| dbpprop:abstract
|
- In music, an arrangement is either a rewriting of a piece of existing music with additional new material or a fleshing-out of a compositional sketch, such as a lead sheet. If a musical adaptation does not include new material, it is more accurately termed a transcription or orchestration. The American Federation of Musicians defines arranging as "the art of preparing and adapting an already written composition for presentation in other than its original form. An arrangement may include reharmonization, paraphrasing, and/or development of a composition, so that it fully represents the melodic, harmonic, and rhythmic structure" (Corozine 2002, p.3). Orchestration differs in that it is only adapting music for an orchestra or musical ensemble while arranging "involves adding compositional techniques, such as new thematic material for introductions, transitions, or modulations, and endings... Arranging is the art of giving an existing melody musical variety" (ibid). A satisfactory musical arrangement will most likely (ibid, p.4): Provide "contrast between high and low sounds" Avoid heavily doubled parts with an emphasis on solo sections Be "sufficiently transparent to allow the musical lines to be clearly heard" and Not have all the instruments playing throughout. (ibid, p.4)
- In der Musik versteht man unter einem Arrangement die Umsetzung eines gegebenen Musikstücks in eine bestimmte Ausführungsgestalt, insbesondere seine Orchestrierung. Die Umsetzung kann in schriftlicher Form, aber auch in mündlicher Absprache erfolgen.
- Un arranjament és un conjunt de modificacions a què se sotmet una composició musical. Els objectius que persegueixen aquestes modificacions o transformacions poden ser diverses; entre d'altres, la possibilitat de ser interpretada per una formació musical diferent d'aquella per a la qual l'obra havia estat composta, o perquè pugui ser tocada per intèrprets que tenen un grau de perícia tal que no els permetria de poder-la tocar tal i com va ser composta, o directament per a canviar-ne la sonoritat o l'estil. Els elements que més sovint es transformen en els arranjaments són els següents: La instrumentació o, en el seu cas l'orquestració. La velocitat, és a dir el tempo. No és habitual que aquesta transformació és doni sola, però sí que es freqüent qua canvien altres paràmetres. La tonalitat i per tant també l'altura real a què sona l'obra. En tot cas, si aquest fos l'únic element modificat no es tractaria tant d'un arranjament com d'un transposició. Afegir una harmonització a allò que originàriament només era una melodia. No és un dels canvis més freqüents, però a vegades també es juga amb la mètrica: passar-la de binària a ternària o a l'inrevés. També por incloure canvis en la lletra. En canvi l'element que gairebé no varia mai és la melodia atès que els canvis en aquest elements podrien fer fàcilment que l'oient no entengués que es tracta d'una transformació de l'obra sinó que entengués que es tracta d'una altra obra. Les modificacions en la instrumentació tant poden comportar reescriure l'obra per a uns altres instruments com reescriure-la per a la mateixa combinació d'instruments atorgant uns rols diferents a cadascun. Reescriure-la per a un grup de tipologia diferent és la manera més habitual de canviar l'estil d'una composició. Un cas famós d'arranjament en el terreny de la música clàssica i que inclou orquestració seria el de la suite per a piano composta per Modest Petrovich Mússorgski i titulada Quadres d'una exposició: ha estat orquestrada no menys de deu vegades, i la més famosa d'elles és la que en va fer Maurice Ravel. Un altre possiblement menys conegut és el que Anton Webern va fer, jugant amb la tècnica denominada de melodia de timbres, d'un dels ricercare de l'Ofrena Musical de Johann Sebastian Bach. En la música popular són famoses la versió que Joe Cocker va fer de With a little help from my friends de The Beatles, la que Ike and Tina Turner van fer de Proud Mary del grup Credence Clearwater Revival, la que Lucie Sylvas canta de Nothing else matters de Metallica o la versió que The Ramones van fer de What a wonderful world popularitzada per Louis Armstrong. Les versions anomenades remix de cançons de procedència molt i molt diversa, fetes amb les tècniques de la música electrònica de ball també poden ser considerades arranjaments. Moltes cançons tradicionals han estat objecte d'arranjaments molt diversos. Numèricament són importants les harmonitzacions a quatre veus perquè puguin ser cantades per corals, però també ho han estat per a veu i piano, o han rebut instrumentacions i orquestracions diverses.
