| dbpedia-owl:abstract
|
- Carlota I de Luxemburg (Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine). Gran duquessa de Luxemburg des de l'any 1919 fins a la seva abdicació l'any 1964. Nascuda al Castell de Berg, al Gran ducat de Luxemburg, el dia 23 de gener de l'any 1919 sent la segona filla del gran duc Guillem IV de Luxemburg i de la infanta Maria Anna de Portugal. Per via paterna era néta del gran duc Adolf I de Luxemburg i de la princesa Adelaida d'Anhalt i per via materna del rei Miquel I de Portugal i de la princesa Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg. Quan les tropes alemanyes ocuparen Luxemburg durant la Segona Guerra Mundial, Carlota es va exiliar a Londres. El dia 6 de novembre de l'any 1919 contragué matrimoni a Luxemburg amb el príncep Fèlix de Borbó-Parma, fill del duc Robert I de Parma i de la infanta Maria Antònia de Portugal. La parella tingué sis fills: SAR el gran duc Joan I de Luxemburg, nascut al Castell de Berg l'any 1921. Es casà amb la princesa Josepa Carlota de Bèlgica el 1956. SAGD la princesa Elisabet de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1922. Es casà amb el duc Francesc Ferran de Hohenberg el 1956. SAGD la princesa Maria Adelaida de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1924. Es casà amb Karl Josef, Comte Henckel von Donnersmarck l'any 1958. SAGD la princesa Maria Gabriela de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1925. Es casà el 1951 amb l'aristòcrata Knud Johan Ludvig Lehnsgraf Holstein til Ledreborg. SAGD el príncep Carles Felip de Luxemburg, nascut al Castell de Berg l'any 1927 i mort a la localitat italiana d'Imbercati l'any 1977. Es casà amb la ciutat estatunidenca Joan Douglas Dillon l'any 1967. SAGD la princesa Alícia de Luxemburg, nascuda al Castell de Berg l'any 1929. Es casà l'any 1950 amb el príncep Antoni de Ligne. El dia 14 de gener de l'any 1919, la gran duquessa Maria Adelaida I de Luxemburg, germana de Carlota, es veié obligada a abdicar i Carlota esdevingué gran duquessa de Luxemburg. A diferència de la seva germana, Carlota renuncià a ser present de forma activa, fins i tot extraconsitucionalment, a la vida política luxemburguesa. El 28 de setembre de l'any 1919 s'aprovà en un referèndum una nova constitució pel país que garantia la continuïtat de la monarquia i consolidaven Carlota com a cap d'estat. A més a més, la nova constitució limitava el poder de la monarquia. Durant la Segona Guerra Mundial la família gran ducal s'exilià als Estats Units, i tant el príncep Fèlix com el príncep Joan participaren amb les tropes estatunidenques a l'alliberament del Gran Ducat. El dia 12 de novembre de l'any 1964, Carlota abdicà en favor del seu fill el príncep Joan que ja havia exercit la regència durant tres anys. La gran duquessa va morir de càncer el dia 9 de juliol de 1985 al Castell de Fischbach, quinze anys després del seu marit.
- Šarlota Lucemburská byla druhou dcerou velkovévody Viléma IV. Lucemburského a Marie Anny Portugalské. Její starší sestra, velkovévodkyně Marie-Adléta, byla 14. ledna 1919 přinucena k abdikaci. Šarlota nastoupila na její místo a musela se potýkat s revolučními náladami. V referendu 28. září 1919 se 77,8 % voličů vyjádřilo pro zachování monarchie, nová ústava však výrazně omezila pravomoci hlavy státu. Na rozdíl od své sestry se Šarlota rozhodla příliš se nevměšovat do politických záležitostí.
- Charlotte von Nassau-Weilburg war von 1919 bis 1964 Großherzogin von Luxemburg, Herzogin von Nassau.
- Charlotte, Grand Duchess of Luxembourg (Luxembourgish: Charlotte Adelgonde Élise/Elisabeth Marie Wilhelmine vu Lëtzebuerg; Schloss Berg, 23 January 1896 – Schloss Fischbach, 9 July 1985) was the reigning Grand Duchess of Luxembourg from 1919 to 1964.
