| dbpprop:abstract
|
- Ardashir I, founder of the Sassanid dynasty, was ruler of Istakhr (206-241), subsequently Persia (208-241), and finally "King of Kings of Iran" (226-241). The dynasty Ardashir founded would rule for four centuries until overthrown by the Rashidun Caliphate in 651. Ardashir (Arđaxšēr from Middle Persian and Parthian Artaxšaθra, Pahlavi ʼrthštr, "Who has the Divine Order as his Kingdom") is also known as Ardashīr-i Pāpagān "Ardashir, son of Pāpağ", and other variants of his name include Latinized Artaxares and Artaxerxes.
- Ardaschir I. war der Begründer des Sassanidenreichs (224–651). Er stürzte die bis dahin in Iran herrschende Dynastie der Arsakiden und betrieb eine recht erfolgreiche Expansionspolitik.
- Ardashir I, del grec Artaxerxes, fou el primer Shahansha (Rei de reis) de la dinastia sassànida, i rei de reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia fins a l'any 240. Segons Tabari va néixer a Tiruda al districte de Kir i subdistricte d'Estakr, net de Sassan o Sasan que va donar nom a la dinastia; aquest Sassan es descrit com a guardià del foc del temple d'Anahita a Estakr mentre la seva avia Rambehest es assenyalada com a descendent d'una família de prínceps anomenada Nazrangi. El seu pare es deia Papak o Babag i es assenyalat com a successor de Sassan en "el govern del poble"; altres versions fan a Papak un rei local que va donar la seva filla en matrimoni a Sassan quan va saber que era descendent dels aquemènides; Sasan i la filla de Papak van tenir un fill de nom Ardashir. Encara d'altres versions assenyalen a Sasan (o Sassan) com un pastor i així l'assenyalava segles després Bahram VI (hi ha alguna altra referència a l'humil origen de Sasan). Segons Tabari, Papak va obtenir permís de Gozhir, el rei d'Estakr, per deixar a cura de Tiri, comandant del castell de Darabgerd al seu fill Ardashir; Tiri va morir i el va substituir Ardashir que va esdevenir insolent i desafiant; va començar a expandir-se matant a diversos prínceps locals i fins i tot va demanar al seu pare d'enderrocar a Gozhir; Papak li va fer cas i després del rebuig del rei part de proclamar al seu fill Sapor com a rei d'Estakr, es va revoltar. Papak es va estendre per Fars i va dominar Estakr, regne que va proclamar independent de l'imperi Part (vers 205 o 206). El rei Vologès V de Pàrtia va tenir conflictes amb els romans per la possessió de Mesopotàmia i havia dirigit la seva atenció cap a la part occidental, donant facilitat per les revoltes al sud de l'Imperi. Papak va tenir el suport en la seva revolta tant del fill Ardashir com del fill Sapor; aquest darrer va tenir el títol reial en vida del pare, segons les monedes, però mort Papak, fou Ardashir el que va assolir el poder suprem, vers el 208. El 224 Ardashir dominava Persis, Elimais i Kirman, i nombrosos reietons o prínceps locals vassalls dels parts se li havien sotmès. Ardashir reclamava el poder de tot l'Iran i es va enfrontar decisivament amb els parts a la batalla d'Hormazan a Mèdia el 28 d'abril del 224. Al mateix camp de batalla va assolir el títol de Shahanshah (Rei de reis) i va iniciar cronològicament una nova era (el calendari sassànida anterior marcava un any que anava del 27 de setembre del 223 al 25 de setembre del 224). El 226 fou coronat solemnement a Ctesifont quan va passar per la ciutat en direcció al nord per dominar o annexar altres territoris parts. En la campanya del nord-oest Ardashir no va aconseguir conquerir Hatra (vers 226-227) i també fou rebutjat pels arsàcides d'Armènia (227-228); en canvi va poder dominar la part oriental de l'Imperi i obtenir la submissió de nombrosos vassalls, magnats locals i famílies nobles. Es creu que els kushana i el país de Turan (país dels turcs) van retre homenatge a Ardashir, i que va dominar Merw i probablement tota Coràsmia. Al sud van conquerir la costa nord d'Aràbia fins a Bahrein; a l'oest la frontera amb Roma es va mantenir estable com amb els parts. Ardashir va encaminar la seva política a l'eliminació dels regnes vassalls i dels poders locals o tribals i l'organització d'un estat centralitzat i burocratitzat. El 230 els sassànides van envair l'alta Mesopotàmia, i