| dbpprop:abstract
|
- Ancient Macedonian was the Indo-European language of the ancient Macedonians. It was spoken in Macedonia during the 1st millennium BC. From the 4th century BC, it was gradually replaced by the Attic-Koine Greek dialect. Knowledge of the language is very limited because there are no surviving texts that are indisputably written in the language. The volume of the surviving public and private inscriptions indicate that there was no written language in ancient Macedonia but Greek. A body of words has been assembled from ancient sources, mainly from coin inscriptions, and from the 5th century lexicon of Hesychius of Alexandria, amounting to about 150 words and 200 proper names, though the number of considered words sometimes differs from scholar to scholar. Most of them are similar to standard Greek, while some have been interpreted as pointing to a separate lineage from Indo-European.
- Das Makedonische ist eine ausgestorbene indogermanische Sprache, die kaum rekonstruiert werden kann und deren Stellung innerhalb dieser Sprachgruppe schwer zu bestimmen ist. Gesprochen wurde es in der historischen Region Makedonien. Die Schwierigkeiten bei der Einordnung des Makedonischen ergeben sich aus der spärlichen Überlieferung und dürftigen Quellenlage. Alle erhaltenen Zeugnisse sind in griechischen Schriftzeichen verfasst. In einigen griechischen Quellen sind makedonische Orts- und Personennamen überliefert, darüber hinaus wenige Einzelwörter. Immer noch diskutiert wird die Frage, ob das Makedonische ein griechischer Dialekt war oder eine mit dem Griechischen verwandte eigenständige Sprache sei. Nach Auffassung des Linguisten Otto Hoffmann ergibt sich aus dem Namenmaterial, insbesondere den Personennamen, aber auch den Orts- und Monatsnamen, dass das Makedonische ein griechischer Dialekt sei. Der Linguist R.A. Crossland bezeichnet diese Auffassung als fragwürdig, da man von ungefähr 130 Namen- und Inschriften nicht mit Sicherheit auf eine gesamte Sprache schließen kann und behauptet, dass das Makedonische eine selbständige Sprache war. Diese Auffassung vertreten auch führende Sprach- und Geschichtswissenschaftler unserer Zeit (C.G. Thomas, P. Green). Es gibt in Makedonien zwar eine Präsenz von Inschriften die mit griechischen Buchstaben geschrieben sind, was aber keinen Rückschluss auf die Sprache selber erlaubt. (E. Borza). Die Makedonen wurden von den meisten Griechen zeitweise als Barbaren bezeichnet (nicht so Hesychios frg. 5), was in der griechischen Antike in erster Linie sprachliche Verschiedenheit ausdrückte: d.h. Makedonisch wurde von den Griechen zeitweise nicht als Griechisch anerkannt. Darüber hinaus zeigen die wenig mehr als hundert überlieferten Wörter, dass die Lautstruktur teils erheblich vom Griechischen abwich (vgl. makedonisch danos vs. griechisch thanatos, Tod), teils aber auch deutliche Ähnlichkeiten zeigt (makedonisch Hüerberetos "Regenbringer", maked. Bezeichnung für den Dezember). Durchgängig zeigt sich in der makedonischen Schreibweise die Ersetzung des φ durch das β so z.B. in Φίλιππος (Philipp), was auf eine frikative Aussprache des β wie im Neugriechischen hinweist. Die Namenslisten (Grabsteine, Historiker) zeigen einen großen Anteil griechischstämmiger Namen auch außerhalb der Oberschicht (die von mehr Griechen als Griechisch akzeptiert wurde, Königsliste bei Herodot). Seine größte Verbreitung hatte das Makedonische im 4. Jahrhundert v. Chr. unter Philipp II. und Alexander dem Großen. Seine Sprecher assimilierten sich während der hellenistischen Periode allmählich an die nun entstandene griechische Koine.
