| dbpprop:abstract
|
- Canaan is an ancient term for a region encompassing modern-day Israel and Lebanon, the Palestinian Territories, plus adjoining coastal lands and parts of Jordan, Syria and northeastern Egypt. In the Hebrew Bible, the "Land of Canaan" extends from Lebanon southward across Gaza to the "Brook of Egypt" and eastward to the Jordan River Valley, thus including modern Israel and the Palestinian Territories. In far ancient times, the southern area included various ethnic groups. The Amarna Letters found in Ancient Egypt mention Canaan in connection with Gaza and other cities along the Phoenician coast and into Upper Galilee. Many earlier Egyptian sources also make mention of numerous military campaigns conducted in Ka-na-na, just inside Asia. Various Canaanite sites have been excavated by archaeologists. Canaanites spoke Canaanite languages, closely related to other West Semitic languages. Canaanites are mentioned in the Bible, Mesopotamian and Ancient Egyptian texts. Although the residents of ancient Ugarit in modern Syria do not seem to have considered themselves Canaanite, and did not speak a Canaanite language (but one that was closely related, the Ugaritic language), archaeologists have considered the site, which was rediscovered in 1928, as quintessentially Canaanite. Much of the modern knowledge about the Canaanites stems from excavation in this area. Canaanite culture apparently developed in situ from the Circum-Arabian Nomadic Pastoral Complex, which in turn developed from a fusion of Harifian hunter gatherers with Pre-Pottery Neolithic B (PPNB) farming cultures, practicing animal domestication, during the 6,200 BC climatic crisis.
- Kanaan wurde im Altertum hauptsächlich als Bezeichnung der südwestlich-syrischen Region verwendet und nach den Angriffen der Seevölker auf das Gebiet Palästina (Peleset) ausgeweitet. Den veränderten politischen Verhältnissen trug die damalige neue geografische Zuordnung durch Ägypten Rechnung. Während unter dem Pharao Merenptah Kanaan noch als eigenständiges Gebiet genannt wurde, erfolgte unter Ramses III. die politische Zuordnung in die Oberhoheit der Philister: „Bote nach Kanaan im Lande Palastu”. Der Gebrauch des Namens Kanaan ist noch unter Seleukos I. belegt, der sich selbst als „der L'dk' in Kanaan” nannte. Die römische Besatzung ersetzte später „Kanaan” durch die Bezeichnung Syria.
- Per al personatge bíblic fill de Cam, vegeu Canaan Canaan era la terra promesa del poble jueu, corresponent aproximadament a l'actual Israel i els territoris de Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones de Líban i Síria. El Canaan abastava tota la franja sirofenícia. La frontera dels canaeneus anava des de Sidó, anant cap a Guerar, fins a Gaza; i girant cap a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm, fins a arribar a Leixa. Els cananeus realment foren un poble semita resultat de l'emigració del 3000 aC, establert per tota la franja de Llevant, amb un idioma comú central i dos dialectes principals: l'ugarític al nord i l'hebreu al sud. Les cartes d'Amarna esmenten Canaan (acadià Kinaḫḫu) en relació a les ciutat fenícies i l'alta Galilea. Campanyes egípcies (l'estela de Menerptah al segle XIII aC) esmenten tambe la terra de Ka-na-na. L'excavació principal és la d'Ugarit a Síria on es van trobar importants arxius. El seu nom derivaria de l'hurrita Kinahhu (vestit blau o porpra, que es fabricava en aquelles terres) que és esmentat a una tauleta trobada a Nuzi des del començament del segon mil·lenni. La Bíblia el deriva del nom del fill de Cam i nét de Noè i esmenta diverses tribus cananees com els jesubites, el hetites, amorites, girgashites, hivites, arkites, sinites, arvadites, zemarites i Hamathites (i probablement altres). És esmentat també a un document del segle XVIII aC trobat a Mari de què resultaria l'existència d'una confederació d'algunes ciutats-estats de Canaan, de la qual no es té cap més notícia. Al nord Iamkhad i Qatna exerciren certa hegemònia i al sud fou Hazor. Les inscripcions egípcies defineixen Canaan entre la mar, Hamath al nord, el Jordà a l'est i al sud fins al Neguev. Pels egipcis Canaan era sinonim de Retenu, és a dir el Llevant, mentre que per a la Bíblia és mes limitat (n'exclou els parlants d'ugarític). És probable que els hicses fossin cananeus almenys en gran part: els amorites serien un dels grups principals i van jugar un important paper al Canaan amb reis poderosos a Hesbon i Astaroth, i sovint el nom amorita és utilitzat com a sinònim de cananeu (dels