| dbpprop:abstract
|
- Antiochus IV Epiphanes (born c. 215 BC; died 164 BC) ruled the Seleucid Empire from 175 BC until his death in 164 BC. He was a son of King Antiochus III the Great and the brother of Seleucus IV Philopator. His original name was Mithridates; he assumed the name Antiochus after he assumed the throne. Notable events during the reign of Antiochus IV include his near-conquest of Egypt, which led to a confrontation that became an origin of the metaphorical phrase, "line in the sand", and the rebellion of the Jewish Maccabees. He assumed divine epithets, which no other Hellenistic king had done, such as Theos Epiphanes and after his defeat of Egypt, Nikephoros . But his often eccentric behavior, capricious actions and even insanity led some of his contemporaries to call him Epimanes ("The Mad One"), a word play off of his title Epiphanes.
- Antiochos IV. Epiphanes war ein König aus der Dynastie der Seleukiden. Laut Diodor galt Antiochos als mächtigster König seiner Zeit. Nach der Schlacht bei Magnesia (189 v. Chr. ), in der sein Vater Antiochos III. von den Römern besiegt worden war, lebte er 14 Jahre lang als Geisel in Rom, bevor er mit Zustimmung des römischen Senats König wurde (Regierungszeit 175–164 v. Chr.). 169/168 v. Chr. war er in den Sechsten Syrischen Krieg gegen Ägypten verwickelt, in dem er die beiden ägyptischen Könige Ptolemaios VI. und Ptolemaios VIII. besiegte. Sein Sieg hatte jedoch keinen dauerhaften Erfolg, da ein römischer Gesandter Antiochos am so genannten „Tag von Eleusis“ ultimativ und auf eine demütigende Art und Weise zum Rückzug aufforderte. Da Antiochos ein Eingreifen Roms befürchten musste, ging er darauf ein. Er nahm Jerusalem ein und versuchte das Land zwangsweise zu hellenisieren, indem er den Jahwekult verbieten ließ. Durch Plünderung des Tempelschatzes in Jerusalem provozierte er den jüdischen Unabhängigkeitskampf, bei dem sich die Juden unter der Führung des Priesters Mattathias († 166 v. Chr. ) und seiner Söhne, der Makkabäer, 167 – 160 v. Chr. erhoben und Antiochos aus Jerusalem vertrieben. Antiochos IV wird in der Bibel (Daniel 7,8), in dem apokalyptischen Bild von den vier Tieren, allegorisch als das "kleine Horn" bezeichnet. Antiochos zog dann in die Elymais, wo er einen Tempel plündern wollte, um an das Tempelvermögen zu kommen. Er scheiterte jedoch an dem Widerstand der Einheimischen und starb auf dem Rückzug.
- Antíoc IV Epifanes, en grec Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre fou rei selèucida del 174 aC al 163 aC. El seu nom original fou Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc al pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Philopator. Des el 188 aC fou hostatge a Roma i justament el 175 aC fou bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri. Amb ajut de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc del absent Demetri. El 170 aC Egipte va reclamar la retrocessió de Celesíria i preventivament Antíoc IV va fer una campanya contra Egipte, país que va ocupar menys Alexandria. Ptolomeu VI Filomètor fou fet presoner però fou deixat com a rei vassall per no alarmar als romans, però a Alexandria fou proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolomeu VII Evergetes i quant Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem, on havia crescut el descontent perquè el rei havia imposat la religió grega i el uniformisme après dels seus anys d'hostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jason (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar a molts jueus i d'altres foren venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornat a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb Gaius Popilius Laenas, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra i Antíoc va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quant un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir al 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quant ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament als selèucides. Vegeu Macabeus. El 166 aC Antíoc IV va atacar al rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar però nomes li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolomeu, Nicànor i Gorgies, però aquest exercit fou desfet en un atac sorpresa quant estava acampat prop d'Emaus al oest de Jerusalem. Un nou exercit encara mes gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) fou enviat l'any següent i també fou derrotat quant acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el ben nascut) sota regència del general Lísies. Baccasis de Mèdia i Ptolomeu de Commagena es van fer independents.
