| dbo:abstract
|
- Cleòmenes III (grec antic: Κλεομένης, Kleoménes, llatí: Cleomenes), fou el 31è rei agida d'Esparta. Era fill de Leònides II i de Cratesiclea. Després de la mort d'Agis IV el 240 aC, Leònides II va casar a la seva vídua Agiatis amb Cleòmenes, amb la intenció de rebre l'herència de la branca pròclida. Agiatis primer s'hi va oposar però després es va enamorar del seu marit. Cleòmenes va formar el projecte de restablir l'antiga disciplina espartana i quan va succeir al seu pare el 236 aC va iniciar el seu projecte de reforma. En lloc de fer com Agis, que havia intentat formar un partit popular contra els èfors per redreçar l'estat i fer reformes, cosa en la que fins i tot no va obtenir el suport del seu eromenos Xenares, va intentar restablir la supremacia espartana a Grècia i restaurar la força de l'estat sota el seu lideratge, anul·lant pel seu poder el poder dels èfors; per això va optar per la guerra amb la Lliga Aquea. El cap d'aquesta Lidiàdes, antic tirà de Megalòpolis, va proposar un atac preventiu però sota consells d'Arat de Sició la proposta va ser rebutjada. Cleòmenes va començar la seva companya ocupant Tegea, Mantinea i Orcomen, que s'havien unit feia poc a la Lliga Etòlia, que va deixar fer als espartans, ja que la lliga planejava una aliança amb Esparta i Macedònia contra la Lliga Aquea. Àrat, que abans havia ignorat a Cleòmenes, va percebre llavors el perill espartà i es va disposar a resistir el seu atac. Al començament de l'any 227 aC, el rei, per ordre dels èfors, va ocupar la petita ciutat de Belbina i va fortificar el proper temple d'Atenes. Belbina controlava el pas de muntanya entre Esparta i Megalòpolis i ambdues ciutats reclamaven la sobirania del temple que abans havia estat espartà. Àrat va tractar de respondre ocupant a traïció Tegea i Orcomen però la conspiració interior en aquestes ciutats no va tenir èxit. Els èfors van cridar a Cleòmenes a Esparta i només sortir Àrat va conquerir Càfies, prop d'Orcomen. Els èfors van tornar a enviar a Cleòmenes que va ocupar Metídrion, i va fer també una expedició a l'Argòlida. En aquest temps Aristòmac va succeir a Àrat com estrateg de la Lliga Aquea (maig del 227 aC) i els aqueus van declarar la guerra a Esparta; la lliga va preparar un exèrcit de vint mil homes i mil cavallers que es va trobar amb les forces de Cleòmenes prop de Pal·làntion; el rei espartà només tenia 5000 homes, però Aristòmac, per consell d'Àrat va rebutjar la batalla, ja que els espartans eren guerrers superiors. Moralment això va ser una victòria per Cleòmenes. El maig del 226 aC Àrat va ser nomenat altra vegada estrateg de la Lliga i va enviar les seves forces en campanya contra Elis, que va demanar ajut a Esparta. Cleòmenes es va trobar amb les forces d'Àrat al peu del Mont Liceu a territori de Megalòpolis, i el va derrotar fent una gran mortaldat d'aqueus. Àrat va fugir però amb el que li va quedar d'exèrcit va ocupar Mantinea per un inesperat assalt i va canviar la seva constitució, convertint els metecs en ciutadans (així es va formar un fort partit aqueu a la ciutat). Les victòries de Cleòmenes li havien donat prou poder per oposar-se als èfors sense que ningú se li oposés, com li havia passat a Agis. Els èfors també se'n van adonar i van aprofitar la pèrdua de Mantinea per fer la pau amb la Lliga. Cleòmenes va buscar mesures per incrementar el seu poder que són explicades de forma diferent segons el seu panegirista Filarc, seguit per Plutarc, o segons Polibi i Pausànies, que més aviat exposen el punt de vista aqueu. A la mort del pare, Agis IV, el seu fill infant Euridàmides va quedar en mans de la seva mare Agiatis. El germà d'Agis, Arquidam III, va fugir en un moment indeterminat cap a Messènia (Plutarc diu que en accedir Cleòmenes al tron, però Polibi diu que més tard, per por de