| dbpprop:abstract
|
- Anna of Hohenstaufen (1230 – April 1307) was the daughter of Frederick II, Holy Roman Emperor and Bianca Lancia.
- Konstanze von Staufen (Costanza) war Kaiserin von Byzanz als Ehefrau des byzantinischen Kaisers Johannes III.. Sie war die älteste Tochter des Kaisers Friedrich II. von seiner Geliebten und späteren Ehefrau Bianca Lancia der Jüngeren und wurde durch die Ehe, die Friedrich und Bianca 1233/34 kurz vor Biancas Tod (confirmatio matrimonii in articulo mortis) schlossen, nachträglich legitimiert. 1244 wurde sie 14-jährig mit dem 52-jährigen Johannes III. , Kaiser von Byzanz im Exil in Nicäa, der seit 1241 Witwer war, verheiratet. Nach altem Brauch nahm sie zu diesem Anlass einen anderen Namen, in ihrem Fall „Anna“ an. Die Verbindung zwischen Konstanze und dem Schismatiker Johannes erregte das Missfallen des Papstes Innozenz IV. so sehr, dass sie einer der Gründe wurde, weshalb des Papst Friedrich im Jahr darauf, nämlich 1245, absetzen ließ. Konstanzes Ehe wurde nicht glücklich, da Johannes sich bald einer jungen Frau aus Konstanzes Gefolge zuwandte, die die Kaiserin in den Hintergrund drängte und in der Öffentlichkeit auch ihre Rolle einnahm. Friedrichs Reaktion auf diese Entwicklung blieb aus, da er die finanzielle und militärische Unterstützung der Byzantiner zu schätzen wusste. Als dann auch noch der Papst sich mit Johannes verständigte, war Konstanze vollkommen isoliert, woran sich auch nichts änderte, als Johannes am 3. November 1254 starb und sein Sohn aus erster Ehe, Theodor II. , den Thron bestieg. Erst nachdem Theodor II. ebenfalls gestorben war, sein Sohn Johannes IV. von seinem Regenten, Mitkaiser und schließlich Nachfolger Michael VIII. 1261 abgesetzt wurde, änderte sich Konstanzes Lage: Der neue Kaiser verliebte sich in die jetzt etwa 30-Jährige und beantragte die Scheidung von seiner Ehefrau, um Konstanze heiraten zu können. Der Staatsrat und der Patriarch von Konstantinopel lehnten jedoch ab. Ob Konstanze zu der Zeit Michaels Geliebte war, oder ob sie seine Avancen dauerhaft ablehnte, ist nicht geklärt. Konstanzes Aufenthalt am byzantinischen Hof endete, als sie gegen den General Alexios Strategopoulos, der sich im Gewahrsam ihres Bruders Manfred, seit 1258 König von Sizilien, befand, ausgetauscht wurde. Der Wechsel zurück nach Süditalien verschlimmerte ihre Situation jedoch noch einmal, als Manfred 1266 in der Schlacht bei Benevent gegen Karl von Anjou unterlag und fiel. Der größte Teil ihrer Familie fiel Karl in die Hände, Konstanze jedoch konnte fliehen und kam bei ihrer gleichnamigen Nichte unter, der Tochter Manfreds und Ehefrau des Königs Peter III. von Aragón, der später selbst König von Sizilien wurde. Sie trat in das Kloster Santa Barbara in Valencia ein, wo sie hochbetagt im Jahr 1307 starb.
