Bảo Đại, born Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy (阮福永瑞), was the 13th and last ruler of the Nguyễn Dynasty. From 1926 to 1945, he served as king (or emperor) of Annam, now the northern two-thirds of Vietnam. During this period, he was “protected” by France as Annam was part of French Indochina. He ascended the throne in 1932 at the age of 19. The Japanese ousted the French in March 1945 and then ruled through Bảo Đại. At this time, Bảo Đại renamed his country “Vietnam.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Bảo Đại, born Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy (阮福永瑞), was the 13th and last ruler of the Nguyễn Dynasty. From 1926 to 1945, he served as king (or emperor) of Annam, now the northern two-thirds of Vietnam. During this period, he was “protected” by France as Annam was part of French Indochina. He ascended the throne in 1932 at the age of 19. The Japanese ousted the French in March 1945 and then ruled through Bảo Đại. At this time, Bảo Đại renamed his country “Vietnam. ” He abdicated in August when Japan surrendered. He was chief of state of the State of Vietnam (South Vietnam) from 1949 until 1955. Bảo Đại was criticized as being closely associated with France and spending much of his time outside of Vietnam. Prime Minister Ngô Đình Diệm ousted him in a referendum held in 1955.
  • Kaiser Bảo Đại war der dreizehnte und letzte Kaiser der vietnamesischen Nguyễn-Dynastie. Am 8. Januar 1926 wurde er als Kaiser inthronisiert und bekleidete dieses Amt bis zu seiner Abdankung am 25. August 1945. Sein eigentlicher Name war Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy, auch Nguyễn Phúc Thiển, als Ärabezeichnung wählte er „Bảo Đại“, das heißt etwa „Größe bewahren“. Seine unter diese Devise gestellte Ära begann am 13. Februar 1926 und endete mit dem 30. August 1945.
  • Bảo Đại (保大) fou el nom de regnat que adoptà el príncep Nguyễn Vĩnh Thụy rei d'Annam i emperador del Vietnam, va ser el tretzè i darrer monarca de la Dinastia Nguyen. Nguyễn Vĩnh Thụy fou entronitzat el 1925 a la mort del seu pare, l'emperador Khai Dinh. Educat i format a França, potència colonitzadora de la Indoxina, el govern de Bao Dai sempre va estar sota tutela francesa. El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, al mateix temps que els alemanys envaïren França, el Japó va ocupar la Indoxina; no en van expulsar els francesos, que es mantingueren lleials al govern de Vichy, però van passar a controlar el país. Així, tot i que havien promès no interferir en el govern imperial, el 1945 obligaren Bao Dai a proclamar la independència del Vietnam. Després de la capitulació del Japó, els comunistes del Viet Minh intentaren prendre el poder; el 25 d'agost, Ho Chi Minh va aconseguir l'abdicació de Bao, a canvi de nomenar-lo conseller suprem del nou govern establert a Hanoi, i no pas a l'antiga capital imperial d'Hue. A partir d'aleshores, però, el Vietnam va viure una situació violenta motivada per l'enfrontament de les diferents faccions nacionals entre si i contra els francesos, que volien recuperar el seu domini colonial. El 1946, Bao Dai va exiliar-se i va viure a Hong Kong i a la Xina; ara bé, el 1950, França va formar un govern vietnamita rival dirigit per Bao Dai a Saigon. Els francesos foren expulsats d'Indoxina quan les forces del Viet Minh els van derrotar a la batalla de Dien Bien Phu. La Conferència de Ginebra, on es va discutir el tractat de pau entre França i el Viet Minh, dividí el Vietnam entre un nord comunista i un sud sota el govern de Bao Dai, qui tenia com a primer ministre el religiós Ngô Dình Diem, el qual, el 1955, va organitzar un referèndum arran del qual l'emperador fou destronat i s'instaurà una república. Bao Dai va exiliar-se a França, on va morir el 1997