cananeus de l'interior). Els egipcis anomenaven el Líban Amar o Amurru i vers el nord a l'Orontes. Vers el 1500 aC les terres cananees estaven dividides en dues confederacions: Megiddo i Cadeix (Kadesh) Per tant hem de considerar que els cananeus són tots els que parlen la llengua semita cananea incloent-hi les seves variants dialectals; que la regió de Canaan tot i que es pot aplicar a tot el Llevant, s'aplica en general als moderns Liban (en part), Israel i Palestina (els ammonites i moabites com a parlants de dialectes derivats del cananeu en són exclosos). Els cananeus són esmentats a la Bíblia com una de les nacions que foren expulsades pels israelites (parlants d'hebreu, de religió després anomenada jueva). Les altres nacions foren els hetites, els girgashites, els amorites, els perizzites, els hivites, i els jebusites . Els cananeus són descrits com a idolatres amb cultes associats al sexe i a la fertilitat cosa que justificava moralment la conquesta de les seves terres. Dins la regió de Canaan en el sentit limitat del terme, hi havia cinc zones principals: La costa. No era cananea mes que en punts concrets. La major part era fenícia. El sud de la costa era domini dels filisteus, un poble indoeuropeu no semita. Galilea, al nord de Canaan. Zona rica en aigua, amb les fonts del Jordà, i el llac Tiberíades. Zona rica en agricultura, culturalment potent, amb la plana de Jasrael, la ciutat de Megiddo i Legio, el Golan (zona elevada i poc poblada però que és com una balconada que domina tota la Galilea). Cisjordània, al sud. És la zona central, amb Samaria com a capital. No hi ha un tall de separació amb la Transjordània; el riu Jordà és una via de comunicació. Zona rica i famosa pels seus ramats. Menys important és Xfelà. Zona intermitja que fa de frontera entre els pobles de la costa i els cananeus. Judà, al sud, és un desert de muntanyes, sense aigua, sense minerals, però amb la important ciutat de Jerusalem. Amb totes les guerres que hi ha hagut en aquestes terres, Jerusalem mai no ha interessat a ningú; per això ha perdurat i per això anomenem jueus els seus habitants (de Judà). L'antiga religiositat cananea basa el seu culte en la fertilitat. El més important és el déu de la pluja. Hi ha una tríada de déus. El déu El és el superior. El poble pateix set i la mar els fa por. El déu El envia el seu fill Baal a auxiliar la gent. Aquesta mitologia encara és viva al cristianisme amb la Santíssima Trinitat. Els antics israelites participaven del culte a Baal i van rebre moltes pressions a causa d'això per part de profetes i reis. Aquestes terres foren ocupades pels israelites (actualment israelians). Els cananeus foren absorbits o expulsats.
- Kanaán (někdy též Kenaan, Kenaán, Kanaan, Kenán, Kanán, apod. ) je jedno z označení pro území Předního východu, kde se dnes nalézají část Sýrie, Libanon, Palestina a Izrael. První známý výskyt tohoto slova pochází z města Ebly z konce 3. tisíciletí př. n. l. v akkadské formě kinaḫḫu (a různých ortografických variantách) a udržel se až do 4. století, kdy se užíval v římské severní Africe pro punské obyvatelstvo. Původ tohoto jména je spojen s výrobou purpurového barviva, což byl hlavní zdroj příjmů ve fénické oblasti. Řecké slovo φοῖνιξ, foinix, které znamená totéž, co zmíněné kinaḫḫu, je dosvědčeno již z tabulek v Mykénách (jako po-ni-ki-jo). V prvním významu tedy Kanaán znamená totéž co Fénicie, a to jak etymlogicky, tak i kulturně, neboť fénická semitská kultura byla dlouhou dobu určující pro území dnešního Izraele, Palestiny, Libanonu a Sýrie, tj. pro všechny zde sídlící semitské národy. Jako příklad může sloužit fénický typ chrámu nebo fénické písmo – obojí se v oblasti rozšířilo právě z fénických měst. V přeneseném významu však právě díky vlivu Fénicie v oblasti se jméno Kanaán používá pro všecha tato území a kultury. Častěji se však termín Kanaán používá pro jižní část předního východu, tj. pro území Palestiny a Izraele. Aby se zabránilo nejasnosti, použil Hérodotos jako první termín Palestina (přesně „palestinská Sýrie“, řecky ἡ Παλαιστίνη Συρία hé palaistíné Syría), aby odlišil jižní část od Fénicie ve vlastním slova smyslu. V běžném užívání se dodnes Kanaán, zvláště také vlivem Starého zákona, používá jako synonymum pro Palestinu, resp. pro území dnešní Palestiny a Izraele. Ve Starém zákoně se termín Kanaán (כנען Knaán) používá jednak neutrálně jako označení zaslíbené země, která byla dána Bohem izraelskému národu, jednak negativně jako území obývaná okolními, pohanskými a Izraeli nepřátelskými národy.
