| dbpprop:abstract
|
- An autocracy is a form of government in which the political power is held by a single, self-appointed ruler. The term autocrat is derived from the Greek word autokratōr (αὐτοκράτωρ, lit. "self-ruler", or "one who rules by himself"). Compare with oligarchy ("rule by the few") and democracy ("rule by the people"). Today the term autocrat it is usually seen as synonymous with despot, tyrant and/or dictator, though each of these terms originally had a separate and distinct meaning. Autocracy is not synonymous with totalitarianism, as the latter concept was forged in 1923 to distinguish modern regimes from traditional dictatorships. Nor is it synonymous with military dictatorship, as these often take the form of "collective presidencies" such as the South American juntas. However, an autocracy may be totalitarian or be a military dictatorship. The term monarchy also differs in that it emphasizes the hereditary characteristic, though some Slavic monarchs, specifically Russian Emperors traditionally included the title "autocrat" as part of their official styles. This usage originated in the Byzantine Empire, where the term autokratōr was traditionally employed in Greek to translate the Latin imperator, and was used along with Basileus to mean "emperor". This use remains current in the modern Greek language, where the term is used for any emperor (e.g. the Emperor of Japan), regardless of the actual power of the monarch. Historically, many monarchs ruled autocratically but eventually their power was diminished and dissolved with the introduction of constitutions giving the people the power to make decisions for themselves through elected bodies of government. The autocrat needs some kind of power structure to rule. Very few rulers were in the position to rule with only their personal charisma and skills, however great these may be, without the help of others. Most historical autocrats depended on their nobles, the military, the priesthood or others, who could turn against the ruler and depose or murder them. As such, it can be difficult to draw a clear line between historical autocracies and oligarchies.
- Der Begriff Autokratie (gr. αυτοκρατία, von αυτός autós „selbst“ und κρατείν krateín „herrschen“) bedeutet Selbstherrschaft.
- Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona. El terme autòcrata es deriva del grec autokratôr (literalment "autogovernant" o "el governant de si mateix"). Els conceptes oposats són l'oligarquia, el govern d'una minoria o petit grup i democràcia, govern de la majoria, el poble. A l'actualitat aquest terme és sinònim de despotisme, tirania o dictadura, un govern exercit per un individu que posseeix poder il·limitat o absolut o que no reconeix cap altre límit. L'autocràcia, però, no és sinònim de totalitarisme, atès que aquest concepte va ser encunyat per distingir els règims moderns que van sorgir a partir de 1930 i les dictadures tradicionals. Tampoc no és sinònim de dictadura militar, atès que una dictadura militar pot tenir la forma d'una "presidència col·lectiva" (com ara les "juntes sud-americanes"). No obstant això, l'autocràcia pot tenir característiques de totalitarisme i dictadura. El concepte de "monarquia" difereix del de l'autocràcia, atès que el primer comporta un títol hereditari. A més, el poder real del monarca, a l'actualitat, pot ser limitat o merament cerimonial. Històricament els monarques governaven autocràticament, però, amb el temps, llur poder va disminuir o va ser eliminat amb l'aparició de les primeres constitucions que donaven al poble el poder per prendre decisions per mitjà de cossos representatius de govern.
- Autokracie (z řec autos – sám, kratos – vláda, tedy samovláda) je v politickém slova smyslu forma vlády, ve které je držitelem veškeré moci buď jednotlivec nebo úzká a sociálně uzavřená skupina lidí. Oporou moci v takovém politickém uspořádání většinou bývají ozbrojené síly a byrokratická státní správa. Řecký filosof Aristotelés neviděl v autokracii, tedy vládě jednoho či více suverénů, nutně špatnou formu vlády, tu odděloval od dobrých forem podle toho, zda jejich uplatnění směřovalo nutně a nevyhnutelně k dobrému (monarchie, aristokracie) či špatnému cíli. V soudobé politické praxi je možné zdůraznit poznatek, že autokracie má v některých svých případech tendenci uchylovat se k diktátorským formám vládnutí. V přeneseném slova smyslu znamená autokracie neomezenou vládu i v jiných společenských vztazích (v rodině, řízení práce ap.).