  • Bảo Đại (保大) (22 de octubre de 1913, 30 de julio de 1997)fue el último emperador de Vietnam, el decimotercero y último de la Dinastía Nguyen. Nació como príncipe Prince Nguyễn Vĩnh Thụy en Hue, entonces la capital de Vietnam. Su padre era el emperador Khai Dinh. Después de ser educado en Francia, fue nombrado emperador en 1925, tras la muerte de su padre, y adoptó el nombre de Bao Dai (aunque también es conocido como Nguyen-Phuoc Thien o Vinh Thuy). Su mandato estuvo sujeto al control por parte de Francia - en ese momento Vietnam era parte de la Indochina Francesa. El 20 de marzo de 1934, en la ciudad imperial de Hue, Bao Dai se casó con Jeanne Marie-Thérèse (Mariette) Nguyen Huu-Hao Thi Lan (1914-1963), que fue renombrada como Hoang Hau Nam Phuong. Bao Dai se convirtió al catolicismo después de su boda con Jeanne. Bao Dai tuvo otras cuatro esposas, tres de ellas durante su matrimonio con Nam Phuong. En 1940, coincidiendo con la invasión alemana de Francia, los japoneses invadieron Indochina. A pesar de que no expulsaron a los franceses, los japoneses controlaron la política paralelamente. Los japoneses prometieron no interferir en la corte de Hue, pero en 1945 forzaron a Bao Dai a declarar la independencia de Vietnam. Los japoneses fueron derrotados por los aliados en agosto de 1945, y los comunistas del Viet Minh a las órdenes de Ho Chi Minh trataron de tomar el poder. A causa de las relaciones con los japoneses, Ho persuadió a Bao Dai para que finalmente abdicara el 25 de agosto de 1945, quedando el poder en manos del Viet Minh—. Bao Dai fue nombrado "consejero supremo" en el nuevo gobierno en Hanói. La situación del país se tornó extremadamente violenta; facciones vietnamitas luchaban entre sí y contra los franceses. Bao Dai abandonó el país después de un año en el cargo de consejero, para vivir en Hong Kong y China. Los enfrentamientos entre franceses y vietnamitas continuaron hasta 1954, cuando el Viet Minh consiguió la victoria en la batalla de Dien Bien Phu. Los Estados Unidos, nerviosos por el comunismo de Ho Chí Minh, se opusieron a la idea de una Vietnam gobernada por Ho. En 1950 Francia formó un gobierno vietnamita rival bajo el mandato de Bao Dai en Saigón. El tratado de paz entre Francia y el Viet Minh de 1954, conocido como la Conferencia de Ginebra, dividió el país en Norte y Sur. Bao Dai permaneció como jefe de estado de Vietnam del Sur, y el religioso Ngô Dình Diem como Primer Ministro. Sin embargo, en 1955 Diem realizó un referéndum para quitar a Bao Dai del poder y formar una república, tomando el control del sur, mientras consiguió el apoyo de los EEUU. El miembro de la CIA, Edward Lansdale fue el encargado. El referéndum es considerado como fraudulento, mostrando un sospechoso 98% a favor de Diem. Bao Dai abdicó una vez más y fue al exilio en París, donde murió en 1997.
  • Bảo Đại, joka tunnettiin myös nimillä Nguyễn Phúc Thiển ja Vĩnh Thụy, oli Vietnamin viimeinen keisari. Hän syntyi prinssi Nguyễn Vĩnh Thụyna Huessa, silloisessa Vietnamin pääkaupungissa. Hänen isänsä oli keisari Khải Định. Hän opiskeli Pariisissa politiikan tutkimusta Institut d'Etudes Politiques de Paris'ssa, minkä jälkeen hän nousi keisariksi vuonna 1925 isänsä kuoltua. Hän oli Ranskan alamainen, sillä Vietnam oli tuohon aikaan osa Ranskan Indokiinaa. 1900-luvulla Bảo Đạita pidettiinkin ranskalaisten nukkehallitsijana.
  • Bảo Đại est le nom d'intronisation du prince Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy, fils unique de l'empereur Khải Định (啟定帝). Il naquit le 22 octobre 1913 au palais Doan Trang Vien de Huế et mourut le 31 juillet 1997 à l'hôpital militaire du Val-de-Grâce à Paris. Il fut le 13 et dernier souverain de la dynastie des Nguyễn et le dernier empereur du Việt Nam. N.B. Certains considèrent l'empereur Duy Tân détrôné et exilé en 1916 comme le dernier empereur légitime, puisqu'il n'a jamais abdiqué.
