| dbpprop:abstract
|
- Anbasa ibn Suhaym al-Kalbi was the Muslim wali (governor) of al-Andalus, also known as Moorish Hispania, from 721 to 726 CE. Named in August of 721 to be the successor to Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi, Anbasa, during the following three years, dispatched several military expeditions into Septimania, but he was unable to subdue Carcasonne or Nimes since his soldiers were more concerned with looting the easy targets of the countryside than in mounting sieges against amply-defended walled cities. Immediately after his appointment, Anbasa doubled taxes on the Christians and confiscated Jewish property. These actions, of course, caused widespread displeasure, scattered acts of disobedience, as well as some open revolts. In 722, a Visigothic nobleman, Pelayo, publicly defied the Muslim attempt to extract taxes and tribute and retreated into the mountains of Asturias where he gathered a band of rebellious followers. A Muslim patrol was sent to search for Pelayo and his men, and it was ambushed at the Battle of Covadonga at great loss of life. Word of a great victory (and a rumor that the victory had been the result of divine intervention) spread throughout occupied Hispania. This rallied more and more disaffected Christians and Jews to the cause of the rebels in the mountains. Duke Pedro, who governed Cantabria as a vassal of the Muslims, changed sides in 722; the following year, the Basques revolted, and, in 724, Aragón joined the cause as well. In retrospect, these events are viewed as the beginning of the Reconquista, the 770-year effort to wrest control of Hispania from the Muslim invaders. Coincidentally, a dynastic struggle arose among the Muslims. It was sparked by the death of Caliph Yazid II and the succession of his brother, Hisham ibn Abd al-Malik. Finally, in 725, Anbasa assumed personal control in Spain, asserting his independence of the caliph, and he resumed his campaigns in Septimania, conquering Narbonne, Carcasonne, and Nimes. Thousands of refugees spilled into the Kingdom of the Franks. In 726, Anbasa returned to attack the Franks, but he died in combat. He was succeeded as wali by Udrra ben Abd Allah al-Fihrí, who, after a few months, was replaced by Yahya ben Salama al-Kalbí. Yahya recognized the injustices of the policies of Anbasa, especially with respect to the collection of taxes and the confiscation of property, so he reverted the tax rates to the levels existing in 722 and undertook a restitution of illegally-seized property.
- Anbasa ibn Suhaym al-Kalbi (arabisch عنبسة بن سحيم الكلبي, DMG ʿAnbasa ibn Suḥaym al-Kalbī) war von 721 bis 726 moslemischer Statthalter von Al-Andalus. Ernannt im August 721, als Nachfolger von Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi, schickte Anbasa, während der folgenden drei Jahre, einige Militärexpeditionen nach Südfrankreich (Septimania), aber er war nicht imstande, Carcasonne oder Nimes einzunehmen, da seine Soldaten mehr mit dem Plündern der einfachen unbefestigten Dörfer beschäftigt waren, anstatt die stark befestigten und gut verteidigten Städte zu belagern. Sofort nach seiner Ernennung verdoppelte Anbasa die Steuern für Christen und konfiszierte jüdisches Eigentum. Diese Maßnahmen verursachten weit verbreiteten Unmut über den neuen Herrscher, vereinzelt kam es zu kleineren Tumulten. In Jahre 722 weigerte sich Pelayo, ein westgotischer Adliger, öffentlich Steuern und Abgaben an die muslimischen Herrscher zu zahlen. Er zog sich in die Berge Asturiens zurück, und sammelte weitere Verbündete um sich. Eine moslemische Streitmacht wurde ausgesendet, um nach Pelayo und seinen Männern zu suchen. Diese wurde bei der Schlacht von Covadonga aus dem Hinterhalt angegriffen und, mit großen Verlusten an Menschenleben, vernichtet. Der Sieg über die ungeliebten Besatzer machte