The Banu Kanz were a group of Rabi'ah Arabs who emigrated to Egypt, eventually dislocating the Beja and penetrating into the desert east of the Nile around Aswan. During the period, the gold mines of the region briefly made a resurgence. In 1004 the Caliph al-Hakim bestowed the title of Kanz ad-Dawla upon the leader of the tribe for their capturing of the fugitive Abu Rakwa. In 1066, the Kanz ad-Dawla Nasir invaded Nobadia but was repulsed and had his lands raided instead.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • The Banu Kanz were a group of Rabi'ah Arabs who emigrated to Egypt, eventually dislocating the Beja and penetrating into the desert east of the Nile around Aswan. During the period, the gold mines of the region briefly made a resurgence. In 1004 the Caliph al-Hakim bestowed the title of Kanz ad-Dawla upon the leader of the tribe for their capturing of the fugitive Abu Rakwa. In 1066, the Kanz ad-Dawla Nasir invaded Nobadia but was repulsed and had his lands raided instead. Still, the family became an important power in the region, gaining control of the Aswan region and achieving nominal independence before being defeated by the Ayyubids under Shams ad-Dawla Turanshah, Saladin's brother, in AD 1173. Contrary to simplified accounts, the Banu Kanz never conquered Makuria, the largest medieval Christian state in Nubia, but were gradually married into the royal family. Because Makurian inheritance, like its Kushite model, passed matrilineally to the son of the king's sister, members of the Banu Kanz eventually inherited the throne of the kingdom in AD 1320.
  • Els Banu l-Kanz fou un clan àrab de la tribu rabia que van emigrar al segle IX a la regió d'Assuan on és van barrejar amb beges locals, i van acabar dominant les mines d'or d'al-Allaki. La dinastia fou fundada per Abu l-Makarim Hibat Allah que el 1007 va rebre el titol de Kanz al-Dawla del califa fatimita per haverl-lo ajudat a capturar al rebel Abu Rakwa. El títol va passar als seus successors. Al viure en zona fronterera escapaven generalment al control dels successius sobirans egipics. El 1066 van envair Núbia però foren rebutjats. El visir fatimita Badr al-Djamali els va haver de sotmetre el 1076/1077; el 1172 es van apoderar d'Assuan i Shams ad-Dawla al-Muazzam Turanshah germà de Saladí, va dirigir una expedició que els va derrotar el 1173 i els va expulsar d'al-Maris. L'aiúbida Adil Sayf al-Din va fer una expedició a la zona el 1174 però la va abandonar al cap de poc i els Banu l-Kanz van tornar a dominar tota la regió i durant el període aiúbida en van disputar el control a aquesta dinastia. La situació de Mukurra del 1317 en endavant es complexa i poc estudiada. El 1317 els Banu l-Kanz haurien arribat a dominar el regne més per enllaços matrimonials que per conquesta; en aquest any el regne estava en mans de Kerembes (Karambas) que s'havia demorat en el tribut als mamelucs i aquestos van fer una expedició i van posar al tron (a la ciutat de Dukkula) a Bershambo o Sanbu que va agafar el nom de Saif al-Din Abdallah i va convertir la catedral local en mesquita; Kanz al-Dawla, nebot del rei deposat va lluitar contra el nou rei i el 1320 es va proclamar rei amb suport de nubis i àrabs; el 1323 els mamelucs van tornar i van imposar un efímer rei, i finalment van restaurar a l'antic rei Kerembes que durant el seu captiveri s'havia convertit, però Banu al-Kanz, amb suport dels Banu al-Ikrima, un altra tribu àrab, va agafar el poder altre cop. No se sap fins quan Banu l-Kanz i la seva nissaga va tenir el poder, però possiblement fins la segona part del segle, quan davant de la descomposició de Mukurra haurien retornar al nord. El 1377 la tribu núbia islamitzada dels Kanuz, que pretén descendir dels Banu l-Kanz, que fins llavors estava sotmesa als mamelucs, es van apoderar d'Assuan, antiga part dels dominis Banu l-Kanz, i la van conservar en rebel•lió fins vers el 1403. Llavors es va produir una baixada del nivell del Nil que va portar la gana a la zona i Assuan fou abandonada per tots. El 1410 la tribu dels nubis islamitzats Hawwara, establerta a la zona pel sultà Barkuk el 1380 o 1381, va derrotar els Kanuz.
  • I Banu Kanz (in Arabo "Figli di Kanz") furono un gruppo di Arabi qahtanidi (Rabī'a che emigrarono in Egitto, dopo aver probabilmente scacciato la popolazione dei Beja penetrando nel deserto orientale a est del fiume Nilo intorno ad Assuan. Durante questo periodo le miniere d'oro della regione vissero un rapido rifiorire. Nel 1004, l'Imam fatimide al-Hakim conferì il nome Kanz al-Dawla al leader della tribù per il merito di avere catturato il fuggitivo Abu Rakwa. Nel 1066, i Kanz al-Dawla Nasir invasero il regno di Nobazia ma vennero respinti e subirono gravi razzie nel loro stesso territorio. Nonostante ciò, questo clan ottenne un enorme potere nella regione, guadagnandosi il controllo della regione di Assuan e l'indipendenza formale prima di essere sconfitto dagli Ayyubidi al comando di Turunshah nel 1174. Contrariamente a quanto affermano delle conclusioni troppo semplicistiche, i Banu Kanz non conquistarono mai il regno di Makuria, il più importante regno Cristiano del medioevo in Nubia, ma si inserirono nella dinastia reale di Makuria tramite una accorta politica matrimoniale. A causa dell'usanza del regno di Makuria, ereditato dall'antico regno di Kush, secondo il quale il trono veniva ereditato dal nipote del re, alcuni membri del clan Banu Kanz ereditarono il trono del regno nel 1320.
dbpprop:hasPhotoCollection
rdf:type
rdfs:comment
  • The Banu Kanz were a group of Rabi'ah Arabs who emigrated to Egypt, eventually dislocating the Beja and penetrating into the desert east of the Nile around Aswan. During the period, the gold mines of the region briefly made a resurgence. In 1004 the Caliph al-Hakim bestowed the title of Kanz ad-Dawla upon the leader of the tribe for their capturing of the fugitive Abu Rakwa. In 1066, the Kanz ad-Dawla Nasir invaded Nobadia but was repulsed and had his lands raided instead.
  • Els Banu l-Kanz fou un clan àrab de la tribu rabia que van emigrar al segle IX a la regió d'Assuan on és van barrejar amb beges locals, i van acabar dominant les mines d'or d'al-Allaki. La dinastia fou fundada per Abu l-Makarim Hibat Allah que el 1007 va rebre el titol de Kanz al-Dawla del califa fatimita per haverl-lo ajudat a capturar al rebel Abu Rakwa. El títol va passar als seus successors. Al viure en zona fronterera escapaven generalment al control dels successius sobirans egipics.
  • I Banu Kanz (in Arabo "Figli di Kanz") furono un gruppo di Arabi qahtanidi (Rabī'a che emigrarono in Egitto, dopo aver probabilmente scacciato la popolazione dei Beja penetrando nel deserto orientale a est del fiume Nilo intorno ad Assuan. Durante questo periodo le miniere d'oro della regione vissero un rapido rifiorire. Nel 1004, l'Imam fatimide al-Hakim conferì il nome Kanz al-Dawla al leader della tribù per il merito di avere catturato il fuggitivo Abu Rakwa.
rdfs:label
  • Banu Kanz
  • Banu l-Kanz
  • Banu Kanz
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of