| dbpprop:abstract
|
- Carnatic music is a system of music commonly associated with the southern part of the Indian subcontinent, with its area roughly confined to four modern states of India: Andhra Pradesh, Karnataka, Kerala, and Tamil Nadu. It is one of two main sub-genres of Indian classical music that evolved from ancient Hindu traditions; the other sub-genre being Hindustani music, which emerged as a distinct form due to Persian and Islamic influences in North India. In contrast to Hindustani music, the main emphasis in Carnatic music is on vocal music; most compositions are written to be sung, and even when played on instruments, they are meant to be performed in gāyaki (singing) style. Although there are stylistic differences, the basic elements of śruti (the relative musical pitch), swara (the musical sound of a single note), rāga (the mode or melodic formulæ), and tala (the rhythmic cycles) form the foundation of improvisation and composition in both Carnatic and Hindustani music. Although improvisation plays an important role, Carnatic music is mainly sung through compositions, especially the kriti (or kirtanam); a form developed between the 16th and 20th centuries by prominent composers, such as Purandara Dasa and the Trinity of Carnatic music. Carnatic music is usually performed by a small ensemble of musicians, consisting of a principal performer (usually a vocalist), a melodic accompaniment (usually a violin), a rhythm accompaniment, and a tambura which acts as a drone throughout the performance. Other typical instruments used in performances may include the ghatam, kanjira, morsing, veena & flute. The most outstanding performances, and the greatest concentration of Carnatic musicians, are found in the city of Chennai. In particular, the six week-long Music Season held in Chennai every December, has been described as the world's largest cultural event.
- La música carnàtica és la música clàssica de l'Índia del Sud, en comparació amb la música clàssica de l'Índia del nord anomeanda Hindustani. Generalment la música Carnàtica es toca amb un conjunt reduït de musics. Hi ha sempre un solista o músic principal, que acostuma a ser un vocalista. Hi poden haver un o més instruments d'acompanyament, el més comú és dels quals és el violí. Hi ha un acompanyament rítmic amb instruments de percussió com el Mridangam, el Ghatam, la Tabla o la Kanjira. De manera semblant a la música Hindustani, hi ha uns instruments que tot just fixen un ambient per la melodia subjacent, i que toquen de manera contínua; son la Tambura o el Sruti. Vegeu també: Instruments musicals indis. El tema de la música Carnàtica acostuma a ser devocional, associat al moviment Bhakti. Les lletres solen ser invocacions a deïtats Hindus. Els concerts sovint comencen amb una invocació a Ganesh (també anomenat Ganapati o Vinayaka), deïtat benevolent amb cos de persona i cap d'elefant, que es considera l'eliminador d'obstacles. La música Carnàtica té en comú amb la Hindustani que practica la improvització dins d'unes estructures rigoroses tonals i rítmiques. Tots dos estils són músiques modals, amb una estructura definidament no narrativa. Comparada amb la Hindustani, la música Carnàtica és més teòrica, amb regles més rigoroses, i composicions més definides. També accentua el mestratge de la veu més aviat que dels instruments. La Raga (o "Ragam") és la seqüència de notes, l'escala, o el mode en el que es toca la peça. La Raga especifica quines notes estàn permeses, en quins ordres possibles, amb quins tipus d'ornaments, aproximacions i alteracions. Les diferents Ragues s'asocien a moments específic del dia, i a diferentes emocions. Cada Raga té un nom. El Tala (o "Talam") és un patró cíclic, d'un nombre determinat de temps. El cicle rítmic pot ser bastant llarg. Les melodies del solista es produeixen dins de l'estructura del Tala, i sovint juguen amb el Tala, fent creure a l'orella que el tempo s'ha accelerat o des-sincronitzat, per finalment tornar a caure de plè en el cicle d'origen. A diferència de la música Hindustani, en la música Carnàtica no és obligatori que sempre hi hagi un instrument que marca el Tala de manera clara. Tant els músics com els espectadors soving segueixen el Tala copejant lleugerament les seves cuixes, o movent la ma dreta. Els tres compositors més importants de la música Carnàtica, sovint anomenats la Trinitat Carnàtica, són Tyagaraja (1759-1847?), Muttuswami Dikshitar (1776-1827), i Syama Sastri (1762-1827). També té molta anomenada Swati Tirunal. En les ciutats i poblacions del Sud de l'Índia, la música Carnàtica es toca sobretot en recitals i festivals. És una música culta, que no atreu a les masses, però que té molts seguidors i aficionats. El Festival de Música Carnàtica de l'Acadèmia de Música de Chennai (Madras), que es fa cada any de mig desembre a mig gener, reuneix molts dels grans noms de la música Carnàtica.
- La música carnática es la música clásica del Sur de la India (opuesto a la música indostaní, que es la música clásica del Norte de la India. कर्नाटक संगीत, en letra devánagari. karnāṭaka samgītam, en el sistema IAST de transliteración. Literalmente significa ‘música tradicional’ en sánscrito. No está relacionada directamente con el estado indio de Karnataka. Es diferente de la música indostaní en que enfatiza la estructura de la canción, es mucho más teorética, y tiene más reglas estrictas. Igual que toda música india, los conceptos claves son el raga, y el tāḷa .
