Charles Louis,, Elector Palatine (22 December 1617 – 28 August 1680) was the second son of Frederick V, the Winter King, and his wife, Princess Elizabeth, daughter of King James I of England (James VI of Scotland). After the death of his older brother in 1629, and of his father in 1632, Charles Louis inherited his exiled father's possessions in the Palatinate.

PropertyValue
dbpedia-owl:Person/individualisedPnd
  • 118560182
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Charles Louis,, Elector Palatine (22 December 1617 – 28 August 1680) was the second son of Frederick V, the Winter King, and his wife, Princess Elizabeth, daughter of King James I of England (James VI of Scotland). After the death of his older brother in 1629, and of his father in 1632, Charles Louis inherited his exiled father's possessions in the Palatinate. Along with his younger brother Prince Rupert, he spent much of the 1630s at the court of his uncle in England, hoping to enlist English support for his cause. The young Elector Palatine was largely unsuccessful in this, and became gradually estranged from the King, who feared that Charles Louis might become a focus for opposition forces in England. Indeed, in the English crisis leading up to the outbreak of the English Civil War, Charles Louis had considerable sympathy for the parliamentary leaders, especially the Earl of Essex, feeling them more likely to come to the aid of the Palatinate on the continent. The Prince Palatine supported the execution of Strafford. Although Charles Louis was involved in the early stages of the Civil War with his uncle, he was mistrusted for his parliamentary sympathies, and soon returned to his mother in The Hague. There he distanced himself from the royalist cause in the Civil War, fearing that Charles would sell him out for Spanish support. In 1644, Charles Louis returned to England at the invitation of Parliament. He took up residence in the Palace of Whitehall and took the Solemn League and Covenant, even though his brothers, Rupert and Maurice, were Royalist generals. Contemporaries (including King Charles) and subsequent generations believed that Charles Louis' motive in visiting Roundhead London was that he hoped that Parliament would crown him King, in place of his uncle. Charles Louis' endorsement of the Parliamentary party was a cause of enmity between uncle and nephew, and when a captive Charles I met his nephew once again in 1647, the elder Charles accused the Prince of angling after the English throne. Charles Louis was still in England in October 1648 when the Peace of Westphalia restored the Lower Palatinate to him (the Upper Palatinate, to his great disappointment, remained under the Elector of Bavaria). He remained in England long enough to see the execution of his uncle Charles I in January 1649, which appears to have come as a shock (nevertheless, the two had not reconciled prior to the King's death - Charles refused to see his nephew before his execution). After this unhappy dénouement to Charles Louis's dubious participation in English politics, he at last returned to the now devastated Palatinate in the autumn of 1649. Over the more than thirty years of his reign there, he strove with some success to rebuild his shattered territory. In foreign affairs, he pursued a pro-French course, marrying his daughter Elizabeth Charlotte to Monsieur, Louis XIV's brother, in 1671. After his restoration, his relations with his relatives continued to deteriorate - his English relations never forgave him for his equivocal course in the Civil War, while his mother and siblings resented his parsimony. The most notable facet of his reign was probably his unilateral divorce of his wife, Charlotte of Hesse-Kassel (or Hesse-Cassel), and subsequent bigamous marriage to Marie Luise von Degenfeld. This second wife was given the unique title of Raugravine (Raugräfin, countess of uninhabited or uncultivated lands), and their children were known as the Raugraves.
  • Karl I. Ludwig war von 1649 bis zu seinem Tod der Pfalzgraf bei Rhein, also Kurfürst von der Pfalz.
