Concepción Arenal was a Spanish feminist writer and activist. Born in Ferrol, Galicia, she excelled in literature and was the first woman to attend university in Spain. She was also a pioneer and founder of the feminist movement in Spain. Her father, Ángel del Arenal, was a liberal military officer who was often imprisoned for his ideology and opposition to the regime of Ferdinand VII. He fell ill in prison and died in 1829, when Concepción was aged 8.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • Concepción Arenal was a Spanish feminist writer and activist. Born in Ferrol, Galicia, she excelled in literature and was the first woman to attend university in Spain. She was also a pioneer and founder of the feminist movement in Spain. Her father, Ángel del Arenal, was a liberal military officer who was often imprisoned for his ideology and opposition to the regime of Ferdinand VII. He fell ill in prison and died in 1829, when Concepción was aged 8. She moved to Armaño with her mother, and then to Madrid in 1834, to attend the school of the Count of Tepa. Against her mother’s wishes in 1841 she entered the Faculty of Law of the Central University, becoming the first woman in Spain to attend University, where she was forced to wear masculine attire. She also attended political and literary debates, unheard of at the time for a woman. She graduated and in 1848 she married lawyer and writer Fernando García Carrasco. They had three children: a daughter that died shortly after birth, and two sons, Fernando (b. 1850) and Ramón (b. 1852). In her later years, her health being a permanent cause of concern, Concepción Arenal lived with her son Fernando and Fernando's second wife, Ernestina Winter. Concepción Arenal and her husband collaborated closely on the liberal newspaper Iberia until Fernando’s death in 1859. Penniless she was forced to sell all her possessions in Armaño and moved into the house of violinist and composer Jesús de Monasterio in Potes, Cantabria, where in 1859 she founded the feminist group Conference of Saint Vincent de Paul in order to help the poor. Two years later the Academy of Moral Sciences and Politics awarded her a prize for her work "Beneficence, philanthropy and charity". It was the first time the Academy gave the prize to a woman. In later years she published poetry books and essays such as “Letters to delinquents” (1865), “Ode against slavery” (1866), “Convicts, the people and the executioner” and “The execution of the death sentence” (1867). In 1868 she was named Inspector of Women’s Correctional Houses and in 1871 began fourteen years of collaboration with the Madrid-based magazine The Voice of Charity. In 1872 she founded the Construction Beneficiary, a society dedicated to building cheap houses for workers. She also worked with the Red Cross helping the injured of the Carlist War, working in a hospital in Miranda de Ebro, later being named Secretary General of the Red Cross between 1871 and 1872. In 1877 she published Penitentiary Studies. Concepción Arenal died the morning of 4 February 1893 in Vigo, where she was buried a day later. Her epitaph is her personal motto: To virtue, to life, to science. Arenal’s achievements were extraordinary in a largely traditional Spain, focusing her work on those marginalised in society. She wrote not only extensively on the state of prisons for both men and women, but also on the role of women in society in works such as La Mujer del Porvenir (1869), The education of women, The current state of women in Spain, The work of women, The woman of the house (1883) and Domestic service. It is this work which made her known as the founder of the feminist movement in Spain. A statue to Concepción Arenal has been erected in Madrid, and the Library of Law, Political Sciences and Labour Relations of the University of Santiago de Compostela bears her name. Ideologically, Arenal was a reformist deeply rooted in Christian doctrine.