- Autocracia (del griego αυτος autos 'uno mismo' y χρατος khratos 'gobierno, poder') es un sistema de gobierno absoluto, en el cual la voluntad de una sola persona es la suprema ley de un Estado. Se refiere generalmente a la monarquía absoluta, pero especialmente al régimen zarista ruso y su constitución de 1905, cuyo dirigente asumía el título de "Autócrata de Todas las Rusias". En la actualidad el uso del calificativo de "autocracia", por los políticos como sinónimo de monarquía ha caído en desuso (por la aparición de las monarquías constitucionales o limitadas) y ha aumentado el uso como sinónimo de tiranía (degeneración de la monarquía según los filosofos de la Grecia antigua) o incluso el de dictadura. Su uso más habitual es para establecer un parámetro de poder político, por ejemplo la oligarquía es el ejercicio de poder por pocos, la autocracia se diferencia de esta porque el poder es ejercido por una sola persona, en vez de pocas. La autocracia es un sistema político diametralmente opuesto a la anarquía, la ausencia de poder, y bastante lejano de la democracia.
- Une autocratie est un régime politique où un seul individu détient le pouvoir, alors qualifié de pouvoir personnel et absolu. Étymologiquement, autocratie signifie « qui tire son pouvoir (cratie) de lui-même (auto) ». L'autocratie est donc un pouvoir qui n'a d'autre justification et légitimité que lui-même. C'est le cas de la Russie impériale, seul vrai régime autocratique historique. L' Empereur n'y est pas choisi par Dieu, ou Lieutenant de Dieu sur Terre. L'Empereur est sur Terre pour les corps ce que Dieu est au Ciel pour les âmes. Les monarchies ne sont pas forcément autocratiques, les monarchies absolues non plus. Si une monarchie absolue est de droit divin (cas de la France de Louis XIV par exemple), elle ne peut être une autocratie, puisque sa légitimité dépend d'une entité supérieure (Dieu). Elle ne dépend donc pas d'elle-même. À remarquer que, dans le cas de la monarchie absolue de droit divin, la principale opposition politique provient du clergé (problème entre le Pape et les Empereurs au Moyen-Âge, gallicanisme) ou de la noblesse (Fronde, problème des délimitations du pouvoir entre le roi et les Parlements). Ils sont privilégiés car ils ont, entre autres, un minimum de pouvoirs politiques, qu'ils cherchent à sauvegarder, à la différence de la masse. C'est d'ailleurs en cela qu'il faut relativiser la notion de royauté absolue. De toute manière, un pouvoir n'est jamais entièrement autocratique. Il faut toujours recourir, au grand minimum, à la délégation de pouvoirs, pour gérer une entité politique, si petite soit-elle. La Russie tsariste n'y fait pas exception. La bureaucratie y absorbe une partie du pouvoir autocratique du Tsar. Les dictatures sont des régimes autocratiques, mais une dictature qui réussit tend souvent à devenir une royauté. L'opposition à celles-ci n'est plus du fait des privilégiés suscités, les dictatures étant une réaction antidémocratique en complet accord avec les opinions de ceux-ci. Cette notion est antinomique de ploutocratie.
- Az autokrácia olyan kormányzati forma, amelyben a politikai hatalom egésze egyetlen személy (vagy személyek kis zárt csoportja) kezében összpontosul. A hatalom birtoklását az autokrata többek közt a hagyománnyal, a kritikus erőforrások ellenőrzésével, vagy személyes karizmájával igazolhatja.
- L'autocrazia è una forma di governo in cui un singolo individuo detiene un potere illimitato. Un imperatore può ereditare il potere, ma viene considerato un autocrate invece che un monarca quando nelle sue mani si concentra un potere eccessivo.
