The Battle of Austerlitz also known as the Battle of the Three Emperors, was one of Napoleon Bonaparte's greatest victories, effectively destroying the Third Coalition against the French Empire. On December 2, 1805, a French army, commanded by Emperor Napoleon I, decisively defeated a Russo-Austrian army, commanded by Tsar Alexander I, after nearly nine hours of difficult fighting. The battle took place near Austerlitz (Slavkov u Brna) about 10 km (6 miles) south-east of Brno in Moravia.

PropertyValue
dbpedia-owl:Event/date
  • 1805-12-02 (xsd:date)
dbpedia-owl:MilitaryConflict/causalties
  • 1 standard lost
  • 1,305 dead
  • 573 captured
  • 6,940 wounded
dbpedia-owl:MilitaryConflict/combatant
  • France
  • Russia
    Austria
dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander
dbpedia-owl:MilitaryConflict/partOf
dbpedia-owl:MilitaryConflict/place
dbpedia-owl:MilitaryConflict/result
  • *Decisive French victory,
    effective end of the Third Coalition
    *Abdication of Francis II as Emperor, dissolution of the Holy Roman Empire
dbpedia-owl:MilitaryConflict/strength
  • 65,000-75,000
  • 73,000-85,000
dbpedia-owl:causalties
  • 1 standard lost
  • 1,305 dead
  • 573 captured
  • 6,940 wounded
dbpedia-owl:combatant
  • France
  • Russia
    Austria
dbpedia-owl:commander
dbpedia-owl:date
  • 1805-12-02 (xsd:date)
dbpedia-owl:partOf
dbpedia-owl:place
dbpedia-owl:result
  • *Decisive French victory,
    effective end of the Third Coalition
    *Abdication of Francis II as Emperor, dissolution of the Holy Roman Empire
dbpedia-owl:strength
  • 65,000-75,000
  • 73,000-85,000
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • The Battle of Austerlitz also known as the Battle of the Three Emperors, was one of Napoleon Bonaparte's greatest victories, effectively destroying the Third Coalition against the French Empire. On December 2, 1805, a French army, commanded by Emperor Napoleon I, decisively defeated a Russo-Austrian army, commanded by Tsar Alexander I, after nearly nine hours of difficult fighting. The battle took place near Austerlitz (Slavkov u Brna) about 10 km (6 miles) south-east of Brno in Moravia. The battle is often regarded as a tactical masterpiece. The French victory at Austerlitz effectively brought the Third Coalition to an end. On December 26, 1805, Austria and France signed the Treaty of Pressburg, which took Austria out of the war, reinforced the earlier treaties of Campo Formio and Lunéville, made Austria cede land to Napoleon's German allies, and imposed an indemnity of 40 million francs on the defeated Habsburgs. Russian troops were allowed to head back to home soil. Victory at Austerlitz also permitted the creation of the Confederation of the Rhine, a collection of German states intended as a buffer zone between France and central Europe. In 1806, the Holy Roman Empire ceased to exist when Holy Roman Emperor Francis II kept Francis I of Austria as his only official title. These achievements, however, did not establish a lasting peace on the continent. Prussian worries about growing French influence in Central Europe sparked the War of the Fourth Coalition in 1806.
  • In der Schlacht bei Austerlitz, die auch Dreikaiserschlacht genannt wird, besiegte Kaiser Napoléon I. von Frankreich am 2. Dezember 1805 am Pratzeberg zwischen Brünn und Austerlitz die österreichischen und russischen Truppen unter Kaiser Franz II. und dem russischen Zaren Alexander I. , exakt ein Jahr nach seiner Selbstkrönung zum Kaiser der Franzosen. Sie wird Dreikaiserschlacht genannt, doch tatsächlich waren nur Alexander I. und Napoléon I. in Person zugegen, Franz II. war nicht anwesend.
  • La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkova) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. El 2 de desembre de 1805, l'exèrcit francès, comandat per Napoleó I de França va derrotar l'exèrcit rus reforçat amb un contingent austríac comandat per Alexandre I de Rússia després de gairebé nou hores de difícils combats. La batalla va tenir lloc prop de Slavkov o Brna, a uns 10 km al sud-est de Brno a Moràvia. La batalla és sovint considerada com una obra mestra de la tàctica.
