| dbpprop:abstract
|
- The term ancient Greece refers to the period of [[History of Greece|Greek history lasting from the [[Greek Dark Ages ca. 1100 BC and the [[Dorian invasion, to 146 BC and the [[Roman Republic|Roman conquest of [[Greece after the [[Battle of Corinth (146 BC)|Battle of Corinth. It is generally considered to be the seminal culture which provided the foundation of [[Western culture|Western civilization and shaped cultures throughout [[Southwest Asia and [[North Africa. [[Culture of Greece|Greek culture had a powerful influence on the [[Roman Empire, which carried a version of it to many parts of the [[Mediterranean region and [[Europe. The civilization of the ancient [[Greeks has been immensely influential on language, politics, educational systems, philosophy, science, and the arts, inspiring the [[Islamic Golden Age and the Western European [[Renaissance, and again resurgent during various [[Neoclassicism|neo-Classical revivals in 18th and 19th century Europe and the [[Americas.
- Die Geschichte des antiken Griechenlands, das die Entwicklung der europäischen Zivilisation maßgeblich mitgeprägt hat, umfasst etwa den Zeitraum vom 8. Jahrhundert v. Chr. (u. a. Entstehung der homerischen Epen) bis 146 v. Chr.. Während in der archaischen Zeit (ca. 700–500 v. Chr. ) sich das Polissystem etablierte und es zur griechischen Kolonisation des Mittelmeerraums kam, war die klassische Periode (ca. 500–336 v. Chr. ) eine Zeit großer kultureller Entfaltung, die ein Fundament für das Abendland legte. Dabei wurden auch zentrale politische Begriffe geprägt, etwa z. B. im Zusammenhang mit der Entwicklung der Attischen Demokratie. Zu den Leistungen der antiken griechischen Kultur zählen, um nur einige zu nennen, architektonische Monumente wie auf der Athener Akropolis, bedeutende Skulpturen, Werke der Dichtkunst, die Grundlegung der Philosophie und die Geschichtswerke Herodots und des Thukydides, außerdem maßgebliche Erkenntnisse auf dem Gebiet der Mathematik und Formen friedlichen sportlichen Wettstreits wie die Olympischen Spiele.
- L'Antiga Grècia, la Grècia Clàssica o la Civilització Hel·lènica són els noms amb què es coneix el període de la història grega, que abastaria gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una poderosa influència en l'imperi Romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa. La cultura grega és la base de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència, l'art i l'arquitectura del món modern, estimulant el Renaixement de l'Europa Occidental i durant els ressorgiments neoclàssics dels segles XVIII i XIX a Europa i a Amèrica. L'Antiga Grècia és un terme utilitzat per referir-se al món de parla grega de l'antiguitat. Es refereix no només a la península geogràfica de la Grècia moderna, sinó també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonitzades pels grecs: Xipre i les illes de la mar Egea, la costa d'Anatòlia, Sicília i el sud d'Itàlia (regió coneguda com la Magna Grècia), a més de diversos assentaments i colònies dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Egipte, el sud de França, Líbia, la costa mediterrània de la Península Ibèrica i Ucraïna (la península de Crimea). També s'hi inclou l'Imperi Persa d'aleshores, després de les conquestes d'Alexandre el Gran.
- Starověké Řecko, případně antické Řecko, je termín pojednávající o historickém období řeckých dějin, které začalo kolem roku 800 př. n. l. a skončilo v době rozmachu křesťanství. Mnoho historiků pokládá období starověkého Řecka za epochu vzniku současné moderní západní civilizace. Řecká kultura dosáhla značného věhlasu již v době římské říše, jejímž prostřednictvím se rozšířila do většiny Evropy. Civilizace starověkého Řecka měla ohromný vliv na jazyk, politiku, vzdělávací systém, filozofii, vědu a umění. K obnovení zájmu o kulturu starověkého Řecka došlo v západní Evropě v průběhu renesance a opět v době klasicismu v 18. a 19. století. „Starověké Řecko“ je termín užívaný k popisu řeckého světa v dobách starověku. Neomezuje se tedy pouze na území dnešního Řecka, ale vztahuje se také na ostatní oblasti starověké řecké kultury v oblasti Středozemního moře: egejské ostrovy, Kypr, pobřeží Malé Asie, Sicílie a jižní Itálie a četné řecké kolonie na pobřeží Černého moře, Ilýrie, Thrákie, Egypta, Kyrenaiky, jižní Galie a severovýchodní části Iberského poloostrova.