- Carlota de Luxemburgo (Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine de Nassau-Weilburg) fue la segunda hija del gran duque Guillermo IV de Luxemburgo.
- La grande-duchesse Charlotte de Luxembourg (Charlotte Adelgonde Elisabeth Marie Wilhelmine de Nassau), née le 23 janvier 1896 et décédée le 9 juillet 1985, est la deuxième fille du grand-duc Guillaume IV et de la princesse Maria Ana de Bragança. Elle a succédé à sa sœur Marie-Adélaïde et a été la septième grande-duchesse de Luxembourg de 1919 à 1964.
- Sarolta nagyhercegnő 1919 és 1964 között Luxemburg nagyhercegnője.
- シャルロット（Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine，1896年1月23日 - 1985年7月9日）はルクセンブルク大公（在位：1919年 - 1964年）。ルクセンブルク大公ギヨーム4世の次女。
- 샤를로트(Charlotte, Grand Duchess of Luxembourg)는 기욤 4세와 마리 앤 대공비 사이에서 차녀로 태어난 룩셈부르크의 여대공이다. 언니인 마리아델라이드가 그녀에게 양위하였다. 1964년 장남인 장 대공에게 양위한다.
- Charlotte Adelgonde Elisabeth Maria Wilhelmina, tweede dochter van groothertog Willem IV, was groothertogin van Luxemburg van 1919 tot 1964. Charlotte werd geboren op Kasteel Berg in Luxemburg. Op 15 januari 1919 volgde zij haar oudere zuster Maria Adelheid op, en op 6 november van dat zelfde jaar huwde zij prins Felix van Bourbon-Parma, zoon van Robert I van Parma en een rechtstreekse afstammeling van Lodewijk XIV. Tijdens de regering van haar zuster was er in Luxemburg een sterke stroming ontstaan voor de aansluiting bij Frankrijk. Die tendens werd door Parijs niet aangemoedigd, om de vriendschappelijke betrekkingen met België niet te vertroebelen. De nieuwe groothertogin liet over deze kwestie op 28 september 1919 een referendum houden, waaruit bleek dat 78% van de Luxemburgers tégen de republiek en tégen een eventuele aanhechting bij België was. Haar bewind tussen de jaren 1920 en 1940 was er een van welvaart en sociale vrede. Het groothertogelijke paar kreeg zes kinderen, die allen een geslaagd huwelijk sloten. Op 10 mei 1940, bij de Duitse inval, vertrok groothertogin Charlotte met haar gezin en haar ministers naar de Verenigde Staten en daarna naar Londen, waar zij tijdens de Tweede Wereldoorlog verbleef. Enthousiast zette de populaire vorstin zich daarna in voor de wederopbouw van haar land, dat tijdens het Ardennenoffensief voor de helft verwoest was. Dankzij het toerisme, de financiële instellingen en de staalindustrie verrees Luxemburg sterker dan tevoren uit het oorlogspuin. Door de vestiging van enkele belangrijke Europese instellingen kreeg het landje onder haar impuls internationale allure en verwierf het de hoogste levensstandaard van Europa. Ondanks de grondwetswijziging van 1919, die de vorstelijke bevoegdheden aanzienlijk hadden beperkt, gebeurde er in Luxemburg maar weinig waar groothertogin Charlotte zich niet direct of indirect mee bezighield. Zelfs de oprichting van de populaire zender Radio Luxembourg was haar initiatief. Zij droeg op 4 mei 1961 de regering over aan haar oudste zoon Jan, als stadhouder, en deed 12 november 1964 te zijnen gunste volledig afstand van de troon, tot ergernis van haar echtgenoot prins Felix (die in 1970 overleed, enkele maanden na hun gouden bruiloft). Sindsdien leidde zij een teruggetrokken leven op het kasteel van Fischbach waar zij zich bezighield met haar hobby's: lectuur, muziek en tuinieren. Groothertogin Charlotte overleed op 89-jarige leeftijd op Kasteel Fischbach. Haar stoffelijk overschot werd bijgezet in de kathedraal van Luxemburg.