- Un arreglo es la interpretación de una pieza o canción ya existente, normalmente de un promedio. Para calificar como arreglo, tiene que poder distinguirse como una derivación de una pieza que ya existe, y no una pieza original. Por lo general lleva el mismo título que la pieza de la que se deriva, distinguéndose después la identidad del arreglista aunque a veces puede no publicarse. Cabe notar también que en la teoría de derechos de autor, un arreglo individual puede protegerse, más no la canción de la que se deriva ni otras interpretaciones. Existen bastantes controversias entre lo que es un arreglo, adaptación, una instrumentación, etc... Por arreglo y adaptación, se entiende que existe una música para un grupo determinado de instrumentos y éstos son sustituídos por otros, es decir existe una reelaboración de una obra musical para instrumentos diferentes de los de la pieza original.
- Sovitus on musiikkitermi, joka tarkoittaa tietoisesti tehtyjen nuotinnettujen muutosten luomista ennestään olemassa olevista sävellyksistä. Sovituksessa sävellyksen kokonaishahmoon ei kuitenkaan kajota. Sovituksiksi ei katsota kuulonvaraisesti periytyneiden sävellysten, kuten kansanmusiikin, versioita, improvisoituja koristeita tai kadensseja, jotka voivat varioida esityksestä toiseen. Myöskään tekstien liittämistä soitinsävellyksiin tai vokaaliosuuksien vaihtoa ei pidetä sovituksina, ellei näistä aiheudu musiikillista muutosta. Sovituksia eivät liioin ole sitaatti-, alluusio- tai kollaasitekniikoiden käyttöä sisältävät, eivätkä toisen säveltäjän teemaan perustuvia muunnelmateokset. Amerikkalainen "The American Federation of Musicians" määrittelee sovittamisen "taidemuodoksi, joka valmistelee ja mukauttaa jo valmiiksi sävelletyn teoksen esittämisen ei-alkuperäisessä muodossaan". Sovitukseen voi sisältyä uudelleenharmonisointi, sävelmän kehittäminen sellaiseen muotoon että se täysin vastaa melodista, harmonista sekä rytmillistä rakennetta.
- En musique, l’arrangement est une activité annexe à la composition musicale, en tant qu'agrémentation d'un thème donné par l'utilisation d'une instrumentation plus étendue — orchestration — ou d'un réaménagement d'un morceau original dans un autre cadre. Un arrangeur est le nom de la personne spécialisée dans la création d'arrangements. Dans la plupart des cas, un compositeur "classique" est aussi son propre arrangeur. Cependant, il peut arriver que le compositeur délègue les arrangements : Debussy a quelquefois fait appel à Charles Koechlin, Chopin, compositeur exclusivement pianistique a fait orchestrer les parties instrumentales de ses deux concertos pour piano. De nos jours, les compositeurs de variétés créent la mélodie mais ont rarement la compétence technique que réclame un arrangement. Cependant, avec le développement du home studio, ils peuvent ébaucher quelques idées au moyen des synthétiseurs et orienter la couleur à donner à un morceau. Mais l'arrangement final, très technique, devra être confié à l'arrangeur. Que ce soit en classique, en jazz, en variétés, pour des jingles publicitaires ou des musiques de film, on peut grossièrement diviser les arrangements en deux catégories principales : L’arrangement purement musical : la mélodie est exécutée par un ou plusieurs solistes; un groupe d’instruments en tutti auquel le reste de l’orchestre répond ou que ce reste de l’orchestre accompagne; tout l’orchestre jouant en phrasé de masse; ou bien tout cela. L’accompagnement de chant : l’orchestre (souvent pas au complet) accompagne un chanteur(euse) ou un groupe de chanteurs(euses) de façon à l’aider et à le soutenir. On a coutume