| dbpprop:abstract
|
- Asceticism describes a life-style characterized by abstinence from various sorts of worldly pleasures (especially sexual activity and consumption of alcohol) often with the aim of pursuing religious and spiritual goals. Indian religions teach that salvation and liberation involve a process of mind-body transformation effected by exercising restraint with respect to actions of body, speech, and mind. The founders and earliest practitioners of these religions lived extremely austere lifestyles refraining from sensual pleasures and the accumulation of material wealth. This is to be understood not as an eschewal of the enjoyment of life but a recognition that spiritual and religious goals are impeded by such indulgence. Asceticism is closely related to the Christian concept of chastity and might be said to be the technical implementation of the abstract vows of renunciation. Those who practice ascetic lifestyles do not consider their practices as virtuous but pursue such a life-style in order to satisfy certain technical requirements for mind-body transformation. In the popular imagination, asceticism is considered a sort of perversion (e.g. , self-flagellation by birch twigs as the archetypal stereotype of self-mortification). However, the askēsis is enjoined by religion functions in order to bring about greater freedom in various areas of one's life (such as freedom from compulsions and temptations) and greater peacefulness of mind (such as a concomitant increase in clarity and power of thought).
- Askese (gr. ασκησις askesis, von ασκεω askeo „üben“, „sich befleißigen“), gelegentlich auch Aszese, bezeichnete ursprünglich die mit der Zugehörigkeit zu einer philosophischen Schule oder einem religiösen Kult verbundenen praktischen Handlungen, dabei insbesondere spirituelle Übungen. Allgemein und weltanschaulich neutral versteht man unter Askese den Verzicht auf sinnliche Genüsse und Vergnügungen zugunsten der Erreichung eines als höherwertig oder innerlich befriedigender erachteten Ziels. In einem engeren Sinn versteht man darunter die religiös oder weltanschaulich motivierte Enthaltsamkeit, insbesondere den Verzicht auf Genuss von Rauschmitteln, das Fasten und die sexuelle Enthaltsamkeit. Zu unterscheiden ist ferner zwischen individueller und kollektiver Askese. Ein Beispiel für letztere ist im Islam das Fasten während des Ramadans. Die individuelle Askese basiert hingegen auf einer freien Entscheidung und ist eine besondere Leistung – ein Asket verzichtet, aber er dürfte, wenn er wollte. Askese im Bereich der Sexualität hat das Ideal absoluter Keuschheit. Im Gegensatz dazu steht die Libertinage, die das Ideal der freien Liebe propagiert.
- Ascetisme és la descripció del mode de vida ascètic caracteritzat per l'abstinència dels plaers del món (entès en el sentit de la teologia com juntament amb el dimoni i la carn com un dels enemics de l'ànima) Etimològicament ascètic deriva els grec clàssic askēsis (pràctica, entrenament o exercici) i actualment es refereix només a qüestions religioses. Aquells qui practiquen el mode de vida ascètic sovint veuen aquesta pràctica com una virtut i la cerquen com la manera d'aconseguir gran espiritualitat. Molts ascetes creuen que l'acció de purificar el cos ajuda a purificar l'anima i així aconseguir una més gran connexió amb la divinitat i o trobar la Pau interior. Això pot adoptar la forma de uns rituals d'auto-mortificació o de renúncia al plaer. De tota manera mantenen que tal actitud auto-imposada els permet trobar una llibertat en diverses a`rees de la seva vida com és la d'incrementar la claredat del pensament i la capacitat de resistir temptacions potencialment destructives.
- Askeze (z řeckého ἄσκησις askésis cvičení, praxe, disciplina; z ἀσκέω askó cvičit) původně znamenala jakoukoli formu praxe, jíž se upevňuje disciplina. Pojem asketa pak značí toho, kdo se prakticky zříká světských zájmů, aby mohl dosáhnout pokroku v duchovním životě. V určitém kontextu může askeze znamenat též určitý druh umrtvování či trýznění těla. Asketický život je spojený většinou s náboženskou praxí, takže velké osobnosti světových náboženství lze pro jejich zřeknutí se světa označit za mystiky - např. Lao-C', Gautama Buddha, Jan Křtitel, Ježíš Kristus, sv. Antonín, sv. František z Assisi a další. Askeze se chápe jako dobrovolné odpírání si čehosi, zejména rozkoší a požitků, aby asketa mohl pokračovat v nastoupené cestě pokání či ctnosti dle určitého morálního kodexu nebo z přesvědčení.
