| dbpedia-owl:abstract
|
- Yhdysvaltain sisällissota käytiin Yhdysvalloissa vuosina 1861–1865 unionin eli pohjoisvaltioiden ja konfederaation eli etelävaltioiden välillä.
- 南北戦争（なんぼくせんそう、The Civil War, 1861年 - 1865年）は、アメリカ合衆国に起こった内戦である。奴隷制存続を主張するアメリカ南部諸州のうち11州が合衆国を脱退、アメリカ連合国を結成し、合衆国にとどまった北部23州との間で戦争となった。 英語の civil war は「内戦」を意味する語だが、アメリカでは独立後に内戦があったのはこの時だけなので（ユタ戦争など、内乱と呼ぶべき物はいくつかある）、通常はこれに定冠詞をつけ大文字にして The Civil War と表記する。アメリカ以外の国では自国の内戦と区別するため国名を冠して American Civil War と表記する（南北戦争のネーミングを参照）。
- 남북 전쟁 (南北戰爭, American Civil War, 줄여서 Civil War)은 미국에서 일어난 내전이다. 1861년 4월, 노예제를 지지하던 남부주들이 모여 남부연합을 형성하며 미합중국으로부터의 분리를 선언한 뒤, 아메리카 남부 연합군(이하 '남군')이 사우스캐롤라이나 주 찰스턴 항의 섬터 요새를 포격하는 것으로 시작되어 1865년까지 4년 동안 벌어진 전쟁이다. 전쟁 결과 남군이 패했고, 미국 전역에서 노예제가 폐지되는 중요한 계기가 되었다.
- 南北战争，又稱美國内戰（英语：American Civil War），是美國歷史上一場大規模的内战，參戰雙方為北方的美利堅合眾國（簡稱聯邦）和南方的美利堅聯盟國（簡稱邦聯）。 這場戰爭的起因為美國南部十一州以亞伯拉罕·林肯於1861年就任總統為由而陸續退出联邦，另成立以杰斐逊·戴维斯為「總統」的政府，並驅逐駐紮南方的聯邦軍，而林肯下令攻打「叛亂」州。此戰不但改變當時美國的政經情勢，导致奴隶制度在美国南方最终被废除，也對日後美國的民間社會產生巨大的影響。
- The American Civil War (1861–1865), often referred to as The Civil War in the United States, was a civil war fought over the secession of the Confederate States. In response to the election of an anti-slavery Republican as President, 11 southern slave states declared their secession from the United States and formed the Confederate States of America ("the Confederacy"); the other 25 states supported the federal government. After four years of warfare, mostly within the Southern states, the Confederacy surrendered and slavery was outlawed everywhere in the nation. Issues that led to war were partially resolved in the Reconstruction Era that followed, though others remained unresolved. In the presidential election of 1860, the Republican Party, led by Abraham Lincoln, had campaigned against expanding slavery beyond the states in which it already existed. The Republicans strongly advocated nationalism, and in their 1860 platform they denounced threats of disunion as avowals of treason. After a Republican victory, but before the new administration took office on March 4, 1861, seven cotton states declared their secession and joined to form the Confederate States of America. Both the outgoing administration of President James Buchanan and the incoming administration rejected the legality of secession, considering it rebellion. The other eight slave states rejected calls for secession at this point. No country in the world recognized the Confederacy. Hostilities began on April 12, 1861, when Confederate forces attacked a U.S. military installation at Fort Sumter in South Carolina. Lincoln responded by calling for a volunteer army from each state to recapture federal property, which led to declarations of secession by four more slave states. Both sides raised armies as the Union seized control of the border states early in the war and established a naval blockade. Land warfare in the East was inconclusive in 1861–62, as the Confederacy beat back Union efforts to capture its capital, Richmond, Virginia, notably during the Peninsular Campaign. In September 1862, the Confederate campaign in Maryland ended in defeat at the Battle of Antietam, which dissuaded the British from intervening. Days after that battle, Lincoln issued the Emancipation Proclamation, which made ending slavery a war goal. In 1863, Confederate general Robert E. Lee's northward advance ended in defeat at the Battle of Gettysburg. To the west, the Union gained control of the Mississippi River after the Battle of Shiloh and Siege of Vicksburg, splitting the Confederacy in two and destroying much of their western army. Due to his western successes, Ulysses S. Grant was given command of the eastern army in 1864, and organized the armies of William Tecumseh Sherman, Philip Sheridan and others to attack the Confederacy from all directions, increasing the North's advantage in manpower. Grant restructured the union army, and put other generals in command of divisions of the army that were to support his push into Virginia. He fought several battles of attrition against Lee through the Overland Campaign to seize Richmond, though in the face of fierce resistance he altered his plans and led the Siege of Petersburg which nearly finished off the rest of Lee's army. Meanwhile, Sherman captured Atlanta and marched to the sea, destroying Confederate infrastructure along the way. When the Confederate attempt to defend Petersburg failed, the Confederate army retreated but was pursued and defeated, which resulted in Lee's surrender to Grant at Appomattox Court House on April 9, 1865. The American Civil War was one of the earliest true industrial wars. Railroads, the telegraph, steamships, and mass-produced weapons were employed extensively. The practices of total war, developed by Sherman in Georgia, and of trench warfare around Petersburg foreshadowed World War I in Europe. It remains the deadliest war in American history, resulting in the deaths of an estimated 750,000 soldiers and an undetermined number of civilian casualties. Historian John Huddleston estimates the death toll at ten percent of all Northern males 20–45 years old, and 30 percent of all Southern white males aged 18–40. Victory for the North meant the end of the Confederacy and of slavery in the United States, and strengthened the role of the federal government. The social, political, economic and racial issues of the war decisively shaped the reconstruction era that lasted to 1877.
