| dbpprop:abstract
|
- In music, a contralto is a type of classical female singing voice with a vocal range somewhere between a tenor and a mezzo-soprano. The term is used to refer to the deepest female singing voice. The typical contralto range lies between the F below middle C (F3) to two Fs above middle C (F5). In the lower and upper extremes, some contralto voices can sing from the E below middle C (E3) to two B♭s above middle C (B♭5). The contralto voice has the lowest tessitura of the female voices and is noted for its rich and deep vocal timbre. In current operatic practice, female singers with very low tessituras are often included among mezzo-sopranos, because singers in both ranges are able to cover the other, and true operatic contraltos are very rare. The term contralto is not synonymous with the term alto which designates a specific part within choral music and is not a voice type. Technically, "alto" is only a separate category in choral music where it refers simply to the vocal range and does not consider factors like vocal tessitura, vocal timbre, vocal facility, and vocal weight. For information regarding non-classical singers see Voice classification in non-classical music. Although both men and women may have voices in the contralto vocal range, the word is always used in the context of a female singer. Men singing in the contralto, mezzo-soprano, or soprano range are called countertenors. Contraltos are fairly rare in opera, since there is very little work that was written specifically for them. Most of the time, contralto roles are limited to playing male figures that were originally intended to be performed by castrato singers or playing female villains such as witches, but they do occasionally get to play more feminine roles - such as Angelina in La Cenerentola; Rosina in The Barber of Seville, and Olga in Eugene Onegin. A common saying among contraltos is that they're only allowed to play 'witches', 'bitches', or 'britches'."
- Registres vocals Veus femenines Soprano Mezzosoprano Contralt Veus masculines Sopranista Contratenor Tenor Baríton Baix-baríton Baix La contralt és el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol2 al fa4. Són les que arriben a les notes més greus. Antigament també se l'anomenava alt, però aquesta denominació ha quedat en desús. Supera a la mezzosoprano dramàtica en la potència amb què ataca els greus, el seu punt fort, i el seu timbre és fosc i càlid. Les autèntiques veus de contralt són relativament escasses i per això moltes vegades las partitures per contralt solen ser cantades per mezzosopranos especialment per aquelles que poden cantar notes més greus. L'interval de la veu es barreja amb l'habitual dels contratenors, i en molts casos contratenors i contralts poden intercanviar els papers, especialment en la música renaixentista i barroca, i sovint les contralts interpreten partitures escrites per a castrati de veu greu. Dintre de la veu de contralt trobem diferents matisos: Contralt dramàtica: A causa de el seu timbre fosc, en el repertori de les contralts sovintegen papers dramàtics que requereixen gran intensitat d'expressió, encara que resulta bastant difícil que una contralt realitzi molts ornaments. És habitual que les contralts interpretin papers que van ser escrits originalment per a veu de castrati (per això, en moltes ocasions han d'executar rols masculins). Dos exemples de contralt dramàtica són la nord-americana Marilyn Horne (com Romeo Montecchio en I Capuletti e i Montecchi de Vincenzo Bellini) o Hitomi Katagiri (com Erda al Sigfrid de Richard Wagner). Contralto còmica o buffa: És el nom que es dóna a una contralt quan interpreta un paper còmic. És una veu de contralt amb capacitat per a cantar ornaments, encara més difícil de trobar que la contralt dramàtica. Un exemple és Adriana Plot com a Marcelina a Le nozze di Figaro de Mozart. El terme també s'aplica a instruments en el cas en què un mateix instrument es construeix en mides diferents que puguin sonar en tessitures diverses amb un timbre homogeni. En aquest cas el contralt (anomenat, també alt) és l'instrument de tessitura immediatament més greu que el soprano. Això es dóna sobretot en instruments utilitzats en el Renaixement i en el Barroc com la viola de gamba, la flauta de bec, etc. Actualment s'aplica al saxòfon.
- El contralto es la voz femenina o masculina más grave, y destaca por la rica sonoridad y amplitud de su registro graves. El término también se usa como sinónimo para la persona que canta con esa voz. Las mujeres con verdadera voz de contralto son extremadamente raras y la mayor parte de las mujeres cantan los papeles de contralto son en realidad mezzosopranos que consiguen alcanzar los graves del contralto ahuecando la voz y valiéndose del pecho. El término contralto proviene de «alto», denominación que ha caído en desuso, la cual proviene del latín altus: ‘alto’. Aunque tanto los hombres como las mujeres pueden tener voces dentro de la extensión vocal del contralto, este término siempre se usa refiriéndose al sexo femenino. Al hombres que canta en la tesitura de contralto, mezzosoprano o soprano, se les denomina contratenor.
- Dans la musique occidentale, et plus précisément, la musique classique, un contralto est le type de voix féminine dont la tessiture est la plus grave. L'étendue de la voix de contralto (le plus souvent du fa au fa) correspond à peu de chose près, à celle de la voix masculine de contreténor. L'abréviation alto n'est pas tout à fait synonyme de contralto. En effet, l'alto désigne plus précisément un type d’emploi dans les chœurs, tandis que le contralto fait référence à une voix de soliste. Les deux termes néanmoins sont parfois confondus. Il existe essentiellement deux sous-catégories de contraltos qui diffèrent par le caractère des personnages qu'ils interprètent, la puissance de la voix et la richesse du timbre : le contralto dramatique et l’alto bouffe.
- In musica, il termine contralto designa sia la più grave delle voci femminili, sia la cantante che la possiede, sia il suo registro peculiare. L'estensione della voce di contralto è di due ottave, dal sol grave al sol acuto (sol - sol), tuttavia in alcuni casi può scendere al fa e salire al la.
