The Chukchi, or Chukchee (Russian: чукчи, чукча) are an indigenous people inhabiting the Chukchi Peninsula and the shores of the Chukchi Sea and the Bering Sea region of the Arctic Ocean within the Russian Federation. They speak the Chukchi language. The Chukchi originated from the people living around the Okhotsk Sea.
| Property | Value |
|---|
| dbpedia-owl:abstract
|
- De Tsjoektsjen zijn een Paleosiberisch volk in het noordoosten van Siberië, grenzend aan de Beringstraat. Het leefgebied komt grotendeels overeen met het autonome district Tsjoekotka in de Russische Federatie. Ze spreken het Tsjoektsjisch en leven voornamelijk van nomadische rendierteelt, visserij en jacht.
- Les Tchouktches sont un peuple paléo-sibérien habitant le nord de l'Extrême-Orient russe sur les rives de l'océan Arctique et de la mer de Béring. Les Tchouktches parlent le tchouktche et se nomment eux-mêmes en tchouktche : Ԓыгъоравэтԓьэт (Lygoravetlat) (soit « le vrai peuple » en tchouktche). Originellement, les Tchouktches vivaient sur la rive nord de la mer d'Okhotsk.
- Tsjuktsjere (russisk Tsjuktsji, чукчи, Tsjuktsja, чукча) er et urfolk fra det russiske fjerne Østen, ved kysten av Nordishavet og Beringsjøen. De snakker tsjuktsjisk. Tsjuktsjiene stammer fra folket som levde rundt Okhotskhavet.
- Die Tschuktschen (auch Luoravetlanen, aus der Eigenbezeichnung lg'orawetl'an, dt. „echte Menschen“ aus lgi- „echt“ und 'orawetl'an „Mensch“, russ. Чукча „Tschuktscha“) gehören zu den indigenen Völkern des russischen Fernen Ostens. Die Mehrzahl von ihnen lebt im Autonomen Kreis der Tschuktschen auf der Tschuktschen-Halbinsel. Einige leben aber auch in angrenzenden Gebieten.
- Czukcze, Czukczowie (nazwa własna ԓыгъоравэтԓьэт lub оравэтԓьэт) – paleoazjatycki lud syberyjskich autochtonów zamieszkujący północno-wschodnią Rosję.
- The Chukchi, or Chukchee (Russian: чукчи, чукча) are an indigenous people inhabiting the Chukchi Peninsula and the shores of the Chukchi Sea and the Bering Sea region of the Arctic Ocean within the Russian Federation. They speak the Chukchi language. The Chukchi originated from the people living around the Okhotsk Sea.
- Os chukchis ou Chukchee são nômades nativos da Sibéria. São caçadores de Renas e Vivem em tendas de pele de rena, que são bem vedadas para reter o calor. Habitam a Península Chukchi e no litoral do Mar de Chukchi e Mar de Bering, Oceano Ártico. Suas origens vêm dos habitantes da área do Mar de Okhotsk.
- チュクチ(чукчи)はロシアのシベリア北東の端のチュクチ半島（ツンドラ地帯）に住む民族。 その総人口はおよそ1万6千人でチュクチ語を話す。
- Чу́кчи или луораветланы (самоназвание — ԓыгъоравэтԓьэт, оравэтԓьэт) — немногочисленный коренной народ крайнего северо-востока Азии, разбросанный на огромной территории от Берингова моря до реки Индигирки и от Северного Ледовитого океана до рек Анадыря и Анюя. Численность по данным Всероссийской переписи населения 2002 года — 15767 человек, по данным Всероссийской переписи населения 2010 года — 15908 человек.
- 축치인은 시베리아북동부의 축치 반도에 사는 민족이다. 총 인구는 대략 1만 6천명이고, 축치어을 사용한다. 축치인은 주로 순록을 목축으로 사는 토나카이축치와, 해안에 거주하면서 어로나 바다표범등의 수렵으로 사는 해안축치로 나눌 수 있다. 토나카이축치는 원래 야랑가로 불리는 텐트에 살았고 순록 유목으로 살고 있었지만, 소비에트 연방 시대에는 정주 정책에 의해 정주 생활을 보내고 있었다. 그러나, 현재는 유목 생활로 되돌아오고 있다. 대부분은 축치 자치구내에 살지만, 서쪽의 사하 공화국, 남쪽의 마가단 주, 남동의 코랴크 자치구에도 소수가 살고 있다.