de grouper ces travaux sous le nom d’« arrangement(s) », après que la composition a été terminée avec sa ou ses progressions harmoniques. Toutefois, il faut faire une distinction entre « l’arrangement », « l’instrumentation » et « l’orchestration » : L’arrangement serait plutôt un brouillon, un conducteur, qui servira pour l’orchestration; ce brouillon est essentiel et comporte plusieurs volets. Il est la plupart du temps écrit en ut. Il comprend les découpages mélodiques et parfois leurs modifications (mesures composées, ajouts ou suppressions éventuelles de mesures), pour rendre ces mélodies plus logiques; il comporte les modifications ou enrichissements harmoniques, idées de contre-chant sous le chant principal, idées rythmiques, atmosphères provoquées par des effets, etc. Ce brouillon peut comporter une, deux, trois ou quatre portées selon les besoins. L’instrumentation se calque sur l’arrangement du conducteur et consiste plutôt dans le choix des instruments ou des chanteurs(euses) et leurs possibilités vocales, de leurs difficultés propres et de leurs impossibilités. L’orchestration disposera tous ces instruments ou chanteurs (euses) de façon à ce qu’ils sonnent. Une des difficultés auxquelles l'arrangeur est confronté, sera d’assembler avec goût les différents pupitres et d’en doser les interventions, afin que tout le monde ne joue pas tout le temps. Il conviendra donc de considérer le style, le climat, le choix des timbres, le ou les schémas harmoniques.
- In musica l'arrangiamento è il lavoro di organizzazione strumentale e strutturale di una data composizione (che può essere costituita da un semplice tema accompagnato da una sequenza di accordi, o da un brano già arrangiato), allo scopo che essa suoni secondo la forma musicale desiderata. Il processo di arrangiamento parte, generalmente, dalla scelta del genere musicale in cui si vuole arrangiare il pezzo. Il processo può includere, al suo interno: la riarmonizzazione, qualora la sequenza di accordi di partenza sia non corrispondente allo stile musicale di arrivo; lo sviluppo di una struttura complessa (intro e giri di intro, numero di chorus o strofe o ritornelli, giri di soli, sezioni strumentali, finali, etc. ) la scelta degli strumenti da utilizzare. Se l'adattamento musicale non provvede all'aggiunta o sottrazione di nuovo materiale musicale rispetto alla forma di partenza, sarà più corretto parlare di trascrizione. Un arrangiamento soddisfacente deve: fare in modo che gli strumenti non si accavallino in un determinato intervallo di frequenze troppo stretto; essere abbastanza "trasparente" affinché ogni frase musicale sia sufficientemente intellegibile; fare in modo che non tutti gli strumenti suonino per l'intera estensione del brano.
- 編曲（へんきょく、arrangement）とは、既存の楽曲において主旋律をそのままに、それ以外の部分に手を加えて、楽曲に幅を持たせる作業の事である。主旋律に手を加える場合は、変奏と呼ぶ。英語表記では「arrangement」「transcription」の2つが用いられるが、「arrangement」の場合は主に、演奏（あるいは音源化）の際に、本来の楽曲のイメージとは異なるイメージを喚起させる目的による改題、編曲を指す。 編曲の作業は往々にして技術的なものだが、編曲者（アレンジャー）の創造的な試みが許されている場であり、時には意外な曲のリバイバルにつながることがある。『展覧会の絵』などはその一例である。
- Een arrangement is een bewerking van een bestaand stuk muziek of compositie voor een andere bezetting, een bepaalde stijl of een bepaalde gelegenheid. De melodielijn ligt nagenoeg vast waarbij een arrangeur nieuwe partijen schrijft met invulling, tweede en verdere stemmen. Hierbij worden ook regelmatig veranderingen in bijvoorbeeld tempi en dynamiek aangebracht. Ook het omgekeerde komt voor; van een orkestwerk kan een arrangement worden gemaakt voor piano (vaak een klavieruittreksel genoemd), waarbij meestal juist een aantal stemmen 'verloren' gaan.