- Se denomina ascética o ascetismo al conjunto de procedimientos y conductas de doctrina moral que se basa en la oposición sistemática al cumplimiento de necesidades de diversa índole que dependerá, en mayor o menor medida, del grado y orientación de que se trate. En muchas tradiciones religiosas, la ascética es un modo de acceso místico. La mayoría de los sistemas ascéticos desdeñan las necesidades fisiológicas del individuo por considerarlas de orden inferior. El fundamento de este aserto reside en la adhesión a dualismos del tipo alma-cuerpo, espíritu-materia, bien-mal. En Occidente, las primeras doctrinas ascéticas surgieron en la antigua Grecia. Sin embargo, este tipo de prácticas ya eran milenarias en Oriente. El ascetismo alcanzó su mayor difusión al incorporarse a sistemas religiosos como el Budismo, el Cristianismo y el Islam.
- Asketismilla tarkoitetaan yleensä ruumiillisesti ja mielellisesti kurinalaista elämää. Usein asketismi perustuu käytännöllisiin harjoituksiin, joilla pyritään kehittämään itsekuria, halujen ja himojen hallintaa ja hyveiden harjoittamista sekä yleensä myös mietiskelevää elämää. Sanalla viitataan usein pelkästään aineellisesti niukkaan elämäntapaan. Asketismin harjoittaja voi siis olla niin jumalauskoinen kuin uskonnotonkin. Malliesimerkki viimeksi mainitusta on ranskalainen vallankumousjohtaja Maximilien Robespierre, jonka varsinainen elämäntapa poliittisen areenan ulkopuolella oli äärimmäisen pidättyväinen.
- L'ascèse est une discipline volontaire du corps et de l'esprit cherchant à tendre vers une perfection.
- L'ascetismo denota una vita che è caratterizzata dal rifiutare i piaceri terreni e vivere da anacoreta. Coloro che praticano stili di vita ascetici spesso percepiscono le loro pratiche come virtù e le ricercano per raggiungere maggiore spiritualità. Molti asceti credono che l'azione di purificare il corpo aiuti a purificare l'anima, e a ottenere perciò un maggiore legame con ciò che è divino pace interiore. Ciò può prendere anche la forma di auto-mortificazione rituale o rinunce brutali al piacere. Questi asceti però sono del parere che le costrizioni autoimposte li portino a raggiungere una maggiore libertà in vari campi della loro vita, come una maggiore abilità a pensare chiaramente ed a resistere ad impulsi vari.
- 禁欲主義（きんよくしゅぎ）とは、感性的欲望を悪の源泉、またそれ自体が悪であると考え、それを出来る限り抑圧し徳に進み魂の平安を得ようとする道徳上宗教上の立場。 ストア学派（開祖はゼノン）の求めた理想的心境で、煩悩の源となる欲望を理性によって断ち、禁欲生活を送ること。
- Ascese (van het Griekse 'askèsis' = oefening) is het streven naar of het beoefenen van een reine levenswandel door de eigen hartstochten en begeerten te beteugelen en zelftucht toe te passen. Ascese kan gepaard gaan met zelfkastijding. In India werd ascese waarschijnlijk al sinds ten minste 1500 voor Christus gepraktiseerd. Ascese in de oudheid in Griekenland was van oorsprong de training van atleten. Daarna werd het begrip uitgebreid tot de beoefening van wijsheid, deugd en vroomheid (zie o.m. de Stoa). In religieuze zin is het het streven naar beheersing of onderdrukking van natuurlijke behoeften om tot een vorm van reinheid te komen. Vasten en seksuele onthouding zijn in die zin vormen van ascese. De doelen van een ascetische levenshouding kunnen verschillen. Het kan een vorm van boetedoening zijn, zichzelf offeren aan een godheid, een middel tot discipline voor het geestelijk leven, het verkrijgen van bovennatuurlijke krachten of het verwerven van verdienste voor het hiernamaals. Ook kan het zijn dat men het (eigen) lichaam of dit bestaan zelf slecht of waardeloos acht en de versterving zoekt. In de bijbel is ascese geen doel op zich, aangezien de schepping als goed wordt voorgesteld en de mens daarin geen minderwaardig wezen is. Wel wordt in het Nieuwe Testament matigheid gepredikt. Het (vroege) christendom kende echter wel (soms extreme) vormen van ascese zoals het kluizenaars- en kloosterbestaan, gebaseerd op geloften van armoede, kuisheid en gehoorzaamheid. Men heeft ascese veelal ook in verband gebracht met de gnosis. Sommige gnostische geschriften zijn inderdaad ascetisch gekleurd. De ascese was in sommige groeperingen populair, doch niet overal en in iedere gnostische beweging. Ook nu nog komt in verschillende culturen zelfkastijding voor als vorm van ascese.