- Antiochos IV. Epifanés započal s velmi pečlivou helenizací celé Seleukovské říše. Když v roce 167 př. n. l. vstoupil se svou armádou do Jeruzaléma, zakázal židům jejich aktivity, tedy zamezil vykonávání kultovních úkonů v Chrámu, zakázal šabat, obřízky, a další a židé se museli účastnit obřadů pro helénské bohy. Poslední kapkou pro židy bylo, když Antiochos IV. umístil do Jeruzalémského chrámu sochu Dia. Bylo to někdy v letech 165 - 161 př. n. l. , kdy Matitjáš Makabejský ve městečku Modein spolu se svými kumpány vyhnal řeckou posádku a tím začlo Makabejské povstání. Jeho hlavním organizátorem byl židovský kněžský rod. O povstání Makabejských podávají zprávu První a Druhá kniha Makabejská.
- Antíoco IV Epífanes fue rey de Siria de la dinastía Seléucida desde c. 175 a. C.-164 a. C. Era hijo de Antíoco III Megas y hermano de Seleuco IV Filopátor. Originalmente fue llamado Mitrídates, pero adoptó el nombre de Antíoco tras su ascensión al trono (o quizás tras la muerte de su hermano mayor, también Antíoco). Subió al trono tras la muerte de su hermano Seleuco IV Filopátor que gobernó durante poco tiempo antes que él, hasta que Heliodoro, tesorero suyo, lo mató por ambición. Había vivido en Roma según los términos de la paz de Apamea, pero acababa de ser intercambiado por el hijo y legítimo heredero de Seleuco IV, el futuro Demetrio I Sóter. Antíoco se aprovechó de la situación, y junto con su otro hermano Antíoco, se proclamó rey con el apoyo de Eumenes II de Pérgamo y el hermano de éste, Atalo I. Su hermano Antíoco sería asesinado pocos años después. Por su enfrentamiento con Ptolomeo VI, que reclamaba Celesiria, atacó e invadió Egipto, conquistando casi todo el país, con la salvedad de la capital, Alejandría. Llegó a capturar al rey, pero para no alarmar a Roma, decidió reponerlo en el trono, aunque como su marioneta. Sin embargo, los alejandrinos habían elegido al hermano de éste, Ptolomeo VIII Evergetes como rey, y tras su marcha decidieron reinar conjuntamente. Esto le obligó a volver a invadir el país, y así en el 168 a. C. conquistó Chipre con su flota. Cerca de Alejandría se encontró con el cónsul romano Cayo Popilio Laenas, que le instó a abandonar Egipto y Chipre. Cuando Antíoco replicó que debía consultarlo con su consejo, Popilio trazó un círculo en la arena rodeándole y le dijo: «píensalo aquí». Viendo que abandonar el círculo sin haber ordenado la retirada era un desafío a Roma decidió ceder con el fin de evitar una guerra. A su regreso, organizó una expedición contra Jerusalén, la cual saqueó cruelmente. Según el Libro de los Macabeos, promulgó varias ordenanzas de tipo religioso: trató de suprimir el culto a Yahveh, prohibió el judaísmo suspendiendo toda clase de manifestación religiosa, mandó que se comieran alimentos considerados impuros y trató de establecer el culto a los dioses griegos. Pero el sacerdote judío Matatías y sus dos hijos llamados Macabeos consiguieron levantar a la población en su contra y lo expulsaron. La fiesta judía de Jánuca conmemora este hecho. Antíoco, en campaña contra el Imperio Parto, envió varios ejércitos sin éxito. Mientras organizaba una expedición punitiva para retomar Israel personalmente, le sobrevino la muerte. Le sucedió su hijo Antíoco V Eupátor. Su reinado fue la última época de fuerza y esplendor para el Imperio Seléucida, que tras su muerte se vio envuelto en devastadoras guerras dinásticas.