- Aranżacja - rozpisanie utworu muzycznego na poszczególne instrumenty. Jest pojęciem spokrewnionym z transkrypcją lub instrumentacją, jednakże jej ideałem jest dążenie do twórczych zmian w stosunku do pierwowzoru. Przearanżowanie - zmiana charakteru, stylu muzycznego danego utworu.
- Arranjo, em música, é a preparação de uma composição musical para a execução por um grupo específico de vozes ou instrumentos musicais. Isso consiste basicamente em reescrever o material pré-existente para que fique em forma diferente das execuções anteriores ou para tornar a música mais atraente para o público e usar técnicas de rítmica, harmonia e contraponto para reorganizar a estrutura da peça de acordo com os recursos disponíveis, tais como a instrumentação e a habilidade dos músicos. O arranjo pode ser uma expansão, quando uma música para poucos instrumentos será executada por um grupo musical maior como uma orquestra ou grupo coral. Pode também ser uma redução, como quando uma música para orquestra é reduzida para ser tocada por um conjunto menor ou mesmo por um instrumento solista. O músico responsável por esta atividade é chamado arranjador. Muitos compositores fazem os arranjos de suas próprias canções, mas em muitos casos, o arranjador é um músico especializado e experiente. Atualmente as atividades do arranjador muitas vezes se confundem com as do produtor musical. Alguns acreditam que arranjo pode ser entendido como uma tranformação feita em uma música de modo a torná-la mais agradável e bela. Esta opinião não é compartilhada por todos os músicos, uma vez que um arranjo pode ser feito com diversos objetivos estéticos e os conceitos de belo ou agradável não podem ser objetivamente definidos. Em alguns casos, o arranjo pode ser usado para deliberadamente criar um contraste, não necessariamente mais belo, com a versão original. Em outros casos, como nas trilhas sonoras de alguns filmes, é comum a utilização da música para criar desconforto na audiência, em cenas de suspense ou terror, entre outras.
- Аранжировщик музыки — музыкант, обладающий композиторскими навыками, который обрамляет мелодию в музыкальную фактуру. Взяв за основу одно-двух голосную мелодию созданную композитором, аранжировщик сочиняет партии ударных, баса, гитар, клавишных, струнных, духовых, а также партии вокального сопровождения (вокальной группы, хора) в соответствии с поставленной музыкальной задачей. Эти партии заносятся в партитуру, в вертикальном порядке соответственно горизонтальной линии ритма. От музыкального вкуса и таланта аранжировщика целиком зависит стилевое направление и убедительность звучания музыкального произведения. Многие композиторы самостоятельно аранжируют свои произведения с целью как можно точнее реализовать задуманную идею.
- Arrangering är en något oklar term för bearbetning eller strukturering av musik. Ofta menas en tolkning i noterad form av något befintligt material, ett arrangemang, ofta förkortat arr. Förkortningen har även ombildats som verb: att arrangera musik kallas i dagligt tal för att arra.
- Аранжува́ння (фр. arrangement — порядок, улаштування) — 1. Перекладення, пристосування музичного твору, написаного для певного інструмента, для виконання його в іншому складі інструментів (голосів). Наприклад, Пасакалія В. Косенка для фортепіано в перекладенні для баяна, тощо. 2. Обробка мелодії для виконання на музичному інструменті або для голосу з супроводом. 3. Полегшений виклад музичного твору для виконання на тому самому інструменті. 4. В естрадній музиці — гармонізація та інструментування нової або добре відомої мелодії. 5. У джазі — спосіб закріплення загального задуму ансамблевої і оркестрової інтерпретації і головний носій стильових якостей. 6. Створення композицій, букетів із різних кольорів, рослин як вид мистецтва. Аранжува́льник — фахівець із аранжування.
|
| rdfs:comment
|
- In music, an arrangement is either a rewriting of a piece of existing music with additional new material or a fleshing-out of a compositional sketch, such as a lead sheet. If a musical adaptation does not include new material, it is more accurately termed a transcription or orchestration. The American Federation of Musicians defines arranging as "the art of preparing and adapting an already written composition for presentation in other than its original form.