Cleòmenes). Euridàmides va morir, segons es va dir enverinat pels èfors o bé per instigació de Cleòmenes; aquesta darrera acusació sembla infundada. Arquidam va esdevenir l'hereu legítim del tron pròclida i Cleòmenes el va convidar a retornar de l'exili, però només posar els peus a Esparta va morir assassinat. El partit aqueu va acusar del crim a Cleòmenes, però sembla més probable que va ser a instigació dels èfors que eren el més beneficiats amb aquesta mort, si bé Cleòmenes tampoc va fer res per venjar el crim. Par apaivagar els èfors els va subornar per mitjà de la seva mare Cratesiclea que es va casar amb un dels caps oligarques, i va fer algunes concessions, que li van permetre seguir la guerra. Cleòmenes va ocupar Leuctres i va derrotar decisivament a Àrat davant les seves muralles, i Lidíades, que havia fet un impetuós atac sense rebre el suport d'Àrat, va morir en la batalla. L'actuació d'Àrat que segurament va salvar el seu exèrcit, va molestar dins la Lliga, però la va descoratjar d'emprendre res de nou i així Cleòmenes va tenir les mans lliures per, fort de la seva victòria, començar la revolució a l'hivern entre el 226 i el 225 aC. Es va assegurar l'ajut del seu sogre Megistó, i dues o tres persones més, i va col·locar a l'exèrcit a molts dels caps oligarques, als que va enviar a lluitar i va conquerir les ciutats aquees d'Herea i Asea, va obtenir subministraments d'Orcomen, va assetjar Mantinea i en va expulsar els soldats aqueus cap a Arcàdia, i llavors, mentre l'exèrcit amb els oligarques estava ocupat, va retornar a Esparta amb una força d'addictes (mercenaris), va sorprendre els èfors i els va matar a tots menys Agesilau que es va refugiar en un temple i després Cleòmenes li va garantir la vida. Una vegada eliminat els èfors i l'oposició, Cleòmenes ja no va trobar resistència i va proposar una nova constitució favorable al poble, per la qual s'estenia el poder dels reis, s'abolien els èfors, es restaurava la comunitat de déus, es feia un nou repartiment de la terra, i es reclutaven nous ciutadans cridant als exiliats i donant la ciutadania a molts que no hi podien accedir per no tenir propietats. També va restaurar l'antic sistema de disciplina social i militar. Un dels seus ajudants en totes les reformes fou el filòsof Esfer. Extinta la línia pròclida va agafar com a col·lega al seu germà Epíclides. La lluita entre la Lliga Aquea i Esparta per la supremacia de Grècia (anomenada guerra de Cleòmenes per Polibi) es va reprendre i va durar tres anys (225 aC a 222 aC) i va acabar amb la batalla de Sel·làsia (vegeu ). Derrotat, Cleòmenes va fugir cap Esparta, va mostrar-se oposat a sotmetre's a Antígon i finalment va embarcar a Gítion cap a Egipte on la seva mare i els seus fills ja vivien com a ostatges de Ptolemeu III Evergetes I (246 aC-222 aC), que era el seu aliat. Però si esperava el seu suport per recuperar el poder, l'esperança es va acabar al morir Ptolemeu molt poc després. El seu successor, Ptolemeu IV Filopàtor, el va ignorar i el seu ministre Sosibi fins i tot el va empresonar acusat de conspirar contra la vida del rei. Cleòmenes es va escapar de presó i va intentar una revolta contra el rei amb els seus fidels, però con que el poble no se li va unir, es va suïcidar potser l'any 220 aC. Al tron d'Esparta el va succeir el 222 aC el seu fill Agesípolis III que no va tenir cap poder i al saber-se la mort del pare va ser destituït pel seu col·lega Licurg (219 aC) que va esdevenir rei únic. (ca)