- L'antic macedoni va ser la llengua dels antics macedonis. Va ser parlada a Macedònia durant el primer mil·leni aC. A partir del segle V aC va ser gradualment desplaçada pel grec comú de l'època hel·lenística. Encara no està clar si era un dialecte del grec, una llengua germana o una llengua indoeuropea propera tant a aquest com a les llengües tràcies i frígies. El coneixement que tenim de la llengua és molt limitat, car no es conserven texts que es puguin considerar irrefutablement escrits en antic macedoni, encara que s'ha pogut compilar un corpus d'unes 150 paraules i 200 noms propis autènticament macedònies de fonts antigues, principalment inscripcions en monedes i el glossari d'Hesiqui d'Alexandria, del segle V. La majoria es poden identificar com a gregues però algunes no són fàcilment reconciliables amb la fonologia estàndar del grec. Les 6000 inscripcions macedònies que han sobreviscut estan en el dialecte àtic. El katadesmos (defixio, encanteri o maledicció inscrita) trobat a Pel·la en 1986, un text escrit en una variant característica del grec dòric i datat entre principis i mitjan segle IV aC, s'ha usat com a argument de què l'antic macedoni era un dialecte del grec nord-occidental, que formava part dels dialectes dòrics (O. Masson, 1996). Abans que es descobrís, s'havia proposat que el dialecte macedoni va ser una forma antiga de grec, parlada en la mateixa època que el dòric pròpiament dit (Rhomiopoulou, 1980).
- El antiguo idioma macedonio era una lengua indoeuropea usada por los antiguos macedonios. Se hablaba en Macedonia durante el primer milenio adC. Fue dejando de usarse a partir del siglo V a. C. , y se cree que desapareció en los primeros siglos de nuestra era. Probablemente se hablaba sobre todo en las regiones interiores, lejos de la costa. Aunque emparentada con el griego antiguo, el antiguo macedonio no es un dialecto griego, sino una lengua cercana al proto-griego. Por otra parte, todavía se discute la relación del antiguo macedonio con el tracio y el frigio y otras lenguas paleobalcánicas.
- L’ancien macédonien est une des langues helléniques indo-européennes. C’était la langue parlée dans l’Antiquité dans le Royaume de Macédoine et dans la région historique de la Macédoine. Peu de textes ont survécu dans cette langue, et par conséquent sa classification est difficile. Les classifications suivantes ont été proposées : une langue sœur du grec ancien appartenant à un groupe appelé gréco-macédonien; un dialecte grec proche du dorien; une langue appartenant au groupe paléo-balkanique. La publication du texte d'une defixio amatoria retrouvée à Pella, la plus longue inscription connue dans cette langue, a néanmoins permis de faire progresser le débat, d'une part en suggérant que le macédonien était un dialecte grec, et d'autre part en montrant sa proximité à la fois par rapport au thessalien et aux dialectes du Nord-Ouest. Selon l'opinion du linguiste Otto Hoffmann, le matériau linguistique livré par l'onomastique macédonienne, mais aussi par la toponymie et les noms de mois montrent que le macédonien est un dialecte grec. Cependant, il faut signaler que les Grecs antiques ont la plupart du temps nié l'hellénité des Macédoniens, les considérant comme des barbares. Le linguistique Ronald Arthur Crossland considère pour sa part cette conclusion comme problématique, dans la mesure où on ne peut décrire avec certitude une langue sur la base de 130 inscriptions seulement, dont la plupart sont seulement des noms propres. Il affirme au contraire que le macédonien était une langue indépendante du grec. Cette opinion est partagée par certains linguistes et historiens internationalement reconnus. Le fait que les Macédoniens anciens utilisaient l'alphabet grec est insuffisant pour en inférer une parenté avec le grec, dans la mesure où un grand nombre de peuples antiques ont fait de même (Eugene N. Borza).