- El término Antigua Grecia se refiere al periodo de la historia de Grecia que abarca desde la Edad Oscura de Grecia ca. 1100 a. C. y la invasión dórica, hasta el año 146 a. C. y la conquista romana de Grecia tras la batalla de Corinto. Se considera generalmente como la cultura seminal que sirvió de base a la civilización occidental. La cultura de Grecia tuvo una poderosa influencia sobre el Imperio Romano, el cual la difundió a través de muchos de sus territorios de Europa. La civilización de los antiguos griegos ha sido enormemente influyente para la lengua, la política, los sistemas educativos, la filosofía, la ciencia y las artes, dando origen a la corriente renacentista de los siglos XV y XVI en Europa Occidental, y resurgiendo también durante los movimientos neoclásicos de los siglos XVIII y XIX en Europa y América. La civilización griega fue básicamente marítima, comercial y expansiva. Una realidad histórica en la que el componente geográfico jugó un papel crucial en la medida en que las características físicas del sur de la península de los Balcanes, por su accidentado relieve, dificultaban la actividad agrícola y las comunicaciones internas, y por su dilatada longitud de costas, favorecieron su expansión hacia ultramar. Un fenómeno sobre el que incidirían también de forma sustancial la presión demográfica originada por las sucesivas oleadas de pueblos a lo largo del III y II milenios a. C. Tras las civilizaciones minoica y micénica, en los siglos oscuros (entre el XIII y el XII a. C. ) la fragmentación existente en la Hélade constituirá el marco en el que se desarrollarán pequeños núcleos políticos organizados en ciudades, las poleis. A lo largo del periodo arcaico (siglos VIII al V a.C. ) y del clásico (siglo V a.C. ), las polis fueron la verdadera unidad política, con sus instituciones, costumbres y sus leyes, y se constituyeron como el elemento identificador de una época. En el periodo arcaico ya se perfiló el protagonismo de dos ciudades, Esparta y Atenas, con modelos de organización política extremos entre el régimen aristocrático y la democracia. La actividad de las polis hacia ultramar fue un elemento importante de su propia existencia y dio lugar a luchas hegemónicas entre ellas y al desarrollo de un proceso de expansión colonial por la cuenca mediterránea. La decadencia de las polis favoreció su absorción por el reino de Macedonia a mediados del siglo IV a. C. y el inicio de un periodo con unas connotaciones nuevas, el helenístico, por el que la unificación de Grecia daría paso con Alejandro Magno a la construcción de un Imperio, sometiendo al Imperio persa y al egipcio. En opinión de algunos especialistas, en esta fase la historia de Grecia volvía a formar parte de la historia de Oriente y se consumaría la síntesis entre el helenismo y el orientalismo.
- Antiikin Kreikka on termi, jolla kuvataan antiikin kulttuurin muinaiskreikkaa puhuneita alueita. Se ei rajoitu nykyisen Kreikan valtion alueisiin, vaan siihen sisältyvät myös alueet, joille helleeninen kulttuuri antiikin aikana levittäytyi. Näihin alueisiin lukeutuvat Kypros, osa Turkista, Sisilia, Etelä-Italia ja kreikkalaiset siirtokunnat ympäri Välimerta. Antiikin Kreikan historia jaetaan yleensä arkaaiseen aikaan (noin 700 eaa. –500 eaa. ), klassiseen aikaan ja hellenistiseen aikaan. Antiikin hellenistinen kulttuuri jatkui tämän jälkeen Rooman vallan alaisuudessa, samalla leviten yhä laajempien ihmisryhmien ulottuville. Kulttuurin ja etenkin kreikan kielen elinvoimaisuudesta kertoo Bysantin kreikankielisyys puoli vuosituhatta myöhemmin.