- Canaán es la denominación antigua de una región del Próximo Oriente, situada entre el Mar Mediterráneo y el río Jordán y que abarcaba parte de la franja sirio-fenicia conocida también como el creciente fértil. En la actualidad se corresponde con el Estado de Israel, la Franja de Gaza y Cisjordania, junto con la zona occidental de Jordania y algunos puntos de Siria y Líbano. Sus límites estarían desde la antigua Gaza al Sur hasta la desembocadura del río Orontes al Norte, englobando todas las tierras no desérticas del interior, hasta una profundidad de unos 150 km desde la costa del Mediterráneo, algunos kilómetros más allá de la ribera oriental del río Jordán.
- Kanaaninmaa (myös Kanaanin maa, Kaanaanmaa, Kaanaa) on Raamatussa juutalaisten eli israelilaisten "luvatun maan" eli Palestiinan, nykyisen Israelin nimityksenä. Kanaaninmaa mainitaan ensimmäisen kerran Abramin, myöhemmän Abrahamin, asuinpaikkana ensimmäisen Mooseksen kirjan jakeessa 16:3. Jumala lupasi maan Abrahamin jälkeläisille ikuiseksi omaisuudeksi. Kanaanilaiset olivat Raamatun mukaan maan alkuasukkaita, todennäköisesti foinikialaisia ja muita seemiläisä, jotka saapuivat maahan ennen amorilaisia, israelilaisia ja aramealaisia.
- Le Pays de Canaan est un terme utilisé dans le récit biblique pour décrire la partie du Proche-Orient située entre la Méditerranée et le Jourdain (cette région correspond plus ou moins aujourd'hui aux territoires de la Palestine historique, de l'ouest de la Jordanie, du sud de la Syrie et du Liban), avant sa conquête par Josué et les Tribus d'Israël sorties d'Égypte.
- Kánaán egy terület ókori neve, ami magában foglalja a mai Izrael, Palesztina, Jordánia, Libanon területét, Szíria nyugati részét valamint az egyiptomi Szináj-félszigetet. Az ókorban a területet a sémi nyelvek családjába tartozó kánaánita nyelveket beszélő népek lakták. Kánaán az ún. „termékeny félhold” középső része, kulcsfontosságú terület a civilizáció korai fejlődése, a mezőgazdaság és az írás kialakulása szempontjából.
- Canaan è un antico termine geografico che si riferiva ad una regione che comprendeva, grosso modo, il territorio attuale di Libano, Palestina, Israele e parti di Siria e Giordania. Il nome Canaan ci è arrivato dall'ebraico כנען, attraverso il greco Χαναάν e il latino Canaan. Il termine ebraico è di origini oscure, un'ipotesi accreditata è la connessione col termine hurrita kinahhu, trovato a Nuzi (c. 1450 a.C. ) o ancora all' accadico Kinaḫḫu, che si riferiscono al colore rosso porpora che tali popolazioni lavoravano. Come d'altra parte il significato di Fenici ha la medesima ragione, i due termini sono sinonimi utilizzati per indicare le popolazioni della terra oggi compresa tra il nord Israele, Libano e parte di Siria e Giordania. Nella tradizione religiosa deriva dal nome di un personaggio biblico, Canaan figlio di Cam e nipote di Noè, dal quale sarebbe disceso il popolo cananeo. Circa nel 1200 a.C. , la terra di Canaan fu invasa dagli ebrei, secondo il Libro di Giosuè; essi ne occuparono gran parte. Una parte della regione tuttavia resistette all'occupazione e continuò a lungo ad essere abitata da popolazioni canaanite.