- كليومينس الثالث هو ملك إسبرطة. وهو ابن وخليفة الملك ليونيداس الثاني، وحكم بين عامي (235 – 219 ق م). وكان مصمما في محاولته لإعادة المكانة الاجتماعية لإسبرطة عند الحدود التي وضعها أجيس الرابع، وكان كليومينس قد تزوج أجياتيس أرملة أجيس؛ وفي ذات الوقت حاول أن يستعيد الهيمنة الإسبرطية على البيلوبونيز. قام بهزيمة الحلف الأخائي في أركاديا مرتين، مرة في جبل ليكايوم، ومرة في ليوكترا، وقوى مركزه بأن اغتال أربعة من الإيفور (أعضاء مجلس الشيوخ الإسبرطي) وألغى مجلس الإيفور الذي هيمن على مقاليد السلطة، وطرد نحو ثمانين من الأوليغارك (النخبة). وتم التضييق على سلطة المجلس ووضع بدله مجلس نخبة آخر هو الباترونومي. وعين شقيقه يوكليداس كشريك في خلافة عرش أرخيداموس اليوريبونتي الذي قتل. وشملت إصلاحاته الاجتماعية إعادة توزيع الأراضي، والعفو عن الديون، وإعادة نظام التدريب القديم، وأدخل نخبة من البيريويكي (طبقة السكان المجاورين لإسبرطة) في مجلس المواطنين. وفعل الكثير لإعادة مجد إسبرطة القديم. هزم الأخائيين في ديمي، وجعل نفسه سيد أرغوس، ثم تبعته مدن كورنث وفليوس وإبيداوروس وغيرها من المدن، ونظم حملات ناجحة ضد ميغالوبوليس وأرغوس. لكن اراتوس لم يرقه أن يكون إسبرطي سيدا على الحلف الأخائي فطلب العون من أنتيغونس دوسون ملك مقدونيا، الذي لاقى كليومينس وهزمه في سيلاسيا شمال إسبرطة عام 222 أو 221 ق م. هرب كليومينس إلى الإسكندرية طالبا اللجوء من ملكها بطليموس يورغيتس، ولكن خليفته بطليموس فيلوباتر اعتقله بتهمة التآمر. هرب من السجن وحاول القيام بثورة، ولكن محاولته فشلت وانتحر لكي يهرب من السجن. ويعتبر كليومنس أحد أعظم رجال إسبرطة سواء بحنكته السياسية أو العسكرية، وبموته ضاع آخر آمل لإسبرطة لاستعادة مكانتها السابقة في اليونان. (ar)
- Kleomenés III. (asi 260 – 219 př. n. l.) z ágidovské dynastie byl spartský král v letech 235 – 222 př. n. l. Navázal na sociální politiku Roku 227 odstranil , zrušil dlužní úpisy a provedl nové rozdělení půdy, jehož důsledkem bylo doplnění spartských občanů z řad perioiků. Dosáhl úspěchů v boji proti achajskému spolku, avšak po zásahu makedonského krále Antigona III. Dósóna byl poražen v (r. 222 př. n. l.) a uprchl do egyptské Alexandrie. Tam po nezdařeném povstání proti Ptolemaiovi IV. Filopatórovi spáchal sebevraždu. (cs)
- Ο Κλεομένης Γ΄ (265 π.Χ./260 π.Χ. - 219 π.Χ.) μέλος του Οίκου των Αγιαδών ήταν ένας από τους δύο Βασιλείς της Αρχαίας Σπάρτης (235 π.Χ. - 222 π.Χ.) γιος και διάδοχος του βασιλέως Λεωνίδα Β΄. Ο Κλεομένης Γ΄ έμεινε πασίγνωστους για τις προσπάθειες του να μεταρρυθμίσει το βασίλειο της Σπάρτης. Αναμόρφωσε τα συσσίτια και το στρατό, μοίρασε τη γη στους ακτήμονες Σπαρτιάτες και επανάφερε τον αυστηρό τρόπο ζωής των νέων. Την περίοδο (229 π.Χ. - 222 π.Χ.) ο Κλεομένης Γ΄ βρέθηκε σε πόλεμο με την Αχαϊκή Συμπολιτεία που διοικούσε ο Άρατος ο Σικυώνιος. Αφού έχασε από τους Αχαιούς στην Μάχη της Σελλασίας (222 π.Χ.) δραπέτευσε στην Πτολεμαική Αίγυπτο, μετά από μια αποτυχημένη εξέγερση αυτοκτόνησε (219 π.Χ.) (el)
- Cleomenes III (Ancient Greek: Κλεομένης) was one of the two kings of Sparta from 235 to 222 BC. He was a member of the Agiad dynasty and succeeded his father, Leonidas II. He is known for his attempts to reform the Spartan state. From 229 to 222 BC, Cleomenes waged war against the Achaean League under Aratus of Sicyon. After being defeated by the Achaeans in the Battle of Sellasia in 222 BC, he fled to Ptolemaic Egypt. After a failed revolt in 219 BC, he committed suicide. (en)
- Kleomenes III. (altgriechisch Κλεομένης Kleoménēs; * 254 v. Chr.; † 219 v. Chr.) war zwischen 235 und 222 v. Chr. König von Sparta. Kleomenes war der Sohn von Leonidas II. und der berühmten Spartanerin . (de)
- Cleómenes III (en griego: Κλεομένης Γ) fue el rey agíada de Esparta de 235 a 222 a. C., hijo y sucesor de Leónidas II. Desde 229 a 222 a. C., hizo la guerra a la liga Aquea liderada por Arato de Sición. Intentó reformar el Estado espartano. Derrotado por los aqueos en la Batalla de Selasia en 222 a. C., huyó al Egipto Ptolemaico. Después de una revuelta fallida en 219 a. C. se suicidó. (es)