- Чу́кчі (самоназва — лиґ'о раветл'ян) — нечисленний корінний народ крайнього північного сходу Азії, розкиданий на величезній території в Російській Федерації; від Берингового моря до річки Індігірки і від Північного Льодовитого океану до річок Анадир і Анюй. Чукчі поділялись на оленних — тундрових кочових оленярів (самоназва чаучу — «оленна людина») і приморських — осілих мисливців на морського звіра (самоназва анкалин — «береговий»).
- 楚科奇人（楚科奇语：чукча，俄语：чукчи）是俄罗斯远东地区的一个少数民族，主要分布在楚科奇自治区也分有在雅庫特共和国馬加丹州與科里亞克一帶（鄂霍次克海，白令海，楚科奇海），也分布于雅庫特与馬加丹州，总人口约1.5萬人。他们有二种生态：畜牧鹿与捕海兽。內陸的養驯鹿，沿海的定居捕海獸（包括北極熊與海象）與魚類。他們信東正教也信薩滿教，直到20年代蘇聯中止。
- Tšuktšit (oma nimitys lygoravetlyan) ovat etupäässä Koillis-Siperiassa Tšuktšien niemimaalla, Venäjän federaatioon kuuluvassa Tšukotkan autonomisessa piirikunnassa asuva alkuperäiskansa. Tšuktšeja asuu pieniä määriä myös Kamtšatkan aluepiirin pohjoisosassa Korjakian piirikunnassa ja Sahan tasavallassa sekä Magadanin alueella. Tšuktšit puhuvat kamtšatkalaiseen kielikuntaan kuuluvaa tšuktšin kieltä. Tosin puhujia on vähemmän (noin 11 000) kuin kansaan etnisesti kuuluvia, joita oli vuoden 2002 väestönlaskennan mukaan 15 767. Tšuktšeja asuu myös muun muassa Pietarissa ja Moskovassa. Stereotyyppinen maalainen tšuktši on aiheena monissa venäläisissä vitseissä.
- Los chucotos o chukchis son un pueblo paleosiberiano que habita una zona muy extensa y casi despoblada entre el mar de Bering y el mar de Chukchi, incluyendo la península de Chukchi. Dicha zona incluye las cuencas del río Anádyr y del río Alazeya, en el distrito autónomo de Chukotka, en el extremo nororiental de Siberia, en la Federación Rusa. Hablan el chucoto y su población se origino a partir de los habitantes que habitan las costas del mar de Okhotsk. Se dedican a la pesca y al pastoreo de renos. Físicamente se parecen mucho a los coreanos. La mayoría de los chukchis residen dentro de la región autónoma de Chukotka, pero algunos residen en los alrededores de la república de Sajá al occidente, Óblast de Magadán al sudoeste, y la región autónoma de Koriakia al sur. Algunos Chukchi también residen en otras partes de Rusia, en Europa y Norteamérica. El número de chukchis en el mundo apenas excede los 15.000. Debido al largo invierno y a las bajas temperaturas de la zona en que viven, las mujeres chukchis son expertas en la confección de prendas de abrigo. La ropa que llevan los chukchis en invierno es muy eficaz contra el frío reinante de la zona en que viven.