- La guerre de Sécession ou guerre civile américaine (généralement appelée « the Civil War » aux États-Unis et parfois de façon polémique « the War of Northern Aggression » par les sympathisants des États du Sud) est une guerre civile survenue entre 1861 et 1865 impliquant les États-Unis, dirigés par Abraham Lincoln, et les États confédérés d'Amérique (« la Confédération »), dirigés par Jefferson Davis et rassemblant onze États du Sud qui avaient fait sécession des États-Unis. L'Union comprend tous les États abolitionnistes et cinq États « frontaliers » esclavagistes, et est dirigée par Abraham Lincoln et le Parti républicain. Lincoln est opposé à l'expansion de l'esclavage (bien que n'étant pas opposé à l'esclavage en lui-même) dans les territoires détenus par les États-Unis, et sa victoire à l'élection présidentielle de 1860 entraîne une première sécession de sept États du Sud, avant même que Lincoln ne prenne ses fonctions. Les hostilités commencent le 12 avril 1861, lorsque les forces confédérées attaquent une installation militaire de l'Union à Fort Sumter, dans la baie de Charleston en Caroline du Sud, parce que les soldats nordistes ont refusé de l'évacuer. Lincoln répond en mobilisant une armée de volontaires dans chaque État, ce qui conduit à la sécession de quatre États esclavagistes sudistes supplémentaires. Durant la première année de la guerre, l'Union s'assure du contrôle de la frontière des États sécessionnistes et établit un blocus naval alors que les deux camps renforcent leur armée et leurs ressources. En 1862, des batailles telles que Shiloh et Antietam causent des pertes comme jamais dans l'histoire militaire américaine. Dans l'Est, le chef militaire de la Confédération, Robert E. Lee, remporte une série de victoires sur les armées de l'Union mais il perd la bataille de Gettysburg au début de juillet 1863, ce qui est un tournant de la guerre. La prise de Vicksburg et celle de Port Hudson par Ulysses Grant achèvent le contrôle du fleuve Mississippi par les troupes de l'Union. Grant mène de sanglantes batailles d'usure contre Lee en 1864, l'obligeant à défendre Richmond en Virginie, la capitale des Confédérés. Le général de l'Union William Sherman prend Atlanta en Géorgie, et commence sa marche vers la mer, dévastant une large bande de la Géorgie. La résistance des Confédérés s'effondre après la reddition du général Lee au général Grant à Appomattox le 9 avril 1865. Outre un nombre indéterminé de victimes civiles, cette guerre provoque la mort de soldats, dont nordistes et sudistes. La très grande majorité des soldats étaient natifs des États-Unis. Concernant la participation non américaine, on a avancé le nombre de étrangers, principalement européens ; parmi eux on a recensé environ Français dont environ 40 % combattirent avec le Nord, et 60 % environ avec le Sud. Les données étant très imprécises, on ne sait si ces chiffres comprennent ou non les citoyens français de la Légion française de La Nouvelle-Orléans, sous le commandement des officiers comme Philippe de Marigny de Mandeville, Albin Rochereau, Félix Ferrier, Brogniet, Charles Janvier. Considérée par les historiens comme la charnière technique entre les guerres napoléoniennes et les guerres plus modernes qui suivirent, elle est la guerre la plus meurtrière qu'aient connue les États-Unis à ce jour (plus que tous les autres conflits réunis). Elle met fin à l'esclavage aux États-Unis, restaure l'Union et renforce le rôle du gouvernement fédéral. Les conséquences économiques, politiques et sociales de cette guerre continuent d'influer sur la pensée américaine contemporaine.
- De Amerikaanse Burgeroorlog was een vier jaar durend conflict van 12 april 1861 tot 1865 in de Verenigde Staten tussen de unionisten uit de Noordelijke Staten of de Unie enerzijds en de confederalisten uit Zuidelijke Staten of de Confederatie anderzijds. In bijna alle staten aan de westgrens vonden bloedige veldslagen en veldtochten plaats. De oorlog brak uit aan Fort Sumter op 12 april. De slag om Bull Run op 21 juli 1861 was de eerste veldslag. De laatste veldslag werd geleverd op 13 mei 1865 bij Palmito Ranch in Texas. In juni gaf het Zuiden zich over en wonnen de Noordelijken. Er vielen naar schatting 618.000 doden en 500.000 gewonden.
- Az amerikai polgárháború Észak-Amerikában, az Amerikai Egyesült Államok területén lezajlott fegyveres konfliktus, 24 többnyire északi szövetségi állam (unionisták) és az Amerikai Államok Konföderációjába (konföderációsok v. szecesszionisták) tömörült 11 déli állam között. A déli államok 1860 és 1861 között kikiáltották függetlenségüket és kinyilvánították az Uniótól való elszakadáshoz (szecesszió) való jogukat. A háború több mint 970 000 fő veszteséget követelt (a lakosság 3,09%-a), ebből kb. 620 000 elhalálozás (1,78%), ami magasabb veszteség, mint amit az Egyesült Államok bármely más háborújában elszenvedett. A polgárháború okai (illetve maga a háború elnevezése is) vita tárgyát képezik. (A déli államok néhány szószólója nem fogadja el a polgárháború elnevezést, mondván független államok, államszövetségek közti konfliktusról volt szó). Az amerikai polgárháborúban azonkívül, hogy magyarok is szolgáltak nagy számban, az északi hadsereg a magyar nyelvet használta a rejtjeles üzeneteknél, amit a déliek nem tudtak megfejteni, részben nagyon kevés magyar szolgált közöttük, így nem tudhatták, hogy pontosan milyen nyelvről is van szó.
