| dbpprop:abstract
|
- Berke Khan was the ruler of the Ulus of Jochi (or Golden Horde) who effectively consolidated the power of the Blue Horde and White Hordes from 1257 to 1266. He succeeded his brother Batu Khan of the Blue Horde (West) and was responsible of the first "official establishment" of Islam in a Mongol state and came to the aid of the Mamlukes in defence of the Holy Land in the Battle of Ain Jalut against another Mongol state, the Ilkhanate. "Berkh" literally means "difficult", in the Mongolian language.
- Berke Khan war der jüngere Bruder Batu Khans und einer der wichtigsten Khane der Goldenen Horde. Er regierte von 1256/7–1267. Der spätere Khan hatte ursprünglich mit Dagestan und Kaukasus seinen eigenen „Ulus“ und trat 1252 bei seiner Rückkehr aus Karakorum, wo er die Interessen seines Bruders bei der Wahl Möngkes vertreten hatte, in Buchara zum Islam über. Berke wurde 1257, durch Ermordung bzw. Entmachtung der Erben Batus, zum Khan der Goldenen Horde und führte in seinen Reichsteilen den sunnitischen Islam ein, der sich jedoch erst im 14. Jahrhundert unter Usbek vollständig durchsetzte. Zudem wurde unter Berke Khan die Oberherrschaft der Mongolen in Russland durch Etablierung der Steuereintreibung und der russischen Heeresfolge gefestigt. Sein Verhandlungspartner war hier Großfürst Alexander Newski, der noch einen gewissen Sonderstatus hatte, aber 1263 starb. Ein zweiter Gegenspieler in der Rus war Daniel von Galizien. Berke verurteilte die Hinrichtung des Abbasiden-Kalifen Al-Mustasim durch den Mongolenfürsten Hülägü. Durch weitere Streitpunkte und die Hinrichtung seiner Botschafter zum Krieg genötigt, verbündete er sich mit Ägypten gegen Hülägü und trug damit entscheidend zum Auseinanderbruch des Mongolenreiches bei (1261). Seine beiden Kriege gegen die Ilchane zeigten jedoch keinen besonderen Erfolg. Berke starb auf dem Vormarsch seiner Truppen im Januar 1267 in Tiflis. Nach ihm kamen mit Möngke Timur erneut die Nachkommen Batus in der Goldenen Horde an die Macht.
- Börke, Berke o Berke Khan, fou el khan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blava i l'Horda Blanca de 1257 a 1266. Era fill de Joci. Va representar al seu germà Batu a la coronació de Guyuk i a la de Mongke. El seu feu estava inicial situat a Derbent però després fou canviat cap a l'est del Volga per separar-lo dels musulmans, religió a la que donava suport i a la que s'hauria convertit vers 1251. A la mort de Batu, mentre el seu fill Sartak va anar a la cort del gran khan i fou nomenat successor per Mongke, però va morir al cap de poc i el va succeir el seu fill Ulagchi, un menor d'edat, sota la regència de Borakchin, la vídua. El jove khan va morir el mateix anys i la successió va passar llavors a Berke. Sembla que en els primers anys va exercir alguns drets sobirans a Transoxiana i va visitar Bukharà, ordenant castigar als cristians de Samarcanda i destruir les seves esglésies, per els atacs que els cristians feien als musulmans. Coneguda la mort de Mongke llavors la khutba es va fer en nom de Berke a Transoxiana i fins i tot al Khurasan i durant els quatre anys que van seguir (1260-1264) els dos germans del gran khan difunt, Kubilay Khan i Arigh Boke va disputar la successió. Berke va reconèixer a Arigh Boke. Fou en aquestos anys que el príncep Alghu, net de Txagatai, es va presentar a l'Àsia Central com representant d'Arigh Boke, contra el que ràpidament es va revoltar; va aconseguir dominar tot el khanat de Txagatai i Khwarizm que sempre havia format part de l'ulus de Berke i els seus antecessors, d'eon els funcionaris nomenats per Berke o lleials a aquest foren expulsats. Alghu i Berke van lluitar a Transoxiana (on sembla que el primer va obtenir una victòria a Bukharà on van morir cinc mil soldats de Berke i més tard va ocupar i destruir Otrar) fins que Alghu va morir quan ja dominava Transoxiana i Khwarizm. Berke