| dbpprop:abstract
|
- Callisto (or as Greek Καλλιστώ) is a moon of the planet Jupiter, discovered in 1610 by Galileo Galilei. It is the third-largest moon in the Solar System and the second largest in the Jovian system, after Ganymede. Callisto has about 99% the diameter of the planet Mercury but only about a third of its mass. It is the fourth Galilean moon of Jupiter by distance, with an orbital radius of about 1 880 000 kilometers. It does not form part of the orbital resonance that affects three inner Galilean satellites—Io, Europa and Ganymede—and thus does not experience appreciable tidal heating. Callisto rotates synchronously with its orbital period, so the same face is always turned toward Jupiter. Callisto's surface is less affected by Jupiter's magnetosphere than the other inner satellites because it orbits farther away. Callisto is composed of approximately equal amounts of rock and ices, with a mean density of about 1.83 g/cm. Compounds detected spectrally on the surface include water ice, carbon dioxide, silicates, and organic compounds. Investigation by the Galileo spacecraft revealed that Callisto may have a small silicate core and possibly a subsurface ocean of liquid water at depths greater than 100 kilometers. The surface of Callisto is heavily cratered and extremely old. It does not show any signatures of subsurface processes such as plate tectonics, earthquakes or volcanoes, and is thought to have evolved predominantly under the influence of impacts. Prominent surface features include multi-ring structures, variously shaped impact craters, and chains of craters (catenae) and associated scarps, ridges and deposits. At a small scale, the surface is varied and consists of small, bright frost deposits at the tops of elevations, surrounded by a low-lying, smooth blanket of dark material. This is thought to result from the sublimation-driven degradation of small landforms, which is supported by the general deficit of small impact craters and the presence of numerous small knobs, considered to be their remnants. The absolute ages of the landforms are not known. Callisto is surrounded by an extremely thin atmosphere composed of carbon dioxide and probably molecular oxygen, as well as by a rather intense ionosphere. Callisto is thought to have formed by slow accretion from the disk of the gas and dust that surrounded Jupiter after its formation. Its slowness and the lack of tidal heating prevented rapid differentiation. The slow convection in the interior of Callisto, which commenced soon after formation, led to partial differentiation and possibly to the formation of a subsurface ocean at a depth of 100–150 kilometers and a small, rocky core. The likely presence of an ocean within Callisto indicates that it can or could harbor life. However, this is less likely than on nearby Europa. Various space probes from Pioneers 10 and 11 to Galileo and Cassini have studied the moon. Callisto has long been considered the most suitable place for a human base for future exploration of the system of Jupiter.
- Kallisto (von dem griechischen Wort Καλλιστώ) (auch Jupiter IV, Callisto) ist mit einem Durchmesser von 4820 km der zweitgrößte und äußerste der vier großen Monde des Planeten Jupiter und der drittgrößte Mond des Sonnensystems.
- Cal·listo és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei. És el tercer satèl·lit més gran del Sistema Solar i el segon més gran del sistema jovià, després de Ganimedes. Cal·listo té aproximadament el 99% del diàmetre del planeta Mercuri, però només un terç de la seva massa. És el quart satèl·lit galileà quant a distància a Júpiter amb un radi d'uns 2410,3 quilòmetres. No és influït per la ressonància orbital que afecta els tres satèl·lits galileans interiors: Ió, Europa i Ganimedes; per tant, manca de la majoria de forces de marea que sí que influeixen els tres altres satèl·lits galileans. Cal·listo té una rotació síncrona, és a dir, el seu període de rotació concorda amb el seu període orbital, de manera que al igual que la Lluna amb la Terra, sempre "mostra" la mateixa cara cap a Júpiter. La superfície de Cal·listo no està tan influïda per la magnetosfera de Júpiter com els altres satèl·lits interiors ja que la seva òrbita és més llunyana respecte als satèl·lits interiors. Aquest