| dbpprop:abstract
|
- Antigonus I Monophthalmus son of Philip from Elimeia, was a Macedonian nobleman, general, and satrap under Alexander the Great. During his early life he served under Philip II, and he was a major figure in the Wars of the Diadochi after Alexander's death, declaring himself king in 306 BC and establishing the Antigonid dynasty.
- Antigonos I. Monophthalmos (‚Antigonos der Einäugige‘; altgr. Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος oder Μονοφθαλμός * um 382 v. Chr. ; † 301 v. Chr. bei Ipsos), war ein makedonischer Feldherr und nachdem Tod Alexanders des Großen einer der wichtigsten Diadochen. Als erster der Nachfolger nahm er den Königstitel in Anspruch auf das gesamte Alexanderreich an und begründete die Dynastie der Antigoniden, dem letzten Herrscherhaus von Makedonien.
- Antígon el borni（Ἀντίγονος (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia. Era fill de Filip d'Elimiotis. Va participar a la campanya d' Alexandre el Gran i a la seva mort va rebre les satrapies de Frígia, Lícia i Pamfília. Amenaçat per Perdicas d'Orèstia es va refugiar amb Antípater a Macedònia però la mort de Perdicas a Egipte li va deixar el camí lliure. Al repartiment de Triparadiso va obtenir altre cop la Frígia i Lícia, i a més la Susiana amb l'encàrrec de fer la guerra a Èumenes de Cardia que no acceptava al nou regent. El 320 aC va derrotar a Èumenes i el va deixar refugiat a la fortalesa inconquerible de Nora i tot seguit va entrar a Pisídia on va derrotar a Alcetes (germà de Perdicas) i Àtal (cunyat de Perdicas) el únics generals que encara s'oposaven a Antípater. Aquest darrer va morir el 319 aC deixant al seu lloc a Polipercó, amb exclusió del seu propi fill Cassandre, el qual es va revoltar reclamant la regència i Antígon li va donar suport i també Ptolemeu I Soter; Polipercó va nomenar a Èumenes de Cardia cap de les seves forces a Àsia i es va iniciar la lluita que va durar fins el 316 aC. Antígion va destituir al sàtrapa Blitor. El 318 aC Antígon va combatre a Èumenes a l'Àsia Menor i Síria; el 317 aC el va combatre a Pèrsia i Mèdia; finalment el va derrotar a la batalla de la Gabiene el 316 aC. Èumenes es va rendir i Antígon el va fer executar. Antígon va començar a disposar de les satrapies d'Àsia. Pitó de Mèdia fou condemnat a mort. Amb els tresors reunits a Ecbatana i Susa va anar a Babilònia on va demanar comptes al sàtrapa Seleuc que no va acceptar les ordres d'Antígon i va haver de fugir a Egipte per evitar patir la mateixa sort de Pitó. Es va formar una gran coalició contra Antígon que va reunir a Seleuc, Ptolemeu, Cassandre i Lisímac i la Guerra va començar el 315 aC. Al cap de 4 anys de guerra es va fer un acord de pau que reconeixia lliures les ciutats gregues, deixava Europa per Cassandre, Tràcia a Lisímac i Egipte a Ptolemeu, i Antígon restava governador d'Àsia. Seleuc no fou esmentat en el tractat. El 310 aC la guerra es va reprendre. Ptolemeu va al·legar que les ciutat gregues d'Àsia no havien estat declarades lliures per Antígon i va enviar una flota a Cilícia. Va conquerir la regió però en fou expulsat per Demetri Poliorcetes, fill d'Antígon que va enviar una flota a Grècia on va trobar poca oposició i va ocupar Atenes el 307 aC. També va entrar a Megara i altres ciutats i hauria conquerit tota Grècia si el seu pare no l'hagués cridat per combatre a Menelau, germà de Ptolemeu, que per compte d'aquest havia conquerit l'illa de Xipre. Antígon va fundar Antigònia el 307 aC a la vora de l'Orontes. La gran batalla naval de Salamina a Xipre va donar l'illa a Demetri. Antígon llavors es va fer coronar rei a Sardes, i va associar al tron al seu fill. Ptolemeu, Lisímac i Seleuc (que havia recuperat Babilònia) no van tardar a imitar el