van assetjar Nisibis una de les principals fortaleses del territori però foren rebutjats. Atacs sassànides van arribar fins a Síria i Capadòcia. Alexandre Sever va decidir atacar personalment als sassànides; va reunir tropes a les que va incorporar veterans de les legions del Danubi i va establir el seu quarter general a Antioquia i sembla que va fer un intent poc profitós el hivern del 231 al 232 d'arreglar el conflicte per mitjans diplomàtics; l'expedició va començar després de sufocar un motí. Les primeres victòries romanes foren compensades per posteriors derrotes; també els perses van patir serioses baixes. En general, i donada la manca de referències perses a aquesta guerra, s'ha de suposar que més aviat fou favorable a Roma, però segons els historiadors romans les fronteres no es van alterar; Alexandre Sever va celebrar un triomf quan va tornar a Roma. No es va signar formalment cap tractat però el 233 no hi van haver atacs sassànides. La fortalesa d'Hatra, que dominava un país a l'entorn, i que gaudia d'autonomia sota els parts, es va sotmetre als romans perquè el centralisme de l'estat sassànida la posava en perill. Després de la mort de Alexandre el 235, Ardashir es va veure encoratjat per reprendre els atacs contra territori romà. El 237-238 foren capturades Carrhae i Nisibis; l'abril del 239 va fer un important atac a Dura; i en algun moment també fou atacada Hatra que hauria resistit un llarg setge fins que fou ocupada entre l'abril i el setembre del 240. Els sassànides la van convertir en la base principal a Mesopotàmia; segurament la seva caiguda va provocar la guerra que va dirigir Gordià III. El 12 d'abril del 240 el fill d'Ardashir, Sapor I, encara viu el pare, fou coronat rei; Ardashir va morir vers el febrer del 242, però Sapor I es pot considerar únic rei des del 240. El regne sassànida en temps d'Ardashir tenia quatre grans regnes autònoms, tres regnes vassalls (Makuran, Turestan i Kushanshahr) i nombroses províncies (equivalents a les antigues satrapies); alguns territoris eren administrats per caps locals o famílies nobles; en canvi les terres reials depenien directament del rei; els petits reietons locals van disminuir però encara en van restar molts. En el seu regnat el zoroastrisme va tenir el suport oficial. Ardashir era membre d'aquesta religió. El rei es declara "adorador de Mazda" i "descendent dels deus". Les altres religions que havien gaudit d'ampla tolerància sota els parts, van perdre part de les seves facilitats; els jueus van perdre la seva jurisdicció religiosa i legal; però els cristians no devien ser maltractats ja que el seu nombre va pujar durant el segle III. Mani mai va actuar sota Ardashir. El càrrecs de la cort eren: els reis hereditaris dels quatre regnes: Sadaraf o Satarop d'Aprenak, Ardashir de Merw, Ardashir de Kirman i Ardashir de Sakastan (els saces del país també anomenat Sagestan); seguien tres reines: Denak (avia d'Ardashir I), Rodak (mare del rei) i Denak (esposa del rei); el virrei (bidaxs), el primer ministre o potser comandant de la guàrdia (hazaruft) Papak i cinc caps de grans famílies: Dehen dels Waraz, Sasan dels Suren, Sasan dels senyors d'Andigan, Peroz dels Karen i Gok també dels Karen; Apursam o Abarsam tenia unes funcions no establertes, potser conseller. Al darrere seguien quinze dignataris més incloent el spahbed (cap de l'exèrcit) i el dibiruft (canceller); altres dignataris eren el aywenbed (mestre de cerimònies), els framadar (secretaris), i els herbads, mobads i mogs (que tenien funcions religioses). Se li atribueix la fundació o refundació de les ciutat de Ardashir-Korra, Ram-Ardashir, Rev-Ardashir (Rishahr), Hormozd-Ardashir (Suq al-Ahwaz), Veh-Ardashir (prop de Ctesifont), Astarabad-Ardashir (Kar-e Meysan), Ps-Ardashir (costa d'Aràbia), Nud-Ardashir. Importants relleus a la muntanya corresponents a aquest regnat són: el relleu del pont a Firuzabad; el relleu del combat a cavall de Firuzabad (que reflexa la victòria d'Ardashir sobre el rei Artaban V de Pàrtia); el relleu de la investidura a Naqs-e Rajab; el relleu de la investidura a Naqs-e Rostam; i el relleu de Salmas (investidura de dos governadors armenis).