  • Carles I Lluís, elector palatí. Elector del Palatinat des de 1632 i fins a la seva mort quaranta-vuit anys després. Nascut a la ciutat de Heidelberg, capital del Palatinat, el dia 22 de desembre de 1617 essent fill de l'elector Frederic V, elector palatí i de la princesa Elisabet d'Anglaterra. Carles Lluís era nét per via paterna de l'elector Frederic IV, elector palatí i de la princesa Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau, i per via materna ho era del rei Jaume I d'Anglaterra i de la princesa Anna de Dinamarca. El dia 22 de febrer de 1650 contragué matrimoni a Kassel amb la landgravina Carlota de Hessen-Kassel, filla del landgravi Guillem V de Hessen-Kassel. La parella tingué tres fills: SM l'elector Carles II, elector palatí, nat a Heidelberg el 1651 i mort el 1685. SAR la princesa Elisabet Carlota del Palatinat, nada a Heidelberg el 1652 i morta a París el 1722. Es casà a Versalles amb el príncep Felip d'Orleans. SAR el príncep Frederic del Palatinat, nat a Heidelberg el 1653 i mort el mateix any a la capital palatina. El dia 6 de gener de 1658 es casà a Schwetzingen amb Marie Luise von Degenfeld amb qui tingué tretze fills: Karl Ludwig von der Pfalz Karoline von der Pfalz Luise von der Pfalz Ludwig von der Pfalz Amalie Elisabeth von der Pfalz George Ludwig von der Pfalz Frederike von der Pfalz Friedrich Wilhelm von der Pfalz Karl Eduard von der Pfalz Sophie von der Pfalz Karl Moritz von der Pfalz Karl August von der Pfalz Karl Kasimir von der Pfalz El dia 11 de desembre de 1679 es casà en terceres núpcies amb Elisabeth Hollander von Bernau amb qui tingué un únic fill: Charles Louis von der Pfalz Després de la mort del seu germà gran l'any 1629, Carles Lluís esdevingué hereu del Palatinat que heredà l'any 1632. Com a conseqüència de l'exili que vivia la família palatina des de 1623, Carles Lluís visqué la major part de la dècada de 1630 a la cort del Palau de Saint James al costat del seu oncle, el rei Carles I d'Anglaterra buscant suport per retornat al Palatinat. Aviat es guanyà l'enemistat del seu oncle que temia que un prolongada estada de Carles Lluís a Anglaterra servís per encapçalar l'oposició creixent a la monarquia anglesa ja que el jove elector tenia simpaties importants en els cercles del parlamentarisme britànic i especialment del cercle del comte d'Essex. Malgrat tot, en el moment que esclatà la Guerra Civil Anglesa l'any 1640, Carles Lluís es mantingué al costat del seu oncle i s'encarregà de buscar suport, principalment a Espanya, per la causa monàrquica. L'any 1644 Carles Lluís retornà a Anglaterra en motiu d'una invitació cursada pel Parlament. a causa d'aquesta visita, els reialistes pensaren que Carles Lluís pretenia que el coronessin com a sobirà d'Anglaterra. Aquest fet li guanyà l'enemistat de gran part de la seva família. Aquest fet s'intensificà quan anys després s'elegí als Hannover, descendents dels palatins, com a hereus d'Anna I d'Anglaterra i no un Estuart. Malgrat tot, Carles Lluís es mantingué a Anglaterra fins el 1649. L'any 1648, el Tractat de Westfàlia el restaurà com elector del Palatinat. Malgrat això, Westfàlia únicament li restaura el Baix Palatinat ja que mantingué la sobirania de l'elector bavarès en el territori de l'Alt Palatinat. A la tardor de 1649 retornà al Palatinat que es trobava devastat després de trenta anys de guerra continua. Durant el darrer període de la seva vida es consagrà, durant trenta anys, en la restauració del Palatinat fet que aconseguí amb escreix. Quant a la política exterior, Carles Lluís s'aproximà a França a través del casament de la seva filla, la princesa Elisabet Carlota del Palatinat amb el Duc d'Orleans.
  • Carlos I Luis fue Conde Palatino del Rin desde 1648 hasta su muerte. Fue hijo y sucesor del célebre Federico V, pretendiente al trono de Bohemia, y de su mujer, Isabel Estuardo, hija del rey Jacobo I de Inglaterra.
