| dbpprop:abstract
|
- Àratos o Àrat (Aratus, Ἄρατος) conegut tambe com Àratos de Sició fou cap de la Lliga Aquea. Fill de Cleínies va néixer a Sició el 271 aC. El seu pare va morir a mans dels Abàntides i Àratos fou salvat per la dona d'un oncle, Soso, que el va portar a Argos on es va criar. Als 20 anys, amb ajut d'alguns argius, es va fer amb el poder a Sició deposant al usurpador Nicocles. La ciutat va ingressar ala Lliga Aquea. Aratos va obtenir l'aliança de Ptolemeu III Evergetes I. El 245 aC va ser nomenat general de la Lliga, càrrec que va repetir el 243 aC. En aquesta ocasió va ocupar Corint expulsant als macedonis. Megara, Trozen, Epidaure, Argos, Cleones, i Megalòpolis es van unir a la Lliga. També va derrotar els etolis, que havien fet una expedició de saqueig cap el Peloponès, a Pel·lene. Fou altres vegades general de la Lliga. La força de la lliga va alertar a Etòlia i Esparta que es van aliar. Aratos es va aliar llavors amb Antígon III Dosó de Macedònia, però li va haver de retornar Corint. Ptolemeu d'Egipte es va aliar a Esparta. Després de les batalles de Lycaeum, Megalopolis, i Hecatombaeum, prop de Dyme, en què els aqueus van portar la pitjor part, Aratos va perdre la confiança del poble, i fou deposat per una moció de censura. Esparta va assolir la direcció de la Lliga i va dictar las seves condicions a Grècia. Les guarnicions aquees de Trozen, Epidaure, Argos, Hermione, Pel·lene, Caphyae, Phlios, Pheneos i Corint, refugiades a les ciutadelles, es van haver de rendir. Cleòmenes va assetjar Sició que romania lleial a Aratos; aquest va reunir les seves forces i amb vaixells va passar cap a Eubea i es va presentar des de allí a l'istme de Corint. Cleòmenes III d'Esparta va aixecar el setge de Sició i va anar a defensar Corint, però per un hàbil cop d'estat, Aratos es va apoderar d'Argos on la guarnició espartana va quedar assetjada a la ciutadella. Cleòmenes va haver d'entregar Corint a Antígon III però va arribar massa tard per combatre a Aratos i per la seva part el rei macedoni ja no va haver d' intervenir i es va retirar cap a Mantinea i desprès cap a Macedònia. Aratos va fer elegir a Antígon III com a general de la Lliga i va establir els seus quarters de hivern a Sició i Corint. La batalla final es va lliurar el 222 aC a Sellasia i Antígon III va morir però es va posar fi a l'hegemonia d'Esparta. El nou rei Filip V de Macedònia va voler controlar la Lliga Aquea i fer els seus estats una dependència del regne. Els etolis es van apoderar de Clàrion (Clarium), fortalesa prop de Megalòpolis, des d'eon van fer expedicions de saqueig, fins que la fortalesa fou recuperada per Timoxenos, general de la Lliga. Pel mateix temps els general eolis Dorimac i Escopes (Skopas) feien incursions a Pharae i Patrae i arribaven fins a la frontera de Messènia. Aratos va reunir les seves forces a Megalòpolis i els etolis, considerant les seves forces inferiors, es van disposar a evacuar el país, però llavors Aratos va llicenciar les tropes pensant que la feina ja estava feta i els etolis van tornar i van acampar a Methydrium, quan Aratos només tenia quatre mil soldats. Aratos fou derrotat. Després fou jutjat pel llicenciament de les tropes però en fou absolt. El 218 aC va derrotar els etolis, eleians i lacedemonis . El 217 aC fou nomenat per dissetena vegada general de la Lliga. Va morir el 213 aC segons Plutarc i Polibi pels efectes d'un verí subministrat pel rei Filip V de Macedònia. Va rebre honors de la Lliga. Aratos va escriure un llibre anomenat Comentaris, que foren una historia del seu temps fins el 220 aC.