- カナン、あるいはカナアン（ヘブライ語: כנען Kənā‘an クナーアン、英語：Canaan）とは、地中海とヨルダン川・死海に挟まれた地域一帯の古代の地名である。聖書で「乳と蜜の流れる場所」と描写され、神がアブラハムの子孫に与えると約束した土地であることから、約束の地とも呼ばれる。現代のカナン人に関する知識の多くは、1928年に再発見された都市ウガリットの発掘によってもたらされた。
- Kanaän was in de Oudheid een gebied overspannen door een intens handelsnetwerk van Syrië tot Egypte en de Middellandse Zee, via Anatolië tot aan de Zwarte Zee en rond 2000 v. Chr. zelfs over zee met de Harrapaanse beschaving van de Indusvallei. De naam Kanaän komt reeds voor in Egyptische teksten, in de 16e eeuw v. Chr.. De Amarna-brieven die er zijn gevonden noemen het in verband met steden langs de Fenicische kust en tot in Boven-Galilea. Egyptische bronnen maken eveneens melding van enkele veldtochten die in Ka-na-na, net binnen Azië, uitgevochten werden (met name de Slag bij Megiddo). De Hettieten waren vaak in conflict met de Egyptenaren, die hen de heerschappij over Kanaän betwistten. Af en toe werden Hettietische, Hoerrietische en Kassietische prinsessen naar Egypte gestuurd als echtgenoten van farao's van de Achttiende Dynastie (1570-1300 v. Chr. ) teneinde de goede betrekkingen te garanderen. De Bijbel identificeert Kanaän met Libanon - voornamelijk de kuststad Sidon - maar laat het "Land van Kanaän" zuidwaarts doorlopen over Gaza naar de "Beek van Egypte" en oostwaarts naar de Jordaanvallei, inclusief het huidige Israël en de Palestijnse gebieden. Het is dan een gebied, gelegen ten westen van de rivier Jordaan, dat bij benadering overeenkwam met het hedendaagse Israël en Palestina plus aangrenzend kustland en delen van Libanon en Syrië. Voor die tijd bestreek het Oude Kanaän een nog groter gebied, maar exacte beschrijving is lastig, omdat het geen politieke eenheid of staatsvorm kende. In het gebied lag een aantal goed georganiseerde, maar onafhankelijke steden. Voor zover bekend heeft geen van de Kanaänitische steden een dominante positie ingenomen. In dit zuidelijk gedeelte waren veel etnische groepen. Archeologen hebben verschillende opgravingen verricht in het gebied. De stad Ugarit in het noorden van het huidige Syrië werd in 1928 ontdekt. Hoewel haar cultuur en religie overeenkwam met die in Kanaaän, beschouwden de inwoners van Ugarit de Kanaänieten op den duur als buitenlanders. Veel van wat men thans weet over de regio komt van de opgravingen aldaar. Andere bronnen zijn Oude Egyptische, Mesopotamische en Hebreeuwse teksten (de Bijbel). De Kanaänieten zijn altijd beschouwd als een etnische groep die zich vanuit Libanon uitbreidde. Recente bronnen suggereren ook een tweede origine, namelijk vanuit het Arabisch Schiereiland, zonder evenwel bewijzen hiervoor aan te voeren.
- Kanaan var i gammel tid et navn på landet vest for floden Jordan, senere stort sett det samme som landområdet kjent som Palestina. Navnet Kanaan er kjent fra egyptiske kilder, og landet var noen ganger underlagt oldtidens Egypt. Landets innbyggere kalles kanaanitter eller kanaaneere. I Bibelen omtales landet som «det lovede land» som Gud hadde skjenket Abrahams etterkommere, og som israelittene med tiden slo seg ned i. Kanaanittene ble regnet som etterkommere av Kanaan, en sønnesønn av Noah.
- Kanaan, Chanaan (hebr. כְּנַעַן Kənáʻan lub כְּנָעַן Kənāʻan, gr. Χαναάν Chanaan, arab. کنعان Kanʻān) – starożytna kraina na wschodnim wybrzeżu Morza Śródziemnego. Południowa część tych obszarów (Palestyna) wymieniana jest w Biblii jako ziemia obiecana Izraelitom przez Boga.