  • Concepción Arenal de Ponte va ser una escriptora i precursora del moviment feminista a Espanya Va nàixer en una modesta casa del barri conegut com Ferrol Vello. Son pare, Ángel del Arenal, va ser un eminent militar que va patir moltes vegades presó per la seua ideologia liberal i per estar en contra del règim monàrquic absolutista del rei Ferran VII. A conseqüència de les estades a la presó, va caure malalt i va morir l'any 1829, quedant Concepción òrfa de pare als 8 anys. L'any 1829 va marxar amb sa mare, de qui va rebre una fèrria formació religiosa, a Armaño. Sa mare era d'origent noble, sent germana del comte de Vigo. El 1834 la mare es va traslladar a Madrid amb les seues dues filles: Concepción i Antonia (Luisa, ta tercera, havia mort). A Madrid, Concepción va estudiar en un col·legi per a senyoretes. Set anys després va entrar, contra la voluntat de sa mare, com a oient en la Facultat de Dret de la Universitat Central, vestint robes masculines, ja que en aquella època l'educació universitària estava prohibida a les dones. Vestida també d'home, Concepción va participar en tertúlies polítiques i literàries, lluitant així contra el que estava establert en l'època per a la condició femenina. A la Universitat, Concepción Arenal va conèixer l'home que esdevindria el seu espòs. L'any 1848 es casa amb Fernando García Carrasco, home capaç de comprendre i d'acceptar l'actitud combativa de Concepción davant les injustícies de la seua època. Concepción tenia vint-i-vuit anys i el seu espòs quaranta. Fernando García Carrasco era advocat i periodista d'ideologia liberal. El matrimoni va tenir diversos fills, però tots menys un van morir precoçment. El supervivent, Fernando García Arenal, va ser enginyer de Camins, Canals i Ports. Concepción i el seu espòs van col·laborar plegats en el periòdic liberal Iberia, fins que l'any 1857 Fernando va morir de tuberculosi i Concepción es va quedar sola i sense recursos. Forçada a vendre les seues possessions d'Armaño per les dificultats econòmiques que travessava, es va traslladar a la casa del violinista Jesús de Monasterio a Potes (Cantàbria), on va fundar l'any 1859 el grup femení de les Conferències de Sant Vicent de Paul per a ajudar els pobres. Dos anys després, el 1861, l'Academia de Ciencias Morales y Políticas la va premiar per la seua memòria La beneficència, la filantropia i la caritat. Era la primera vegada que l'Acadèmia premiava una dona. L'any 1863 va esdevenir la primera dona en rebre el títol de Visitadora de Presons de Dones, càrrec que va ostentar fins al 1865. Posteriorment va publicar llibres de poesia i assaig com Cartas a los delincuentes (1865), Oda a la esclavitud (1866) —Que va ser premiada per la Societat Abolicionista de Madrid—, El reo, el pueblo y el verdugo o La ejecución de la pena de muerte (1867). L'any 1868, va ser nomenada Inspectora de Cases de Correcció de Dones, i tres anys després, el 1871, va començar a col·laborar amb la revista La Voz de la Caridad, de Madrid, en la que va escriure durant catorze anys sobre les misèries del món que l'envoltava. L'any 1872 va fundar la Constructora Benéfica, una societat que es dedicava a la construcció de cases barates per a obrers. Posteriorment també va col·laborar organitzant a Espanya la Creu Roja del Socors, per als ferits de les guerres carlines, posant-se al front d'un hospital de campanya per als ferits de guerra a Miranda de Ebro. El 1877 va publicar Estudios Penitenciarios. Amb Concepció Arenal naix el feminisme a Espanya, perquè des de jove va lluitar per trencar els cànons establerts per a la dona, rebel·lant-se contra la tradicional marginació del sexe femení, i reivindicant la igualtat en totes les esferes socials per a la dona. Va morir el 4 de febrer de 1893 a Vigo, on va ser soterrada. És el seu epitafi el lema que la va acompanyar durant tota la seua vida: A la virtut, a una vida, a la ciència
  • Concepción Arenal fue una escritora española. Nacida en una modesta casa del barrio conocido como Ferrol Vello, su padre, Ángel del Arenal, fue un eminente militar que sufrió muchas veces prisión por su ideología liberal y por estar en contra del régimen monárquico absolutista del rey Fernando VII. Consecuencia de las estancias en prisión, cayó enfermo y muere en 1829, quedando Concepción huérfana de padre a los 8 años. En 1829 marcha con su madre a Armaño, de quien recibió una férrea formación religiosa. En 1834 se trasladan a Madrid, donde Concepción estudia en un colegio para señoritas. Siete años después entra, contra la voluntad de su madre, como oyente en la Facultad de Derecho de la Universidad Central, vistiendo ropas masculinas, puesto que en la época la educación universitaria estaba vedada a las mujeres. Vestida también de hombre, Concepción participa en tertulias políticas y literarias, luchando así contra lo establecido en la época para la