- 専制政治(せんせいせいじ)とは、支配者が独断で思いのままに事を決する政治のこと。専政とも称される。 支配者層と被支配者層とが身分的に区別されていた前近代社会において、身分的支配層が被治者と無関係に営む統治の仕方であり、独裁政治とは異なる。近世初頭の君主制に顕著。
- Een autocratie is een regeringsvorm waarbij ongelimiteerde macht wordt uitgeoefend door één persoon. Een keizer bijvoorbeeld, kan zijn macht ontlenen aan het erven van deze titel, maar deze wordt pas als autocraat betiteld, in plaats van als een vorst, wanneer zijn macht groter wordt dan waarop hij historisch of wettelijk gezien recht zou hebben. Ook dictaturen, waarin meestal één leider het voor het zeggen heeft, worden vaak autocratieën genoemd, zij het dat 'dictatuur' een zwaardere term is. De aristocratie of oligarchie lijkt enigszins op een autocratie, maar daar wordt de macht door meerdere mensen uitgeoefend, echter wel een zeer gering aantal. De term aristocratie wordt ook gebruikt ter aanduiding van de personen die macht en/of gezag hebben, zoals de adel en de regenten. In de meeste van deze autocratieën is er sprake van systematische onderdrukking van tegenstanders van de dictator en andersdenkenden, bijvoorbeeld door ze gevangen te nemen of zelfs te vermoorden. Een dergelijke dictatuur wordt ook meestal geassocieerd met misstanden zoals zelfverrijking door de dictator. In het algemeen is een autocratie het tegengestelde van een democratie. In sommige gevallen, zoals Adolf Hitler in Nazi-Duitsland, kan een dictator op democratische wijze aan de macht gekomen zijn. Eenmaal aan de macht schakelde Hitler de democratische instituties geleidelijk aan uit. Andere autocraten die op democratische wijze aan de macht kwamen waren onder anderen Ferdinand Marcos en Papa Doc..
- Autokrat er selvhersker, eneveldig hersker. Han har både lovgivende, utøvende og dømmende makt.
- Autokracja (gr. autokratés, samowładny, αυτός sam + κρατέω rządzić) – system rządów sprawowany przez jedną osobę lub niewielką grupę osób, posiadającą nieograniczoną władzę, będącą poza jakąkolwiek kontrolą społeczną. Autokratyzm w czystej formie występuje np. w Korei Północnej i jest tam sprawowany przez Kim Dzong Ila Głównymi wyróżnikami autokratycznych systemów państwowych jest skoncentrowanie całej władzy państwowej w ręku jednostki bądź grupy, panującej za pomocą monolitycznie i hierarchicznie zorganizowanego aparatu nad społeczeństwem pozbawionym legalnych form wpływu na powoływanie i zmienianie rządzących oraz na programy i metody rządzenia
- Autocracia literalmente significa a partir dos radicais gregos autos (por si próprio), cratos (governo), governo por si próprio. O sentido do termo tem uma denotação histórico concreto e política que convergem em muitos pontos. As monarquias não são sempre autocratas, nem sequer as monarquias absolutistas o são. Caso uma monarquia absoluta seja de direito divino não pode ser considerada como uma autocracia, porque a sua legitimidade depende de uma entidade superior. Historicamente se refere ao Império Bizantino em que o imperador se denominava autocrator, o que significava para ele que seu poder era supremo, absoluto, ilimitado, irresponsável com relação a qualquer instituição terrestre e dado somente por Deus. Era um governo total sobre a sociedade porque controlava o domínio temporal e espiritual. A história do termo se prolongou após o fim do Império Bizantino com a adoção pela Rússia da ideologia imperial de Bizâncio. Além de adotar o título de czar, equivalente russo do César latino, adotou também a denominação e substancia da autocracia. Politicamente, autocracia é um termo que denota um tipo particular de governo absolutista, tendo um sentido restrito e outro mais amplo. O restrito e mais exato reporta-se ao grau máximo de absolutismo na personalização do poder. O sentido amplo é de um governo absoluto com poder ilimitado sobre os súbditos, que apresenta uma grande autonomia em relação a qualquer instituição e aos governados. O chefe de estado absoluto é autocrata, portanto, sempre que não há força social capaz de limitar explícita e implicitamente os seus poderes políticos. Logo nem todos os monarcas absolutos são autocratas, na Europa Ocidental nem mesmo o rei Luís XIV da França o foi; pode ademais existir autocratas que não são monarcas como Stalin e Hitler. Ditadura Tirania Despotismo Autoritarismo Totalitarismo
- Самодержа́вие, самовластие (калька с греч. αὐτός — «сам» +греч. κρατέω — «править, властвовать») — термин, в России исторически имевший разное значение. В Новое время обычно обозначал неограниченную монархию как форму правления (чаще всего русский царизм).