- La Guerra de Secesión o Guerra Civil estadounidense (en inglés American Civil War) fue un conflicto significativo en la historia de los Estados Unidos de América, que tuvo lugar entre los años 1861 y 1865. Los dos bandos enfrentados fueron las fuerzas de los estados del Norte contra los recién formados Estados Confederados de América, integrados por once estados del Sur que proclamaron su independencia. Abraham Lincoln perdió una contienda senatorial en la que exigía un alto en la expansión de la esclavitud, pero en 1860 él y Douglas volvieron a enfrentarse: esta vez como los candidatos presidenciales Republicano y Demócrata. Para entonces la tensión entre el Norte y el Sur era extrema. En 1859, John Brown, un partidario del abolicionismo, había tratado de iniciar una rebelión de esclavos en Virginia atacando un depósito de municiones del ejército. Brown fue rápidamente capturado, juzgado y sentenciado a la horca. Tras su ejecución muchos habitantes del Norte lo aclamaron como mártir. Sin embargo, los blancos del Sur se convencieron de que el Norte no estaba dispuesto a mantener las libertades estatales dentro de la confederación de estados que constituían entonces los Estados Unidos de América. Douglas conminó a los Demócratas Sureños a permanecer en la Unión, pero éstos por su parte nombraron su propio candidato presidencial y amenazaron con separarse si los Republicanos resultaban victoriosos; había también otro candidato sureño que se oponía a Lincoln, John C. Bell. La mayoría en los estados Sureños y fronterizos votaron contra Lincoln, pero el Norte lo apoyó y ganó las elecciones. En marzo de 1861, cuando Lincoln tomó posesión de su cargo, Carolina del Sur, Misisipi, Florida, Alabama, Georgia, Luisiana y Texas se constituyeron en los Estados Confederados de América con Jefferson Davis como presidente, proclamando su secesión de la Unión, acto que Lincoln declaró ilegal en su discurso inaugural. El primer acto de guerra fue el asalto confederado a la guarnición de Fort Sumter el 12 de abril de 1861. La represión del ejército al recuperar Fort Sumter, hizo que a los estados confederados se les unieran Virginia, Arkansas, Tennessee y Carolina del Norte. De este modo comenzó la guerra civil entre los Estados Confederados del Sur y los Estados del Norte, que acabaría con la victoria de estos últimos en 1865. En el trasfondo, era una lucha entre dos tipos de economías, una industrial-abolicionista (Norte) y otra agraria-esclavista (Sur), las cuales eran totalmente diferentes. Los Sureños declararon que no peleaban sólo por la esclavitud. Después de todo, la mayoría de los soldados confederados eran demasiado pobres para poseer esclavos. El Sur estaba empeñado en una guerra de independencia que mantuviera las relaciones entre el Norte y el Sur. Los confederados generalmente tuvieron la ventaja de pelear en su propio territorio, y su moral era excelente. Tenían magníficos soldados, pero eran mucho menores en número que las fuerzas de la Unión del Norte. Al finalizar la guerra, algunos de los integrantes de dichas partidas fueron perseguidos como forajidos por las tropelías cometidas durante la contienda. Para librar la guerra, el Sur se financió con la exportación de algodón que embarcaba hacia Europa y el Norte, con la emisión de un nuevo papel moneda, tras rechazar Lincoln un préstamo de 5.000.000$ al 12% de interés ofrecido por Moses Taylor. Ambas partes suspendieron algunas libertades civiles, imprimieron montañas de papel moneda y recurrieron al reclutamiento forzoso. La prioridad de Lincoln fue mantener a Estados Unidos como un solo país. Tras las pérdidas iniciales de las primeras batallas, tuvo que reconocer que el desarrollo de la guerra, sólo podía cambiarlo haciendo de la guerra una batalla contra la esclavitud y así podría obtener apoyo para la Unión tanto en el interior como en el exterior. Consecuentemente, el 11 de enero de 1863, segundo año de guerra, dio a conocer la Proclamación de Emancipación, que otorgaba libertad a todos los esclavos en áreas aún controladas por la Confederación. El ejército Sureño obtuvo importantes victorias en la primera etapa de la guerra, pero en el año 1863 su comandante, el General Robert E. Lee, se dirigió hacia Pensilvania. En Gettysburg se encontró con un ejército de la Unión, y así dio comienzo la batalla de mayor magnitud jamás librada en suelo estadounidense. Después de tres días de lucha desesperada, los Confederados fueron derrotados. La marina de la Unión rápidamente impuso un bloqueo que creó grave escasez de material bélico y bienes de consumo en la confederación. Al mismo tiempo, en el río Misisipi, el General de la Unión, Ulysses S. Grant, tomó la importante ciudad de Vicksburg. Las fuerzas de la Unión controlaban ahora todo el valle del Misisipi, dividiendo en dos a la Confederación y ahogando su salida al mar. En 1864, un ejército de la Unión al mando del General William Tecumseh Sherman atravesó Georgia destruyendo el campo. Mientras tanto, el general Grant se batía implacablemente con las fuerzas de Lee en Virginia. El 2 de abril de 1865, Lee se vio forzado a abandonar Richmond, la capital de la Confederación. Una semana después se rindió y todas las demás fuerzas confederadas se rindieron poco después. El 14 de abril de 1865 Lincoln fue asesinado por el actor John Wilkes Booth. El 12 de mayo de 1865, la Unión atacaba el Rancho Palmito en el condado de Cameron, en la frontera de México, donde permanecían todavía fuerzas confederadas.