- Ardašír I. byl perský král, který v letech 224 – 228 vyvrátil parthskou říši Arsakovců a na jejích troskách založil nový státní útvar – říši sásánovskou neboli novoperskou. Ardašírovým otcem byl Pápak, pozdější král ve Stachru, dědem pravděpodobně Sásán, velekněz bohyně Anáhity ve Stachru. Ardašír měl četné bratry, z nichž jmenovitě známe pouze Šápúra, krále stachrského.
- Ardacher o Ardashir I, fue el fundador del Imperio Sasánida, y rey de Persia desde 226 hasta su muerte. Hijo de Pabhag y nieto de Sasán, heredó de ellos el reino de Parsa en 208. Atacado por el rey de reyes Artabán IV, obtuvo la victoria sobre éste, tras lo cual se hizo proclamar rey de reyes. Extendió en poco tiempo su Imperio, derrotando a los partos en Hormizdagan y ocupando la capital, Ctesifonte. En 228 logró destruir el Imperio Parto, que había ocupado la región desde hacía cuatrocientos años. Proclamó el zoroastrismo religión oficial del estado. Con Ardacher I, que descendía según la tradición de los reyes Ciro y Darío I el Grande, comienza el reinado de los sasánidas en Persia. Empezó a crear un Imperio que ocupó las tierras que pertenecieron a la antigua Persia de los aqueménidas al este del río Éufrates, cuya gloria pretendía recuperar. Al final de su reinado reinició la guerra contra Roma que tan fatales consecuencias le traería a Sapor, su hijo y sucesor.
- Ardašir I, tunnetaan myös nimillä Ardašīr-i Pāpagān (Ardašir, Pāpağin poika) ja Artakserkses, oli Persian hallitsija vuodet 226–241 ja sassanidien dynastian perustaja. Ardašir oli Istakhrissa pääkaupunkiaan pitäneen vasallivaltion kuninkaan Pāpağin poika. Tämän kuoltua valtaistuimelle astui vanhin poika Šapur, joka kuitenkin sai myöhemmin surmansa Ardaširin kapinoitua häntä vastaan. Ardašir nousi valtaan vuonna 208. Hän käytti hyväkseen Parthian sekasortoisen tilan ja valloitti viereisen Kermanin provinssin ja Persianlahden rantamaita. Vuonna 224 Ardašir sai ratkaisevan voiton parthialaisista Hormizdaganissa tappaen samalla kuningas Artabanus IV:nnen. Tämän jälkeen Ardašir marssia Parthian pääkaupunkiin Ctesiphoniin ja kruunautti itsensä kuninkaaksi. Ardašir perusti näin voimakkaan sassanidien dynastian Persiaan. Ardašir yhdisti jälleen Persian ja valloitti takaisin monia itäisiä alueita. Hän sai myös Rooman keisarin Severus Alexanderin hyökkäämään Persian kimppuun lähestyttyyään alueita Mesopotamiassa, Armeniassa ja Kappadokiassa. Vuonna 232 käytiin taistelu, jossa kumpikin osapuoli kärsi suuria tappioita. Zarathustralaisuudesta tehtiin valtionuskonto Ardaširin aikana. Ardaširin hallintoajasta on muistona monia kalliokaiverruksia. Hänen kuolemansa jälkeen Persian hallitsijaksi tuli hänen poika Sapor I.
