| dbpprop:abstract
|
- The Battle of Vouillé or Vouglé (from Latin Campus Vogladensis) was fought in the northern marches of Visigothic territory, at a small place near Poitiers, in the spring of 507 between the Franks commanded by Clovis and the Visigoths of Alaric II, the conqueror of Spain. Clovis and Anastasius I of the Byzantine Empire agreed that each would attack the Goths on their own side. The Franks crossed the Loire river. Clovis himself killed Alaric. It may have been that huge defections in the field, from optimates and gothic nobles, was the cause of defeat, as increased royal power in the clan of the Balths was eroding the other clans' independence. Rank families from the Goths have been sifting away to "distant" and derelict Spanish regions across the Pyrenees, according to Jordanes, where land tenure was for grabs in depopulated high plains of Castile and the draft in military duties was easier to dodge. The battle forced the Goths to retreat to Septimania, which they continued to hold. The success at Vouillé allowed the Franks to control the southwestern part of France, and capture Toulouse. Alaric's illegitimate son Gesalec tried to organize a counterstrike at Narbonne, but he was deposed and ultimately killed when Narbonne was taken by Burgundian allies of the Franks, who held it until 511. The Franks might have pushed farther, had Theodoric the Great not intervened. Frankish Aquitaine, formerly linked to Hispano-Roman trade routes and territories, drifted into a role as an isolated outpost, to judge from the lack of trade items in its 7th and 8th century archaeology. Its Frankish kings resided at Toulouse. Clovis, the Frankish king, is an excellent example of the change of warfare that occurred at that time: wars were no longer about the conquest of territory with the view to its long term expansion; they provided immediate profit in the form of plunder. His very name meant 'glory by combat' and his successes in battle and his conversion to Christianity brought him Roman recognition. After his success in this battle the Byzantine emperor, Anastasius, made him a consul.
- Die Schlacht von Vouillé oder Campus Vocladeus bei Poitiers, Frankreich fand im Spätsommer 507 zwischen den Franken unter Chlodwig I. und den Westgoten unter Alarich II. statt. Ob es sich bei dem Ort der Schlacht wirklich um das heutige Vouillé (zika 15 km nordwestlich von Poitiers) oder (nach moderneren Thesen wahrscheinlicher) um das heutige Voulon (Campus Vocladeus) handelt, ist in der Forschung umstritten. Statt der heutigen Namensform Vouillé wird bisweilen auch die mittelalterliche Namensform Vouglé gebraucht.
- La Batalla de Vouillé es va lluitar en les marques del nord del territori visigòtic del Regne de Tolosa, aprop de Poitiers, a la primavera del 507 entre els Francs comandats per Clodoveu i els Visigots d'Alaric II. Després de la caiguda de l'imperi Romà d'Occident, els francs van crear un imperi sota la dinastia merovíngia i hi van subjugar les altres tribus germàniques, i Clodoveu i Anastasi I de Bizanci de l'imperi Bizantí van acordar atacar als gots cada un en la seva banda. Els francs havien creuat el Loira, i els visigots van anar pel nord per tallar-los el pas amb la l'esperança que els ostrogots els recolzéssin. La batalla es va desenvolupar a les planes de Vouillé, aprop de Poitiers. Es va iniciar una terrible lluita cos a cos, fins que el rei visigòtic va caure a mans del propi Clodoveu. Tal com va passar a la batalla de Tolbiac contra els alamans, la mort del rei dicta la desbandada de los visigots, que van acabar massacrats por los francs. La derrota a Vouillé va forçar als gots a retirar-se a Septimània, que encara controlaven, i va permetre als francs controlar el sudoest de França, i capturar la capital del Regne de Tolosa. Gesalec, fill il·legítim d'Alaric va intentar organitzar un contraatac a Narbona, però va ser deposat i assassinat quan la ciutat fou presa pels burgundis, aliats del Francs, que la van ocupar.
- La batalla de Vouillé fue una batalla decisiva por el control de Galia entre visigodos y francos ocurrida en 507.