- Aratos von Sikyon war ein Politiker im hellenistischen Griechenland. Bekannt wurde er als Anführer des Achaiischen Bundes. Aratos war ein Sohn des Politikers Kleinias, einem Gegner des sikyonischen Tyrannen Abantidas, der Kleinias 264 v. Chr. töten ließ. Der junge Aratos ging daraufhin ins Exil, kehrte aber im Jahre 251 v. Chr. zurück und stürzte Nikokles, der mittlerweile dort Tyrann geworden war. In der Folge trat Aratos für die Einigung der Griechen, insbesondere gegen Makedonien, ein und forderte die Stärkung des Achaiischen Bundes, dem Sikyon angehörte. Im Bund erhielt Aratos im Jahre 245 v. Chr. erstmals durch Wahl das auf jeweils ein Jahr befristete Amt des Strategen, das er bis 212 v. Chr. insgesamt sechzehn Mal bekleidete. 243 v. Chr. überfiel er Akrokorinth, die Festung der Stadt Korinth, wo die Makedonen eine starke Garnison stationiert hatten. Korinth schloss sich daraufhin dem Achaiischen Bund an. Zunächst war der Achaiische Bund Gegner des Aitolischen Bundes, gewann diesen aber 238 v. Chr. für eine gemeinsame Politik gegen Demetrios II. von Makedonien. Zwar gelang Aratos so die Vereinigung der meisten Griechen gegen Makedonien, doch unterlag sein Heer 233 v. Chr. in der Schlacht von Phylakia der makedonischen Armee. Als daraufhin auch die Aitolier von der Koalition abfielen, bemühte sich Aratos, die Lage auf diplomatischem Weg zu stabilisieren; so gelang es ihm 229 v. Chr. , Argos und Hermione für den Achaiischen Bund zu gewinnen. Eine neue Bedrohung für den Bund entstand durch die spartanische Expansionspolitik unter dessen König Kleomenes III. Gegen diesen verbündete sich Aratos nun mit dem alten Erzfeind Makedonien unter Antigonos III. Doson, mit dessen Hilfe 222 v. Chr. in der Schlacht bei Sellasia der entscheidende Sieg über Sparta gelang. Während dadurch Makedonien im Süden Griechenlands wieder Fuß fassen konnte, ging die Bedeutung des Achaiischen Bundes zurück, zumal dieser von den Aitoliern 220 v. Chr. bei Kaphies geschlagen wurde. Aratos ging daraufhin an den Hof König Philipps V. von Makedonien, der Aratos im Jahr 213 v. Chr. vergiften ließ.
- Aratus (271 BC - 213 BC) was a statesman of the ancient Greek city-state of Sicyon in the 3rd century BC. He deposed the Sicyon tyrant Nicocles in 251 BC. Aratus was an advocate of Greek unity and brought Sicyon into the Achaean League, which he led to its maximum extent. He was elected strategos numerous times and led the Achaeans against Macedonia, the Aetolians and the Spartans. After the Spartans defeated and nearly destroyed the cities of the Achaean League, he requested Antigonus Doson of Macedonia to help fight against the Aetolians and Spartans. After Antigonus died in 222 BC, Aratus did not get along with Philip V of Macedon, who wanted to make the Achæan League subject to Macedonia. Polybius and Plutarch record that Philip had Aratus poisoned. (Polybius 8.14; Plutarch Aratus 52)
- Arato de Sición fue un tirano de la antigua Grecia. Liberó Sición de la breve tiranía de Nicocles en el 251 a. C. En el 245 a. C. se convirtió en estratego de la Liga Aquea. Arrebató a Antígono Gónatas el Acrocorinto, conquistando la ciudad de Corinto en 243 a. C. , la cual adhirió a la Liga Aquea. También asoció a Mégara. Fue nombrado estratego numerosas veces y liberó al Peloponeso de tiranos, de modo que Argos, Fliunte y Megalópolis, la ciudad más importante de Arcadia, se agregaron a la Liga Aquea. Dirigió la Liga aquea conta los etolios y los espartanos. Tras ser derrotada la Liga aquea por los etolios y destruidas las ciudades de dicha liga, Arato pidió ayuda a Antígono Dosón de Macedonia contra los etolios y los espartanos. Tras la muerte de Antígono en 222 a. C. , y no obtener ayuda de Filipo V de Macedonia, buscó que la Liga Aquea se sometiera a Macedonia. Polibio y Plutarco refieren cómo Filipo envenenó a Arato. En esta misma época los romanos, tras expulsar a los cartagineses de Sicilia en el 224 a. C. , realizaron una serie de expediciones contra los galos cisalpinos hasta el año 218 a. C.
- Aratos en grec ancien Ἄρατος, homme d'État grec.