  • Bitva u Slavkova, známá též jako „Bitva tří císařů“ v zahraničí jako Austerlitz, proběhla 2. prosince 1805 poblíž Slavkova u Brna. Stanula zde armáda Francouzského císařství v čele s císařem Napoleonem Bonaparte proti armádě spojenců (tzv. III. koalice), jimiž byli Rusko v čele s carem Alexandrem I. a Rakousko pod vrchním velením císaře Františka I. Je to jedna z nejznámějších bitev, které proběhly na území Moravy a měla dalekosáhlé důsledky na uspořádání státních celků v celé tehdejší střední Evropě, zejména v římskoněmecké říši. Přestože Napoleon řídil bitvu z návrší Žuráň (286 m n. m. ) (dnes v katastru obce Podolí v okrese Brno-venkov) a František I. s carem Alexandrem měli svůj hlavní stan zřízený v Křenovicích, nazval francouzský císař bitvu podle Slavkova, vzdáleného od centra bojiště zhruba 15 km. Údajně proto, že na slavkovském zámku den před bitvou nocovali oba spojenečtí panovníci, ale snad i na počest zámku samotného, jelikož na Napoleona učinil velký dojem.
  • La Batalla de Austerlitz (también conocida como la Batalla de los Tres Emperadores) tuvo lugar el 2 de diciembre de 1805, a 5 km de la ciudad de Brno, en la actual República Checa. Fue una de las principales batallas de las Guerras Napoleónicas y es considerada por muchos como el mayor triunfo militar de Napoleón. La batalla se libró durante el período de la Guerra de la Tercera Coalición. En el conflicto participaron fuerzas del recientemente formado Primer Imperio Francés, contra los ejércitos del Imperio Ruso y el Imperio Austríaco. Tras unas nueve horas de combate, las tropas francesas al mando del Emperador Napoleón I lograron obtener una victoria decisiva sobre el ejército austrorruso, comandado por el zar Alejandro I. A pesar de las dificultades de la lucha en varios sectores, la batalla es a menudo considerada como una obra maestra táctica. La batalla de Austerlitz terminó de manera efectiva con la Tercera Coalición. El 26 de diciembre de 1805, Austria y Francia firmaron el Tratado de Presburgo, que terminaba con la guerra y reforzaba los anteriores tratados de Campo Formio y de Lunéville, obligaba a Austria a ceder territorios a los aliados alemanes de Napoleón e imponía una indemnización de 40 millones de francos a los derrotados Habsburgos. A las tropas rusas se les permitió regresar a su país. La victoria de Austerlitz también permitió la creación de la Confederación del Rin, una colección de Estados alemanes que separaba a Francia del resto de Europa, como una barrera. En 1806, el Sacro Imperio Romano dejó de existir cuando el Sacro Emperador Romano, Francisco II, mantuvo el nombre de Francisco I de Austria como su único título oficial. Estos logros, sin embargo, no establecieron una paz duradera en el continente. Después de Austerlitz, la preocupación de Prusia ante la creciente influencia francesa en Europa Central desencadenó la Guerra de la Cuarta Coalición en 1806.
  • Austerlitzin taistelu joka tunnetaan myös nimellä kolmen keisarin taistelu käytiin 2. joulukuuta 1805 nykyisen Tšekin tasavallan alueella Austerlitzissä. Napoleonin ranskalaiset joukot kukistivat venäläisten ja itävaltalaisten yhdistetyn armeijan. Taistelu oli yksi Napoleonin suurimmista voitoista ja se todisti hänen olevan sotataidon mestari. Itävallan tappion seurauksena Pyhä saksalais-roomalainen keisarikunta lakkasi olemasta.
  • La bataille d’Austerlitz surnommée la « bataille des Trois Empereurs », se déroule le 2 décembre 1805 (11 frimaire an XIV) dans le Sud de la Moravie, et plus précisément entre Brünn et Austerlitz. Après neuf heures de combats, la Grande Armée de Napoléon I bat les forces austro-russes de l’empereur François I d'Autriche et du tsar Alexandre. L’Angleterre, bien qu'invaincue, reste seule, ce qui met fin à la Troisième Coalition. Outre son importance stratégique, cette bataille, ainsi que la campagne qui l'a précédée, menant la Grande Armée, de Boulogne-sur-Mer jusqu’à Austerlitz, est considérée comme le chef-d'œuvre tactique de Napoléon Bonaparte, et, encore de nos jours, enseignée dans de nombreuses écoles militaires. Austerlitz semble être la seule bataille où Napoléon ait pu choisir le terrain, y amener l'ennemi et lui imposer son plan : la totalité des autres furent soit des batailles de rencontre plus ou moins improvisées, soit des forçages de positions où l’ennemi préféra attendre l'Empereur.
