| dbpprop:abstract
|
- The Battle of Dara was fought between the Sassanids and the Byzantine Empire in 530. It was one of the battles of the Iberian War. The Byzantine Empire was at war with the Sassanids from 527, supposedly because Kavadh I had tried to force the Iberians to become Zoroastrians. The Iberian king fled from Kavadh, but Kavadh tried to make peace with the Byzantines, and attempted to have Justinian adopt his son Khosrau. Justinian refused and sent his generals Sittas and Belisarius into Persia, where they were initially defeated. Justinian tried to negotiate but Kavadh instead sent 40,000 men towards Dara in 529. Belisarius was sent back to the region with Hermogenes and 25,000 men in 530; Kavadh replied with another 10,000 troops under the general Firouz, who set up camp about five kilometers away at Ammodius. Despite being outnumbered, Belisarius decided to attack the poorly-armed Persians. He dug a number of ditches, with gaps between them to allow a counterattack, on the road towards Dara to block the Persian cavalry, and organized most of his infantry in a single block. On the left and right flanks were the Heruli cavalry under Pharas and Bouzes. Also on the left was 300 Hun cavalry under Sunicas and Aigan, along with 600 more Huns on the right under Simmas and Ascan. A reserve of Byzantine cavalry led by the general John was located in the rear of the right flank. Before the battle began these forces remained behind the ditches. The Persians formed two lines, the right flank under Pityaxes and the left under Baresamanes. The first wave of the Persian attack was directed against the Heruli right flank, which at first retreated, but fearing retaliation from their own Hun allies, then counterattacked and forced the Persians to withdraw (with, however, only seven casualties). There was then a respite from the battle, during which one Persian soldier challenged the Byzantines to a single combat, and was killed by a Heruli named Andreas. Andreas also killed a second challenger. The Persians then withdrew to Ammodius for the night. On the second day of the battle, 10,000 more Persian troops arrived from Nisibis. The Persians and Byzantines exchanged volleys of arrows, with a few casualties on each side but mostly ineffective. Meanwhile Belisarius hid a force of cavalry behind the hill to the left of Dara. The Persians then attacked the Byzantine line and the troops in the centre began to withdraw, but both Belisarius' hidden force and the right flank of Huns closed in and forced the Persians to retreat. Firouz sent the Persian Immortals, the elite Persian troops, against the Byzantine cavalry, which was defeated, but Belisarius counterattacked and split the Persian troops in two. Half the Persians pursued the Byzantine cavalry, but the rest were trapped, and Baresmanes was killed along with 5,000 other men. The Byzantine cavalry also recovered and routed their pursuers. Belisarius allowed a pursuit for a few miles, but let the majority of Persian survivors escape.
- Die Schlacht von Dara im Norden Mesopotamiens im Jahre 530 markierte einen Sieg des Oströmischen Reiches unter Justinian I. gegen den Sassanidenkönig Kavadh I. Keiner der beiden Herrscher nahm persönlich an der Schlacht teil. Dara (Daras) war eine strategisch bedeutende römische Festung bei Nisibis, die in den römisch-persischen Kriegen des 6. Jahrhunderts immer wieder umkämpft war. Kaiser Anastasios I. hatte den Ort 507 unter Verletzung älterer Verträge mit den Sassaniden stark ausbauen lassen. Im Jahr 526 brach wieder einmal zwischen den beiden Reichen ein Krieg aus, der sich unter anderem daran entzündete, dass der persische Großkönig versucht hatte, im Reich von Iberien die zoroastrische Lehre durchzusetzen. Ein erster oströmischer Feldzug gegen Persien im Jahre 529 scheiterte. Justinians Feldherr Belisar entschloss sich dann im Jahre 530 zu einem erneuten Feldzug zur Abwehr einer persischen Offensive, obwohl er mit seinen gut 25.000 Mann, darunter hunnische und herulische Kavallerie, den 40.000 Persern, die unter dem Kommando des Ferouz (Peroz) standen, zahlenmäßig deutlich unterlegen war (allerdings bestand ein Großteil der persischen Armee aus offenbar recht kampfschwachen Fußtruppen). Es ging den Römern darum, die Festung Dara, deren Befestigungen sich gerade im Ausbau befanden, zu schützen. Belisar stellte seine Truppen vor der Stadt auf und ließ im Vorfeld tiefe Gräben anlegen, um die Kampfhandlungen auf einige Punkte zu beschränken und so seine zahlenmäßige Unterlegenheit auszugleichen. Die Schlacht von Dara zog sich über zwei Tage hin. Am ersten Tag versuchten die Perser eine Attacke auf den rechten römischen Flügel, wo die Reitertruppen der Heruler standen; diese wichen zwar zunächst zurück, konnten dann aber zu einem Gegenangriff ansetzen, ohne eine Entscheidung zu bringen. Am zweiten Tag trafen bei den Persern weitere 10.000 Mann Verstärkung aus Nisibis ein. Belisar gelang es aber, die Perser in einem Zangenangriff einzuschließen, an dem auf der einen Seite die hunnischen Truppen, auf der anderen Seite, vor den Persern durch einen Hügel verdeckt, oströmische Kavallerie beteiligt waren. Zwar gelang es den Persern noch, den Truppen Belisars durch den Einsatz ihrer Elitetruppen schwere Verluste beizubringen, doch konnte dies am Ausgang der Schlacht nichts mehr ändern. Die überlebenden persischen Truppen zogen ab, während über 5.000 Perser tot auf dem Schlachtfeld blieben. Dies war der erste bedeutende römische Sieg über die Perser in offener Feldschlacht seit fast 100 Jahren. Damit war die oströmische Herrschaft über wichtige Teile des nördlichen Mesopotamien für lange Jahre gesichert, auch wenn Belisar im folgenden Jahr bei Kallinikon am Euphrat noch eine empfindliche Niederlage hinnehmen musste. Der oströmische Geschichtsschreiber Prokopios, der 530 als Sekretär im Stab Belisars diente, bietet im ersten Buch seiner Historien einen detaillierten Augenzeugenbericht über die Schlacht.