- I ciukci sono una popolazione della Russia stanziata nella Siberia nord orientale, in particolare nel Distretto autonomo di Čukotka. I ciukci conservano molti dei caratteri culturali dei paleosiberiani dai quali si discostano per alcuni caratteri antropologici (maggiore altezza per esempio). Sono pescatori nomadi e alcuni gruppi praticano l'allevamento della renna; sono organizzati in clan endogamici a struttura patriarcale; fra le tradizioni ancora seguite il matrimonio per gruppi, il levirato e lo sciamanesimo; diffuso è anche il culto dell'orso. Tipiche le abitazioni seminterrate, le tende cilindro-coniche, i kayak in pelle di foca, le slitte tirate da renne o cani, le corazze fatte con bacchette di legno e stecche d'osso. Una delle cose più importanti di questo popolo è la selezione del Siberian Husky. L'età media di questa popolazione è di poco superiore ai 40 anni. Uno dei fattori che causa questa altà mortalità è l'abuso di alcool, bevanda precedentemente sconosciuta, portata in quelle regioni dalla civilizzazione avviata dall'Unione Sovietica.
- Els txuktxis (en rus чу́кчи en plural i чукча en singular) són un poble indígena que habita un territori molt extens i poc poblat a la península dels Txuktxis, entre les riberes del mar dels Txuktxis i el mar de Bering, a l'Extrem Orient Rus. Parlen la llengua txuktxi. Els txuktxis vivien originàriament als voltants del mar d'Okhotsk. El seu nom prové de txavtxu (ric en rens), però també s'anomenen lygoravetlyan (homes veritables). La majoria dels txuktxis viuen al districte autònom de Txukotka, però alguns també viuen a la veïna Sakhà, a l'oest, a la província de Magadan i a Koriàkia. Alguns txuktxis també viuen en altres parts de Rússia, així com a Europa i l'Amèrica del Nord. El nombre total de txuktxis al món potser és de 15.000 individus. Segons el cens soviètic del 1989, hi havia 15.184 a l'antiga URSS, dels quals el 70,3% parlaven la seva llengua. D'aquests, el 83,2% vivien a la Província de Magadan (el 78,9% a Txukotka) i el 10,13% a la província de Kamtxatka. Les dones txuktxis son expertes en la confecció de roba d'abric a causa dels hiverns llargs i les temperatures extremadament baixes de la zona on viuen. La roba que duen els txuktxis a l'hivern es molt eficaç contra el fred que impera l'Extrem Orient de Sibèria. Es considera que van ser els txuktxis qui van desenvolupar la raça de gossos coneguda com a husky siberià, com a gossos bons per a tirar de trineus de càrregues lleugeres, a través d'una cria molt selectiva que incloïa el sacrifici de tots els cadells pocs vigorosos. El huskys es troben avui per tot el món com a gossos de competició i de companyia.
- Tjuktjer eller tschuktscher är ett paleoasiatiskt folk som uppgår till cirka 15 000 personer (1989). Omkring 70 % talar det traditionella språket tjuktjiska. De bebor Asiens nordöstligaste hörn, Tjuktjerhalvön i Sibirien, från floden Indigirka till Berings sund, i dagens ryska region Tjuktjien (där de utgör 8 % av befolkningen). Man skiljer på de traditionellt nomadiserade renskötande tundratjuktjerna och de traditionellt vid kusten fiskande och jagande kusttjuktjerna. De förra använde traditionellt renar och de senare hundar som dragdjur. Deras traditionella religion är schamanism. Under 1600-talet började ryssarna kolonisera tjuktjernas område. Dessa visade då hårt motstånd men blev snart besegrade av den ryska övermakten. Folkets antal decimerades drastiskt. Som del av Sovjetunionen blev tjuktjerna bosatta i permanenta byar. Barnen var tvungna att lära sig ryska och de vuxna tvingades arbeta i statliga företag.
|
| dbpedia-owl:populationPlace
| |
| dbpedia-owl:thumbnail
| |
| dbpedia-owl:totalPopulation
| |
| dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
| |
| dbpprop:caption
|
- Owing to the harsh and bitter winters in the areas where they live, traditional Chukchis were skilled at tailoring warm, comfortable clothes.
|
| dbpprop:group
|
- Chukchi
- ԓыгъоравэтԓьэт, о'равэтԓьэт
|
| dbpprop:hasPhotoCollection
| |
| dbpprop:langs
| |
| dbpprop:popplace
| |
| dbpprop:poptime
| |
| dbpprop:relatedC
|
- other Chukotko-Kamchatkan peoples
|
| dbpprop:rels
| |
| dbpprop:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Tšuktšit (oma nimitys lygoravetlyan) ovat etupäässä Koillis-Siperiassa Tšuktšien niemimaalla, Venäjän federaatioon kuuluvassa Tšukotkan autonomisessa piirikunnassa asuva alkuperäiskansa. Tšuktšeja asuu pieniä määriä myös Kamtšatkan aluepiirin pohjoisosassa Korjakian piirikunnassa ja Sahan tasavallassa sekä Magadanin alueella. Tšuktšit puhuvat kamtšatkalaiseen kielikuntaan kuuluvaa tšuktšin kieltä.