  • Az austerlitzi csata vagy más néven a Három császár csatája, a harmadik koalíció elleni háború első ütközete, Napóleon legfényesebb győzelmeinek egyike. Napóleon a csatában legyőzte a névlegesen Kutuzov vezette orosz-osztrák hadsereget.
  • La battaglia di Austerlitz fu l'ultima battaglia che si attuò durante le guerre napoleoniche della terza coalizione e che portò alla vittoria l'esercito napoleonico. Avvenne il 2 dicembre 1805 nei pressi della cittadina di Austerlitz tra l'armata francese composta da circa 65.000 uomini comandati da Napoleone ed una armata congiunta, formata da russi e austriaci e composta da oltre 80.000 uomini, comandata dal generale russo Kutuzov e dal comandante del contingente austriaco, il generale Franz von Weyrother. Austerlitz si trova in Moravia, approssimativamente a 20 km da Brno. La battaglia di Austerlitz fu preceduta da una pesante sconfitta dell'esercito austriaco comandato dal generale Karl Mack von Leiberich a Ulma. Con una rapida concentrazione di forze che non aveva precedenti, Napoleone era riuscito ad accerchiare il generale austriaco Mack, che si ritrovò isolato nella città di Ulma, prima che arrivassero le truppe russe. Il 20 ottobre Mack fu costretto ad arrendersi quasi senza combattere, aprendo a Napoleone la strada verso la capitale austriaca Vienna. Napoleone aveva bisogno di una battaglia decisiva: i suoi soldati erano ormai stanchi per una lunga campagna, le sue linee di comunicazione si erano allungate eccessivamente e soprattutto non poteva allontanarsi per troppo tempo dalla Francia essendo capo assoluto di tutta la macchina amministrativa dell'impero. Bonaparte al fine di inoculare negli alleati un senso di superiorità fece credere ai medesimi che la sua posizione era insostenibile, mostrandosi molto accondiscendente nelle trattative diplomatiche e facendo abbandonare dai suoi soldati l'altura del Pratzen, che dominava il campo di battaglia. Furono i russi a rompere gli indugi attaccando il fianco destro che Napoleone aveva volontariamente lasciato leggermente sguarnito. Gli alleati avevano concentrato la gran parte dei loro uomini sull'ala destra napoleonica ma le loro truppe si ostacolavano a vicenda non essendo presente il necessario spazio di manovra. Gli alleati avevano attaccato proprio l'ala destra in quanto era sulla strada che portava a Vienna, capitale austriaca e probabile linea di ritirata di Napoleone. Concentrando le truppe sull'ala predetta gli alleati avevano tuttavia lasciato in minima parte sguarnito il centro che Napoleone non esitò ad attaccare pesantemente, assegnandone il compito ad una riserva composta da 17.000 soldati, al comando del maresciallo Soult. Le forze di Kutuzov furono sorprese dall'improvvisa manovra e, dopo un duro combattimento, furono messe in rotta. Con il centro sbaragliato, le due ali della coalizione furono tagliate fuori e poco dopo incominciarono a ritirarsi fino a fuggire disordinatamente. Non appena Napoleone ebbe modo di osservare la fanteria russa ripiegare sugli stagni di Monitz e sul lago palustre di Satschan, ordinò alla propria artiglieria di aprire il fuoco sulle lastre di ghiaccio di cui erano ricoperti. Svariati soldati russi e austriaci annegarono nelle acque ghiacciate del lago. Dopo la conta delle perdite il successo francese risultò devastante per il nemico: 9 mila tra morti, feriti e prigionieri francesi contro gli oltre 25 mila dell'armata austro-russa. A seguito della disfatta i russi si ritirarono dall'Austria e gli austriaci furono costretti a firmare il 26 dicembre il Trattato di Presburgo concedendo molti territori ai francesi. La battaglia di Austerlitz è spesso detta Battaglia dei tre Imperatori perché vi presero parte attiva con la loro presenza l'Imperatore Napoleone I, lo Zar Alessandro I di Russia, e l'imperatore del Sacro Romano Impero Francesco II. Tuttora la battaglia di Austerlitz, eretta a paradigma dell'arte tattica, è considerata un capolavoro inimitabile del genio strategico di Napoleone Bonaparte, sia per la capacità di manovra e di intuito militare del vincitore che a causa dei notevoli risultati ottenuti sul piano politico e territoriale, con poche perdite e con un esercito di consistenza numerica inferiore a quella del nemico.