- Cléomène III (en grec ancien : Κλεομένης) est un roi de Sparte de la dynastie des Agiades qui règne de 235 à 222 av. J.-C. Il succède à son père Léonidas II et mène à partir de 229 la guerre dite cléoménique contre la Ligue achéenne. Battu à la bataille de Sellasie en 222, il se réfugie en Égypte jusqu'à sa mort en 219. Acquis à l'idée d'une réforme radicale de la société spartiate, il s'est efforcé de lui rendre sa grandeur passée en cherchant à restaurer le projet social et politique de Lycurgue. Dans un premier temps, Cléomène cherche à obtenir des succès militaires face à la Ligue achéenne pour que, dans un deuxième temps, il puisse bénéficier d’un prestige suffisant afin de mettre à exécution ses réformes. De retour à Sparte après une expédition victorieuse en Arcadie, il réussit un coup d’État en 227 qui se conclut par des réformes radicales du système politique afin de restaurer la puissance spartiate. Fidèle à la constitution originelle de Lycurgue, Cléomène supprime l'éphorat, fait exécuter les éphores titulaires, avant d'annoncer la restauration des institutions traditionnelles spartiates comme les repas en commun ou l'éducation spartiate. Cléomène procède également à un partage des terres et à une abolition des dettes. Il confère la citoyenneté à 4 000 périèques, ce qui permet de renforcer les effectifs militaires qui s'étaient progressivement effondrés, et réorganise l'armée sur le modèle de la phalange macédonienne. Contrairement à celui d'Agis IV, le règne de Cléomène III est marqué par la guerre de 229 à 222. Dans la première phase de cette guerre dite cléoménique, son armée fait subir défaite sur défaite à la Ligue achéenne dont le chef, Aratos, après la prise d'Argos puis de Corinthe par Cléomène, n'a d'autre solution que de se tourner vers la Macédoine. Afin de regagner de l’influence dans le Péloponnèse, Antigone III Doson répond favorablement à cette proposition. L'intervention de la Macédoine dans le conflit change la donne. Bien que soutenu par l'Égypte lagide de Ptolémée III Évergète, Cléomène est chassé d'Arcadie. La guerre se termine par la déroute spartiate à Sellasie en juillet 222. Cette défaite provoque le déclin irrémédiable de Sparte. Cléomène s'enfuit en Égypte où il est reçu par le souverain lagide, son ancien allié. Mais après avoir tenté de soulever le peuple alexandrin contre le jeune Ptolémée IV en 219, Cléomène est arrêté et contraint au suicide. (fr)
- Kleomenes III (bahasa Yunani: Κλεομένης) adalah Raja Sparta tahun 235-222 SM. Dia meneruskan dinasti Agiad di Sparta dengan menggantikan ayahnya, Leonidas II pada 235 SM. Pada 229 SM hingga 222 SM, Kleomenes berperang melawan Liga Akhaia pimpinan Aratos dari Sikyon. Di dalam negeri, dia dikenal atas usahanya untuk mereformasi negara Sparta. Setelah dikalahkan oleh Akhaia dalam Pertempuran Sellasia pada 222 SM, dia kabur ke Mesir Ptolemaik. Setelah melakukan pemberontakan dan gagal pada tahun 219 SM, dia bunuh diri. (in)
- 클레오메네스 3세(고대 그리스어: Κλεομένης, 기원전 260년 - 기원전 219년, 재위 기원전 235년 - 기원전 222년)는 고대 스파르타 말기의 스파르타 왕이다. (ko)
- クレオメネス3世 (古代ギリシア語: Κλεομένης、紀元前219年没) は、アギス朝のスパルタ王 (在位: 紀元前235年 - 紀元前222年)。父レオニダス2世の跡を継ぎ、スパルタの改革を試みた。 紀元前229年から紀元前222年にかけて、率いるアカイア同盟と戦った。しかし紀元前222年にセッラシアの戦いでアカイア軍に敗れ、プトレマイオス朝エジプトに逃れた。しかし軟禁状態に置かれたため、紀元前219年に脱出と反乱を試みて失敗し、自殺した。 (ja)
- Kleomenes III (ok. 265 – 219 p.n.e.), syn , król spartański w latach 235-222 p.n.e. i reformator. Po dwóch zwycięstwach nad Związkiem Achajskim (226 p.n.e.) dokonał zamachu stanu. Kontynuował program króla Agisa IV (nowy podział ziemi, rozszerzył jej przydział na periojków i część metojków. Obalił eforat i znacznie osłabił wpływy geruzji, przepędził 80 oligarchów. Zreorganizował armię i przywrócił dawne obyczaje spartańskie. Prowadził podboje na Peloponezie. Zwalczał Związek Achajski, który wezwał na pomoc Macedonię. Pobity (222 p.n.e.) pod przez stratega Związku Achajskiego Aratosa, sprzymierzeńca króla macedońskiego Antygonosa Dosona, zbiegł do Egiptu w 222 p.n.e. wraz z 12 Spartanami gdzie z początku przebywał na dworze życzliwego dla niego króla Ptolemeusza III obiecującego mu statki i żołnierzy