seu exemple. La invasió d'Egipte del 306 aC va fracassar. Llavors va enviar al seu fill a assetjar Rodes, que era neutral i de fet aliada egípcia, setge que va haver d'abandonar el 304 aC sense haver pogut ocupar la ciutat i amb el material que va deixar al lloc es va poder construir el colós. Mentre Cassandre havia recuperat Grècia i Antígon va forçar la pau amb Rodes per enviar al seu fill a Grècia, on altre cop es va tornar a apoderar sense gaires dificultats de moltes ciutats i va reunir un congrés a Corint on es va fer proclamar junt amb el seu pare rei de Macedònia (Antígon I de Macedònia). Estava preparat per anar al nord contra Cassandre però aquest va demanar la pau a Antígon, que li va exigir una rendició incondicional. Cassandre no va acceptar i es va aliar a Ptolemeu, Seleuc i Lisímac; aquest darrer va envair Àsia Menor i Antígon va anar en persona a fer-li front, però Lisímac va demorar el combat a l'espera de l'arribada de forces de Seleuc, forces que no van arribar fins a l'hivern del 302 aC al 301 aC. Llavors Demetri va haver de deixar Grècia per ajudar al pare. El 301 aC es va produir la batalla decisiva a Ipsos, a Frígia. Antígon (81 anys) va ser derrotat i va morir esperant fins al darrer moment l'arribada salvadora del seu fill. Poliorcetes va poder escapar i conservar la possessió d'alguns districtes. Seleuc va obtenir Síria, Frígia i Capadòcia; Lisímac la resta de l'Àsia Menor, i Cassandre va quedar sense enemic a Grècia.
- Antigonos I. Jednooký nebo také Kyklop byl makedonský šlechtic, generál a satrapa za Alexandra Velikého. Představoval ústřední postavu tzv. válek diadochů, které vypukly po Alexandrově smrti. Stal se zakladatelem antigonovské dynastie a v roce 306 př. n. l. se prohlásil králem.
- Antígono I el Tuerto, noble, general y sátrapa macedonio al servicio de Filipo II y Alejandro III. Con posterioridad, uno de los más destacados de entre los diádocos, los generales que se repartieron el imperio de Alejandro Magno y protagonizaron veinte años de grandes luchas para obtener el poder.
- Antigonos I Monofthalmos (Yksisilmäinen) (noin 382–301 eaa. ) oli makedonialainen kenraali. Hän palveli Aleksanteri Suuren armeijassa ja hänet nimitettiin Fryygian satraapiksi vuonna 333 eaa. Aleksanterin kuoltua Antigonos nimitettiin Vähä-Aasian sotilaskomentajaksi. Antigonuksen asema parani muutamassa vuodessa niin että muut Aleksanterin seuraajat liittoutuivat häntä vastaan. Vuonna 311 solmittu rauha paransi hänen asemiaan muihin nähden. Vuonna 306 Antigonos julistautui kuninkaaksi poikansa Demetrioksen kanssa. Lysimakhos, Kassandros, Ptolemaios ja Seleukos seurasivat perässä. Nämä neljä kukistivatkin Antigonoksen vuonna 310 Ipsoksen taistelussa. Demetrioksesta tuli myöhemmin Makedonian kuningas ja Antigonidien hallitsijasuku hallitsi Makedoniaa siihen asti kun Rooma valtasi sen.
- Antigone le Borgne ou Antigonos Monophtalmos (en grec ancien Ἀντίγονος Μονόφθαλμος), né en 384 av. J. -C. , mort à la bataille d'Ipsos en 301, est un général macédonien. Il joue un rôle crucial dans les guerres des diadoques après la mort d'Alexandre le Grand. Il se proclame roi d'Asie en 306 et fonde la dynastie des Antigonides qui règne plus tard en Macédoine.
- Fájl:Antigone le Borgne (pièce). jpg Antigonosz király pénzérméje I. Antigonosz Monophthalmosz ókori hellenisztikus király, a makedóniai Antigonida dinasztia alapítója, Nagy Sándor egyik hadvezére és satrapája, majd a birodalma kormányzásáért harcoló diadokhoszok egyike volt. Jómaga Elő- és Közép-Ázsiában uralt területeket, a makedón trónt csak utódai szerezték meg. Valamelyik ütközetben fél szemét elvesztette, ezért ragadt rá gúnyneve, a Monophthalmosz (Μονόφθαλμος – „Félszemű”), illetve a ritkábban használt Küklópsz.
