| dbpprop:abstract
|
- In the history of astronomy, Islamic astronomy or Arabic astronomy refers to the astronomical developments made in the Islamic world, particularly during the Islamic Golden Age (8th-16th centuries), and mostly written in the Arabic language. These developments mostly took place in the Middle East, Central Asia, Al-Andalus, and North Africa, and later in China and India as well. It closely parallels the genesis of other Islamic sciences in its assimilation of foreign material and the amalgamation of the disparate elements of that material to create a science. These included Sassanid, Hellenistic and Indian works in particular, which were translated and built upon. In turn, Islamic astronomy later had a significant influence on Indian and European astronomy as well as Chinese astronomy and Malian astronomy. A significant number of stars in the sky, such as Aldebaran and Altair, and astronomical terms such as alhidade, azimuth, and almucantar, are still today recognized with their Arabic names. A large corpus of literature from Islamic astronomy remains today, numbering approximately 10,000 manuscripts scattered throughout the world, many of which have not been read or catalogued. Even so, a reasonably accurate picture of Islamic activity in the field of astronomy can be reconstructed.
- Basades en les observacions babilòniques, es van construir les cridades taules astronòmiques, en les quals es trobaven les posicions i el moviments dels cossos celestes. Aquestes observacions, juntament amb les realitzades per iranianes, hindús i grecs, van dur a un nou càlcul dels moviments celestes i a una astronomia matemàtica molt evolucionada que van practicar Al Biruni i l'escola de Maraga en Persia amb Nasir Al Dinturí. Aquests nous càlculs durien posteriorment a una revisió de l'astronomia de Ptolomeu. Els primers califes de Bagdad van posar al capdavant de la seua Casa de la Saviesa a un astrònom: Yaya Belmansum, que concentra a la seua al voltant als més destacats científics de l'època, posant a la seua disposició una excel·lent biblioteca i mitjos materials abundants. Dins d'ells trobem a: Al Fazarí, constructor d'astrolabis. Al Farganí, conegut en occident com Alfargano, el tractat d'astronomia del qual fou traduït al llatí i utilitzat a Europa fins a el s. XVI. Al Charizmi, millor conegut per el seu tractat d'àlgebra. Abumassar, astròleg i expert en cometes. Tabit Bencurra, el major dels geòmetres àrabs, va anar un excel·lent traductor i comentador dels grecs. Estudià el rellotge de sol, determinà l'altitud del Sol i la durada de l'any solar. Al Biruli, reformador del calendari i dissenyador de engranatges de precisió. Es dedicà també a la projecció cartogràfica i en la seua enciclopèdia astronòmica formulà la possibilitat lògica del moviment de la Terra al voltant del Sol. Al Batani potser el més respectat pels estudiosos europeus. Els seus descobriments són amplíssims i els seus estudis de les anomalies lunars i els eclipses tenen una extraordinària precisió. Establí les primeres nocions trigonomètriques i concep la fórmula fonamental de la trigonometria esfèrica. Alzarcalí, conegut pels llatins com Azarquiel, era toledà i allí va servir i va treballar poc abans que la secular capital de tants governs caiguera en mans del rei cristià Alfons VI de Castella-Lleó. La seua pèrdua suposà el despertar per als confiats prínceps musulmans. No obstant això per a l'occident europeu la presa de Toledo va ser l'inici del desertar cultural. Al costat de la Sicília normand-àrab, Toledo fou la més important porta d'entrada de la cultura àrab en Europa. Va passar a la custòdia cristiana després de la seua conquesta per Alfons VI amb tots els seus focus culturals intactes: erudits, artistes i biblioteques. Era també Toledo empori de l'erudicció jueva. Sense els hebreus, que se sentien a casa amb ambdós mons: islàmic i cristians, no haguera pogut ocupar