satèl·lit està compost aproximadament de parts iguals de roca i gel, amb una densitat mitjana d'uns 1,83 g/cm. Els components detectats mitjançant la signatura espectral de la superfície inclouen gel, diòxid de carboni, silicats, i materials orgànics. L'investigació de la sonda espacial Galileo va revelar que Cal·listo té un nucli, compost principalment de silicats, i a més a més, la possibilitat d'un oceà intern d'aigua líquida a una profunditat superior a 100 quilòmetres. La superfície de Cal·listo està extremadament crivellada de cràters, i ha rebut els impactes de nombrosos bòlids al llarg de la seva existència. Els principals accidents geogràfics inclouen múltiples estructures, com ara cràters d'impacte en forma d'anell, cadenes de cràters, escarpes, crestes i dipòsits. En petita escala, la superfície és variada i es compon de petits i brillants dipòsits congelats als cims de les altures, envoltats per un litoral baix, compost de material fosc. L'edat absoluta dels accidents geogràfics és desconeguda. Cal·listo està rodejat per una atmosfera extremadament fina, composta de diòxid de carboni i probablement d'oxigen molecular, a més a més d'una ionosfera relativament forta. Es pensa que el tercer satèl·lit més gran de Júpiter es va formar per una "lenta" acreció del remolí de matèria que va envoltar Júpiter després de la seva formació. Aquesta lentitud i la falta de forces de marea van fer que Cal·listo en general es diferenciés dels altres satèl·lits interiors. La també lenta convecció a l'interior de Cal·listo que va començar poc després de la seva formació, va aportar la possibilitat d'un oceà interior a una fondària de 100 a 150 quilòmetres, així com un petit i rocós nucli. La probable presència d'un oceà líquid sota la superfície de Cal·listo indica que aquest dipòsit d'aigua podria servir de "refugi" per la vida. Tanmateix, això és menys probable que a Europa. Diverses sondes espacials com la Pioneer 10 i 11 o la Galileo' i la Cassini han estudiat el satèl·lit. Cal·listo és considerat el lloc més "acollidor" per una base humana per la futura exploració del sistema jovià.
- Callisto je měsíc Jupiteru. Náleží k tzv. galileovským měsícům, neboť jej objevil Galileo Galilei již na počátku 17. století. Jde o třetí největší měsíc ve Sluneční soustavě a s průměrem 4 820 km o objekt velikosti srovnatelné s Merkurem. Měsíc je pojmenovaný podle nymfy Kallistó, kterou si Zeus oblíbil a proto ji žárlivá Héra proměnila na medvědici. Těleso je tvořeno převážně křemičitany a vodním ledem. Na jeho povrchu ale nejsou žádné stopy po geologické aktivitě, pravděpodobně proto, že jeho kůra je až 150 km široká. Jediné útvary na Callisto jsou tisíce impaktních kráterů a velká proláklina Valhalla, což je taktéž impaktní kráter, který má průměr téměř 3 000 km a nachází se na severní polokouli. Pod ledovou kůrou měsíce se nachází zřejmě relativně tenký (~10 km) oceán slané vody a pod ním již jen nediferenciované či jen částečně diferencované nitro. Měsíc nemá atmosféru. Teplota na jeho povrchu se pohybuje od -130°C do -190°C.
- Calisto (del griego Καλλιστώ) es un satélite del planeta Júpiter, descubierto en 1610 por Galileo Galilei. Es el tercer satélite más grande del Sistema Solar y el segundo del sistema joviano, después de Ganímedes. Calisto tiene aproximadamente el 99% del diámetro del planeta Mercurio, pero sólo un tercio de su masa. Es el cuarto satélite galileano en cuanto a distancia a Júpiter, con un radio orbital de 1.880.000 kilómetros. No está influido por la resonancia orbital que afecta a los tres satélites galileanos interiores: Ío, Europa y Ganímedes; por lo que no sufre un calentamiento apreciable por fuerzas de marea, como sí ocurre en los otros tres. Calisto tiene una rotación síncrona, es decir, su período de rotación concuerda con su período orbital, de manera que, igual que la Luna con la Tierra, siempre "muestra" la misma cara a Júpiter. La superficie de Calisto no está tan influida por la magnetosfera de Júpiter como la de los otros satélites interiores ya que su órbita es más lejana. Este satélite está compuesto aproximadamente por partes iguales de roca e hielo, con una densidad media de unos 1,83 g/cm. Los componentes detectados mediante la firma espectral de la superficie incluyen hielo, dióxido de carbono, silicatos, y