- Figlio di un certo Filippo, era nato da un famiglia macedone di alto lignaggio. Dopo aver servito nell'esercito sotto Filippo II accompagnò Alessandro nella sua spedizione asiatica. Conquistata l'Asia minore Alessandro affidò ad Antigono la satrapia della Frigia. Antigono in seguito sconfisse e ricacciò, con le esigue forze lasciate ai suoi ordini, i contingenti persiani che Dario, dopo la battaglia di Isso, aveva rinforzato e riorganizzato. Alla morte del sovrano i generali maggiori decisero di riconoscere per il momento come re il fratellastro di Alessandro, Filippo Arrideo, e come reggente del regno Cratero (ucciso nel 321 a.C. da un sostenitore di Perdicca). Antigono ottenne le satrapie di Frigia, Licia e Panfilia e con il Trattato di Triparadiso del 321 a.C. fu riconosciuto stratega d'Asia con il compito di proseguire la guerra contro il satrapo di Cappadocia e Paflagonia, Eumene di Cardia. In seguito conquistò la satrapia di Babilonia, costringendo Seleuco alla fuga, e a Tiro (Fenicia) si autodichiarò reggente dei regni macedoni (carica che era stata già di Antipatro). Poi dichiarò che tutte le città greche dovessero essere libere, autonome e prive di guarnigioni, anche se più con intenti propagandistici, che per vero e proprio interesse. Sconfitto nel 312 a.C. a Gaza contro Tolomeo I, trattò la pace. Gli accordi gli riconobbero solo il titolo di stratega d'Asia, ma non quello di reggente. In seguito creò, in linea con gli altri diadochi, un regno indipendente nei suoi territori dell'Asia occidentale; tuttavia non rinunciò al sogno di ricreare l'antico impero di Alessandro sotto il suo controllo. Fu così dato inizio alla dinastia degli Antigonidi, che regnò sulla Macedonia per poco più di 150 anni. Dopo aver perso alcune campagne in Oriente, volse l'attenzione verso il Mediterraneo. Nel 307 a.C. , grazie alla spedizione del figlio Demetrio, ottenne il controllo di Atene dove restaurò la democrazia, pur sotto il suo protettorato. Sempre grazie al figlio, Antigono strappò nel 306 a.C. l'isola di Cipro a Tolomeo I. A seguito di questi successi, primo fra i diadochi, si proclamò re con l'intento di rivendicare l'eredità di Alessandro. Una successiva campagna contro l'Egitto e contro Rodi si rivelarono infruttuose. Ricreò nel 303 a.C. la lega ellenica sul modello di quella di Filippo II con l'intenzione di usufruirne per dare l'assalto a Cassandro in Grecia. Morì combattendo nella Battaglia di Ipso (Frigia, combattuta nel 301 a.C. contro gli altri Diadochi, coalizzatisi contro di lui ed il figlio Demetrio.
