| dbpprop:abstract
|
- Chindasuinth (c. 563 – 653) was Visigothic King of Hispania, Septimania and Galicia from 642 until his death. He succeeded Tulga, from whom he usurped the throne in a coup; he was "officially" elected by the nobles and anointed by the bishops the 30 April 642. Despite his great age (he was already 79 years old), a veteran of the Leovigild campaigns and the religious rebellions after conversions from Arianism were forced, his great energy and force of character made the clergy and noblesse to submit. Somewhat famously, he cemented his control by preempting a revolt: he executed at one time over 200 Goths of the most noble families and 500 more of the petty nobility. This in accompaniment with many banishments and confiscations of property. All of this before any rebellion and without any investigation or trial or, for that matter, actual belief that a revolt was pending. The Seventh Council of Toledo, held 16 October 646, consented to and backed his actions, toughening the punishments applied to those who rose against the sovereign and extending them even to members of the clergy who supported them. Smothering all opposition, he lent the realm a peace and order not before known. To continue this, he had his son Recceswinth, at the urging of Braulio of Zaragoza, crowned co-king 20 January 648, and attempted to establish, as many before had, a hereditary monarchy. His associate-son was from this date until his death the true ruler of the Visigoths, in name of his father until 653, the date of the old man's passing. Despite his implacable politics, Chindasuinth is recorded in ecclesiastical annals as a great benefactor of the church, donating many lands and bestowing privileges. He improved the public estates with the confiscated goods of the dispossessed nobility and through improved taxation methods. In the military arena, he undertook campaigns against rebellious Basques and Lusitanians. As a legislator, he promulgated many laws dealing with civil matters. With the assistance of Braulio, bishop of Zaragoza, he began the elaboration of a territorial code of law to cover both the Gothic population and the Hispano-Roman. That work, the Liber Iudiciorum, would be promulgated, in a rough form, in his second year. It underwent refinement throughout the rest of his reign and was finished by his son in 654. In 643 or 644 it superseded both the Breviary of Alaric used by the natives and the Code of Leovigild used by the Goths. According to Edward Gibbon, during his reign, Muslim raiders began harrying Iberia: "As early as the time of Othman (644–656), their piratical squadrons had ravaged the coast of Andalusia". Chindasuinth spent the last years of his life, as so many mediaeval monarchs did, in acts of piety for the sake of his immortal soul. He financed St. Frusctuosus to build the monastery of San Román de la Hornija, by the Douro,with the intention to make it his burial too and where his remains rest next to those of his wife, Recciberga. Nevertheless, to Eugene II, bishop of Toledo, he was nothing but "impious, unjust, and immoral" as it can be seen today still by his epitaph.
- Chindaswinth (* um 563; † 30. September 653) war König der Westgoten von 642 bis 653.
- Khindasvint fou rei visigot del Regne de Toledo del 642 al 652. El seu nom volia dir "poderós en fills" (Kind Swinth). Era un militar de la noblesa goda. En les lluites que hi va haver cap a l'any 635 s'enfrontaven dos corrents nobiliàries: aquella que representava Sisenand, i aquella que representava a la seva oposició. Khintila va ser segurament el candidat de compromís; no pertanyia a cap facció especialment (encara que havia de ser lleial a Sisenand), però comptava amb el suport del clero. Com no coneixem la seva biografia anterior a la seva arribada al tron res pot assegurar-se, però és probable que hagués donat mostres al llarg de la seva vida de les seves tendències clericals, i que fóra elegit per la seva edat i perquè no despertava hostilitat a cap bàndol doncs no podia esperar-se un llarg regnat. Per tradició el fill de Tulga era el que seguia aquesta línia, a la qual s'adherien alguns nobles (els fidels als que Khintila tant va intentar protegir i alguns més). Enfront d'ella estaven els seguidors de Sisenand, molts d'ells fugits a França i potser a altres llocs, i altres a l'interior encara que potser dispersos i sense grans possibilitats d'actuar. Finalment estava la tendència contrària, la noblesa que realment ostentava els càrrecs dirigents (comtes i potser duces, principalment) però que es veia privada del poder regi per l'hegemonia del clero. Dins de la noblesa no és estrany que destaqués Khindasvint, per la seva energia i capacitat d'organització.
