Classical antiquity (also the classical era or classical period) is a broad term for a long period of cultural history centered on the Mediterranean Sea, comprising the interlocking civilizations of Ancient Greece and Ancient Rome collectively known as the Greco-Roman world. It is the period in which Greek and Roman literature flourished.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • Classical antiquity (also the classical era or classical period) is a broad term for a long period of cultural history centered on the Mediterranean Sea, comprising the interlocking civilizations of Ancient Greece and Ancient Rome collectively known as the Greco-Roman world. It is the period in which Greek and Roman literature flourished. It is conventionally taken to begin with the earliest-recorded Greek poetry of Homer, and continues through the rise of Christianity and the decline of the Roman Empire (5th century AD). It ends with the dissolution of classical culture at the close of Late Antiquity (AD 300-600), blending into the Early Middle Ages (AD 600-1000). Such a wide sampling of history and territory covers many disparate cultures and periods. "Classical antiquity" may refer also to an idealized vision among later people of what was, in Edgar Allan Poe's words, "the glory that was Greece, the grandeur that was Rome!" The civilization of the ancient Greeks has been immensely influential on the language, politics, educational systems, philosophy, science, art and architecture of the modern world, fueling the Renaissance in Western Europe and again resurgent during various neo-classical revivals in the 18th and 19th centuries.
  • Der Begriff Antike bezeichnet die Epoche des Altertums im Mittelmeerraum. Sie reicht etwa von 1200 v. Chr. bzw. 800 v. Chr. bis ca. 600 n. Chr. und unterscheidet sich von vorhergehenden und nachfolgenden Epochen durch gemeinsame und durchgängige kulturelle Traditionen. Im engeren Sinne bezeichnet man mit der Antike die Geschichte des archaischen und klassischen Griechenlands, des Hellenismus’ und des Römischen Reichs, das den Mittelmeerraum seit dem 1. Jahrhundert n. Chr. politisch und kulturell vereinte. Andere Völker und Kulturen spielen dann nur im Rahmen ihrer Kontakte zu Griechen und Römern eine Rolle. Antike im weiteren Sinne umfasst hingegen auch die Geschichte der altorientalischen nahöstlichen Hochkulturen Ägyptens, Mesopotamiens, Assyriens, Persiens und Kleinasiens, die etwa mit dem Beginn der Schriftlichkeit um 3500 v. Chr. einsetzt. Dieser über die Klassische Altertumswissenschaft hinausgehende, universalhistorische Antike-Begriff wurde unter anderem von dem Historiker Eduard Meyer im 19. Jahrhundert gefordert und in jüngster Zeit etwa von dem deutschen Althistoriker Josef Wiesehöfer, einem Experten für das antike Persien, wieder aufgegriffen. Die Mehrheit der heutigen Forscher ordnet jedoch den Alten Orient und Ägypten zwar dem „Altertum“, nicht aber der „Antike“ zu.
  • Prehistòria Edat antiga Mesopotàmia Antic Egipte Antiguitat clàssica Edat mitjana Alta edat mitjana Baixa edat mitjana Imperi Bizantí Edat moderna Era de l'exploració Renaixement Barroc Il·lustració Edat contemporània La Revolució Francesa La Revolució Industrial La 1a Guerra Mundial La 2a Guerra Mundial La Guerra Freda La Globalització L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, el segle VI aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'Edat mitjana. Encara que aquest període de temps abasta un ample territori i cultures diverses, el concepte d'antiguitat clàssic generalment és utilitzat per referir-se a la visió idealitzada posterior de l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma i hi inclou el període d'expansió hel·lenística.
