| dbpprop:abstract
|
- Anaxagoras was a Pre-Socratic Greek philosopher. Born in Clazomenae in Asia Minor, Anaxagoras was the first philosopher to bring philosophy from Ionia to Athens. He attempted to give a scientific account of eclipses, meteors, rainbows, and the sun, which he described as a fiery mass larger than the Peloponnese. He was accused of contravening the established religion and was forced to flee to Lampsacus. Anaxagoras is famous for introducing the cosmological concept of Nous (mind), as an ordering force. He regarded material substance as an infinite multitude of imperishable primary elements, referring all generation and disappearance to mixture and separation respectively.
- Anaxagoras war ein Vorsokratiker aus Klazomenai in Kleinasien. Sein nur in Fragmenten und hauptsächlich von Aristoteles überliefertes philosophisches Denken wird als Zusammenführung der Ansätze Heraklits und der Eleaten gedeutet. Mit Anaxagoras gelangte die ionische Aufklärung nach Athen; denn dort verbrachte er die wichtigsten Jahrzehnte seines Lebens und stand dem leitenden Staatsmann Perikles als philosophischer Lehrer und Berater nahe. Auch der Tragödiendichter Euripides ließ sich von ihm in das philosophische Denken und Forschen einführen. Als Mathematiker beschäftigte er sich hauptsächlich mit der Quadratur des Kreises.
- Anaxàgores (Anaxagoras, Ἀναξαγόρας) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes. El seu pare es deia Hegesibulos i li va deixar una propietat considerable que va repartir amb la família. Vers el vint anys va anar a Atenes on va viure 30 anys. Fou mestre de Pèricles. Acusat d'impietat pels enemics d'aquest fou processat i condemnat per afirmar que "el sol és una mena de pedra incandescent" i fou condemnat a l'exili. Va anar a Lampsacos on va morir als 72 anys. El seu pensament bàsic és que "tot és en tot" i que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa (doctrina coneguda com homeomeries), idea que cal admetre si s'accepta la divisibilitat infinita. Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intel·ligent i separat de la matèria, l'intel·lecte (noûs), que identifica amb el principi d'animació i d'individualització de les coses que constitueixen l'ordre harmònic de l'univers; deia que al començament tot era una barreja d'innombrables llavors de totes les coses (homeomeries), sense cap qualitat concreta i en estat de repòs, i que per l'acció d'una ment infinita, pura i sense barreja, que coneix i governa totes les coses, s'inicia el procés de separació i producció de tot; explicà que els astres eren pedres incandescents, formulà que la lluna rep la llum del sol i va explicar els eclipsis de sol i de lluna, i es va ocupar també de temes biològics i psicològics com ara la sensibilitat.
- Anaxagorás byl řecký předsokratovský filozof, který patřil k tzv. iónské filozofické škole. Anaxagorás pocházel z Klazomen v Malé Asii, kde zřejmě vlastnil určitý majetek a kde byl také politicky činný. Ačkoli byl Řek, zřejmě sloužil v perské armádě, protože Klazomenai byly podrobeny během iónského povstání. Mezi lety 464 a 462 př. n. l. odchází do Atén, které se stávají střediskem řecké kultury; ve městě zůstává celých třicet let. Mezi jeho obdivovatele patřil i Perikles, některé prameny uvádějí, že mezi jeho žáky patřil Sókratés. Anaxagorás byl zatčen politickými oponenty jeho přítele Perikla kvůli tomu, že se stavěl zavedeným náboženským principům. Byl donucen opustit Atény, odkud odešel nazpět Lampsaku v Iónii, kde zemřel. Anaxagorova díla se nezachovala, jsou však známy jeho fragmenty v díle filozofa 6. století Simplikia z Kilíkie. Podle Anaxagora všechno existuje od počátku. Původně existovaly nekonečně malé, bezpočetné a přitom kvalitativně odlišné pralátky, která nazývá σπέρματα (spermata, semena nebo zárodky věcí). Tato semena jsou taktéž dělitelná donekonečna, z nich posléze vznikají další jsoucna. Do tohoto světa vnáší pak uspořádání abstraktní rozumový a všemohoucí přincip, který Anaxagorás označuje jako νοῦς nús (mysl, duch). Tento nús existuje pouze pro sebe, není smíšen s ostatními jsoucny a působí z jednotlivých částic krásný celek světa, kosmos. Anaxagorás je prvním filozofem, který tento princip do filozofie vnáší; Aristotelés, v jehož filozofii se nachází podobný princip prvotního hybatele, jej pro tento pojem označuje mezi presokratiky jako střízlivého mezi opilými. Anaxagorás se snažil nalézt i mechanické příčiny fungování světa, popisuje např. Slunce jako žhnoucí kamennou masu. Tyto názory pak byly důvodem jeho obžaloby pro bezbožnost.