  • Charles I Louis du Palatinat, comte palatin du Rhin, né en 1617, est le fils puîné de Frédéric V, comte palatin et roi de Bohême. Son père ayant été déchu de ses droits, sa dignité d'Electeur donné à son cousin Maximilien Ier de Bavière et ses terres confisquées par l'empereur en 1620, il vécut avec sa famille en exil dans les Provinces-Unies. Charles-Louis devint héritier du trône à la mort de son frère aîné en 1629. Après le traité de Westphalie, il rentre en possession du Bas-Palatinat, qu'a perdu son père, et obtient, en dédommagement du reste de ses États héréditaires, l'investiture d'un huitième électorat, qui est créé en sa faveur, ainsi que la charge d'architrésorier de l'empire. En 1649, il épouse Charlotte de Hesse-Cassel, fille de Amélie Élisabeth de Hanau-Münzenberg dont il aura trois enfants : Charles II (1651-1685) épouse en 1671 Wilhelmine- Ernestine de Danemark (1650-1706) Elisabeth-Charlotte (1652-1722) épouse en 1671 Philippe de France, duc d'Orléans (1640-1701) Henri (1653-1653) Il divorce en 1654 pour épouser morganatiquement sa favorite Louise de Degenfeld qui lui donnera de nombreux enfants non dynastes et dont la plupart mouurront célibataires. Bien qu'il mariât brillamment et intelligemment ses enfants, il ne put empêcher le Palatinat de devenir - comme les états voisins tels la Lorraine ou l'Archevêché de Trêves - le champ de bataille de l'Europe. En 1673, il entre dans la ligue formée contre la France. L'année suivante, pour priver de subsistance les Impériaux et leur couper ainsi la route de l'Alsace, Turenne ordonne le premier ravage du Palatinat, qui voit nombre de sanglantes exactions et l'incendie de trente-deux bourgs. L'électeur reproche à Turenne ses atrocités, et « d’avoir fait consumer jusques aux églises même de votre religion ». Il lui fait en même temps porter un cartel, un défi en combat singulier. Il meurt en 1680. Face à de si puissants adversaires, il répétait souvent : "Je prends patience en enrageant". Charles, son fils et successeur, mort en 1685, est le dernier électeur de la maison de Wittelsbach-Simmern. Sa fille, Charlotte-Élisabeth, dite Liselotte ou la princesse Palatine, est la seconde épouse de Monsieur, frère de Louis XIV, la mère du Régent et une correspondante prolixe et spirituelle.
  • カール1世ルートヴィヒ(Karl I. Ludwig, 1617年12月22日 - 1680年8月28日)はプファルツ選帝侯(在位:1648年 - 1680年)。フリードリヒ5世(ボヘミア冬王)とイングランド王ジェームズ1世の娘エリザベスの次男。弟にカンバーランド公ルパート(ループレヒト)、妹にイギリス王兼ハノーファー選帝侯ジョージ1世の母ゾフィーがいる。 兄フリードリヒ・ハインリヒが1629年に若くして水死し、1632年に父フリードリヒ5世が死去したため家督を継いだ。1648年のヴェストファーレン条約によって選帝侯位を回復した。 娘エリーザベト・シャルロッテをフランス王ルイ14世の弟オルレアン公フィリップに嫁がせたが、選帝侯位を継承したカール2世が嗣子なくして死去すると、ルイ14世は義妹の権利を主張してプファルツ継承戦争を起こすことになった。
  • Karel I Lodewijk van de Palts was de tweede zoon van keurvorst Frederik V van de Palts en Elizabeth Stuart. Na het verdrag van Westfalen van 1648, kwam hij in het bezit van de Nederpalts en verkreeg hij als schadeloosstelling voor de geleden verliezen een achtste electoraat, dat voor hem werd opgericht. Tevens werd hij aartsschatbewaarder van het keizerrijk. In 1673 trad hij toe tot de liga tegen Frankrijk. Karel trouwde in 1650 met Charlotte van Hessen-Kassel, de dochter van landgraaf Willem V van Hessen-Kassel en werd de vader van Karel II van de Palts en van Liselotte van de Palts (1652-1722), de latere echtgenote van Filips van Orléans. Na een echtscheiding trouwde hij met Louisa van Degenfeld. Uit dit morganatisch huwelijk werden nog 13 kinderen geboren.