- Ardachîr I ou Ardashir (ou Ardéchir, Ardachêr, Ardachès, Artahshatr en vieux perse, Artaxerxès ou Artaxerce en grec ou en latin) fut le fondateur de la dynastie perse des Sassanides qui domina le Moyen-Orient à l'est de l'Euphrate du III au VII siècle. Ardashir régna de 224 à 241.
- Fájl:Coin01. jpg I. Ardasír ezüstérméje, a hátulján tűzoltár. I. Ardasír, az Újperzsa Birodalom, vagy Szászánida Birodalom alapítója volt, aki először Istakr uralkodója volt, majd Perzsia ura, „a királyok királya”, miután legyőzte a Párthus Birodalom utolsó királyát, V. Artabanoszt. I. Ardasír ismert Ardasír-i-Papagan („Ardasír, Papag fia”), illetve a latinizált Artaxaresz, Artaxerxész neveken is. Dinasztiája négy évszázadon keresztül uralkodott, amíg 651-ben megdöntötte a Rásidún kalifátus.
- Ardashir fu Shahanshah dal 224 al 241.
- アルダシール1世（Ardashīr, ? - 241年?）は、サーサーン朝ペルシア帝国の初代君主（シャーハーン・シャー Šāhān-šāh, 在位：226年 - 240年、生前に譲位）。アルデシール1世とも。サーサーンの孫に当たる。中期ペルシア語ではアルダフシール（'lthšyl / Ardaχšīr）と言い、アラビア語、近世ペルシア語資料では اردشيرArdashīr と表記された。後世のペルシア語文献では اردشير بابكان Ardashīr-i Bābakān と呼ばれているが、これは中期ペルシア語で「パーパグの（子）アルダフシール」を意味する Ardaχšīr Pāpagān の近世ペルシア語形である。 通常、アルダシール1世が初代君主として扱われるが、サーサーン朝自体はパーパグのエスタフル起義が王朝の始まりと捉え、開祖をパーパグと考えていた可能性が高いことには注意が必要である。
- Ardashir I (Arđaxšēr "Hij die de Goddelijke Orde als zijn koninkrijk heeft") was de eerste koning der koningen van de Sassaniden van 226-241. Andere varianten van zijn naam zijn Artaxares, Artashastra en Artakhshathra. Hij was de zoon van Pāpağ en waarschijnlijk in 180 geboren in Tirdeh in Persis. Zijn moeder was prinses Rodak van de Shabankareh stam, mogelijk van Koerdische komaf. Het is niet helemaal duidelijk of Pāpağ de zoon van Sassan was, maar ze waren hoogstwaarschijnlijk wel allebei uit een oud geslacht van priesters van de tempel van de godin Anahita. Er is een aanwijzing dat Sassan afstamde van de Achaemeniden, maar dit kan latere propaganda zijn om de heerschappij van de naar hem genoemde Sassaniden een grotere legitimiteit te geven.
- Ardasjir I (tidlig mellompersisk Arđaxšēr «Som har den guddommelige ordre som sitt kongedømme»), også kjent som Ardashīr-i Pāpagān Ardashir, «sønn av Pāpağ» og som Artaxerxes, var hersker av Persia og grunnleggeren av sasanide-dynastiet. Andre varianter av hans navn er Artaxares, Artashastra og Artakhshathra.
- Ardaszir I - władca Persji założyciel dynastii Sasanidów. W 224 r. w bitwie pod Hormizdeganem pokonał ostatniego króla Partów - Artabana V i tym samym zakończył epokę panowania Arsacydów w Persji. W 226 r. zajął Ktezyfont i ogłosił się Szachinszachem "Wielkim Królem, Królem Królów". W ciągu kilku następnych lat usunął z Persji opozycję wewnętrzną - zwolenników Partów - i rozpoczął suwerenne rządy nad imperium. W 230 zajął miasto Nisibis należące w tym czasie do Cesarstwa Rzymskiego i następnie podjął dalszą ekspansję w głąb Syrii. Wyprawa ta została zatrzymana jednak przez skuteczny kontratak Rzymian. Po tym wydarzeniu sędziwy król przekazał tron swemu synowi Szapurowi I.