- Antiokhos IV Epifanes, alkuperäiseltä nimeltään Mithradates, oli Syyrian Seleukidi-sukuinen hallitsija vuosina 175 - 164 eaa. Rooman ja seleukidien välisen sodan loputtua 188 eaa. Antiokhos joutui Roomaan panttivangiksi. Hänet vapautettiin sen jälkeen kun hänen veljensä Seleukos IV nousi valtaistuimelle. Antiokhos kaappasi vallan Seleukos IV:n kuoltua. Oikea kruununperijä, Seleukoksen poika Demetrios, oli tuohon aikaan roomalaisten panttivankina. Antiokhos julisti itsensä sijaishallitsijaksi Seleukoksen nuoremman pojan holhoojana ja murhautti tämän myöhemmin. Kuudennen syyrialaissodan aikana Antiokhos valloitti Egyptin vuonna 170 eaa. Antiokhos julisti nuoren Ptolemaios VI:n Egyptin kuninkaaksi. Vuonna 168 eaa. Antiokhos joutui vetäytymään Egyptistä roomalaisten painostuksesta. Vuonna 167 eaa. Antiokhoksen sotapäällikkö Eukratides yritti turhaan vallata takaisin Parthian ja Arian jotka parni-heimo oli aikaisemmin vallannut. Hän aloitti myös juutalaisten vainon. Makkabealaisten johdolla juutalaiset nousivat kapinaan seleukidejä vastaan. Niin sanottu Makkabilaiskapinaa käytiin vuosina 166 eaa. - 165 eaa. Antiokhos valtasi Jerusalemin ja hävitti sen temppelin, mutta hävisi sen jälkeen jatkuvasti taisteluja kapinallisille. Antiokhos kuoli valmistellessaan uutta Juudean sotaretkeä. Vuonna 165 eaa. Antiokhos valtasi Armenian pääkaupungin Artaksiaan ja vuonna 164 eaa. hän jatkoi matkaansa Babylonaiaan ja Elamiin. Hän kuoli vuoden 164 eaa. lopulla sen jälkeen kun hän oli epäonnistunut valtaamaan Susan. Häntä seurasi hänen poikansa Antiokhos V joka kuitenkin oli liian nuori hallitsemaan, joten hallitsijaksi tuli Lysias.
- Antiochos IV Épiphane (l'Illustre) est le fils d'Antiochos III le Grand, né vers -215 et gouverne le royaume séleucide de -175 à -163. Il succède, après avoir passé plusieurs années à Rome comme otage, à son frère Séleucos IV, assassiné par son ministre Héliodore qu'il élimine rapidement. C'est un personnage ambigu, bon chef de guerre qui s'empare de l'Égypte et de Chypre en -168 mais qui doit y renoncer sous la pression de l'ambassadeur romain Gaius Popilius Laenas — lequel, alors qu'Antiochos demandait à s'entretenir avec son conseil, traça de sa canne un cercle sur le sol exigeant une réponse immédiate au sénatus-consulte romain —, et qui représente le dernier règne important de la dynastie. C'est surtout sa tentative d'hellénisation forcée, en particulier en Judée, qui entraîne son deuxième surnom d'Épimane (l'Insensé). Il exaspère ses sujets par son intolérance. En -168 il pille et installe un autel du dieu Baal Shamen dans le temple de Jérusalem, détruit les murailles de la ville et, dans un édit de décembre -167, ordonne d'offrir des porcs en holocauste, interdit la circoncision et pourchasse les adversaires de l'hellénisation. Après son départ éclate une révolte des Juifs dirigée par la famille des Macchabées. Les troupes envoyées par Antiochos IV sont successivement battues, le vizir Lysias à Bethsour en -164 obligeant le roi à arrêter la persécution et à amnistier les Juifs qui regagneraient leurs foyers. Juda Macchabée s'empare de Jérusalem, procède à la purification du temple et rend le sanctuaire et l'autel au culte de Yahvé. Dans le même temps, Antiochos IV part pour l'Orient, passant par la Grande-Arménie afin de la faire rentrer dans l'orbite séleucide, puis la Médie. Il tombe malade en -164/-163 et meurt en Perside. Pour certains auteurs chrétiens, il symbolise la figure de l'Antéchrist.
