Anselm Turmeda or Abd-Allah at-Tarjuman (1355 - 1423) was a Majorcan writer born in Palma de Mallorca in 1355 and died in Tunis in 1423. Early in his life he was a Franciscan friar, but converted later to Islam and lived in Tunis. He is one of few writers who have written in Arabic and a European language, Catalan, being a classic and proficient in both languages. He became a vizier in Tunis and died there in 1423.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Anselm Turmeda or Abd-Allah at-Tarjuman (1355 - 1423) was a Majorcan writer born in Palma de Mallorca in 1355 and died in Tunis in 1423. Early in his life he was a Franciscan friar, but converted later to Islam and lived in Tunis. He is one of few writers who have written in Arabic and a European language, Catalan, being a classic and proficient in both languages. He became a vizier in Tunis and died there in 1423.
  • Anselm Turmeda, després Abd-Al·lah at-Tarjuman (en àrab, el nom complet, أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. ʿAbd Allāh al-Tarjumān al-Mayūrqī), escriptor mallorquí. De primer es va fer frare franciscà i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques amb la societat cristiana de l'època). És dels pocs escriptors que ha escrit en català i en àrab, sent un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió en els països de parla catalana. Entre les seves obres figuren: Llibre dels bons amonestaments. Turmeda el data l'abril de 1398, quan ja feia onze anys que vivia a Tunis. Consta de 428 versos disposats en estrofes de tres octosíl. labs que rimen entre ells i un tetrasíl. lab de rima independent. En una breu nota proemial es diu que aquest Llibre fou "compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdal·là" i que tracta de bons ensenyament, "ja que ell mal los haja seguits". "Fou fins al segle passat una obra molt popular al nostre país i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tracta d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista del nostre autor". (Marfany) La disputa de l'ase. Escrita el 1417. No se'n conserva cap exemplar en català; l'edició és feta sobre una traducció francesa. El fet que la Inquisició de Madrid el 1583 el posàs a l'Índex de llibres prohibits degué contribuir a la seva desaparició. "Tant per raons polítiques (el sistema democràtic d'elegir el rei dels animals... ) com religioses (les anècdotes anticlericals de l'Ase en la seva polèmica), no quadrava amb l'ortodòxia catòlica de l'Espanya del XVI". Llibre de tres. "El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Però també es nota la ironia i escepticisme d'altre obres d'en Turmeda, barrejant lo diví i lo humà, gràcies al truquet del vincle ximple del nombre tres. " Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. En una petita introducció diu que va escriure l'obra a petició d'uns mercaders mallorquins: "Com per alguns honrats mercaders de Mallorques sia estat pregat afectuosament que faés e ordonàs un tractat de la divisió del dit regne, supòs que lo meu enteniment sia grosser e no sobtil en l'art d'atrobar, emperò per dar alguna satisfacció a llurs precs he fetes algunes cobles grosseres en pla català, segons que veurets. Al final en diu la data: "Escrita dins lo palau / mil tres-cents vuit e noranta", o sigui, onze anys després d'arribar a Tunis. Son 123 estrofes de vuit heptasíl. labs rimant en ababbccb. "És una composició de tipus al. legòric, [... ] Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un matí de primavera surt a cavall i arriba en un delitós prat on hi havia un ric palau [... ] Des d'una finestra del meravellós palau li donà la benvinguda una donzella, i altres sis, elegantment abillades, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produïa un gran goig. L'introduïren al palau, en el jardí del qual hi havia arbres de tota mena i on feia calor a l'hivern i fred a l'estiu i on cantava gran nombre d'ocells i era ornat per moltes flors. Al bell mig s'hi trobava la Reial Fontana, d'on eixien cinc rius que fertilitzaven el jardí i després tornaven a la font d'on havien nascut. [... ] Asseguda en un tron reial hi havia una molt plaent dama, que semblava una reina, i que sospirava fent mostres de gran tristor". تحفة الأريب في الرد على أهل الصليب (Tuḥfat al-ʾarīb fī-r-radd ʿalà ahl al-salīb, en català L'obsequi de l'home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu). Escrita el 1420, en àrab. Les dues primeres parts són biogràfiques: a la primera explica al seva formació i la seva conversió a l'islamisme; a la segona, parla sobretot de les obres del sultà. La tercera part és la part programàtica de l'obra. Epalza resumeix en quatre grans temes les idees motrius o fonamentals de la Tuhfa: a) L'islam és la millor de les religions. b) Les escriptures cristianes han estat falsificades. c) Jesús no és Déu, sinó només home i profeta. d) Tot el que sigui cristià és fals i absurd. "La primera conclusió a què arriba, que concorda amb l'Alcorà, és la següent: "No, Jesús no fou mort, no fou dipositat en un sepulcre ni n'eixí, ni després d'un dia ni després de quaranta dies". " (Riquer, p. 299). Jesús mai no va afirmar la seva divinitat, sinó ben al contrari. Són els seus deixebles els qui van falsificar alguns textos. L'encarnació de Déu no és necessària per a la Redempció; l'islam no té la noció paulina del pecat original. "El cinquè [dogma] és la confessió, contradita perquè no és esmentada als textos evangèlics i perquè només Déu pot perdonar els pecats. En aquest indret Turmeda aprofita l'avinentesa per a dir: "El Papa, que viu a la ciutat de Roma, vicari de Jesús (com ells pretenen), concedeix a qualsevol certificats de perdó dels pecats, d'alliberació de l'infern i d'entrada al paradís. A canvi d'això rep grans sumes de diners". " (Riquer, p. 300). "Tres edicions en àrab i altres tres en turc, i encara una en persa, són fetes en un segle, del 1873 al 1971. " (Epalza).
