| dbpprop:abstract
|
- Charles-Marie-Photius Maurras (20 April 1868 – 16 November 1952) was a French author, poet, and critic. He was a leader and principal thinker of Action Française, a political movement that was monarchist, anti-parliamentarist, and counter-revolutionary, and is the main intellectual influence of National Catholicism and integral nationalism. A political theorist, a major intellectual influence in early 20th-century Europe, his “integral nationalism” anticipated some of the ideas of fascism.
- Charles Maurras war ein rechtsextremer französischer Schriftsteller und politischer Publizist.
- Charles Maurras fou un escriptor i polític francès, de caire ultradretà i antisemita. D'antuvi va donar suport al Regionalisme occità. El 1891 formaria part de la revista provençalista i federalista L'Alholi, òrgan del Jovent Occitan, dirigida per Folco de Baroncelli-Javon, i amb Frederic Amouretti i Auguste Marin publicarien a París el 1892 el Manifest dels Felibres Federalistes, on barreja termes com federalisme, confederació, regionalisme, descentralització i provincialisme, i on es proposa un federalisme i regionalisme de caire tradicionalista i catòlic que reclama una nova monarquia. El 1898 publicaria L'idee de descentralisation, una barreja de federalisme proudhonià, corporativisme saintsimonià i de possitivisme d'Auguste Comte, on defensa el reconeixement de les cultures locals dins una monarquia federativa fonamentada en la llibertat de les províncies i municipis. Juntament amb Frederic amouretti fundaria la Ligue du Patrie Française i la revista Reveil de Provence, en el mateix sentit. Però el 1899 marxà a París, on coneixeria al lorenès Maurice Barrès, qui havia elaborat la teoria de l'"arrelament regional" que permetia l'expandiment de l'individu dins el seu propi quadre natural. Poc després 1899 fundà el grup de caire monàrquic, antirepublicà i antidemocràtic Action Française amb Léon Daudet, i fou director del diari del mateix nom des del 1908. Es va implicar a fons en l'afer Dreyfus, donà suport la participació francesa en la Primera Guerra Mundial. El 1905 també participaria en la Ligue de Descentralisation, de carie reialista i radical, que poc després es transformaria en la Federation Régionaliste Française (FRF), dirigida d'antuvi pel mateix Maurras, Joan Carles-Brun i Jùli Rounjat, però poc després Maurras s'establí definitivament a París i oblidà el regionalisme. Afirmà que tant protestants, com jueus i francmaçons volien controlar la política francesa. Durant l'ocupació nazi d'antuvi donà suport a la França de Vichy (Pierre Laval pertanyia al seu partit), però més tard acusà tant Charles de Gaulle com Henri Philippe Pétain de treballar per als aliats. Condemnat a mort el 1945, li fou conmutada per cadena perpètua i l'expulsió de l'Acadèmia Francesa. Finalment fou indultat el 1952. Publicà, encara, obres de teoria política de crítica literària i de poesia.
- Charles Maurras byl francouzským nacionalistickým politickým myslitelem, novinářem, spisovatelem a literárním kritikem. Charles Maurras se narodil v městečku Martigues v Provence a byl vychováván v tradiční katolické rodině. V dětství ohluchl a sluch se mu již nikdy nevrátil. Ve věku 17 let se se svou rodinou přestěhoval do Paříže. V 1896 působil jako dopisovatel z prvních novodobých Olympijských her z Athén, kde přehodnotil své dosavadní názory a stal se monarchistou a nacionalistou. V době Dreyfusovy aféry se začal politicky angažovat a jeho jméno se dostalo do povědomí širší veřejnosti. Vystupoval v táboře zastánců viny Dreyfuse, na téma Dreyfusova aféra publikoval řadu novinových článků a roku 1899 vstoupil do Francouzské akce, jejímž se stal posléze hlavním ideologem. Vedl také její časopis, který se roku 1908 stal deníkem. Kritizoval v něm republikánské státního zřízení a podporoval restauraci monarchie a vyzýval k návratu k tradičním národním hodnotám. Před 1. světovou válkou podporoval vstup Francie do války, před 2. světovou válkou varoval před německým nacismem. Jeho postoj k Pétainově vládě ve Vichy byl však víceméně vstřícný, protože ji považoval do určité míry za naplnění svých ideálů. Během války kritizoval jak „kolaboranty v Paříži, tak „disidenty“ v Londýně“. Zajímavostí je, že jeho ideály byli ovlivněni jak Pétain tak i Charles de Gaulle. V září 1944 by zatčen a odsouzen k trestu smrti za kolaboraci. Rozsudek byl posléze změněn na doživotí. Objektivnost procesu vyvolává dodnes v mnohých rozpaky. Ve vězení pokračoval ve své literární činnosti. Krátce před svou smrtí v roce 1952 byl ve špatném zdravotním stavu z vězení propuštěn. Charles Maurras byl za svého života několikrát vězněn, napsal neuvěřitelné množství 147 knih a brožur a desetitisíce novinových článků. Maurras psal prý 12 hodin denně a krom toho vedl Francouzskou akci a její deník.