  • La Antigüedad clásica es un término amplio que abarca un largo periodo de tiempo en las áreas dominadas por Grecia y Roma; es decir, se identifica con el periodo greco-romano de la Edad Antigua en el mundo grecorromano: la Cuenca del Mediterráneo y el Próximo Oriente. La Antigüedad clásica se localiza en el momento de plenitud de las civilizaciones griega y romana o en sentido amplio, en toda su duración. El término se opone a la Antigüedad tardía y remite a la herencia de la civilización grecorromana. Es, sobre todo, empleado por la historiografía anglosajona para describir la Antigüedad. En este sentido, se considera que este periodo se inicia con el poema griego de Homero (siglo VIII-VII a. C), el más antiguo encontrado intacto hasta nuestros días. Este periodo engloba el auge del Cristianismo y el declive del imperio romano y termina con la disolución de la cultura clásica y el principio del periodo denominado Antigüedad tardía (300-600 d. C. ) y de la Alta Edad Media (500-1000 d. C). La dimensión espacial coincide con la cuenca del Mediterráneo, extendida hacia el Oriente Próximo con el Imperio de Alejandro Magno y el Helenismo, y hacia Europa Occidental con el Imperio Romano. El empleo de este término es una referencia para la Europa de los siglos XVIII y XIX, fuertemente influenciada por el clasicismo, además del neoclasicismo en su cultura, reiventándose una continuación de ese pasado por medio de una prolongación indirecta. La laxitud en torno a las ideas transmitidas por el Occidente cristiano es, pues, evidente. El término clásico significa digno de imitación, y se deriva de la admiración por el arte, la literatura y la cultura en general de Grecia y Roma que se redescubre en el Renacimiento tras una Edad Media cuyos valores se habían desprestigiado. Lo mismo ocurrió con el Neoclasicismo, movimiento intelectual y artístico que sigue al descubrimiento de las ruinas de Pompeya a mediados del siglo XVIII. Tal muestra amplia de historia y territorio cubre muchos periodos y culturas dispares. Por ello, la "antigüedad clásica" se refiere más que nada a una visión idealizada posterior sobre lo que era esa época. La civilización de los antiguos griegos ha sido inmensamente influyente en la lengua, política, sistema educativo, filosofía, ciencia, arte y arquitectura en el mundo moderno, volviendo durante el Renacimiento en la Europa occidental y resurgiendo nuevamente durante varios movimientos neoclásicos en los siglo XVIII y XIX.
  • Antiikki eli vanha aika on aikakausi erityisesti kreikkalaisessa ja roomalaisessa historiassa, n. 800 eaa. – 500 jaa. Antiikin ajaksi kutsutaan muinaisen Kreikan ja Rooman suuruuden aikaa. Ajanjaksoa on pidetty merkittävänä koska on katsottu että länsimainen sivistys ja yhteiskunta juontavat juurensa tuosta ajasta. Muun muassa monet keksinnöt, tavat, arvostukset ja tyylit ovat joko antiikin kreikkalaisten tai roomalaisten luomia tai heidän kauttaan länsimaiseen kulttuuriin omaksuttuja. Antiikista ovat peräisin myös latinalaiset aakkoset - foinikialaisilta peräisin oleva kirjaimisto kehittyi kreikkalaisten ja roomalaisten muokkaamana ns. latinalaiseksi kirjaimistoksi, joka on käytössä useimmissa länsimaissa, myös Suomessa. Klassisella tai klassillisella kulttuurilla tarkoitetaan yleensä erityisesti antiikin ajan kulttuuria. Antiikintutkimus on poikkitieteellinen antiikkia tutkiva tieteenala.
  • Le terme Antiquité classique s'oppose à Antiquité tardive et renvoie à l'héritage de la civilisation gréco-romaine. Il est surtout employé dans les découpes historiques relatives à l'historiographie anglo-saxonne (historiens anglais et étatsuniens, etc. ) pour décrire l'Antiquité. On considère que cette période débute avec les poèmes grecs d'Homère, le plus ancien arrivé intact jusqu'à nous, qu'elle englobe la Grèce classique, la période hellénistique, la montée en puissance de Rome, l'essor du christianisme et l'apogée de l'Empire romain, et qu'elle finit avec la dissolution de la culture classique et le début de la période dite de l'Antiquité tardive (dans les années 300). Son emploi est une référence pour une Europe des XVIII et XIX siècles, fortement influencée par le classicisme, plus le néoclassicisme dans sa culture, se réinventant une continuation de ce passé par prolongement indirect. La lassitude envers les idées véhiculées par l'Occident chrétien est alors manifeste. La représentation des ruines romaines dans le mouvement romantique des voyage en Italie et voyage en Espagne y sont également pour quelque chose.