schnell die Runde in Hispania. Er gab auch Gerüchte, dass der Sieg mit der Hilfe Gottes errungen wurde. Dies veranlasste immer mehr unzufriedene Christen und Juden in die Berge zu ziehen und sich Pelayo anzuschließen. Herzog Pedro, der Cantabria als Vasall der Moslems regierte, wechselte auch im Jahr 722 auf die Seite der Rebellen. Im folgenden Jahr gab es einen Aufstand unter den Basken und im Jahr 724 schloss sich auch Aragón den Aufständischen an. Im Rückblick gelten diese Ereignisse als der Anfang der Reconquista (Rückeroberung), des insgesamt 770 Jahre andauernden Kampfes gegen die moslemischen Eindringlingen, mit dem Ziel Hispania zu befreien. Durch den Tod des Kalifen Yazid II. und die Nachfolge seines Bruders, Hischam ibn Abd al-Malik entstand ein dynastischer Kampf unter den Moslems. Schließlich erklärte Anbasa im Jahre 725 die Unabhängigkeit der besetzten Gebiete Spaniens vom restlichen umayyadischen Kalifat. Er startete neue Feldzüge in Septimania und eroberte die Städte Narbonne, Carcasonne und Nimes. Tausende Menschen flüchteten in das Königreich der Franken. Im Jahr 726 kam Anbasa zurück, um die Franken anzugreifen, aber er starb im Kampf. Sein Nachfolger als Statthalter wurde Odhrah ibn Abd Allah al-Fihri, der nach einigen Monaten, durch Yahya ibn Sallama al-Kalbi ersetzt wurde. Yahya erkannte die Unrechtmäßigkeit von Anbasas Politik, besonders in Bezug auf die Erhebung von Steuern und die unrechtmäßige Beschlagnahmung des Eigentums. Er senkte die Steuersätze wieder auf das Niveau der Jahres 722 und gab unrechtmäßig konfisziertes Eigentum wieder an die rechtmäßigen Besitzer zurück.
- Anbassa ibn Suhaym al-Kalbí (en àrab عنبسة بن سحيم الكلبي, ʿAnbasa b. Suḥaym al-Kalbī), valí de l'Àndalus. Nomenat l'agost del 721 pel valí d'Ifríqiya, Yazid ibn Abi-Múslim, per tal d'acabar amb la interinitat d'Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí. Va enviar durant tres anys seguits expedicions a Septimània, alguna potser sota el comandament del mateix Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí, però no va poder sotmetre ni Carcassona ni Nimes, perquè els soldats només els preocupava el boti i conquerir una vila emmurallada requeria esforços i sacrificis. Des del seu nomenament, Anbassa va doblar els impostos als cristians i va ordenar confiscacions als jueus, el que va provocar descontentament i fins i tot revoltes. El 722 un noble que no volia pagar impostos es va escapar a la muntanya amb un grup de fidels i va fer una emboscada a la patrulla que l'empaitava, comandada per al Qama, matant-los a tots. Desprès es devia fer córrer el rumor d'una gran victòria i de la intervenció de Déu a l'afer i més cristians se li van unir, estenent-se la rebel·lió com una bassa d'oli. El duc de Cantàbria, Pere, que segurament governava la regió com a vassall i havia estat abans duc de la Tarraconense, també s'afegí a la revolta amb els seus muntanyencs; l'any següent, 723, es revoltaren els vascons; i el 724 la regió d'Aragó cap al Sobrarb. També en aquest temps hi van haver conflictes politics derivats de la mort del califa Yazid I i de la successió del seu germà Hixam I. Finalment, el 725, Anbassa va assumir personalment el comandament i, sortint des de Narbona va rendir Carcassona . Llavors Anbassa es va dirigir a l'altra punta de Septimània i va sotmetre Nimes. Milers de refugiats hispanii van passar al regne dels francs. El 726 Anbassa va tornar a atacar els francs, però va morir en combat i el va succeir interinament Udhra al-Fihrí, qui dos mesos més tard seria substituït per Yahya al-Kalbí, nomenat pel valí d'Ifríqiya. Aquest darrer, per ordre del califa, va reconèixer les injustícies d'Anbassa en relació a la recaptació d'impostos i a les confiscacions, i va tornar a la situació anterior al 721, retornant fins i tot allò percebut o confiscat indegudament.