- L'antico macedone (provvisoriamente ISO-DIS 639-3.5 XMK) è la lingua estinta degli antichi Macedoni. Era parlata soprattutto nelle regioni interne della Macedonia, lontano dalla costa, durante il I millennio a.C. , resistendo fino ai primi secoli dell'era volgare. Non è ancora chiaro il rapporto tra questa lingua e il Greco, se cioè fosse una lingua affine ad esso, se fosse un suo dialetto o se, infine, fosse una lingua indoeuropea senza alcuna relazione speciale col Greco. La nostra conoscenza di questa lingua è molto limitata perché non è sopravvissuto alcun testo che sia indiscutibilmente scritto in Antico Macedone, tuttavia un certo numero di parole sono state riscostruite a partire dalle fonti antiche, le monete e il lessico di Esichio di Alessandria, risalente al V secolo, che ammonta a circa 700 parole e nomi propri. Molte di queste sono riconducibili al greco antico, ma alcune non sono facilmente conciliabili con la fonologia greca classica. Il katadesmos di Pella, un testo greco dorico trovato a Pella nel 1986, datato fra il IV e il III secolo a.C. , è stato portato come prova del fatto che la popolazione macedone parlasse il dialetto dorico a quel tempo. Altri, invece, ribattono che il dorico potesse essere stata una seconda lingua o un secondo dialetto parlato in Macedonia.
- Het Oud-Macedonisch is een taal die in de oudheid in Macedonië werd gesproken. Dit was waarschijnlijk een Indo-Europese taal die slechts bekend is uit eigennamen en een paar afzonderlijke woorden. De taal is mogelijk nauw verwant aan het Grieks, maar doordat er zo weinig over bekend is, is een typologische indeling nog moeilijk. Alexander de Grote en zijn directe voorouders spraken deze taal. De hypothese dat het Macedonisch niet meer dan een afwijkend Oudgrieks dialect was (verwant aan de Dorische dialecten), mag overigens niet zonder meer terzijde worden geschoven. Vrijwel alle typisch-Macedonische namen, die pas na de veroveringen van Alexander de Grote in de rest van de Griekse wereld gangbaar werden, zijn gemakkelijk uit het Grieks te herleiden. (Philippos= paardenvriend; Kleopatra = meisje met de beroemde vader; Ptolemaios = krijger, Alexander = Alexandros = beschermer van de mannen enz. ) Dit Oud-Macedonisch moet vooral niet verward worden met het moderne Slavisch-Macedonisch, dat in het moderne land Macedonië en omringende landen wordt gesproken en dat een Zuidslavische taal is.
- Język macedoński (helleński) zwany też staromacedońskim - wymarły język starożytnej Macedonii, bardzo blisko spokrewniony z językiem starogreckim, przez niektórych językoznawców uważany nawet za jego dialekt. Języka staromacedońskiego nie należy mylić z historycznymi stadiami rozwoju współczesnego języka macedońskiego, należącego do języków słowiańskich.
- O antigo macedônio ou macedónio era a língua indo-europeia falada pelos antigos macedônios, povo que habitou a região histórica da Macedônia durante o primeiro milênio a.C.. A partir do século IV a.C. foi gradualmente substituído pelo koiné, dialeto do grego antigo baseado no dialeto ático. O conhecimento do idioma é muito limitado, porque não foram descobertos de maneira incontestável textos que tenham sido escritos no idioma. O volume de inscrições públicas e privadas do período que restaram indica que talvez não tenha existido um idioma escrito na antiga Macedônia, e que o grego era utilizado para esta função.. Um vocabulário do macedônio foi reunido a partir das fontes antigas, especialmente de inscrições em moedas, e a partir do léxico de Hesíquio de Alexandria, escrito no século V, que abrange 150 palavras e 200 nomes próprios - embora o número de palavras possa variar de acordo com a interpretação dada pelo estudioso. A maior parte deles se assemelha ao grego padrão, enquanto algumas parecem apontar para uma linhagem separada do indo-europeu. Family tree of Hellenic languages - The Linguist List Jona Lendering, Ancient Macedonia - livius. org Inscrições em grego da Antiga Macedônia (banco de dados epigráfico) Heinrich Tischner sobre o texto de Hesíquio www. sil. org: ISO639-3, macedônio antigo (XMK)
- Древнемакедо́нский яз́ык — язык древних македонцев, палеобалканский язык, на котором говорило население Древней Македонии в 1-м тысячелетии до н. э. Современному славянскому македонскому языку этот язык родственнен отдалённо (в рамках индоевропейской языковой семьи, как и прочие европейские языки), но не является его предком.