- Chindasvinto, Rey de los visigodos, que sucedió a Tulga, a quien consiguió usurpar el trono mediante una conjura. Posteriormente se hizo elegir por los nobles y ungir por los obispos el 30 de abril del 642. En su reinado el Estado fue saneado, se eliminaron corrupciones, se sofocaron revueltas y se impulsaron nuevas leyes. A pesar de que ya era un anciano de 79 años, su gran energía y fuerza de carácter hicieron someter a su autoridad al clero y a la nobleza. Con el fin de asegurarse su posición frente a cualquier revuelta, una de sus primeras medidas fue ejecutar a 200 godos de las familias más nobles y a 500 de las familias de rango inferior, además de ordenar muchos destierros y confiscaciones de bienes. Los que huyeron se marcharon a la provincia Narbonense, donde recibían apoyo de los reyes francos, o a territorio vascón. El VII Concilio de Toledo celebrado en el 646 consintió y respaldó sus actos, endureciendo las penas a aplicar a cualquiera que se alzase contra el rey e incluso contra los clérigos que le prestasen apoyo. A éste Concilio no acudieron muchos obispos por la injerencia del monarca en asuntos eclesiásticos: el rey había limitado la potestad del clero para dar refugio a delincuentes en las iglesias, había acabado con algunos de sus privilegios legales (llegó a imponer sanciones pecuniarias a los clérigos que no se presentaran a juicios civiles) y nombraba personalmente obispos. Sofocada toda oposición, dio al reino un estado de orden y tranquilidad, para después instaurar la monarquía hereditaria, asociando al trono a su hijo Recesvinto, a petición de los obispos debido a su avanzada edad y en contra de lo dispuesto en el IV Concilio de Toledo, mediante una proclamación realizada el 20 de enero del 648. Desde esa fecha y hasta la muerte del anciano el 30 de septiembre del 653, cogobernaron ambos. A pesar de ser implacable en sus actos políticos, Chindasvinto es recordado en los anales de la Iglesia como un gran benefactor, a la cual hizo grandes donaciones de tierras y privilegios. Saneó la hacienda pública, en parte mediante las confiscaciones de bienes a los rebeldes, en parte por la implantación de un más efectivo y justo sistema recaudatorio. En el terreno militar, emprendió una campaña para sofocar una rebelión de los vascones y otra de los lusitanos. Como legislador promulgó multitud de leyes, tanto referidas a aspectos políticos del reino, como relativas a la vida económica y social. Se desconoce la legislación relativa a los judíos si la hubiere. Con la colaboración del prestigioso clérigo Braulio de Zaragoza, inició la elaboración de un código legislativo único para godos e hispanorromanos, que sería terminado y promulgado por su hijo Recesvinto. Esta obra será el Liber ludiciorum o Código de Recesvinto, que derogaba los anteriores Breviario de Alarico usado para los hispanorromanos y Código de Leovigildo usado para los godos. En los últimos años de su mandato el resentimiento de parte de la nobleza (a quién había confiscado tierras) y el clero (a quién había desposeído de privilegios), llevaron al país a una situación conflictiva, con diversas rebeliones de las que desconocemos sus detalles exactos. Parece que los últimos años de su vida, Chindasvinto, los ocupó en actos de piedad y beneficencia. Fundó el monasterio de San Román de la Hornija, en San Román de Hornija,, para que a su muerte, a los 90 años, reposasen sus restos en un sepulcro junto a los de su esposa Riciberga, con la que tuvo tres hijos y una hija. Su epitafio, escrito por Eugenio de Toledo le define como: "impío, injusto e inmoral".