- Ardacher I (cujo nome deriva do médio persa Arđaxšēr, "o que tem a Ordem Divina como seu reino"), também conhecido como Artaxerxes, foi um rei da Pérsia e fundador da dinastia sassânida. Reinou de 224 a 241. Ardacher descendia de uma linhagem de sacerdotes zoroastrianos que governava a província de Pars (berço do Império Persa, corresponde hoje à província de Fars). Seu avô paterno foi Sassan, o grande sacerdote do Templo de Anahita; historiadores posteriores dariam à dinastia reinante da Pérsia a designação sassânida. O pai de Ardacher, Papag, depôs o rei de Pars e assumiu o trono. O próprio Ardacher subiu ao poder em Pars em 208, após rebelar-se contra o irmão. A expansão do reino de Pars pelos territórios vizinhos atraiu a atenção de Artabano IV, Grande Rei do Império Parto, suserano de Ardacher. Artabano avançou contra Pars em 224 mas foi morto em batalha, em Hormizdeghan. Ardacher, então, anexou as demais províncias da Pártia. Foi coroado em 226 Xainxá ("Rei dos Reis") da Pérsia, encerrando 400 anos de domínio parto e dando início a quatro séculos de governo sassânida. Ardacher e seus sucessores estabeleceram um vasto Império baseado em Firuzabad, Pars (naquela época conhecida como Gor), que alcançava as fronteiras do antigo Império Aquemênida a leste do rio Eufrates. Sucedeu-o seu filho, Sapor I.
- Арташ́ир Папаќан — первый шаханшах Ирана в 224—241 гг. из династии Сасанидов. Имя «Арташир» (пехл. Artaxšir, Ардашир, Эрдешир) может быть переведено как «праведный лев»; однако на самом деле оно восходит к др. -перс. Artaxšaça, «праведная власть», более привычному нам в его греческой передаче «Артаксеркс». Это же имя в еврейской передаче выглядело как Ahašweroš, (то есть Агасфер, имя героя предания о Вечном Жиде), откуда ошибочно в «Вульгате» и в русском Синодальном переводе Библии рядом с Артаксерксом появляется царь Ахашверош (1 Ездр. 4. 6-7). Все источники, как пехлевийские, так и более поздние арабо- и персоязычные, а тж. византийские и армянские, называют Ардашира потомком Папака (поздн. Бабека), правителя Персии (Парса, поздн. Фарс) и воссоздателем персидской империи, рухнувшей вместе с Ахеменидами, после векового правления македонцев, — Александра и Селевкидов, и парфян Аршакидов. Однако все они разнятся между собою во многом, и их можно распределить по следующим группам.
- Ardashir I Papakan styrde 226-241 (Artaxerxes på grekiska), grundaren av det Sassanidiska riket. Ardashir I är född i satrapin Pars, en del av dåvarande Parther riket. Vid fadern Papaks död tillträdde hans bror tronen för satrapin. Men Ardashir I revolterade och omkullkastade sin border från tronen och övertog själv makten år 208. Detta var början på hans erövringståg som slutade med att han besegrade storkungenkungen Artabanus V och utropade sig själv Šāhānšāh.
- I. Ardeşir (erken dönem Orta Farsça'da Arđaxšēr "İlahi Buyruk'a Krallığıyla sahip olan"), Ardeşīr-i Pāpagān "Pāpağ'ın oğlu Ardeşir" Ardeşiri Babakan, ve Artaxerxes olarak da bilinir. İran İmparatorluğu'nun hükümdarı ve Sasani Hanedanı'nın kurucusudur (226–651). İsmi, Artaxares, Artaşastra ve Artakhşathra olarak da geçer.