- Fornmakedonskan är ett numera utdött språk som tillhörde den indoeuropeiska språkfamiljen. Det är omtvistat i vilken undergrupp språket skall inplaceras . Teorier finns att språket är närbesläktat med klassisk grekiska, pelasgiska, illyriska, thrakiska, frygiska eller den urindoeuropeiska roten till det slaviska språket . Språket talades i den historiska regionen Makedonien. Sin största utbredning hade fornmakedonska under fjärde århundradet f. Kr. under Filip II och Alexander den store. Språket assimilerades under den hellenistiska perioden till koinégrekiska. Mycket av svårigheterna med klassificeringen beror på att så få skriftliga källor finns bevarade. De som finns är nedskrivna med det grekiska alfabetet. Det finns fornmakedonska orts- och personnamn bevarade i grekiska källor, från vilka man kunnat rekonstruera en del glosor. Den brittiska historikern N.L. G Hammonds uppfattning att fornmakedonskan var en grekisk dialekt eller med grekiskan besläktat självständigt språk som talades av nordvästgrekerna är mycket omdiskuterad . Det finns många skilda uppfattningar om språket, och källorna är ytterst torftiga. Enligt lingvisten Otto Hoffmans uppfattning kan man från det bevarade materialet, i synnerhet personnamnen, men även orts- och månadsnamn, dra slutsatsen att fornmakedonskan var en grekisk dialekt . Hoffman hämtar stöd av historieberättare som Titus Livius, som säger: "Aetolierna, Arkaderna och Makedonerna, män av samma språk, är enade och splittrade av händelser som dyker upp då och då, mot utlänningar, mot barbarer, kommer de (grekerna) utkämpa ett evigt krig". Lingvisten R.A. Crossland ifrågasätter denna uppfattning, då denne menar att man från de blott cirka 130 bevarade namnen och inskriptionerna inte kan dra några säkra slutsatser om ett gemensamt språk och drar slutsatsen att fornmakedonskan var ett självständigt språk. Denna uppfattning har också flera ledande lingvister och historiker av idag (C.G. Thomas, Peter Green). Det finns visserligen inskriptioner skrivna med grekiska bokstäver i Makedonien, men därav kan man enligt forskaren Eugene N. Borza inte dra slutsatsen att fornmakedonskan var grekiska. De forntida makedonerna omnämndes av atenarna vid samma tid som barbarer, ett begrepp som i antiken i huvudsak syftade på språkliga skillnader. Av detta har dragits slutsatsen att fornmakedonskan av grekerna ej betraktades som grekiska. Å andra sidan anklagades även arkadierna (som var greker) för att vara barbarer då Athen hamnade i en politisk intressekonflikt med dem. Dessutom pekar ljudstrukturen i de få bevarade orden på väsentliga skillnader mot grekiska, ’’danos’’ gentemot grekiska ’’thanatos’’, död. De kulturellt lägre utvecklade, makedonerna, attraherades av den grekiska högkulturen. De grekiska namnen, och makedonernas anspråk på att vara greker, kan förklaras genom det att det makedonska härskarskiktet antingen var grekiskt eller blev helleniserat tidigt.
|
| rdfs:comment
|
- Ancient Macedonian was the Indo-European language of the ancient Macedonians. It was spoken in Macedonia during the 1st millennium BC. From the 4th century BC, it was gradually replaced by the Attic-Koine Greek dialect. Knowledge of the language is very limited because there are no surviving texts that are indisputably written in the language. The volume of the surviving public and private inscriptions indicate that there was no written language in ancient Macedonia but Greek.