- In der Musik versteht man unter einem Arrangement die Umsetzung eines gegebenen Musikstücks in eine bestimmte Ausführungsgestalt, insbesondere seine Orchestrierung. Die Umsetzung kann in schriftlicher Form, aber auch in mündlicher Absprache erfolgen.
- Un arranjament és un conjunt de modificacions a què se sotmet una composició musical.
- Un arreglo es la interpretación de una pieza o canción ya existente, normalmente de un promedio. Para calificar como arreglo, tiene que poder distinguirse como una derivación de una pieza que ya existe, y no una pieza original. Por lo general lleva el mismo título que la pieza de la que se deriva, distinguéndose después la identidad del arreglista aunque a veces puede no publicarse.
- Sovitus on musiikkitermi, joka tarkoittaa tietoisesti tehtyjen nuotinnettujen muutosten luomista ennestään olemassa olevista sävellyksistä. Sovituksessa sävellyksen kokonaishahmoon ei kuitenkaan kajota. Sovituksiksi ei katsota kuulonvaraisesti periytyneiden sävellysten, kuten kansanmusiikin, versioita, improvisoituja koristeita tai kadensseja, jotka voivat varioida esityksestä toiseen.
- En musique, l’arrangement est une activité annexe à la composition musicale, en tant qu'agrémentation d'un thème donné par l'utilisation d'une instrumentation plus étendue — orchestration — ou d'un réaménagement d'un morceau original dans un autre cadre. Un arrangeur est le nom de la personne spécialisée dans la création d'arrangements. Dans la plupart des cas, un compositeur "classique" est aussi son propre arrangeur.
- In musica l'arrangiamento è il lavoro di organizzazione strumentale e strutturale di una data composizione (che può essere costituita da un semplice tema accompagnato da una sequenza di accordi, o da un brano già arrangiato), allo scopo che essa suoni secondo la forma musicale desiderata. Il processo di arrangiamento parte, generalmente, dalla scelta del genere musicale in cui si vuole arrangiare il pezzo.
- Een arrangement is een bewerking van een bestaand stuk muziek of compositie voor een andere bezetting, een bepaalde stijl of een bepaalde gelegenheid. De melodielijn ligt nagenoeg vast waarbij een arrangeur nieuwe partijen schrijft met invulling, tweede en verdere stemmen. Hierbij worden ook regelmatig veranderingen in bijvoorbeeld tempi en dynamiek aangebracht.
- Aranżacja - rozpisanie utworu muzycznego na poszczególne instrumenty. Jest pojęciem spokrewnionym z transkrypcją lub instrumentacją, jednakże jej ideałem jest dążenie do twórczych zmian w stosunku do pierwowzoru. Przearanżowanie - zmiana charakteru, stylu muzycznego danego utworu.
- Arranjo, em música, é a preparação de uma composição musical para a execução por um grupo específico de vozes ou instrumentos musicais.
- Аранжировщик музыки — музыкант, обладающий композиторскими навыками, который обрамляет мелодию в музыкальную фактуру.
- Arrangering är en något oklar term för bearbetning eller strukturering av musik. Ofta menas en tolkning i noterad form av något befintligt material, ett arrangemang, ofta förkortat arr. Förkortningen har även ombildats som verb: att arrangera musik kallas i dagligt tal för att arra.
- Аранжува́ння (фр. arrangement — порядок, улаштування) — 1. Перекладення, пристосування музичного твору, написаного для певного інструмента, для виконання його в іншому складі інструментів (голосів). Наприклад, Пасакалія В. Косенка для фортепіано в перекладенні для баяна, тощо. 2.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