- La musique carnatique (du nom du Carnatic, une ancienne région du Deccan, plus large que l'actuel État du Karnataka) est la musique traditionnelle de l’Inde du Sud (complémentaire de la musique traditionnelle de l’Inde du Nord, la musique hindoustanie). On peut dire que la musique carnatique met l'accent sur la structure et l'improvisation, alors que l'hindoustanie développe l'expression et le sentiment. Comme toute la musique indienne, elle est construite sur le râga, l'ensemble des notes utilisées, et le tâla, la rythmique utilisée. La tradition musicale de l’Inde du Sud est très ancienne, et découle de la religion et du théâtre. Si de nombreuses compositions sont en sanscrit, les langues dravidiennes sont aussi largement utilisées. La musique carnatique, dont les fondations furent écrites entre le IV siècle av. J. -C. et le II siècle av. J. -C. est née tout comme la musique hindoustanie, de la tradition de Sama Veda. Elles se développent en commun jusqu'à la fin du XII siècle, quand les Moghols envahirent l'Inde du Nord. Depuis, il y a eu une divergence entre les styles, la musique du nord étant influencée par la musique persane.
- La musica carnatica è lo stile musicale classico usato nell'India meridionale. Il genere è principalmente vocale e saldamente legato alla sfera religiosa, infatti la maggior parte dei testi utilizzati nelle composizioni ha carattere devozionale. Le principali forme vocali del genere sono il krti e il pallavi, nelle quali l'improvvisazione gioca un ruolo di primaria importanza.
- Carnatische muziek is Zuid-Indiase klassieke muziek. Het betreft voornamelijk het gebied Tamil Nadu, Karnataka en Kerala.
- Muzyka karnatacka - południowo-indyjski styl w klasycznej muzyce indyjskiej, dominujący na obszarze obejmującym w przybliżeniu stany: Tamilnadu, Kerala, Karnataka i Andhra Pradesh. Jeden z najstarszych systemów muzycznych na świecie. Wywodzi się w prostej linii z Samawedy, zasadnicze idee zostały spisane pomiędzy IV a II w. p.n.e. Obejmuje szereg żanrów i rodzajów muzycznych. W przeciwieństwie do muzyki hindustańskiej z północy subkontynentu, wpływy perskie są w tradycji karnatackiej znikome. Teksty istnieją zarówno w sanskrycie, jak i w lokalnych językach drawidyjskich. Podstawowe instrumenty obejmują skrzypce, mridangam, i vinę. Podstawowe pojęcia w tym stylu to raga (kompozycja melodyczna), podstawowych rag sklasyfikowano 72, oraz siedem cyklów rytmicznych, zwanych tala.
|
| rdfs:comment
|
- Carnatic music is a system of music commonly associated with the southern part of the Indian subcontinent, with its area roughly confined to four modern states of India: Andhra Pradesh, Karnataka, Kerala, and Tamil Nadu. It is one of two main sub-genres of Indian classical music that evolved from ancient Hindu traditions; the other sub-genre being Hindustani music, which emerged as a distinct form due to Persian and Islamic influences in North India.
- La música carnàtica és la música clàssica de l'Índia del Sud, en comparació amb la música clàssica de l'Índia del nord anomeanda Hindustani. Generalment la música Carnàtica es toca amb un conjunt reduït de musics. Hi ha sempre un solista o músic principal, que acostuma a ser un vocalista. Hi poden haver un o més instruments d'acompanyament, el més comú és dels quals és el violí.
- La música carnática es la música clásica del Sur de la India (opuesto a la música indostaní, que es la música clásica del Norte de la India. कर्नाटक संगीत, en letra devánagari. karnāṭaka samgītam, en el sistema IAST de transliteración. Literalmente significa ‘música tradicional’ en sánscrito. No está relacionada directamente con el estado indio de Karnataka.
- La musique carnatique (du nom du Carnatic, une ancienne région du Deccan, plus large que l'actuel État du Karnataka) est la musique traditionnelle de l’Inde du Sud (complémentaire de la musique traditionnelle de l’Inde du Nord, la musique hindoustanie). On peut dire que la musique carnatique met l'accent sur la structure et l'improvisation, alors que l'hindoustanie développe l'expression et le sentiment.
- La musica carnatica è lo stile musicale classico usato nell'India meridionale. Il genere è principalmente vocale e saldamente legato alla sfera religiosa, infatti la maggior parte dei testi utilizzati nelle composizioni ha carattere devozionale. Le principali forme vocali del genere sono il krti e il pallavi, nelle quali l'improvvisazione gioca un ruolo di primaria importanza.
- Carnatische muziek is Zuid-Indiase klassieke muziek. Het betreft voornamelijk het gebied Tamil Nadu, Karnataka en Kerala.
- Muzyka karnatacka - południowo-indyjski styl w klasycznej muzyce indyjskiej, dominujący na obszarze obejmującym w przybliżeniu stany: Tamilnadu, Kerala, Karnataka i Andhra Pradesh. Jeden z najstarszych systemów muzycznych na świecie. Wywodzi się w prostej linii z Samawedy, zasadnicze idee zostały spisane pomiędzy IV a II w. p.n.e. Obejmuje szereg żanrów i rodzajów muzycznych.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