- De Tsjoektsjen zijn een Paleosiberisch volk in het noordoosten van Siberië, grenzend aan de Beringstraat. Het leefgebied komt grotendeels overeen met het autonome district Tsjoekotka in de Russische Federatie. Ze spreken het Tsjoektsjisch en leven voornamelijk van nomadische rendierteelt, visserij en jacht.
- Les Tchouktches sont un peuple paléo-sibérien habitant le nord de l'Extrême-Orient russe sur les rives de l'océan Arctique et de la mer de Béring. Les Tchouktches parlent le tchouktche et se nomment eux-mêmes en tchouktche : Ԓыгъоравэтԓьэт (Lygoravetlat) (soit « le vrai peuple » en tchouktche). Originellement, les Tchouktches vivaient sur la rive nord de la mer d'Okhotsk.
- Els txuktxis (en rus чу́кчи en plural i чукча en singular) són un poble indígena que habita un territori molt extens i poc poblat a la península dels Txuktxis, entre les riberes del mar dels Txuktxis i el mar de Bering, a l'Extrem Orient Rus. Parlen la llengua txuktxi. Els txuktxis vivien originàriament als voltants del mar d'Okhotsk. El seu nom prové de txavtxu (ric en rens), però també s'anomenen lygoravetlyan (homes veritables).
- Tsjuktsjere (russisk Tsjuktsji, чукчи, Tsjuktsja, чукча) er et urfolk fra det russiske fjerne Østen, ved kysten av Nordishavet og Beringsjøen. De snakker tsjuktsjisk. Tsjuktsjiene stammer fra folket som levde rundt Okhotskhavet.
- Die Tschuktschen (auch Luoravetlanen, aus der Eigenbezeichnung lg'orawetl'an, dt. „echte Menschen“ aus lgi- „echt“ und 'orawetl'an „Mensch“, russ. Чукча „Tschuktscha“) gehören zu den indigenen Völkern des russischen Fernen Ostens. Die Mehrzahl von ihnen lebt im Autonomen Kreis der Tschuktschen auf der Tschuktschen-Halbinsel. Einige leben aber auch in angrenzenden Gebieten.
- Czukcze, Czukczowie (nazwa własna ԓыгъоравэтԓьэт lub оравэтԓьэт) – paleoazjatycki lud syberyjskich autochtonów zamieszkujący północno-wschodnią Rosję.
- The Chukchi, or Chukchee (Russian: чукчи, чукча) are an indigenous people inhabiting the Chukchi Peninsula and the shores of the Chukchi Sea and the Bering Sea region of the Arctic Ocean within the Russian Federation. They speak the Chukchi language. The Chukchi originated from the people living around the Okhotsk Sea.
- I ciukci sono una popolazione della Russia stanziata nella Siberia nord orientale, in particolare nel Distretto autonomo di Čukotka. I ciukci conservano molti dei caratteri culturali dei paleosiberiani dai quali si discostano per alcuni caratteri antropologici (maggiore altezza per esempio).
- Os chukchis ou Chukchee são nômades nativos da Sibéria. São caçadores de Renas e Vivem em tendas de pele de rena, que são bem vedadas para reter o calor. Habitam a Península Chukchi e no litoral do Mar de Chukchi e Mar de Bering, Oceano Ártico. Suas origens vêm dos habitantes da área do Mar de Okhotsk.