i wypłacającego mu roczną pensje w kwocie 24 talentów. W 221 p.n.e. po śmierci Ptolemeusza III na tron wstąpił jego syn Ptolemeusz IV Filopator, który nie przejmował się losami państwa pozostawiając wszelkie sprawy ministrowi Sosibiosowi. Od 220 p.n.e. był przetrzymywany wraz z przyjaciółmi w wystawnym domu w Aleksandrii na polecenie króla Egiptu Ptolemeusza IV za radą ministra Sosibiosa, który uknuł intrygę przeciwko spartańskiemu królowi za rzekomą próbę zdrady. Jesienią 219 p.n.e. Kleomenes wykorzystał pobyt króla wraz z dworem poza Aleksandrią w Kanopos upił strażników „królewskiego więzienia” i wybiegł na ulice miasta wraz z 12 Spartanami uzbrojonymi w krótkie miecze, próbując wywołać bunt przeciwko władzy króla-despoty. Widząc brak odezwy wśród ludu Aleksandrii i swoje fatalne położenie w obecnej sytuacji popełnił samobójstwo wraz z towarzyszami przebijając się własnymi mieczami. Kleomenes III jest głównym bohaterem powieści Haliny Rudnickiej: Syn Heraklesa oraz Heros w okowach, będących kontynuacją chronologiczną i tematyczną powieści tej samej autorki pod tytułem Król Agis (król Sparty Agis IV), powieści zwanych trylogią antyczną. Każda z nich jest zamkniętą całością; łączą je dzieje i postaci historyczne. (pl)
- Cleomenes III (Grieks: Κλεομένης), uit het huis der Agiaden was van 235 tot 219 v.Chr. koning van Sparta. Hij was een zoon van Leonidas II, huwde met de weduwe van Agis IV en zette diens sociale hervormingen verder. Hij brak de weerstand van de eforen en slaagde erin het land te herverdelen, dat in handen was van een honderdtal grootgrondbezitters, en gaf het aan de burgers. Hij herstelde de oude wetgeving van Lycurgus en reorganiseerde het Spartaanse leger met Macedonische bewapening. Bij zijn poging om de gehele Peloponnesos opnieuw onder Spartaans bewind te brengen, kwam hij in aanvaring met de Achaeïsche Bond, waarvan de leider Aratus van Sicyon een beroep had gedaan op Antigonus III van Macedonië. In 222 v.Chr. moest Cleomenes III het onderspit delven bij Sellasia. Hij trok zich terug in Egypte, waar hij in 219 vrijwillig zijn leven beëindigde. (nl)
- Cleòmene (in greco antico: Κλεομένης, Kleoménēs; Sparta, 260 a.C. circa – Alessandria d'Egitto, 219 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Cleomene III, è stato un sovrano greco antico, re di Sparta della dinastia agiade dal 235 al 222 a.C. Salì al trono nel 235 a.C. alla morte del padre Leonida II, che cinque anni prima aveva fatto giustiziare il collega re euripontide Agide IV e ne aveva fatto sposare la vedova Agiatide al figlio. Secondo la testimonianza di Plutarco fu Agiatide ad illustrare a Cleomene il progetto riformatore del suo primo marito, che proprio per questo era stato fatto uccidere da Leonida, e a convincerlo a seguirne il progetto una volta salito al potere. Il progetto di Agide consisteva in una riforma finanziaria che sanciva il condono totale dei debiti e in una riforma agraria che prevedeva la redistribuzione delle terre tra gli Spartani. L'intento era quello di riequilibrare così le ricchezze tra i cittadini in modo da ricostituire le condizioni sociali ed economiche per far tornare Sparta ad una posizione di egemonia nel Peloponneso. Ben consapevole del fallimento del suo predecessore Agide, che era riuscito ad applicare il condono dei debiti ma non la riforma agraria, Cleomene, per ottenere il suo scopo, innanzitutto aumentò il suo prestigio militare scatenando la cosiddetta guerra cleomenea contro la lega achea. Sconfitti i nemici al monte Liceo, a Ladocea (227 a.C.) e a Dime (226 a.C.) ed eliminati con un attentato gli efori, i supremi magistrati spartani, ottenne in questo modo i poteri assoluti per applicare la riforma agraria. Per rendere meno odioso il potere assoluto, associò al trono il fratello Euclida, in spregio alla diarchia