| dbpedia-owl:abstract
|
- Els amorrites foren un gran grup ètnic probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i Mesopotàmia vers el 2500 aC. Amurru es el nom donat pels accadis (els sumeris els anomenaven MAR. TU, literalment) als nòmades semites que cap el 2100 aC a 2000 aC van envair Mesopotàmia. Es nom emprat per designar-los es amorreus o amorites, i son considerat la principal de les tribus cananees. Els accadis els anomenaven amurru però aquesta denominació fou més pròpia dels que es van establir a Síria i van fundar un estat (que va portar aquest nom), mentre que els que es van distribuir per Síria, Palestina, Sumèria i Accàdia, són els amorrites propis. No fou una invasió militar sinó una emigració del tipus modern, persones i famílies individualment o en petits grups. Hammurabi portava el títol de rei dels martu i després Ammiditana (1684-1647 aC). Sota Hammurabi s'esmenta un governador (gal) de la terra dels martu, de nom Sinidinnam. Una inscripció del rei Ammisaduqa (1646-1626 aC) esmenta un districte de nom Amurru a l'oest de Sippar. Mar-tu-ki, el seu nom alternatiu, volia dir "la Terra Occidental". El nom d'Amurru es va estendre al llarg del temps a la part occidental i vers el 1400 aC es donava aquest nom a Síria del sud i Líban en poder d'Egipte. Allí va sorgir el regne d'Amurru. Els primers emigrants eren nòmades semites que van emigrar cap al nord de Mesopotàmia i Síria i la costa del Mediterrani cap el 3000 aC. Molts d'ells es van assentar a Mesopotàmia que va quedar semititzada en un termini de 500 anys: aquest foren els accadians. D'altres van seguir nòmades i se'ls anomena Amurru. Cap el 2100 aC els nòmades no assentats havien multiplicat el seu numero i encara se'ls van unir mes nòmades procedents de Aràbia. Llavors van voler establir-se a Mesopotàmia, però després de uns mil anys els semites de Mesopotàmia i els nous semites ja eren grups completament diferenciats. Els accadians no estaven disposats a entregar als nòmades incultes els seus fèrtils dominis. Els nòmades però necessitaven terres perquè els deserts i muntanyes àrides no devien donar per viure en gran numero. Durant anys es van produir incursions cap a Mesopotàmia d'aquestos nòmades que els sumeris i accadians anomenaven amurru i també martu. En temps del rei Shusin d' Ur es va construir una muralla per impedir el seu pas (Muralla dels Martu), però segons Ishiberra d' Isin en una carta, en temps de Ibbisin l'havien sobrepassat i prenien fortalesa darrera fortalesa. Es van crear inclús estats amb dinasties amurru amorites com a Kish abans del 2000 aC. Durant 500 anys es van establir a Sumèria i Accàdia, adoptant la cultura local però sense barrejar-se amb la població sumèria o accàdia. Van servir a Accad com a treballadors i a l'exèrcit o com a treballadora a la tercera dinastia d'Ur. A la caiguda de la civilització sumèria vers el 2003 aC van heretar el seu poder al ostentar càrrec rellevants. Durant el domini cassita a Sumèria a llengua amorrita va desaparèixer de la baixa Mesopotàmia, però en canvi va esdevenir dominant a Síria i Canaan. Els amorrites no van conservar el sistema sumeri de citats-estats on la terra, els ramats i el poble pertanyien als deus o als temples i per tant de fet al rei, sinó que la seva societat era de persones lliures, amos de les terres que dirigien personalment; els seus descobriments van fer progressar la civilització. Van crear els primer conceptes bàsics en literatura i matemàtiques i van desenvolupar el comerç. D'aquest esperit va néixer el codi d'Hammurabi, una sèrie de lleis que buscaven la justícia especialment en relació al món dels negocis. Van fundar regnes nous però més generalment van agafar el poder al regnes ja existent a les antigues ciutats; els regnes eren equivalents a les anteriors ciutats-estats en mesura i poder però no la societat hi havia evolucionat.
- Amorité je název semitského národa, který od druhé poloviny 3. tisíciletí př. n. l. obýval území na západním břehu Eufratu. Označení Amurru bylo také používáno jako jméno jejich hlavního boha.