no va renunciar als seus drets sobre la part oriental però després de la mort d'Arigh Boke de fet va abandonar la zona. La lluita fou encarregada a Kaydu, net d'Ogodei, que havia combatut contra Arigh Boke i ara ho feia contra Alghu, amb el suport de Berke. Cap a l'est va fer campanyes contra Daniel d'Halicz i contra els lituans,. dirigides pels seus generals. Daniel d'Halicz va haver de fugir cap a Polònia i Hongria i el seu fill i el seu germà van haver de destruir les fortificacions de les principals ciutats del principat de Halicz. Les lluites principals foren les que va fer contra el seu cosí Hulagu de Pèrsia. En general es considera que Berke actuava contra el seu cosí com a defensor del islam, però es possible que en realitat Berke es sentís amenaçat per la formació del khanat d'Hulagu, on es van incorporar territoris que com l'Arran i l' Azerbaidjan, havien de ser part del feu de Joci ja que els mongols ja els havien conquerit anys abans durant el regnat de Genguis Khan i aquest els havia llegat a Joci. Khurasan havia fet també per un temps la khutba en nom de Berke. Els mamelucs i Berke es van aliar contra l'enemic comú, Pèrsia. La guerra és poc coneguda: Hulagu va obtenir una victòria inicial i va avançar fins més enllà del Terek però després fou derrotat per les forces de Berke perdent Hulagu part del seu exèrcit en la retirada quan el glaç del riu Terek es va trencar al passar els cavalls. En les negociacions amb els mamelucs, representants diplomàtics mongols i egipcis foren retinguts a Bizanci, i això va portar a la guerra contra els grecs; va enviar a la zona (Tràcia) al príncep Nokhai o Nogai que es va aliar als búlgars; el sultà seljúcida Izz al-Din Kay Kaus, que havia estat expulsat de l'Àsia Menor i estava detingut a la fortalesa d'Ainos a la costa de la mar Egea, fou alliberat i enviat a Crimea. El 1265 Berke i Hulagu tornaven a estar en guerra. Hulagu va morir aquesta any i el va succeir Abaka; després d'un temps en que els dos exercits es van observar a banda i banda del Kur, Berke es va dirigir a Tbilisi on va morir el 1266 i el seu exèrcit es va retirar. No va encunyar moneda al seu nom però de fet fou el sobirà d'un estat independent i el primer que va establir el islam en un domini mongol. Fou el fundador de la Nova Sarai al costat de la vella Saray fundada per Batu, a uns 50 km a l'est de la moderna Volgograd. El va succeir Mongke Temur, net de Batu.
- Berke-kaani oli Kultaisen ordan hallitsija vuosina 1257-1266, veljensä Batu-kaanin ja tämän pojan jälkeen. Berken aikana Kultaisesta ordasta tuli Pyhän maan puolustaja, kun se liittoutui mamelukkien kanssa mongoliheimolaisiaan vastaan.
- Berké ou Berke, fils de Djötchi, petit-fils de Gengis Khan et frère de Batu, Orda et Chayban. Il est le quatrième khan de la Horde Bleue de 1257 à 1266, succédant à son éphémère neveu Ulaqtchi. Son petit-neveu Mengü Temür lui succéde. Il est aussi le premier khan de la Horde d'Or à se convertir à l'Islam. Il se range du côté d’Ariq-bögè contre Kubilai Khan et entre en guerre avec le djaghataïde Alghu. Après son échec, il perd le Khârezm, Otrar et les territoires à l’est de l’Aral. En 1262, il conclut une alliance avec le sultan mamelouk Baybars, d’origine Kiptchak, et déclare la guerre à Houlagou Khan, le Ilkhan d'Iran, à qui il reproche le massacre des musulmans à Bagdad en 1258. Houlagou intervient dans le Caucase mais est battu par Nogaï sur les bords du Terek en janvier 1263. Les accords commerciaux conclus avec Byzance autorisent le trafic d'esclaves turc vers l'Égypte par les Détroits. Au printemps 1266 Nogaï passe à nouveau le passage de Derbent et la Koura, menace l'Azerbaïdjan mais est battu sur l'Aqsou par l'Ilkhan Abaqa. Berké franchit à son tour le Caucase et marche contre l’Iran pour le soutenir. Il meurt au passage de la Koura, probablement en janvier 1267. Son petit-neveu Mengü Temür lui succède.