  • 古典古代(こてんこだい、英: Classical Antiquity)は、ヨーロッパ史(西洋史)において古代ギリシア・ローマ時代を指す名称である。この時代に生み出された文化・文明が現在のヨーロッパ文化の基盤になっていることに由来し、「古典的」という修飾句を冠することで他の古代(文化・文明)と区別したものである。 古典古代の文化は、先行して繁栄していた古代オリエントの文化(エジプト文明およびメソポタミア文明)からの大きな影響(文字や鉄器の使用など)を受けて成立し、地中海世界(特にその北半分)を中心に発展した。この地域からはアレクサンドロスの帝国およびローマ帝国が台頭し、オリエント世界をも統合する大帝国を現出した。言語的側面から見れば、古典古代文化は古代ギリシア語およびラテン語による文化であった。 古典古代の終焉は、一般には西ローマが滅亡した476年とされ、これ以後の西ヨーロッパ世界は、ローマ帝国末期から次第に力を増してきたキリスト教とゲルマン人の文化に支配されることになった(中世の始まり)。古典古代の文化的遺産は東ローマ(ビザンツ)に継承され、8世紀以降はアラビア語への翻訳を通じてイスラーム世界に引き継がれた。ここで古典古代文化は哲学・自然科学の研究の面で独自の発達を遂げ、十字軍・レコンキスタによる西欧世界との接触・交流の開始により、再び西欧へと「逆輸入」されることになり、12世紀ルネサンス、(14世紀以降の)イタリア・ルネサンスの成立につながった。この結果、古典古代文化はキリスト教・ゲルマン人文化に加え現代にいたるヨーロッパ文化の基盤とみなされるに至っている。 なお、ヨーロッパ文化圏に限らずいかなる文化圏においても、その文化の基盤を構成する古い時代からの遺産は存在するのであって、そういう意味では、地中海ヨーロッパにおける古代のみを「古典古代」として特別扱いするのはヨーロッパ中心主義的であるともいえる。
  • Antikken, også mer upresist kalt oldtida, er en tidsperiode i gresk og romersk historie, ca. 700 f. Kr. til 500 e. Kr.. Antikken inndeles i gresk antikk og romersk antikk.
  • Starożytność – okres historyczny stosowany przeważnie dla historii Europy i Bliskiego Wschodu. Obejmuje czasy od około 3500 lat p.n. e do roku 476, czyli upadku Cesarstwa zachodniorzymskiego (często można spotkać się z innymi datami początku i końca tego okresu historycznego). Okres następujący po starożytności nazywany jest średniowieczem.
  • O termo Antiguidade Clássica refere-se a um longo período da História da Europa que se estende aproximadamente do século VIII a.C. , com o surgimento da poesia grega de Homero, à queda do Império romano do ocidente no século V d.C. , mais precisamente no ano 476. No eixo condutor desta época, que a diferencia de outras anteriores ou posteriores, estão os factores culturais das suas civilizações mais marcantes, a Grécia e a Roma antigas.
  • Анти́чность (от лат. antiquus — древность) — совокупность исторических форм общественного сознания, религии, мифологии, философии, науки, искусства и т. д. , в странах Передней Азии, в Древней Греции и Древнем Риме. Эпоха античности началась Олимпийскими играми в 776 до н. э. , а завершилась падением Рима в 476 год н. э. Поскольку античность охватывает достаточно продолжительный отрезок времени и человеческой истории, её принято подразделять на несколько этапов. Также в античности следует искать истоки многих ценностей, которые составили впоследствии европейскую культуру.