- Charlotte av Luxemburg var storhertuginne og regent av Luxemburg fra 1919 til 1964. Hun var datter av storhertug Vilhelm IV og Maria Anna av Portugal. Hun etterfulgte sin søster, Marie-Adélaïde, på tronen den 15. januar 1919. Hun giftet seg samme år med sin fetter Felix av Bourbon-Parma (1893–1970). Hun hadde 6 barn. Hennes eldste barn, Jean av Luxembourg, etterfulgte henne som statsoverhode i 1964. Under den tyske okkupasjonen av Luxembourg under andre verdenskrig flyktet hun med sin familie først til Lisboa og senere til London, hvor hun etablerte en eksilregjering. Hun fikk et fristed i USA, men vendte i 1942 tilbake til London sammen med sønnen Jean. Hun etablerte i 1945 ordenen Croix de Guerre for innsats i krigen. Hun var søskenbarn av kong Gustaf VI Adolf. Hun adlet hans sønner Sigvard og Carl Johan og deres søskenbarn Lennart til grever av Wisborg da de gjennom ekteskap mistet sine svenske titler.
- Szarlotta, właściwie: Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine – wielka księżna Luksemburga, ostatnia monarchini tego kraju z dynastii Nassau. Szarlotta została wielką księżną w wieku 23 lat, 14 stycznia 1919, kiedy abdykowała jej starsza siostra - Maria Adelajda. Wkrótce po tym, 22 września 1919, ponad 77,8% głosujących w referendum poparło dalsze istnienie monarchii. 6 listopada 1919 księżna poślubiła swego kuzyna księcia Feliksa Burbon-Parmeńskiego (28 października 1883 – 8 kwietnia 1970). Ich matki były rodzonymi siostrami, córkami Michała I Uzurpatora, króla Portugalii, i księżniczki Adelajdy Löwenstein-Wertheim-Rosenberg. Ich dziećmi byli: Jan, wielki książę Luksemburga w latach 1964–2000, Elżbieta Hilda Zyta Maria Anna Antonina Fryderyka Wilhelmina Ludwika (1922–2011), żona księcia Hohenberg, Franciszka (1927–1977), Maria Adelajda Luiza Teresa Wilhelmina (ur. 21 maja 1924 na zamku Berg – zm. 28 lutego 2007), żona śląskiego arystokraty, hrabiego Karola Józefa Henckel von Donnersmarcka, syna hrabiego Łazarza V, ostatniego pana na zamku w Nakle Śląskim, Maria Gabriela (ur. 1925), żona Knuda hrabiego Holstein-Ledreborg (1919–2001), Karol (1927–1977), drugi mąż Joan Dillon, córki C. Douglasa Dillona, amerykańskiego sekretarza skarbu, Alix Maria Anna Antonina Charlotta Gabriela (ur. 1929), żona Antoniego Marii Joachima Lamoral, 14. księcia de Ligne (1925–2005). Po zajęciu terytorium kraju przez wojska hitlerowskie 10 maja 1940 księżna wraz z rodziną udała się do Londynu, potwierdzając tym samym wolę dalszej walki u boku aliantów. Rychło stała się wielkim autorytetem w okupowanym kraju, w którym działał jeden z najprężniejszych ruchów oporu w ówczesnej Europie. Powróciła do ojczyzny w 1944. 12 listopada 1964 abdykowała na rzecz swego syna Jana (który w czasie wojny służył w armii brytyjskiej). Zmarła na raka. W 1932 odznaczona Orderem Orła Białego.
- Carlota, grã-duquesa de Luxemburgo, foi a segunda filha do grão-duque Guilherme IV de Luxemburgo e de sua consorte, Maria Ana de Bragança. Seus avós maternos foram o rei Miguel I de Portugal e Adelaide de Rosenberg. Quando sua irmã mais velha, a grã-duquesa Maria Adelaide, que tinha sucedido a seu pai, foi forçada a abdicar em 14 de janeiro de 1919, Carlota teve que lidar com as tendências revolucionárias de seu país. Diferentemente da irmã, ela escolheu não se envolver na política. Em um referendo quanto à nova constituição, realizado em 28 de setembro de 1919, 77,8 % do povo luxemburguês votou para a continuação da monarquia grã-ducal com Carlota como Chefe de Estado. Nesta constituição, o poder da monarquia foi severamente restrito. Durante a ocupação germânica, na Segunda Guerra Mundial, Carlota, em exílio em Londres, revelou ser um importante símbolo de unidade nacional.