- Das Makedonische ist eine ausgestorbene indogermanische Sprache, die kaum rekonstruiert werden kann und deren Stellung innerhalb dieser Sprachgruppe schwer zu bestimmen ist. Gesprochen wurde es in der historischen Region Makedonien. Die Schwierigkeiten bei der Einordnung des Makedonischen ergeben sich aus der spärlichen Überlieferung und dürftigen Quellenlage. Alle erhaltenen Zeugnisse sind in griechischen Schriftzeichen verfasst.
- L'antic macedoni va ser la llengua dels antics macedonis. Va ser parlada a Macedònia durant el primer mil·leni aC. A partir del segle V aC va ser gradualment desplaçada pel grec comú de l'època hel·lenística. Encara no està clar si era un dialecte del grec, una llengua germana o una llengua indoeuropea propera tant a aquest com a les llengües tràcies i frígies.
- El antiguo idioma macedonio era una lengua indoeuropea usada por los antiguos macedonios. Se hablaba en Macedonia durante el primer milenio adC. Fue dejando de usarse a partir del siglo V a. C. , y se cree que desapareció en los primeros siglos de nuestra era. Probablemente se hablaba sobre todo en las regiones interiores, lejos de la costa. Aunque emparentada con el griego antiguo, el antiguo macedonio no es un dialecto griego, sino una lengua cercana al proto-griego.
- L’ancien macédonien est une des langues helléniques indo-européennes. C’était la langue parlée dans l’Antiquité dans le Royaume de Macédoine et dans la région historique de la Macédoine. Peu de textes ont survécu dans cette langue, et par conséquent sa classification est difficile.
- L'antico macedone (provvisoriamente ISO-DIS 639-3.5 XMK) è la lingua estinta degli antichi Macedoni. Era parlata soprattutto nelle regioni interne della Macedonia, lontano dalla costa, durante il I millennio a.C. , resistendo fino ai primi secoli dell'era volgare. Non è ancora chiaro il rapporto tra questa lingua e il Greco, se cioè fosse una lingua affine ad esso, se fosse un suo dialetto o se, infine, fosse una lingua indoeuropea senza alcuna relazione speciale col Greco.
- Het Oud-Macedonisch is een taal die in de oudheid in Macedonië werd gesproken. Dit was waarschijnlijk een Indo-Europese taal die slechts bekend is uit eigennamen en een paar afzonderlijke woorden. De taal is mogelijk nauw verwant aan het Grieks, maar doordat er zo weinig over bekend is, is een typologische indeling nog moeilijk. Alexander de Grote en zijn directe voorouders spraken deze taal.
- Język macedoński (helleński) zwany też staromacedońskim - wymarły język starożytnej Macedonii, bardzo blisko spokrewniony z językiem starogreckim, przez niektórych językoznawców uważany nawet za jego dialekt. Języka staromacedońskiego nie należy mylić z historycznymi stadiami rozwoju współczesnego języka macedońskiego, należącego do języków słowiańskich.
- O antigo macedônio ou macedónio era a língua indo-europeia falada pelos antigos macedônios, povo que habitou a região histórica da Macedônia durante o primeiro milênio a.C.. A partir do século IV a.C. foi gradualmente substituído pelo koiné, dialeto do grego antigo baseado no dialeto ático. O conhecimento do idioma é muito limitado, porque não foram descobertos de maneira incontestável textos que tenham sido escritos no idioma.
- Древнемакедо́нский яз́ык — язык древних македонцев, палеобалканский язык, на котором говорило население Древней Македонии в 1-м тысячелетии до н. э.
- Fornmakedonskan är ett numera utdött språk som tillhörde den indoeuropeiska språkfamiljen. Det är omtvistat i vilken undergrupp språket skall inplaceras . Teorier finns att språket är närbesläktat med klassisk grekiska, pelasgiska, illyriska, thrakiska, frygiska eller den urindoeuropeiska roten till det slaviska språket . Språket talades i den historiska regionen Makedonien. Sin största utbredning hade fornmakedonska under fjärde århundradet f. Kr.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