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
dbpprop:relatedInstance
rdf:type
rdfs:comment
  • Classical antiquity (also the classical era or classical period) is a broad term for a long period of cultural history centered on the Mediterranean Sea, comprising the interlocking civilizations of Ancient Greece and Ancient Rome collectively known as the Greco-Roman world. It is the period in which Greek and Roman literature flourished.
  • Der Begriff Antike bezeichnet die Epoche des Altertums im Mittelmeerraum. Sie reicht etwa von 1200 v. Chr. bzw. 800 v. Chr. bis ca. 600 n. Chr. und unterscheidet sich von vorhergehenden und nachfolgenden Epochen durch gemeinsame und durchgängige kulturelle Traditionen. Im engeren Sinne bezeichnet man mit der Antike die Geschichte des archaischen und klassischen Griechenlands, des Hellenismus’ und des Römischen Reichs, das den Mittelmeerraum seit dem 1. Jahrhundert n. Chr.
  • La Antigüedad clásica es un término amplio que abarca un largo periodo de tiempo en las áreas dominadas por Grecia y Roma; es decir, se identifica con el periodo greco-romano de la Edad Antigua en el mundo grecorromano: la Cuenca del Mediterráneo y el Próximo Oriente. La Antigüedad clásica se localiza en el momento de plenitud de las civilizaciones griega y romana o en sentido amplio, en toda su duración.
  • Antiikki eli vanha aika on aikakausi erityisesti kreikkalaisessa ja roomalaisessa historiassa, n. 800 eaa. – 500 jaa. Antiikin ajaksi kutsutaan muinaisen Kreikan ja Rooman suuruuden aikaa. Ajanjaksoa on pidetty merkittävänä koska on katsottu että länsimainen sivistys ja yhteiskunta juontavat juurensa tuosta ajasta.
  • Le terme Antiquité classique s'oppose à Antiquité tardive et renvoie à l'héritage de la civilisation gréco-romaine. Il est surtout employé dans les découpes historiques relatives à l'historiographie anglo-saxonne (historiens anglais et étatsuniens, etc. ) pour décrire l'Antiquité.
  • Antikken, også mer upresist kalt oldtida, er en tidsperiode i gresk og romersk historie, ca. 700 f. Kr. til 500 e. Kr.. Antikken inndeles i gresk antikk og romersk antikk.
  • Starożytność – okres historyczny stosowany przeważnie dla historii Europy i Bliskiego Wschodu. Obejmuje czasy od około 3500 lat p.n. e do roku 476, czyli upadku Cesarstwa zachodniorzymskiego (często można spotkać się z innymi datami początku i końca tego okresu historycznego). Okres następujący po starożytności nazywany jest średniowieczem.
  • O termo Antiguidade Clássica refere-se a um longo período da História da Europa que se estende aproximadamente do século VIII a.C. , com o surgimento da poesia grega de Homero, à queda do Império romano do ocidente no século V d.C. , mais precisamente no ano 476. No eixo condutor desta época, que a diferencia de outras anteriores ou posteriores, estão os factores culturais das suas civilizações mais marcantes, a Grécia e a Roma antigas.
  • Анти́чность (от лат. antiquus — древность) — совокупность исторических форм общественного сознания, религии, мифологии, философии, науки, искусства и т. д. , в странах Передней Азии, в Древней Греции и Древнем Риме. Эпоха античности началась Олимпийскими играми в 776 до н. э.
rdfs:label
  • Classical antiquity
  • Antike
  • Antiguitat clàssica
  • Antigüedad clásica
  • Antiikki
  • Antiquité classique
  • 古典古代
  • Antikken
  • Starożytność
  • Antiguidade Clássica
  • Античность
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpedia-owl:Artist/genre of
is dbpedia-owl:genre of
is dbpprop:disambiguates of
is dbpprop:era of
is dbpprop:forProperty of
is dbpprop:genre of
is dbpprop:otheruses4Property of
is dbpprop:peakPeriod of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:setting of