- 阿尔达希尔一世 Ardashir I ，或名阿塔泽克西斯 Artaxerxes （？—约240年） 伊朗萨珊王朝的创建者，第一位“众王之王”（约226年—约240年在位）。 阿尔达希尔一世生于伊朗南部法尔斯省的显赫家庭。他的祖父萨珊——王朝得名于此——是阿那希特神庙的祭司，父亲帕帕克是伊斯塔赫尔城的统治者。在举兵建立王朝之前，阿尔达希尔曾是帕提亚（安息）最后一代国王阿尔达班五世的法尔斯总督（约208年起）。 帕提亚在波斯长久以来被认为是一个外来的王朝，在3世纪初它已非常衰弱。阿尔达希尔得到法尔斯省地方世俗与宗教权贵的支持，宣布法尔斯地区独立并起兵讨伐阿尔达班五世。224年，他在今天伊朗的胡齐斯坦省的奥尔米兹达甘平原击败并杀死了阿尔达班五世（也有文献认为此事发生于227年），灭亡了帕提亚帝国。阿尔达希尔一世建立国家，定都于泰西封（约226年）。阿尔达希尔一世确定琐罗亚斯德教为国教。 阿尔达希尔一世时期萨珊王朝的领土主要是统一了波斯地区，但他也不断进行战争，使呼罗珊、锡斯坦、米底和部分亚美尼亚并入波斯。229年和231年，阿尔达希尔一世两次与罗马皇帝亚历山大·塞维鲁作战。阿尔达希尔一世与大亚美尼亚国王库思老一世（大帝）长期交锋，终于在229年迫使其臣服。
|
| rdfs:comment
|
- Ardashir I, founder of the Sassanid dynasty, was ruler of Istakhr (206-241), subsequently Persia (208-241), and finally "King of Kings of Iran" (226-241). The dynasty Ardashir founded would rule for four centuries until overthrown by the Rashidun Caliphate in 651.
- Ardaschir I. war der Begründer des Sassanidenreichs (224–651). Er stürzte die bis dahin in Iran herrschende Dynastie der Arsakiden und betrieb eine recht erfolgreiche Expansionspolitik.
- Ardashir I, del grec Artaxerxes, fou el primer Shahansha (Rei de reis) de la dinastia sassànida, i rei de reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia fins a l'any 240.
- Ardašír I. byl perský král, který v letech 224 – 228 vyvrátil parthskou říši Arsakovců a na jejích troskách založil nový státní útvar – říši sásánovskou neboli novoperskou. Ardašírovým otcem byl Pápak, pozdější král ve Stachru, dědem pravděpodobně Sásán, velekněz bohyně Anáhity ve Stachru. Ardašír měl četné bratry, z nichž jmenovitě známe pouze Šápúra, krále stachrského.
- Ardacher o Ardashir I, fue el fundador del Imperio Sasánida, y rey de Persia desde 226 hasta su muerte. Hijo de Pabhag y nieto de Sasán, heredó de ellos el reino de Parsa en 208. Atacado por el rey de reyes Artabán IV, obtuvo la victoria sobre éste, tras lo cual se hizo proclamar rey de reyes. Extendió en poco tiempo su Imperio, derrotando a los partos en Hormizdagan y ocupando la capital, Ctesifonte.
- Ardašir I, tunnetaan myös nimillä Ardašīr-i Pāpagān (Ardašir, Pāpağin poika) ja Artakserkses, oli Persian hallitsija vuodet 226–241 ja sassanidien dynastian perustaja. Ardašir oli Istakhrissa pääkaupunkiaan pitäneen vasallivaltion kuninkaan Pāpağin poika. Tämän kuoltua valtaistuimelle astui vanhin poika Šapur, joka kuitenkin sai myöhemmin surmansa Ardaširin kapinoitua häntä vastaan. Ardašir nousi valtaan vuonna 208.