- Die Amurriter oder Amoriter waren ein antikes Volk semitischer Sprache aus Vorderasien. Sie sind vor allem im Gebiet des mittleren Euphrat nachweisbar. Bevor sie sich am Euphrat niederließen, waren sie Kleinviehnomaden.
- Amorite refers to an ancient Semitic people from ancient Syria who also occupied large parts of Mesopotamia from the 21st Century BC. The term Amurru in Akkadian and Sumerian texts refers to them, as well as to their principal deity.
- Los amorreos, amorritas o martu fueron un pueblo de origen cananeo constituido por tribus nómadas muy belicosas que ocuparon Siria, Canaán y la región al oeste del río Éufrates, desde la segunda mitad del tercer milenio antes de nuestra era. En el curso de sus correrías llegaron a conquistar en dos ocasiones la ciudad de Babilonia. Se cree que el rey Hammurabi era descendiente de amorreos.
- Amorilaiset eli amurrulaiset olivat länsiseemiläisiä paimentolaisia, joita asui kolmannella vuosituhannella Pohjois-Arabiassa ja Syyriassa. Heitä vaelsi sieltä nykyisen Irakin alueelle Mesopotamiaan noin vuoden 2000 eaa. tienoilla. Sumerilaiset käyttävät amorilaisten maasta nimeä Martu, akkadilaiset Amurru. Amorilainen Ishbi-Erra kaapasi vallan Sumerissa Isinissä, ja perusti sinne oman dynastiansa. Moneen muuhunkin sumerilaiseen ja akkadilaiseen kaupunkiin ilmestyi amorilaisia kuninkaita, muun muassa Babyloniin ja Assuriin. Jotkut tutkijat ovat väittäneet Aabrahamin olevan amorilainen. Amorilaisiin lukeutuu myös Vanhan Assyrian ja Marin mainitsema Maru-Jamina eli Binu-Jamina, voimakas ja Assyrian pelkäämä paimentolaisheimo, jota on pidetty joskus israelilaisina.
- Les Amorrites sont un peuple sémite apparu au Proche-Orient vers le milieu du III millénaire av. J. -C. Ils apparaissent dans les textes sumériens sous la dénomination de mar. tu, et en akkadien sous le nom d'amurrû.
- Az amoriták, vagy amurruk, amurrúk, emoreusok ókori sémi nép volt a Közel-Keleten. Számos városállamot alapítottak Észak-Szíriában és Észak-Mezopotámiában. A III. uri dinasztia korában beszivárogtak Sumer és Akkád területére is, végül ők adták az Óbabiloni Birodalom uralkodó dinasztiáját. A mardu/amurrú szó eredeti jelentése „nyugat”, ami arra utal, hogy eredeti szállásterületük az akkádoktól és sumerektől nyugatra eső sztyeppés, félsivatagos térség volt.
- Gli Amorrei erano un'antica popolazione nomade, semitica, citata da molte fonti, tra cui la Bibbia. Questo popolo occupò le terre ad ovest dell'Eufrate, a partire dalla seconda metà del III millennio a.C. La loro capitale, Babilonia, divenne così importante che la civiltà prese il nome di babilonese. Nelle prime iscrizioni babilonesi tutte le terre ad ovest del fiume Eufrate, comprese Siria e Canaan, erano conosciute come la terra degli amorriti, che conquistarono per due volte Babilonia (alla fine del III e agli inizi del I millennio a.C.)
- アムル人とは、主に紀元前2000年期前半に中東各地で権力を握った諸部族の名称。アッカド語ではアムル（Amurrū）、シュメール語ではマルトゥ（mar. tu）と呼ばれる。旧約聖書にはアモリ人もしくはエモリ人の名で登場し、彼らはハムの子であるカナンの子でありカナンの諸部族の一つとされる。なお、アラム人と混同されることが多いが、全く別ものである。
- 아모리인은 셈계 민족들 중 하나로, 기원전 2500년경부터 유프라테스 강의 서쪽 지방을 점유하였고 기원전 2100년경부터 메소포타미아의 대부분을 점유하기 시작하였던 민족으로 수메르 지역의 우르 제3 왕조(기원전 2100년경~2000년경)의 멸망의 원인들 중 하나였다. 아무루(Amurru)는 아모리인을 가리키는 낱말이기도 하고 또한 아모리인이 주로 숭배하였던 신의 이름이기도 하다. 메소포타미아에서 아모리인이 세운 왕국으로 가장 대표적인 경우가 바빌론을 중심지로 한 고대 바빌로니아로, 특히 함무라비(1810?~1750? BC)가 유명하다. 한편, 레반트 지역에서는 기원전 14~12세기 동안 지금의 레바논 지역을 지배하였던 아무루 왕국이 있었다. 아무루 왕국은 기원전 1200년경 청동기 시대 붕괴기에 해양 민족에 의해 멸망하였다.