condición femenina. Acabada la carrera, se casó en 1848 con el también abogado y escritor Fernando García Carrasco. Años después colaborarían juntos en el periódico liberal Iberia, hasta que en 1857 Fernando murió de tuberculosis y Concepción se quedó sola y sin recursos. Forzada a vender sus posesiones en Armaño por las dificultades económicas que atravesaba, se trasladó a la casa del violinista Jesús de Monasterio en Potes (Cantabria), donde fundó en 1859 el grupo femenino de las Conferencias de San Vicente de Paúl para ayuda de los pobres. Dos años después, en 1861, la Academia de Ciencias Morales y Políticas la premió por su memoria La beneficencia, la filantropía y la caridad. Era la primera vez que la Academia premiaba a una mujer. En 1863 se convierte también en la primera mujer que recibe el título de Visitadora de Cárceles de Mujeres, cargo que ostentó hasta 1865. Posteriormente publicó libros de poesía y ensayo como Cartas a los delincuentes (1865), Oda a la esclavitud (1866) —que fue premiada por la Sociedad Abolicionista de Madrid—, El reo, el pueblo y el verdugo o La ejecución de la pena de muerte (1867). En 1868, es nombrada Inspectora de Casas de Corrección de Mujeres, y tres años después, en 1871, comienza a colaborar con la revista La Voz de la Caridad, de Madrid, en la que escribe durante catorce años sobre las miserias del mundo que la rodea. En 1872 funda la Constructora Benéfica, una sociedad que se dedica a la construcción de casas baratas para obreros. Posteriormente también colabora organizando en España la Cruz Roja del Socorro, para los heridos de las guerras carlistas, poniéndose al frente de un hospital de campaña para los heridos de guerra en Miranda de Ebro. En 1877 publica Estudios Penitenciarios. Con Concepción Arenal nace el feminismo en España, pues desde joven luchó por romper los cánones establecidos para la mujer, rebelándose contra la tradicional marginación del sexo femenino, y reivindicando la igualdad en todas las esferas sociales para la mujer. Murió el 4 de febrero de 1893 en Vigo, donde fue enterrada. Es su epitafio el lema que la acompañó durante toda su vida: A la virtud, a una vida, a la ciencia. Sin embargo, su frase más celebre fue probablemente "Odia el delito y compadece al delincuente", que resume su visión de los delincuentes como el producto de una sociedad deprimida y represora.
  • Concepción Arenal. Diplômée en Droit, auteur, journaliste, poète, romancière, auteur dramatique et de zarzuela. Elle a été la première femme à assister à une Université espagnole.
  • Concepción Arenal foi uma escritora galega.
dbpprop:birthPlace
dbpprop:date
  • December 2007
dbpprop:dateOfBirth
dbpprop:dateOfDeath
dbpprop:deathPlace
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:name
  • Arenal, Concepcion
dbpprop:reference
dbpprop:shortDescription
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
rdf:type
rdfs:comment
  • Concepción Arenal was a Spanish feminist writer and activist. Born in Ferrol, Galicia, she excelled in literature and was the first woman to attend university in Spain. She was also a pioneer and founder of the feminist movement in Spain. Her father, Ángel del Arenal, was a liberal military officer who was often imprisoned for his ideology and opposition to the regime of Ferdinand VII. He fell ill in prison and died in 1829, when Concepción was aged 8.
  • Concepción Arenal de Ponte va ser una escriptora i precursora del moviment feminista a Espanya Va nàixer en una modesta casa del barri conegut com Ferrol Vello. Son pare, Ángel del Arenal, va ser un eminent militar que va patir moltes vegades presó per la seua ideologia liberal i per estar en contra del règim monàrquic absolutista del rei Ferran VII. A conseqüència de les estades a la presó, va caure malalt i va morir l'any 1829, quedant Concepción òrfa de pare als 8 anys.
  • Concepción Arenal fue una escritora española. Nacida en una modesta casa del barrio conocido como Ferrol Vello, su padre, Ángel del Arenal, fue un eminente militar que sufrió muchas veces prisión por su ideología liberal y por estar en contra del régimen monárquico absolutista del rey Fernando VII. Consecuencia de las estancias en prisión, cayó enfermo y muere en 1829, quedando Concepción huérfana de padre a los 8 años.
  • Concepción Arenal. Diplômée en Droit, auteur, journaliste, poète, romancière, auteur dramatique et de zarzuela. Elle a été la première femme à assister à une Université espagnole.
  • Concepción Arenal foi uma escritora galega.
rdfs:label
  • Concepción Arenal
  • Concepción Arenal
  • Concepción Arenal
  • Concepción Arenal
  • Concepción Arenal
owl:sameAs
skos:subject
foaf:givenname
  • Concepcion
  • Concepcion
foaf:name
  • Concepcion Arenal
  • Concepcion Arenal
foaf:page
foaf:surname
  • Arenal
  • Arenal
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of