compuestos orgánicos. La investigación de la sonda espacial Galileo reveló que Calisto tiene un núcleo, compuesto principalmente de silicatos, y además, la posibilidad de un océano interno de agua líquida a una profundidad superior a 100 kilómetros. La superficie de Calisto está repleta de cráteres y es muy antigua. No presenta señales de actividad tectónica y se piensa que su evolución se ha producido predominantemente bajo la influencia de los impactos de numerosos meteoritos a lo largo de su existencia. Los principales accidentes geográficos incluyen múltiples estructuras, como cráteres de impacto, grandes cuencas de impacto con multiples anillos concéntricos (con los escarpes, crestas y depósitos a ellas asociadas) y cadenas de cráteres. A pequeña escala, la superficie es variada y consiste en pequeños y brillantes depósitos congelados en las cimas de las alturas, rodeadas por un litoral bajo, compuesto de material oscuro. La edad absoluta de los accidentes geográficos se desconoce. Calisto está rodeado por una atmósfera extremadamente fina, compuesta de dióxido de carbono y probablemente de oxígeno molecular, además de una ionosfera relativamente fuerte. Se piensa que el segundo satélite mayor de Júpiter se formó por una "lenta" acreción del remolino de materia que rodeó Júpiter después de su formación. Esta lentitud y la falta de fuerzas de marea evitaron una rápida diferenciación planetaria. La también lenta convección en el interior de Calisto, que empezó poco después de su formación, ha producido una diferenciación planetaria parcial y aporta la posibilidad de un océano interior a una profundidad de 100 a 150 kilómetros, así como un pequeño núcleo rocoso. La probable presencia de un océano líquido bajo la superficie de Calisto indica que puede o podría haber albergado vida. Sin embargo, esto es menos probable que en Europa. Diversas sondas espaciales como la Pioneer 10 y 11 o la Galileo y la Cassini han estudiado el satélite. Calisto está considerado el lugar más "acogedor" para una base humana en una futura exploración del sistema joviano.
- Kallisto on Jupiterin kuu, jonka Galileo Galilei löysi vuonna 1610. Se on Aurinkokunnan kolmanneksi suurin kuu, suunnilleen planeetta Merkuriuksen kokoinen. Se on nimetty myyttisen Kalliston, erään Zeuksen rakkauden kohteen mukaan. Vaikka Simon Marius ehdottikin nimeä "Kallisto" pian kuun löytämisen jälkeen, sitä eikä muita Galilein kuiden nimiä otettu käyttöön ennen kuin vasta 1900-luvun puolenvälin paikkeilla. Vanhemmassa tähtitieteellisessä kirjallisuudessa sitä kutsuttiinkin yleensä "Jupiter IV:ksi" tai "Jupiterin neljänneksi kuuksi".
- Callisto (J IV Callisto) est un satellite naturel de la planète Jupiter, découvert en 1610 par Galileo Galilei. Cependant il semblerait que Gan De, un astronome chinois l'ait découverte en 362 av. J. -C. Callisto est la troisième plus grande lune dans le système solaire, la deuxième du système jovien, après Ganymède. C'est également la lune galiléenne la plus éloignée de Jupiter et la seule à ne pas être en résonance orbitale. Callisto se serait formée par accrétion du disque de gaz qui entourait Jupiter après sa formation. Callisto est composée approximativement à parts égales de roche et de glaces. En raison de l'absence d'échauffement dû aux forces de marées, la lune ne serait que partiellement différenciée. Des recherches menées à l'aide de la sonde Galileo ont révélé que Callisto pourrait posséder un petit noyau composé de silicates, ainsi qu'un océan d'eau liquide à plus de 100 kilomètres sous la surface de la lune qui serait susceptible d'accueillir la vie extraterrestre. La surface de Callisto est très cratérisée, extrêmement vieille et ne présente pas de trace d'activité tectonique. La surface de Callisto est moins affectée par la magnétosphère de Jupiter que celle des autres satellites internes car elle est plus éloignée de la planète. Callisto est entourée par une atmosphère très ténue composée notamment de dioxyde de carbone et probablement d'oxygène moléculaire, ainsi que par une ionosphère intense. Plusieurs sondes spatiales, de Pioneer 10–11 à Galileo et Cassini ont étudié la lune. Callisto a pendant longtemps été considérée comme le corps le plus adapté à l'installation d'une base humaine pour l'exploration du système jovien.