- La batalla de Dara fou una batalla entre l'Imperi Sassànida i l'imperi Bizantí que va tenir lloc l'any 530 dC, dins del conflicte de la guerra d'Ibèria.
- La Batalla de Dara fue una batalla entre el Imperio Sasánida y el Imperio Bizantino que tuvo lugar el año 530 d. C. Fue una de las batalla de la Guerra de Iberia. El Imperio Bizantino estaba en guerra con los Sasánidas desde 527, supuestamente porque Kavad I había intentado obligar a convertirse al Zoroastrismo a los habitantes de la iberia caucásica. El rey de Iberia huyó de Kavad, pero Kavad trató de negociar la paz con los Bizantinos, e intentó que Justiniano I adoptase a su hijo Cosroes I. Justiniano rechazó la oferta, y mandó a sus generales Sittas y Belisario a Persia, en donde inicialmente fueron derrotados. Justiniano trató de negociar, pero Kavad envió 30.000 hombres contra la ciudad de Dara en 529. Belisario fue enviado de vuelta a la región con Hermógenes y 25.000 hombres en 530. Kavad replicó con 10.000 soldados más al mando de Firouz, que estableció el campamento a unos 5 kilómetros de distancia en Ammodius. A pesar de ser superado en número, Belisario decidió atacar a los persas, que se encontraban débilmente armados. Cavó una serie de zanjas en la carretera hacia Dara para bloquear a la caballería persa, y organizó la mayor parte de su infantería en un único bloque. En los flancos situó a los caballería compuesta por los Hérulos bajo el mando de Pharas y Bounzes. En el flanco izquierdo también desplegó había 300 Hunos a caballo con Sunicas y Aigan al mando, más otros 600 en el derecho, bajo el control de Simmas y Ascan. Se quedó una reserva de caballería Bizantina dirigida por el general Juan en la retaguardia del flanco derecho. Antes de la batalla, estas fuerzas permanecieron ocultas tras las zanjas. Los persas formaron en dos línes, un flanco derecho bajo el mando de Pityaxes, y el flanco izquierdo dirigido por Baresamanes. La primera oleada del ataque persa se dirigió contra el flanco derecho de los Hérulos, que al principio retrocedieron, pero por temor a las represalias de sus aliados Hunos contraatacaron y obligaron a los persas a retirarse. Al parecer, luego hubo una pausa en la que un soldado persa retó a los bizantinos a un combate singular, siendo derrotado por un Hérulo llamado Andreas. Luego hubo un segundo combate tras el cual Andreas volvió a vencer, matando a un segundo adversario. Tras esto, los persas se retiraron a Ammodius para pasar la noche. En el segundo día de batalla, 10.000 persas más llegaron desde Nisbis. Los dos bandos intercambiaron oleadas de flechas, con alguna baja pero sin gran efectividad. Mientras tanto, Belisario escondió su fuerza de caballería detrás de la colina a la izquierda de Dara. Los persas atacaron la línea bizantina y las tropas del centro comenzaron a replegarse, pero acudieron la fuerza oculta de Belisario y el flanco derecho de Hunos, y obligaron a los persas a retirarse. Firouz envió a los Inmortales, sus tropas de élite, contra la caballería bizantina, que fue derrotada. Sin embargo, Belisario contraatacó y dividió las tropas persas en dos: La mitad de los persas perseguía a la caballería, pero el resto se encontraron atrapadas y con lo que 5.000 hombres fueron aniquilados, entre los cuales estaba también Baresmanes. La caballería también se recuperó, e hizo huir a sus perseguidores. Belisario permitió una persecución de unas cuantas millas, pero dejó escapar a la mayoría de los supervivientes persas.