- La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sud partidaris de l'esclavitud van declarar la seva secessió dels Estats Units i van formar els Estats Confederats d'Amèrica (la Confederació). Liderats per Jefferson Davis, van lluitar contra els Estats Units d'Amèrica (la Unió o el Nord), que va ser recolzada per tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers. En les eleccions presidencials de 1860, el Partit Republicà dels Estats Units, dirigit per Abraham Lincoln havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitud més enllà dels estats en els quals ja existia. La victòria republicana a les eleccions provocà que set estats del Sud declaressin la seva secessió de la Unió, fins i tot abans que Lincoln assumís el càrrec dia 4 de març de 1861. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant van rebutjar la legalitat de la secessió, considerant-la com una rebel·lió en tots els sentits. Les hostilitats van començar dia 12 d'abril de 1861, quan les forces confederades van atacar una instal·lació militar a Fort Sumter, a Carolina del Sud. Lincoln va respondre creant un exèrcit de voluntaris de cada estat, el qual portà a les declaracions de secessió de quatre estats esclavistes del Sud. Ambdues parts van mobilitzar els exèrcits, i al principi de la guerra la Unió va assumir el control dels estats fronterers i va establir un bloqueig naval. El setembre de 1862, la Proclamació d'Emancipació de Lincoln va acabar amb l'esclavitud, i va dissuadir els britànics d'intervenir-hi. El comandant confederat Robert E. Lee va guanyar batalles a l'est, però l'any 1863 el seu avanç cap al nord es va aturar després de la batalla de Gettysburg i, a l'oest, a la batalla de Vicksburg, la Unió va aconseguir el control del riu Mississippi, de manera que la Confederació quedà dividida. A llarg termini els avantatges de la Unió en homes i material es van materialitzar el 1864, quan Ulysses S. Grant impulsà batalles de desgast contra Lee, mentre que el general de la Unió, William T. Sherman, capturà Atlanta (Geòrgia), i van marxar cap al mar. La resistència de la Confederació es va ensorrar després que Lee es va rendir davant Grant després de la batalla d'Appomattox Court House, el 9 d'abril de 1865. Aquesta guerra va ser la més mortífera de la història nord-americana, on van morir més nord-americans que a cap altre conflicte armat. Va provocar la mort de 620.000 soldats i un nombre indeterminat de víctimes civils. El seu llegat inclou posar fi a l'esclavitud als Estats Units, la restauració de la Unió, i l'enfortiment del paper del govern federal. Les qüestions socials, polítiques, econòmiques i racials de la guerra afectaren de manera decisiva l'era de la reconstrucció, la qual va durar fins l'any 1877, i va comportar canvis que van ajudar a fer del país una superpotència.
- A Guerra de Secessão ou Guerra Civil Americana foi uma guerra civil ocorrida nos Estados Unidos entre 1861 e 1865. Foi o conflito que causou mais mortes de norte-americanos, num total de estimado em 970 mil pessoas - dos quais 618 mil eram soldados - cerca de 3% da população americana à época. As causas da guerra civil, seu desfecho, e mesmo os próprios nomes da guerra, são motivos de controvérsia e debate até os dias de hoje. A Guerra de Secessão consistiu na luta entre 11 Estados Confederados do Sul latifundiário, aristocrata e defensor da escravidão, contra os Estados do Norte industrializado, onde a escravidão tinha um peso econômico bem menor do que no Sul. Estas diferenças estão entre as principais causas da guerra e têm origem ainda no período colonial: enquanto o desenvolvimento do Norte estava ligado à necessidade de crescimento do mercado interno e do estabelecimento de barreiras proteccionistas, o crescimento Sulista era baseado precisamente no oposto, ou seja: o liberalismo económico que abria todo o Mundo às agro-exportações e com mão-de-obra escrava (de origem africana) como base da produção. Ao longo das primeiras décadas do século XIX, a imigração em massa e intensa industrialização fizeram com que o poderio do Norte crescesse economicamente e ampliasse politicamente sua participação no governo. Grandes tensões políticas e sociais desenvolveram-se entre o Norte e o Sul. Em 1860, Abraham Lincoln, um republicano contra a escravidão, venceu as eleições presidenciais americanas. Lincoln, ao assumir o posto de presidente, cognominou os Estados Unidos de "Casa Dividida". Em 1861, ano do início da guerra, o país consistia em 19 estados livres, onde a escravidão era proibida, e 15 estados onde a escravidão era permitida. Em 4 de Março, antes que Lincoln assumisse o posto de presidente, 11 Estados escravagistas declararam secessão da União, e criaram um novo país, os Estados Confederados da América. A guerra começou quando forças confederadas atacaram o Fort Sumter, um posto militar americano na Carolina do Sul, em 12 de Abril de 1861, e terminaria somente em 28 de Junho de 1865, com a rendição das últimas tropas remanescentes da Confederação.
- Americká občanská válka byl ozbrojený konflikt, jenž probíhal na severoamerickém kontinentu mezi státy Unie, neboli dnešními zakladatelskými státy USA, a Státy konfederace, což byla koalice jedenácti amerických států, které se chtěly odtrhnout od Unie. Jelikož státy Konfederace byly soustředěny v jihovýchodní části Unie, nazývá se tato válka také válkou Severu proti Jihu. Jako příčina války se často uvádí spor o to, zda má být povoleno otroctví. Ale tento výklad je značně zjednodušený, důvodů byla celá řada. Podstatou většiny z nich bylo to, že Jih usiloval o mnohem větší autonomii jednotlivých států v Unii, se kterou Sever, který prosazoval silnější centrální vládu, nemohl než nesouhlasit. Bezprostřední otázka zrušení otroctví se často přeceňuje. I když se Jih obával, že jeho zrušení bude logickým důsledkem růstu moci vlády ve Washingtonu, otroctví ovšem stálo (ne vždy zcela zřetelně) v pozadí i ostatních rozporů. Válka přinesla asi 970 000 obětí, z toho kolem 600 000 mrtvých, což převyšuje ztráty amerických vojsk ve všech ostatních konfliktech dohromady. Občanská válka přinesla první masivní využití telegrafu, železnice a kulometů v boji a skončila porážkou populačně i průmyslově slabšího Jihu. Jejím důsledkem bylo posílení centrální vlády, zrušení otroctví a zbídačení Jihu, ale i rozšíření občanských svobod, další územní expanze USA a mohutný hospodářský rozmach (včetně Jihu).