- A Kallisztó a Jupiter egyik holdja, amelyet még Galileo Galilei fedezett fel 1610-ben. A harmadik legnagyobb hold a Naprendszerben, mérete kb. akkora mint a Merkúré.
- Callisto è uno dei quattro principali satelliti naturali del pianeta Giove; si tratta del terzo satellite dell'intero sistema solare in virtù delle sue dimensioni, confrontabili con quelle di Mercurio. Il satellite orbita appena all'esterno della cintura di radiazioni di Giove.
- カリスト (Callisto, Jupiter IV) は、木星の第4衛星で、2007年までに発見された衛星の中で内側から8番目の軌道を回っている。名はギリシア神話に登場するニュンペー、カリストーにちなむ。なお、カリストーに由来する小惑星 (204) カリストも存在するが、綴りは異なる (Kallisto)。 カリストは太陽系に存在する衛星の中ではガニメデ、タイタンに次いで3番目に大きく、太陽系の全天体の中でも水星に次いで12番目に大きい。 この衛星はガリレオ・ガリレイによって発見されており、そのためイオ、ガニメデ、エウロパとあわせてガリレオ衛星と呼ばれている。 比較的明るい衛星で、双眼鏡でも観察できる。
- Callisto is een maan van de planeet Jupiter, ontdekt in 1610 door Galileo Galilei. Het is de op twee na grootste maan in het zonnestelsel, ongeveer dezelfde maat als Mercurius.
- Callisto er den nest største av Jupiters måner, og er en av de fire månene Galileo Galilei oppdaget i 1610. Månen er også den tredje største månen i Solsystemet, og er nesten like stor som Merkur.
- Kallisto (Jowisz IV) – jest czwartym, krążącym po najbardziej zewnętrznej orbicie księżycem galileuszowym Jowisza. Jest to drugi największy satelita tej planety i trzeci co do wielkości księżyc w Układzie Słonecznym. Wszystkie księżyce galileuszowe można bez problemu dostrzec przez zwyczajną lornetkę.
- Nota: Não confundir com o asteróide 204 Kallisto. Calisto (por vezes indevidamente chamado de Calixto) é um dos satélites descobertos por Galileu Galilei em suas observações do planeta Júpiter, com o recém criado telescópio. Trata-se de um dos quatro maiores satélites de Jupiter, os quais também são chamados de galileanos, em homenagem ao seu descobridor. Os outros são Ganimedes, Europa e Io. É o terceiro maior satélite do sistema solar, comparavel ao tamanho do planeta Mercurio, é um dos satélites mais saturados de craterras do sistema solar. Esta lua aparenta pouca actividade geológica ao longo do anos. A sua possível estrutura é uma crosta de gelo, um pequeno manto de uma mistura de rocha e gelo e possivelmente um núcleo não uniforme. O nome de Calisto provém de uma ninfa que se apaixonou por Zeus (Júpiter), e não deve ser confundido com o nome Calixto.
- Callisto este unul dintre cei patru sateliti galileeni ai lui Jupiter. Al doilea satelit ca marime dintre cei ai lui Jupiter, nu este mai mare decat Mercur. A fost descoperit în 1610 de Galileo Galilei. Diametrul său este de aproximativ 4900 km, fiind a treia luna ca mărime din Sistemul solar. Callisto are aproape 99% din diametrul planetei Mercur dar numai o treime din masa acesteia. Este ca distanta pe locul patru dintre satelitii galileeni - deci cel mai indepartat, cu o orbita de aproximativ 1 880 000 kilometeri. Suprafata lui Callisto este mai putin afectat de magnetosfera jupiteriana, deoarece orbiteaza la o distanta mai mare. Callisto este compus din cantitati aproximativ egale de roca si gheata, avand o densitate de aprox. 1.83 g/cm3. Componentele detectate spectral pe suprafata includ gheata, dioxid de carbon, silicati si materie organica Investigatiile navei spatiale Galileo au detectat un posibil miez de silicat de dimensiuni reduse si un posibil ocean subteran de apa lichida ca adancimi mai mari de 100 kilometri.