  • Anselm Turmeda, después Abd-Al·lah at-Tarjuman fue un escritor mallorquín nacido en Palma de Mallorca en 1355 y muerto en Túnez en 1423. Inicialmente fue fraile franciscano, aunque posteriormente se convirtió al islam, viviendo como musulmán en Túnez. Es uno de los pocos escritores que ha escrito en lengua árabe y en una lengua europea, el catalán, siendo un clásico en ambas. Entre sus obras figuran: Llibre dels bons amonestaments. Turmeda lo data el abril de 1398, cuando ya hacía once años que vivía en Túnez. Consta de 428 versos dispuestos en estrofas de tres octosílabos que riman entre ellos y un tetrasílabo de rima independiente. En una breve nota proemial se llama que este Libro fue "compuesto en Túnez por fraile Anselm Turmeda, en otra manera llamado Abdalà" y que trata de buenas enseñanzas. Fue hasta el siglo pasado una obra muy popular en Cataluña y servía como libro de lectura en las escuelas. Se trata de un sermón en verso en el cual, bajo la apariencia de una absoluta y estricta ortodoxia, exuda el irónico y desenvuelto escepticismo y la ética egocèntrica y materialista de nuestro autor". (Marfany) La disputa de l'ase. Escrita el 1417. No se conserva ningún ejemplar en catalán, a pesar de ser el idioma original en que fue escrita y publicada; la edición actual está hecha sobre una traducción francesa. El hecho que la Inquisición de Madrid el 1583 lo pusiera en el Índice de libros prohibidos debió de contribuir a su desaparición. "Tanto por razones políticas (el sistema democrático de elegir el rey de los animales... ) como religiosas (las anécdotas anticlericals del Asno en su polémica), no cuadraba con la ortodòxia catòlica de la España del XVI". Llibre de tres. "El Libro de tres corresponde al moralismo de Turmeda, que quiere instruir divirtiendo, utilizando el tradicional poder moralizador de los refranes. Pero también se nota la ironía y escepticismo de otro obras de Turmeda, mezclando lo divino y lo humano, gracias a la artimaña del vínculo tonto del número tres. " (Epalza) Cobles de la divisió del Regne de Mallorques En una pequeña introducción dice que escribió la obra a petición de unos mercaderes mallorquines: "Como por algunos honrados mercaderes de Mallorques fui rogado afectuosamente que hicieses un tratado de la división del dicho reino, y aunque mi entendimiento es zafio y no sutil en el arte de trobar, para dar alguna satisfacción a sus ruegos he escrito una coplas en catalán, según veréis". Al final dice la fecha: "Escrita en el plazo de / mil trescientos ocho y noventa", o sea, once años tras llegar a Túnez. Son 123 estrofas de ocho heptasílabos, rimando en ababbccb Es una composición de tipo alegórico, [... ] Los hechos narrados acontecen al mismo autor. Una mañana de primavera sale a caballo y llega a un delicioso prado donde había un rico palacio [... ] Desde una ventana del maravilloso palacio le dio la bienvenida una doncella, y otras seis, elegantemente ataviadas, le hicieron entrar y le dijeron que su llegada les producía un gran gozo. Le introdujeron en el palacio, en cuyo jardín había árboles de toda clase y donde hacía calor en invierno y frío en verano y dónde cantaba gran número de pájaros y estaba adornado con muchas flores. En medio de ello se encontraba la Real Fontana, de donde salían cinco ríos que fertilizaban el jardín y después volvían a la fuente de donde habían nacido. [... ] Sentada en un trono real había una muy agradable dama, que parecía una reina, y que suspiraba haciendo muestras de gran tristeza: تحفة الأريب في الرد على أهل الصليب (Túḥhado al-ʾ*arīb fī-r-*radd ʿ*alà *ahl al-salīb, en català L'obsequi de l'home ilustrat per atacar los partidaris de la creu). Escrita el 1420, en árabe. Las dos primeras partes son biográficas: en la primera explica su formación y su conversión al islamismo; en la segunda, habla sobre todo de las obras del sultán. La tercera parte es la parte programática de la obra. Epalza resume en cuatro grandes temas las ideas motrices o fundamentales de la Tuhfa: a) El islam es la mejor de las religiones. b) Las escrituras cristianas han sido falsificadas. c) Jesús no es Dios, sino sólo hombre y profeta. d) Todo lo cristiano es falso y absurdo. "La primera conclusión a que llega, que concuerda con el Corán, es la siguiente: "No, Jesús no fue muerto, no fue depositado en un sepulcro ni salió, ni tras un día ni tras cuarenta días". " (Riquer, p. 299). Jesús nunca afirmó su divinidad, sino todo lo contrario. Son sus discípulos quienes falsificaron algunos textos. La encarnación de Dios no es necesaria para la Redención; el islam no tiene la noción paulina del pecado original. "El quinto dogma es la confesión, contradicha porque no es mencionada a los textos evangélicos y porque sólo Dios puede perdonar los pecados. En este lugar Turmeda aprovecha la ocasión para decir: "El Papa, que vive en la ciudad de Roma, vicario de Jesús (como ellos pretenden), concede a cualquiera certificados de perdón de los pecados, de liberación del infierno y de entrada al paraíso. A cambio de esto recibe grandes sumas de dinero". " (Riquer, p. 300). "Tres ediciones en árabe y otros tres en turco, y todavía una en persa, son hechas en un siglo, del 1873 al 1971. " (Epalza).