- - |Ошибка: неверное или отсутствующее изображение||Ошибка: неверное или отсутствующее изображение||Ошибка: неверное или отсутствующее изображение |} | Commons = Charlotte, Grand Duchess of Luxembourg }} Шарлотта — великая герцогиня Люксембургская с 1919 по 1964 годы. Дочь великого герцога Люксембургского Вильгельма IV и Марии Анны Португальской. Шарлотта встала во главе государства 15 января 1919 года после отречения старшей сестры Марии Аделаиды. Во время референдума 28 сентября 1919, касающегося новой конституции, 77,8 % населения Люксембурга голосовали за продолжение велико-герцогской монархии с Шарлоттой в качестве главы государства. С принятием конституции власть монарха стала четко регламентированой. 6 ноября 1919 Шарлотта вышла замуж за Феличе Бурбон-Пармского, принца Пармского, сына Роберта I Пармского. Дети: Жан Елизавета Мария Аделаида Мария Габриелла Карл Аликс, супруга Антуана, 13-го принца де Линь (1925—2005). Во время Второй мировой войны правящее семейство покинуло Люксембург незадолго до немецкой оккупации. С 1943 года, великая герцогиня Шарлотта обосновалась в Лондоне, откуда управляла Люксембургским правительством. Любимая народом, она стала символом сопротивления государства. Вернувшись в страну в апреле 1945, она совершила поездку по регионам пострадавшим в войне. В 1956 Шарлотта получила от папы римского Пия XII Золотую розу. Это искусственная роза с лепестками из золота, которой папа римский редко и в исключительных случаях награждает католических принцесс и женщин-монархов. 12 ноября 1964 великая герцогиня Шарлотта отреклась в пользу старшего сына Жана. В 1969 Шарлотта и принц Феличе отпраздновали 50-летие совместной жизни. Принц умер год спустя. Последний раз Шарлотта появилась на публике в мае 1985 на встрече с папой римским Иоанном Павлом II. Она умерла 9 июля 1985 года и похоронена в усыпальнице собора Нотр-Дам дё Люксембург. С ее смертью прекратила существование Нассауская династия Люксембурга. Несмотря на это, её потомки сохранили титул Нассау, хотя принадлежат к дому Пармских Бурбонов.
- Charlotte, storhertiginna av Luxemburg, född 23 januari 1896, död 9 juli 1985, var regent av Luxemburg mellan 1919 och 1964. Hon var dotter till Vilhelm, storhertig av Luxemburg och Maria Anna av Portugal. Hon efterträdde sin syster, Marie-Adélaïde, storhertiginna av Luxemburg på tronen den 15 januari 1919. Hon gifte sig den 6 november 1919 med sin kusin, prins Felix av Bourbon-Parma (28 september 1893- 8 april 1970). När tyskarna ockuperade Luxemburg under andra världskriget flydde Charlotte med familj först till Lissabon och sedan till London, där hon upprättade en exilregering. USA:s president, Franklin D. Roosevelt skickade ett krigsfartyg för att hämta den storhertigliga familjen till USA, där de erbjöds en fristad. 1942 återvände Charlotte och sonen, den blivande Jean av Luxemburg till Europa. Efter krigsslutet fortsatte kvarstod Charlotte som monark. Hon abdikerade 1964 till förmån för sonen, Jean. Storhertiginnan var syssling med sin svenske kollega kung Gustaf VI Adolf. Hon upphöjde hans söner Sigvard och Carl Johan samt deras kusin Lennart till grevar af Wisborg efter att de vid sina giftermål fråntagits sina svenska prins- och hertigtitlar.
- Шарлотта, повне ім'я Шарлотта Альдегонда Еліза Марія Вільгельміна (люксемб. D'Charlotte Adelgonde Elisabeth Marie Wilhelmine vu Lëtzebuerg); 23 січня 1896, Замок Берг, Люксембург — 9 липня 1985) — велика герцогиня Люксембургу з 1919 по 1964 рік.