- De Amorieten waren een Semitische, oorspronkelijk half-nomadische stam, genoemd in Babylonische en Egyptische bronnen (als Amurru-lieden van het Westen) en in het Oude Testament van de bijbel. Waarschijnlijk was het de eerste in de geschiedenis bekende noordwestelijk-Semitische groep. Uit hun stamland, de Syrische steppe bij de Midden-Eufraat, drongen zij kort voor 2000 v. Chr. in Mesopotamië door, waar zij zich eerst vestigden als huursoldaten en kooplieden, en daarna de zgn. derde dynastie van Ur ten val brachten. Zij stichtten toen de eerste Babylonische ofwel Amoritische dynastie (1800 - 1507 v. Chr. ); de bekendste vorst hiervan was Hammurabi onder wie hun rijk zich uitstrekte tot de Middellandse Zee. Hieraan maakten invallende Hettieten en Kassieten een eind. In Kadesh aan de Orontes bleven vorsten der Amorieten nog zelfstandig, tot de invallen van de Hettieten en de Zeevolken in de 13e eeuw v. Chr. hen vernietigden. In het Oude Testament worden de Amorieten genoemd als een deel van de bevolking van Kanaän.
- Amoritter var et folkeslag som snakket semittisk og som var bosatt i oldtidens Syria og i store deler av Mesopotamia fra omkring 2000-tallet f. Kr. I sumeriske og akkadiske tekster ble det henvist til kongeriket Amurru brukt om dem, såvel som om deres hovedgud, Amurru. Deres språk, amorittisk, regnes innenfor de nordvestsemittiske språk. Amorittene nevnes også i Bibelen som et folk som levde i Kaanan før israelittene kom dit.
- Amoryci – lud semicki, pokrewny Kananejczykom, który na przełomie III i II tysiąclecia p.n.e. opanował większość Mezopotamii i rozległe obszary Syrii. Spowodowali oni upadek sumero-akadyjskiego państwa III dynastii z Ur, tworząc na jego gruzach szereg zwalczających się państewek, z których ostatecznie zwycięzcą okazał się Babilon Hammurabiego. Amoryci przejęli kulturę sumero-akadyjska i stworzyli podstawy państw babilońskiego i asyryjskiego.
- A Mesopotâmia, após a destruição da civilização dos sumérios-acadianos, ficou dividida em vários Estados por mais de dois séculos. Os amoritas, (também chamados de antigos babilônios), povos semitas vindos do deserto sírio-árabe, haviam se estabelecido na cidade da Babilônia, que, com o tempo, converteu-se em importante centro comercial, devido a sua localização privilegiada. A antiga Babilônia está situada a aproximadamente 75 quilômetros da moderna Bagdá. Um império foi estabelecido em 1894 a.C. por Amoreu Sumuabum (criador da I dinastia amorreana) e expandido por seus sucessores. As disputas entre a Babilônia e as demais cidades-estados mesopotâmicas, além de outras invasões, resultaram numa luta ininterrupta até o início do século XVIII a.C. , quando Hamurábi, sexto rei da dinastia, realizou a completa unificação, fundando o Primeiro Império Babilônico. O novo rei deu início a uma bem-sucedida política expansionista. O Reino da Babilônia estendeu suas fronteiras do Golfo Pérsico para além das fronteiras da moderna Turquia, e dos montes Zagros, no leste, ao rio Khabur, na Síria. A partir dessas conquistas, a preocupação de Hamurabi não foi mais a expansão territorial e sim a preservação das terras conquistadas, que tanto eram atacadas por povos vizinhos como também se revoltavam contra o domínio da Babilônia. A formação do império Babilônico assinalou o fim político da civilização suméria, mas não cultural. Com exceção do idioma, eles adotaram o sistema educacional, a escrita, a arte, a literatura e boa parte da religião dos vencidos. Foi durante o governo de Hamurábi que ocorreu o maior desenvolvimento da agricultura de regadio, realizada mediante o emprego e construção de grandes canais de irrigação controlados pelo Estado. A construção desses canais exigia multidões de trabalhadores e grande quantidade de materiais, que deveriam ficar sobre controle e fiscalização de um governo centralizado. Isso contribuiu para o surgimento de uma monarquia cada vez mais