  • アウステルリッツの戦い（アウステルリッツのたたかい, 英：Battle of Austerlitz, 仏:Bataille d'Austerlitz, 独：Schlacht von Austerlitz, 1805年12月2日）は、オーストリア領（現チェコ領）モラヴィアのブルノ近郊の町アウステルリッツ（現在のスラフコフ・ウ・ブルナ）郊外で、ナポレオン率いるフランス軍（大陸軍）が、オーストリア・ロシア連合軍を破った戦いである。 ナポレオンの指揮はもはや芸術とも評された見事な勝利であり、ナポレオン戦争の中で最も輝かしいものであった。 フランス帝国皇帝ナポレオン1世、神聖ローマ帝国（公式にオーストリア帝国となるのは1806年以降）皇帝フランツ2世、ロシア帝国皇帝アレクサンドル1世の3人の皇帝が参加したことから三帝会戦（さんていかいせん, 英：Battle of the Three Emperors, 独:Dreikaiserschlacht）とも呼ばれる。なお、実際にはフランツ2世は戦場から離れた場所にいた。
  • De Slag bij Austerlitz of de Driekeizerslag vond plaats op 2 december 1805, tijdens de Derde Coalitieoorlog tegen het Franse keizerrijk van Napoleon. Napoleon versloeg de Oostenrijkse en Russische legers bij Austerlitz. Hoewel slechts 75.000 Fransen het opnamen tegen 90.000 tegenstanders is het het militair genie van Napoleon dat beslissend bleek in de slag: door een opstelling in het dal te kiezen boven de strategisch beter gelegen hoogte lokte hij de Oostenrijkers naar een minder verdedigde flank, waardoor bij de hoofdmacht van de tegenstanders de aandacht verschoof. Na te hebben afgewacht tot de hoofdmacht uitdunde, startte Napoleon in de mist zijn befaamde "sprong van de leeuw". Een Franse troepenmacht van 17.000 man bezette de hoogte en splitste zo de troepen van de tegenstander in twee delen die vervolgens vanaf de hoogte beide werden aangevallen. Als noodgreep wierp de Russische tsaar zijn keizerlijke garde in de strijd die veel schade aanrichtte, maar te laat was om de Fransen te verdrijven. Het Utrechtse plaatsje Austerlitz dankt zijn naam aan deze Franse overwinning. Hier staat de Pyramide van Austerlitz, een bouwwerk dat de Franse generaal Auguste de Marmont in 1804 door zijn soldaten liet bouwen. In 2005 werd herdacht dat de slag tweehonderd jaar geleden plaatsvond.
  • Slaget ved Austerlitz var et slag i napoleonskrigene som ble utkjempet mellom keiser Napoleons franske styrker og en alliert hær med russiske og østerrikske tropper 2. desember 1805. Slaget ledet til en stor fransk seier over den tredje koalisjonen som ble oppløst. Slaget varte i nesten ni timer. Slaget fant sted mellom hovedstaden i Mähren som er byen Brünn og den vesle byen [[Austerlitz]; Tsjekkisk navn:Slavkova)]. Disse byene tilhørte den gang Østerrike, men ligger idag i det sydøstlige hjørnet av Tsjekkia nær grensene mot dagens Østerrike og Slovakia. Etter den franske seieren ble en avtale undertegnet ved freden i Pressburg . Med dette ble Østerrike trukket ut av krigen, men måtte gi fra seg landområder til franskmennenes tyske allierte og Habsburgerne måtte betale 40 millioner franc som skadeerstatning. Russiske tropper ble tillatt å marsjere hjem. Slaget ved Austerlitz klargjorde også for opprettelsen av Rhinforbundet, en samling av tyske stater som skulle fungere som et skjold for Frankrike mot resten av Europa. I 1806 opphørte det hellige romerske rike av den tyske nasjon da den tysk-romerske keiseren Frans II beholdt keiser av Østerrike som sin eneste offisielle tittel. Disse oppnåelsene gjorde ikke at det forekom en langvarig fred på kontinentet. Prøyssiske bekymringer om at Sentral-Europa kom til å komme under for sterk fransk påvirkning førte til at den fjerde koalisjonen ble dannet.
  • Bitwa pod Austerlitz, zwana także bitwą trzech cesarzy – jedna z najważniejszych bitew wojen napoleońskich i decydująca bitwa wojny z III koalicją antyfrancuską, stoczona 2 grudnia 1805 między francuską Wielką Armią a połączonymi armiami, austriacką i rosyjską.