- Калли́сто́ — один из галилеевых спутников Юпитера. Третий по величине спутник в Солнечной системе, размером примерно с Меркурий (но заметно уступает этой планете по массе).
- Callisto är den åttonde av Jupiters kända månar och den näst största, endast något mindre än Merkurius men bara en tredjedel av dess massa. Den upptäcktes av Galileo Galilei och Simon Marius den 7 januari 1610 och är den yttersta av de Galileiska månarna. Till skillnad från Ganymedes verkar Callisto ha ganska lite inre struktur. Hur som helst finns det tecken i de senaste data från Galileo på att de inre materialen är delvis ordnade med en ökande halt sten mot kärnan. Callisto består av ungefär 40 % is och 60 % sten och järn. Titan och Triton är antagligen liknande. Callistos yta är helt täckt av kratrar. Ytan är väldigt gammal, precis som högländerna på Månen och Mars. Callisto har den äldsta och mest bekratrade ytan av alla kroppar som hittills observerats i Solsystemet. Den har inte genomgått mycket mer förändring än ett och annat nedslag under 4 miljarder år. De största kratrarna omges av en serie koncentriska ringar som ser ut som enorma sprickor men som har jämnats ut av eoner av långsam rörelse av isen. Den största av dessa har döpts till Valhalla. Med sina 4000 kilometer i diameter är Valhalla ett dramatiskt exempel på en multiringskrater, resultatet av ett massivt nedslag. Andra exempel är Callistos Asgard, Mare Orientale på Månen och Caloris Basin på Merkurius. Liksom Ganymedes har Callistos forntida kratrar kollapsat, de höga ringbergen och de centrala sänkorna vanliga hos kratrarna på Månen och Merkurius saknas. Detaljerade bilder från Galileo visar att små kratrar, åtminstone på vissa ställen, för det mesta har utplånats. Detta tyder på nyliga processer även om det bara är en gissning. Gipul Catena är en lång serie av nedslagskratrar uppradade på en rak linje. Detta orsakades antagligen av ett objekt som splittrades när den passerade nära Jupiter och sedan slog ner på Callisto. Till skillnad från Ganymedes, med sina komplexa terränger, finns det knappast något som tyder på tektonisk aktivitet på Callisto. Galileo har inte upptäckt några bevis för ett magnetfält. Callisto är täckt av nedslagskratrar och ringformiga nedslagsstrukturer. Den största, en jättekrater vid namn Valhallabäckenet, består av flera koncentriska ringar och har en diameter på cirka 3000 kilometer med en ljusare inre region på cirka 600 kilometer i diameter och den näst största, Asgard, är på cirka 1600 kilometer i diameter. Kratrar och nedslagsstrukturer är praktiskt taget de enda geografiska strukturer man finner på Callisto.
- Callisto, Jüpiter'in doğal uydularından biridir. Büyüklükte Jüpiter'in uyduları arasında ikinci, Güneş Sistemi'ndeki tüm uydular arasında üçüncü sırayı alır. 1610 yılında Galileo Galilei tarafından bulunmuş, ve o dönemde tanımlanan 4 Galilei uydusu içinde gezegene en uzaktaki olması nedeniyle Jüpiter'in 'IV' numaralı uydusu olarak adlandırılmıştır. Güneş Sistemi'nde, üzerinde en çok krater bulunan gök cismidir. Yüzeyi son 4 yılda hiç değişmemiştir.