- Anaxágoras (en griego Αναξαγόρας) fue un filósofo griego presocrático que introdujo la noción de nous (νοῦς, espíritu, mente o pensamiento) en la filosofía de los orígenes; sus predecesores habían estudiado los elementos (tierra, aire, fuego, agua) como realidad última. Nació en Clazomene (en la actual Turquía) y se trasladó a Atenas, debido a la destrucción y reubicación de Clazomene tras el fracaso de la revuelta jónica contra el dominio de Persia. Fue el primer pensador extranjero en establecerse en Atenas. Entre sus alumnos se encontraban el estadista griego Pericles, Arquelao, Protágoras de Abdera,Tucídides, el dramaturgo griego Eurípides, y se dice que también Demócrito y Sócrates. Conocedor de las doctrinas de Anaxímenes, Parménides, Zenón y Empédocles, Anaxágoras había enseñado en Atenas durante unos treinta años cuando se exilió tras ser acusado de impiedad al sugerir que el Sol era una masa de hierro candente y que la Luna era una roca que reflejaba la luz del Sol y procedía de la Tierra. Marchó a Jonia y se estableció en Lámpsaco (una colonia de Mileto), donde, según dicen, se dejó morir de hambre.
- Anaksagoras oli eräs antiikin Kreikan esisokraattisista filosofeista. Hänet luetaan kuuluvaksi ns. joonialaisen luonnonfilosofian haaraan.
- Anaxagore, dit de Clazomènes en Ionie, était un philosophe présocratique. On suppose qu'il a donné des cours à Athènes (où il arrive en -478) pendant près d'une trentaine d'années, pendant lesquelles Socrate l'aurait peut-être connu. Il fut le premier philosophe à s’établir à Athènes, où il eut Périclès et Euripide comme élèves (il éleva Périclès). Disciple d'Anaximène, il était surnommé l'« Intellect » car il soutenait que l'intelligence était la cause de l'univers. À l'inverse de nombre de penseurs grecs, il méprise la sphère politique et clame que seul le Cosmos importe. Selon lui, les astres qui s'y trouvent n'étaient non pas des Dieux comme le peuple le pensait alors, mais des masses incandescentes. Il introduisit le concept du noûs (νοῦς, qui se prononce « nousse ») et qui équivaut à l'intelligence organisatrice et directrice du monde. Ce dernier serait formé de substances diverses qui n'auraient ni naissance ni fin mais qui s'agenceraient seulement par combinaisons et séparations. Il a été le premier grec à parler du problème de la quadrature du cercle. Ses voyages en Égypte lui permirent de perfectionner ses connaissances. Suite à un procès pour impiété, vers -454, il fut condamné à mort par ses ennemis qui le voyaient comme un athée par suite de sa théorie cosmique : là où le regard théologique voyait des dieux dans les astres, lui ne les considérait que comme des masses incandescentes. Il considérait entre autres que la lune (formée de terre) reflétait la lumière du soleil (qui est une pierre chaude). Il se retira alors à Lampsaque, une colonie de Milet en Asie mineure, où il mourut par la suite. Il y a deux thèses principales à identifier : L'idée du Noûs (νοῦς), énergie ordonnant le monde, organisant la matière et l'être. On peut rapprocher cette force de la faculté d'intelligence. Le fait qu'être et matière ne se produisent ni ne se créent, mais se transforment. Il y a donc un refus des concepts du « non-être » et de ses productions. Il sera à l'origine de la citation : « Rien ne naît ni ne périt, mais des choses déjà existantes se combinent, puis se séparent de nouveau », reprise plus tard par Lavoisier, à travers la phrase bien connue « Rien ne se perd, rien ne se crée, tout se transforme ». La philosophie d’Anaxagore est exposée dans Peri Physeos (De la nature). Toutefois, il ne subsiste de ce document que quelques fragments. Selon le philosophe, toute la matière se trouve sous forme d’atomes, particules infiniment petites. L’intelligence éternelle qu’est le noûs mit un ordre dans le chaos éternel. Tous les corps, qu’ils soient en or ou en fer, sont donc composés du même matériau, bref, sont de simples agrégats d’atomes. Cette théorie mena à l’élaboration de la théorie atomique de Démocrite. Le concept du noûs fut également repris par Aristote.