  • A Batalha de Auterlitz,também conhecida como "Batalha dos Três Imperadores" foi uma das maiores vitórias de Napoleão Bonaparte, travada no dia 2 de Dezembro de 1805. O exército Francês comandado pelo imperador, derrotou o exército austro-russo comandado pelo Tsar Alexandre I depois de nove horas de uma batalha exaustiva, em uma vitória estratégica e bastante importante. A batalha foi travada próximo a Austerlitz, cerca de 10 Km (6 milhas)a sudeste de Brno na Morávia. Ela é observada como uma obra-prima da tática beligerante. A batalha definitivamente levou a terceira coalizão a um fim. No dia 26 de Dezembro, França e Áustria assinaram o Tratado de Pressburg, que reforçava os antigos tratados de Campo Formio e Lunéville, colocava a Áustria fora da Guerra e obrigava-a ceder territórios aos Aliados da França na Alemanha. Além de impor uma indenisação de guerra de 40 milhões de francos. Já as tropas russas foram autorizadas a voltar para casa. A vitória de Austerlitz também permitiu criar a Confederação do Reno, uma coleção de Estados alemães destinados a criar uma zona tampão entre a França e a Europa Central. Em 1806 o Sacro Império Romano-Germanico deixou de existir quando o imperador Francisco II deixou Francisco I da Áustria como seu único título. Mas tudo isso não bastou para deixar a Europa em paz, a Prússia preucupada com a crescente influência francesa no continente, desencadeou a Guerra da Quarta coalizão em 1806
  • Bătălia de la Austerlitz, cunoscută şi ca Bătălia celor trei împăraţi, a fost una dintre cele mai mari victorii ale lui Napoleon. Această victorie a determinat destrămarea celei de a treia Coaliţii formată împotriva Imperiului Francez. Pe 2 decembrie 1805 (20 noiembrie în Stilul Vechi), o armată franceză condusă de împăratul Napoleon I a înfrânt decisiv o armată ruso-austriacă, comandată de ţarul Alexandru I, după aproape nouă ore de luptă înverşunată. Bătălia a avut loc la Austerlitz (Slavkov u Brna) la aproape 20 km est de Brno în Moravia. Bătălia este adeseori considerată o capodoperă tactică. Pe 26 decembrie 1805, Austria şi Franţa au semnat Tratatul de la Pressburg, care a îndepărtat-o pe prima din război, a întărit tratatele iniţiale de la Campo Formio şi Lunéville, a obligat Austria să cedeze pământuri aliaţilor germani ai lui Napoleon şi a impus o indemnizaţie de 40 de milioane de franci asupra Habsburgilor învinşi. Trupelor ruse li s-a permis să se retragă în ţara natală. Victoria de la Austerlitz a permis de asemenea crearea Confederaţiei Rinului, o multitudine de state germane intenţionată drept o zonă-tampon între Franţa şi restul Europei. În 1806, Sfântul Imperiu Roman a încetat să mai existe atunci când Împăratul Roman Francisc al II-lea a ales să păstreze numai Francisc I al Austriei drept singurul său titlu oficial. Totuşi, aceste realizări nu au adus o pace durabilă pe continent. Îngrijorările prusacilor cu privire la influenţa crescândă Franţei în Europa Centrală au declanşat războiul celei de-a patra Coaliţii în 1806.
  • Би́тва под А́устерлицем — решающее сражение наполеоновской армии против армий третьей антинаполеоновской коалиции, созданной европейскими державами. Сражение вошло в историю как «битва трёх императоров», поскольку против армии императора Наполеона I в этой битве сражались армии императоров австрийского Франца II и русского Александра I Павловича. Эта одна из крупнейших битв наполеоновской эпохи.