- Da tradurre Questa voce o sezione sull'argomento storia è stata parzialmente tradotta dalla lingua inglese. Puoi contribuire terminando la traduzione o usando altre fonti. Non usare programmi di traduzione automatica. Usa Tradotto da quando hai terminato. Se nella pagina di modifica trovi del testo nascosto, controlla che sia aggiornato servendoti dei collegamenti alle «altre lingue» in fondo alla colonna di sinistra. Argomento "storia" non riconosciuto. Per vedere le categorie esistenti fai clic su "+": [×] Da tradurre Data "febbraio 2012" non riconosciuta. Sintassi: {{T|lingua|argomento|mese anno}} Guerra di secessione americana 300px </span></td></tr>Data12 aprile 1861 – 9 aprile 1865</td></tr>LuogoStati Uniti d'America</td></tr>Casus belliIncidente di Fort Sumter</td></tr>EsitoVittoria dell'Unione</td></tr>Schieramenti</tr>22px Stati Uniti d'America 22px Stati Confederati d'America </td></tr>Comandanti</tr>Abraham LincolnJefferson Davis </td></tr>Effettivi</tr>2.200.0001.064.000</td></tr>Perdite</tr>110.000 morti in battaglia360.000 morti totali275.200 feriti93.000 morti in battaglia260.000 morti totali137.000+ feriti</td></tr>Voci di guerre presenti su Wikipedia</td></tr> </table> Storia degli Stati Uniti d'America Nativi americani Civiltà precolombiane Periodo coloniale 1776-1789 1789–1849 1849-1865 1865–1918 1918–1945 1945-1964 1964-1980 1980-1988 1988-presente Regioni storiche degli Stati Uniti d'America Questo box: vedi • disc. • mod. La guerra di secessione americana, detta anche guerra civile americana, (alcuni la "Grande Ribellione") venne combattuta dal 12 aprile 1861 al 26 maggio 1865 fra gli Stati Uniti d'America e gli Stati Confederati d'America (CSA), entità politica sorta dalla riunione confederale di Stati secessionisti dall'Unione (USA). In risposta alla elezione di Abraham Lincoln come Presidente degli Stati Uniti d'America, 11 Stati del Sud (dediti allo schiavismo) dichiararono la propria secessione e formarono la Confederazione degli Stati d'America. Dopo quattro anni di guerra la Confederazione si arrese e lo schiavismo fu abolito in tutta la nazione. Le questioni che portarono alla guerra furono in parte risolte durante l'Era della Ricostruzione. Nell'uso comune e nella vasta letteratura dedicata a questa guerra ci si riferisce ai contendenti con le espressioni più varie, tra le quali citeremo le più comuni: Unione, Unionisti, Nord, Nordisti, Giacche blu, Federali o Yankees per gli Stati Uniti; Confederazione, Confederati, Sud, Sudisti, Giacche grigie, Secessionisti, Ribelli o Dixies per gli Stati Confederati.
- Den amerikanske borgerkrigen var en borgerkrig i USA som oppstod da elleve sørlige slavestater erklærte sin løsrivelse fra USA og dannet Amerikas konfødererte stater (Konføderasjonen). De ble ledet av Jefferson Davis og kjempet mot den amerikanske føderale regjeringen som ble støttet av alle fristatene og de fem grensestatene i nord. Det republikanske parti ledet av Abraham Lincoln førte en valgkampanje i presidentvalget i USA 1860 mot ekspansjon av slaveriet til nye stater utover der det allerede eksisterte. Den republikanske valgseieren førte til at syv sørlige stater erklærte sin løsrivelse fra Unionen selv før Lincoln inntok presidentembetet den 4. mars 1861. Både den avtroppende og påtroppende administrasjonen forkastet løsrivelsen og regnet det som et opprør. Fiendtlighetene begynte den 12. april 1861 da konfødererte styrker angrep en amerikansk militær installasjon ved Fort Sumter i Sør-Carolina. Lincoln svarte med å be om en frivillig hær fra hver stat, noe som førte til at ytterligere fire sørlige slavestater brøt ut. Begge sider samlet sammen arméer mens Unionen tok kontroll over grensestatene tidlig i krigen og etablerte en marineblokade. I september 1862 gjorde Emansipasjonserklæringen til Lincoln avskaffelse av slaveriet i sør til et krigsmål, noe som gjorde det vanskelig for Storbritannia å intervenere på Konføderasjonens side. Den konfødererte kommandanten Robert E. Lee vant slag i øst, men i 1863 ble hans nordlige fremrykning slått tilbake i Gettysburg, og i vest skaffet Unionen seg kontroll over Mississippi i slaget ved Vicksburg. Dermed var Konføderasjonen delt i to. Langtidsvirkende fordeler for Unionen med tanke på mannskap og materiell ble utnyttet i 1864 da Ulysses S. Grant utkjempet utmattelsesslagene mot Lee, mens nordstatsgeneralen William Tecumseh Sherman erobret Atlanta i Georgia og marsjerte til havet. Konføderasjonens motstand kollapset etter at Lee overgav seg til Grant i Appomattox Courthouse den 9. april 1865. Den amerikanske borgerkrigen var den dødeligste krigen i amerikansk historie og førte til 620 000 døde soldater og et ukjent antall sivile tapstall. Den gjorde slutt på slaveriet i USA, gjeninnførte Unionen og styrket rollen til den føderale regjeringen. De sosiale, politiske, økonomiske og rasemessige stridsspørsmål i krigen formet i sterk grad rekonstruksjonen som varte til 1877 og førte til endringer som hjalp landet til å bli en supermakt. Over 6 000 norske immigranter deltok i den amerikanske borgerkrigen. Mange av disse deltok i 15th Wisconsin Volunteer Infantry som var et regiment satt opp med skandinaviske, vesentlig norske soldater.