- ファイル:Antigone le Borgne (pièce). jpg アンティゴノス1世の肖像が描かれたコイン アンティゴノス1世（希: Αντίγονος ο希、英: Antigonus I、紀元前382年 - 紀元前301年）は、古代マケドニアのアレクサンドロス3世（大王）に仕えた将軍。その死後は後継者（ディアドコイ）の一人となり、アンティゴノス朝を開き初代の王となった（在位：紀元前306年 - 同301年）。また隻眼であった（戦傷によるものといわれている）ため、モノフタルモス（Μονόφθαλμος、Monophthalmos、隻眼の意）とあだ名された。 アンティゴノスは、いわゆる東征中はマケドニア本国と遠征軍との交通路に当たるフリュギア地方（小アジア中西部）を守備していた。紀元前323年にアレクサンドロス3世がバビロンで亡くなった時もこの地方を統治していたが、その後のディアドコイ戦争ではアンティパトロスらと結びペルディッカスと対峙した。 ペルディッカス死後の紀元前321年に開かれたトリパラディソスの軍会で帝国の全軍総司令官に任じられたアンティゴノスはペルディッカス派の追討を命じられ、エウメネスと戦い、それをカッパドキアのノラに追い詰め、紀元前319年にはクレトポリスの戦いでペルディッカスの弟アルケタスを破った。アンティパトロスの死後、その後を継いだポリュペルコンとアンティパトロスの子カッサンドロスが対立した。アンティゴノスはカッサンドロスの側につき、ポリュペルコンに支援されたエウメネスとパラエタケネ、ガビエネで戦い、これを下した。アンティゴノスは捕えたエウメネスを味方にしようと思ったが、部下の反対によりそれを断念せざるを得なかった。彼はかつての友に暴力を振るうを良しとせず、エウメネスを餓死させることにしたが、どさくさにまぎれてエウメネスはアンティゴノスの知らないところで喉をかき切って殺された。アンティゴノスはエウメネスのために盛大な葬儀を挙げ、遺灰は銀の壷に収めて妻子の元に送った。 この頃にはアンティゴノスの勢力は小アジアを中心にシリアやメソポタミアにまで及んでおり、これを警戒した他のディアドコイらとの対立が激化した。以後セレウコス・プトレマイオス・カッサンドロス・リュシマコスらと主に東地中海沿岸を中心に戦争を繰り広げた。この最中の紀元前306年にはサラミスの海戦での息子デメトリオスの勝利を受け、彼と共に王位に就くことを宣言した。アンティゴノスが王位を宣言したのに伴い、他のディアドコイも王を称するようになった。彼等は同盟を結んでアンティゴノスに対抗した。 紀元前301年、アンティゴノスは小アジアのイプソスでセレウコス・リュシマコス連合軍と対戦したが敗れ、自身は投槍を受けて戦死した（イプソスの戦い）。82歳であったと言われている。
- Antigonus I, bijgenaamd Monophthalmus (= de Eenoog) was generaal van Alexander de Grote, die bij diens dood gouverneur van een groot deel van Klein-Azië was. Hij trachtte in hardnekkige strijd zijn macht uit te breiden over heel Azië, daarbij op bekwame wijze geholpen door zijn zoon Demetrius Poliorcetes, maar moest in de Babylonische Oorlog (311-309) Seleucus I Nicator erkennen als heerser in de oostelijke gebiedsdelen. Hij stichtte rond 310 v. Chr. de stad Antigoneia die zou bekend staan onder haar latere naam Nicaea. Hij sneuvelde in 301 v. Chr. in een veldslag tegen een coalitieleger van de andere diadochen.
- Antygon Jednooki (Antygonos Monophthalmos lub Kyklops) - wódz Aleksandra Wielkiego. W 333 p.n.e. otrzymał od Aleksandra stanowisko satrapy Frygii, w 323 p.n.e. - przy podziale spadku po Aleksandrze - uzyskał Frygię i Pamfilię. Wybitny strateg i władca, założyciel macedońskiej dynastii Antygonidów. Był mecenasem sztuki i literatury. Przyczyna kalectwa Antygona nie jest znana. W walce z diadochami zdobył Azję Mniejszą, Syrię, skrawek północnej Mezopotamii, Fenicję, Palestynę, Cypr, środkową Grecję i Wyspy Egejskie. W latach 315-311 p.n.e. walczył z Ptolemeuszem, Lizymachem, Seleukosem i Kassandrem, próbującymi przeszkodzić odbudowie imperium Aleksandra. W 312 p.n.e. bez powodzenia próbował zdobyć nabatejską Petrę. W 306 p.n.e. przybrał tytuł królewski; za jego przykładem poszli też inni wodzowie Aleksandra. W 303 p.n.e. zajął Korynt, po czym przyłączyła się do niego cała Achaja, Elida i część Arkadii. W 302 p.n.e. wraz ze swoim synem Demetriosem odnowił Związek Koryncki. W tej szczytowej fazie powodzenia politycznego zażądał od Kassandra bezwarunkowej kapitulacji. W ostatniej wojnie z Kassandrem i jego sprzymierzeńcami stracił życie. Jego imperium rozpadło się na: Syrię, północną Fenicję, północną Mezopotamię i wschodnią Azję Mniejszą zagarnęli Seleucydzi, Palestynę, południową Fenicję i Cypr - Egipt Zachodnią Azję Mniejszą - Tracja i Środkową Grecję z Wyspami Egejskimi - Macedonia Jego potomkowie - - panowali do czasów Perseusza w Macedonii.