- Fájl:Antiochus IV Epiphanes Morkholm 14. jpg Antiokhosz Epiphanész pénzérméje IV. Antiokhosz Epiphanész ókori hellenisztikus király, a Szeleukida Birodalom nyolcadik uralkodója, III. (Nagy) Antiokhosz és Laodiké nevű feleségénék gyermeke volt. Az Epiphanész („megjelent”; kiváló) mellett pénzérméin a Theosz (Θεóς – isten) melléknév is felbukkan; élete végén jelentkező őrültségére utalva egyes kortársai gúnyosan Epimanésznek (Επιμανής) nevezték.
- アンティオコス4世エピファネス（Antiochos IV Epiphanes、紀元前215年?-紀元前163年）は紀元前2世紀のセレウコス朝シリアの王（在位、紀元前175年-紀元前163年）。プトレマイオス朝を圧倒したことでユダヤを支配下に治めたが、やがてマカバイ戦争を引き起こすことになった。
- Antiochus IV Epiphanes (ἐπιφανής / epiphanès is Grieks voor verschenen), eigenlijke naam Mitrades was van 3 september 175 tot november/december 164 v. Chr. koning van de hellenistische Seleuciden. Hij was de zoon van Antiochus III de Grote en de broer van Seleucus IV Philopator. Het gebied van de Seleuciden besloeg toen een groot gebied van het Midden-Oosten, met als kerngebied het huidige Syrië. Ook Palestina, de Libanon en delen van het huidige Irak maakten deel uit van zijn rijk. Hij voerde van 170 tot 168 strijd tegen de rivaliserende Ptolemaeën in Egypte, die hij bijna wist te verslaan. Ingrijpen van de Romeinen, die met hun vloot naar Alexandrië waren overgestoken, dwong Antiochus echter onverrichter zake terug te keren naar Syrië. In 168 v. Chr. beval hij om het altaar van Baäl Hasjamaïm (het Syrische equivalent van Zeus) op te zetten in de joodse tempel te Jeruzalem. De Joodse priester Mattathias en zijn zoon Judas Makkabeüs leidden de furieuze joden in hun opstand tegen de Seleuciden. Antiochus, woedend over het verzet van de joden, voerde persoonlijk zijn leger aan en liet duizenden joden ombrengen. Voor zijn wreedheid noemden de joden hem al gauw Antiochus Epimanes (grieks voor de gek). Antiochus overleed aan een ziekte tijdens het hoogtepunt van de strijd. Judas sneuvelde in de strijd, maar zijn broer Simon wist, zo'n twee decennia na de dood van Antiochus IV, uiteindelijk onafhankelijkheid voor de Joodse staat te verkrijgen. Hij stichtte de Hasmoneese dynastie, die tot 63 v. Chr. in Judea aan de macht zou blijven. Na de dood van Antiochus IV werd het rijk van de Seleuciden lange tijd door interne twisten verscheurd wat een verklaring kan zijn voor de uiteindelijk geslaagde opstand van de joden. Antiochus IV werd opgevolgd door Antiochus V Eupator, die slechts twee jaar regeerde.