- Der Sezessionskrieg (auch Amerikanischer Bürgerkrieg) war der von 1861 bis 1865 währende militärische Konflikt zwischen den aus den Vereinigten Staaten ausgetretenen Südstaaten und den in der Union verbliebenen Nordstaaten. Ursache war eine tiefe wirtschaftliche, soziale und politische Spaltung zwischen Nord- und Südstaaten, die vor allem in der Sklavereifrage zu Tage trat. Die sich seit etwa 1830 verschärfenden Konflikte eskalierten schließlich zum Krieg, als die meisten Südstaaten als Reaktion auf die Wahl Abraham Lincolns zum US-Präsidenten aus der Union austraten. Die bewaffneten Feindseligkeiten begannen mit dem Beschuss Fort Sumters durch die Konföderierten am 12. April 1861 und endeten im Wesentlichen mit der Kapitulation der Nord-Virginia-Armee in Appomattox Court House am 9. April 1865. Die letzten konföderierten Truppen kapitulierten am 23. Juni 1865 in Texas.
- Wojna secesyjna – wojna, która miała miejsce w latach 1861-1865 w Stanach Zjednoczonych Ameryki, pomiędzy stanami wchodzącymi w skład Stanów Zjednoczonych (tzw. Unią lub „Północą”) i Skonfederowanymi Stanami Ameryki (tzw. Konfederacją lub „Południem”), które wystąpiły z Unii. Wbrew powszechnej opinii nie była to wojna domowa. Prawo do wystąpienia stanu ze związku można było wywieść z X Poprawki do konstytucji (zasada, że jeżeli coś nie jest zabronione, to jest dozwolone). Konstytucja nie zabroniła secesji, wobec tego prawo takie "przysługuje poszczególnym stanom lub ludowi". Co więcej, Kongres miał prawo rozporządzać terytorium USA tylko o tyle, o ile pozwolą na to zainteresowane stany (Artykuł IV, paragraf 3.). Tym samym południowe stany skonfederowane nie były już częścią Stanów Zjednoczonych. Nazwa „wojna secesyjna” pochodzi od secesji (wystąpienia) stanów skonfederowanych z Unii. Powszechną nazwą, stosowaną zwłaszcza w USA, jest także „amerykańska wojna domowa” (ang. American Civil War). Znana jest także jako „wojna pomiędzy stanami” i „wojna o niepodległość południa”. Zapoczątkowało ją ostrzelanie Fortu Sumter w zatoce Charleston w Karolinie Południowej przez konfederatów 12 kwietnia 1861. Trwała do 26 maja 1865, kiedy poddały się ostatnie zorganizowane ośrodki oporu konfederatów (walki trwały gdzieniegdzie do czerwca). W wyniku wojny śmierć poniosło 620 tysięcy ludzi, zniszczono mienie o wartości 5 mld dolarów, wolność odzyskało 4 mln niewolników.
- Nội chiến Hoa Kỳ (1861–1865), hay còn gọi là cuộc Chiến tranh Giữa các Bang (War Between the States), là một cuộc tranh chấp quân sự diễn ra tại Hoa Kỳ, giữa Chính phủ Liên bang và các tiểu bang phía nam vào giữa thế kỉ 19. Sau khi Abraham Lincoln đắc cử trong cuộc bầu cử Tổng thống Hoa Kỳ năm 1860, 11 tiểu bang nô lệ ở miền Nam Hoa Kỳ đã tuyên bố ly khai khỏi Hợp Chúng Quốc Hoa Kỳ và lập ra Liên minh miền Nam (Confederate States of America); 25 bang còn lại ủng hộ chính phủ Liên bang miền Bắc (Union). Cuộc phân tranh Nam-Bắc - chủ yếu diễn ra tại các bang phía Nam - kéo dài 4 năm và chấm dứt khi quân miền Nam đầu hàng năm 1865 và chế độ nô lệ bị đặt ra ngoài vòng pháp luật trên toàn lãnh thổ Hoa Kỳ. Trong những vấn đề là nguyên nhân gây nên cuộc chiến, một số đã được giải quyết trong Thời kỳ Tái thiết sau đó, và một số khác vẫn còn tiếp tục tồn tại. Trong cuộc bầu cử tổng thống năm 1860, Đảng Cộng hòa do Abraham Lincoln lãnh đạo đã tiến hành vận động tranh cử theo đường lối chống lại việc mở rộng chế độ nô lệ vượt ra ngoài các tiểu bang mà nó đã tồn tại. Những người Cộng hòa ủng hộ mạnh mẽ chủ nghĩa dân tộc, và trong cương lĩnh năm 1860 của mình họ lên án kịch liệt những sự đe dọa gây chia rẽ như là hành động phản quốc. Sau chiến thắng của phe Cộng hòa, nhưng trước khi chính quyền mới lên nhậm chức vào ngày 4 tháng 3 năm 1861, 7 tiểu bang bông vải đã tuyên bố ly khai và cùng nhau thành lập chính phủ riêng do Jefferson Davis làm tổng thống, tạo nên Liên minh miền Nam Hoa Kỳ. Cả chính quyền sắp mãn nhiệm của Tổng thống James Buchanan lẫn chính quyền sắp lên nhận chức đều không công nhận tính hợp pháp của việc ly khai và coi đó