- Constança II d'Hohenstaufen (1230-1307), també coneguda com Constança Anna d'Hohenstaufen era filla de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) Blanca Lancia. Son pare, per necessitats d'aliances, la va casar a l'edat de 14 anys amb Joan III Ducas Vatatzés (1193-1254), conegut com "Vataci l'Herètic", quan aquest tenia 50 anys i era emperador de Bizanci o de l'Imperi de Nicea (1222-1254). Quedà viuda amb només 24 anys i a la mort del seu marit fou sol·licitada per Miquel Paleòleg, qui havia reconquistat Constantinoble. Constança va resistir diversos anys les pretensions de Miquel, fins que el seu germà Manfred nou rei de Sicília, la requerí per a la seua pàtria. La desgraciada emperadriu arribà just a temps per a rebre la notícia de la mort del seu germà en la batalla de Benevent (1266) a mans de l'angeví Carles I d'Anjou. Junt amb la seua cunyada, la segona esposa de Manfred, Hel·lena Angelina Doukaina, i els seus cinc nebots, hagueren de fugir i refugiar-se en el castell de Hohenstaufen en Lucera, defés per sarraíns que havien estat al servei de Frederic i continuaven sent fidels a la seua memòria. Després de ser conquistat el castell, la família fou conduïda a presó on la seua cunyada perdé la vida al cap de cinc anys de captivitat. Al no representar l'emperadriu cap perill per a la dinastia de Anjou la deixaren en llibertat. Com a viuda de l'emperador Joan Dukas, posseïa el senyoriu de tres important viles a Anatòlia amb una renda de tres mil besants en or. No obstant això, aquesta renda llunyana no li arribava mai. Perseguida pel seu fillastre l'emperador Teodor Làscaris decidí embarcar-se, quasi d'almoina, rumb a una València acabada de conquistar, on s'instal·là per estar prop de la seua neboda Constança de Sicília, filla del primer matrimoni de Manfred i dona de l'infant Pere d'Aragó, futur Pere el Gran, fill i successor de Jaume I. Segons conta la tradició, com a únic equipatge en el viatge cap a València portava un fragment de la roca de Nicomèdia de la qual, segons diu la llegenda, miraculosament va brollar aigua per al baptisme de Santa Bàrbara. En arribar l'emperadriu a València, el seu nebot l'infant Pere li oferí la jurisdicció sobre algun territori del Regne de València, però cansada de la política, decidí retirar-se a un convent que es fundaria a València arran de la relíquia que ella mateixa hi dugué. Tanmateix, sembla que durant els últims anys de la seua vida (1301-1307) la vila de Borriana li degué ser passada en feu i pogué haver-hi intervingut en la reparació dels grans clavills del presbiteri de la seua església del Salvador, en els contraforts del qual hi ha la seua efígie i tòtem heràldic a manera de gàrgoles. En tant que últimes representants de Frederic II, Constança II d'Hohenstaufen i la seua neboda Constança de Sicília, van cedir a Pere el Gran els drets sobre Sicília, qui els reclamà poc després, el 1282, en apoderar-se de l'illa després dels esdeveniments coneguts com les Vespres Sicilianes. Al final de la seua vida Constança Anna manà erigir la capella de Santa Bàrbara a la dreta del presbiteri de l'església de Sant Joan de l'Hospital de València i manà ser-hi soterrada juntament amb la relíquia de Santa Bàrbara que havia dut anys enrere des de Bizanci. A la mort de Constança Anna el 1307, el seu hereu i nebot nét polític, el rei Jaume II el Just, fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília, li concedí honors de reial a aquesta Capella de Santa Bàrbara. Les restes mortals i la referida relíquia que hi havia des de 1307 foren traslladades segles més tard, el 1689, a la nova capella barroca homònima, obra de l'arquitecte Juan Pérez Castiel (1684-1689), situada a l'esquerra del presbiteri de Sant Joan de l'Hospital.
- Constanza II de Hohenstaufen (1230-1307), también conocida como Constanza Augusta Emperatriz de Grecia. Hija ilegítima de Federico II y de Bianca Lancia. Su padre, por necesidades de alianzas, la casó a la edad de 14 años con el emperador de Bizancio Juan Ducas Vatatzés, conocido como "Vatacio el Herético", cuando éste tenía 50 años. A la muerte de Vatacio fue solicitada por Miguel Paleólogo, quien había reconquistado Constantinopla. Constanza resistió varios años a las pretensiones de Miguel, hasta que su hermano Manfredo nuevo rey de Sicilia, la requiere para su patria. La desdichada emperatriz llega justo a tiempo para recibir la noticia de la muerte de su hermano en la Batalla de Benevento. Junto con su cuñada, la segunda esposa de Manfredo, Helena Angelina Doukaina, y sus cinco sobrinos, han de huir y refugiarse en el castillo de Hohenstaufen en Lucera, defendido por sarracenos que habían estado al servicio de Federico y seguían siendo fieles a su memoria. Tras ser conquistado el castillo, la familia es conducida a prisión donde su cuñada pierde la vida al cabo de cinco años de cautiverio. Al no representar la emperatriz ningún peligro para la dinastía de Anjou la dejan en libertad. Como viuda del emperador Juan Dukas, poseía el señorío de tres importante villas en Anatolia con una renta de tres mil besantes en oro. Sin embargo, esa renta lejana no llegaba nunca. Perseguida por su hijastro el emperador Teodoro Láscaris decide embarcarse, casi de limosna, rumbo a una Valencia recién conquistada, donde se instala. Como único equipaje llevaba un fragmento de la roca de Nicodemia de la que, según cuenta la leyenda, milagrosamente manó agua para el bautismo de Santa Bárbara. Su sobrina, llamada igualmente Constanza, hija del primer matrimonio de Manfredo, estaba casada con el infante Pedro de Aragón, hijo de Jaime I y futuro Pedro III de Aragón. El rey le ofrecería gobernar Estados, pero la emperatriz, cansada de la política, prefirió entrar en el convento de Santa Bárbara. Ella y su sobrina, últimas representantes de Federico II, cedieron a Pedro III los derechos sobre Sicilia, quien los reclamaría años después, apoderándose de la isla tras los trágicos acontecimientos conocidos como las Vísperas Sicilianas. Sus restos descansan en la capilla de Santa Bárbara, situada en la Iglesia de San Juan del Hospital de Valencia. En el sepulcro puede leerse el siguiente epitafio: Aquí yace Dª Constanza Augusta Emperatriz de Grecia.