- Chindaswinth est un roi de l'Espagne wisigothique règnant de 642 à 653, successeur du jeune roi Tulga, considéré comme débile mental. Fils du roi Swinthila et de Théodora, princesse wisigothe, il convoque dans la région de Burgos une assemblée de nobles wisigoths ainsi que le « peuple » et il est proclamé roi malgré son âge avancé . Tulga est déposé, tonsuré et cloîtré. Dès sa montée sur le trône, le 30 avril 642, il affirme l'autorité royale face à la noblesse rebelle qu'il soumet violemment en organisant une véritable purge au sein de la haute noblesse gothique : 700 nobles sont exécutés, leurs familles bannies (beaucoup se réfugieront en Gothie, c'est-à-dire la Septimanie ou dans le royaume franc). Sous son règne a lieu le 7 concile de Tolède, le 16 octobre 646. Á partir de 649, il associe au pouvoir son fils Recceswinth, qu'il eut de son épouse Reciberga. Autres paternités affirmés : Théodefred, duc Cordoue, qui épouse la princesse Rekilona de Cordoue Athanagild, qui épouse Flavia Juliana Verwandthe de Constantinople Favila ou Fafia, fils illégitime, duc de Cantabrique, de lui viendra la dynastie royale des Asturies
- Chindasuinth var vestgoternes konge i Spania fra 642 til 653. Ifølge Edward Gibbon begynte muslimske plyndringstokt på den iberiske halvøy i hans regjeringstid. Han etterfulgte Tulga som han ranet tronen fra i et kupp. Han ble «offisielt» valgt av adelsmennene og innsatt av biskopene 30. april 642. Til tross for hans alder (han var allerede 79 år gammel) gjorde hans energi og styrke at de geistlige og adelen underkastet seg. Han sementerte sin kontroll ved å forebygge et opprør: Han henrettet en gang over 200 gotere fra de fleste adelsfamiliene og mer enn 500 av lavadelen. Dette ble fulgt opp av mange forvisninger og konfiskeringer av eiendom. Alt dette før noen som helst opprør og uten etterforskning eller rettssaker eller, for den saks skyld, faktisk tro på at et opprør var på gang. Det syvende konsilet i Toledo, holdt den 16. oktober 646, gikk med på og støttet hans handlinger, gjorde straffene for de som satte seg opp mot monarken strengere og utvidet dem til og med til medlemmer av geistligheten som støttet dem. Ved å knuse all opposisjone, lånte han riket en fred og orden som før dette var ukjent. For å fortsette dette fikk han sin sønn Recceswinth på oppfordring fra St Braulio av Zaragoza kronet til medkonge 20. januar 648 og forsøkte å etablere, som så mange hadde forsøkt, et arvelig monarki i Spania. Hans sønn var fra denne datoen til hans død den reelle herskeren av vestgoterne, i farens navn frem til 653 da Chindasuinth døde. Til tross for hans utilgivelige politikk, er Chindasuintha beskrevet i geistlige annaler som en stor velgjører av kirken, han donerte mange områder og privilegier. Han forbedret de offentlige eiendommene med de konfiskerte varene til de avsatte adelsmennene og gjennom forbedret skattlegging. På den militære siden foretok han kampanjer mot opprørske baskere og lusitanere. Som lovgiver innførte han mange lover som tok seg av sivile saker. Med hjelp fra Braulio, biskopen i Zaragoza, startet han arbeidet med en lovgivning for både den gotiske befolkningen og den spansk-romerske. Det arbeidet ble fullført av hans sønn i Lex Visigothorum. Det overtok både for Lex Romana Visigothorum brukt av de innfødte og Luivigilds lovverk brukt av goterne. Han tilbrakte de siste årene av sitt liv, som så mange monarker i middelalderen gjorde, i fromhetsøvelser for å redde sin sjel. Han grunnla klosteret San Román de la Hornija ved Duero slik at restene hans kunne ligge ved siden av sin kone Recciberga. For Eugene II, biskop av Toledo, var han kun «urettferdig, umoralsk og manglet fromhet». Legenden sier at Pelayo, den første kongen av Asturien, var en direkte etterkommer av Chindasuintha, men dette har ikke blitt bevist.
- Chinaswint - król Wizygotów w latach 642-653 Był wizygockim możnym, który objął tron po obaleniu młodego króla Tulgi. Według kronikarza Fedegara, nowy monarcha szybko pozbył się najważniejszych stronników króla Tulgi. Pisze również, że zgładzono ponad 200 ludzi z najwyższej klasy i 500 z niższej; ich majątki zostały skonfiskowane a żony i córki oddane stronnikom Chindaswinta. Konsekwencją tych zdarzeń było ustabilizowanie się sukcesji władców i procesu elekcji nowych monarchów. Od 649 roku Chindaswint dzielił władzę z synem Recceswintem, który, w 653, został nowym królem.
- Chindasvinto (também chamado Chindasvindo ou Quindasvinto) foi rei visigodo da Hispânia, um dos mais notáveis da sua estirpe e cujo nome em godo era provavelmente Kindswinth ou Chindaswinth. Foi escolhido para ocupar o trono no ano de 642, quando já era idoso, tendo-se dedicado a pacificar o reino, dominar as facções dissidentes e a submeter a inquieta nobreza. Ganhou a merecida fama de sábio legislador pelas suas importantes realizações. Convocou o VII Concílio de Toledo, associou o seu filho Recesvindo ao trono, consolidou a inconstante monarquia visigoda e protegeu as artes e as letras do seu reino.
- Хиндасвинт — король вестготов, правил в 642 — 653 гг.
|