là hành động nổi loạn. Tám tiểu bang nô lệ khác đã bác bỏ lời kêu gọi ly khai vào thời điểm đó. Không một quốc gia nào trên thế giới tuyên bố công nhận khối Liên minh này. Chiến sự bắt đầu vào ngày 12 tháng 4 năm 1861, khi các lực lượng của miền Nam tấn công một căn cứ quân sự của Liên bang tại Đồn Sumter thuộc Nam Carolina. Lincoln phản ứng lại bằng cách kêu gọi một đội quân tình nguyện từ mỗi tiểu bang để chiếm lại các tài sản liên bang, và dẫn đến sự ly khai của thêm bốn tiểu bang nô lệ nữa. Cả hai bên đều tăng cường xây dựng quân đội. Trong năm đầu của cuộc chiến, phe miền Bắc chiếm quyền kiểm soát các tiểu bang biên giới và tiến hành một cuộc phong tỏa bằng hải quân. Chiến cuộc ở miền Đông bất phân thắng bại trong các năm 1861-1862, phe miền Nam đánh lui những nỗ lực của quân miền Bắc nhằm đánh chiếm thủ đô Richmond, Virginia, đáng chú ý nhất là trong chiến dịch Bán đảo. Vào tháng 9 năm 1862, chiến dịch Maryland của quân miền Nam kết thúc với thất bại trong trận Antietam, trận đánh này đã khiến người Anh từ bỏ ý định can thiệp vào cuộc chiến. Sau trận chiến này, Abraham Lincoln đọc bản Tuyên ngôn Giải phóng Nô lệ, xác định việc kết thúc chế độ nô lệ là một mục tiêu chiến tranh. Đến năm 1863, chiến dịch tiến công lên miền bắc của Đại tướng miền Nam Robert E. Lee kết thúc trong thất bại tại trận Gettysburg. Tại Mặt trận miền Tây, quân miền Bắc thu được nhiều thắng lợi liên tiếp, và đến tháng 7 năm 1862 đã giành được quyền kiểm soát sông Mississippi sau cuộc vây hãm Vicksburg, chia cắt Liên minh miền Nam ra làm hai và tiêu diệt phần lớn quân đội miền Nam trên mặt trận này. Nhờ vào những thành công tại miền Tây của mình, Ulysses S. Grant đã được nhận chức tổng chỉ huy quân đội tại miền đông vào năm 1864, ông bố trí các đội quân của William Tecumseh Sherman, Philip Sheridan và nhiều lực lượng khác để tấn công miền Nam trên tất cả các hướng, nhằm gia tăng lợi thế của phe miền Bắc về mặt nhân lực. Grant tái cơ cấu lại quân đội miền Bắc, và đặt các tướng khác làm chỉ huy các sư đoàn trong đội quân hỗ trợ cho cuộc tiến công của ông vào Virginia. Đến năm 1864, quân miền Bắc với nhiều lợi thế về địa hình, quân lực, kỹ nghệ, tài chính, kế hoạch chính trị và tiếp vận bắt đầu chiếm ưu thế đối với quân miền Nam. Grant đánh nhau nhiều trận chiến tiêu hao khốc liệt tại vùng Virginia với tướng Lee trong Chiến dịch Overland vào mùa hè năm 1864 nhằm chiếm Richmond, tuy nhiên khi vấp phải sự kháng cự quyết liệt của đối phương, ông liền thay đổi kế hoạch của mình và dẫn đến cuộc vây hãm Petersburg mà đã gần xóa sổ phần còn lại của đội quân của tướng Lee. Trong khi đó, Sherman chiếm được Atlanta, Georgia và tiến quân ra phía biển, phá hủy toàn bộ cơ sở vật chất hạ tầng của Liên minh miền Nam trên đường đi. Khi cố gắng bảo vệ Petersburg thất bại, quân đội miền Nam rút lui nhưng đã bị truy kích và đánh bại, cuối cùng Lee phải đầu hàng Grant tại làng Appomattox Court House thuộc Virginia vào ngày 9 tháng 4 năm 1865 - đây là thời điểm chấm dứt cuộc chiến tương tàn giữa hai miền Nam Bắc Hoa Kỳ. Nội chiến Hoa Kỳ là một trong những cuộc chiến tranh công nghiệp thực sự đầu tiên. Đường sắt, điện báo, tàu hơi nước và vũ khí sản xuất hàng loạt đã được sử dụng một cách rộng rãi. Các học thuyết chiến tranh toàn diện được Sherman phát triển ở Georgia, và chiến tranh chiến hào quanh Petersburg là điềm báo trước cho cuộc chiến tranh thế giới thứ nhất ở châu Âu. Cho đến này đây vẫn là cuộc chiến tranh đẫm máu nhất trong lịch sử Hoa Kỳ, dẫn đến cái chết của khoảng 750.000 binh sĩ và một số lượng thương vong dân sự không xác định. Sử gia John Huddleston ước tính số người chết chiếm 10% toàn bộ số nam giới miền Bắc từ 20 đến 45 tuổi, và 30% đàn ông da trắng miền Nam trong độ tuổi từ 18-40. Chiến thắng của miền Bắc đặt dấu chấm hết cho Liên minh miền Nam cũng như chế độ nô lệ Hoa Kỳ, và làm tăng cường vai trò của chính phủ liên bang. Các vấn đề xã hội, chính trị, kinh tế và chủng tộc của cuộc Nội chiến đã có vai trò quyết định trong việc định hình Thời kỳ Tái thiết, kéo dài đến năm 1877.
