| dbpprop:abstract
|
- The Barghawata (also Barghwata or Berghouata) were a medieval Berber tribe confederation of the Atlantic coast of Morocco, belonging to the Masmuda group of tribes. After allying with a failed Sufri Kharijite rebellion in Morocco against the Abbasids, they established a kingdom (744 - 1058) in the area of Tamesna on the Atlantic coast between Safi and Salé under the leadership of Tarif al-Matghari.
- Die Bargawata sind ein Berberstamm an der marokkanischen Atlantikküste bzw. in Nordmarokko Nach dem Übertritt zum Islam Anfang des 8. Jahrhunderts und dem Aufstand des Maysara (739–742) bildeten die Bargawata-Berber, als Zweig der Masmuda, an der Atlantikküste zwischen Safi und Sala ein eigenständiges Fürstentum. Gründer war Salih ibn Tarif (749–795), der am Aufstand des Maysara teilgenommen hatte und sich zum Propheten erhob. Er verkündete eine Religion mit Elementen des orthodoxen, schiitischen und charidschitischen Islams, die mit Astrologie und heidnischen Traditionen vermischt wurde. Auch ein eigener „Koran“ in berberischer Sprache soll existiert haben. Unter seinen Nachfolgern al-Yasa (795–842), Yunus (842–885) und Abu Ghufail (885–913) konsolidierte sich das Stammesfürstentum. Auch wurde mit der Mission der Lehre unter den benachbarten Stämmen begonnen. Nach zunächst guten Beziehungen mit dem Kalifat von Córdoba kam es gegen Ende des 10. Jahrhunderts zum Bruch mit den dort regierenden Umayyaden. Zwei umayyadische Feldzüge, aber auch Angriffe der Fatimiden wurden von den Bargawata abgewehrt. Seit dem 11. Jahrhundert kam es zu einem heftigen Kleinkrieg mit den Banu Ifran. Auch wenn die Bargawata dadurch erheblich geschwächt wurden, konnten sie noch die Angriffe der Almoraviden abwehren. So fiel mit Ibn Yasin der geistliche Führer der Almoraviden im Kampf gegen die Bargawata (1059). Erst 1149 wurden die Bargawata von den Almohaden als politische und religiöse Gruppe vernichtet.
- Els barghawata foren una confederació berber del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del segle VIII al segle XII. La confederació disposava de més de dotze mil cavallers. Va jugar un paper polític fins a l'arribada dels almoràvits a la segona meitat del segle XI. Les fonts principals són Ibn Hawkal (segona meitat del segle X) i el geògraf al-Bakri (segona meitat del segle XI); el segon dona com origen de les seves informacions al delegat barghawata a Còrdova a la cort d'al-Hakam II, Abu Salih Zammur, arribat a la capital andalusa el octubre/novembre del 963. Al-Bakri és l'únic que dona alguns detalls de la religió particular dels barghawata, derivada del islam; una religió sincrètica molt lligada al islam (sunnita, xiïta i kharigita) pero amb elements jueus, astrològics i pagans; suposadament tenien el seu propi alcorà en llengua berber, amb 80 sures, recopilat sota el seu segon cap Salih ibn Tarif, autoproclamat profeta, el darrer Mahdi i company de Jesús en la pregaria. La seva aparició esta lligada a la revolta kharigita de Maysara (739-742); les poblacions que li havien donat suport es van reagrupar el 744/745 sota la direcció de Tarif al-Matghari al-Barbati que se sospita havia nascut a Barbate, prop de Cadis (on fou cap d'un grup berber), i de la seva nisba va derivar el nom del grup. Altres teories el fan cap dels berbers Zanata i Zuwagha, i fins i tot un jueu. El seu fill Salih ibn Tarif (àrab صالح بن طريف) fou el segon cap a la mort de Tarif vers 748/749; es va proclamar Profeta i va fundar una nova religió a la segona meitat del segle VIII; deia haver rebut revelacions divines que va escriure en un alcorà en berber amb 80 sures; també va legislar pel seu poble establint la poligàmia sense límits, el divorci sense límits, la festa del més de Rajab (el setè del calendari lunar) en lloc del Ramadà (amb dejuni igualment), deu pregaries al dia (en lloc de cinc) i una comunitària al dijous, amb algunes regles per les ablucions i pregaries; prohibició del matrimoni entre cosins, càstig de mort pels lladres, lapidació per les adulteres, desterrament pels mentiders; regles sobre els menjars (prohibició dels caps d'animals, del peix, dels ous, i dels galls; la saliva de la família del profeta tenia qualitats curatives. Fou anomenat Salih al-Muminin; més endavant es va proclamar el darrer Mahdi i va dir que Isa pregaria junt amb ell; es donà el nom de Salih en àrab, Malik en siríac, Salim en persa occidental, Rubya en hebreu i Werba en berber, i va assegurar que seria el darrer profeta. Quan portava 47 anys de regnat va marxar a