- Klazomenai-i Anaxagorasz preszókratikus gondolkodó, csillagász. Diogenész Laertiosz úgy jellemezte, hogy ő volt az első olyan ember, aki az anyag mellé állította az értelmet.
- È annoverato tra i fisici pluralisti insieme ad Empedocle e Democrito. Fu il primo filosofo a "importare" la filosofia nella penisola greca, più precisamente ad Atene (prima di lui la filosofia era diffusa solamente nelle colonie greche dell'Asia Minore e della Magna Grecia). Nel 460 circa a.C. si stabilì nella Atene governata da Pericle. Questa città era un importante centro culturale per l'epoca. Anassagora formulò nuove ipotesi, in cui giunse alla conclusione che esistono, sparse in tutto l'universo, sostanze semplici, in continuo movimento. Sono particelle piccolissime che si raggruppano e si separano dando origine alle cose ed agli esseri. Il movimento continuo è impresso alle particelle da una sostanza leggera e sottile, diffusa in tutto l'universo. Anassagora formulò inoltre ipotesi anche sul moto dei corpi celesti. Per le sue affermazioni fu considerato empio e fu allontanato da Atene.
- アナクサゴラース（Αναξαγορας、Anaxagoras、紀元前500年頃 - 紀元前428年頃）は、古代ギリシアの自然哲学者。イオニア学派の系譜をひくとされる。 小アジア・イオニアのクラゾメナイ出身。紀元前480年、アテーナイに移り住む。 彼は、物体は限りなく分割されうるとし、この無限に小さく、無限に多く、最も微小な構成要素を、「スペルマタ」（spermata、種子の意味）と呼んだ。 さらに、宇宙（世界）やあらゆる物質は、多種多様な無数のスペルマタの混合によって生じるとし、宇宙の生成において、はじめはただごちゃまぜに混合していたスペルマタが、「ヌース」（nous、理性の意味、ヌゥスとも）の働きによって次第に分別整理され、現在の秩序ある世界ができあがった、というのが彼の根本思想である。 太陽は「灼熱した石」であると説き、太陽神アポローンに対する不敬罪に問われた。このときは、友人であったペリクレスが弁護に立ったため軽微な刑で済んだが、結局アテーナイを去ってラムプサコスに移り、そこで死去することとなった。
- Anaxagoras was een Grieks filosoof en astronoom.
- Anaxagoras var en filosof i det antikke Hellas. Han ble født i Klazomenai, men tilbragte mesteparten av livet i Aten.
- Anaksagoras z Kladzomen (gr. Ἀναξαγόρας; ur. ok. 500 p.n.e. , zm. ok. 428 p.n.e. ) – grecki filozof.