  • Bảo Đại volt Vietnam utolsó, illetve a Nguyễn dinasztia tizenharmadik és egyben utolsó császára. Nguyễn Vĩnh Thụy néven született Vietnam akkori fővárosában, Huếban. Apja Khải Địnhcsászár. A párizsi Lycée Condorcet-ban és a Politikatudományi Intézetben tanult. 1925-ben apja halála után került a trónra, és felvette a Bảo Đại nevet. Vietnam – Francia-Indokína részeként – ekkor Franciaország gyarmata volt. 1934. március 20-án vette feleségül Nam Phuongot, akitől öt gyermekük született. 1940-ben Indokínát megszálták a japánok. Japán nyomásra Bảo Đại kikiáltotta Vietnam függetlenségét. 1945-ben a japánok kivonultak, és Vietnamban az addig a japánok ellen harcoló kommunista partizán szervezet, a Viet Minh próbálta magához ragadni a hatalmat. A kommunisták vezetője Ho Si Minh meggyőzte a császárt, hogy adja át neki a hatalmat, cserébe Bảo Đại megtarthatja a császári címet, illetve az új kormányban a „legfőbb tanácsadó” szerepét kapja. 1945. szeptember 2-án kikiáltották Vietnam függetlenségét. Ezt nem nézték jó szemmel az Indokínába visszatérő franciák, akik szerették volna a háború előtti gyarmati birodalmat újraépíteni. Vietnamban zavargások és harcok törtek ki, ezért 1946-ban Bao Dai elhagyta az országot és Hongkongban és Kínában élt. 1949-ben a franciák meggyőzték, hogy térjen vissza Vietnamba, hogy betöltse az államelnöki posztot. Bár a posztot betöltötte, de rövid idő múlva ismét elhagyta szülőhazáját, és Párizsba költözött. Az első indokínai háború tovább folytatódott a franciák és a Viet Minh között, míg végül 1954-ben a Dien Bien Phu-i csata során a franciák megsemmisítő vereséget szenvedtek. Az 1954-es genfi békemegállapodás értelmében Vietnamot a 17-ik szélességi foknál ketté osztják. Az északi részen Ho Si Minh, a déli részen a franciák által támogatott Bảo Đại került hatalomra. Az államelnök Ngô Đình Diệmet jelölte ki a dél-vietnami kormány élére. Diệm végül 1955-ben – választási csalással – magához ragadta a hatalmat, kikiáltotta a Vietnami Köztársaságot és menesztette Bảo Đạit. Bảo Đại újból elhagyta Vietnamot és végleg Párizsban maradt egészen 1997-ben bekövetkezett haláláig. Párizsban helyezték végső nyugalomra.
  • バオ・ダイ（ベトナム語：Bảo Đại、漢字：保大、1913年10月22日 - 1997年7月30日）は、ベトナム阮朝第13代にして、ベトナム最後の皇帝。諱は福晪（晪は日偏に典）。バオ・ダイは治世の元号である保大に由来し、保大帝とも称される。
  • Bao Dai was de opvolger van Khai Dinh en de 13e en laatste keizer van de Nguyen dynastie in Vietnam, een dynastie die begonnen was met keizer Gia Long in 1802. Hij werd gekroond in 1926 op twaalfjarige leeftijd. Hij zou echter niet regeren tot 1932. Tijdens de Tweede Wereldoorlog werkte hij samen met de Japanners. Op 11 maart 1945 proclameerde hij de onafhankelijkheid van het Keizerrijk Vietnam, dit na toezeggingen van Japan. Op 23 augustus 1945 trad hij af en werd tijdelijk lid van de Vietminh van Ho Chi Minh. Hij leefde vervolgens in ballingschap in Hongkong en Frankrijk. In 1949 werd hij weer door de Fransen geïnstalleerd als President. In 1955 werd hij bij verkiezingen verslagen door Ngo Dinh Diem. Sindsdien woonde hij in Frankrijk.
  • Bảo Đại var Vietnams siste keiser, den 13. keiseren i Nguyen-dynastiet.
  • Bảo Đại – ostatni cesarz Wietnamu. Wstąpił na tron 8 stycznia 1926 r. przyjmując imię Bảo Đại. Pod naciskiem sił rewolucyjnych 30 sierpnia 1945 r. uroczyście abdykował. W latach 1946-1949, jako "zwykły obywatel" został członkiem parlamentu i doradcą rządu Ho Chi Minha. W 1949 r. został szefem profrancuskiego rządu Wietnamu, a wkrótce potem przywrócono mu tytuł głowy państwa. Po upadku Francuzów i podziale kraju, w wyniku przeprowadzonego w 1955 r. referendum, został ponownie zmuszony do abdykacji. Od tej chwili przebywał na emigracji, nie odgrywając już żadnej roli politycznej.