- Canaã (em hebraico standard, כנען, translit. Kənáʿan; em hebraico tiberiano, Kənáʿan / Kənāʿan; em grego, Χανααν, translit. Khanaan) é a antiga denominação da região correspondente à área do actual Estado de Israel, da Cisjordânia, da Jordânia ocidental, sul da Síria e sul do Líbano. A cidade canaanita de Ugarit foi redescoberta em 1928 e muito do conhecimento moderno sobre os cananeus advém das escavações arqueológicas naquela área. Comparada aos desertos circundantes, a terra de Canaã era uma terra de fartura, onde havia uvas e outras frutas, azeitonas e mel, daí ter sido vista por Abraão - originário da região do actual Iraque - como a "terra prometida", "onde corre leite e mel". Segundo a Bíblia, Canaã era a terra prometida por Deus ao seu povo, desde o chamado de Abrão (ou Abraão), que habitava a cidade caldéia de Ur, no sul da Mesopotâmia. De acordo com a tradição, Deus chamou Abrão e lhe ordenou que fosse para a terra chamada Canaã, o que teria motivado o longo êxodo dos hebreus, que teria durado muitas décadas, até que os descendentes de Abraão a alcançaram. Canaã passou então a ser por eles denominada terra de Israel.
- Canaan sau Kanaan este un teritoriu situat în sud-estul Mării Mediterane, aflat la sudul şi in prelungirea ţinutului locuit de fenicieni. Acest teritoriu a fost populat în antichitate, o perioadă de timp, de canaaniţi, populaţie practic identică cu fenicienii. Teritoriul, iniţial redus la coasta mării, echivalează şi cu "Ţara Promisă" triburilor evreieşti antice, cu Ţara lui Israel şi cu Palestina sau Iudeea de mai târziu.
- Ханаа́н — западная часть Плодородного полумесяца. Слово «Ханаан» (Кнаан) происходит от семитского корня, означающего «изгибаться вниз»; это имя в библейские времена носила страна, простирающаяся на запад от Иордана. В настоящее время поделена между Сирией, Ливаном, Израилем и Иорданией.
- Kanaan, namn i Gamla testamentet på landet väster om floden Jordan, senare känt som Palestina - nuvarande Israel. Namnet Kanaan är även känt från äldre egyptiska källor, och landet tillhörde tidvis det forntida Egypten. Landet befolkades av kananéer. Enligt judarnas heliga skrifter och Gamla Testamentet är Kanaan "det förlovade landet", det som Gud lovade dem på Abrahams tid och dit de vandrade i fyrtio år under det av Moses ledda uttåget ur Egypten efter vistelsen där. Kanaan är även namnet på en son till Ham, som i sin tur är son till Noa.
- Kenan Ülkesi veya Kenan Diyarı, Şeria (Ürdün) Nehri'nin batısındaki Antik Filistin topraklarına İbrahimi dini metinlerde verilen isim. Bu bölge günümüzdeki İsrail, Filistin ve Lübnan toprakları ile Ürdün, Mısır ve Suriye'nin kıyı kesimlerini kapsar. İsrailoğulları'na Vadedilmiş Topraklar olduğuna inanılır. İsrailoğulları Kenan Ülkesi'ni yaklaşık olarak M. Ö. 1500 ila M. Ö. 1000 yılları arasında fethetmiş ve yerleşmişlerdir. Kenan halkının dili Kenanca, batı Sami Dilleri ailesine çok yakın bir dildir. Kenan halkından Eski Ahit ve Tanah'ta, Mezopotamya ve Antik Mısır metinlerinde bahsedilir. Kur'an'da Vadedilmiş Topraklar'dan bahsedilmekle birlikte Kenan isminden bahsedilmez. Günümüz Suriye'sine tekabül eden topraklarda yaşamış Antik Ugarit halkı kendilerini Kenanlı kabul etmemekle birlikte günümüz arkeolojik kalıntıları Kenanlı oldukları yönündedir.
- Файл:CanaanMap. jpg Карта древнього Ханаана Ханаан — західна частина Родючого півмісяця. Слово «Ханаан» (Кнаан) походить від семітського корня, що означає «вигибатися униз». Це імя в давні біблійські часи носила країна на захід від Йордана. Загальне означення Палестини, Сирії, Фінікії — останні три назви з'явилися значно пізніше.