- Anaxágoras de Clazómenas ou Clazômenas, filósofo grego do período pré-socrático. Nascido em Clazômenas, na Jônia, fundou a primeira escola filosófica de Atenas, contribuindo para a expansão do pensamento filosófico e científico que era desenvolvido nas cidades gregas da Ásia. Era protegido de Péricles que também era seu discípulo. Em 431 a.C. foi acusado de impiedade e partiu para Lâmpsaco, uma colônia de Mileto, também na Jônia, e lá fundou uma nova escola. Escreveu um tratado aparentemente pequeno intitulado Sobre a natureza, em que tentava conciliar a existência do múltiplo frente à crítica de Parmênides de Eléia e sua escola, conhecida como "Eleatas". Parmênides havia concebido o ser como o princípio absoluto de tudo o que é, identificando o ser com o Uno imutável. Anaxágoras propôs, assim como os pluralistas, um princípio que atendesse tanto às exigências teóricas do "ser" imutável, princípio de tudo, quanto à contestação da existência das múltiplas manifestações da realidade. Esse novo princípio, Anaxágoras chamou homeomerias. As homeomerias seriam as sementes que dão origem à realidade em sua pluralidade de manifestações. Afirmava que o universo se constitui pela ação do Nous (νοῦς), conceito que geralmente é traduzido por espírito, mente ou inteligência. Segundo o filósofo, o Nous atua sobre uma mistura inicial formada pelas homeomerias, sementes que contém uma porção de cada coisa. Assim, o Nous, que é ilimitado, autônomo e não misturado com nada mais, age sobre estas sementes ordenando-as e constituindo o mundo sensível. Os fragmentos preservados versam sobre: cosmologia, biologia e percepção. Esta noção de causa inteligente, que estabelece uma finalidade na evolução universal, irá repercutir em filósofos posteriores, como Platão e Aristóteles. Influência também exercerá em Leibniz, que aproveitará a idéia de homeomerias. Anaxágoras aparece ao lado de Pitágoras no quadro Escola de Atenas de Rafael, segurando a tableta com o número triangular 1+2+3+4, a sagrada tetractys dos Pitagóricos.
- Anaxagora sau Anaxagoras a fost filosof grec presocratic. A fost membru a ceea ce astăzi numim Şcoala Ioniană de filosofie. Originar din Ionia, Anaxagora s-a stabilit în 460 î. Hr. la Atena, unde cunoştinţele sale enciclopedice şi profunzimea spiritului îi asigură un loc de frunte în societatea epocii. Anaxagora devine unul din prietenii apropiaţi ai lui Pericle şi Euripide şi exercită o sensibilă influenţă asupra tânărului Socrate. Gândirea sa materialistă este speculată de adversarii politici ai lui Pericle, care-l acuză pe Anaxagora de impietate (asebeia) faţă de zei, obligându-l în 434 î. Hr./433 î. Hr. să se exileze la Lampsacos, unde a decedat. Anaxagora a fost preocupat de originea lucrurilor şi de geneza universului. Potrivit concepţiei sale, universul este alcătuit din mici particule, eterne, angrenate într-o mişcare haotică (Aristotel le-a numit homoiomeriai). În viziunea sa, aceste elemente primordiale se aflau la început în neorânduială. Impulsul mişcării, principiul motor care a ordonat toate aceste particule printr-un proces centrifug, în urma căruia a luat naştere universul, a fost denumit de Anaxagora nous (raţiune, spirit). Anaxagora a încercat să explice raţional fenomenele astronomice din natură. El a negat existenţa zeilor, considera soarele ca o masă de metal incandescent, aştrii sunt asemenea pământului. Meteoriţii, eclipsele de soare, inundaţiile au explicaţii naturale. Învăţătura sa, care îmbină filosofia ioniană cu ontologia lui Parmenide, a fost expusă în lucrarea "Despre natură" (Peri physeos). Scrierile lui Anaxagora, din care s-au păstrat câteva fragmente, au cunoscut o largă circulaţie în sec. 5-4 î. Hr. , influenţând filosofia lui Platon şi a lui Aristotel.
