo. Eles foram duramente criticados por Lênin. Eles qualificaram o regime russo de capitalismo de estado. Para os conselhistas, os países ditos socialistas nada têm a ver com o comunismo. Os representantes do comunismo de conselhos acabaram passando do "apoio crítico" ao regime soviético a sua recusa total. Eles também efetivaram crítica ao pensamento de Lênin, Trotsky e Stálin, ou seja, ao bolchevismo enquanto ideologia, tanto em seus aspectos filosóficos e políticos quanto em seus aspectos econômicos. Com a experiência da Revolução Alemã e as várias tentativas de revolução proletária na Rússia, Itália, Hungria, entre outros países, e a emergência dos conselhos operários como organização proletária e revolucionária, formou-se uma nova tendência que se opunha tanto à social-democracia quanto ao bolchevismo, o conselhismo, defendendo a tese de que os conselhos operários são os órgãos da revolução proletária e da organização da sociedade comunista, abolindo o Estado e os partidos políticos, bem como outras organizações burocráticas. O comunismo de conselhos passou a criticar os partidos políticos em geral e afirmar o seu caráter contra-revolucionário, tal como os sindicatos. Os comunistas de conselhos passaram, após as derrotas das tentativas de revolução proletária na Europa, a editar revistas e publicar livros, nos quais a crítica ao bolchevismo era um ponto central. Anton Pannekoek se tornou o principal teórico dos conselhos operários, principalmente após o lançamento de seu livro Os Conselhos Operários. Karl Korsch se tornou o seu mais importante representante filosófico, através de suas obras Marxismo e Filosofia e Karl Marx. Otto Rühle, que discordava de alguns pontos dos demais conselhistas, também foi um dos mais importantes teóricos do conselhismo, entre outros. O Comunismo de Conselhos atravessou várias fases. Desde o seu embrião representando pelas esquerdas dissidentes e luxemburguismo, até sua formação nos anos 1920 e seus desdobramentos após a derrota e, principalmente, depois da Segunda Guerra Mundial, no qual as obras de Korsch, Pannekoek e Mattick, foram as mais importantes. Eles exerceram influências em vários pensadores, intelectuais, militantes e grupos políticos: o Grupo Socialismo ou Barbárie; A Internacional Situacionista; e vê sua influência renascer com o Movimento Antiglobalização. Na Espanha, Brasil e Portugal, esta tendência exerce influência sobre vários grupos políticos, sendo que muitos se denominam conselhistas.
- Коммунизм рабочих советов — левокоммунистическое движение, возникшее в Германии и Нидерландах в 1920-х годах, отвергающее идею партии как авангарда пролетариата (так как это обязательно приведет к партийной диктатуре). Сторонники коммунизма рабочих советов ратовали за рабочую демократию, которая реализуется через федерацию рабочих советов, составленных из делегатов, избранных на рабочих местах и подлежащих отзыву в любой момент.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