- Antiokos IV Epifanes, var en av selevkidkongene, sønn av Antiokos III den store og bror av Selevkos IV Filopator. Antiokos steg til makten etter at Selevkos IV døde. Han hadde vært gissel i Roma etter Apamea-freden i 188 f. Kr. , men hadde nylig blitt byttet ut med sønnen og den rettmessige arvingen av Selevkos, den senere Demetrius I Soter. Antiokos dro fordel av denne situasjonen og var i stand til å proklamere seg selv som med-hersker med en annen av sønnene til Selevkos, spedbarnet Antiokos, som han fikk myrdet noen få år senere. Betydelige hendelser i hans styre er blant andre nesten-erobringen av Egypt, som ble stoppet av trussler om romersk intervensjon og starten på det jødiske opprøret til makkabeerene. Han ble etterfulgt av sitt spedbarn, Antiokos V Eupator. I en hevnaksjon, organiserte han en ekspedisjon mot Jerusalem, som han ødela, i tillegg til å henrette en mengde innbyggere på de mest grusomme måter. Fra denne tiden begynte jødene en uavhengighetskrig under deres makkabeere-ledere med betydelig suksess. De beseiret arméene til Antiokos som ble sent mot dem. Antiokos ble rasende da han hørte dette, og det er sagt at han marsjerte mot dem personlig, truet med å utrydde nasjonen, men på veien ble han selv innhentet av døden. Den nøyaktige grunnen til det jødiske opprøret, og av Antiokos' respons, er usikker. Jødiske beretninger finnes i makkabeer-bøkene, og det vellykkede opprøret minnes under høytiden hanuka. Hans siste år ble brukt i en kampanje mot det stigende parthiske imperiet, som ser ut til å ha hatt suksess innledningsvis, men ble avsluttet da han døde. Antiokos' styre var en siste periode med styrke for riket, men på noen måter var det dødsstøtet. Fordi han hadde tilranet seg tronen og ikke etterlot seg noen annen etterfølger enn en liten gutt, var hans død etterfulgt av ødeleggende arvefølgekriger. Noen tror at Antiokos IV oppfylte en profeti som fins i Daniels-boken 11, 21-32 i Bibelen.
- Antioch IV Epifanes – władca starożytnej Syrii z dynastii Seleucydów, panował w latach 175 p.n.e. – 163 p.n.e..
- Antíoco IV Epífânio (c. 215 - 162 a.C. ) foi um rei da Dinastia Selêucida que governou a Síria entre 175 e 164 a.C. Terceiro filho do rei Antíoco III Magno, e irmão de Seleuco IV, após a derrota do seu pai pelos Romanos na Batalha de Magnésia, viveu 14 anos como refém em Roma, antes de se tornar rei com o acordo do Senado romano. Entre 171 a.C. e 168 a.C. , esteve envolvido na sexta Guerra da Síria contra o Egipto, na qual derrotou os reis Ptolomeu VI e Ptolomeu VIII. O seu objectivo era cercar Alexandria, mas foi forçado a recuar por Roma. Após este episódio, Antíoco centrou a sua atenção na Judeia, que procurou helenizar. Durante o reinado do seu pai tinha sido concedida ampla autonomia aos judeus, que se encontravam divididos em dois partidos, um dito "piedoso" e outro que favorecia a helenização. Por razões financeiras, Antíoco apoiou este último partido e permitiu ao sumo sacerdote, Jasão, a construção de um "gymnasium" (instituição para educação de jovens de acordo com os modelos da cultura grega) em Jerusalém. Em 172 a.C. Antíoco aceitou o suborno de Menelau, nomeando-o para o cargo de sumo sacerdote, no lugar de Jasão. Em consequência deste acto, um exército liderado por Jasão apoderou-se de praticamente toda a cidade de Jerusalém em 169 a.C. , matando os simpatizantes de Menelau. Em 167 a.C. Antíoco, que regressava de uma campanha ao Egipto, conquistou Jerusalém. A cidade perdeu os seus privilégios e passou a ser permanentemente controlada por soldados. Antíoco procurou forçar a helenização deste seu novo território, proibindo o culto judaico. A observância do shabbat e das interdições alimentares, bem como a circuncisão foram proibidas. No Templo de Jerusalém seria instalada uma estátua do deus grego Zeus. O objectivo destas medidas era criar uma uniformidade cultural entre os súbditos do seu reino. Esta situação gerou descontentamento entre os Judeus que eram contra a helenização e que provocaram uma revolta, na qual foram liderados pelo cohen Matatias e seus filhos, os Macabeus, os quais expulsaram as tropas de Antíoco IV de Jerusalém.