  • Bảo Đại (保大, ou Bao Dai na escrita ocidentalizada) foi o último imperador do Vietnã, décimo-terceiro da dinastia Nguyen. Ele nasceu como príncipe Nguyễn Vĩnh Thụy em Huế, que era então capital do país. Seu pai foi o imperador Khai Dinh. Depois de ter estudado na França, tornou-se imperador em 1925, após a morte do pai. Naquele momento o Vietname ainda era colônia francesa, e Bảo Đại tinha que se submeter em parte à decisões da França. (O Vietnã era parte da chamada Indochina francesa). Em 20 de março de 1934, na cidade de Huế, Bảo Đại casou-se com Jeanne Marie-Thérèse (Mariette) Nguyen Huu-Hao Thi Lan, que recebeu o nome de Hoang Hau Nam Phuong, ou "Imperatriz perfume do sul". Bao Dai teve quatro outras esposas, três das quais se uniram-se com ele enquanto ele ainda mantinha casado com Nam Phuong: Phu Anh, uma prima, com quem se casou por volta de 1935; Hoang, uma chinesa, com quem se casou em 1946 (tiveram uma filha); Bui Mong Diep, com quem se casou em 1955 (duas crianças); e finalmente Monique Baudot, cidadã francesa com que se casou em 1972 e a quem Bao Dai nomeou inicialmente princesa Monique Vinh Thuy, depois Thai Phuong Hoang-Hau. Em 1940, coincidindo com a invasão alemã sobre a França, os japoneses invadiram a Indochina. Apesar de não terem expulsado as autoridades francesas, os japoneses dirigiam extra-oficialmente a política da região, paralelamente com o governo de Vichy da França. Os japoneses haviam prometido não interferir com a corte em Hué, mas em 1945 Bao Dai foi forçado a declarar independência do Vietname em relação à França, e união do país à chamada Grande Esfera de Co-Prosperidade Oriental Asiática, nome eufemístico para o império que o Japão estava construindo. Japoneses e o sucessor vietnamita, príncipe Coung De, tinha um plano de tomar o poder caso Bao Dai se recusasse a cooperar com o Japão. Os japoneses renderam-se aos aliados em agosto de 1945; os comunistas do Viet Minh, liderado por Ho Chi Minh, tentaram tomar o poder. Com ajuda japonesa, Ho Chi Minh persuadiu Bảo Đại, forçando-o a abdicar em 25 de agosto de 1945 e levando-o a entregar o poder ao Viet Minh. Bảo Đại foi indicado como "conselheiro supremo" no novo governo estabelecido em Hanói. Com o recrudescimento da violência no país — facções rivais lutando entre si e contra a recolonização francesa — Bảo Đại deixou o país por um ano, partindo como conselheiro para Hong Kong e para a China. A França persuadiu Bảo Đại a voltar em 1949 como chefe de estado (Quoc Truong), mas não imperador. O novo chefe de estado ficou pouco tempo em seu país, retornando para a França e mostrando grande desinteresse em questões vietnamitas que não lhe afetassem diretamente. Mas a guerra entre a França e o Viet Minh continuava, vindo a acabar somente em 1954 — pouco depois da vitória de Dien Bien Phu, por parte dos vietnamitas. Os americanos, assustados com o avanço do comunismo implantado por Ho Chi Minh, começaram a opor-se a ideia de um Vietnã unificado comandado por uma só pessoa. Com a consolidação de um Governo comunista ao norte, iniciou-se a divisão do Vietnã em duas partes. Ao norte, surgiu a República Democrática do Vietnã (com capital em Hanói), reconhecida pela China e pela União Soviética em 1950. No sul, no mesmo ano, a França formou um governo oposto, com sede em Saigão e administrado pelo imperador Bảo Đại, reconhecido pelos EUA, Reino Unido e pelas Nações Unidas. A paz firmada em 1954 entre a França e o Viet Minh dividiu oficialmente o país em Vietnã do Norte e Vietnã do Sul. Bảo mudou-se para Paris. Continuou como chefe de estado do Vietnã do Sul, indicando o nacionalista religioso Ngô Dình Diem como primeiro-ministro. Entretanto, em 1955 Diem usou um referendo para remover Bảo Đại do poder e declarar a república, tomando o controle do Vietnã do Sul para si, com apoio americano. O referendo foi apontado como fraudulento, pois o resultado de 98% a favor de Diem, ficou bastante forçado na época. Bảo Đại abdicou mais uma vez ao trono vietnamita e exilou-se na capital francesa, convertendo-se ao catolicismo. Bảo Đại morreu em um hospital militar de Paris em 1997. Foi enterrado no cemitério de Passy, naquela cidade. Após sua morte o filho mais velho, Bảo Long, herdou a posição de líder da família imperial no exílio.