spartana che prevedeva due re di famiglie differenti ad esercitare contemporaneamente la sovranità. Nel frattempo Arato, lo stratego della lega achea, si alleò col re di Macedonia Antigono III Dosone e col suo aiuto riuscì a sconfiggere definitivamente Cleomene a Sellasia. Antigono conquistò Sparta, ne abolì la millenaria diarchia ed instaurò al suo posto una repubblica fedele al regno di Macedonia. Cleomene riuscì invece a fuggire ad Alessandria, presso la corte del re d'Egitto Tolomeo III (222 a.C.). Qui Cleomene soggiornò per alcuni anni in una condizione di prigionia dorata finché, fallito un estremo tentativo di ribellione e di fuga, si suicidò assieme ai compagni che gli erano rimasti fedeli (219 a.C.). (it)
- Cleômenes III (português brasileiro) ou Cleómenes III (português europeu) (254 a.C. — 219 a.C.) foi rei da cidade grega de Esparta por dezesseis anos, de 235 até 222 a.C., pertenceu à Dinastia Ágida e terminou seus dias no exílio. (pt)
- Kleomenes III var konung av Sparta mellan 235 f.Kr. och 222 f.Kr. Han var son till Leonidas II och bror till . Kleomenes ansåg att Sparta hade förfallit både sedligt och politiskt sedan dess glansdagar, och kände sig kallad att försöka återupprätta dessa på den gamla lykurgiska författningens grund. Han upptog konung Agis IV:s reformplaner, uppmuntrad av dennes änka och sin hustru Agiatis, och lyckades även, sedan han genom en seger över det achaiska förbundet höjt sitt anseende, till stor del genomföra dem år 226 f.Kr. ämbete avskaffades, skulderna efterskänktes, och en ny, likformig utskiftning av den spartanska åkerjorden företogs, något som han själv avstod sina stora besittningar för att uppnå. Den stränga spartanska uppfostran återinfördes, och Kleomenes själv föregick med exempel av den gamla spartanska enkelheten i levnadssättet. Den härskande klassen, spartiaterna, förstärktes genom upptagande av ett större antal , och krigsväsendet omorganiserades efter makedoniskt mönster. Kriget mot achaierna blossade åter upp och fördes till en början med framgång, men då dessa sökte och fick hjälp av den makedoniske konungen Antigonos III Doson vände lyckan, och i i norra Lakonien blev Kleomenes i grund slagen år 222 f.Kr. Han flydde till konung Ptolemaios Euergetes i Egypten, som lovat honom sitt understöd. Ptolemaios dog emellertid inom kort, och hans efterträdare, Ptolemaios Filopator, lät kasta Kleomenes i fängelse. Han lyckades undkomma och försökte få till stånd en resning mot tyrannen, men misslyckades och begick självmord år 220 f.Kr. Hans levnadslopp är skildrat av Plutarchos. Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från Nordisk familjebok, Kleomenes, 6 januari 1911. (sv)
- Клеомен III (др.-греч. Κλεομένης Γ΄) — спартанский царь из дома Агиадов, сын царя Леонида II. Его правление в Лакедемоне в 235—221 годах до н. э. было отмечено радикальными реформами: царь пытался «упразднить долги, переделить земли и освободить илотов». (ru)
- 克里昂米尼三世（希腊语：Κλεομένης Γ，約前265年－前219年）是亚基亚德世系的斯巴达国王（前235年—前222年在位），於前235年繼承父王列奧尼達二世的王位。克里昂米尼三世他以改革斯巴達而聞名。 從前229年到前222年，克里昂米尼三世與阿拉圖斯所領導的亞該亞同盟進行克里昂米尼戰爭，並继承亚基斯四世的企圖，进行一系列改革来挽救逐漸衰弱的斯巴达，但其努力却在馬其頓介入之後，在前222年塞拉西亞戰役戰敗失败告终。他被迫流亡至托勒密埃及，並於前219年自殺。 (zh)
- Клеомен III (дав.-гр. Κλεομένης Γ', 261 до н. е. — 219 до н. е.) — цар Спарти з роду Агіадів, правив у період від 235 до н. е. по 221 до. н. е. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Kleomenés III. (asi 260 – 219 př. n. l.) z ágidovské dynastie byl spartský král v letech 235 – 222 př. n. l. Navázal na sociální politiku Roku 227 odstranil , zrušil dlužní úpisy a provedl nové rozdělení půdy, jehož důsledkem bylo doplnění spartských občanů z řad perioiků. Dosáhl úspěchů v boji proti achajskému spolku, avšak po zásahu makedonského krále Antigona III. Dósóna byl poražen v (r. 222 př. n. l.) a uprchl do egyptské Alexandrie. Tam po nezdařeném povstání proti Ptolemaiovi IV. Filopatórovi spáchal sebevraždu. (cs)