poderosa e autoritária, de caráter teocrático, isto é, com o poder político ligado ao religioso. Já nessa fase, a economia e a sociedade começaram a sofrer mudanças em relação ao milênio anterior. A organização econômica baseada nos templos e palácios sempre foi fundamental. Os palácios e templos possuíam vastas extensões de terra, praticavam o comércio e dispunham de oficinas artesanais bem aparelhadas. Os templos entregavam suas terras à exploração de arrendatários, recebendo por isso uma parte da produção. Também os artesãos trabalhavam ligados aos templos, pois não existem provas de corporações de artesãos independentes. Não havia mercado e todo o comércio era feito nas dependências dos templos e palácios. Os sacerdotes e os funcionários estatais submetiam as comunidades locais ao pagamento de tributos, à prestação de trabalhos forçados para a construção de obras públicas, canais de irrigação e ao serviço militar obrigatório. No período de Hamurábi, houve um certo desenvolvimento da propriedade privada e do comércio. Propriedades agrícolas foram doadas a funcionários públicos, sacerdotes e até mesmo a determinados arrendatários. Entretanto, todas essas atividades privadas sempre permaneceram sobre controle estatal. Os mercadores, por exemplo, formavam uma corporação subordinada ao Estado, e o comerciante era uma mistura de funcionário publico e mercador privado: comprava a mando do rei e colaborava na cobrança de taxas. Rapidamente, a capital babilônica transformou-se num dos principais centros urbanos da Antiguidade, sediando um grandioso império e convertendo-se no eixo cultural do Crescente Fértil. A principal realização cultural desse período foi o Código de Hamurábi, baseado no direito sumério, que tinha por finalidade consolidar o poder do Estado e adequá-lo ao desenvolvimento de uma economia mercantil. Hamurábi estabeleceu uma sólida intervenção do Estado na economia pois havia regras de trabalho, normas comerciais e até valores para a compra e venda de animais e aluguéis de terras, entre outras. Hamurábi também empreendeu uma ampla reforma religiosa, transformando o deus Marduk, da Babilônia, no principal deus da Mesopotâmia, mesmo mantendo as antigas divindades. A Marduk foi levantado um templo junto ao qual foi erguido o zigurate de Babel, citado no livro de Gênesis como uma torre para se chegar ao céu. Após a morte de Hamurábi, o Império entrou em decadência devido às diversas conspirações contra seus sucessores, às revoltas das cidades dominadas e dos camponeses empobrecidos pelos altos impostos cobrados e à sobrecarga de trabalhos obrigatórios. Aproveitando dessa franqueza, os cassitas, povo indo-europeu que ainda possuía uma organização tribal e vivia a leste do rio Tigre, invadiram a Baixa Mesopotâmia e ai permaneceram, aproximadamente, por 400 anos, até serem suplantados pelos assírios.
- Амореи (амориты) (самоназвание «сутии», то есть потомки легендарного праотца Суту; он же Сиф в синодальном переводе Библии, Шет в еврейских текстах) — кочевой западносемитский народ древней Передней Азии.
- Amoriterna eller amoréerna var ett semitiskt folk som levde i det som idag är Syrien. Amoriterna omnämns i Bibeln som ett folk som levde i Kanaan innan israeliterna anlände. Amoriternas äldsta historia kan spåras tillbaka till det tredje årtusendet f. Kr. Sumererna omtalade ett främmande folk de kallade amartu. Det akkadiska namnet på folket var amurru vilket kort och gott betyder "(från) väster". Amoriter var ursprungligen ett nomadiskt semitiskt folk vilka senare bosatte sig över större delen av den Främre Orienten. De amoriter som grep makten i Mesopotamien vid början av det andra årtusendet f. Kr. benämns vanligen som assyrier och babylonier. Andra betydelsefulla amoritiska stater i Syrien var Ebla, Mari och Yamhad. Under det första årtusendet f. Kr. försvann folkgruppen ur historien och assimilerades troligen av assyrierna.