- Kontralt (alt głęboki) - najniższy rodzaj głosu żeńskiego. Skala kontraltu obejmuje co najmniej dźwięki od c do c. Kontralt brzmi jak alt ale jest zazwyczaj głosem o większej skali - w niektórych przypadkach aż do wysokiego c-trzykreślnego sopranu. Kontralt jest rzadko spotykanym głosem zwłaszcza w Europie. Przede wszystkim kontralt - wbrew powszechnemu mniemaniu - nie jest głosem niższym niż alt. Kontralt jest głosem bardziej wszechstronnym i rozległym. Posiada w przeciwieństwie do krótkiego altu skalę ponad trzech oktaw. W dolnym rejestrze brzmi nisko i ciemno jak alt, lecz w górnym rejestrze, którego brak altowi, brzmi jak sopran. I jeszcze różnica podstawowa: kontralt, w przeciwieństwie do altu, musi mieć biegłość techniczną, czyli umiejętność szybkiego śpiewania, zwaną koloraturą. Altowi na ogół ta umiejętność nie jest potrzebna.
- O Contralto é o timbre feminino mais pesado, e soa quase que com a plenitude de uma voz masculina. É um timbre robusto e vigoroso, chamado também de contralto profundo. Sua extensão aguda é curta e compensada no registro grave. Não tem divisão interna por timbre, e raramente canta papéis em Óperas. Sua tessitura usual é do Fá2 ao Fá4.
- Файл:Altstimme. png Диапазон контральто. Контра́льто — самый низкий женский голос глубокого грудного бархатистого тембра. Рабочий диапазон: ми малой октавы — фа второй октавы. В опере композиторы часто писали для контральто партии мальчиков-подростков и юношей.
- Kontralto, kadın seslerinin en kalını ve böylesi sesi olan kadın şarkıcı, alto. Bu İtalyanca terim bazı müzik araçlarının ses genişliğini belirtmek te de kullanılır. 1855'te yapılan, viyolaya benzer, geniş boyutlu ve kalın ötümlü müzik aracı da bu adla anılır.
|
| rdfs:comment
|
- In music, a contralto is a type of classical female singing voice with a vocal range somewhere between a tenor and a mezzo-soprano. The term is used to refer to the deepest female singing voice. The typical contralto range lies between the F below middle C (F3) to two Fs above middle C (F5). In the lower and upper extremes, some contralto voices can sing from the E below middle C (E3) to two B♭s above middle C (B♭5).
- Registres vocals Veus femenines Soprano Mezzosoprano Contralt Veus masculines Sopranista Contratenor Tenor Baríton Baix-baríton Baix La contralt és el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol2 al fa4. Són les que arriben a les notes més greus. Antigament també se l'anomenava alt, però aquesta denominació ha quedat en desús. Supera a la mezzosoprano dramàtica en la potència amb què ataca els greus, el seu punt fort, i el seu timbre és fosc i càlid.
- El contralto es la voz femenina o masculina más grave, y destaca por la rica sonoridad y amplitud de su registro graves. El término también se usa como sinónimo para la persona que canta con esa voz. Las mujeres con verdadera voz de contralto son extremadamente raras y la mayor parte de las mujeres cantan los papeles de contralto son en realidad mezzosopranos que consiguen alcanzar los graves del contralto ahuecando la voz y valiéndose del pecho.
- Dans la musique occidentale, et plus précisément, la musique classique, un contralto est le type de voix féminine dont la tessiture est la plus grave. L'étendue de la voix de contralto (le plus souvent du fa au fa) correspond à peu de chose près, à celle de la voix masculine de contreténor. L'abréviation alto n'est pas tout à fait synonyme de contralto.
- In musica, il termine contralto designa sia la più grave delle voci femminili, sia la cantante che la possiede, sia il suo registro peculiare. L'estensione della voce di contralto è di due ottave, dal sol grave al sol acuto (sol - sol), tuttavia in alcuni casi può scendere al fa e salire al la.
- Kontralt (alt głęboki) - najniższy rodzaj głosu żeńskiego. Skala kontraltu obejmuje co najmniej dźwięki od c do c. Kontralt brzmi jak alt ale jest zazwyczaj głosem o większej skali - w niektórych przypadkach aż do wysokiego c-trzykreślnego sopranu. Kontralt jest rzadko spotykanym głosem zwłaszcza w Europie. Przede wszystkim kontralt - wbrew powszechnemu mniemaniu - nie jest głosem niższym niż alt. Kontralt jest głosem bardziej wszechstronnym i rozległym.
- O Contralto é o timbre feminino mais pesado, e soa quase que com a plenitude de uma voz masculina. É um timbre robusto e vigoroso, chamado também de contralto profundo. Sua extensão aguda é curta e compensada no registro grave. Não tem divisão interna por timbre, e raramente canta papéis em Óperas. Sua tessitura usual é do Fá2 ao Fá4.
- Файл:Altstimme. png Диапазон контральто. Контра́льто — самый низкий женский голос глубокого грудного бархатистого тембра. Рабочий диапазон: ми малой октавы — фа второй октавы. В опере композиторы часто писали для контральто партии мальчиков-подростков и юношей.
- Kontralto, kadın seslerinin en kalını ve böylesi sesi olan kadın şarkıcı, alto. Bu İtalyanca terim bazı müzik araçlarının ses genişliğini belirtmek te de kullanılır. 1855'te yapılan, viyolaya benzer, geniş boyutlu ve kalın ötümlü müzik aracı da bu adla anılır.
|