- L'expression Grèce Antique renvoie, à la civilisation des peuples de langue et de culture grecques durant l'Antiquité. On entend parfois plus précisément par Grèce Antique la Grèce classique, en particulier l'Athènes du V siècle av. J. -C. , celle de Périclès et de la tragédie, et celle du IV siècle av. J. -C. , de Platon et d'Aristote. Toutefois, la culture grecque s'est développée plus tôt : les épopées de l' Illiade et de l' Odyssée remontent sans doute au IX siècle av. J. -C.. Elle a aussi conservé un réel dynamisme aux siècles suivants, pendant lesquelles elle s'est étendue dans de nombreuses autres régions. En Orient, après les conquêtes d'Alexandre, la culture grecque s'est mêlée aux cultures antérieures pour donner naissance à la civilisation originale des royaumes hellénistiques. Dans le bassin méditerranéen, la culture grecque a joué un rôle décisif, notamment du fait de l'influence qu'elle eut à Rome où le grec devint la langue du savoir couramment utilisée par les élites. Certaines productions politiques et culturelles du monde grec ont eu un rôle majeur dans le développement de la civilisation occidentale. On estime souvent que les Grecs sont à l'origine d'une nouvelle manière d'appréhender le monde affranchissant la pensée des dogmes religieux et mettant l'homme au cœur de leurs réflexions. On les considère comme les fondateurs de la philosophie, et des précurseurs de l'investigation scientifique (physique, mathématiques, astronomie). La littérature grecque eut sans doute longtemps moins d'influence que celle de ses imitateurs romains. L'art grec reste considéré comme un modèle de l'équilibre classique.
- A poliszok kora, azaz a független görög városállamok korszaka az i. e. 8. századtól i. e. 323-ig, Nagy Sándor haláláig tartott. A görög poliszok kultúrájából fejlődött ki az európai civilizáció.
- Grecia antica è il termine utilizzato per descrivere la civiltà sviluppatasi nella Grecia continentale, in Albania, nelle isole del Mar Egeo, sulle coste occidentali della Turchia, in Sicilia e nell'Italia meridionale. La cultura greca, nonostante la conformazione geografica del continente favorisse l'insorgere di molteplici unità politiche a sé stanti, fu un fenomeno omogeneo, che interessò tutte le genti elleniche, accomunate dalla stessa lingua e dalla stessa religione. Dal punto di vista cronologico non esistono date certe e universalmente accettate per l'inizio e la fine del periodo greco antico. Ufficialmente viene fatto iniziare con la data della prima Olimpiade, anche se alcuni storici propendono per retrodatare l'inizio della storia antica della Grecia verso il 1000 a.C.. La data tradizionale per la fine del periodo greco antico viene generalmente fatta coincidere con la morte di Alessandro Magno, nel 323 a.C. , o con l'integrazione della Grecia nell'Impero romano nel 146 a.C.
- 古代ギリシア（こだいギリシア）とは、一般的に、古代ローマ支配下以前のギリシアをいう。短期間に文明が発達し、東西の文明に大きな影響を与えた。
- Het oude Griekenland was een cultuurregio op het Balkanschiereiland en op de eilanden in de Egeïsche Zee, waaraan sinds 3000 v. Chr. rijke hoogstaande culturen voorafgingen, zoals de Minoïsche en de Myceense beschaving. De term wordt voor de periode na de Duistere eeuwen, toen de Indo-Europese Grieken in de regio binnen sijpelden, gebruikt om alle gebieden waar men Grieks sprak aan te duiden.