- Антиох IV Епифан (др. -греч. Επιφανής, «славный», «со славой явленный»), сирийский царь из династии Селевкидов македонского происхождения, сын Антиоха III Великого, царствовал в Сирии в 175—164 г. до н. э.. Проводил политику эллинизации населения, которая привела в конечном итоге к восстанию в Иудее и Маккавейским войнам. Период правления Антиоха IV характеризовался относительным подъёмом и стабилизацией Сирийского царства, однако после его неожиданной смерти это государство окончательно пришло в упадок. Файл:AntiochusIVEpiphanes. jpg Антиох IV Епифан
- Antiochos IV Epifanes, ca 215–164 f. Kr. var kung i seleukidriket mellan 175-164 f. Kr. andre sonen till Antiochos III den store
- Антіох IV — сирійський цар з 175 до н. е. Відомий як Антіох Єпіфан, Знаменитий. Другий син Антіоха III. Зайняв Єрусалим у 170 до н. е. , захопивши велику частину священних скарбів Храму, і встановив правління грецького типу, намагаючись викорінити іудаїзм. Це викликало повстання іудеїв, очолюване Маккавеями. Антіох помер в 164 до н. е. так і змігши його придушити.
- 安条克四世（神灵显赫的）Αντιοχος ο Επιφανης（前215年－前164年）叙利亚塞琉古王朝国王（前175年—前164年在位）。安条克三世（大帝）第三子。 帕提亚（安息）国王米特拉达梯一世是安条克四世最危险的敌人。前169年至168年，安条克四世侵入埃及，一度占领亚历山大港，但因罗马干涉终于被迫撤出。安条克四世在返回叙利亚途中镇压犹太人的一次暴乱，洗劫耶路撒冷圣殿，使一万余人沦为奴隶。安条克四世企图把犹太人也希腊化。他将耶路撒冷圣殿用于祭祀宙斯，结果引起由马加比家族领导的一次著名起义。 安条克四世还曾经与亚美尼亚起义者作战。 安条克四世是基督教史上敌基督的原型。
|
| rdfs:comment
|
- Antiochus IV Epiphanes (born c. 215 BC; died 164 BC) ruled the Seleucid Empire from 175 BC until his death in 164 BC. He was a son of King Antiochus III the Great and the brother of Seleucus IV Philopator. His original name was Mithridates; he assumed the name Antiochus after he assumed the throne.
- Antiochos IV. Epiphanes war ein König aus der Dynastie der Seleukiden. Laut Diodor galt Antiochos als mächtigster König seiner Zeit. Nach der Schlacht bei Magnesia (189 v. Chr. ), in der sein Vater Antiochos III. von den Römern besiegt worden war, lebte er 14 Jahre lang als Geisel in Rom, bevor er mit Zustimmung des römischen Senats König wurde (Regierungszeit 175–164 v. Chr.). 169/168 v. Chr.
- Antíoc IV Epifanes, en grec Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre fou rei selèucida del 174 aC al 163 aC. El seu nom original fou Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc al pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Philopator. Des el 188 aC fou hostatge a Roma i justament el 175 aC fou bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri. Amb ajut de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc del absent Demetri.
- Antiochos IV. Epifanés započal s velmi pečlivou helenizací celé Seleukovské říše. Když v roce 167 př. n. l. vstoupil se svou armádou do Jeruzaléma, zakázal židům jejich aktivity, tedy zamezil vykonávání kultovních úkonů v Chrámu, zakázal šabat, obřízky, a další a židé se museli účastnit obřadů pro helénské bohy. Poslední kapkou pro židy bylo, když Antiochos IV. umístil do Jeruzalémského chrámu sochu Dia. Bylo to někdy v letech 165 - 161 př. n. l.
- Antíoco IV Epífanes fue rey de Siria de la dinastía Seléucida desde c. 175 a. C.-164 a. C. Era hijo de Antíoco III Megas y hermano de Seleuco IV Filopátor. Originalmente fue llamado Mitrídates, pero adoptó el nombre de Antíoco tras su ascensión al trono (o quizás tras la muerte de su hermano mayor, también Antíoco).