  • Slaget vid Austerlitz, i nuvarande Tjeckien, även kallat trekejsarslaget, var ett fältslag som ägde rum den 2 december 1805 där Napoleon vann en berömd seger över motståndarna Alexander I av Ryssland och Frans II av Österrike. Slaget stod på årsdagen av Napoleons krönings 1804. De franska manövrerna vid Austerlitz är klassiska exempel i krigshistorien. Efter att ha skapat la grande armée för en invasion av England men hejdats då England förmådde Ryssland och Österrike att anfalla Frankrike i ryggen tvingades Napoleon att ändra sin strategi. Han gav order om omedelbart återtåg, armén marscherade raskt åt sydost och kunde triumfera vid Ulm varpå Napoleon (som tillbringat den första tiden under marschen i Paris) kunde sluta sig till armén och leda den mot Österrike. Marskalk Murat intog Wien i november utan att möta större motstånd, men den österrikiska huvudarmén, som nu dessutom fått förstärkning av ryssarna, återstod att besegra. Till Austerlitz kom Napoleon först och kunde därför förbereda sin plan. Han valde att avstå från att befästa Pratzenplatån, vilket kanske hade varit det mest strategiska, och ställde sig istället ett stycke nedanför platån, med sin högerflygel över landsvägen till Wien. Österrikarna och ryssarna närmade sig från andra hållet och rusade uppför platån där de stannade och förberedde sitt anfall. Napoleon hade avsiktligt försvagat högerflygeln och lade sin huvudkraft i vänsterflygeln, samt nästan hela kavalleristyrkan. Planen var att dra sig tillbaka när de allierade stormade nerför platån, troligen riktande sitt slag mot den svaga högerflygeln. Därmed skulle ryssarna och österrikarna lättsinnigt tro sig kunna krossa Davouts avdelning och anfalla fransmännens center i flanken och i ryggen, vilket visade sig också bli fallet. Så snart kanonerna inledde beskjutningen och tusentals soldater började marschera var det mot Davout som de allierade riktade sitt dråpslag. Allt eftersom ryssarna ryckte nerför platån drog sig fransmännen undan efter vägen, men plötsligt stannade reträtten. De numerärt underlägsna fransmännen besköt sina angripare med svår musköteld, och allt fler ryssar stormade nerför kullen mot Davout. Därmed var styrkan kvar uppe på Pratzen inte starkare än de fransmän som ännu inte deltog i slaget. Nu anföll de uppför Pratzen och vinklade frontlinjen. Det hjältemodiga företaget skrämde österrikarna och fick deras värjningar att även framstå som otillräckliga. Murats kavalleri red runt och anföll de allierades högerflygel, och skräcken spred sig. Samtidigt hade fransmännens högerflygel repat sig ifrån angreppet och drev nu tillbaka sina angripare upp mot platån. Men återigen anföll de ursinnigt, tills den allierade högerflygeln och centern krossats, och den nu inte så starka vänsterflygeln anfölls bakifrån. De ryska soldaterna flydde ut på en frusen sjö som fransmännen sköt sönder med kanonkulor. Därmed hade det allierade angreppet avvärjts, men Nelsons seger vid Trafalgar fem veckor tidigare omöjliggjorde ett nytt invasionsförsök. I freden fick Österrike lämna ifrån sig stora landområden, och det tysk-romerska riket upplöstes till Napoleons Rhenförbund. Ryssland däremot fortsatte som jagad tills sommaren 1807. Slaget har gått till historien som trekejsarslaget, eftersom de tre rikenas kejsare var närvarande på fältet.
  • Austerlitz Savaşı Çekçe:Bitva u Slavkova yada Üç İmparatorun Savaşı,Napolyon Bonapart'ın kesin zaferi ile sonuşlanmış ve Napolyon Savaşlarının ilk muharabesidir. Savaş Çek Cumhuriyetinin Moravya eyaletindeki Austerlitz kasabasında olmuştur. Bu savaş taktiği halen modern savaşın en iyi taktiği olarak kabul edilir.
  • 奥斯特里茨战役（英文：Battle of Austerlitz）（捷克文：Bitva u Slavkova）又称三皇会战（英文：Battle of the Three Emperors）（1805年12月2日）是拿破仑战争中的一场著名战役。73000人的法国军队在拿破仑的指挥下，在奥斯特里茨村（位于今捷克境内）取得了对86000俄罗斯-奥地利联军的决定性胜利。第三次反法同盟随之瓦解，奥地利皇帝也被迫取消神圣罗马帝国皇帝的封号。 这场战役因欧洲三个大国的皇帝奥皇弗朗茨二世、沙皇亚历山大一世、法兰西第一帝国皇帝拿破仑全部亲临战场，又称“三皇会战”。
dbpprop:caption
  • ''Napoléon at the Battle of Austerlitz'', by François Gérard.