- Antígono Monoftalmo, foi um nobre macedónio, general e sátrapa de Alexandre Magno. Tornou-se Senhor da Ásia, nos tempos de Ptolomeu I, ao estabelecer a dinastia Antígona declarando-se Rei, em 306 a.C.. Árvore genealógica de Antígono
- Файл:Antigone le Borgne (pièce). jpg Монета Антигона Одноглазого. Антигон I Одноглазый, полководец Александра Великого, после его смерти получил в управление часть Малой Азии, в борьбе с другими диадохами захватил весь полуостров и Сирию, в 306 до н. э. вместе с сыном Деметрием Полиоркетом принял царский титул, а в 301 до н. э. потерял в битве при Ипсе против Кассандра, Лисимаха и Селевка и государство, и жизнь. Антигон, прозванный Циклопом, то есть одноглазым — замечательнейший из полководцев, вышедших из школы Александра Македонского; он вёл свой род от властителей Элимиотиды; в 333 до н. э. Александр назначил его наместником Великой Фригии; та же область была ему предоставлена советом полководцев Александра и в 323 до н. э. после смерти царя. Когда же вслед за тем в 322 до н. э. правитель империи Пердикка стал угрожать ему за неповиновение войной, он удалился в Европу, где вступил в союз с Кратером, Антипатром и Птолемеем Египетским, и в 321 до н. э. они сообща объявили Пердикке войну. После гибели Пердикки, убитого в Египте в июле того же года его же собственными офицерами, правителем государства Александра Великого был провозглашён Антипатр, а Антигон, получив неограниченную военную власть в Азии, продолжил войну с приверженцем Пердикки Евменом, наместником Каппадокии. Упорная война эта велась с переменным счастьем и окончилась лишь в 316 до н. э. пленением и казнью Евмена. Затем Антигон устранил наместника Мидии и Персии и завладел Вавилонией, правитель которой Селевк I Никатор бежал к Птолемею. Безграничное властолюбие Антигона привело наконец его к тому, что Птолемей I, подстрекаемый Селевком, правитель Македонии Кассандр и наместник Фракии Лисимах составили против него коалицию, и так как Антигон на полюбовный раздел империи не соглашался, то они объявили ему в 315 до н. э. войну. В войне этой Антигон принял на себя роль защитника юного царя Александра IV Македонского, сына Александра Великого и Роксаны, права которого нарушались Кассандром. В то время, когда Кассандр напал на Малую Азию, Птолемей и Селевк вторглись в Сирию, где они в 312 до н. э. при Газе разбили сына Антигона — Деметрия Полиоркета. Селевк вновь завоевал Вавилонию. Узнав об этом, Антигон немедленно выступил из Малой Азии и принудил Птолемея к отступлению. Тогда Птоломей, Кассандр и Лисимах заключили с ним в 311 до н. э. мир с тем, чтобы всякий остался при своих владениях. Но в том же ещё году Кассандр приказал умертвить юного Александра вместе с матерью его Роксаной, и вновь возгорелась война между могущественными наместниками. Все они вскоре последовали примеру Антигона, провозгласившего себя в 306 до н. э. царём. От намерения завоевать Египет Антигон должен был отказаться, так как часть его флота была разбита бурей и всякое вторжение в страну Птолемея стало невозможным. Нападение на Родос (305—304) осталось также безуспешным. Но в 303 до н. э. Деметрий изгнал Кассандра из Греции и собирался уже последовать за ним и в Фессалию, когда в конце 302 до н. э. отец, теснимый новой могущественной коалицией Селевка, Птолемея и Лисимаха, отозвал его в Малую Азию. Здесь, во Фригии, при Ипсе, произошло в 301 до н. э. сражение, в котором 81-летний Антигон лишился царства и жизни. Деметрий же спасся с 9000 человек.
- Antigonos I Monofthalmos (grekiska Αντίγονος ο Μονόφθαλμος, ’Antigonos den enögde’), även kallad "Antigonos Cyklopen", född 382 f. Kr. , död 301 f. Kr. , var en makedonsk general och satrap under Alexander den store. Han var son till Filip av Elimeia. Han var en av huvudpersonerna i Diadocherkrigen efter Alexanders död 323 f. Kr. Han var far till Demetrios I Poliorketes, grundlade Antigoniddynastin och utropade sig själv till kung 306 f. Kr.
- Антигон I Одноокий, або Антигон Гонат — діадох, полководець Александра III Великого. Засновник династії Антигонідів — македонських царів. З 333 до н. е. — сатрап (правитель) Фрігії (Мала Азія). Сподіваючись на допомогу сина, Деметрія Поліоркета, намагався відновити державу Александра Великого після його смерті у 323 до н. е. Першим серед діадохів оголосив себе царем - у 306 до н. е. Воюючи з коаліцією супротивників, зазнав поразки під Іпсом, де загинув.