- Aratosz görög politikus, író Kliniasz, tekintélyes sziküóni polgár fia volt. Apját Abantidasz türannosz megölette, emiatt hét éves korában Argoszba menekült, telve gyűlölettel hazája zsarnokai iránt. Nikoklész zsarnoksága idején sziküóni menekültekkel megdöntötte a türannoszt, s rávette Sziküónt, hogy belépjen az akháj szövetségbe. Ezzel a városra s önmagára vonta Antigonosz Gonatasz makedón király haragját, ugyanis amikor i. e. 245-ben a szövetség vezérévé választották, azon kezdett fáradozni, hogy a peloponnészoszi városokat a szövetségnek megnyerje. E szövetség éle a makedón uralom ellen irányult. Aratosz folyamatos sikereket ért el egészen addig, ameddig a szintén a Peloponnészosz feletti uralomra törő Spártában veszélyes vetélytársra nem akadt. Aratosz szorult helyzetében a makedónokat hívta segítségül, akik megverték a spártaiakat, s helyreállították a szövetség tekintélyét, ám már makedón befolyás alatt. Aratoszt végül V. Philipposz makedón uralkodó megmérgeztette. A sziküóniak Korinthoszban oszlopot állítottak emlékére, feljegyzéseit felhasználta Polübiosz és Plutarkhosz is. Ránk csupán töredékei maradtak.
- Arato di Sicione fu uno strategos greco, sia inteso come comandante militare sia come guida politica. Scacciò il tiranno Nicocle che deteneva il potere nella sua città natale, appoggiato dai Macedoni. Diresse la Lega achea nel periodo 245-213 a.C. , di cui per 13 volte fu eletto stratega e la portò al suo massimo splendore e che fu l'ultimo sprazzo della Grecia come potenza autonoma. Nel 243 Arato aveva liberato Corinto, mentre nel 229 era riuscito a scacciare la guarnigione macedone da Atene. Nel 222, alleato con i Macedoni, sconfisse gli Spartani guidati da Cleomene III nella battaglia di Sellasia. Il risultato finale fu però il dominio macedone su tutta la Grecia. Secondo la tradizione Arato fu avvelenato dai sicari di Filippo V di Macedonia, che così eliminò uno dei suoi maggiori avversari. Arato lasciò Memorie autobiografiche. Cicerone in un celebre passo del De officiis tesse le lodi di Arato perché dopo aver liberato la città dalla tirannide, riuscì a conciliare gli interessi degli esuli richiamati in patria con quelli dei cittadini che erano entrati in possesso dei loro beni. Plutarco scrisse la sua vita.
- Aratus (Grieks Ἄρατος / Aratos) van Sikyon was een politicus in hellenistisch Griekenland. Hij werd bekend als strategos van de Achaeïsche Bond. Aratus was een zoon van de politicus Clinias, een tegenstander van de Sikyonische tiran Abantidas, die Clinias in 264 v. Chr. liet doden. De jonge Aratus ging daarop in ballingschap, keerde nochtans in het jaar 251 v. Chr. terug en bracht Nicocles ten val, die daar ondertussen tiran was geworden. Daarop werd Aratus een fervent pleitbezorger voor de vereniging van alle Griekse stadstaten, in het bijzonder gericht tegen Macedonië, en hij bevorderde de versterking van de Achaeïsche Bond, o.m. door de toetreding van Sikyon. Aratos werd vervolgens in 245 v. Chr. strategos van de Achaeïsche Bond. In 243 v. Chr. viel hij de Akrokorinthos aan, waar de Macedoniërs een sterk garnizoen hadden gelegerd. Korinthe sloot zich daarop eveneens bij de Achaeïsche Bond aan. Hoewel de Aetolische Bond oorspronkelijk een felle tegenstander van de Achaeïsche Bond was, wist Aratus hen in 238 v. Chr. te winnen voor een gemeenschappelijk beleid tegenover Demetrius II van Macedonië. Op die manier slaagde Aratus er wel in de meeste Grieken tegen Macedonië op te zetten, maar zijn leger werd in 233 in de slag bij Phylakia verslagen door het Macedonische leger. Toen de Aetolische Bond daarop afvallig werd van de Achaeïsche, trachtte Aratus de situatie op diplomatieke wijze te stabiliseren. Aldus lukte het hem in 229 v. Chr. Argos en Hermione voor de Achaeïsche Bond te winnen. Een nieuwe bedreiging voor de Bond ging toen uit van Sparta, dat onder koning Cleomenes III aan een nieuwe expansiepolitiek was begonnen. Om daartegen in te gaan verenigde Aratus zich nu met oude aartsvijand Macedonië onder Antigonus III Doson, om met diens hulp in 222 v. Chr. in de slag bij Sellasia de beslissende overwinning op Sparta te behalen. Terwijl Macedonië hierdoor in het zuiden van Griekenland opnieuw voet aan grond kreeg, nam de rol van de Achaeïsche Bond af, in het bijzonder na de nederlaag in 220 v. Chr. tegen de Aetolische Bond bij Kaphies. Aratus begaf zich daarop naar het hof van koning Philippus V, die hem echter in 213 v. Chr. laat vergiftigen.
- Aratos z Sykionu - grecki polityk, wieloletni strateg Związku Achajskiego.