- Амореї (аморіти) (самоназва «сутії», тобто нащадки легендарного праотця Суту; він же Сіф в сінодальному перекладі Біблії, Шет в єврейських текстах) — кочовий західносемітський народ стародавньої Передньої Азії.
- 亞摩利人（Amorite），閃米特人中的一支。約前1894年，亞摩利人首領蘇姆阿布姆（Sumuabum）在美索不達米亞南部建立巴比倫（Babylon）王國，史稱古巴比倫（Old Babylon）。
|
| rdfs:comment
|
- Els amorrites foren un gran grup ètnic probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i Mesopotàmia vers el 2500 aC. Amurru es el nom donat pels accadis (els sumeris els anomenaven MAR. TU, literalment) als nòmades semites que cap el 2100 aC a 2000 aC van envair Mesopotàmia. Es nom emprat per designar-los es amorreus o amorites, i son considerat la principal de les tribus cananees.
- Amorité je název semitského národa, který od druhé poloviny 3. tisíciletí př. n. l. obýval území na západním břehu Eufratu. Označení Amurru bylo také používáno jako jméno jejich hlavního boha.
- Die Amurriter oder Amoriter waren ein antikes Volk semitischer Sprache aus Vorderasien. Sie sind vor allem im Gebiet des mittleren Euphrat nachweisbar. Bevor sie sich am Euphrat niederließen, waren sie Kleinviehnomaden.
- Amorite refers to an ancient Semitic people from ancient Syria who also occupied large parts of Mesopotamia from the 21st Century BC. The term Amurru in Akkadian and Sumerian texts refers to them, as well as to their principal deity.
- Los amorreos, amorritas o martu fueron un pueblo de origen cananeo constituido por tribus nómadas muy belicosas que ocuparon Siria, Canaán y la región al oeste del río Éufrates, desde la segunda mitad del tercer milenio antes de nuestra era. En el curso de sus correrías llegaron a conquistar en dos ocasiones la ciudad de Babilonia. Se cree que el rey Hammurabi era descendiente de amorreos.
- Amorilaiset eli amurrulaiset olivat länsiseemiläisiä paimentolaisia, joita asui kolmannella vuosituhannella Pohjois-Arabiassa ja Syyriassa. Heitä vaelsi sieltä nykyisen Irakin alueelle Mesopotamiaan noin vuoden 2000 eaa. tienoilla. Sumerilaiset käyttävät amorilaisten maasta nimeä Martu, akkadilaiset Amurru. Amorilainen Ishbi-Erra kaapasi vallan Sumerissa Isinissä, ja perusti sinne oman dynastiansa.
- Les Amorrites sont un peuple sémite apparu au Proche-Orient vers le milieu du III millénaire av. J. -C. Ils apparaissent dans les textes sumériens sous la dénomination de mar. tu, et en akkadien sous le nom d'amurrû.
- Az amoriták, vagy amurruk, amurrúk, emoreusok ókori sémi nép volt a Közel-Keleten. Számos városállamot alapítottak Észak-Szíriában és Észak-Mezopotámiában. A III. uri dinasztia korában beszivárogtak Sumer és Akkád területére is, végül ők adták az Óbabiloni Birodalom uralkodó dinasztiáját. A mardu/amurrú szó eredeti jelentése „nyugat”, ami arra utal, hogy eredeti szállásterületük az akkádoktól és sumerektől nyugatra eső sztyeppés, félsivatagos térség volt.
- Gli Amorrei erano un'antica popolazione nomade, semitica, citata da molte fonti, tra cui la Bibbia. Questo popolo occupò le terre ad ovest dell'Eufrate, a partire dalla seconda metà del III millennio a.C. La loro capitale, Babilonia, divenne così importante che la civiltà prese il nome di babilonese.