- 木卫四是围绕木星运转的一颗卫星，它于1610年为伽利略·伽利莱首次发现。木卫四是太阳系中的第三大卫星和继木卫三之后的木星第二大卫星。木卫四的直径为水星直径的99%，但是质量只有它的三分之一。在四颗伽利略卫星中，其轨道距离木星最远，约为188万公里。木卫四并不像内层的三颗伽利略卫星——木卫一、木卫二和木卫三那般处于轨道共振状态，所以其上并不存在明显的潮汐热效应。 木卫四属同步自转卫星，永远以同一面朝向木星。由于轨道较远，较之内层的卫星，木卫四表面受到木星磁场的影响较小。 木卫四是由近乎等量的岩石和水构成的，其平均密度约为1. g/cm。通过光谱测定可知木卫四表面存在的物质包括冰、二氧化碳、硅酸盐和各种有机物。伽利略号的探测结果表明木卫四内部可能存在着一个较小的硅酸盐内核，同时在其表面之下100公里处则可能存在着一个地下海洋，其构成物质为液态水。 木卫四表面曾经遭受过猛烈撞击，其地质年龄十分古老。由于木卫四上没有任何表明存在诸如板块运动、地震或火山喷发等地质活动的证据，故其地质特征被认为主要受到陨石撞击的影响。其主要地质特征包括多环结构、各种形态的撞击坑、撞击坑链、悬崖、山脊和沉积地形。从细部考察，该卫星表面地形多变，包括位于抬升地形顶部的、面积较小且明亮的冰体沉积物和环绕于其四周的、边缘较平缓的、由较暗物质构成的地区。该地形的确切年龄还未得到确定。 木卫四之上存在着一层及其稀薄的大气，主要由二氧化碳构成，可能还包括氧气，此外，其上还有一个活动剧烈的电离层。科学家们认为，木卫四是由木星形成之后环绕其四周的、由气体和尘埃构成的圆盘的吸积作用而缓慢形成的。由于形成过程的缓慢和缺乏潮汐热效应，所以木卫四内部结构并未经历快速的分化。木卫四内部的热对流在其形成之后不久就已经启动，这种对流导致了其内部结构的部分分化，可能由此形成了位于100-150公里深处的地下海洋和一个较小的岩质内核。 由于木卫四上可能存在着海洋，所以该卫星上也可能存在生命，不过其存在生命的概率要小于邻近的另一颗卫星木卫二。多艘空间探测器都曾对该卫星进行过探测，包括先驱者10号、先驱者11号、伽利略号和卡西尼号。长久以来，木卫四都被认为是设置进一步探索木星系统的人类基地的最佳地点。
|
| rdfs:comment
|
- Callisto (or as Greek Καλλιστώ) is a moon of the planet Jupiter, discovered in 1610 by Galileo Galilei. It is the third-largest moon in the Solar System and the second largest in the Jovian system, after Ganymede. Callisto has about 99% the diameter of the planet Mercury but only about a third of its mass. It is the fourth Galilean moon of Jupiter by distance, with an orbital radius of about 1 880 000 kilometers.
- Kallisto (von dem griechischen Wort Καλλιστώ) (auch Jupiter IV, Callisto) ist mit einem Durchmesser von 4820 km der zweitgrößte und äußerste der vier großen Monde des Planeten Jupiter und der drittgrößte Mond des Sonnensystems.
- Cal·listo és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei. És el tercer satèl·lit més gran del Sistema Solar i el segon més gran del sistema jovià, després de Ganimedes. Cal·listo té aproximadament el 99% del diàmetre del planeta Mercuri, però només un terç de la seva massa. És el quart satèl·lit galileà quant a distància a Júpiter amb un radi d'uns 2410,3 quilòmetres.
- Callisto je měsíc Jupiteru. Náleží k tzv. galileovským měsícům, neboť jej objevil Galileo Galilei již na počátku 17. století. Jde o třetí největší měsíc ve Sluneční soustavě a s průměrem 4 820 km o objekt velikosti srovnatelné s Merkurem. Měsíc je pojmenovaný podle nymfy Kallistó, kterou si Zeus oblíbil a proto ji žárlivá Héra proměnila na medvědici. Těleso je tvořeno převážně křemičitany a vodním ledem.
- Calisto (del griego Καλλιστώ) es un satélite del planeta Júpiter, descubierto en 1610 por Galileo Galilei. Es el tercer satélite más grande del Sistema Solar y el segundo del sistema joviano, después de Ganímedes. Calisto tiene aproximadamente el 99% del diámetro del planeta Mercurio, pero sólo un tercio de su masa. Es el cuarto satélite galileano en cuanto a distancia a Júpiter, con un radio orbital de 1.880.000 kilómetros.