- Constance de Hohenstaufen (Costanza), également connue sous les noms de Constance II de Sicile ou de Anne de Sicile, née en 1230/1231, morte en avril 1307, fut impératrice de Byzance en tant qu'épouse de l'empereur byzantin Jean III Doukas Vatatzès.
- Konstancja Hohenstauf, Konstancja Sycylijska, Anna Sycylijska – cesarzowa nicejska. Konstancja była córką cesarza Fryderyka II i Bianki Lancii. Poślubiła w 1244 r. cesarza nicejskiego Jana III Dukasa Watatzesa. Zmieniła wówczas imię na Anna. Przybyła cesarstwa nicejskiego w towarzystwie guwernantki Marchesa della Fricca, która wkrótce została kochanką Jana Watatzesa. Po śmierci męża pozostała w cesarstwie nicejskim. Jej pozycja zmieniła się po zdobyciu Konstantynopola w 1258 r. Wówczas Michał VIII Paleolog zdetronizował swojego współcesarza z dynastii Laskarysów. Konstacja przestała być członkiem rodziny panującej. W 1263 r. udała się na dwór brata Manfreda. Po jego śmierci uciekła do króla Aragonii Jakuba Zdobywcy. Mieszkała początkowo na dworze w Saragossie, a następnie w klasztorze.
- Ana de Hohenstaufen (Sicília 1230 – Valência, Abril 1307), nascida Constança II of Hohenstaufen, também conhecida como Constança II da Sicília ou Ana da Sicília era filha de Frederico II, Sacro Imperador Romano-Germânico e Bianca Lancia. Casou muito jovem com o imperador bizantino João III Ducas Vatatzes, para selar uma aliança entre seu pai e o Império de Niceia.
|
| rdfs:comment
|
- Anna of Hohenstaufen (1230 – April 1307) was the daughter of Frederick II, Holy Roman Emperor and Bianca Lancia.
- Konstanze von Staufen (Costanza) war Kaiserin von Byzanz als Ehefrau des byzantinischen Kaisers Johannes III.. Sie war die älteste Tochter des Kaisers Friedrich II. von seiner Geliebten und späteren Ehefrau Bianca Lancia der Jüngeren und wurde durch die Ehe, die Friedrich und Bianca 1233/34 kurz vor Biancas Tod (confirmatio matrimonii in articulo mortis) schlossen, nachträglich legitimiert. 1244 wurde sie 14-jährig mit dem 52-jährigen Johannes III.
- Constança II d'Hohenstaufen (1230-1307), també coneguda com Constança Anna d'Hohenstaufen era filla de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) Blanca Lancia. Son pare, per necessitats d'aliances, la va casar a l'edat de 14 anys amb Joan III Ducas Vatatzés (1193-1254), conegut com "Vataci l'Herètic", quan aquest tenia 50 anys i era emperador de Bizanci o de l'Imperi de Nicea (1222-1254).
- Constanza II de Hohenstaufen (1230-1307), también conocida como Constanza Augusta Emperatriz de Grecia. Hija ilegítima de Federico II y de Bianca Lancia. Su padre, por necesidades de alianzas, la casó a la edad de 14 años con el emperador de Bizancio Juan Ducas Vatatzés, conocido como "Vatacio el Herético", cuando éste tenía 50 años. A la muerte de Vatacio fue solicitada por Miguel Paleólogo, quien había reconquistado Constantinopla.
- Constance de Hohenstaufen (Costanza), également connue sous les noms de Constance II de Sicile ou de Anne de Sicile, née en 1230/1231, morte en avril 1307, fut impératrice de Byzance en tant qu'épouse de l'empereur byzantin Jean III Doukas Vatatzès.
- Konstancja Hohenstauf, Konstancja Sycylijska, Anna Sycylijska – cesarzowa nicejska. Konstancja była córką cesarza Fryderyka II i Bianki Lancii. Poślubiła w 1244 r. cesarza nicejskiego Jana III Dukasa Watatzesa. Zmieniła wówczas imię na Anna. Przybyła cesarstwa nicejskiego w towarzystwie guwernantki Marchesa della Fricca, która wkrótce została kochanką Jana Watatzesa. Po śmierci męża pozostała w cesarstwie nicejskim.
- Ana de Hohenstaufen (Sicília 1230 – Valência, Abril 1307), nascida Constança II of Hohenstaufen, também conhecida como Constança II da Sicília ou Ana da Sicília era filha de Frederico II, Sacro Imperador Romano-Germânico e Bianca Lancia. Casou muito jovem com o imperador bizantino João III Ducas Vatatzes, para selar uma aliança entre seu pai e o Império de Niceia.
|