  • Бао Дай — последний император Вьетнама, 13-й император династии Нгуен, правитель прояпонского марионеточного государства Вьетнамская империя. Родился под именем Нгуен Винь Тхюи (Nguyễn Vĩnh Thụy) в городе Хюэ, который в то время был столицей Вьетнама. По вероисповеданию — католик. Его отцом был император Кхай Динь (Khải Định). Получил образование в Парижском университете политических исследований. В 1925, после смерти отца, стал императором и принял имя Бао Дай, но также был известен под именами Нгуен Фук Тхиен (Nguyễn Phúc Thiển) или Винь Тхюи (Vĩnh Thụy). Фактически был марионеткой французской администрации, поскольку в то время Вьетнам входил в состав Французского Индокитая. Женился 20 марта 1934, имел 5 детей. Помимо «главной» жены, имел ещё 4 жён, от которых у него также были дети. Одна из его жён, Моника Бодо, была француженкой, но впоследствии приняла вьетнамское имя. В 1940 Япония вторглась в Индокитай. Хотя формально французская администрация сохранилась, так как вишистская Франция была союзницей Германии и Японии, японцы стали активно вмешиваться в её политику. В 1945 японцы оказывали давление на Бао Дая, требуя провозгласить «независимость» Вьетнама и включить его в сферу влияния Японии, а в случае отказа грозили посадить на трон принца Кыонг Де (Cường Để). После поражения Японии к власти пришёл Хо Ши Мин, под давлением которого Бао Дай 25 августа 1945 отрёкся от престола и получил должность «верховного советника» нового правительства в г. Ханой, куда была перенесена столица. Тем не менее, коммунистам не удалось установить полный контроль над страной; в стране разгорелась гражданская война, которой воспользовались французы, чтобы остаться. Бао Дай вскоре уехал во Францию. В 1949 под давлением французов он вернулся и стал «главой государства» в Южном Вьетнаме (но уже не императором), однако вскоре вернулся во Францию и не принимал участия во вьетнамской политике. Ему принадлежит высказывание: «Я предпочитаю быть простым гражданином независимой страны, чем императором порабощённой». После поражения французов под Дьен Бьен Фу в 1954 Бао Дай вновь был назначен главой Южного Вьетнама в Сайгоне, однако он назначил главой правительства Нго Динь Зьема и переехал в Париж. Зьем в 1955 организовал референдум, который отстранил Бао Дая от власти и провозгласил республику. В 1972, находясь в Париже, Бао Дай призвал вьетнамский народ к национальному примирению. Северный Вьетнам предложил ему войти в коалиционное правительство. Бао Дай отказался, однако высказал резкую критику в адрес американцев и южновьетнамского президента Нгуен Ван Тхиеу. Умер в военном госпитале Валь-де-Грас в Париже. Похоронен на кладбище Пасси в Париже. После его смерти династию Нгуен возглавил его старший сын Бао Лонг (Bảo Long).
  • Bảo Đại, Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy (senare Nguyễn Vĩnh Thụy), var Vietnams siste kejsare 1925-1945. Regeringschef (1949-50) och statschef (1949-55) i Sydvietnam. Han var son till kejsare Khải Định. När han var nio år gammal flyttade han till Frankrike för att studera. När hans far dog 1925 blev han kejsare under namnet Bảo Đại men på grund av sin låga ålder fortsatte han sina studier i Frankrike. Han gifte sig med Nam Phương (som var katolik och hade det kristna namnet Marie-Therese) som han fick fem barn tillsammans med. Han hade även fyra andra fruar (Phu Anh, Hoang, Bui Mong Diep och Monique Baudot). Under andra världskriget samarbetade han med japanerna och lyckades sitta kvar på tronen men avgick efter samtal med Ho Chi Minh 1945. Fransmännen övertalade honom att komma tillbaka 1949 som statschef men han tröttnade snart och brydde sig väldigt lite om vad som hände i Vietnam. Efter att ha blivit avsatt av Ngô Đình Diệm levde han resten av sitt liv i Paris.