  • Karol Ludwik Wittelsbach – elektor Palatynatu Reńskiego w latach 1648–1680. Drugi syn Fryderyka V „Zimowego króla“ i Elżbiety Stuart, księżniczki szkockiej. Jego dziadkami byli elektor Palatynatu Reńskiego Fryderyk IV Wittelsbach i Luiza Julianna Orańska oraz król Anglii Jakub I Stuart i Anna Oldenburg. Po śmierci swojego starszego brata w 1629 roku oraz swojego ojca w 1632 roku odziedziczyć powinien tytuł elektora Palatynatu Reńskiego oraz ziemie do niego należące. Jednak wskutek polityki swojego ojca tytuł elektorski przeszedł w ręce księcia Bawarii, zaś ziemie zajęły wojska cesarza Ferdynanda II. Karol Ludwik wraz z braćmi przebywał na dworze swojego wuja w Anglii. Próbował tam zdobyć poparcie dla swoich planów odzyskania Palatynatu, jednak w obliczu wybuchu wojny domowej zrezygnował z tego i wyjechał do swojej matki do Hagi. Wrócił do Anglii w 1644 na zaproszenie Parlamentu zamieszkał w Pałacu Whitehall. Jego zachowanie zostało odczytane, jako poparcie dla Parlamentarzystów, tym bardziej że jego bracia Rupert i Maurycy walczyli po stronie rojalistów. Karol Ludwik powrócił do Anglii w 1648 roku, kiedy w wyniku pokoju westfalskiego odzyskał tytuł i ziemie. Przebywał tam wystarczająco długo, aby zobaczyć egzekucję Karola I. Powrócił do zniszczonego Palatynatu jesienią 1649 roku. Przez trzydzieści lat swojego panowania odbudowywał swoje terytorium. W polityce zagranicznej zwrócił się w stronę Francji, wydał swoją córkę Elżbietę za brata króla Francji Ludwika XIV – Filipa I księcia Orleanu. 22 lutego 1650 w Kassel ożenił się z Charlottą Hessen-Kassel, córką landgrafa Hesji-Kassel Wilhelma V i Amalii Elżbiety Hanau-Münzenberg. Para miała troje dzieci: Karola (1651-1685) elektora Palatynatu Reńskiego Elżbietę (1652-1722) – żonę Filipa I, księcia Orleanu Friedricha von der Pfalz (1653) Rozwiódł się z Charlottą i 6 stycznia 1658 ożenił się z Marią Luizą Degenfeld. Para miała liczne potomstwo: Karol Ludwik (1658-1688) Karolina(1659-1696) Luiza (1661-1733) Ludwik (1662) Amalia Elżbieta (1663-1709) Jerzy Ludwik (1664-1665) Fryderyka (1665-1674) Fryderyk Wilhelm (1666-1667) Karol Edward (1668-1690) Zofia (1669) Karol Moritz (1671-1702) Karol (1672-1691) Kazimierz Karol (1675-1691)
  • Nascido a 1 de Janeiro de 1618 em Heidelberg, era filho do Príncipe Palatino do Reno Frederico V e de sua mulher a Princesa Isabel Stuart, de Inglaterra. Pela Paz de Vestfália em 1648, Carlos Luís foi restaurado ao Baixo Palatinado, e foi-lhe concedido um novo título de eleitor, também chamado "Eleitor Palatino", mas abaixo em precedência em relação aos outros Eleitorados. Morreu em Heidelberg a 28 de Agosto de 1680.
dbpprop:commonsProperty
  • Charles I Louis, Elector Palatine
  • Karl I. Ludwig von der Pfalz
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:years
  • 1648 (xsd:integer)
rdfs:comment
  • Charles Louis,, Elector Palatine (22 December 1617 – 28 August 1680) was the second son of Frederick V, the Winter King, and his wife, Princess Elizabeth, daughter of King James I of England (James VI of Scotland). After the death of his older brother in 1629, and of his father in 1632, Charles Louis inherited his exiled father's possessions in the Palatinate.
