| dbpprop:abstract
|
- The Breton Autonomist Party (Parti Autonomiste Breton, or PAB) was a political party which existed in Brittany from 1927 to 1931
- El Partit Autonomista Bretó (bretó Strollad Emrenerien Vreizh, SEV) fou un partit nacionalista bretó que funcionà del 1927 al 1931. Fou fundat en el congrés de Breizh Atao a Rosporden per la plana major de l'Unvaniez Yaouankiz Vreiz i en formaren el grup directiu Olier Mordrel, Morvan Marchal, i Maurice Duhamel. Aquest grup havia col·laborat d'antuvi amb la Unió Regionalista Bretona i la Federació Regionalista de Bretanya, però poc després radicalitzarien llurs postures i demandes nacionalistes, i endemés eren partidaris del laïcisme i de l'avantguardisme, de manera que d'ençà dels anys 30 s'orientarien fàcilment per la dreta radical i autoritària. El secretari general era Yann Bricler. A Quimper, es reuniren en congrés representants de Bretanya, de l'Alsàcia-Lorena i de la Còrsega signaren la carta fundacional del Comité Central des Minorités Nationales de France. Els convidats foren els autonomistes alsacians Paul Schall i Hermann Bickler, l'autonomista cors Petru Rocca, el flamenc Franz Wielders, i més discretament Hans-Otto Wagner, qui assegurarà les relacions entre el moviment bretó i l'Abwehr. Publicarien fins el 1939 la revista Peuples et frontières, tancada aleshores per ordre del govern central francès. Pel setembre del 1927 se celebraria el Primer congrés del PAB a Rosporden, patrocinat per Breizh Atao, i que inclouria antics membres del FRB com M. Duhamel i el grup War Zao de Gwengamp, escisió esquerrana del SEV. Hi participaren 300 simpatitzants, i els líders tenien un gran hiperactivisme polític i intel·lectual, de manera que intentaren coordinar-se amb mambres d'altres nacionalitats franceses a trevés del ja esmenat CCMNF. Per aleshores, Maurice Duhamel formularia un federalisme cooperatiu a escala europea, on els unitats bàsiques havien de ser les "nacionalitats naturals", definides per la llengua i la història i que estaven per damunt de les fronteres estatals. En el seu llibre La question bretonne dans son cadre européen (1929) considerava com a objectiu immediat transformar França en un estat federal i encadenar-lo a un procés d'unitat a escala europea. En el Programa del Congrés de Kastellin del 1928, però, no va fer a penes propostes de caire econòmic i social per tal d'evitar tensions internes. Per altra banda, l'activisme polític del PAB i el cultural de Gwalarn amb l'augment de les relacions dels bretonistes a nivell internacional no es van veure acompanyades d'un creixement organitzatiu. El simplisme i la incoherència de molts dels seus raonaments polítics els va impedir guanyar adeptes en el món obrer. D'aquesta manera, la Federation de Travailleurs Bretons només aplegà un centenar de treballadors de Roazhon, i la secció sindical de Breizh Atao només aplegaria una dotzena d'estudiants. Tenien poca base social, i entre els seus fundadors hi havia petits comerciants (20 %), professionals liberals (16 %), escriptors i sacerdots catòlics (15 %), treballadors qualificats (10 %), funcionaris (12 %), obrers (5 %), pagesos propietaris (4 %), pescadors (1 %) i altres (2 %). Es produeix així una forta descompensació entre el nivell d'elaboració teòrica, les relacions exteriors i la força electoral i projecció social. Entre el 18 d'agost del 1928 i el 1929 celebraren el Segon Congrés a Kastellin, amb convidats delegats irlandesos, gal·lesos, corsos, flamencs i alsacians. Intentaren atraure's als regionalistes demanant una autonomia política que no s'oposés als interesos francesos, alhora que condemnaven el provincialisme, tot i que sense pronunciar-se sobre el separatisme. També apostaven pel modernisme i defugien el tradicionalisme, tot i que reclamaven el retorn de Bretanya a la situació política del 1532. L'any 1930 el sector federalista i esquerrà del PAB, dirigit per Yann-Morvan Gefflot, René-Yves Creston i Fañch Eliès Abeozen va promoure una Ligue Federaliste de Bretagne (LFB), però va ser un fracàs. La seva projecció electoral fou nul·la, ja que a les eleccions parcials fetes a Gwengamp l'abril del 1930 només obtingueren el 0,02 % i l'octubre del 1930, en unes parcials a Roazhon Sud, un 0,49 % (80 vots dels 16.084 en joc). Aquest fracès electoral detonaria les divisions dins el moviment. Després del Congrés de Roazhon de febrer del 1931, per una banda, Duhamel i Morvan Marchal s'escindiren el setembre del mateix any i marxaren amb la LFB, de caire esquerrà liberal i federalista, però elitista i minoritari amb una vida poc activa. D'altres grups d'esquerres escindits foren el Parti Breton National Revolutionnaire (PBNR), escindit l'agost del 1931, proper al diari Ar Falz (La Falç, 1933-1935) de Yann Sohier, però no aconseguí que el PAB s'esquerranitzés ni que el PCF acceptés el bretonisme. El sector més dretà, dirigit per Olier Mordrel, que havia fundat la revista Stur, el 1932 s'aplegarà en el nou Partit Nacional Bretó
- Le Parti autonomiste breton (PAB) est un parti politique breton qui a existé de 1927 à 1931
- Bretońska Partia Autonomiczna (fr. Parti Autonomiste Breton, PAB) – bretońskie ugrupowanie polityczne działające na przełomie lat. 20. i 30. XX wieku Partia została utworzona w grudniu 1927 r. podczas I kongresu nacjonalistycznego pisma "Breiz Atao" w Rosporden. Bazowała na członkach młodzieżowej organizacji Unvaniez Yaouankiz Vreiz. Do założycieli należeli m. in. Olier Mordrel, Morvan Marchal i Maurice Duhamel. Ten ostatni stanął na czele PAB, zaś sekretarzem generalnym został Yann Brickler. Partia przyjęła charakter lewicowy i federalny. Dążyła do nawiązania sojuszu z Francuską Partią Komunistyczną, popierającą wówczas walkę mniejszości narodowych z rządem francuskim. W sierpniu 1928 r. na II kongresie PAB w Châteaulin wydano proklamację, mówiącą, że Bretończycy powinni mieć prawo do samookreślenia. W 1929 r. na III kongresie w Douarnenez M. Durhamel ogłosił manifest programowy partii. W wyborach samorządowych w 1930 r. w Guingamp został wystawiony jako kandydat PAB Goulven Mazéas, ale zdobył jedynie 376 głosów. Z kolei kandydatura w Rennes uzyskała 81 głosów. Kompletnie nieudana kampania wyborcza zrujnowała finanse partii. Nie udało się doprowadzić do połączenia z katolicką partią Adsao. François Debeauvais zaproponował wydawanie co tydzień pisma pod nazwą "Le Peuple Breton", ale zabrakło na to funduszy. W tej sytuacji doszło do konfliktów w łonie partii między zwolennikami opcji federalistycznej i separatystycznej. Ostatecznie na kongresie w kwietniu 1931 r. PAB rozpadła się. Federaliści, wśród których byli Morvan Marchal, Yann-Morvan Gefflot, Goulven Mazéas, René-Yves Creston, utworzyli Bretońską Ligę Federalistyczną. Z kolei separatyści (m. in. O. Mordrel i F. Debeauvais) powołali Bretońską Partię Narodową, której organem prasowym zostało pismo "Breiz Atao".
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