- ベルケ（Berke, ? - 1266年?）はバトゥの弟で、ジョチ・ウルスの実質の第5代君主（在位：1257年-1266年）。ジョチの三男。漢語表記では別兒哥、ペルシア語資料では بركاى Barkāy または بركهBarka と綴られる。
- Berke of Berke Khan, was de broer van Batu Khan en was diens opvolger als khan van de Gouden Horde van 1257 tot zijn dood in 1266. Zijn vader was Jochi en zijn grootvader was Genghis Khan. Andere broers van Berke waren Orda en Siban.
- Berke foi o governante da Horda de Ouro entre 1257 a 1266, sucedendo a seu irmão Batu Khan. Berke era um dos filhos de Jochi, o filho mais velho de Genghis Khan. Em 1235 Berke se juntou a seus irmãos Orda, Sinkur e Shiban e um aglomerado de primos sob a liderança de Batu. O vasto exército, composto de aproximadamente 150 mil soldados, marchou da Sibéria e avançou sobre o território dos búlgaros do Volga e dos Kipchaks, conquistando-os. Após cruzar o Rio Volga, os principados de Ryazan e Suzdal foram devastados em 1237, seguindo-se a conquista dos demais principados russos e a campanha de 1241 contra a Polônia e Hungria. Quando Batu morreu em 1255, ele foi sucedido brevemente por seu filho Sartak, antes de Berke assumir a liderança em 1257. Foi um hábil governante e consolidou e estabilizou a Horda de Ouro, um império recém-criado, cujo território se estendia dos montes Cárpatos ao Ienissei e do Oceano Ártico ao Cáucaso e o golfo Kara Bogaz Gol. A Horda de Ouro nada mais era que do que um estado sucessor do Império Mongol, mais precisamente a parte noroeste. Em seu reinado foi promovido um segundo ataque mongol contra Lituânia e Polônia em 1259, liderado pelo general Nogai Khan. Lublin, Sandomierz, Cracóvia e Bytom foram saqueadas e devastadas com o intuito de financiar sua guerra contra o Ilkhanato. Porém, sua maior campanha militar foi a contra Hulagu em disputa por territórios no Cáucaso no começo da década de 1260. Berke tinha uma forte rivalidade com Hulagu, que em 1258 destruiu Bagdá e matou o califa Al-Musta'sim, pondo fim ao moribundo e decadente Califado Abássida. Berke era um muçulmano devoto e era aliado dos mamelucos do Egito, na época liderados pelo sultão Baibars. Depois da morte de Mongke, apoiou seu primo Arik Böke para a sucessão imperial, enquanto que Hulagu apoiou seu rival Kublai Khan. Em 1262 o conflito se transformou em uma guerra aberta. As forças de Hulagu foram destruídas no rio Terek por Nogai, sobrinho de Berke, forçando Hulagu a se retirar. Em 1265 Hulagu faleceu. Berke morreu em combate contra Abaka, filho de Hulagu, em 1266. Foi sucedido por seu sobrinho Mongka Temur.
- 'Берке' (Бэрхэ, Берка, Беркай) — пятый правитель Джучиева Улуса, сын Джучи, внук Чингисхана. Первым из монгольских правителей принял ислам. Воевал против своего родича-чингизида Хулагу, ильхана Ирана, вступив в союз против него с Египтом мамлюков. Продолжал политику своего брата Бату по сохранению целостности и укреплению самостоятельности улуса, который к концу правления Берке стал фактически независимым от великого хана государством.