- Askese betyr å øve seg i noe. For eksempel å øve seg i en levemåte eller et levevis. Ordet Asket kommer fra det greske ordet <askésis> som betyr øving / trening. På gresk betyr ofte ordet asket det samme som eremitt, som er en person som flytter ut i ødemarken for å leve et liv i ensomhet. Asket er personer som frivillig avholder seg fra mat, søvn, nytesesmidler og liknende, og de piner ofte seg selv for å styrke eller frigjøre det åndelige livet. Askese er oftest en religiøs handling. Også fakir oppfattes ofte, spesielt i India, som synonymt med asket. Denne betegnelsen blir som oftest brukt i den hinduistiske religionen. Buddha var også en Asket.
- Ascetyzm, Asceza (gr. ἄσκησις askesis - pierwotnie "ćwiczenie, trening") - dobrowolne, czasem radykalne wyrzekanie się i ograniczanie przyjemności, wstrzemięźliwość, zazwyczaj z pobudek religijnych. Oznacza dobrowolne ograniczanie potrzeb cielesnych do absolutnego minimum i poddawanie się surowej dyscyplinie wewnętrznej w celu osiągnięcia czystości i doskonałości duchowej. Ludzi praktykujących ascetyzm nazywamy ascetami. Głęboko wierzą w sens cierpienia, uzyskanie zbawienia i osiągnięcia świętości już za życia. Ascezę dzielimy na wschodnią (surowszą) i zachodnią (łagodniejszą). Asceza mistyczna to przygotowanie się do doświadczenia mistycznego.
- A ascese (do grego ἄσκησις, derivado di ἀσκέω, “exercitar”) consiste na prática da renúncia do prazer ou mesmo a não satisfação de algumas necessidades primárias, com o fim de atingir determinados fins espirituais. O conceito abrange, por isso, um grande espectro de práticas, em culturas e etnias muito diferentes, que vão dos ritos iniciáticos (maus tratos, incisições e escoriações no corpo, repreensões de extrema severidade, a mutilação genital ou a participação em provas que exigem actos excessivos de coragem) aos hábitos monásticos de diversas religiões, incluindo o celibato, o jejum e a mortificação do corpo por diversos meios. Segundo as interpretações mais correntes, alguns dos fenómenos religiosos e místicos, envolvendo visões ou estados de êxtase resultam do enfraquecimento do corpo e da alteração do equilíbrio sensorial. Segundo o idealismo platónico, a ascese servirá, exactamente, para aproximar a pessoa (o asceta) da verdadeira realidade espiritual e ideal, ao desligar-se da imperfeição e materialidade do corpo. A religião cristã ligará, também, os desejos corporais à ideia de pecado que deve ser refreado a todo o custo, caso se pretenda atingir a santidade e os dons divinos que, ainda assim, são concedidos pela graça de Deus e não pela virtude do asceta. Para a Teologia Cristã há uma ascética, com um sentido amplo, e uma ascese, com sentido mais restrito. A Ascética consiste no esforço metódico e continuado, com a ajuda da graça, para favorecer o pleno desenvolvimento da vida espiritual, aplicando meios e superando obstáculos. Aqui actuam e organizam-se os grandes meios e práticas da vida espiritual: oração, penitência, retiro, exame de consciência, direcção espiritual, sacramentos. Como também uso de métodos, projectos, disciplina interior, para um maior aproveitamento da graça e dos meios. Este sentido amplo é o que normalmente tem a palavra, quando se encontra em títulos de manuais, ou se contrapõe a Mística. Ascese, em sentido mais restrito, é o conjunto dos exercícios mortificantes, aplicados directamente a eliminar vícios, dominar e reorientar tendências desordenadas, robustecer a liberdade. É o que normalmente se expressa em termos como abnegação, mortificação, penitência, renúncia.
- Asceza (din limba greacă ἄσκησις, „exerciţiu”) (numită şi „ascetism”) este un stil de viaţă caracterizat de abstinenţă de la unele plăceri lumeşti. Sunt de asemenea, în limbajul religios, un ansamblu de exerciţii fizice şi spirituale, considerate purificatoare, efectuate de unii călugări. Opusul ascezei este libertinajul. Se poate face diferenţa între asceza individuală şi cea colectivă, un exemplu de asceză colectivă fiind ramadanul în religia islamică.
- Аске́за (от греч. ασκεσις — «упражнение») — вид духовной практики, преднамеренное самоограничение, самоотвержение, либо исполнение трудных обетов, порой включающий в себя самоистязание. Цель аскезы — достичь определённых духовных целей либо приобрести сверхъестественные способности. Подобная практика широко распространена во всех типах традиций и культур.