  • Karl I. Ludwig war von 1649 bis zu seinem Tod der Pfalzgraf bei Rhein, also Kurfürst von der Pfalz.
  • Carles I Lluís, elector palatí. Elector del Palatinat des de 1632 i fins a la seva mort quaranta-vuit anys després. Nascut a la ciutat de Heidelberg, capital del Palatinat, el dia 22 de desembre de 1617 essent fill de l'elector Frederic V, elector palatí i de la princesa Elisabet d'Anglaterra.
  • Carlos I Luis fue Conde Palatino del Rin desde 1648 hasta su muerte. Fue hijo y sucesor del célebre Federico V, pretendiente al trono de Bohemia, y de su mujer, Isabel Estuardo, hija del rey Jacobo I de Inglaterra.
  • Charles I Louis du Palatinat, comte palatin du Rhin, né en 1617, est le fils puîné de Frédéric V, comte palatin et roi de Bohême. Son père ayant été déchu de ses droits, sa dignité d'Electeur donné à son cousin Maximilien Ier de Bavière et ses terres confisquées par l'empereur en 1620, il vécut avec sa famille en exil dans les Provinces-Unies. Charles-Louis devint héritier du trône à la mort de son frère aîné en 1629.
  • カール1世ルートヴィヒ(Karl I.
  • Karel I Lodewijk van de Palts was de tweede zoon van keurvorst Frederik V van de Palts en Elizabeth Stuart. Na het verdrag van Westfalen van 1648, kwam hij in het bezit van de Nederpalts en verkreeg hij als schadeloosstelling voor de geleden verliezen een achtste electoraat, dat voor hem werd opgericht. Tevens werd hij aartsschatbewaarder van het keizerrijk. In 1673 trad hij toe tot de liga tegen Frankrijk.
  • Karol Ludwik Wittelsbach – elektor Palatynatu Reńskiego w latach 1648–1680. Drugi syn Fryderyka V „Zimowego króla“ i Elżbiety Stuart, księżniczki szkockiej. Jego dziadkami byli elektor Palatynatu Reńskiego Fryderyk IV Wittelsbach i Luiza Julianna Orańska oraz król Anglii Jakub I Stuart i Anna Oldenburg. Po śmierci swojego starszego brata w 1629 roku oraz swojego ojca w 1632 roku odziedziczyć powinien tytuł elektora Palatynatu Reńskiego oraz ziemie do niego należące.
  • Nascido a 1 de Janeiro de 1618 em Heidelberg, era filho do Príncipe Palatino do Reno Frederico V e de sua mulher a Princesa Isabel Stuart, de Inglaterra. Pela Paz de Vestfália em 1648, Carlos Luís foi restaurado ao Baixo Palatinado, e foi-lhe concedido um novo título de eleitor, também chamado "Eleitor Palatino", mas abaixo em precedência em relação aos outros Eleitorados. Morreu em Heidelberg a 28 de Agosto de 1680.
rdfs:label
  • Charles I Louis, Elector Palatine
  • Karl I. Ludwig (Pfalz)
  • Carles I Lluís, elector palatí
  • Carlos I Luis del Palatinado
  • Charles Ier Louis du Palatinat
  • Carlo I Luigi del Palatinato
  • カール1世ルートヴィヒ (プファルツ選帝侯)
  • Karel Lodewijk van de Palts
  • Karol Ludwik Wittelsbach
  • Carlos I Luís, Eleitor Palatino
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:_10 of
is dbpprop:_14 of
is dbpprop:_18 of
is dbpprop:_2 of
is dbpprop:_22 of
is dbpprop:_26 of
is dbpprop:_6 of
is dbpprop:before of
is dbpprop:father of
is dbpprop:issue of
is dbpprop:redirect of