- Antikkens Hellas kan avgrenses, tidsmessig og geografisk, til henholdsvis en nesten tusen år lang periode i gresk historie frem til kristendommens gjennomslag, og til et område som utover dagens Hellas omfattet mye av Middelhavs- og Svartehavsområdene. Antikkens Hellas blir av de fleste historikere regnet som den/de viktigste grunnleggerkultur/er for den vestlige sivilisasjon. Gresk kultur hadde en stor påvirkning på Romerriket, som igjen satte sitt preg på den europeiske kulturen. Sivilisasjonen til de gamle grekerne har hatt stor innflytelse på språket, politikken, utdanningssystemene, filosofien, vitenskapen, kunsten og arkitekturen i den moderne verden, i tillegg til at den satte liv i renessansen på 14-1500-tallet. «Antikkens Hellas» er et begrep brukt for å skildre den gresk-språklige verden i antikken. Begrepet referer ikke bare til den greske halvøyen og det moderne Hellas, men også til områdene med hellensk kultur som var bebodd av grekere: Kypros og Egeerøyene, kysten av Egeerhavet, kalt Anatolia (da kjent som Ionia), Sicilia og Sør-Italia, og de spredte, greske bosetningene på kysten av Illyria, Trakia, Egypt, Kyrenaika, Sør-Frankrike, øst og nordøst på den iberiske halvøy, Iberia og Tauris.
- Grécia Antiga é o termo geralmente usado para descrever, em seu período clássico antigo, o mundo grego e áreas próximas (como Chipre, Anatólia, sul da Itália, da França e costa do mar Egeu, além de assentamentos gregos no litoral de outros países —; como o Egipto. Não existe uma data fixa ou sequer acordo quanto ao período em que se iniciou e terminou a Grécia Antiga. O uso comum situa toda história grega anterior ao império romano como pertencente a esse período, mas os historiadores usam o termo Grécia Antiga de modo mais preciso. Alguns escritores incluem o período minóico e o período micênico dentro da Grécia Antiga, enquanto que outros argumentam que essas civilizações eram tão diferentes das culturas gregas posteriores que, mesmo falando grego, devem ser classificadas à parte. Tradicionalmente, a Grécia Antiga abrange desde os primeiros Jogos Olímpicos em 776 a.C. até à morte de Alexandre, o Grande em 323 a.C. O período seguinte é o do helenismo. Estas datas são convenções dos historiadores e alguns autores chegam mesmo a considerar a Grécia Antiga como um período presente até o advento do cristianismo, no terceiro século da era cristã. Os antigos gregos autodenominavam-se helenos, e a seu país chamavam Hélade. Nunca chamaram a si mesmos de gregos nem à sua civilização Grécia, pois ambas essas palavras são latinas, tendo sido-lhes atribuídas pelos romanos.
- Grecia antică este denumirea dată teritoriilor unde a luat naştere şi s-a dezvoltat civilizaţia vechilor greci.
- Древняя Греция (Эллада; греч. Αρχαία Ελλάδα) — принятое в историографии обозначение раннеклассовых обществ на юге Балканского полуострова, островах Эгейского моря, побережье Фракии и западной береговой полосе Малой Азии в III—I тыс. до н. э. В начальный период истории Древней Греции (III тыс. до н. э. ) этнический состав данных территорий был достаточно пёстрым: пеласги, лелеги и др. , затем потеснившие и ассимилировавшие их протогреческие племена — ахейцы и ионийцы. Первые раннеклассовые государства ахейцев образовались в начале II тыс. до н. э. в эпоху бронзового века. Вторжение дорийцев (около 1200 года до н. э. ) повлекло распад этих государств и восстановление родовых отношений. К IX в. до н. э. население Древней Греции было следующим: эолийцы — Северная Греция, дорийцы — Средняя Греция и Пелопоннес, ионийцы — Аттика и острова. В VIII—VI вв. до н. э. в Греции сформировались полисы (города-государства). В зависимости от результатов борьбы демоса (земледельцев и ремесленников) с родовой знатью государственное устройство в полисах было либо демократическим, либо аристократическим. В экономически