la part oriental del seu regne i va dir que tornaria en el regnat del setè successor. Al seu fill Ilyas li va encomanar ser lleial als omeies de Còrdova i que públicament fos musulmà pero seguís lleial a la religió paterna que hauria de revelar quan fou prou fort. Ilyas va regnar des de vers el 795 fins al 842/843 o sigui quasi 50 anys. El va succeir el seu fill Yunus que fou el qui es va sentir prou fort per revelar la nova religió que va practicar i difondre. Va regnar 43 anys i durant aquest temps cap incident amb els idríssides es assenyalat. En canvi sota el seu successor, el nebot Abu Ghufayr, s'esmenta una batalla molt forta a Wadi Baht en la que els barghawata van obtenir la victòria sobre els idríssides. Abu Ghufayr va regnar des de vers el 884 al 913 i va tenir 44 esposes i molts fills . Durant el segle X la seva economia fou prospera i van comerciar amb Fes, Aghmat, Sus i Sigilmasa. Se sap que tenien relacions amb el califat de Còrdova, però foren atacats per Djafar al-Andalusi, client dels omeies, de Yusuf Buluggin ben Ziri, governador dels fatimites a l'Ifriquiya, i de Wadih, llibert d'Almansor . La decadència de Cordova després del 1012 els va permetre recuperar-se. El 1029 foren atacats per Abu l-Kamal Tamim, cap dels Banu Ifran que els va sotmetre i els va dominar fins a la seva mort el 1033; llavors van tornar a ser independents fins l'arribada dels almoràvits el 1059. Els barghawata van resistir ferotgement i a la lluita va morir el líder espiritual almoràvit Abd Allah ben Yasin, però finalment foren derrotats i en part aniquilats. Quasi cent anys després encara quedaven grups a les muntanyes de Tamasma que es van oposar a la conquesta almohade, que van enviar diverses expedicions contra ells fins que els van dominar el 1448/1449. Ja no tornen a ser esmentats.
- Berghouata ou Barghawata fut un émirat berbère fondé en 744 dans la région de Tamesna (l'actuel Chaouia) par Tarif ben Chimon un juif de la région qui se proclama prophète et créa une nouvelle doctrine religieuse qui s'inspire un peu de l'islam. On trouve également une confédération de Berghouata dans la région des Doukkala du Maroc formée de tribus berbères Masmouda et Sanhadja (voir liens externes)
- Берегваты — берберское племя, жившее к югу от Феца до моря. Ветвь большого берберского племени Масмуда. После принятия ислама в VIII веке основали собственное государство на атлантическом побережье Марокко. Исповедовали религию, представлявшую забавную смесь ислама с язычеством. В 1058-1060 годах оказали упорное сопротивление альморавидам. Духовный лидер альморавидов Абдулла ибн Ясин погиб в войне с берегватами. В 1149 году разбиты альмохадами и потеряли всякое политическое и религиозное значение.
|
| rdfs:comment
|
- The Barghawata (also Barghwata or Berghouata) were a medieval Berber tribe confederation of the Atlantic coast of Morocco, belonging to the Masmuda group of tribes. After allying with a failed Sufri Kharijite rebellion in Morocco against the Abbasids, they established a kingdom (744 - 1058) in the area of Tamesna on the Atlantic coast between Safi and Salé under the leadership of Tarif al-Matghari.
- Die Bargawata sind ein Berberstamm an der marokkanischen Atlantikküste bzw. in Nordmarokko Nach dem Übertritt zum Islam Anfang des 8. Jahrhunderts und dem Aufstand des Maysara (739–742) bildeten die Bargawata-Berber, als Zweig der Masmuda, an der Atlantikküste zwischen Safi und Sala ein eigenständiges Fürstentum. Gründer war Salih ibn Tarif (749–795), der am Aufstand des Maysara teilgenommen hatte und sich zum Propheten erhob.
- Els barghawata foren una confederació berber del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del segle VIII al segle XII. La confederació disposava de més de dotze mil cavallers. Va jugar un paper polític fins a l'arribada dels almoràvits a la segona meitat del segle XI.
- Berghouata ou Barghawata fut un émirat berbère fondé en 744 dans la région de Tamesna (l'actuel Chaouia) par Tarif ben Chimon un juif de la région qui se proclama prophète et créa une nouvelle doctrine religieuse qui s'inspire un peu de l'islam. On trouve également une confédération de Berghouata dans la région des Doukkala du Maroc formée de tribus berbères Masmouda et Sanhadja (voir liens externes)
- Берегваты — берберское племя, жившее к югу от Феца до моря. Ветвь большого берберского племени Масмуда. После принятия ислама в VIII веке основали собственное государство на атлантическом побережье Марокко.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