- Envälde, monokrati eller autokrati (grekiska αυτοκρατία, självvälde, från αυτός, själv, och κρατείν, härska) är ett statsskick utan maktdelning där den offentliga makten utövas av en envåldshärskare eller självhärskare (autokrat) med absolut makt, till exempel diktatur, absolut monarki och tyranni. Autokrati är ofta synonymt med diktatur. En distinktion är att en autokrati har makten samlad hos en person, medan en diktatur kan ha ett kollektivt styre, som exempelvis 1970-talets militärjuntor i Sydamerika. Diktaturen skiljer sig även från de övriga genom att den är tänkt att vara provisorisk, och att diktatorn som regel inte ärvt sin position. De ryska tsarerna hade i sin titel "Kejsare och självhärskare över hela Ryssland". I Sveriges historia brukar man i huvudsak tala om (det karolinska) enväldet som tiden 1680-1718, under Karl XI och Karl XII. I Danmarks historia betecknar enväldet perioden 1660-1848.
- Автокра́тія (грец. αυτός — сам, κράτος — влада) — форма політичного режиму держави, де вища державна влада належить одному суб'єкту. Даний суб'єкт — глава держави — є джерелом і носієм суверенітету державної влади. Суверенний суб'єкт має вищу законодавчу, виконавчу і судову владу. Населення, у тому числі економічно панівний соціальний клас, прямої правової участі в утворенні державних органів не бере, або ця участь носить формальний характер й істотно не впливає на функціонування державних інститутів. Автократичні форми держави характеризуються також міцною централізованою владою, при яких місцеві органи є лише виконавцями волі вищих органів. Автократія за способом заміщення глави держави можна класифікувати такий: спадкоємну автократію; легальну автократію, що виникає в результаті виборів осіб (інституцій), яким надаються необмежені повноваження; нелегальну автократію, що виникає внаслідок насильницького захоплення влади. У залежності від обсягу функцій управління громадським життям (у тому числі її економічною сферою), прийнятих на себе державними органами, автократії поділяються на : тоталітарні — засновані на моральній підтримці більшості населення, припускають його формально-демонстраційну участь у формуванні органів державної влади й активне втручання держави в усі сфери громадського життя, авторитарні — прояв відносної самостійності держави і його апарату, незалежності останніх від певних соціальних сил. Втручання авторитарної держави в суспільне життя обмежене, як правило, лише політичною сферою. До автократій відносять деспотії Давнього сходу, імперії Риму, Візантії, абсолютні монархії.
- 独裁在古典意义上是由一个人享有绝对权力的政治制度,具有这种制度的政治实体一般称为独裁政权或者独裁政府。独裁政府的统治者称为独裁者,廣義是皇帝、国王、总统,现代也扩展为一个执政党、軍事或者宗教领袖等。
|
| rdfs:comment
|
- An autocracy is a form of government in which the political power is held by a single, self-appointed ruler. The term autocrat is derived from the Greek word autokratōr (αὐτοκράτωρ, lit. "self-ruler", or "one who rules by himself"). Compare with oligarchy ("rule by the few") and democracy ("rule by the people"). Today the term autocrat it is usually seen as synonymous with despot, tyrant and/or dictator, though each of these terms originally had a separate and distinct meaning.
- Der Begriff Autokratie (gr. αυτοκρατία, von αυτός autós „selbst“ und κρατείν krateín „herrschen“) bedeutet Selbstherrschaft.
- Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona. El terme autòcrata es deriva del grec autokratôr (literalment "autogovernant" o "el governant de si mateix"). Els conceptes oposats són l'oligarquia, el govern d'una minoria o petit grup i democràcia, govern de la majoria, el poble.
- Autokracie (z řec autos – sám, kratos – vláda, tedy samovláda) je v politickém slova smyslu forma vlády, ve které je držitelem veškeré moci buď jednotlivec nebo úzká a sociálně uzavřená skupina lidí. Oporou moci v takovém politickém uspořádání většinou bývají ozbrojené síly a byrokratická státní správa.