- Askes (grekiska ἄσκησις, áskēsis, "övning") innebär "övning" i andlig eller fysisk mening i syfte att nå fullkomlighet. Närliggande ord: asket, den som ägnar sig åt askes. Dualistiska motsatser, till exempel mellan Gud och världen, ande och kropp, denna världen och en högre värld, kan spela en avgörande roll. Asketen strävar oftast efter att lösgöra sig från det jordiska och kroppsliga för att genom förandligande närma sig det transcendenta. Det finns olika sätt att utöva askes, ett sätt är att utöva varaktiga eller tillfälliga former av avhållsamhet – från mat, viss kost, sömn, tal, könsumgänge etcetera. Ett annat kan vara att utöva andningsövningar, meditation och bön. Olika former av askes förekommer i skilda kulturer, särskilt i Indien och inom buddhismen men också i den hellenistiska antiken och inom sufismen. Inom kristendomen fick askesen sitt särskilda uttryck i den monastiska rörelsen. Den monastiska askesen har framför allt två målsättningar: dels försakelsen av äktenskapliga och jordiska bindningar i allmänhet för att helt ägna sig åt Kristi efterföljelse, dels att genom bönen nå en förening med Gud. Historiskt har två olika typer utvecklats: askes i isolering och i social gemenskap. Reformationen ställde sig avvisande till klostrens askes, men en asketisk livshållning återkom i de reformatoriska kyrkorna genom pietismen.
- Аскети́зм (грец. ασκησις — вправа, грец. ασκεω — вправляюся) — релігійно-етичне вчення, за яким придушення людиною своїх фізичних потреб наближує її до божества, до «царства небесного». Аскетизм проповідує відлюдництво, безшлюбність, самотортури, «умертвіння плоті», зречення радощів життя і тому подібне. Протягом всієї історії аскетизм відігравав реакційну роль. Аскетизм спонукає віруючих до пасивності, бездіяльності, відвертає їх від боротьби за краще життя.
- 禁慾是一種生活型態，一種以剝奪某些基本需求和慾望，特別是禁止性方面的慾望，來達成某些特定目的的手段，這個詞特別指和宗教相關的此類行為。在某些宗教裡，神職人員或其他的人，為了更接近神祇或悟得宇宙真理，而採取此類措施
|
| rdfs:comment
|
- Asceticism describes a life-style characterized by abstinence from various sorts of worldly pleasures (especially sexual activity and consumption of alcohol) often with the aim of pursuing religious and spiritual goals. Indian religions teach that salvation and liberation involve a process of mind-body transformation effected by exercising restraint with respect to actions of body, speech, and mind.
- Askese (gr. ασκησις askesis, von ασκεω askeo „üben“, „sich befleißigen“), gelegentlich auch Aszese, bezeichnete ursprünglich die mit der Zugehörigkeit zu einer philosophischen Schule oder einem religiösen Kult verbundenen praktischen Handlungen, dabei insbesondere spirituelle Übungen.
- Ascetisme és la descripció del mode de vida ascètic caracteritzat per l'abstinència dels plaers del món (entès en el sentit de la teologia com juntament amb el dimoni i la carn com un dels enemics de l'ànima) Etimològicament ascètic deriva els grec clàssic askēsis (pràctica, entrenament o exercici) i actualment es refereix només a qüestions religioses.
- Askeze (z řeckého ἄσκησις askésis cvičení, praxe, disciplina; z ἀσκέω askó cvičit) původně znamenala jakoukoli formu praxe, jíž se upevňuje disciplina. Pojem asketa pak značí toho, kdo se prakticky zříká světských zájmů, aby mohl dosáhnout pokroku v duchovním životě. V určitém kontextu může askeze znamenat též určitý druh umrtvování či trýznění těla.
- Se denomina ascética o ascetismo al conjunto de procedimientos y conductas de doctrina moral que se basa en la oposición sistemática al cumplimiento de necesidades de diversa índole que dependerá, en mayor o menor medida, del grado y orientación de que se trate. En muchas tradiciones religiosas, la ascética es un modo de acceso místico. La mayoría de los sistemas ascéticos desdeñan las necesidades fisiológicas del individuo por considerarlas de orden inferior.
- Asketismilla tarkoitetaan yleensä ruumiillisesti ja mielellisesti kurinalaista elämää. Usein asketismi perustuu käytännöllisiin harjoituksiin, joilla pyritään kehittämään itsekuria, halujen ja himojen hallintaa ja hyveiden harjoittamista sekä yleensä myös mietiskelevää elämää. Sanalla viitataan usein pelkästään aineellisesti niukkaan elämäntapaan. Asketismin harjoittaja voi siis olla niin jumalauskoinen kuin uskonnotonkin.