- Charles Maurras, político, poeta y escritor francés, principal fundador e ideólogo de Action Française (Acción Francesa).
- Charles-Marie-Photius Maurras, né le 20 avril 1868 à Martigues et mort le 16 novembre 1952 à Saint-Symphorien-lès-Tours, est un journaliste, essayiste, homme politique et poète français.
- È dirigente e il principale fondatore del giornale nazionalista, germanofobo, monarchico e antisemita Action Française. Egli dispiegò, con i suoi principali collaboratori, una grande virulenza, arrivando fino ad appellarsi esplicitamente all'assassinio, principalmente verso Abraham Schrameck, ministro dell'Interno nel 1925 («Sarà senza odio e senza timore che darò l'ordine di spargere il vostro sangue di cane, se abuserete del potere pubblico per spargere del sangue francese sotto i proiettili e i coltelli dei banditi di Mosca che voi amate»), o contro Léon Blum, Presidente del Consiglio, nellAction française del 15 maggio 1936: «È in quanto ebreo che bisogna vedere, concepire, capire, combattere ed abbattere Blum. Questo ultimo verbo sembrerà un po' forte: mi affretto ad aggiungere che non sarà necessario abbattere Blum fino al giorno in cui la sua politica ci avrà portato la guerra empia che egli sogna contro i nostri compagni d'arme italiani. Quel giorno, certamente, non dovremo perderlo. » Il suo talento letterario permetteva alle sue opere teoriche una grande influenza negli ambienti colti e conservatori di Francia, e le sue qualità polemiche gli assicuravano un reale ascolto in altri, come l'Académie Française. Nel 1905 fonda la Ligue d'Action Française (Lega d'Action Française) per raccogliere fondi in favore di Action Française, divenuta quotidiano e organo di stampa del movimento all'interno della politica mediatica (distribuzione di brochure di propaganda, affissioni ecc. ) Maurras ebbe un importante ascendente ideologico su Salazar e gli intellettuali del regime salazariano. Sostenne pienamente il generale Franco e, fino alla primavera del 1939, Mussolini, sottolinando la parentela tra un buon numero dei suoi ideali e quelli del fascismo. Apprezzava particolarmente la simbiosi tra i suoi epigoni italiani e il Partito Nazionale Fascista. La sua germanofobia gli impedì di fare lo stesso con Hitler, ma, fino al 1941, non rinnegò i suoi discepoli che ammiravano il nazismo: Robert Brasillach, Lucien Rebatet e la maggior parte degli altri giornalisti che collaboravano con Je suis partout, Abel Bonnard, Paul Chack, e altri. Fu eletto all'Académie française il 9 giugno 1938, nella Poltrona 16, succedendo ad Henri Robert. La sua accettazione ufficiale ebbe luogo l'8 giugno 1939. Durante l'Occupazione, Maurras fece riapparire Action française, sostenendo il regime di Vichy, che si ispirava in larga misura alle sue idee. Per lui, la salita al potere dal maresciallo Pétain è una « divina sorpresa » (Le Petit Marseillais, 9 febbraio 1941). Continuò le sue polemiche contro gli ebrei, i francs-maçons (frammassoni o massoni) e i « métèques » (termine offensivo per indicare gli asiatici e gli africani), sul tema: «Io lo avevo ben detto!». Il principale torto di Pétain, ai suoi occhi, era quello di non andare abbastanza lontano nella politica antisemita: lo statuto degli ebrei dell'ottobre 1940 era per Maurras e i suoi collaboratori una buona cosa, ma doveva essere indurito e applicato più rigorosamente. Il nuovo statuto, del giugno 1941, fu una parziale soddisfazione. Rifiutando il collaborazionismo, Maurras fu comunque, almeno in pratica, l'incarnazione di una collaborazione «nella dignità». Così scrisse nellAction française del 28 agosto 1942: « Con tutta la Francia, i prigionieri felicemente ringraziano il signor Hitler. » Già nella sue edizione del 1 novembre 1940, Action française approvava l'annuncio di una collaborazione dal maresciallo Pétain a Montoire. Maurras non smise fino al 1944 le sue invettive contro i membri della Resistenza, né di invocare punizioni spietate su di loro o sui loro familiari, se essi non potevano essere arrestati. Lui che aveva molto apprezzato Charles de Gaulle fino alla primavera del 1940 (cf. i suoi articoli di elogio su Action française del 1 e del 3 giugno 1940) si scatenò contro il generale, partito per Londra. In seguito alla sua condanna a vita per «intelligence con il nemico », l'Académie, passando sopra alla lettera con l'ordinanza del 21 novembre 1944, non procedette alla radiazione di Charles Maurras, come invece farà qualche mese più tardi per il maresciallo Pétain: si accontentò, nella seduta del 1 febbraio 1945, di constatare l'esistenza della poltrona vacante e di decidere di non procedere all'elezione del successore fino alla morte del titolare. Il rimpiazzo ebbe luogo nel 1953, con l'elezione di Antoine de Lévis-Mirepoix. Sebbene indebolito, collaborò con Aspects de la France, giornale fondato da suoi seguaci nel 1947, in seguito alla proibizione di Action française. Maurras commentò la sua condanna con una celebre esclamazione: « È la rivincita di Dreyfus!» Nel marzo 1951, beneficiò della grazia per motivi medici e fu trasferito alla clinica Saint-Grégoire di Tours, nel quartiere Saint-Symphorien, dove morì.