- Malgré ses craintes, le roi Alaric II se résout alors à engager le combat. La rencontre a lieu dans la plaine de Vouillé près de Poitiers. Le combat s'engage à l'aube, les cavaliers wisigoths employant sans doute leur tactique habituelle faite de charges successives auxquelles les Francs opposent un mur de francisques. Un terrible corps à corps commence, jusqu'à ce que le roi Alaric II soit tué par Clovis en personne qui a fondu sur lui au péril de sa vie dès les premiers instants de la lutte. Cet épisode n'est guère surprenant et est probablement conforme à la réalité car Clovis est considéré par les chroniqueurs contemporains et ultérieurs comme étant un redoutable guerrier à l'image de son père. Comme pour la bataille de Tolbiac contre les Alamans, cette mort apparaît comme un « jugement de Dieu » et marque la débandade des Wisigoths qui s'enfuient vers le sud emmenant avec eux l'héritier du royaume : Amalaric. L'infanterie auvergnate, ralliée aux Wisigoths, et menée par le fils de Sidoine Apollinaire, est massacrée sur place par les Francs. En milieu de matinée, la bataille est déjà finie. Cette victoire ouvre pour Clovis la route du Midi. Réussissant à conquérir Toulouse, ancienne capitale des Wisigoths, puis temporairement le Narbonnais qui sera repris par les Ostrogoths après la défaite du siège d'Arles, il s'empare de l'Aquitaine, de la Gascogne, du Languedoc et du Limousin, ce qui consacre la domination franque sur l'Auvergne. La Provence est laissée aux soins des alliés Burgondes qui échoueront devant Arles, ce qui arrange Clovis puisque les Burgondes seront affaiblis. Gondebaud a vidé son trésor et perdu ses soldats. Cette bataille aura des conséquences lourdes : Clovis marque d'une empreinte durable les futures frontières de la France car ses successeurs, Mérovingiens, Carolingiens puis Capétiens, pourront se prévaloir d'une suzeraineté plus ou moins effective sur les territoires qui seront plus tard le duché d'Aquitaine et le comté de Toulouse. De plus, dès 508, Clovis installe sa nouvelle capitale à Paris en lieu et place de Tournai trop excentrée par rapport aux nouvelles conquêtes.
- La battaglia di Vouillé fu combattuta nella primavera del 507, quando l'esercito dei Franchi attraversò la Loira in direzione di Poitiers sotto il comando del re Clodoveo e del figlio maggiore Teodorico. I Visigoti marciarono verso nord per impedirgli di avanzare nell'attesa dell'aiuto, che non arrivò, degli Ostrogoti; il loro re, Teodorico il Grande, era suocero del re visigoto Alarico II. Lo scontro avvenne nella piana di Vouillé, nei pressi di Poitiers, e si sviluppò in un corpo a corpo che durò sino a che il re visigoto Alarico fu ucciso, sembra da Clodoveo in persona. La morte del re portò l'esercito visigoto ad uno sbandamento che li condusse ad una dura sconfitta, conclusasi col loro massacro da parte dei Franchi. La vittoria aprì a Clodoveo la strada per il mezzogiorno che lo portò alla conquista di Tolosa, capitale del regno visigoto, di tutta l'Aquitania, la Guascogna L'Alvernia ed il Limosino. I Visigoti, del loro regno francese, riuscirono a difendere solo la Settimania, la regione cioè compresa tra la foce del Rodano ed i Pirenei.
- - Veldslagen van de Goten Abrittus - Naissus - Moeresloel - Adrianopel - Frigidus Pollentia - Verona - Florence - Arles - Ravenna Catalaunische velden - Orléans - Urbicus - Kaap Bon Bolia - Isonzo - Ulca - Verona - Adda - Vouillé Taginae } Slag van of bij Vouillé of Campus Vogladensis was een veldslag die plaatsvond in het voorjaar van 507 tussen het leger van de Visigoten en het leger van een gelegenheidscoalitie van Salische Franken en Bourgondiërs. De Franken werden geleid door hun koning Clovis IClovis en de Visigoten stonden onder bevel van hun koning Alarik II. De slag werd gewonnen door de Franken en Bourgonden. De nederlaag betekende het einde van de Visigotische suprematie in het voormalige Gallië en zou de opmars zijn voor het ontstaan van Frankrijk.
- Slaget ved Voillé eller Campus Vogladensis ble utkjempet i de nordlige grenseområdene til det vestgotiske territoriet, på et lite sted nær Poitiers, Gallia, våren 507 mellom frankerne ledet av Klodvig og vestgoterne til Alarik II, erobreren av Hispania. Klodvig og Anastasius I av Østromerriket hadde avtalt at hver av dem skulle angripe vestgoterne på hver sin side. Frankerne krysset Loire og Klodvig drepte selv Alarik. Slaget tvang vestgoterne til å trekke seg tilbake til Septimania som de fortsatte å holde. Suksessen ved Vouillé lot frankerne kontrollere den sørvestlige delen av Frankrike og erobre Toulouse. Alariks uekte sønn Gesalek forsøkte å organisere et motangrep mot Narbonne, men han ble avsatt og til slutt drept da Narbonne ble tatt av burgundere som var alliert med frankerne som holdt den til 511. Frankerne kunne ha trengt seg lenger frem, hadde ikke Teoderik den store intervenert. Det frankiske Aquitania, som tidligere var forbundet med hispanisk-romerske handelsruter og territorier, ble en isolert utpost, sett ut fra mangelen på handel i de 7. og 8. århundrene. Dets frankiske konger bodde i Toulouse.