el seu paper de mediador cultural. Ells traduirien de l'àrab al romanç i després l'estudiós cristià abocava la seua traducció al llatí. Prompte les possibilitats de Toledo atrauen a erudits de tots els països cristià-romans a la recerca de desconeguts tresors de saviesa. * Gerardo de Cremona, que llegó en busca de l'Almagesto de Ptolomeu i tradueix fins 70 obres científiques. Roberto de Chester, introductor de la matemàtica d'Al Charizmi. Miguel Escoto i German el Dálmata, incubadores del racionalisme europeu comentant a Averroes i Alpetragio. Tot aquest gran moviment de traduccions va ser promogut i protegit pel rei Alfons X el Savi, que persegueix la meta de fer de la seua cort un centre de les ciències i les arts similar al dels prínceps àrabs. Presta fonamental atenció a les ciències cosmològiques, però també s'ocupa dels escacs, la història, la religió i mana que es traduïsca al castellà, no al llatí, cercant conrear al poble pla. En el camp concret de l'astronomia, les seues taules alfonsines perviuen a Europa fins al s. XVII. S'ha dit que la ciència àrab va ser mera imitació de la del Imperi Bizantí o del món clàssic. S'ha dit també que la ciència àrab-espanyola va ser imitació de la ciència àrab-oriental. Avui es pot demostrar que no és cert en absolut. Les aportacions astronòmiques àrabs arriben amb claredat fins a fins del s. XV. Foren cinc segles en els quals l'islam va crear i va transmetre ciència als deprimits estats europeus medievals. Els seus astrolabis, quadrants, diòptrics i brúixoles estan en els prestatges dels nostres museus. Però el que és encara més important, és que els principals astrònoms i matemàtics que inauguren la nova època de les ciències: Copèrnic, Tycho Brahe, Kepler, Galileo i Newton begueren en las fonts d' Alfarganí, Alzarcalí, i Albatani.
- Basadas en las observaciones babilónicas, se construyeron las llamadas tablas astronómicas, en las que se encontraban las posiciones y el movimientos de los cuerpos celestes. Estas observaciones, junto con las realizadas por iraníes, hindúes y griegos, llevaron a un nuevo cálculo de los movimientos celestes y a una astronomía matemática muy evolucionada que practicaron Al Biruni y la escuela de Maraga en Persia con Nasir Al Dinturí. Estos nuevos cálculos llevarían posteriormente a una revisión de la astronomía de Ptolomeo. Los primeros califas de Bagdad pusieron al frente de su Casa de la Sabiduría a un astrónomo: Yaya Belmansum, que concentra a su alrededor a los más destacados científicos de la época, poniendo a su disposición una excelente biblioteca y medios materiales abundantes. Dentro de ellos encontramos a: - Al Fazarí, constructor de astrolabios. - Al Farganí, conocido en occidente como Alfargano, cuyo tratado de astronomía fue traducido al latín y utilizado en Europa hasta el s. XVI. - Al Charizmi, mejor conocido por su tratado de álgebra. - Abumassar, astrólogo y experto en cometas. - Tabit Bencurra, el mayor de los geómetras árabes, fue un excelente traductor y comentador de los griegos. Estudió el reloj de sol, determinó la altitud del Sol y la duración del año solar. - Al Biruli, reformador del calendario y diseñador de engranajes de precisión. Se dedicó también a la proyección cartográfica y en su enciclopedia astronómica formuló la posibilidad lógica del movimiento de la Tierra alrededor del Sol. - Al Batani quizá el más respetado por los estudiosos europeos. Sus descubrimientos son amplísimos y sus estudios de las anomalías lunares y los eclipses tienen una extraordinaria precisión. Estableció las primeras nociones trigonométricas y concibe la fórmula fundamental de la trigonometría esférica. Alzarcalí, conocido por los latinos como Azarquiel, era toledano y allí sirvió y trabajó poco antes de que la secular capital de tantos gobiernos cayera en manos del rey cristiano Alfonso VI de Castilla y León. Su pérdida supuso el despertar para los confiados príncipes