- Ο Κλεομένης Γ΄ (265 π.Χ./260 π.Χ. - 219 π.Χ.) μέλος του Οίκου των Αγιαδών ήταν ένας από τους δύο Βασιλείς της Αρχαίας Σπάρτης (235 π.Χ. - 222 π.Χ.) γιος και διάδοχος του βασιλέως Λεωνίδα Β΄. Ο Κλεομένης Γ΄ έμεινε πασίγνωστους για τις προσπάθειες του να μεταρρυθμίσει το βασίλειο της Σπάρτης. Αναμόρφωσε τα συσσίτια και το στρατό, μοίρασε τη γη στους ακτήμονες Σπαρτιάτες και επανάφερε τον αυστηρό τρόπο ζωής των νέων. Την περίοδο (229 π.Χ. - 222 π.Χ.) ο Κλεομένης Γ΄ βρέθηκε σε πόλεμο με την Αχαϊκή Συμπολιτεία που διοικούσε ο Άρατος ο Σικυώνιος. Αφού έχασε από τους Αχαιούς στην Μάχη της Σελλασίας (222 π.Χ.) δραπέτευσε στην Πτολεμαική Αίγυπτο, μετά από μια αποτυχημένη εξέγερση αυτοκτόνησε (219 π.Χ.) (el)
- Cleomenes III (Ancient Greek: Κλεομένης) was one of the two kings of Sparta from 235 to 222 BC. He was a member of the Agiad dynasty and succeeded his father, Leonidas II. He is known for his attempts to reform the Spartan state. From 229 to 222 BC, Cleomenes waged war against the Achaean League under Aratus of Sicyon. After being defeated by the Achaeans in the Battle of Sellasia in 222 BC, he fled to Ptolemaic Egypt. After a failed revolt in 219 BC, he committed suicide. (en)
- Kleomenes III. (altgriechisch Κλεομένης Kleoménēs; * 254 v. Chr.; † 219 v. Chr.) war zwischen 235 und 222 v. Chr. König von Sparta. Kleomenes war der Sohn von Leonidas II. und der berühmten Spartanerin . (de)
- Cleómenes III (en griego: Κλεομένης Γ) fue el rey agíada de Esparta de 235 a 222 a. C., hijo y sucesor de Leónidas II. Desde 229 a 222 a. C., hizo la guerra a la liga Aquea liderada por Arato de Sición. Intentó reformar el Estado espartano. Derrotado por los aqueos en la Batalla de Selasia en 222 a. C., huyó al Egipto Ptolemaico. Después de una revuelta fallida en 219 a. C. se suicidó. (es)
- Kleomenes III (bahasa Yunani: Κλεομένης) adalah Raja Sparta tahun 235-222 SM. Dia meneruskan dinasti Agiad di Sparta dengan menggantikan ayahnya, Leonidas II pada 235 SM. Pada 229 SM hingga 222 SM, Kleomenes berperang melawan Liga Akhaia pimpinan Aratos dari Sikyon. Di dalam negeri, dia dikenal atas usahanya untuk mereformasi negara Sparta. Setelah dikalahkan oleh Akhaia dalam Pertempuran Sellasia pada 222 SM, dia kabur ke Mesir Ptolemaik. Setelah melakukan pemberontakan dan gagal pada tahun 219 SM, dia bunuh diri. (in)
- 클레오메네스 3세(고대 그리스어: Κλεομένης, 기원전 260년 - 기원전 219년, 재위 기원전 235년 - 기원전 222년)는 고대 스파르타 말기의 스파르타 왕이다. (ko)
- クレオメネス3世 (古代ギリシア語: Κλεομένης、紀元前219年没) は、アギス朝のスパルタ王 (在位: 紀元前235年 - 紀元前222年)。父レオニダス2世の跡を継ぎ、スパルタの改革を試みた。 紀元前229年から紀元前222年にかけて、率いるアカイア同盟と戦った。しかし紀元前222年にセッラシアの戦いでアカイア軍に敗れ、プトレマイオス朝エジプトに逃れた。しかし軟禁状態に置かれたため、紀元前219年に脱出と反乱を試みて失敗し、自殺した。 (ja)
- Cleômenes III (português brasileiro) ou Cleómenes III (português europeu) (254 a.C. — 219 a.C.) foi rei da cidade grega de Esparta por dezesseis anos, de 235 até 222 a.C., pertenceu à Dinastia Ágida e terminou seus dias no exílio. (pt)
- Клеомен III (др.-греч. Κλεομένης Γ΄) — спартанский царь из дома Агиадов, сын царя Леонида II. Его правление в Лакедемоне в 235—221 годах до н. э. было отмечено радикальными реформами: царь пытался «упразднить долги, переделить земли и освободить илотов». (ru)
- 克里昂米尼三世（希腊语：Κλεομένης Γ，約前265年－前219年）是亚基亚德世系的斯巴达国王（前235年—前222年在位），於前235年繼承父王列奧尼達二世的王位。克里昂米尼三世他以改革斯巴達而聞名。 從前229年到前222年，克里昂米尼三世與阿拉圖斯所領導的亞該亞同盟進行克里昂米尼戰爭，並继承亚基斯四世的企圖，进行一系列改革来挽救逐漸衰弱的斯巴达，但其努力却在馬其頓介入之後，在前222年塞拉西亞戰役戰敗失败告终。他被迫流亡至托勒密埃及，並於前219年自殺。 (zh)
- Клеомен III (дав.-гр. Κλεομένης Γ', 261 до н. е. — 219 до н. е.) — цар Спарти з роду Агіадів, правив у період від 235 до н. е. по 221 до. н. е. (uk)