- Bitwa pod Vouillé (Campus Vocladeus) w pobliżu Poitiers miała miejsce w roku 507 r. w trakcie wojny Franków z Wizygotami. Miejsce bitwy jest dzisiaj kwestią sporną (według najnowszych badań jest nim rejon dzisiejszego Voulon -Campus Vocladeus). Zwolennicy umiejscawiania bitwy pod Vouillé stosują też średniowieczną nazwę Vouglé.
- Na Primavera de 507, o exército franco cruzou o rio Loire em direcção a Poitiers, sob o comando de Clóvis e do seu filho mais velho Teodorico. O exército visigodo marcha para norte par lhes cortar o caminho com a esperança de que os Ostrogodos os apoiem: a batalha tem lugar na planície de Vouillé, perto de Poitiers. Tem início uma terrível luta corpo a corpo, até que o rei visigodo Alarico II é morto por Clóvis. Tal como na batalha de Tolbiac contra os Alamanos, a morte do rei dita a debandada do Visigodos que acabam massacrados pelo Francos. Esta vitória abre a Clóvis o caminho do sul: conquista Toulouse, antiga capital dos Visigodos, Narbona, a Aquitânia, a Gasconha, o Languedoc e o Limousin.
- Slaget i Voullié, Voulon eller Campus Vogladensis utkämpades i gränstrakterna norr om visigoternas territorium i närheten av Poitiers på våren 507 mellan franker under Klodvig och visigoter ledda av Alarik II, Spaniens erövrare. Slaget föregicks av intensiva diplomatiska ansträngningar från Theoderik den store som genom giftermål hade blodsband till både Klodvig och Alarik. Genom hans försorg möttes de båda rivalerna 506 på en ö i floden Loire på gränsen mellan de två rikena och ingick då en "evig" allians övervakad av Theoderik. Men Alarik, som bekände sig till arianismen, tvekade inte ett ögonblick över Klodvigs ambitioner att lägga hela Gallien under sig och den katolska läran. Alarik hade börjat författa sin Lex Romana Visigothorum som kan ses som en eftergift till katolikerna på hans territorium vilket han hoppades skulle förhindra konflikten. Klodvig, å sin sida, ingick en allians med den bysantiske kejsaren Anastasius I, som eftersträvade en bysantinsk återerövring av Theoderiks Italien, och de två kom överens om att anfalla goterna från var sitt håll. Tillsammans med Gondebaud och Sigibert bröt Klodvig den "eviga" vapenvilan och inledde kriget på våren 507. Frankerna trängde in i visigoternas territorium genom att korsa floden Loire vid Tours och påbörjade upptakten mot Poitiers där Alarik befann sig. Sigismund, Gondebauds son, trängde samtidigt in genom Auvergne. Alarik, som inte kunde invänta hjälpen från Theoderik den store, lämnade staden för att bemöta anfallet, och de två arméerna mötes 15 kilometer utanför Poitiers på fältet Campus Vogladensis. Slaget gick illa för visigoterna, och Klodvig ska själv ha dödat Alarik i striden. Efter slaget tvingades goterna dra sig tillbaka från Toulouse till Septimanien som de fortsatte att kontrollera under en längre tid. Klodvig och hans son Theoderik I ägnade de följande månaderna till att erövra det omkringliggande området. De övervintrade i Bordeaux, och följande år intog Klodvig den akvitanska huvudstaden Toulouse och Angoulême samtidigt som hans son Theoderik I erövrade Albi, Rodez och Clermont. Samtidigt som det visgotiska riket återuppbyggdes på andra sidan Pyrenéerna, deras närvaro i Gallien var nu begränsat till Septimanien i Languedoc, utnämnde den bysantinske kejsaren Klodvig titeln konsul. Alariks oäkta son, Gesalik, försökte samla de visigotiska styrkorna i Narbonne för ett motanfall men dödades då staden intogs av burgunder. Förmodligen hade frankerna kunnat föra sin erövring betydligt längre om inte Theoderik den store hade intervenerat i konflikten, något som stärkte frankernas position gentemot burgundarna. Toulouse, som tidigare bedrev en intensiv handel med Spanien, blev genom slaget en isolerad utpost i det frankiska riket.
|
| rdfs:comment
|
- The Battle of Vouillé or Vouglé (from Latin Campus Vogladensis) was fought in the northern marches of Visigothic territory, at a small place near Poitiers, in the spring of 507 between the Franks commanded by Clovis and the Visigoths of Alaric II, the conqueror of Spain. Clovis and Anastasius I of the Byzantine Empire agreed that each would attack the Goths on their own side. The Franks crossed the Loire river. Clovis himself killed Alaric.