musulmanes. Sin embargo para el occidente europeo la toma de Toledo fue el inicio del desertar cultural. Junto a la Sicilia normando-árabe, Toledo fue la más importante puerta de entrada de la cultura árabe en Europa. Pasó a la custodia cristiana tras su conquista por Alfonso VI con todos sus focos culturales intactos: eruditos, artistas y bibliotecas. Era también Toledo emporio de la erudición judía. Sin los hebreos, que se sentían en casa con ambos mundos: islámico y cristianos, no hubiera podido desempeñar su papel de mediador cultural. Ellos traducirían del árabe al romance y luego el estudioso cristiano vertía su traducción al latín. Pronto las posibilidades de Toledo atraen a eruditos de todos los países cristiano-romanos en busca de desconocidos tesoros de sabiduría. - Gerardo de Cremona, que llegó en busca del Almagesto de Ptolomeo y tradujo hasta 70 obras científicas. - Roberto de Chester, introductor de la matemática de Al Charizmi. - Miguel Escoto y German el Dálmata, incubadores del racionalismo europeo comentando a Averroes y Alpetragio. Todo este gran movimiento de traducciones fue promovido y protegido por el rey Alfonso X el Sabio, que persigue la meta de hacer de su corte un centro de las ciencias y las artes similar al de los príncipes árabes. Presta fundamental atención a las ciencias cosmológicas, pero también se ocupa del ajedrez, la historia, la religión y manda que se traduzca al castellano, no al latín, buscando cultivar al pueblo llano. En el campo concreto de la astronomía, sus tablas alfonsinas perviven en Europa hasta el s. XVII. Se ha dicho que la ciencia árabe fue mera imitación de la del Imperio Bizantino o del mundo clásico. Se ha dicho también que la ciencia árabe-española fue imitación de la ciencia árabe-oriental. Hoy se puede demostrar que no es cierto en absoluto. Las aportaciones astronómicas árabes llegan con claridad hasta fines del s. XV. Fueron cinco siglos en los que el islam creó y transmitió ciencia a los deprimidos estados europeos medievales. Sus astrolabios, cuadrantes, dióptricos y brújulas están en los estantes de nuestros museos. Pero lo que es aún más importante, es que los principales astrónomos y matemáticos que inauguran la nueva época de las ciencias: Copérnico, Tycho Brahe, Kepler, Galileo y Newton bebieron en las fuentes de Alfarganí, Alzarcalí, y Albatani.
- Dans l’histoire de l'astronomie, l’astronomie arabe renvoie aux découvertes astronomiques accomplies par la civilisation islamique, particulièrement au cours de l’Âge d'or de l'Islam, et transcrites pour l'essentiel en langue arabe. Ces découvertes ont été effectuées pour l'essentiel dans les sultanats du Moyen-Orient, d’Asie centrale, dans l’Al-Andalus, en Afrique du Nord, puis plus tard en Chine et en Inde. Les débuts de l’astronomie ont procédé d'un cheminement semblables aux autres sciences dans l’Islam, par l’assimilation de connaissances de l’étranger et la composition de ces éléments disparates pour faire naître une tradition originale. Les principaux apports sont indiens, perses et grecs, connus par des traductions puis assimilés. Par la suite, l’astronomie arabe exercera à son tour une influence significative sur les astronomies indienne et européenne et même sur l’astronomie chinoise. Plusieurs étoiles visibles à l'œil nu dans le ciel, comme Aldébaran (α Tauri) et Altaïr (α Aquilae), ainsi que plusieurs termes d’astronomie comme « alidade », « azimut » et « almucantarat » témoignent par leur morphologie de leur origine arabe Avec environ 10 000 manuscrits conservés à travers le monde, dont une grande partie n'a toujours pas fait l'objet d'un inventaire bibliographique, le corpus astronomique arabe constitue l'une des composantes les mieux préservées de la littérature scientifique médiévale. Malgré les lacunes bibliographiques, les textes étudiés à ce jour fournissent une image fidèle de l'activité astronomique des peuples de langue arabe.