- Anbasa ibn Suhaym al-Kalbi fue valí (gobernador) de Hispania del 722 al 726. Nombrado en agosto de 722 como sucesor de Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi, durante tres años seguidos envió expediciones a Septimania, alguna bajo la dirección del propio Abderramán Al Gafiki, pero no consiguió someter Carcasona o Nimes ya que los soldados sólo se preocupaban del botín y conquistar una ciudad amurallada requería esfuerzos y sacrificios. Desde su nombramiento, Anbasa dobló los impuestos a los cristianos y ordenó confiscaciones a los judíos, lo que provocó el descontento e incluso algunas revueltas. En 722, un noble que no quería abonar impuestos se escapó a la montaña junto a un grupo de fieles. Realizó una emboscada a una patrulla que le perseguía, matándolos a todos. Se extendió el rumor de una gran victoria y de la intervención divina en la batalla, lo que hizo que más montañeses se unieran a los sublevados, extendiendo la rebelión. El duque Pedro de Cantabria, que, seguramente, gobernaba la región como vasallo, también se añadió a la revuelta; al año siguiente, el 723, se sublevaron los vascos y en el 724 la región de Aragón. En esa época había también conflictos políticos derivados de la muerte del Califa Yazid o Yezid I y la sucesión de su hermano Hisham I. Finalmente, en 725 Anbasa asumió personalmente el mando y, partiendo de Narbona se dirigió a Carcasona y consiguió rendirla. Anbasa se dirigió entonces al otro extremo de Septimania y sometió Nimes. Miles de refugiados hispanos pasaron al reino de los francos. En 726, Anbasa volvió a atacar Francia pero murió en combate. Le sucedió Yahya quien, por orden del propio Califa, reconoció las injusticias de Anbasa en relación a la recaudación de impuestos y a las confiscaciones. Retornó a la situación anterior al 722, devolviendo incluso aquello percibido o confiscado de forma indebida.
- ’Anbasa ibn Suhaym al-Kalbi, aussi connu sous le nom francisé d' Ambiza fut un général arabe et un wali (gouverneur) d'Al-Andalus de 722 à 726. Nommé en août 721 comme successeur d'Abd el Rahman, il organisa durant trois années consécutives des razzias en Septimanie et en Narbonnaise. Il soumit tout le pays occupé par les Wisigoths dans le nord de l'Espagne, bien qu'il se heurta, dans les montagnes de Cantabrie et d'Asturies à la résistance organisée par le duc Pierre de Cantabrie et par Pélage, résistance dont les quelques faits d'armes, telle la Bataille de Covadonga, qui passèrent inaperçus des chroniqueurs musulmans, furent exaltés par les chroniqueurs chrétiens pour en faire le point de départ de la Reconquista. En 725, Ambiza prit lui-même la direction des opérations : il quitta Narbonne et occupa tout le pays jusqu’à Nîmes. Eudes, duc d'Aquitaine lui barra alors le passage et l'obligea à s’engager dans la vallée du Rhône, qu’ils ravaga. Il remonta la vallée de la Saône jusqu’à Autun, qu’il mit à sac le 22 août. Il fut arrêté à Sens avant de retourner en Espagne avec son butin. En 726, Ambiza lança une nouvelle campagne contre les Francs, mais fut battu et tué par Eudes.
- Nell'agosto del 722 fu nominato successore di ʿAbd al-Raḥmān ibn ʿAbd Allāh al-Ghāfiqī e nei tre anni successivi organizzò delle razzie in Settimania. Riuscì ad occupare tutto il regno che era stato dei Visigoti, nel nord della Spagna, scontrandosi con la resistenza organizzata nelle montagne della Cantabria e delle Asturie dal duca Pietro di Cantabria e da Pelayo, primo sovrano delle Asturie. Nel 722 i musulmani vennero sconfitti a Covadonga: per i cronisti cristiani fu un importante fatto d'armi che diede inizio alla Reconquista, mentre per quelli musulmani fu talmente insignificante da non essere neppure citato. Nel 725, ʿAnbasa si mise alla testa delle operazioni: partendo dalla base di Narbona, occupò tutta la Settimania sino a Nîmes. Oddone I d'Aquitania (Eudes) tuttavia gli sbarrò la strada e lo costrinse a risalire la valle del Rodano e poi della Saona, che ʿAnbasa mise a sacco. Il wālī d'al-Andalus fu fermato nuovamente da Oddone a Sens e fu costretto ad interrompere la razzia e tornare in Spagna. Nel 726, ʿAnbasa lanciò un'ulteriore razzia, questa volta contro contro l'Aquitania, ma trovò la morte in uno scontro contro il duca Oddone.
|