- Гражданская война в США (война Севера и Юга; англ.  American Civil War) — война 1861—1865 годов между соединением 20 нерабовладельческих штатов и 4 рабовладельческих штатов Севера с 11 рабовладельческими штатами Юга. Боевые действия начались с обстрела форта Самтер 12 апреля 1861 года и завершились сдачей остатков армии южан под командованием генерала Стенда Уэйти 23 июня 1865 года. В ходе войны произошло около 2 тыс. сражений. В данной войне граждан США погибло больше, чем в любой другой из войн, в которых участвовали США.
- Amerikanska inbördeskriget (1861–1865) var ett inbördeskrig som utkämpades i Amerika. Som svar på valet av Abraham Lincoln som president i USA, förklarade 11 slavstater i södern deras utbrytning från USA och bildade Amerikas konfedererade stater (”Konfederationen”); de övriga 25 delstaterna stödde den federala regeringen. Efter fyra år av krig, mestadels inom de södra delstaterna, kapitulerade konfederationen och slaveri förbjöds överallt inom nationen. Problemen som ledde till kriget löstes delvis i rekonstruktionseran som följde, men andra förblev olösta. I presidentvalet 1860 hade det republikanska partiet, lett av Abraham Lincoln, en kampanj mot utökandet av slaveriet bortom de delstater där det redan existerade. Republikanerna förespråkade nationalism och i deras valprogram 1860 fördömde de hot om splittring som bekännelse för förräderi. Efter en republikansk seger, men innan den nya regeringen tillträdde den 4 mars 1861, förklarade sju delstater sin utbrytning och gick ihop och bildade Amerikas konfedererade stater. Både president James Buchanans avgående regering och den tillträdande regeringen förkastade lagenligheten av utträde och betraktade det som uppror. De övriga åtta slavstaterna avvisade samtal om utbrytning vid denna tidpunkt. Inget land i världen erkände konfederationen. Strider inleddes den 12 april 1861, då konfedererade styrkor attackerade en amerikansk militär anläggning vid Fort Sumter i South Carolina. Lincoln svarade med att kräva en frivillig armé från varje delstat skulle återta federal egendom, vilket ledde till deklarationer om utträde av fyra slavstater till. Båda sidor rustade upp arméer allteftersom unionen tog kontroll över gränsstaterna i början av kriget och etablerade en marin blockad. Fältslag i öst 1861–62 var resultatlösa, eftersom konfederationen slog tillbaka unionens ansträngningar att erövra dess huvudstad, Richmond, Virginia, under Peninsularfälttåget. I september 1862 avslutades konfederationens fälttåg med nederlag i Maryland i slaget vid Antietam, vilket hämmade britterna från att ingripa. Dagar efter det slaget utfärdade Lincoln Emancipationsproklamationen, vilket gjorde slaveriförbjudet ett krigsmål. År 1863 avslutades den konfedererade generalen Robert E. Lees avancemang norrut i nederlag i slaget vid Gettysburg. I väster, fick unionen kontrollen över Mississippifloden efter slaget vid Shiloh och belägringen av Vicksburg och splittrade därmed konfederationen i två och förstörde mycket av deras västra armé. Tack vare hans framgångar i väst, gavs Ulysses S. Grant befälet över den östra armén 1864 och organiserade William Tecumseh Sherman, Philip Sheridan och andras arméer att attackera konfederationen från alla håll, vilket ökade nordstaterna fördel i manskap. Grant omstrukturerade unionsarmén och tillsatte andra generaler befälet över divisioner som skulle stödja hans avancemang in i Virginia. Han ledde Overlandfälttåget för att erövra Richmond men ändrade dock sina planer i våldsamt motstånd och ledde belägringen av Petersburg som nästan gjorde slut på resten av Lees armé. Samtidigt erövrade Sherman Atlanta och marscherade mot havet och förstörde konfederationens infrastruktur längs vägen. När konfederationens försök att försvara Petersburg misslyckades, retirerade den konfedererade armén men förföljdes och besegrades, vilket resulterade i Lees kapitulation till Grant vid Appomattox Courthouse den 9 april 1865. Det amerikanska inbördeskriget var ett av de tidigaste sanna industriella krigen. Järnvägar, telegrafen, ångbåtar och massproducerade vapen användes i stor omfattning. Bruket av total krigföring, som utvecklats av Sherman i Georgia, och skyttegravskriget i närheten av Petersburg, förebådade första världskriget i Europa. Det är fortfarande det blodigaste kriget i amerikansk historia med 620 000 döda soldater och okänt antal civila offer. Historikern John Huddleston uppskattar dödssiffran till tio procent av alla män 20–45 år i nordstaterna och 30 procent av alla vita män i åldern 18–40 i södern. Nordstaternas seger innebar slutet på konfederationen och slaveriet i USA och stärkte den federala regeringens roll. De sociala, politiska, ekonomiska och rasfrågorna i kriget formade rekonstruktionstiden på ett avgörande sett som varade till 1877.
- Громадя́нська війна́ в США 1861—1865 рр. — війна між північними штатами США і 11 рабовласницькими штатами Півдня, які відділилися від Сполучених Штатів Америки і повстали з метою збереження рабовласницького стану на території півдня США. Війна почалась з битви за Форт Самтер 12 квітня 1861 р. і закінчилась 26 травня 1865 р. , коли останні війська конфедератів здалися. Під час війни відбулося близько 2000 битв. Ця війна була найбільшою за масштабом людських втрат серед усіх воєн, де брали участь США.
|