dbpprop:casualties
  • 1,305 dead, 6,940 wounded, 573 captured, 1 standard lostDavid G. Chandler, The Campaigns of Napoleon. p. 432
  • 15,000 dead or wounded, 12,000 captured, 180 guns lost, 50 standards lost
dbpprop:combatant
dbpprop:commander
dbpprop:conflict
  • Battle of Austerlitz
dbpprop:date
  • December 2, 1805
dbpprop:display
  • title
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:partof
dbpprop:place
dbpprop:reference
dbpprop:result
  • *Decisive French victory,
    effective end of the Third Coalition
    *Abdication of Francis II as Emperor, dissolution of the Holy Roman Empire
dbpprop:strength
  • 65,000-75,000 French numbers at the battle vary depending on the account; 65,000, 67,000, 73,000, or 75,000 are other figures often present in the literature. The discrepancy arises because about 7,000 men of Davout's
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
georss:point
  • 49.127777777778 16.763611111111
rdf:type
rdfs:comment
  • The Battle of Austerlitz also known as the Battle of the Three Emperors, was one of Napoleon Bonaparte's greatest victories, effectively destroying the Third Coalition against the French Empire. On December 2, 1805, a French army, commanded by Emperor Napoleon I, decisively defeated a Russo-Austrian army, commanded by Tsar Alexander I, after nearly nine hours of difficult fighting. The battle took place near Austerlitz (Slavkov u Brna) about 10 km (6 miles) south-east of Brno in Moravia.
  • In der Schlacht bei Austerlitz, die auch Dreikaiserschlacht genannt wird, besiegte Kaiser Napoléon I. von Frankreich am 2. Dezember 1805 am Pratzeberg zwischen Brünn und Austerlitz die österreichischen und russischen Truppen unter Kaiser Franz II. und dem russischen Zaren Alexander I. , exakt ein Jahr nach seiner Selbstkrönung zum Kaiser der Franzosen. Sie wird Dreikaiserschlacht genannt, doch tatsächlich waren nur Alexander I. und Napoléon I. in Person zugegen, Franz II.
  • La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkova) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. El 2 de desembre de 1805, l'exèrcit francès, comandat per Napoleó I de França va derrotar l'exèrcit rus reforçat amb un contingent austríac comandat per Alexandre I de Rússia després de gairebé nou hores de difícils combats.
  • Bitva u Slavkova, známá též jako „Bitva tří císařů“ v zahraničí jako Austerlitz, proběhla 2. prosince 1805 poblíž Slavkova u Brna. Stanula zde armáda Francouzského císařství v čele s císařem Napoleonem Bonaparte proti armádě spojenců (tzv. III. koalice), jimiž byli Rusko v čele s carem Alexandrem I. a Rakousko pod vrchním velením císaře Františka I.
  • La Batalla de Austerlitz (también conocida como la Batalla de los Tres Emperadores) tuvo lugar el 2 de diciembre de 1805, a 5 km de la ciudad de Brno, en la actual República Checa. Fue una de las principales batallas de las Guerras Napoleónicas y es considerada por muchos como el mayor triunfo militar de Napoleón. La batalla se libró durante el período de la Guerra de la Tercera Coalición.
  • Austerlitzin taistelu joka tunnetaan myös nimellä kolmen keisarin taistelu käytiin 2. joulukuuta 1805 nykyisen Tšekin tasavallan alueella Austerlitzissä. Napoleonin ranskalaiset joukot kukistivat venäläisten ja itävaltalaisten yhdistetyn armeijan. Taistelu oli yksi Napoleonin suurimmista voitoista ja se todisti hänen olevan sotataidon mestari. Itävallan tappion seurauksena Pyhä saksalais-roomalainen keisarikunta lakkasi olemasta.
  • La bataille d’Austerlitz surnommée la « bataille des Trois Empereurs », se déroule le 2 décembre 1805 (11 frimaire an XIV) dans le Sud de la Moravie, et plus précisément entre Brünn et Austerlitz. Après neuf heures de combats, la Grande Armée de Napoléon I bat les forces austro-russes de l’empereur François I d'Autriche et du tsar Alexandre. L’Angleterre, bien qu'invaincue, reste seule, ce qui met fin à la Troisième Coalition.
  • Az austerlitzi csata vagy más néven a Három császár csatája, a harmadik koalíció elleni háború első ütközete, Napóleon legfényesebb győzelmeinek egyike. Napóleon a csatában legyőzte a névlegesen Kutuzov vezette orosz-osztrák hadsereget.
  • La battaglia di Austerlitz fu l'ultima battaglia che si attuò durante le guerre napoleoniche della terza coalizione e che portò alla vittoria l'esercito napoleonico.