- アムル人とは、主に紀元前2000年期前半に中東各地で権力を握った諸部族の名称。アッカド語ではアムル（Amurrū）、シュメール語ではマルトゥ（mar. tu）と呼ばれる。旧約聖書にはアモリ人もしくはエモリ人の名で登場し、彼らはハムの子であるカナンの子でありカナンの諸部族の一つとされる。なお、アラム人と混同されることが多いが、全く別ものである。
- 아모리인은 셈계 민족들 중 하나로, 기원전 2500년경부터 유프라테스 강의 서쪽 지방을 점유하였고 기원전 2100년경부터 메소포타미아의 대부분을 점유하기 시작하였던 민족으로 수메르 지역의 우르 제3 왕조(기원전 2100년경~2000년경)의 멸망의 원인들 중 하나였다. 아무루(Amurru)는 아모리인을 가리키는 낱말이기도 하고 또한 아모리인이 주로 숭배하였던 신의 이름이기도 하다. 메소포타미아에서 아모리인이 세운 왕국으로 가장 대표적인 경우가 바빌론을 중심지로 한 고대 바빌로니아로, 특히 함무라비(1810?~1750? BC)가 유명하다. 한편, 레반트 지역에서는 기원전 14~12세기 동안 지금의 레바논 지역을 지배하였던 아무루 왕국이 있었다. 아무루 왕국은 기원전 1200년경 청동기 시대 붕괴기에 해양 민족에 의해 멸망하였다.
- De Amorieten waren een Semitische, oorspronkelijk half-nomadische stam, genoemd in Babylonische en Egyptische bronnen (als Amurru-lieden van het Westen) en in het Oude Testament van de bijbel. Waarschijnlijk was het de eerste in de geschiedenis bekende noordwestelijk-Semitische groep. Uit hun stamland, de Syrische steppe bij de Midden-Eufraat, drongen zij kort voor 2000 v. Chr. in Mesopotamië door, waar zij zich eerst vestigden als huursoldaten en kooplieden, en daarna de zgn.
- Amoritter var et folkeslag som snakket semittisk og som var bosatt i oldtidens Syria og i store deler av Mesopotamia fra omkring 2000-tallet f. Kr. I sumeriske og akkadiske tekster ble det henvist til kongeriket Amurru brukt om dem, såvel som om deres hovedgud, Amurru. Deres språk, amorittisk, regnes innenfor de nordvestsemittiske språk. Amorittene nevnes også i Bibelen som et folk som levde i Kaanan før israelittene kom dit.
- Amoryci – lud semicki, pokrewny Kananejczykom, który na przełomie III i II tysiąclecia p.n.e. opanował większość Mezopotamii i rozległe obszary Syrii. Spowodowali oni upadek sumero-akadyjskiego państwa III dynastii z Ur, tworząc na jego gruzach szereg zwalczających się państewek, z których ostatecznie zwycięzcą okazał się Babilon Hammurabiego. Amoryci przejęli kulturę sumero-akadyjska i stworzyli podstawy państw babilońskiego i asyryjskiego.
- A Mesopotâmia, após a destruição da civilização dos sumérios-acadianos, ficou dividida em vários Estados por mais de dois séculos. Os amoritas, (também chamados de antigos babilônios), povos semitas vindos do deserto sírio-árabe, haviam se estabelecido na cidade da Babilônia, que, com o tempo, converteu-se em importante centro comercial, devido a sua localização privilegiada. A antiga Babilônia está situada a aproximadamente 75 quilômetros da moderna Bagdá.
- Амореи (амориты) (самоназвание «сутии», то есть потомки легендарного праотца Суту; он же Сиф в синодальном переводе Библии, Шет в еврейских текстах) — кочевой западносемитский народ древней Передней Азии.
- Amoriterna eller amoréerna var ett semitiskt folk som levde i det som idag är Syrien. Amoriterna omnämns i Bibeln som ett folk som levde i Kanaan innan israeliterna anlände. Amoriternas äldsta historia kan spåras tillbaka till det tredje årtusendet f. Kr. Sumererna omtalade ett främmande folk de kallade amartu. Det akkadiska namnet på folket var amurru vilket kort och gott betyder "(från) väster".
- Амореї (аморіти) (самоназва «сутії», тобто нащадки легендарного праотця Суту; він же Сіф в сінодальному перекладі Біблії, Шет в єврейських текстах) — кочовий західносемітський народ стародавньої Передньої Азії.
- 亞摩利人（Amorite），閃米特人中的一支。約前1894年，亞摩利人首領蘇姆阿布姆（Sumuabum）在美索不達米亞南部建立巴比倫（Babylon）王國，史稱古巴比倫（Old Babylon）。
|