- 如果您查找的是犹太国王安提柯一世，请点击安提柯·哈斯蒙尼 （独眼的）安提柯一世 Άντίγονος ό Μονόφθαλμος（前382年~前301年）马其顿国王（前306年~前301年在位），安提柯王朝的始祖。他是希腊化时代最伟大的统帅之一。 安提柯一世原为亚历山大大帝麾下一名主要将领。在前323年亚历山大大帝死后，安提柯与其他几位将军们（包括托勒密、利西馬科斯和塞琉古）一同瓜分了他的帝国。安提柯获得了安纳托利亚作为最初的根据地，然后他竭尽全力参加争夺希腊化世界主导权的继业者战争。 安提柯一世先后对叙利亚、波斯、希腊和马其顿提出要求，而他的军事威力使他在继业者战争初期无往不胜。在其子、另一位杰出统帅德米特里一世（征服城市的人）的帮助下，安提柯一世向托勒密的领地埃及发动进攻。前306年，德米特里在塞浦路斯战胜了托勒密的军队。安提柯一世与德米特里同时获得了马其顿国王的称号。在这一系列的胜利之后，似乎安提柯一世已经快要实现把希腊化世界——亦即亚历山大大帝的帝国重新统一起来的野心。但是，他的领地仍主要是安纳托利亚，马其顿本土实际处于夺取了全部权力的摄政卡山得手里。 安提柯一世咄咄逼人的军事行动促使托勒密（统治埃及）、塞琉古（统治巴比伦）和莱希马库斯（统治色雷斯）以及其他将军们联合起来。他们组成一个同盟抵抗安提柯的侵略。在前301年的伊普斯战役中，卡山得、莱希马库斯和塞琉古共同与安提柯和德米特里的军队作战。同盟者们获得了最后的胜利，战无不胜的安提柯一世阵亡了。安提柯的儿子德米特里一世保住了马其顿和一些希腊城邦。 安提柯一世可谓亚历山大大帝去世后最伟大的军事家。在伊普斯战役决定性的失利之前，他从未被打败过。 前任：亚历山大四世卡山得（摄政） 马其顿国王 继任：德米特里一世卡山得
|
| rdfs:comment
|
- Antigonus I Monophthalmus son of Philip from Elimeia, was a Macedonian nobleman, general, and satrap under Alexander the Great. During his early life he served under Philip II, and he was a major figure in the Wars of the Diadochi after Alexander's death, declaring himself king in 306 BC and establishing the Antigonid dynasty.
- Antigonos I. Monophthalmos (‚Antigonos der Einäugige‘; altgr. Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος oder Μονοφθαλμός * um 382 v. Chr. ; † 301 v. Chr. bei Ipsos), war ein makedonischer Feldherr und nachdem Tod Alexanders des Großen einer der wichtigsten Diadochen. Als erster der Nachfolger nahm er den Königstitel in Anspruch auf das gesamte Alexanderreich an und begründete die Dynastie der Antigoniden, dem letzten Herrscherhaus von Makedonien.
- Antígon el borni（Ἀντίγονος (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia. Era fill de Filip d'Elimiotis. Va participar a la campanya d' Alexandre el Gran i a la seva mort va rebre les satrapies de Frígia, Lícia i Pamfília. Amenaçat per Perdicas d'Orèstia es va refugiar amb Antípater a Macedònia però la mort de Perdicas a Egipte li va deixar el camí lliure.
- Antigonos I. Jednooký nebo také Kyklop byl makedonský šlechtic, generál a satrapa za Alexandra Velikého. Představoval ústřední postavu tzv. válek diadochů, které vypukly po Alexandrově smrti. Stal se zakladatelem antigonovské dynastie a v roce 306 př. n. l. se prohlásil králem.
- Antígono I el Tuerto, noble, general y sátrapa macedonio al servicio de Filipo II y Alejandro III. Con posterioridad, uno de los más destacados de entre los diádocos, los generales que se repartieron el imperio de Alejandro Magno y protagonizaron veinte años de grandes luchas para obtener el poder.