- Berke Han Altınordu Devleti Hanı (1209-1266). Moğollar'ın 1236-1242 arasındaki Doğu Avrupa seferlerinde Batu Han'ın kolordu komutanıydı. 1240'lı yılların başında müslümanlığı kabul etti. Bu bağlamda, Moğol Devletleri içinde müslümanlaşan ilk hanedan Altınordu Hanedanı oldu. 1257 yılında Altınordu tahtına çıktı. Anadolu Selçuklu hükümdarı Alaeddin Keykubad'ın kızı Melike Hatun ile evlenerek Anadolu Selçuklu sarayına damat oldu. 1259'da Litvanya ve Polonya'yı yenilgiye uğrattı ve topraklarını yağmaladı. 1265'te ise Bulgaristan ve Doğu Roma İmparatorluğu'nun Trakya topraklarını yağmaladı ve bu devleti vergiye bağladı. Saltanatı döneminde İran'a hakim olan bir diğer Moğol devleti İlhanlı İmparatorluğu ile çatışmaya başladı. İlhanlı hükümdarı Hülagü'nün 1258'de Bağdat'ı yerlebir ederek Halife'yi öldürmesi, Müslüman olan Berke'nin tepkisini çektiği gibi, Büyük Moğol Hanı Möngke'nin Azerbaycan'ı İlhanlılara vermiş olması da bir başka ihtilaf konusunu teşkil etti ve iki Moğol devleti arasında 1262 yılında sıcak çatışma başladı. 1263 yılında Kafkas Dağları'nın kuzeyine harekat düzenleyen İlhanlı Ordusu Berke'nin yeğeni Nogay Han komutasındaki Altınordu ordusu tarafından Terek Nehri yakınlarında hezimete uğratıldı. Bu savaş Moğol devletleri arasındaki ilk askeri çatışma olduğu gibi, Büyük Moğol İmparatorluğu'ndaki ilk çatlağı da teşkil etti. 1266'da Berke Han ölürken, arkasında iç huzurunu sağlamış, Müslümanlaşmış ve giderek barındırdığı yoğun Kıpçak nüfusu nedeniyle Türkleşen bir imparatorluk bıraktı.
- Берке (Бэрхе, Берка, Беркай, монг. Бэрх) (бл. 1205 — 1266, Тбілісі) — п'ятий правитель Джучі Улуса, син Джучі, внук Чингісхана та брат Батия,Орда та Шібана. Він перший із монгольських правителів приняв іслам. Воював проти своего родича-чингізідиа Хулагу, хана Ірану, вступивши в союз проти нього з Єгиптом мамлюків. Продовжував політику свого брата Батия по укріпленню самостійності Улусу. Заснував Сарай-Берке другу столицю Золотої Орди у 1262 році.
- 別兒哥金帳汗國的君主之一，正式名稱是納速剌丁·摩訶末·別兒哥汗。統治期間為1257年－1267年。他是拔都的弟弟，成吉思汗的孫子，在他統馭期間，汗國的區域擴及鹹海與裏海北部與中亞西部，他在布哈拉也有五千戶百姓的管理權。並佔領今東歐和中歐部分地區。 別兒哥是金帳汗國首位接受伊斯蘭教的可汗，金帳汗國的伊斯蘭化由此開始。他是由一位名為巴哈兒昔的教士接納入教。他改宗的原因是奪取汗位，以及境內的保加爾人與花剌子模人的影響，以及經濟理由。他也與埃及马木留克蘇丹結盟，對抗伊兒汗國。別兒哥與旭烈兀的爭議是近東與阿塞拜疆的監督權，他指责过旭烈兀屠杀巴格達居民，以及未与其他的成吉思汗宗王们协商就处置了哈里发。另一方面是大汗的人選問題。旭烈兀支持忽必烈為大汗。別兒哥支持阿里不哥，1262年11－12月，两汗国在高加索边境開戰，互有勝負。他在向高加索進軍的途中死在軍中。 他在國內設清真寺與教育兒童學經的學校。他在首都拔都薩萊外建設別兒哥薩萊斯大林格勒作商業中心。別兒哥時代，欽察汗國影響力很大，因此有時欽察草原被稱為別兒哥草原。
|
| rdfs:comment
|
- Berke Khan was the ruler of the Ulus of Jochi (or Golden Horde) who effectively consolidated the power of the Blue Horde and White Hordes from 1257 to 1266. He succeeded his brother Batu Khan of the Blue Horde (West) and was responsible of the first "official establishment" of Islam in a Mongol state and came to the aid of the Mamlukes in defence of the Holy Land in the Battle of Ain Jalut against another Mongol state, the Ilkhanate.