  • Bảo Đại, 1926-1945 arasında son Vietnam imparatoru. Gençliğinde ülkesinin bağımsızlığı için bir umut simgesi iken sonraları Playboy İmparator olarak tanınmıştır. Fransız sömürge rejimine bağlı olan İmparator Khai Dinh'in oğluydu. Annesi, köylü soyundan gelme bir cariyeydi. Fransa'da eğitim gördü, gençliğinin çok kısa bir bölümünü anayurdunda geçirdi.1926'da tahta çıktı ve Bao Dai (Büyüklüğün Koruyucusu) unvanını aldı. Önceleri bazı reformlar yapmak ve Vietnam'ı modernleştirmek istedi; ama bunun için Fransızların desteğini sağlayamadı. Mart 1945'te Japonlar, Fransız yönetimini Çinhindi'nden uzaklaştırıncaya değin, II. Dünya Savaşı boyunca Fransız sömürge rejimi Bao Dai üzerinde sıkı bir denetim kurdu. Japonlar, bağımsız yeni bir Vietnam Devleti'nin başına Japonya'daki yaşlı Prens Cuong De'yi getirmeyi düşündüler; ama sonunda zaten zayıf bir önder olan Bao Dai'nin başta kalmasına izin verdiler. Ağustos 1945'te Viet Minh iktidarı ele geçirdiğinde Ho Şi Mingh ve arkadaşları, Bao Dai'yi kendilerine bağlamanın simgesel bir anlamı olabileceğini düşündüler. Viet Minh, Bao Dai'nin görevden çekilmesini istedi ve Yurttaş Prens Nguyen Vinh Thuy sıfatıyla ona göstermelik bir danışmanlık görevi verdiler. Viet Minh'in kendisine hiçbir işlev tanımayacağını anlayan ve Fransızlara da güvenmeyen Bao Dai, 1945'te Hong Kong'a kaçtı. Orada uçarı bir yaşam sürdü; zaman zaman da, Fransız yönetiminin yeniden kurulmasına karşı uluslararası yardım çağrılarında bulundu. 1949'da Fransızlar Vietnam'ın bağımsızlığı ilkesini kabul ettiler, ama ülkenin savunmasını ve maliyesini denetim altında tutmayı sürdürdüler. Bao Dai, bu koşullar altında Mayıs 1949'da Vietnam'a geri dönmeye razı oldu; temmuzda, bağımsız Vietnam'ın geçici başkanı oldu. Böylece yeniden en yüksek makama getirilmiş olan Bao Dai, devlet işlerini Fransız yanlısı Vietnamlı görevlilere bıraktı. Ekim 1955'te ulusal bir referandumla ülkede cumhuriyet ilan edilince Fransa'ya döndü.