- Kallisto on Jupiterin kuu, jonka Galileo Galilei löysi vuonna 1610. Se on Aurinkokunnan kolmanneksi suurin kuu, suunnilleen planeetta Merkuriuksen kokoinen. Se on nimetty myyttisen Kalliston, erään Zeuksen rakkauden kohteen mukaan. Vaikka Simon Marius ehdottikin nimeä "Kallisto" pian kuun löytämisen jälkeen, sitä eikä muita Galilein kuiden nimiä otettu käyttöön ennen kuin vasta 1900-luvun puolenvälin paikkeilla.
- Callisto (J IV Callisto) est un satellite naturel de la planète Jupiter, découvert en 1610 par Galileo Galilei. Cependant il semblerait que Gan De, un astronome chinois l'ait découverte en 362 av. J. -C. Callisto est la troisième plus grande lune dans le système solaire, la deuxième du système jovien, après Ganymède. C'est également la lune galiléenne la plus éloignée de Jupiter et la seule à ne pas être en résonance orbitale.
- A Kallisztó a Jupiter egyik holdja, amelyet még Galileo Galilei fedezett fel 1610-ben. A harmadik legnagyobb hold a Naprendszerben, mérete kb. akkora mint a Merkúré.
- Callisto è uno dei quattro principali satelliti naturali del pianeta Giove; si tratta del terzo satellite dell'intero sistema solare in virtù delle sue dimensioni, confrontabili con quelle di Mercurio. Il satellite orbita appena all'esterno della cintura di radiazioni di Giove.
- Callisto is een maan van de planeet Jupiter, ontdekt in 1610 door Galileo Galilei. Het is de op twee na grootste maan in het zonnestelsel, ongeveer dezelfde maat als Mercurius.
- Callisto er den nest største av Jupiters måner, og er en av de fire månene Galileo Galilei oppdaget i 1610. Månen er også den tredje største månen i Solsystemet, og er nesten like stor som Merkur.
- Kallisto (Jowisz IV) – jest czwartym, krążącym po najbardziej zewnętrznej orbicie księżycem galileuszowym Jowisza. Jest to drugi największy satelita tej planety i trzeci co do wielkości księżyc w Układzie Słonecznym. Wszystkie księżyce galileuszowe można bez problemu dostrzec przez zwyczajną lornetkę.
- Nota: Não confundir com o asteróide 204 Kallisto. Calisto (por vezes indevidamente chamado de Calixto) é um dos satélites descobertos por Galileu Galilei em suas observações do planeta Júpiter, com o recém criado telescópio. Trata-se de um dos quatro maiores satélites de Jupiter, os quais também são chamados de galileanos, em homenagem ao seu descobridor. Os outros são Ganimedes, Europa e Io.
- Callisto este unul dintre cei patru sateliti galileeni ai lui Jupiter. Al doilea satelit ca marime dintre cei ai lui Jupiter, nu este mai mare decat Mercur. A fost descoperit în 1610 de Galileo Galilei. Diametrul său este de aproximativ 4900 km, fiind a treia luna ca mărime din Sistemul solar. Callisto are aproape 99% din diametrul planetei Mercur dar numai o treime din masa acesteia.
- Калли́сто́ — один из галилеевых спутников Юпитера. Третий по величине спутник в Солнечной системе, размером примерно с Меркурий (но заметно уступает этой планете по массе).
- Callisto är den åttonde av Jupiters kända månar och den näst största, endast något mindre än Merkurius men bara en tredjedel av dess massa. Den upptäcktes av Galileo Galilei och Simon Marius den 7 januari 1610 och är den yttersta av de Galileiska månarna. Till skillnad från Ganymedes verkar Callisto ha ganska lite inre struktur. Hur som helst finns det tecken i de senaste data från Galileo på att de inre materialen är delvis ordnade med en ökande halt sten mot kärnan.
- Callisto, Jüpiter'in doğal uydularından biridir. Büyüklükte Jüpiter'in uyduları arasında ikinci, Güneş Sistemi'ndeki tüm uydular arasında üçüncü sırayı alır. 1610 yılında Galileo Galilei tarafından bulunmuş, ve o dönemde tanımlanan 4 Galilei uydusu içinde gezegene en uzaktaki olması nedeniyle Jüpiter'in 'IV' numaralı uydusu olarak adlandırılmıştır. Güneş Sistemi'nde, üzerinde en çok krater bulunan gök cismidir. Yüzeyi son 4 yılda hiç değişmemiştir.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