  • De Slag bij Austerlitz of de Driekeizerslag vond plaats op 2 december 1805, tijdens de Derde Coalitieoorlog tegen het Franse keizerrijk van Napoleon. Napoleon versloeg de Oostenrijkse en Russische legers bij Austerlitz.
  • Slaget ved Austerlitz var et slag i napoleonskrigene som ble utkjempet mellom keiser Napoleons franske styrker og en alliert hær med russiske og østerrikske tropper 2. desember 1805. Slaget ledet til en stor fransk seier over den tredje koalisjonen som ble oppløst. Slaget varte i nesten ni timer. Slaget fant sted mellom hovedstaden i Mähren som er byen Brünn og den vesle byen [[Austerlitz]; Tsjekkisk navn:Slavkova)].
  • Bitwa pod Austerlitz, zwana także bitwą trzech cesarzy – jedna z najważniejszych bitew wojen napoleońskich i decydująca bitwa wojny z III koalicją antyfrancuską, stoczona 2 grudnia 1805 między francuską Wielką Armią a połączonymi armiami, austriacką i rosyjską.
  • A Batalha de Auterlitz,também conhecida como "Batalha dos Três Imperadores" foi uma das maiores vitórias de Napoleão Bonaparte, travada no dia 2 de Dezembro de 1805. O exército Francês comandado pelo imperador, derrotou o exército austro-russo comandado pelo Tsar Alexandre I depois de nove horas de uma batalha exaustiva, em uma vitória estratégica e bastante importante. A batalha foi travada próximo a Austerlitz, cerca de 10 Km (6 milhas)a sudeste de Brno na Morávia.
  • Bătălia de la Austerlitz, cunoscută şi ca Bătălia celor trei împăraţi, a fost una dintre cele mai mari victorii ale lui Napoleon. Această victorie a determinat destrămarea celei de a treia Coaliţii formată împotriva Imperiului Francez. Pe 2 decembrie 1805 (20 noiembrie în Stilul Vechi), o armată franceză condusă de împăratul Napoleon I a înfrânt decisiv o armată ruso-austriacă, comandată de ţarul Alexandru I, după aproape nouă ore de luptă înverşunată.
  • Би́тва под А́устерлицем — решающее сражение наполеоновской армии против армий третьей антинаполеоновской коалиции, созданной европейскими державами.
  • Slaget vid Austerlitz, i nuvarande Tjeckien, även kallat trekejsarslaget, var ett fältslag som ägde rum den 2 december 1805 där Napoleon vann en berömd seger över motståndarna Alexander I av Ryssland och Frans II av Österrike. Slaget stod på årsdagen av Napoleons krönings 1804. De franska manövrerna vid Austerlitz är klassiska exempel i krigshistorien.
  • Austerlitz Savaşı Çekçe:Bitva u Slavkova yada Üç İmparatorun Savaşı,Napolyon Bonapart'ın kesin zaferi ile sonuşlanmış ve Napolyon Savaşlarının ilk muharabesidir. Savaş Çek Cumhuriyetinin Moravya eyaletindeki Austerlitz kasabasında olmuştur. Bu savaş taktiği halen modern savaşın en iyi taktiği olarak kabul edilir.
rdfs:label
  • Battle of Austerlitz
  • Schlacht bei Austerlitz
  • Batalla d'Austerlitz
  • Bitva u Slavkova
  • Batalla de Austerlitz
  • Austerlitzin taistelu
  • Bataille d'Austerlitz
  • Austerlitzi csata
  • Battaglia di Austerlitz
  • アウステルリッツの戦い
  • Slag bij Austerlitz
  • Slaget ved Austerlitz
  • Bitwa pod Austerlitz
  • Batalha de Austerlitz
  • Bătălia de la Austerlitz
  • Битва под Аустерлицем
  • Slaget vid Austerlitz
  • Austerlitz Muharebesi
  • 奥斯特里茨战役
owl:sameAs
geo:lat
  • 49.127777 (xsd:float)
geo:long
  • 16.763611 (xsd:float)
skos:subject
foaf:depiction
foaf:name
  • Battle of Austerlitz
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryPerson/battles of
is dbpedia-owl:MilitaryUnit/battle of
is dbpedia-owl:battle of
is dbpedia-owl:battles of
is dbpprop:battleHonours of
is dbpprop:battles of
is dbpprop:caption of
is dbpprop:disambiguates of
is dbpprop:eventStart of
is dbpprop:inscriptionsOnEmblem of
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of