развитых полисах (Коринф, Афины и др. ) широко распространилось рабство, в Спарте, Аргосе и др. долго сохранялись пережитки родового строя. V—IV вв. до н. э. — период высшего расцвета полисного устройства. В результате победы греков в греко-персидских войнах (500—449 до н. э. ) происходит возвышение Афин, создаётся Делосский союз (во главе с Афинами). Время высшего могущества Афин, наибольшей демократизации политической жизни и расцвета культуры приходится на время правления Перикла (443—429 до н. э.). Борьба между Афинами и Спартой за гегемонию в Греции и противоречия между Афинами и Коринфом, связанные с борьбой за торговые пути, привели к Пелопоннесской войне, которая завершилась поражением Афин. В середине IV в. до н. э. на севере Греции происходит возвышение Македонии. Её царь Филипп II, одержав победу при Херонее над коалицией греческих государств, фактически подчинил Грецию. Его сын Александр Македонский возглавил поход объединённого греко-македонского войска в Азию. Он взял Персию и часть Индии. После распада его державы в III—II вв. до н. э. возникает ряд эллинистических государств со смешанным греко-восточным населением и культурой. В самой Греции в это время преобладали государства и союзы военизированного типа, оспаривавшие гегемонию над Грецией. В 146 г. до н. э. римляне наносят поражение Ахейскому союзу и подчиняют Грецию. В 27 г. до н. э. на её территории была образована провинция Ахайя. В IV в. Греция стала основной частью Восточной Римской империи — Византии. История греко-восточных эллинистических государств завершается завоеванием Римом последнего эллинистического государства — Птолемеевского Египта в I в. до н. э.
- Antikens Grekland har en tusenårig historia och betraktas av många som den västerländska civilisationens vagga. De antika grekerna stod emot perserrikets erövringsförsök, överlevde Romarrikets erövring och uppgick senare i det bysantinska riket. Romarriket påverkades mycket starkt av grekisk kultur, vilket bidrog till att den spreds ut över Europa. De olympiska spelen, för att nämna ett exempel, har sitt ursprung i det grekiska kulturarvet. Renässansen var ett försök att återuppväcka arvet från Romarriket och det antika Grekland.
- Antik Yunanistan, bugünkü Yunanistan toprakları ile çevresinde yaşayan toplumların kurduğu devlet ve uygarlıkların M. Ö. 756 (Arkaik dönem) ile M. Ö. 146 tarihleri arasındaki dönemine verilen addır. Balkanlar'a göç eden Yunan kabilelerin kurmuş olduğu Yunan şehir devletleri demokrasinin ilk temellerinin atıldığı yerlerdir. Eshilos, Aristofanes, Evripides, Sofokles, Aristo, Eflatun, Sokrates, Herodot ve Ksenofon gibi büyük filozofların yetiştiği Atina, Sparta, Tebai ve Nakşa gibi büyük şehirler gerek birbirleriyle gerek o dönemin en önemli güçlerinden biri olan Persler ile üstünlük mücadelelerine girmişlerdir. Antik Yunan uygarlığının zirveye çıktığı, en çok geliştiği dönemler İskender yönetiminde olmuştur. Yunan kültürü içinde bir eğitim almış olan İskender, babası Filip'in ölmeden önce hazırlamış olduğu ortamı kaybetmemiş, Antik Yunan kültürünü batıda Makedonya'dan doğuda Hindistan'a, kuzeyde Fergana'dan güneyde Mısır çöllerine kadar yaymıştır. Çok tanrılı din inancının hâkim olduğu, toplumun sınıflara ayrıldığı, tiyatro ve mimarinin o dönemdeki en büyük eserlerinin verildiği Antik Yunan medeniyetinin gelişimi Augustus Caesar'ın M. Ö. 27 yılında Yunanistan'ı Achaea eyaleti olarak Roma İmparatorluğu'na bağlaması ile durmuştur. Fakat yine de Antik Yunan kültürü batı medeniyetlerinin temeli olarak kabul edilir. Yunan kültür ve uygarlığının, Avrupa'nın birçok yerinde hüküm sürüp kendinden izler bırakmış Roma İmparatorluğu üzerinde çok büyük etkisi vardır. 14. ve 16. yüzyıllar arasında Avrupa'yı etkisi altına alan Rönesans hareketinin ve Neo-Klasik canlanmanın üzerinde Antik Yunan medeniyetinin büyük izleri görülür.