  • 阮福晪（Nguyễn Phúc Thiển，1913年10月22日－1997年7月30日），即保大帝（Bảo Đại），原名阮福永瑞（Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy），是越南历史上最后一个王朝阮朝的第13任、也是末代君主，称号先后为安南国王（1926年–1945年）、越南皇帝（1945年）以及南越国家元首（1949年-1955年，年號保大（Bảo Đại）。他的一生經歷深受時代政治格局變遷的影響。
dbpprop:alternativeNames
  • Thụy, Nguyễn Phúc Vĩnh, Prince
dbpprop:birthPlace
dbpprop:caption
  • Portrait cropped from a postage stamp issued in 1953
dbpprop:dateOfBirth
dbpprop:dateOfDeath
dbpprop:deathPlace
dbpprop:eraDates
  • Khải Ðịnh 保大 (1926-1945)
dbpprop:father
dbpprop:fullName
  • Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy 阮福永瑞
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:house
dbpprop:langProperty
dbpprop:mother
  • Hoang Thi Cuc
dbpprop:name
  • Bảo Đại 保大
  • Đại, Bảo
dbpprop:othertitles
  • An Nam quốc vương (安南国王,King of Annam) Hoàng đế Đại Nam (大南皇帝, Emperor of the Great South)(1926-45) Quốc trưởng (chief of state)(1949-55)
dbpprop:predecessor
dbpprop:reason
  • Abdicated
dbpprop:reference
dbpprop:reign
dbpprop:relatedInstance
dbpprop:sHouProperty
dbpprop:shortDescription
  • 13th and last ruler of the Nguyễn Dynasty
dbpprop:spouse
  • Nam Phuong
    Phu An
    Hoang
    Bui Mong Diep
    Monique Vinh Thuy
dbpprop:sucType
  • Heir-apparent
dbpprop:succession
dbpprop:successor
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
dbpprop:years
  • 25 August 1945 – 30 July 1997
rdf:type
rdfs:comment
  • Bảo Đại, born Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy (阮福永瑞), was the 13th and last ruler of the Nguyễn Dynasty. From 1926 to 1945, he served as king (or emperor) of Annam, now the northern two-thirds of Vietnam. During this period, he was “protected” by France as Annam was part of French Indochina. He ascended the throne in 1932 at the age of 19. The Japanese ousted the French in March 1945 and then ruled through Bảo Đại. At this time, Bảo Đại renamed his country “Vietnam.
  • Kaiser Bảo Đại war der dreizehnte und letzte Kaiser der vietnamesischen Nguyễn-Dynastie. Am 8. Januar 1926 wurde er als Kaiser inthronisiert und bekleidete dieses Amt bis zu seiner Abdankung am 25. August 1945. Sein eigentlicher Name war Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy, auch Nguyễn Phúc Thiển, als Ärabezeichnung wählte er „Bảo Đại“, das heißt etwa „Größe bewahren“. Seine unter diese Devise gestellte Ära begann am 13. Februar 1926 und endete mit dem 30. August 1945.
  • Bảo Đại (保大) fou el nom de regnat que adoptà el príncep Nguyễn Vĩnh Thụy rei d'Annam i emperador del Vietnam, va ser el tretzè i darrer monarca de la Dinastia Nguyen. Nguyễn Vĩnh Thụy fou entronitzat el 1925 a la mort del seu pare, l'emperador Khai Dinh. Educat i format a França, potència colonitzadora de la Indoxina, el govern de Bao Dai sempre va estar sota tutela francesa.
  • Bảo Đại (保大) (22 de octubre de 1913, 30 de julio de 1997)fue el último emperador de Vietnam, el decimotercero y último de la Dinastía Nguyen. Nació como príncipe Prince Nguyễn Vĩnh Thụy en Hue, entonces la capital de Vietnam. Su padre era el emperador Khai Dinh. Después de ser educado en Francia, fue nombrado emperador en 1925, tras la muerte de su padre, y adoptó el nombre de Bao Dai (aunque también es conocido como Nguyen-Phuoc Thien o Vinh Thuy).
  • Bảo Đại, joka tunnettiin myös nimillä Nguyễn Phúc Thiển ja Vĩnh Thụy, oli Vietnamin viimeinen keisari. Hän syntyi prinssi Nguyễn Vĩnh Thụyna Huessa, silloisessa Vietnamin pääkaupungissa. Hänen isänsä oli keisari Khải Định. Hän opiskeli Pariisissa politiikan tutkimusta Institut d'Etudes Politiques de Paris'ssa, minkä jälkeen hän nousi keisariksi vuonna 1925 isänsä kuoltua. Hän oli Ranskan alamainen, sillä Vietnam oli tuohon aikaan osa Ranskan Indokiinaa.
  • Bảo Đại est le nom d'intronisation du prince Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy, fils unique de l'empereur Khải Định (啟定帝). Il naquit le 22 octobre 1913 au palais Doan Trang Vien de Huế et mourut le 31 juillet 1997 à l'hôpital militaire du Val-de-Grâce à Paris. Il fut le 13 et dernier souverain de la dynastie des Nguyễn et le dernier empereur du Việt Nam. N.B.