- Ardachîr I ou Ardashir (ou Ardéchir, Ardachêr, Ardachès, Artahshatr en vieux perse, Artaxerxès ou Artaxerce en grec ou en latin) fut le fondateur de la dynastie perse des Sassanides qui domina le Moyen-Orient à l'est de l'Euphrate du III au VII siècle. Ardashir régna de 224 à 241.
- Fájl:Coin01. jpg I. Ardasír ezüstérméje, a hátulján tűzoltár. I. Ardasír, az Újperzsa Birodalom, vagy Szászánida Birodalom alapítója volt, aki először Istakr uralkodója volt, majd Perzsia ura, „a királyok királya”, miután legyőzte a Párthus Birodalom utolsó királyát, V. Artabanoszt. I. Ardasír ismert Ardasír-i-Papagan („Ardasír, Papag fia”), illetve a latinizált Artaxaresz, Artaxerxész neveken is.
- Ardashir fu Shahanshah dal 224 al 241.
- Ardashir I (Arđaxšēr "Hij die de Goddelijke Orde als zijn koninkrijk heeft") was de eerste koning der koningen van de Sassaniden van 226-241. Andere varianten van zijn naam zijn Artaxares, Artashastra en Artakhshathra. Hij was de zoon van Pāpağ en waarschijnlijk in 180 geboren in Tirdeh in Persis. Zijn moeder was prinses Rodak van de Shabankareh stam, mogelijk van Koerdische komaf.
- Ardasjir I (tidlig mellompersisk Arđaxšēr «Som har den guddommelige ordre som sitt kongedømme»), også kjent som Ardashīr-i Pāpagān Ardashir, «sønn av Pāpağ» og som Artaxerxes, var hersker av Persia og grunnleggeren av sasanide-dynastiet. Andre varianter av hans navn er Artaxares, Artashastra og Artakhshathra.
- Ardaszir I - władca Persji założyciel dynastii Sasanidów. W 224 r. w bitwie pod Hormizdeganem pokonał ostatniego króla Partów - Artabana V i tym samym zakończył epokę panowania Arsacydów w Persji. W 226 r. zajął Ktezyfont i ogłosił się Szachinszachem "Wielkim Królem, Królem Królów". W ciągu kilku następnych lat usunął z Persji opozycję wewnętrzną - zwolenników Partów - i rozpoczął suwerenne rządy nad imperium.
- Ardacher I (cujo nome deriva do médio persa Arđaxšēr, "o que tem a Ordem Divina como seu reino"), também conhecido como Artaxerxes, foi um rei da Pérsia e fundador da dinastia sassânida. Reinou de 224 a 241. Ardacher descendia de uma linhagem de sacerdotes zoroastrianos que governava a província de Pars (berço do Império Persa, corresponde hoje à província de Fars).
- Арташ́ир Папаќан — первый шаханшах Ирана в 224—241 гг. из династии Сасанидов. Имя «Арташир» (пехл. Artaxšir, Ардашир, Эрдешир) может быть переведено как «праведный лев»; однако на самом деле оно восходит к др. -перс.
- Ardashir I Papakan styrde 226-241 (Artaxerxes på grekiska), grundaren av det Sassanidiska riket. Ardashir I är född i satrapin Pars, en del av dåvarande Parther riket. Vid fadern Papaks död tillträdde hans bror tronen för satrapin. Men Ardashir I revolterade och omkullkastade sin border från tronen och övertog själv makten år 208. Detta var början på hans erövringståg som slutade med att han besegrade storkungenkungen Artabanus V och utropade sig själv Šāhānšāh.
- I. Ardeşir (erken dönem Orta Farsça'da Arđaxšēr "İlahi Buyruk'a Krallığıyla sahip olan"), Ardeşīr-i Pāpagān "Pāpağ'ın oğlu Ardeşir" Ardeşiri Babakan, ve Artaxerxes olarak da bilinir. İran İmparatorluğu'nun hükümdarı ve Sasani Hanedanı'nın kurucusudur (226–651). İsmi, Artaxares, Artaşastra ve Artakhşathra olarak da geçer.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