- Daran taistelu käytiin vuonna 530 Itä-Rooman eli Bysantin valtakunnan ja Persian välillä. Dara oli roomalainen linnoitus, jonka Anastasius I rakennutti suojaksi persialaisia vastaan Syyriaan. Anastasius nimesi paikan Anastasiopoliiksi, mutta nimeä ei yleensä käytetty.
- La bataille de Dara a eu lieu à la frontière des empires byzantin et sassanide au niveau de la ville fortifiée de Dara en 530. Elle débuta par les tirs des archers perses. Des lanciers et la cavalerie lourde chargèrent le flanc droit des forces byzantines puis le gauche. Les cavaliers byzantins furent repoussés par ces charges. Cependant les archers montés Huns de Bélisaire avaient profité des charges ennemies pour les encercler. La cavalerie perse fut défaite et les fantassins au vu de cette perte s'enfuirent. Bélisaire refusa de les poursuivre.
- A darai csata a Szászánida Birodalom és a Bizánci Birodalom között zajlott le 530-ban.
- La battaglia di Dara fu uno scontro minore che si svolse nel 530 fra Bizantini e Persiani presso la cittadella di confine di Dara, in Armenia. L'esercito di Belisario, composto da circa 25.000 uomini, comprendeva molti arcieri e cavalieri bizantini, nonché un numeroso squadrone di cavalieri Unni;l'esercito persiano era invece di dimensioni quasi doppie e disponeva della micidiale cavalleria pesante sassanide, tuttavia Belisario, grazie alle sue doti di comandante riuscì a rendere vana la supeiorità numerica del nemico e fronteggiare i temibili Sassanidi. Dopo un prolungato lancio di frecce da parte dei Bizantini allo scopo di sfoltire le file dei nemici, fu la volta della cavalleria sassanide che, travolti i cavalieri bizantini, puntò al cuore dello schieramento di Belisario, che a quel punto riuscì a cincondarla con i cavalieri unni. Accerrchiata, la cavalleria pesante sassanide fu facilmente sopraffatta e Belisario poté ordinare la carica contro la fanteria persiana che fu facilmente volta in fuga.
- Bitwa pod Darą miała miejsce w roku 530 w trakcie walk bizantyjsko-perskich. Starcie zakończyło się zwycięstwem sił wschodnio-rzymskich pod wodzą Belizariusza nad wojskami króla Sasanidów Kawada I. Dara była ważną strategicznie rzymską twierdzą w okolicy Nisibis, o którą niejednokrotnie toczono walki z Persami w VI w. Twierdzę w roku 507 rozbudował znacznie, zagrożony najazdami Persów cesarz Anastazjusz I. W roku 526 doszło do wybuchu nowej wojny, podczas której wielki król sasanidzki dotarł aż po ziemie dzisiejszej Gruzji. Do pierwszej kampanii wschodnio-rzymskiej przeciwko Persji doszło w roku 529. Działania te zakończyły się jednak niepowodzeniem. W roku 530 dowódca Justyniana Belizariusz podjął nową kampanię obronną organizując armię w sile 25 000 ludzi, wśród nich kawalerię huńską i herulską. Persowie pod wodzą Peroza wystawili przeciwko siłom wschodnio-rzymskim armię w liczbie 40 000 ludzi, z czego większość stanowiła słabo uzbrojona piechota. Celem Rzymian była ochrona Dary, której umocnienia rozbudowywano. Belizariusz ustawił swoje wojska przed miastem, nakazując wykopanie dołów przed liniami własnych oddziałów. Bitwa pod Darą trwała dwa dni. Pierwszego dnia Persowie dokonali próby ataku na prawe skrzydło wojsk Belizariusza, gdzie znajdowali się Herulowie. Pod naporem Persów Herulowie cofnęli się, przypuszczając zakończony niepowodzeniem kontratak. Drugiego dnia wojska perskie wzmocnione zostały kolejnymi 10 000 ludzi przybyłymi z Nisibis. Belizariuszowi udało się jednak zamknąć przeciwnika w potrzasku, wykorzystując oddziały Hunów i rzymską kawalerię. Persowie, którym udało się zadać Rzymianom wysokie straty zostali ostatecznie pobici. Padło ponad 5000 wojowników sasanidzkich, reszta wycofała się z pola walki. Bitwa pod Darą była pierwszym znaczącym zwycięstwem rzymskim nad Persami w otwartym polu od prawie 100 lat. Wynik starcia zapewnił panowanie Bizancjum nad ważnymi strategicznie rejonami północnej Mezopotamii na wiele lat, czego nie zmieniła nawet klęska Belizariusza poniesiona pod Callinicum w rok później.
- Dara Savaşı, İ.S. 530 yılında Doğu Roma İmparatorluğu ile Sasani İmparatorluğu arasında, Dara Kalesi gerçekleşen savaştır.
|