- Файл:Anaxagoras. png Анаксагор из Клазомен Анаксагор из Клазомен — древнегреческий философ, математик и астроном, основоположник афинской философской школы. Анаксагор — один из самых выдающихся ионийских философов, сын богатых и знатных родителей, род. в Клазоменах около 500 до н. э. С ранних лет он отказался от удовольствий, на которые мог рассчитывать по своему богатству, и пристрастился к философии. Привлечённый кипучей умственной жизнью Афин, начавшейся после блестящих побед над персами, 45-летний Анаксагор переселился туда, вступил в близкие сношения с Периклом и первый стал излагать философию в общедоступной форме. Кроме самого Перикла, его учениками были Фукидид, физик Архелай и Еврипид. Анаксагор учил о вечных элементах мира, «семенах» (или «гомеомериях»), которые включают в себя всю полноту мировых качеств и управляются космическим Умом. Стараясь объяснять естественными причинами такие явления, как солнечное и лунное затмение, землетрясения и. т. п. , он навлёк на себя обвинение в оскорблении богов. Его судили и приговорили к смерти, от которой спасло его только красноречие Перикла. Смертный приговор заменён был изгнанием. Анаксагор поселился в Лампсаке, где и умер в 428. «Не я потерял Афины, а афиняне потеряли меня» — гордо говорил он. В противоположность элеатам, для объяснения бесконечного разнообразия видимых явлений, он принимал не одну первичную стихию, вроде воды, воздуха или огня, а бесчисленное множество бесконечно малых первичных материальных частичек, гомеомерий (однородных частичек), которые не созданы и не могут ни разрушаться, ни переходить друг в друга. Но за такие первичные стихии, из которых состоят все вещи, он признавал не эмпедокловы элементы, а основные, первобытные тельца, отличающиеся друг от друга по своим качествам и однородные тела, которые из них образуются. Впрочем, гомеомерии Анаксагора не похожи и на атомы в нашем смысле, то есть на простые химические тела, потому что в числе их у него приведены, между прочим, мясо, дерево и т. п. Гомеомерии, сами по себе лишённые движения, были первоначально выведены из покойного, хаотического состояния другим, тоже вечным, материально мыслимым началом-разумом, и этим движением, отделением разнородного и соединением однородного, был создан мир. Многообразие тел в природе он сводит к различным неизменным, неисчислимо многим и бесконечно малым элементам действительного мира, которые вначале были в беспорядке смешаны и образовывали хаос. Мировой «ум» — тончайшее и легчайшее вещество — приводит их в движение и упорядочивает: неоднородные элементы отделяются друг от друга, а однородные соединяются — так возникают вещи. При этом ум заключён в материи, в которой он творит; однако не смешиваясь с ней, является чем-то «несоединимым». Этот взгляд имеет большое значение для схоластики. Ни одна вещь не возникает, а также не исчезает, а образуется из соединения уже существующих вещей, в результате отделения этих вещей друг от друга она обращается в ничто, распадается. Познано может быть только неодинаковое и противоречивое.
- Anaxagóras, född 500/488 i Klazomene, död i exil 428 f. Kr. , grekisk filosof, försokratiker som kom till Aten 464 f. Kr.. Anaxagoras hade studerat Anaximenes läror i Miletos och umgicks i Aten med bland annat Perikles (politiker) och Euripides (poet). Han startade en skola, som de flesta filosoferna, och bedrev undervisning i trettio år. Blev bedömd som kättare och dömd till döden för sina läror men räddades av Perikles som omvandlade straffet till utvisning. Orsaken var att han ansåg att stjärnorna, solen, månen och jorden är gjorda av samma materia och att solen är en varm glödande kropp. I sin bok Peri Fyseos menar Anaxagoras att det finns ett oändligt antal av de enkla element som han kallade frön eller spermata och att allting var uppbyggt av detta och att någonting inte kan uppkomma ur ingenting. Ett känt uttryck är Allt är i allt, med vilket han menar att allt som något kan bli, har dessa beståndsdelar i sig. Till skillnad från andra antika tänkare som sökte ett urämne trodde Anaxagoras att det fanns ett oändligt antal urämnen. Anaxagoras hade vetenskapliga tankar runt termodynamik och rörelselära trots att han alltså levde kring 2 000 år före Newton. Han insåg till exempel att för att en rörelse ska uppkomma hos ett objekt, så måste en yttre kraft (nous=sinne) påverka det. För honom var jorden en platt skiva. Han hade också många vetenskapliga förklaringar av fenomen som solförmörkelse, regnbågen och alltings uppbyggelse. Enligt Diogenes Laertius var han den förste som satte sinnet före tingen. Anaxagoras menade att allting fanns, men var i KAOS och när nous, sinnet, kom in i kaos så blev det ordning. Platon och Aristoteles aktade Anaxagoras då han var den förste som använde förnuftet som ursprung till allt; även om de var besvikna över att han inte drog det till sin spets.