- 迦南（Canaan；希伯来语:כְּנַעַן；希腊语:Χαναάν；拉丁语：Canaan；亚拉姆语；ܟܢܥܢ；阿拉伯语：کنعان}})。原意为“低”，指沿海低地。 是一个古代地区名称，大致相当于今日以色列、西岸和加沙，加上临近的黎巴嫩和叙利亚的临海部分。
|
| rdfs:comment
|
- Canaan is an ancient term for a region encompassing modern-day Israel and Lebanon, the Palestinian Territories, plus adjoining coastal lands and parts of Jordan, Syria and northeastern Egypt. In the Hebrew Bible, the "Land of Canaan" extends from Lebanon southward across Gaza to the "Brook of Egypt" and eastward to the Jordan River Valley, thus including modern Israel and the Palestinian Territories. In far ancient times, the southern area included various ethnic groups.
- Kanaan wurde im Altertum hauptsächlich als Bezeichnung der südwestlich-syrischen Region verwendet und nach den Angriffen der Seevölker auf das Gebiet Palästina (Peleset) ausgeweitet. Den veränderten politischen Verhältnissen trug die damalige neue geografische Zuordnung durch Ägypten Rechnung. Während unter dem Pharao Merenptah Kanaan noch als eigenständiges Gebiet genannt wurde, erfolgte unter Ramses III.
- Per al personatge bíblic fill de Cam, vegeu Canaan Canaan era la terra promesa del poble jueu, corresponent aproximadament a l'actual Israel i els territoris de Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones de Líban i Síria. El Canaan abastava tota la franja sirofenícia. La frontera dels canaeneus anava des de Sidó, anant cap a Guerar, fins a Gaza; i girant cap a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm, fins a arribar a Leixa.
- Kanaán (někdy též Kenaan, Kenaán, Kanaan, Kenán, Kanán, apod. ) je jedno z označení pro území Předního východu, kde se dnes nalézají část Sýrie, Libanon, Palestina a Izrael. První známý výskyt tohoto slova pochází z města Ebly z konce 3. tisíciletí př. n. l. v akkadské formě kinaḫḫu (a různých ortografických variantách) a udržel se až do 4. století, kdy se užíval v římské severní Africe pro punské obyvatelstvo.
- Canaán es la denominación antigua de una región del Próximo Oriente, situada entre el Mar Mediterráneo y el río Jordán y que abarcaba parte de la franja sirio-fenicia conocida también como el creciente fértil. En la actualidad se corresponde con el Estado de Israel, la Franja de Gaza y Cisjordania, junto con la zona occidental de Jordania y algunos puntos de Siria y Líbano.
- Kanaaninmaa (myös Kanaanin maa, Kaanaanmaa, Kaanaa) on Raamatussa juutalaisten eli israelilaisten "luvatun maan" eli Palestiinan, nykyisen Israelin nimityksenä. Kanaaninmaa mainitaan ensimmäisen kerran Abramin, myöhemmän Abrahamin, asuinpaikkana ensimmäisen Mooseksen kirjan jakeessa 16:3. Jumala lupasi maan Abrahamin jälkeläisille ikuiseksi omaisuudeksi.
- Le Pays de Canaan est un terme utilisé dans le récit biblique pour décrire la partie du Proche-Orient située entre la Méditerranée et le Jourdain (cette région correspond plus ou moins aujourd'hui aux territoires de la Palestine historique, de l'ouest de la Jordanie, du sud de la Syrie et du Liban), avant sa conquête par Josué et les Tribus d'Israël sorties d'Égypte.
- Kánaán egy terület ókori neve, ami magában foglalja a mai Izrael, Palesztina, Jordánia, Libanon területét, Szíria nyugati részét valamint az egyiptomi Szináj-félszigetet. Az ókorban a területet a sémi nyelvek családjába tartozó kánaánita nyelveket beszélő népek lakták. Kánaán az ún. „termékeny félhold” középső része, kulcsfontosságú terület a civilizáció korai fejlődése, a mezőgazdaság és az írás kialakulása szempontjából.
- Canaan è un antico termine geografico che si riferiva ad una regione che comprendeva, grosso modo, il territorio attuale di Libano, Palestina, Israele e parti di Siria e Giordania. Il nome Canaan ci è arrivato dall'ebraico כנען, attraverso il greco Χαναάν e il latino Canaan. Il termine ebraico è di origini oscure, un'ipotesi accreditata è la connessione col termine hurrita kinahhu, trovato a Nuzi (c. 1450 a.C.