- Стародавня Греція — період в історії Греції, який тривав впродовж близько однієї тисячі років і закінчився з початком християнства. Більшість істориків розглядають її як основоположну культурою західної цивілізації. Грецька культура мала могутній вплив на Римську імперію, яка в свою чергу донесла свою культуру майже до кожного європейського народу.
- 古希腊持續了約650年（公元前800年 - 公元前146年）。古希臘的地理范围，除了现在的希腊半岛外，还包括整个爱琴海区域和北面的马其顿和色雷斯、亚平宁半岛和小亚细亚等地。公元前5、6世纪，特别是希波战争以后，经济生活高度繁荣，产生了光辉灿烂的希腊文化，对后世有深远的影响。古希腊人在文学、戏剧、雕塑、建筑、哲学等诸多方面有很深的造诣。这一文明遗产在古希腊灭亡后，又被古罗马延续下去，从而成为整个西方文明的精神源泉。
|
| rdfs:comment
|
- The term ancient Greece refers to the period of [[History of Greece|Greek history lasting from the [[Greek Dark Ages ca. 1100 BC and the [[Dorian invasion, to 146 BC and the [[Roman Republic|Roman conquest of [[Greece after the [[Battle of Corinth (146 BC)|Battle of Corinth. It is generally considered to be the seminal culture which provided the foundation of [[Western culture|Western civilization and shaped cultures throughout [[Southwest Asia and [[North Africa.
- Die Geschichte des antiken Griechenlands, das die Entwicklung der europäischen Zivilisation maßgeblich mitgeprägt hat, umfasst etwa den Zeitraum vom 8. Jahrhundert v. Chr. (u. a. Entstehung der homerischen Epen) bis 146 v. Chr.. Während in der archaischen Zeit (ca. 700–500 v. Chr. ) sich das Polissystem etablierte und es zur griechischen Kolonisation des Mittelmeerraums kam, war die klassische Periode (ca. 500–336 v. Chr.
- L'Antiga Grècia, la Grècia Clàssica o la Civilització Hel·lènica són els noms amb què es coneix el període de la història grega, que abastaria gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. L'Antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental.
- Starověké Řecko, případně antické Řecko, je termín pojednávající o historickém období řeckých dějin, které začalo kolem roku 800 př. n. l. a skončilo v době rozmachu křesťanství. Mnoho historiků pokládá období starověkého Řecka za epochu vzniku současné moderní západní civilizace. Řecká kultura dosáhla značného věhlasu již v době římské říše, jejímž prostřednictvím se rozšířila do většiny Evropy.
- El término Antigua Grecia se refiere al periodo de la historia de Grecia que abarca desde la Edad Oscura de Grecia ca. 1100 a. C. y la invasión dórica, hasta el año 146 a. C. y la conquista romana de Grecia tras la batalla de Corinto. Se considera generalmente como la cultura seminal que sirvió de base a la civilización occidental. La cultura de Grecia tuvo una poderosa influencia sobre el Imperio Romano, el cual la difundió a través de muchos de sus territorios de Europa.
- Antiikin Kreikka on termi, jolla kuvataan antiikin kulttuurin muinaiskreikkaa puhuneita alueita. Se ei rajoitu nykyisen Kreikan valtion alueisiin, vaan siihen sisältyvät myös alueet, joille helleeninen kulttuuri antiikin aikana levittäytyi. Näihin alueisiin lukeutuvat Kypros, osa Turkista, Sisilia, Etelä-Italia ja kreikkalaiset siirtokunnat ympäri Välimerta. Antiikin Kreikan historia jaetaan yleensä arkaaiseen aikaan (noin 700 eaa. –500 eaa.
- L'expression Grèce Antique renvoie, à la civilisation des peuples de langue et de culture grecques durant l'Antiquité. On entend parfois plus précisément par Grèce Antique la Grèce classique, en particulier l'Athènes du V siècle av. J. -C. , celle de Périclès et de la tragédie, et celle du IV siècle av. J. -C. , de Platon et d'Aristote. Toutefois, la culture grecque s'est développée plus tôt : les épopées de l' Illiade et de l' Odyssée remontent sans doute au IX siècle av.