- 夏洛特女大公(Grand Duchess Charlotte of Luxembourg), 全名夏洛特·阿尔德冈德·埃丽丝·玛丽亚·威廉敏娜 (Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine)(1896年1月23日－1985年7月9日) 卢森堡纪尧姆四世的次女， 在姐姐玛丽·阿黛拉伊德女大公被迫于1919年1月14日退位后，她成为卢森堡第二位女大公。 1919年11月6日她和波旁·帕尔马王朝的费利克斯王子(Prince Felix of Bourbon-Parma)结为夫妇，他们有六个孩子： 让. 伊丽莎白公主(Princess Elizabeth), 嫁于弗朗兹·冯·霍恩伯格公爵殿下(HSH Duke Franz von Hohenberg). 玛丽·阿黛拉伊德公主(Princess Marie-Adélaide), 嫁于亨克尔·冯·唐纳斯马克伯爵卡尔(Karl, Count Henckel von Donnersmarck). 玛丽·加布里埃尔公主(Princess Marie Gabriele), 嫁于荷尔斯泰因-Ledreborg伯爵克努特(Knud, Count of Holstein-Ledreborg). 查尔斯王子(Prince Charles), 妻子Joan Dillon. 阿历克丝公主(Princess Alix), 嫁于利涅亲王安东(Anton, Prince of Ligne). 1964年11月12日，统治卢森堡达45年之久的女大公夏洛特逊位，由其长子继任大公。1985年7月9日夏洛特女大公去世。
|
| rdfs:comment
|
- Carlota I de Luxemburg (Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine). Gran duquessa de Luxemburg des de l'any 1919 fins a la seva abdicació l'any 1964. Nascuda al Castell de Berg, al Gran ducat de Luxemburg, el dia 23 de gener de l'any 1919 sent la segona filla del gran duc Guillem IV de Luxemburg i de la infanta Maria Anna de Portugal.
- Šarlota Lucemburská byla druhou dcerou velkovévody Viléma IV. Lucemburského a Marie Anny Portugalské. Její starší sestra, velkovévodkyně Marie-Adléta, byla 14. ledna 1919 přinucena k abdikaci. Šarlota nastoupila na její místo a musela se potýkat s revolučními náladami. V referendu 28. září 1919 se 77,8 % voličů vyjádřilo pro zachování monarchie, nová ústava však výrazně omezila pravomoci hlavy státu.
- Charlotte von Nassau-Weilburg war von 1919 bis 1964 Großherzogin von Luxemburg, Herzogin von Nassau.
- Charlotte, Grand Duchess of Luxembourg (Luxembourgish: Charlotte Adelgonde Élise/Elisabeth Marie Wilhelmine vu Lëtzebuerg; Schloss Berg, 23 January 1896 – Schloss Fischbach, 9 July 1985) was the reigning Grand Duchess of Luxembourg from 1919 to 1964.
- Carlota de Luxemburgo (Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine de Nassau-Weilburg) fue la segunda hija del gran duque Guillermo IV de Luxemburgo.
- La grande-duchesse Charlotte de Luxembourg (Charlotte Adelgonde Elisabeth Marie Wilhelmine de Nassau), née le 23 janvier 1896 et décédée le 9 juillet 1985, est la deuxième fille du grand-duc Guillaume IV et de la princesse Maria Ana de Bragança. Elle a succédé à sa sœur Marie-Adélaïde et a été la septième grande-duchesse de Luxembourg de 1919 à 1964.
- Sarolta nagyhercegnő 1919 és 1964 között Luxemburg nagyhercegnője.
- シャルロット（Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine，1896年1月23日 - 1985年7月9日）はルクセンブルク大公（在位：1919年 - 1964年）。ルクセンブルク大公ギヨーム4世の次女。
- 샤를로트(Charlotte, Grand Duchess of Luxembourg)는 기욤 4세와 마리 앤 대공비 사이에서 차녀로 태어난 룩셈부르크의 여대공이다. 언니인 마리아델라이드가 그녀에게 양위하였다. 1964년 장남인 장 대공에게 양위한다.
- Charlotte Adelgonde Elisabeth Maria Wilhelmina, tweede dochter van groothertog Willem IV, was groothertogin van Luxemburg van 1919 tot 1964. Charlotte werd geboren op Kasteel Berg in Luxemburg. Op 15 januari 1919 volgde zij haar oudere zuster Maria Adelheid op, en op 6 november van dat zelfde jaar huwde zij prins Felix van Bourbon-Parma, zoon van Robert I van Parma en een rechtstreekse afstammeling van Lodewijk XIV.