  • Anselm Turmeda, appelé par la suite Abdallah at-Tarjuman (أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي) où Tarjuman signifie « traducteur », né en 1355 à Palma de Majorque et décédé en 1423 à Tunis, est un écrivain et traducteur majorquin. Initialement membre de l'ordre des franciscains, il étudie à Paris puis à Bologne. Autour de 1385, il part à Tunis et finit par se convertir à l'islam, à l'âge de 35 ans, devant le sultan hafside de Tunis Abû al-`Abbâs Ahmad al-Mustansir. Il y vit par la suite comme un musulman. Durant sa vie, il écrit divers ouvrages en catalan et en arabe dont Llibre dels bons amonestaments, La disputa de l'ase, Cobles de la divisió del Regne de Mallorques et Le Présent de l'homme lettré pour réfuter les partisans de la croix (autobiographie écrite en arabe sous le titre de تحفة الأريب في الرد على أهل الصليب). Sa tombe est encore visible au milieu d'une ruelle de la médina de Tunis.
  • تحفة الأريب في الرد على أهل الصليب (tuḥfatu l-'arīb fī-rraddi ʿala ahli s-Salīb, Il dono dell'uomo istruito contro il popolo della croce): scritta nel 1420, in arabo. Le prime due parti sono autobiografiche; nella prima spiega la sua formazione e la conversione all'islamismo, nella seconda parla soprattutto delle opere del sultano. La terza è la parte programmatica dell'opera. I quattro temi fondamentali sono: L'Islam è la migliore delle religioni Le Scritture cristiane sono state falsificate Gesù non è Dio, ma solo un uomo ed un profeta Tutto ciò che è cristiano è falso e assurdo
dbpprop:reference
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wikisourcelangProperty
  • Anselm Turmeda
  • ar
  • مؤلف:عبد الله الترجمان
rdfs:comment
  • Anselm Turmeda or Abd-Allah at-Tarjuman (1355 - 1423) was a Majorcan writer born in Palma de Mallorca in 1355 and died in Tunis in 1423. Early in his life he was a Franciscan friar, but converted later to Islam and lived in Tunis. He is one of few writers who have written in Arabic and a European language, Catalan, being a classic and proficient in both languages. He became a vizier in Tunis and died there in 1423.
  • Anselm Turmeda, després Abd-Al·lah at-Tarjuman (en àrab, el nom complet, أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. ʿAbd Allāh al-Tarjumān al-Mayūrqī), escriptor mallorquí.
  • Anselm Turmeda, después Abd-Al·lah at-Tarjuman fue un escritor mallorquín nacido en Palma de Mallorca en 1355 y muerto en Túnez en 1423. Inicialmente fue fraile franciscano, aunque posteriormente se convirtió al islam, viviendo como musulmán en Túnez. Es uno de los pocos escritores que ha escrito en lengua árabe y en una lengua europea, el catalán, siendo un clásico en ambas. Entre sus obras figuran: Llibre dels bons amonestaments.
  • Anselm Turmeda, appelé par la suite Abdallah at-Tarjuman (أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي) où Tarjuman signifie « traducteur », né en 1355 à Palma de Majorque et décédé en 1423 à Tunis, est un écrivain et traducteur majorquin. Initialement membre de l'ordre des franciscains, il étudie à Paris puis à Bologne.
  • تحفة الأريب في الرد على أهل الصليب (tuḥfatu l-'arīb fī-rraddi ʿala ahli s-Salīb, Il dono dell'uomo istruito contro il popolo della croce): scritta nel 1420, in arabo. Le prime due parti sono autobiografiche; nella prima spiega la sua formazione e la conversione all'islamismo, nella seconda parla soprattutto delle opere del sultano. La terza è la parte programmatica dell'opera.
rdfs:label
  • Anselm Turmeda
  • Anselm Turmeda
  • Anselm Turmeda
  • Anselm Turmeda
  • Anselm Turmeda
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page