- كليومينس الثالث هو ملك إسبرطة. وهو ابن وخليفة الملك ليونيداس الثاني، وحكم بين عامي (235 – 219 ق م). وكان مصمما في محاولته لإعادة المكانة الاجتماعية لإسبرطة عند الحدود التي وضعها أجيس الرابع، وكان كليومينس قد تزوج أجياتيس أرملة أجيس؛ وفي ذات الوقت حاول أن يستعيد الهيمنة الإسبرطية على البيلوبونيز. (ar)
- Cleòmenes III (grec antic: Κλεομένης, Kleoménes, llatí: Cleomenes), fou el 31è rei agida d'Esparta. Era fill de Leònides II i de Cratesiclea. Després de la mort d'Agis IV el 240 aC, Leònides II va casar a la seva vídua Agiatis amb Cleòmenes, amb la intenció de rebre l'herència de la branca pròclida. Agiatis primer s'hi va oposar però després es va enamorar del seu marit. Els èfors van cridar a Cleòmenes a Esparta i només sortir Àrat va conquerir Càfies, prop d'Orcomen. Els èfors van tornar a enviar a Cleòmenes que va ocupar Metídrion, i va fer també una expedició a l'Argòlida. (ca)
- Cléomène III (en grec ancien : Κλεομένης) est un roi de Sparte de la dynastie des Agiades qui règne de 235 à 222 av. J.-C. Il succède à son père Léonidas II et mène à partir de 229 la guerre dite cléoménique contre la Ligue achéenne. Battu à la bataille de Sellasie en 222, il se réfugie en Égypte jusqu'à sa mort en 219. Acquis à l'idée d'une réforme radicale de la société spartiate, il s'est efforcé de lui rendre sa grandeur passée en cherchant à restaurer le projet social et politique de Lycurgue. (fr)
- Cleòmene (in greco antico: Κλεομένης, Kleoménēs; Sparta, 260 a.C. circa – Alessandria d'Egitto, 219 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Cleomene III, è stato un sovrano greco antico, re di Sparta della dinastia agiade dal 235 al 222 a.C. Qui Cleomene soggiornò per alcuni anni in una condizione di prigionia dorata finché, fallito un estremo tentativo di ribellione e di fuga, si suicidò assieme ai compagni che gli erano rimasti fedeli (219 a.C.). (it)
- Cleomenes III (Grieks: Κλεομένης), uit het huis der Agiaden was van 235 tot 219 v.Chr. koning van Sparta. Hij was een zoon van Leonidas II, huwde met de weduwe van Agis IV en zette diens sociale hervormingen verder. Hij brak de weerstand van de eforen en slaagde erin het land te herverdelen, dat in handen was van een honderdtal grootgrondbezitters, en gaf het aan de burgers. Hij herstelde de oude wetgeving van Lycurgus en reorganiseerde het Spartaanse leger met Macedonische bewapening. Bij zijn poging om de gehele Peloponnesos opnieuw onder Spartaans bewind te brengen, kwam hij in aanvaring met de Achaeïsche Bond, waarvan de leider Aratus van Sicyon een beroep had gedaan op Antigonus III van Macedonië. In 222 v.Chr. moest Cleomenes III het onderspit delven bij Sellasia. Hij trok zich terug (nl)
- Kleomenes III (ok. 265 – 219 p.n.e.), syn , król spartański w latach 235-222 p.n.e. i reformator. Po dwóch zwycięstwach nad Związkiem Achajskim (226 p.n.e.) dokonał zamachu stanu. Kontynuował program króla Agisa IV (nowy podział ziemi, rozszerzył jej przydział na periojków i część metojków. Obalił eforat i znacznie osłabił wpływy geruzji, przepędził 80 oligarchów. Zreorganizował armię i przywrócił dawne obyczaje spartańskie. Prowadził podboje na Peloponezie. (pl)
- Kleomenes III var konung av Sparta mellan 235 f.Kr. och 222 f.Kr. Han var son till Leonidas II och bror till . Kleomenes ansåg att Sparta hade förfallit både sedligt och politiskt sedan dess glansdagar, och kände sig kallad att försöka återupprätta dessa på den gamla lykurgiska författningens grund. Han upptog konung Agis IV:s reformplaner, uppmuntrad av dennes änka och sin hustru Agiatis, och lyckades även, sedan han genom en seger över det achaiska förbundet höjt sitt anseende, till stor del genomföra dem år 226 f.Kr. ämbete avskaffades, skulderna efterskänktes, och en ny, likformig utskiftning av den spartanska åkerjorden företogs, något som han själv avstod sina stora besittningar för att uppnå. Den stränga spartanska uppfostran återinfördes, och Kleomenes själv föregick med exempel a (sv)
|