- シャルル・モーラス（シャルル・モラス）（Charles Maurras, 1868年4月20日 - 1952年11月16日）は、フランスの政治家、作家。王党派右翼のアクション・フランセーズを主催。 フランスにおける反近代主義の代表的存在であり、その思想は、古典主義的要素を含め、反ロマン主義的であり、T・S・エリオットやT・E・ヒューム、パウンドらに影響を与える。 その系譜は、アルチュール・ド・ゴビノーやモーリス・バレスを受け継ぐものであり、対独協力派のファシストとなりモーラスと袂を別った作家のリュシアン・ルバテは若い頃はモーラスの薫陶を受け、その強い影響を受けており、ジョルジュ・ソレルも、モーラスの反民主主義的な姿勢に賛同しており、また作家のジッドとも論争した事がある。さらに、初期は極右イデオローグとして出発したモーリス・ブランショも間接的に影響されている。 王という無意味で不合理な存在をあえて据えることで、民主主義の害を防げると考え、王制を支持した。 イタリアのムッソリーニやスペインのフランコを支持し、フィリップ・ペタンのヴィシー政権に協力した。そのため、戦後はド・ゴール政権により戦犯として告発され、終身禁固刑。健康を害し、病院にて死去。
- Charles Maurras var en fransk forfatter, poet og kritiker. Han var leder og sjefsideolog i det reaksjonære Action Française, en politisk bevegelse som var monarkistisk, anti-parlamentarisk og kontrarevolusjonær og hadde en dominerende intellektuell innflytelse på Nasjonal Katolisisme og integral nasjonalisme.
- Charles Marie Maurras, francuski myśliciel polityczny i filozof, monarchista i klerykał, rzecznik autorytaryzmu, krytyk rządów demokratycznych i dyktatury plebiscytarnej. Redaktor monarchistycznej La Gazette de France; zwolennik rządów Francisco Franco i António de Oliveira Salazara, bardzo krytycznie nastawiony do niemieckiego nazizmu i włoskiego faszyzmu, przedstawiał alternatywną koncepcję nacjonalizmu. W latach 30. uwięziony przez władze republikańskie, w okresie Vichy gorąco popierał politykę marszałka Pétaina. Po wojnie ponownie uwięziony pod zarzutem kolaboracji.
- Charles Maurras foi um poeta monarquista francês, um jornalista, dirigente e principal fundador do jornal anti-semita e germanófobo Action Française. Foi a figura principal do movimento anti-Dreyfusard da Action Française. Salazar estudou cuidadosamente as suas ideias, com as quais simpatizava.