- Berke Khan war der jüngere Bruder Batu Khans und einer der wichtigsten Khane der Goldenen Horde. Er regierte von 1256/7–1267. Der spätere Khan hatte ursprünglich mit Dagestan und Kaukasus seinen eigenen „Ulus“ und trat 1252 bei seiner Rückkehr aus Karakorum, wo er die Interessen seines Bruders bei der Wahl Möngkes vertreten hatte, in Buchara zum Islam über. Berke wurde 1257, durch Ermordung bzw.
- Börke, Berke o Berke Khan, fou el khan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blava i l'Horda Blanca de 1257 a 1266. Era fill de Joci. Va representar al seu germà Batu a la coronació de Guyuk i a la de Mongke. El seu feu estava inicial situat a Derbent però després fou canviat cap a l'est del Volga per separar-lo dels musulmans, religió a la que donava suport i a la que s'hauria convertit vers 1251.
- Berke-kaani oli Kultaisen ordan hallitsija vuosina 1257-1266, veljensä Batu-kaanin ja tämän pojan jälkeen. Berken aikana Kultaisesta ordasta tuli Pyhän maan puolustaja, kun se liittoutui mamelukkien kanssa mongoliheimolaisiaan vastaan.
- Berké ou Berke, fils de Djötchi, petit-fils de Gengis Khan et frère de Batu, Orda et Chayban. Il est le quatrième khan de la Horde Bleue de 1257 à 1266, succédant à son éphémère neveu Ulaqtchi. Son petit-neveu Mengü Temür lui succéde. Il est aussi le premier khan de la Horde d'Or à se convertir à l'Islam. Il se range du côté d’Ariq-bögè contre Kubilai Khan et entre en guerre avec le djaghataïde Alghu.
- ベルケ（Berke, ? - 1266年?）はバトゥの弟で、ジョチ・ウルスの実質の第5代君主（在位：1257年-1266年）。ジョチの三男。漢語表記では別兒哥、ペルシア語資料では بركاى Barkāy または بركهBarka と綴られる。
- Berke of Berke Khan, was de broer van Batu Khan en was diens opvolger als khan van de Gouden Horde van 1257 tot zijn dood in 1266. Zijn vader was Jochi en zijn grootvader was Genghis Khan. Andere broers van Berke waren Orda en Siban.
- Berke foi o governante da Horda de Ouro entre 1257 a 1266, sucedendo a seu irmão Batu Khan. Berke era um dos filhos de Jochi, o filho mais velho de Genghis Khan. Em 1235 Berke se juntou a seus irmãos Orda, Sinkur e Shiban e um aglomerado de primos sob a liderança de Batu. O vasto exército, composto de aproximadamente 150 mil soldados, marchou da Sibéria e avançou sobre o território dos búlgaros do Volga e dos Kipchaks, conquistando-os.
- 'Берке' (Бэрхэ, Берка, Беркай) — пятый правитель Джучиева Улуса, сын Джучи, внук Чингисхана. Первым из монгольских правителей принял ислам. Воевал против своего родича-чингизида Хулагу, ильхана Ирана, вступив в союз против него с Египтом мамлюков.
- Berke Han Altınordu Devleti Hanı (1209-1266). Moğollar'ın 1236-1242 arasındaki Doğu Avrupa seferlerinde Batu Han'ın kolordu komutanıydı. 1240'lı yılların başında müslümanlığı kabul etti. Bu bağlamda, Moğol Devletleri içinde müslümanlaşan ilk hanedan Altınordu Hanedanı oldu. 1257 yılında Altınordu tahtına çıktı. Anadolu Selçuklu hükümdarı Alaeddin Keykubad'ın kızı Melike Hatun ile evlenerek Anadolu Selçuklu sarayına damat oldu.
- Берке (Бэрхе, Берка, Беркай, монг. Бэрх) (бл. 1205 — 1266, Тбілісі) — п'ятий правитель Джучі Улуса, син Джучі, внук Чингісхана та брат Батия,Орда та Шібана. Він перший із монгольських правителів приняв іслам.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