- Autocracia (del griego αυτος autos 'uno mismo' y χρατος khratos 'gobierno, poder') es un sistema de gobierno absoluto, en el cual la voluntad de una sola persona es la suprema ley de un Estado. Se refiere generalmente a la monarquía absoluta, pero especialmente al régimen zarista ruso y su constitución de 1905, cuyo dirigente asumía el título de "Autócrata de Todas las Rusias".
- Une autocratie est un régime politique où un seul individu détient le pouvoir, alors qualifié de pouvoir personnel et absolu. Étymologiquement, autocratie signifie « qui tire son pouvoir (cratie) de lui-même (auto) ». L'autocratie est donc un pouvoir qui n'a d'autre justification et légitimité que lui-même. C'est le cas de la Russie impériale, seul vrai régime autocratique historique. L' Empereur n'y est pas choisi par Dieu, ou Lieutenant de Dieu sur Terre.
- Az autokrácia olyan kormányzati forma, amelyben a politikai hatalom egésze egyetlen személy (vagy személyek kis zárt csoportja) kezében összpontosul. A hatalom birtoklását az autokrata többek közt a hagyománnyal, a kritikus erőforrások ellenőrzésével, vagy személyes karizmájával igazolhatja.
- L'autocrazia è una forma di governo in cui un singolo individuo detiene un potere illimitato. Un imperatore può ereditare il potere, ma viene considerato un autocrate invece che un monarca quando nelle sue mani si concentra un potere eccessivo.
- 専制政治(せんせいせいじ)とは、支配者が独断で思いのままに事を決する政治のこと。専政とも称される。 支配者層と被支配者層とが身分的に区別されていた前近代社会において、身分的支配層が被治者と無関係に営む統治の仕方であり、独裁政治とは異なる。近世初頭の君主制に顕著。
- Een autocratie is een regeringsvorm waarbij ongelimiteerde macht wordt uitgeoefend door één persoon. Een keizer bijvoorbeeld, kan zijn macht ontlenen aan het erven van deze titel, maar deze wordt pas als autocraat betiteld, in plaats van als een vorst, wanneer zijn macht groter wordt dan waarop hij historisch of wettelijk gezien recht zou hebben.
- Autokrat er selvhersker, eneveldig hersker. Han har både lovgivende, utøvende og dømmende makt.
- Autokracja (gr. autokratés, samowładny, αυτός sam + κρατέω rządzić) – system rządów sprawowany przez jedną osobę lub niewielką grupę osób, posiadającą nieograniczoną władzę, będącą poza jakąkolwiek kontrolą społeczną. Autokratyzm w czystej formie występuje np.
- Autocracia literalmente significa a partir dos radicais gregos autos (por si próprio), cratos (governo), governo por si próprio. O sentido do termo tem uma denotação histórico concreto e política que convergem em muitos pontos. As monarquias não são sempre autocratas, nem sequer as monarquias absolutistas o são. Caso uma monarquia absoluta seja de direito divino não pode ser considerada como uma autocracia, porque a sua legitimidade depende de uma entidade superior.
- Самодержа́вие, самовластие (калька с греч. αὐτός — «сам» +греч. κρατέω — «править, властвовать») — термин, в России исторически имевший разное значение. В Новое время обычно обозначал неограниченную монархию как форму правления (чаще всего русский царизм).
- Envälde, monokrati eller autokrati (grekiska αυτοκρατία, självvälde, från αυτός, själv, och κρατείν, härska) är ett statsskick utan maktdelning där den offentliga makten utövas av en envåldshärskare eller självhärskare (autokrat) med absolut makt, till exempel diktatur, absolut monarki och tyranni. Autokrati är ofta synonymt med diktatur.
- Автокра́тія (грец. αυτός — сам, κράτος — влада) — форма політичного режиму держави, де вища державна влада належить одному суб'єкту. Даний суб'єкт — глава держави — є джерелом і носієм суверенітету державної влади.
- 独裁在古典意义上是由一个人享有绝对权力的政治制度,具有这种制度的政治实体一般称为独裁政权或者独裁政府。独裁政府的统治者称为独裁者,廣義是皇帝、国王、总统,现代也扩展为一个执政党、軍事或者宗教领袖等。
|