- Denna artikel är en del i en serie om Islam – en abrahamitisk religionFil:Shahada. svg Trosuppfattning Allah Guds enhet (tawhīd) · Guds 99 namn Muhammed · Profeter i islam Islams fem pelare(heliga handlingar) Shahadah (trosbekännelsen) Salah (tidebönen) Zakat (allmosan) Sawm (fastan) Hajj (vallfärden) Skrifter och källor Koranen · Sunna · Hadith Profetens familjoch följeslagare Abbas · Abu Bakr · Aisha Al-Khansa · Ali · Bilal Fatima · Husayn · Hasan Khadidja · Umar Heliga städer Mekka · Medina Jerusalem (Tempelberget) Viktiga byggnader Kaba · Klippdomen Madrassa · Minaret · Moské Profetens moské · Den Heliga moskén Händelser ochhögtider Hijra · Ramadan · Eid al-fitr Eid ul-Adha · Aashura · Arba'in Huvudsakligainriktningar Sunni · Shi'a · Ibadi Lag och rätt Islamisk lag (sharia) Rättslära (fiqh) Rättsskolor (madhāhib) Ammanbudskapet · Fatwa · Halal Religiösa titlaroch funktioner ‘Âlim (pl. ‘Ulamā’) · Ayatollah Imam · Kalif · Maulana Muezzin · Mufti · Mulla Sayyid · Schejk · Sharif Kultur ochvetenskap Islamisk arkitektur · Islamisk astronomi Islamisk filosofi · Islamisk kalligrafi Islamisk konst · Islamisk vetenskap Teologiska skolor Ashariter · Mu'taziliter Murjiter · Imamiter · Ismailiter Grupper och rörelserutanför huvudfåran Ahmadiyya · Druser · Ismailiter Kharijiter · Murjiter · Nation of Islam Salafism · Wahhabism Zaiddiyah · Zikri Besläktadetrosinriktningar Bábísm · Bahá'í Se även Islam i Sverige · Islamisk ordlista Islamologi · Islams historia Kalifat · Muslimska kalendern Fil:Wikim. jpg Wikipedia: Projekt islam v • d • r Islamisk astronomi, eller arabisk astronomi, är en del av astronomins historia och avser framsteg inom astronomin som gjordes i den muslimska världen, speciellt under den islamiska guldåldern. Den är främst skriven på arabiska och skedde i Mellanöstern, Nordafrika, islamiska Spanien och Centralasien. Den islamiska astronomins tillvägagångssätt påminner om utvecklingen av andra vetenskapliga fält under perioden. Den assimilerade utländskt material, vilket översattes och anpassades för att utveckla en vetenskap som företrädesvis var islamisk. Dessa inflytelser hämtades främst från Indien, Sasaniderna och hellenistiska civilisationer. Ett betydande antal stjärnor, som till exempel Aldebaran och Altair, såväl som astronomiska termer som alidade, asimut och almukantarat, är exempel på arabiska namn som än idag används. Islamska astronomer stod för den tidigaste disktinktionen mellan astronomi och astrologi, först genom al-Biruni på 1000-talet och senare genom bland andra Ibn al-Haytham, Avicenna och Averroës. En stor mängd litteratur från den islamiska astronomin har överlevt till idag, med minst 10 000 manuskript spridda över världen. Många av dessa har inte blivit lästa av den moderna vetenskapen eller ens katalogiserade. Trots detta kan en tämligen bra bild av den islamiska aktiviteten inom vetenskapen astronomi rekonstrueras.
|
| rdfs:comment
|
- In the history of astronomy, Islamic astronomy or Arabic astronomy refers to the astronomical developments made in the Islamic world, particularly during the Islamic Golden Age (8th-16th centuries), and mostly written in the Arabic language. These developments mostly took place in the Middle East, Central Asia, Al-Andalus, and North Africa, and later in China and India as well.
- Basades en les observacions babilòniques, es van construir les cridades taules astronòmiques, en les quals es trobaven les posicions i el moviments dels cossos celestes. Aquestes observacions, juntament amb les realitzades per iranianes, hindús i grecs, van dur a un nou càlcul dels moviments celestes i a una astronomia matemàtica molt evolucionada que van practicar Al Biruni i l'escola de Maraga en Persia amb Nasir Al Dinturí.
- Basadas en las observaciones babilónicas, se construyeron las llamadas tablas astronómicas, en las que se encontraban las posiciones y el movimientos de los cuerpos celestes. Estas observaciones, junto con las realizadas por iraníes, hindúes y griegos, llevaron a un nuevo cálculo de los movimientos celestes y a una astronomía matemática muy evolucionada que practicaron Al Biruni y la escuela de Maraga en Persia con Nasir Al Dinturí.
- Dans l’histoire de l'astronomie, l’astronomie arabe renvoie aux découvertes astronomiques accomplies par la civilisation islamique, particulièrement au cours de l’Âge d'or de l'Islam, et transcrites pour l'essentiel en langue arabe. Ces découvertes ont été effectuées pour l'essentiel dans les sultanats du Moyen-Orient, d’Asie centrale, dans l’Al-Andalus, en Afrique du Nord, puis plus tard en Chine et en Inde.
- Denna artikel är en del i en serie om Islam – en abrahamitisk religionFil:Shahada.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