- Antiokhos IV Epifanes, alkuperäiseltä nimeltään Mithradates, oli Syyrian Seleukidi-sukuinen hallitsija vuosina 175 - 164 eaa. Rooman ja seleukidien välisen sodan loputtua 188 eaa. Antiokhos joutui Roomaan panttivangiksi. Hänet vapautettiin sen jälkeen kun hänen veljensä Seleukos IV nousi valtaistuimelle. Antiokhos kaappasi vallan Seleukos IV:n kuoltua. Oikea kruununperijä, Seleukoksen poika Demetrios, oli tuohon aikaan roomalaisten panttivankina.
- Antiochos IV Épiphane (l'Illustre) est le fils d'Antiochos III le Grand, né vers -215 et gouverne le royaume séleucide de -175 à -163. Il succède, après avoir passé plusieurs années à Rome comme otage, à son frère Séleucos IV, assassiné par son ministre Héliodore qu'il élimine rapidement.
- Fájl:Antiochus IV Epiphanes Morkholm 14. jpg Antiokhosz Epiphanész pénzérméje IV. Antiokhosz Epiphanész ókori hellenisztikus király, a Szeleukida Birodalom nyolcadik uralkodója, III. (Nagy) Antiokhosz és Laodiké nevű feleségénék gyermeke volt. Az Epiphanész („megjelent”; kiváló) mellett pénzérméin a Theosz (Θεóς – isten) melléknév is felbukkan; élete végén jelentkező őrültségére utalva egyes kortársai gúnyosan Epimanésznek (Επιμανής) nevezték.
- アンティオコス4世エピファネス（Antiochos IV Epiphanes、紀元前215年?-紀元前163年）は紀元前2世紀のセレウコス朝シリアの王（在位、紀元前175年-紀元前163年）。プトレマイオス朝を圧倒したことでユダヤを支配下に治めたが、やがてマカバイ戦争を引き起こすことになった。
- Antiochus IV Epiphanes (ἐπιφανής / epiphanès is Grieks voor verschenen), eigenlijke naam Mitrades was van 3 september 175 tot november/december 164 v. Chr. koning van de hellenistische Seleuciden. Hij was de zoon van Antiochus III de Grote en de broer van Seleucus IV Philopator. Het gebied van de Seleuciden besloeg toen een groot gebied van het Midden-Oosten, met als kerngebied het huidige Syrië. Ook Palestina, de Libanon en delen van het huidige Irak maakten deel uit van zijn rijk.
- Antiokos IV Epifanes, var en av selevkidkongene, sønn av Antiokos III den store og bror av Selevkos IV Filopator. Antiokos steg til makten etter at Selevkos IV døde. Han hadde vært gissel i Roma etter Apamea-freden i 188 f. Kr. , men hadde nylig blitt byttet ut med sønnen og den rettmessige arvingen av Selevkos, den senere Demetrius I Soter.
- Antioch IV Epifanes – władca starożytnej Syrii z dynastii Seleucydów, panował w latach 175 p.n.e. – 163 p.n.e..
- Antíoco IV Epífânio (c. 215 - 162 a.C. ) foi um rei da Dinastia Selêucida que governou a Síria entre 175 e 164 a.C. Terceiro filho do rei Antíoco III Magno, e irmão de Seleuco IV, após a derrota do seu pai pelos Romanos na Batalha de Magnésia, viveu 14 anos como refém em Roma, antes de se tornar rei com o acordo do Senado romano. Entre 171 a.C. e 168 a.C. , esteve envolvido na sexta Guerra da Síria contra o Egipto, na qual derrotou os reis Ptolomeu VI e Ptolomeu VIII.
- Антиох IV Епифан (др. -греч. Επιφανής, «славный», «со славой явленный»), сирийский царь из династии Селевкидов македонского происхождения, сын Антиоха III Великого, царствовал в Сирии в 175—164 г. до н. э..
- Antiochos IV Epifanes, ca 215–164 f. Kr. var kung i seleukidriket mellan 175-164 f. Kr. andre sonen till Antiochos III den store
- Антіох IV — сирійський цар з 175 до н. е. Відомий як Антіох Єпіфан, Знаменитий. Другий син Антіоха III. Зайняв Єрусалим у 170 до н. е. , захопивши велику частину священних скарбів Храму, і встановив правління грецького типу, намагаючись викорінити іудаїзм.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