- Die Schlacht von Vouillé oder Campus Vocladeus bei Poitiers, Frankreich fand im Spätsommer 507 zwischen den Franken unter Chlodwig I. und den Westgoten unter Alarich II. statt. Ob es sich bei dem Ort der Schlacht wirklich um das heutige Vouillé (zika 15 km nordwestlich von Poitiers) oder (nach moderneren Thesen wahrscheinlicher) um das heutige Voulon (Campus Vocladeus) handelt, ist in der Forschung umstritten.
- La Batalla de Vouillé es va lluitar en les marques del nord del territori visigòtic del Regne de Tolosa, aprop de Poitiers, a la primavera del 507 entre els Francs comandats per Clodoveu i els Visigots d'Alaric II. Després de la caiguda de l'imperi Romà d'Occident, els francs van crear un imperi sota la dinastia merovíngia i hi van subjugar les altres tribus germàniques, i Clodoveu i Anastasi I de Bizanci de l'imperi Bizantí van acordar atacar als gots cada un en la seva banda.
- La batalla de Vouillé fue una batalla decisiva por el control de Galia entre visigodos y francos ocurrida en 507.
- Malgré ses craintes, le roi Alaric II se résout alors à engager le combat. La rencontre a lieu dans la plaine de Vouillé près de Poitiers. Le combat s'engage à l'aube, les cavaliers wisigoths employant sans doute leur tactique habituelle faite de charges successives auxquelles les Francs opposent un mur de francisques.
- La battaglia di Vouillé fu combattuta nella primavera del 507, quando l'esercito dei Franchi attraversò la Loira in direzione di Poitiers sotto il comando del re Clodoveo e del figlio maggiore Teodorico. I Visigoti marciarono verso nord per impedirgli di avanzare nell'attesa dell'aiuto, che non arrivò, degli Ostrogoti; il loro re, Teodorico il Grande, era suocero del re visigoto Alarico II.
- - Veldslagen van de Goten Abrittus - Naissus - Moeresloel - Adrianopel - Frigidus Pollentia - Verona - Florence - Arles - Ravenna Catalaunische velden - Orléans - Urbicus - Kaap Bon Bolia - Isonzo - Ulca - Verona - Adda - Vouillé Taginae } Slag van of bij Vouillé of Campus Vogladensis was een veldslag die plaatsvond in het voorjaar van 507 tussen het leger van de Visigoten en het leger van een gelegenheidscoalitie van Salische Franken en Bourgondiërs.
- Slaget ved Voillé eller Campus Vogladensis ble utkjempet i de nordlige grenseområdene til det vestgotiske territoriet, på et lite sted nær Poitiers, Gallia, våren 507 mellom frankerne ledet av Klodvig og vestgoterne til Alarik II, erobreren av Hispania. Klodvig og Anastasius I av Østromerriket hadde avtalt at hver av dem skulle angripe vestgoterne på hver sin side. Frankerne krysset Loire og Klodvig drepte selv Alarik.
- Bitwa pod Vouillé (Campus Vocladeus) w pobliżu Poitiers miała miejsce w roku 507 r. w trakcie wojny Franków z Wizygotami. Miejsce bitwy jest dzisiaj kwestią sporną (według najnowszych badań jest nim rejon dzisiejszego Voulon -Campus Vocladeus). Zwolennicy umiejscawiania bitwy pod Vouillé stosują też średniowieczną nazwę Vouglé.
- Na Primavera de 507, o exército franco cruzou o rio Loire em direcção a Poitiers, sob o comando de Clóvis e do seu filho mais velho Teodorico. O exército visigodo marcha para norte par lhes cortar o caminho com a esperança de que os Ostrogodos os apoiem: a batalha tem lugar na planície de Vouillé, perto de Poitiers. Tem início uma terrível luta corpo a corpo, até que o rei visigodo Alarico II é morto por Clóvis.
- Slaget i Voullié, Voulon eller Campus Vogladensis utkämpades i gränstrakterna norr om visigoternas territorium i närheten av Poitiers på våren 507 mellan franker under Klodvig och visigoter ledda av Alarik II, Spaniens erövrare. Slaget föregicks av intensiva diplomatiska ansträngningar från Theoderik den store som genom giftermål hade blodsband till både Klodvig och Alarik.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