- Anaksagoras,, Klazomenai'lı olup, Sokrates öncesi düşünürlerden bir tanesidir. Ana madde ve ilk hareket ettirici neden öğretisi vardır.
- Анаксаго́р з Клазомен — давньогрецький філософ досократського періоду, математик, астроном. Матеріаліст, друг і соратник Перікла в боротьбі за афінську рабовласницьку демократію. Родився в Клазоменах. Жив в Афінах, викладав філософію. Звинувачений в безбожництві, переїхав в Лампсак, де заснував свою філософську школу.
- File:Anaxagoras. jpg 阿那克萨哥拉 阿那克萨哥拉（希腊语：Αναξαγόρας，前488年－前428年）是古希腊哲学家。
|
| rdfs:comment
|
- Anaxagoras was a Pre-Socratic Greek philosopher. Born in Clazomenae in Asia Minor, Anaxagoras was the first philosopher to bring philosophy from Ionia to Athens. He attempted to give a scientific account of eclipses, meteors, rainbows, and the sun, which he described as a fiery mass larger than the Peloponnese. He was accused of contravening the established religion and was forced to flee to Lampsacus.
- Anaxagoras war ein Vorsokratiker aus Klazomenai in Kleinasien. Sein nur in Fragmenten und hauptsächlich von Aristoteles überliefertes philosophisches Denken wird als Zusammenführung der Ansätze Heraklits und der Eleaten gedeutet. Mit Anaxagoras gelangte die ionische Aufklärung nach Athen; denn dort verbrachte er die wichtigsten Jahrzehnte seines Lebens und stand dem leitenden Staatsmann Perikles als philosophischer Lehrer und Berater nahe.
- Anaxàgores (Anaxagoras, Ἀναξαγόρας) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes. El seu pare es deia Hegesibulos i li va deixar una propietat considerable que va repartir amb la família. Vers el vint anys va anar a Atenes on va viure 30 anys. Fou mestre de Pèricles. Acusat d'impietat pels enemics d'aquest fou processat i condemnat per afirmar que "el sol és una mena de pedra incandescent" i fou condemnat a l'exili. Va anar a Lampsacos on va morir als 72 anys.
- Anaxagorás byl řecký předsokratovský filozof, který patřil k tzv. iónské filozofické škole. Anaxagorás pocházel z Klazomen v Malé Asii, kde zřejmě vlastnil určitý majetek a kde byl také politicky činný. Ačkoli byl Řek, zřejmě sloužil v perské armádě, protože Klazomenai byly podrobeny během iónského povstání. Mezi lety 464 a 462 př. n. l. odchází do Atén, které se stávají střediskem řecké kultury; ve městě zůstává celých třicet let.
- Anaxágoras (en griego Αναξαγόρας) fue un filósofo griego presocrático que introdujo la noción de nous (νοῦς, espíritu, mente o pensamiento) en la filosofía de los orígenes; sus predecesores habían estudiado los elementos (tierra, aire, fuego, agua) como realidad última. Nació en Clazomene (en la actual Turquía) y se trasladó a Atenas, debido a la destrucción y reubicación de Clazomene tras el fracaso de la revuelta jónica contra el dominio de Persia.