- チュクチ(чукчи)はロシアのシベリア北東の端のチュクチ半島（ツンドラ地帯）に住む民族。 その総人口はおよそ1万6千人でチュクチ語を話す。
- Чу́кчи или луораветланы (самоназвание — ԓыгъоравэтԓьэт, оравэтԓьэт) — немногочисленный коренной народ крайнего северо-востока Азии, разбросанный на огромной территории от Берингова моря до реки Индигирки и от Северного Ледовитого океана до рек Анадыря и Анюя. Численность по данным Всероссийской переписи населения 2002 года — 15767 человек, по данным Всероссийской переписи населения 2010 года — 15908 человек.
- 축치인은 시베리아북동부의 축치 반도에 사는 민족이다. 총 인구는 대략 1만 6천명이고, 축치어을 사용한다. 축치인은 주로 순록을 목축으로 사는 토나카이축치와, 해안에 거주하면서 어로나 바다표범등의 수렵으로 사는 해안축치로 나눌 수 있다. 토나카이축치는 원래 야랑가로 불리는 텐트에 살았고 순록 유목으로 살고 있었지만, 소비에트 연방 시대에는 정주 정책에 의해 정주 생활을 보내고 있었다. 그러나, 현재는 유목 생활로 되돌아오고 있다. 대부분은 축치 자치구내에 살지만, 서쪽의 사하 공화국, 남쪽의 마가단 주, 남동의 코랴크 자치구에도 소수가 살고 있다.
- Los chucotos o chukchis son un pueblo paleosiberiano que habita una zona muy extensa y casi despoblada entre el mar de Bering y el mar de Chukchi, incluyendo la península de Chukchi. Dicha zona incluye las cuencas del río Anádyr y del río Alazeya, en el distrito autónomo de Chukotka, en el extremo nororiental de Siberia, en la Federación Rusa. Hablan el chucoto y su población se origino a partir de los habitantes que habitan las costas del mar de Okhotsk.
- Tjuktjer eller tschuktscher är ett paleoasiatiskt folk som uppgår till cirka 15 000 personer (1989). Omkring 70 % talar det traditionella språket tjuktjiska. De bebor Asiens nordöstligaste hörn, Tjuktjerhalvön i Sibirien, från floden Indigirka till Berings sund, i dagens ryska region Tjuktjien (där de utgör 8 % av befolkningen). Man skiljer på de traditionellt nomadiserade renskötande tundratjuktjerna och de traditionellt vid kusten fiskande och jagande kusttjuktjerna.
- Чу́кчі (самоназва — лиґ'о раветл'ян) — нечисленний корінний народ крайнього північного сходу Азії, розкиданий на величезній території в Російській Федерації; від Берингового моря до річки Індігірки і від Північного Льодовитого океану до річок Анадир і Анюй. Чукчі поділялись на оленних — тундрових кочових оленярів (самоназва чаучу — «оленна людина») і приморських — осілих мисливців на морського звіра (самоназва анкалин — «береговий»).
- 楚科奇人（楚科奇语：чукча，俄语：чукчи）是俄罗斯远东地区的一个少数民族，主要分布在楚科奇自治区也分有在雅庫特共和国馬加丹州與科里亞克一帶（鄂霍次克海，白令海，楚科奇海），也分布于雅庫特与馬加丹州，总人口约1.5萬人。他们有二种生态：畜牧鹿与捕海兽。內陸的養驯鹿，沿海的定居捕海獸（包括北極熊與海象）與魚類。他們信東正教也信薩滿教，直到20年代蘇聯中止。
|
| rdfs:label
|
- Чукчі
- 楚科奇人
- Txuktxis
- Tschuktschen
- Chukchi people
|
| owl:sameAs
| |
| http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
|
- Chukchi
- ԓыгъоравэтԓьэт, о'равэтԓьэт
|
| is dbpedia-owl:ethnicGroup
of | |
| is dbpedia-owl:ethnicity
of | |
| is dbpedia-owl:related
of | |
| is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates
of | |
| is dbpedia-owl:wikiPageRedirects
of | |
| is dbpprop:ethnicGroups
of | |
| is dbpprop:ethnicity
of | |
| is dbpprop:related
of | |
| is owl:sameAs
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