- L'ascèse est une discipline volontaire du corps et de l'esprit cherchant à tendre vers une perfection.
- L'ascetismo denota una vita che è caratterizzata dal rifiutare i piaceri terreni e vivere da anacoreta. Coloro che praticano stili di vita ascetici spesso percepiscono le loro pratiche come virtù e le ricercano per raggiungere maggiore spiritualità. Molti asceti credono che l'azione di purificare il corpo aiuti a purificare l'anima, e a ottenere perciò un maggiore legame con ciò che è divino pace interiore.
- 禁欲主義（きんよくしゅぎ）とは、感性的欲望を悪の源泉、またそれ自体が悪であると考え、それを出来る限り抑圧し徳に進み魂の平安を得ようとする道徳上宗教上の立場。 ストア学派（開祖はゼノン）の求めた理想的心境で、煩悩の源となる欲望を理性によって断ち、禁欲生活を送ること。
- Ascese (van het Griekse 'askèsis' = oefening) is het streven naar of het beoefenen van een reine levenswandel door de eigen hartstochten en begeerten te beteugelen en zelftucht toe te passen. Ascese kan gepaard gaan met zelfkastijding. In India werd ascese waarschijnlijk al sinds ten minste 1500 voor Christus gepraktiseerd. Ascese in de oudheid in Griekenland was van oorsprong de training van atleten.
- Askese betyr å øve seg i noe. For eksempel å øve seg i en levemåte eller et levevis. Ordet Asket kommer fra det greske ordet <askésis> som betyr øving / trening. På gresk betyr ofte ordet asket det samme som eremitt, som er en person som flytter ut i ødemarken for å leve et liv i ensomhet. Asket er personer som frivillig avholder seg fra mat, søvn, nytesesmidler og liknende, og de piner ofte seg selv for å styrke eller frigjøre det åndelige livet.
- Ascetyzm, Asceza (gr. ἄσκησις askesis - pierwotnie "ćwiczenie, trening") - dobrowolne, czasem radykalne wyrzekanie się i ograniczanie przyjemności, wstrzemięźliwość, zazwyczaj z pobudek religijnych. Oznacza dobrowolne ograniczanie potrzeb cielesnych do absolutnego minimum i poddawanie się surowej dyscyplinie wewnętrznej w celu osiągnięcia czystości i doskonałości duchowej. Ludzi praktykujących ascetyzm nazywamy ascetami.
- A ascese (do grego ἄσκησις, derivado di ἀσκέω, “exercitar”) consiste na prática da renúncia do prazer ou mesmo a não satisfação de algumas necessidades primárias, com o fim de atingir determinados fins espirituais.
- Asceza (din limba greacă ἄσκησις, „exerciţiu”) (numită şi „ascetism”) este un stil de viaţă caracterizat de abstinenţă de la unele plăceri lumeşti. Sunt de asemenea, în limbajul religios, un ansamblu de exerciţii fizice şi spirituale, considerate purificatoare, efectuate de unii călugări. Opusul ascezei este libertinajul. Se poate face diferenţa între asceza individuală şi cea colectivă, un exemplu de asceză colectivă fiind ramadanul în religia islamică.
- Аске́за (от греч. ασκεσις — «упражнение») — вид духовной практики, преднамеренное самоограничение, самоотвержение, либо исполнение трудных обетов, порой включающий в себя самоистязание.
- Askes (grekiska ἄσκησις, áskēsis, "övning") innebär "övning" i andlig eller fysisk mening i syfte att nå fullkomlighet. Närliggande ord: asket, den som ägnar sig åt askes. Dualistiska motsatser, till exempel mellan Gud och världen, ande och kropp, denna världen och en högre värld, kan spela en avgörande roll. Asketen strävar oftast efter att lösgöra sig från det jordiska och kroppsliga för att genom förandligande närma sig det transcendenta.
- Аскети́зм (грец. ασκησις — вправа, грец. ασκεω — вправляюся) — релігійно-етичне вчення, за яким придушення людиною своїх фізичних потреб наближує її до божества, до «царства небесного».
- 禁慾是一種生活型態，一種以剝奪某些基本需求和慾望，特別是禁止性方面的慾望，來達成某些特定目的的手段，這個詞特別指和宗教相關的此類行為。在某些宗教裡，神職人員或其他的人，為了更接近神祇或悟得宇宙真理，而採取此類措施
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