- Charles Maurras, född 20 april 1868 i provençalska Martigues, död 16 november 1952 i Tours, fransk författare, journalist och litteraturkritiker. Maurras, ledare för den franska högerextrema rörelsen Action française, menade att nationalisme intégral ("integrerande nationalism") var en idé som gjorde nationen till det högsta värdet av alla. Allt var en integral nationalist gör måste vara relaterat till det nationella intresset. För Maurras var det nationella intreset i det franska fallet relaterat till antiindividualism, antiliberalism och antisemitism. Enligt Maurras äger den nationella, kollektiva personligheten en högre form av sanning, individualitet och frihet, än de mänskilga personligheterna. I den nationalism som utvecklades inom Action française är nationerna heller inte några jämlika personligheter, utan involverade på ett socialdarwinistiskt sätt i en kamp för tillvaron, där den av naturen bäst utrustade nationen överlever. Nationen relateras också, tydligare än tidigare, till en etnisk definition - den franska nationen blir uttrycket för "franskhet" i kultur, språk och ras. Starkt relaterat till uppfattningen om nationen som en högre form av kollektiv livsform, som en exklusivt etnisk identitet och som en natrulig organism i kamp för tillvaron, är inspirationen från Nietzsche. Att stå högre än andra nationer är att vilja mer än andra, och att uttrycka nationell viljekraft blir inte ett medel, utan ett mål i sig. Synen på nationen som en kollektiv personlighet var alltså produkten av den nationalromantiska filosofin, men de mer extrema nationalisterna i slutet av 1800-talet inordnade denna föreställning i en syn på nationen som en biologisk organism, som strävar efter en inre integration av sina delar. Men mot slutet av 1800-talet uppträder alltså en integrativ nationalism som hyllar organisk integration, den nationella enheten som ett högre mål än alla andra. Action française var starkt antitysk. Sålunda var inte Arthur de Gobineau deras inspirationskälla. I Frankrike var den integrativa nationalismen en separat politisk rörelse, som inte bör sammanblandas med nazism. Reidar Larsson menar att trots den tydligt antijudiska inställningen var deras nationalism inte grundad på någon rasteori. Statsnationalisterna, som de också kallas, ville ha en stark och auktoritär statsmakt, men förespråkade inte en totalitär diktatur under en "Ledare". En viktig tanke var att avgränsa den centrala statsmakten just till maktfunktionerna. Återstoden skulle överlåtas till självstyrande provinser och till korporationer, yrkesorganisationer. Maurras såg romarna som Frankrikes sanna föregångare. Dessa hade gett fransmännen deras språk, deras religion och många av deras traditioner. Under mellankrigstiden gick visserligen de italienska fascisterna i spetsen för romantiserandet av Imperium Romanum, men Rom hade sina beundrare även hos den franska högern. Maurras förklarade av hela sitt hjärta att han var romare.
|
| rdfs:comment
|
- Charles-Marie-Photius Maurras (20 April 1868 – 16 November 1952) was a French author, poet, and critic. He was a leader and principal thinker of Action Française, a political movement that was monarchist, anti-parliamentarist, and counter-revolutionary, and is the main intellectual influence of National Catholicism and integral nationalism.
- Charles Maurras war ein rechtsextremer französischer Schriftsteller und politischer Publizist.
- Charles Maurras fou un escriptor i polític francès, de caire ultradretà i antisemita. D'antuvi va donar suport al Regionalisme occità.
- Charles Maurras byl francouzským nacionalistickým politickým myslitelem, novinářem, spisovatelem a literárním kritikem. Charles Maurras se narodil v městečku Martigues v Provence a byl vychováván v tradiční katolické rodině. V dětství ohluchl a sluch se mu již nikdy nevrátil. Ve věku 17 let se se svou rodinou přestěhoval do Paříže.
- Charles Maurras, político, poeta y escritor francés, principal fundador e ideólogo de Action Française (Acción Francesa).
- Charles-Marie-Photius Maurras, né le 20 avril 1868 à Martigues et mort le 16 novembre 1952 à Saint-Symphorien-lès-Tours, est un journaliste, essayiste, homme politique et poète français.
- È dirigente e il principale fondatore del giornale nazionalista, germanofobo, monarchico e antisemita Action Française.
- Charles Maurras var en fransk forfatter, poet og kritiker. Han var leder og sjefsideolog i det reaksjonære Action Française, en politisk bevegelse som var monarkistisk, anti-parlamentarisk og kontrarevolusjonær og hadde en dominerende intellektuell innflytelse på Nasjonal Katolisisme og integral nasjonalisme.
- Charles Marie Maurras, francuski myśliciel polityczny i filozof, monarchista i klerykał, rzecznik autorytaryzmu, krytyk rządów demokratycznych i dyktatury plebiscytarnej. Redaktor monarchistycznej La Gazette de France; zwolennik rządów Francisco Franco i António de Oliveira Salazara, bardzo krytycznie nastawiony do niemieckiego nazizmu i włoskiego faszyzmu, przedstawiał alternatywną koncepcję nacjonalizmu. W latach 30.
- Charles Maurras foi um poeta monarquista francês, um jornalista, dirigente e principal fundador do jornal anti-semita e germanófobo Action Française. Foi a figura principal do movimento anti-Dreyfusard da Action Française. Salazar estudou cuidadosamente as suas ideias, com as quais simpatizava.
- Charles Maurras, född 20 april 1868 i provençalska Martigues, död 16 november 1952 i Tours, fransk författare, journalist och litteraturkritiker. Maurras, ledare för den franska högerextrema rörelsen Action française, menade att nationalisme intégral ("integrerande nationalism") var en idé som gjorde nationen till det högsta värdet av alla. Allt var en integral nationalist gör måste vara relaterat till det nationella intresset.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