- Арат из Сикиона (греч. Аратос) — государственный деятель эпохи эллинизма 271-213 до н. э. . Сын Клиниаса погибшего в политической борьбе в родном городе. Воспитанный в изгнании в Аргосе,Арат возвратился в Сикион и при помощи египетского царя Птолемея II Филадельфа освободил родной город от господства тирана Никоклеса. 253 год до н. э. Восстановив демократический порядок в городе, Арат. присоединил Сикион к Ахейскому союзу, который благодаря его влиянию, приобрел большую силу и значение. С того времени Арат был до своей смерти главным руководителем Ахейского союза, во главе которого он находился в качестве стратега с 245 год до н. э. больше 17 раз. Призванием Антигона Досона в помощь против спартанского царя Клеомена III 223 год до н. э. Арат передал Ахейский союз фактически во власть македонян, чтобы таким образом избавиться от власти спартанцев. Он умер от яда 213 год до н. э. , который ему велел поднести Филипп V Македонский. Арат оставил «Записки», которые ппослужили источником этого времени для Полибия и Плутарха.
|
| rdfs:comment
|
- Àratos o Àrat (Aratus, Ἄρατος) conegut tambe com Àratos de Sició fou cap de la Lliga Aquea. Fill de Cleínies va néixer a Sició el 271 aC. El seu pare va morir a mans dels Abàntides i Àratos fou salvat per la dona d'un oncle, Soso, que el va portar a Argos on es va criar. Als 20 anys, amb ajut d'alguns argius, es va fer amb el poder a Sició deposant al usurpador Nicocles. La ciutat va ingressar ala Lliga Aquea. Aratos va obtenir l'aliança de Ptolemeu III Evergetes I.
- Aratos von Sikyon war ein Politiker im hellenistischen Griechenland. Bekannt wurde er als Anführer des Achaiischen Bundes. Aratos war ein Sohn des Politikers Kleinias, einem Gegner des sikyonischen Tyrannen Abantidas, der Kleinias 264 v. Chr. töten ließ. Der junge Aratos ging daraufhin ins Exil, kehrte aber im Jahre 251 v. Chr. zurück und stürzte Nikokles, der mittlerweile dort Tyrann geworden war.
- Aratus (271 BC - 213 BC) was a statesman of the ancient Greek city-state of Sicyon in the 3rd century BC. He deposed the Sicyon tyrant Nicocles in 251 BC. Aratus was an advocate of Greek unity and brought Sicyon into the Achaean League, which he led to its maximum extent. He was elected strategos numerous times and led the Achaeans against Macedonia, the Aetolians and the Spartans.
- Arato de Sición fue un tirano de la antigua Grecia. Liberó Sición de la breve tiranía de Nicocles en el 251 a. C. En el 245 a. C. se convirtió en estratego de la Liga Aquea. Arrebató a Antígono Gónatas el Acrocorinto, conquistando la ciudad de Corinto en 243 a. C. , la cual adhirió a la Liga Aquea. También asoció a Mégara.
- Aratos en grec ancien Ἄρατος, homme d'État grec.
- Aratosz görög politikus, író Kliniasz, tekintélyes sziküóni polgár fia volt. Apját Abantidasz türannosz megölette, emiatt hét éves korában Argoszba menekült, telve gyűlölettel hazája zsarnokai iránt. Nikoklész zsarnoksága idején sziküóni menekültekkel megdöntötte a türannoszt, s rávette Sziküónt, hogy belépjen az akháj szövetségbe. Ezzel a városra s önmagára vonta Antigonosz Gonatasz makedón király haragját, ugyanis amikor i. e.
- Arato di Sicione fu uno strategos greco, sia inteso come comandante militare sia come guida politica. Scacciò il tiranno Nicocle che deteneva il potere nella sua città natale, appoggiato dai Macedoni. Diresse la Lega achea nel periodo 245-213 a.C. , di cui per 13 volte fu eletto stratega e la portò al suo massimo splendore e che fu l'ultimo sprazzo della Grecia come potenza autonoma.
- Aratus (Grieks Ἄρατος / Aratos) van Sikyon was een politicus in hellenistisch Griekenland. Hij werd bekend als strategos van de Achaeïsche Bond. Aratus was een zoon van de politicus Clinias, een tegenstander van de Sikyonische tiran Abantidas, die Clinias in 264 v. Chr. liet doden. De jonge Aratus ging daarop in ballingschap, keerde nochtans in het jaar 251 v. Chr. terug en bracht Nicocles ten val, die daar ondertussen tiran was geworden.
- Aratos z Sykionu - grecki polityk, wieloletni strateg Związku Achajskiego.
- Арат из Сикиона (греч. Аратос) — государственный деятель эпохи эллинизма 271-213 до н. э. . Сын Клиниаса погибшего в политической борьбе в родном городе.
|