  • バオ・ダイ（ベトナム語：Bảo Đại、漢字：保大、1913年10月22日 - 1997年7月30日）は、ベトナム阮朝第13代にして、ベトナム最後の皇帝。諱は福晪（晪は日偏に典）。バオ・ダイは治世の元号である保大に由来し、保大帝とも称される。
  • Bao Dai was de opvolger van Khai Dinh en de 13e en laatste keizer van de Nguyen dynastie in Vietnam, een dynastie die begonnen was met keizer Gia Long in 1802. Hij werd gekroond in 1926 op twaalfjarige leeftijd. Hij zou echter niet regeren tot 1932. Tijdens de Tweede Wereldoorlog werkte hij samen met de Japanners. Op 11 maart 1945 proclameerde hij de onafhankelijkheid van het Keizerrijk Vietnam, dit na toezeggingen van Japan.
  • Bảo Đại var Vietnams siste keiser, den 13. keiseren i Nguyen-dynastiet.
  • Bảo Đại – ostatni cesarz Wietnamu. Wstąpił na tron 8 stycznia 1926 r. przyjmując imię Bảo Đại. Pod naciskiem sił rewolucyjnych 30 sierpnia 1945 r. uroczyście abdykował. W latach 1946-1949, jako "zwykły obywatel" został członkiem parlamentu i doradcą rządu Ho Chi Minha. W 1949 r. został szefem profrancuskiego rządu Wietnamu, a wkrótce potem przywrócono mu tytuł głowy państwa. Po upadku Francuzów i podziale kraju, w wyniku przeprowadzonego w 1955 r.
  • Bảo Đại (保大, ou Bao Dai na escrita ocidentalizada) foi o último imperador do Vietnã, décimo-terceiro da dinastia Nguyen. Ele nasceu como príncipe Nguyễn Vĩnh Thụy em Huế, que era então capital do país. Seu pai foi o imperador Khai Dinh. Depois de ter estudado na França, tornou-se imperador em 1925, após a morte do pai. Naquele momento o Vietname ainda era colônia francesa, e Bảo Đại tinha que se submeter em parte à decisões da França.
  • Бао Дай — последний император Вьетнама, 13-й император династии Нгуен, правитель прояпонского марионеточного государства Вьетнамская империя. Родился под именем Нгуен Винь Тхюи (Nguyễn Vĩnh Thụy) в городе Хюэ, который в то время был столицей Вьетнама.
  • Bảo Đại, Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy (senare Nguyễn Vĩnh Thụy), var Vietnams siste kejsare 1925-1945. Regeringschef (1949-50) och statschef (1949-55) i Sydvietnam. Han var son till kejsare Khải Định. När han var nio år gammal flyttade han till Frankrike för att studera. När hans far dog 1925 blev han kejsare under namnet Bảo Đại men på grund av sin låga ålder fortsatte han sina studier i Frankrike.
  • Bảo Đại, 1926-1945 arasında son Vietnam imparatoru. Gençliğinde ülkesinin bağımsızlığı için bir umut simgesi iken sonraları Playboy İmparator olarak tanınmıştır. Fransız sömürge rejimine bağlı olan İmparator Khai Dinh'in oğluydu. Annesi, köylü soyundan gelme bir cariyeydi. Fransa'da eğitim gördü, gençliğinin çok kısa bir bölümünü anayurdunda geçirdi.1926'da tahta çıktı ve Bao Dai (Büyüklüğün Koruyucusu) unvanını aldı.
  • 阮福晪（Nguyễn Phúc Thiển，1913年10月22日－1997年7月30日），即保大帝（Bảo Đại），原名阮福永瑞（Nguyễn Phúc Vĩnh Thụy），是越南历史上最后一个王朝阮朝的第13任、也是末代君主，称号先后为安南国王（1926年–1945年）、越南皇帝（1945年）以及南越国家元首（1949年-1955年，年號保大（Bảo Đại）。他的一生經歷深受時代政治格局變遷的影響。
rdfs:label
  • Bảo Đại
  • Bảo Đại
  • Bao-Dai
  • Bảo Đại
  • Bảo Đại
  • Bảo Đại
  • Bảo Đại
  • バオ・ダイ
  • Bao Dai
  • Bao Dai av Vietnam
  • Bảo Đại
  • Bao Dai
  • Бао Дай
  • Bao Dai
  • Bao Dai
  • 保大帝
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:before of
is dbpprop:eventEnd of
is dbpprop:f of
is dbpprop:father of
is dbpprop:issue of
is dbpprop:king of
is dbpprop:monarch of
is dbpprop:predecessor of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:spouse of
is dbpprop:successor of
is owl:sameAs of