- Charlotte av Luxemburg var storhertuginne og regent av Luxemburg fra 1919 til 1964. Hun var datter av storhertug Vilhelm IV og Maria Anna av Portugal. Hun etterfulgte sin søster, Marie-Adélaïde, på tronen den 15. januar 1919. Hun giftet seg samme år med sin fetter Felix av Bourbon-Parma (1893–1970). Hun hadde 6 barn. Hennes eldste barn, Jean av Luxembourg, etterfulgte henne som statsoverhode i 1964.
- Szarlotta, właściwie: Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine – wielka księżna Luksemburga, ostatnia monarchini tego kraju z dynastii Nassau. Szarlotta została wielką księżną w wieku 23 lat, 14 stycznia 1919, kiedy abdykowała jej starsza siostra - Maria Adelajda. Wkrótce po tym, 22 września 1919, ponad 77,8% głosujących w referendum poparło dalsze istnienie monarchii. 6 listopada 1919 księżna poślubiła swego kuzyna księcia Feliksa Burbon-Parmeńskiego (28 października 1883 – 8 kwietnia 1970).
- Carlota, grã-duquesa de Luxemburgo, foi a segunda filha do grão-duque Guilherme IV de Luxemburgo e de sua consorte, Maria Ana de Bragança. Seus avós maternos foram o rei Miguel I de Portugal e Adelaide de Rosenberg. Quando sua irmã mais velha, a grã-duquesa Maria Adelaide, que tinha sucedido a seu pai, foi forçada a abdicar em 14 de janeiro de 1919, Carlota teve que lidar com as tendências revolucionárias de seu país. Diferentemente da irmã, ela escolheu não se envolver na política.
- - |Ошибка: неверное или отсутствующее изображение||Ошибка: неверное или отсутствующее изображение||Ошибка: неверное или отсутствующее изображение |} | Commons = Charlotte, Grand Duchess of Luxembourg }} Шарлотта — великая герцогиня Люксембургская с 1919 по 1964 годы. Дочь великого герцога Люксембургского Вильгельма IV и Марии Анны Португальской. Шарлотта встала во главе государства 15 января 1919 года после отречения старшей сестры Марии Аделаиды.
- Charlotte, storhertiginna av Luxemburg, född 23 januari 1896, död 9 juli 1985, var regent av Luxemburg mellan 1919 och 1964. Hon var dotter till Vilhelm, storhertig av Luxemburg och Maria Anna av Portugal. Hon efterträdde sin syster, Marie-Adélaïde, storhertiginna av Luxemburg på tronen den 15 januari 1919. Hon gifte sig den 6 november 1919 med sin kusin, prins Felix av Bourbon-Parma (28 september 1893- 8 april 1970).
- Шарлотта, повне ім'я Шарлотта Альдегонда Еліза Марія Вільгельміна (люксемб. D'Charlotte Adelgonde Elisabeth Marie Wilhelmine vu Lëtzebuerg); 23 січня 1896, Замок Берг, Люксембург — 9 липня 1985) — велика герцогиня Люксембургу з 1919 по 1964 рік.
- 夏洛特女大公(Grand Duchess Charlotte of Luxembourg), 全名夏洛特·阿尔德冈德·埃丽丝·玛丽亚·威廉敏娜 (Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine)(1896年1月23日－1985年7月9日) 卢森堡纪尧姆四世的次女， 在姐姐玛丽·阿黛拉伊德女大公被迫于1919年1月14日退位后，她成为卢森堡第二位女大公。 1919年11月6日她和波旁·帕尔马王朝的费利克斯王子(Prince Felix of Bourbon-Parma)结为夫妇，他们有六个孩子： 让. 伊丽莎白公主(Princess Elizabeth), 嫁于弗朗兹·冯·霍恩伯格公爵殿下(HSH Duke Franz von Hohenberg). 玛丽·阿黛拉伊德公主(Princess Marie-Adélaide), 嫁于亨克尔·冯·唐纳斯马克伯爵卡尔(Karl, Count Henckel von Donnersmarck).
|