- A poliszok kora, azaz a független görög városállamok korszaka az i. e. 8. századtól i. e. 323-ig, Nagy Sándor haláláig tartott. A görög poliszok kultúrájából fejlődött ki az európai civilizáció.
- Grecia antica è il termine utilizzato per descrivere la civiltà sviluppatasi nella Grecia continentale, in Albania, nelle isole del Mar Egeo, sulle coste occidentali della Turchia, in Sicilia e nell'Italia meridionale. La cultura greca, nonostante la conformazione geografica del continente favorisse l'insorgere di molteplici unità politiche a sé stanti, fu un fenomeno omogeneo, che interessò tutte le genti elleniche, accomunate dalla stessa lingua e dalla stessa religione.
- 古代ギリシア（こだいギリシア）とは、一般的に、古代ローマ支配下以前のギリシアをいう。短期間に文明が発達し、東西の文明に大きな影響を与えた。
- Het oude Griekenland was een cultuurregio op het Balkanschiereiland en op de eilanden in de Egeïsche Zee, waaraan sinds 3000 v. Chr. rijke hoogstaande culturen voorafgingen, zoals de Minoïsche en de Myceense beschaving. De term wordt voor de periode na de Duistere eeuwen, toen de Indo-Europese Grieken in de regio binnen sijpelden, gebruikt om alle gebieden waar men Grieks sprak aan te duiden.
- Antikkens Hellas kan avgrenses, tidsmessig og geografisk, til henholdsvis en nesten tusen år lang periode i gresk historie frem til kristendommens gjennomslag, og til et område som utover dagens Hellas omfattet mye av Middelhavs- og Svartehavsområdene. Antikkens Hellas blir av de fleste historikere regnet som den/de viktigste grunnleggerkultur/er for den vestlige sivilisasjon. Gresk kultur hadde en stor påvirkning på Romerriket, som igjen satte sitt preg på den europeiske kulturen.
- Grécia Antiga é o termo geralmente usado para descrever, em seu período clássico antigo, o mundo grego e áreas próximas (como Chipre, Anatólia, sul da Itália, da França e costa do mar Egeu, além de assentamentos gregos no litoral de outros países —; como o Egipto. Não existe uma data fixa ou sequer acordo quanto ao período em que se iniciou e terminou a Grécia Antiga.
- Grecia antică este denumirea dată teritoriilor unde a luat naştere şi s-a dezvoltat civilizaţia vechilor greci.
- Древняя Греция (Эллада; греч. Αρχαία Ελλάδα) — принятое в историографии обозначение раннеклассовых обществ на юге Балканского полуострова, островах Эгейского моря, побережье Фракии и западной береговой полосе Малой Азии в III—I тыс. до н. э.
- Antikens Grekland har en tusenårig historia och betraktas av många som den västerländska civilisationens vagga. De antika grekerna stod emot perserrikets erövringsförsök, överlevde Romarrikets erövring och uppgick senare i det bysantinska riket. Romarriket påverkades mycket starkt av grekisk kultur, vilket bidrog till att den spreds ut över Europa. De olympiska spelen, för att nämna ett exempel, har sitt ursprung i det grekiska kulturarvet.
- Antik Yunanistan, bugünkü Yunanistan toprakları ile çevresinde yaşayan toplumların kurduğu devlet ve uygarlıkların M. Ö. 756 (Arkaik dönem) ile M. Ö. 146 tarihleri arasındaki dönemine verilen addır. Balkanlar'a göç eden Yunan kabilelerin kurmuş olduğu Yunan şehir devletleri demokrasinin ilk temellerinin atıldığı yerlerdir.
- Стародавня Греція — період в історії Греції, який тривав впродовж близько однієї тисячі років і закінчився з початком християнства. Більшість істориків розглядають її як основоположну культурою західної цивілізації.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
