| dbpprop:abstract
|
- Philologists coined Balearic as a collective name for the group of Catalan variants that people speak in the Balearic Islands. Those who speak it refer to their variant by the name local to their individual island: "Mallorquí" (on Majorca), "Eivissenc" (Ibiza), and "Menorquí" (Minorca). At the last census, 746,792 people in the Balearic Islands claimed to be able to speak Catalan, though some of these people may be speakers of mainland variants. Some features of Balearic: Most variants of Balearic preserve a vocalic system of 8 stressed vowels /a ə ɛ e i ɔ o u/: The Majorcan system has 8 stressed vowels /a ə ɛ e i ɔ o u/, reduced to 4 in unstressed position, . The Western Minorcan system has 8 stressed vowels /a ə ɛ e i ɔ o u/, reduced to 3 in unstressed position,; The Eastern Minorcan and Ibizan system has only 7 stressed vowels /a ɛ e i ɔ o u/ reduced to 3 in unstressed position, just as in Central Catalan. There are differences between the dialect spoken in Ibiza Town (eivissenc de vila) and those of the rest of the island (eivissenc pagès) and Formentera (formenterer). Balearic preserves a phonemic distinction between /v/ and /b/, as do Alguerese and most varieties of Valencian. Balearic is the variant of Catalan that has the strongest tendency not to pronounce historical final r in any context. Balearic preserves the salat definite article (derived from Latin ipse/ipsa instead of ille/illa), a feature shared only with Sardinian among extant Romance languages, but which was more common in other Catalan and Gascon areas in ancient times. However, the salat definite article is also preserved along the Costa Brava and in the Valencian municipalities of Tàrbena and La Vall de Gallinera.
- Balearisch (katalan. balear) ist eine Sammelbezeichnung für die auf den Balearen gesprochenen Dialekte der katalanischen Sprache. Die balearischen Dialekte (mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterer) gehören zu den ostkatalanischen Dialekten. Nach der Eroberung durch die katalanisch-aragonesische Krone wurden die Balearen im 13. Jahrhundert vorrangig von Ostkatalanen besiedelt, was als Grund für die Zugehörigkeit der Balearenvarietät zu den ostkatalanischen Dialekten angesehen werden kann.
- S'anomena balear la família de dialectes del català que es parlen a les Illes Balears. Els subdialectes que la formen són el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc Antecedents: La llengua catalana hi va ser duita per habitants provinents del Rosselló i l'Empordà en temps de la conquesta, per la qual cosa es conserven característiques dialectals emparentades amb les variants d'aquestes zones. Fonètica: Vocalisme tònic: Pronunciació com a vocal neutra [ə] de les e tòniques procedents de la e tancada del llatí vulgar (tal com es feia abans en tota l'extensió del català oriental): tauleta [təwˈlətə], vermell [vərˈməj]. Una part de Menorca, una de més petita d'Eivissa i una regió de Mallorca, però, han transformat la vocal neutra [ə] tònica en e oberta [ɛ]. En els grups verb + pronoms febles, l'accent recau generalment damunt els pronoms, excepte en eivissenc. Per exemple, comprar-ne es pronuncia [komprər'nə] o [komprən'nə]. Vocalisme àton: Eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia: glòria [ˈglɔɾi] a la major part de Mallorca. Reducció dels grups gua i qua a go i ko, en posició àtona i en qualsevol posició a Eivissa: aigo, llengo, colque... En el subdialecte mallorquí es distingeixen la o i la u àtones, excepte a Sóller. En canvi, en el menorquí i l'eivissenc, la o àtona es neutralitza en u com a la resta del català oriental. A una part de Mallorca, però, hi ha neutralització si a la síl·laba següent hi ha una [i] o una [u] (conill, comú) i a la resta de l'illa, en la mateixa posició, la [u] es canvia per [o] (punyir, humit). Consonantisme: S'hi esdevé la iodització tradicional: cella [ˈsəjə], tallar [təˈja], etc. No hi ha ieisme (excepte en parlants de Palma, segurament per influència del castellà): lluna, Mallorca... es pronuncien com a eles palatals [ʎ]. Per tant no es pronuncia igual el "poll" cria d'ocell que el "poll" insecte paràsit (aquest darrer es pronuncia). Es distingeix la b de la v. La consonant vibrant simple només es pronuncia en pocs mots, com per, pur, sor, amb diferències locals, i en els neologismes, i sempre en la primera persona del present d'indicatiu (llevat de muir). En el mallorquí i el menorquí es donen molts casos d'assimilació consonàntica. Per exemple, cap moix s'hi pronuncia com cam moix. Morfosintaxi: Ús dels articles salats es, sa, ses, s'. Segons el subdialecte, de vegades, la forma es pren la forma so després de la preposició amb. Hi ha paraules i frases fetes, però, amb les que només s'utilitzen els articles el i la, com la mar, el bisbe, el Barça, la setmana que ve... Tot i això, no sempre es pot donar una norma vàlida que funcioni en qualsevol cas. Per exemple, a Sóller es diu es carrer de sa mar, i en canvi sol dir la mar. En alguns noms de lloc es pot fer servir l'article salat o no segons es parli d'un lloc geogràfic o un altre: per exemple, l'Horta a Sóller o s'Horta a Felanitx. A Pollença mai no s'utilitza l'article salat. Ús dels articles en i na davant noms propis de persona, i de la contracció n' quan comencen en vocal. Morfema zero en la primera persona del singular del present d'indicatiu en comptes del morfema -o característic del català central, fora dels verbs amb lexema acabat en u, on es pronuncia [w] (suu). Els verbs de la primera conjugació tenen formes característiques. Les formes plurals de les 1a. i 2a. persones del present d'indicatiu són cantam i cantau; l'imperfet de subjuntiu és cantàs, cantassis o cantasses etc. Tot i això, s'està estenent l'ús de cantés, cantessis etc. , que ja és l'únic emprat a Menorca. Ordre dels pronoms febles precedint el verb. En la combinació de dos o més pronoms, si un és de complement directe (CD) i és el, la, etc. i un altre és de complement indirecte (CI), i és me, te, etc. , apareix primer el pronom de CD. Exemples: la me dóna, el se menja, però me'n dóna i se'n menja. Aquest tret es troba en retrocés entre els joves. Lèxic i semàntica: Part del Lèxic propi: al·lot (noi), ca o cus, cussa (gos, gossa), moix (gat), cercar (buscar), besada (petó), brossat (mató), capell (barret),etc. Algunes Variants semàntiques: escurar (intransitiu, rentar els plats), llinatge (cognom). Alguns exemples de Variants formals: cotxo (cotxe), sebre (saber), veïnat (veí), .
- El balear es el nombre que recibe en las Islas Baleares el catalán-valenciano-balear, identificado, asimismo, con el dialecto del lugar. Se distinguen en el balear las variaciones del mallorquín (Mallorquí) en Mallorca, ibicenco (Eivissenc) en las Islas Pitiusas (Illes Pitiuses) formadas por Ibiza (Eivissa) y Formentera y el menorquín (menorquí) en la isla de Menorca.
- Le baléare est le nom que l'on donne au dialecte catalan parlé dans les Îles Baléares. On y distingue plusieurs variantes, ou sous-dialectes : le majorquin à Majorque le minorquin à Minorque l'ivissenc à Ibiza et à Formentera (où il prend le nom de formenterer)
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