- Kanaän was in de Oudheid een gebied overspannen door een intens handelsnetwerk van Syrië tot Egypte en de Middellandse Zee, via Anatolië tot aan de Zwarte Zee en rond 2000 v. Chr. zelfs over zee met de Harrapaanse beschaving van de Indusvallei. De naam Kanaän komt reeds voor in Egyptische teksten, in de 16e eeuw v. Chr.. De Amarna-brieven die er zijn gevonden noemen het in verband met steden langs de Fenicische kust en tot in Boven-Galilea.
- Kanaan var i gammel tid et navn på landet vest for floden Jordan, senere stort sett det samme som landområdet kjent som Palestina. Navnet Kanaan er kjent fra egyptiske kilder, og landet var noen ganger underlagt oldtidens Egypt. Landets innbyggere kalles kanaanitter eller kanaaneere. I Bibelen omtales landet som «det lovede land» som Gud hadde skjenket Abrahams etterkommere, og som israelittene med tiden slo seg ned i.
- Kanaan, Chanaan (hebr. כְּנַעַן Kənáʻan lub כְּנָעַן Kənāʻan, gr. Χαναάν Chanaan, arab. کنعان Kanʻān) – starożytna kraina na wschodnim wybrzeżu Morza Śródziemnego. Południowa część tych obszarów (Palestyna) wymieniana jest w Biblii jako ziemia obiecana Izraelitom przez Boga.
- Canaã (em hebraico standard, כנען, translit. Kənáʿan; em hebraico tiberiano, Kənáʿan / Kənāʿan; em grego, Χανααν, translit. Khanaan) é a antiga denominação da região correspondente à área do actual Estado de Israel, da Cisjordânia, da Jordânia ocidental, sul da Síria e sul do Líbano. A cidade canaanita de Ugarit foi redescoberta em 1928 e muito do conhecimento moderno sobre os cananeus advém das escavações arqueológicas naquela área.
- Canaan sau Kanaan este un teritoriu situat în sud-estul Mării Mediterane, aflat la sudul şi in prelungirea ţinutului locuit de fenicieni. Acest teritoriu a fost populat în antichitate, o perioadă de timp, de canaaniţi, populaţie practic identică cu fenicienii. Teritoriul, iniţial redus la coasta mării, echivalează şi cu "Ţara Promisă" triburilor evreieşti antice, cu Ţara lui Israel şi cu Palestina sau Iudeea de mai târziu.
- Ханаа́н — западная часть Плодородного полумесяца. Слово «Ханаан» (Кнаан) происходит от семитского корня, означающего «изгибаться вниз»; это имя в библейские времена носила страна, простирающаяся на запад от Иордана.
- Kanaan, namn i Gamla testamentet på landet väster om floden Jordan, senare känt som Palestina - nuvarande Israel. Namnet Kanaan är även känt från äldre egyptiska källor, och landet tillhörde tidvis det forntida Egypten. Landet befolkades av kananéer. Enligt judarnas heliga skrifter och Gamla Testamentet är Kanaan "det förlovade landet", det som Gud lovade dem på Abrahams tid och dit de vandrade i fyrtio år under det av Moses ledda uttåget ur Egypten efter vistelsen där.
- Kenan Ülkesi veya Kenan Diyarı, Şeria (Ürdün) Nehri'nin batısındaki Antik Filistin topraklarına İbrahimi dini metinlerde verilen isim. Bu bölge günümüzdeki İsrail, Filistin ve Lübnan toprakları ile Ürdün, Mısır ve Suriye'nin kıyı kesimlerini kapsar. İsrailoğulları'na Vadedilmiş Topraklar olduğuna inanılır. İsrailoğulları Kenan Ülkesi'ni yaklaşık olarak M. Ö. 1500 ila M. Ö. 1000 yılları arasında fethetmiş ve yerleşmişlerdir.
- Файл:CanaanMap. jpg Карта древнього Ханаана Ханаан — західна частина Родючого півмісяця. Слово «Ханаан» (Кнаан) походить від семітського корня, що означає «вигибатися униз». Це імя в давні біблійські часи носила країна на захід від Йордана.
- 迦南（Canaan；希伯来语:כְּנַעַן；希腊语:Χαναάν；拉丁语：Canaan；亚拉姆语；ܟܢܥܢ；阿拉伯语：کنعان}})。原意为“低”，指沿海低地。 是一个古代地区名称，大致相当于今日以色列、西岸和加沙，加上临近的黎巴嫩和叙利亚的临海部分。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