- Antigonos I Monofthalmos (Yksisilmäinen) (noin 382–301 eaa. ) oli makedonialainen kenraali. Hän palveli Aleksanteri Suuren armeijassa ja hänet nimitettiin Fryygian satraapiksi vuonna 333 eaa. Aleksanterin kuoltua Antigonos nimitettiin Vähä-Aasian sotilaskomentajaksi. Antigonuksen asema parani muutamassa vuodessa niin että muut Aleksanterin seuraajat liittoutuivat häntä vastaan. Vuonna 311 solmittu rauha paransi hänen asemiaan muihin nähden.
- Antigone le Borgne ou Antigonos Monophtalmos (en grec ancien Ἀντίγονος Μονόφθαλμος), né en 384 av. J. -C. , mort à la bataille d'Ipsos en 301, est un général macédonien. Il joue un rôle crucial dans les guerres des diadoques après la mort d'Alexandre le Grand. Il se proclame roi d'Asie en 306 et fonde la dynastie des Antigonides qui règne plus tard en Macédoine.
- Fájl:Antigone le Borgne (pièce). jpg Antigonosz király pénzérméje I. Antigonosz Monophthalmosz ókori hellenisztikus király, a makedóniai Antigonida dinasztia alapítója, Nagy Sándor egyik hadvezére és satrapája, majd a birodalma kormányzásáért harcoló diadokhoszok egyike volt. Jómaga Elő- és Közép-Ázsiában uralt területeket, a makedón trónt csak utódai szerezték meg.
- Figlio di un certo Filippo, era nato da un famiglia macedone di alto lignaggio. Dopo aver servito nell'esercito sotto Filippo II accompagnò Alessandro nella sua spedizione asiatica. Conquistata l'Asia minore Alessandro affidò ad Antigono la satrapia della Frigia. Antigono in seguito sconfisse e ricacciò, con le esigue forze lasciate ai suoi ordini, i contingenti persiani che Dario, dopo la battaglia di Isso, aveva rinforzato e riorganizzato.
- ファイル:Antigone le Borgne (pièce).
- Antigonus I, bijgenaamd Monophthalmus (= de Eenoog) was generaal van Alexander de Grote, die bij diens dood gouverneur van een groot deel van Klein-Azië was. Hij trachtte in hardnekkige strijd zijn macht uit te breiden over heel Azië, daarbij op bekwame wijze geholpen door zijn zoon Demetrius Poliorcetes, maar moest in de Babylonische Oorlog (311-309) Seleucus I Nicator erkennen als heerser in de oostelijke gebiedsdelen. Hij stichtte rond 310 v. Chr.
- Antygon Jednooki (Antygonos Monophthalmos lub Kyklops) - wódz Aleksandra Wielkiego. W 333 p.n.e. otrzymał od Aleksandra stanowisko satrapy Frygii, w 323 p.n.e. - przy podziale spadku po Aleksandrze - uzyskał Frygię i Pamfilię. Wybitny strateg i władca, założyciel macedońskiej dynastii Antygonidów. Był mecenasem sztuki i literatury. Przyczyna kalectwa Antygona nie jest znana.
- Antígono Monoftalmo, foi um nobre macedónio, general e sátrapa de Alexandre Magno. Tornou-se Senhor da Ásia, nos tempos de Ptolomeu I, ao estabelecer a dinastia Antígona declarando-se Rei, em 306 a.C.. Árvore genealógica de Antígono
- Файл:Antigone le Borgne (pièce). jpg Монета Антигона Одноглазого. Антигон I Одноглазый, полководец Александра Великого, после его смерти получил в управление часть Малой Азии, в борьбе с другими диадохами захватил весь полуостров и Сирию, в 306 до н. э.
- Antigonos I Monofthalmos (grekiska Αντίγονος ο Μονόφθαλμος, ’Antigonos den enögde’), även kallad "Antigonos Cyklopen", född 382 f. Kr. , död 301 f. Kr. , var en makedonsk general och satrap under Alexander den store. Han var son till Filip av Elimeia. Han var en av huvudpersonerna i Diadocherkrigen efter Alexanders död 323 f. Kr. Han var far till Demetrios I Poliorketes, grundlade Antigoniddynastin och utropade sig själv till kung 306 f. Kr.
- Антигон I Одноокий, або Антигон Гонат — діадох, полководець Александра III Великого. Засновник династії Антигонідів — македонських царів. З 333 до н. е. — сатрап (правитель) Фрігії (Мала Азія).
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