- Anaksagoras oli eräs antiikin Kreikan esisokraattisista filosofeista. Hänet luetaan kuuluvaksi ns. joonialaisen luonnonfilosofian haaraan.
- Anaxagore, dit de Clazomènes en Ionie, était un philosophe présocratique. On suppose qu'il a donné des cours à Athènes (où il arrive en -478) pendant près d'une trentaine d'années, pendant lesquelles Socrate l'aurait peut-être connu. Il fut le premier philosophe à s’établir à Athènes, où il eut Périclès et Euripide comme élèves (il éleva Périclès).
- Klazomenai-i Anaxagorasz preszókratikus gondolkodó, csillagász. Diogenész Laertiosz úgy jellemezte, hogy ő volt az első olyan ember, aki az anyag mellé állította az értelmet.
- È annoverato tra i fisici pluralisti insieme ad Empedocle e Democrito. Fu il primo filosofo a "importare" la filosofia nella penisola greca, più precisamente ad Atene (prima di lui la filosofia era diffusa solamente nelle colonie greche dell'Asia Minore e della Magna Grecia). Nel 460 circa a.C. si stabilì nella Atene governata da Pericle. Questa città era un importante centro culturale per l'epoca.
- Anaxagoras was een Grieks filosoof en astronoom.
- Anaxagoras var en filosof i det antikke Hellas. Han ble født i Klazomenai, men tilbragte mesteparten av livet i Aten.
- Anaksagoras z Kladzomen (gr. Ἀναξαγόρας; ur. ok. 500 p.n.e. , zm. ok. 428 p.n.e. ) – grecki filozof.
- Anaxágoras de Clazómenas ou Clazômenas, filósofo grego do período pré-socrático. Nascido em Clazômenas, na Jônia, fundou a primeira escola filosófica de Atenas, contribuindo para a expansão do pensamento filosófico e científico que era desenvolvido nas cidades gregas da Ásia. Era protegido de Péricles que também era seu discípulo. Em 431 a.C. foi acusado de impiedade e partiu para Lâmpsaco, uma colônia de Mileto, também na Jônia, e lá fundou uma nova escola.
- Anaxagora sau Anaxagoras a fost filosof grec presocratic. A fost membru a ceea ce astăzi numim Şcoala Ioniană de filosofie. Originar din Ionia, Anaxagora s-a stabilit în 460 î. Hr. la Atena, unde cunoştinţele sale enciclopedice şi profunzimea spiritului îi asigură un loc de frunte în societatea epocii. Anaxagora devine unul din prietenii apropiaţi ai lui Pericle şi Euripide şi exercită o sensibilă influenţă asupra tânărului Socrate.
- Файл:Anaxagoras. png Анаксагор из Клазомен Анаксагор из Клазомен — древнегреческий философ, математик и астроном, основоположник афинской философской школы. Анаксагор — один из самых выдающихся ионийских философов, сын богатых и знатных родителей, род.
- Anaxagóras, född 500/488 i Klazomene, död i exil 428 f. Kr. , grekisk filosof, försokratiker som kom till Aten 464 f. Kr.. Anaxagoras hade studerat Anaximenes läror i Miletos och umgicks i Aten med bland annat Perikles (politiker) och Euripides (poet). Han startade en skola, som de flesta filosoferna, och bedrev undervisning i trettio år. Blev bedömd som kättare och dömd till döden för sina läror men räddades av Perikles som omvandlade straffet till utvisning.
- Anaksagoras,, Klazomenai'lı olup, Sokrates öncesi düşünürlerden bir tanesidir. Ana madde ve ilk hareket ettirici neden öğretisi vardır.
- Анаксаго́р з Клазомен — давньогрецький філософ досократського періоду, математик, астроном. Матеріаліст, друг і соратник Перікла в боротьбі за афінську рабовласницьку демократію. Родився в Клазоменах. Жив в Афінах, викладав філософію.
- File:Anaxagoras. jpg 阿那克萨哥拉 阿那克萨哥拉（希腊语：Αναξαγόρας，前488年－前428年）是古希腊哲学家。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
