| dbpprop:abstract
|
- Alp Arslan was the second sultan of the Seljuk dynasty and great-grandson of Seljuk, the eponym of the dynasty. He assumed the name of Muhammad bin Da'ud Chaghri when he embraced Islam, and for his military prowess, personal valour, and fighting skills he obtained the surname Alp Arslan, which means "a valiant lion" in Turkish.
- 'Alp Arslan oder mit vollem Namen ʿAdud ad-Daula Abu Shudschaʿ Muhammed bin Daʾud Caghri Beg war Sultan der Groß-Seldschuken von 1063 bis 1072. Sein bekanntester Name Alp Arslan bedeutet auf deutsch Tapferer Löwe.
- Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg fou el segon sultà seljúcida fill de Çağrı Beg (o Čaghri Beg, Čaghribeg o Çağrıbeg). El naixement el situa Ibn al-Athir el gener/febrer del 1029, i Bundari el 1032/1033. La mort se situa entre desembre del 1072 i gener del 1073. Segons Ibn al-Athir va néixer després de la batalla entre el seu pare, Dawud Çagribeg, i Alitigin, khan karakhànida de Bukharà. La seva joventut la va passar a Balkh. Va lluitar amb el seu pare contra els gaznèvides i vers el 1058 va salvar al seu oncle Toghrul Beg (Toghril Beg, Toghrul Beg, Togrul Beg, Toghrul Beg) enfrontat a la revolta de Ibrahim Inal a Pèrsia. Sense coneixement del seu oncle va saquejar Fasa al Fars. En els darrers anys de la seva vida Çagribeg va deixar l'activitat en mans dels seus fills Alp Arslan, Yakuti i Qavord (Kavurt). El 1061 (data discutida que podria ser també el 1059 que és la que assenyala Ibn al-Athir) va succeir al seu pare que ja estava malalt i al que havia substituït al front del govern a Balkh, Tukharistan, Tirmidh, Waksh i Walwaledj. Segons Ibn al-Athir, el pare havia pactat la pau amb els gaznèvides poc abans de morir. Fou en aquest temps quan va ajudar al seu oncle Tughrul Beg contra el seu germà rebel Ibrahim Inal que fou derrotat prop de Rayy en un data incerta que podria ser l'estiu del 1059. El 4 de setembre del 1063 Tugrul Beg va morir sense fills i contra el que generalment es diu, va deixar com a successor a un probable fill adoptiu, Sulayman, germanastre d'Alp Arslan; Sulayman fou proclamar sultà pel visir Amid al-Mulk al-Kunduri, però Alp Arslan, que des de una data entre 1059 i 1061 era malik de Khurasan ja havia començar a moure les seves forces cap a l'oest i encara que en un primer moment es va retirar (al no confirmar-se la mort de Toghrul) quan la mort fou segura va tornar a avançar. Alguns amirs de Toghrul, encapçalats per Erdem o Irdim al-Hadjib, van negar el seu reconeixement a Sulayman i es van pronunciar per Alp Arslan. El mateix al-Kunduri va canviar de bàndol, i va proclamar a Alp Arslan, deixant a Sulayman com presumpte hereu. El seu primer problema com amb el seu rebel oncle Kutlumush, cosí de Çağrı Beg i Toghril Beg que portava uns anys revoltat a les muntanyes al sud de la mar Càspia, i que al front d'un exèrcit de turcmans s'havia enfrontat a al-Kunduri a Rayy, la rodalia de la qual havia devastat. El novembre/desembre de 1063 Alp Arslan va creuar unes maresmes perilloses i va sorprendre a Kutlumush que va fugir cap a les muntanyes però va morir al caure de cavall. Alp no podia conservar a al-Kunduri com a visir i el va acusar de voler controlar l'estat, pel que fou arrestat i el seu lloc el va ocupar Nizam al-Mulk, que va succeir a Ali ibn Shadan com a visir d'Alp Arslan. Al-Kunduri fou portat a Nishapur i després a Merv al-Rud (on finalment fou executat el 1065). Mentre el califa al-Qaim el va reconèixer sultà i li va transferir tots els títols del seu oncle. La filla del califa, vídua de Toghrul, fou retornada a Bagdad. Alp Arslan mai va entrar a Bagdad tot i que hi va tenir un governador militar (però era substituït si el califa ho demanava). Va conservar la pau amb els gaznèvides que ja havia signat el seu pare abans de morir. El desig del sultà era conquerir Egipte per extirpar el que considerava l'heretgia fatimita, però les seves tropes turcmanes el que volien eren les expedicions de saqueig a territori cristià (ghazwa) i des del començament del seu regnat va organitzar expedicions contra els bizantins, armenis i georgians. Altres expedicions foren fetes per bandes de turcmans que actuaven pel seu compte. El febrer/març de 1064 va fer una campanya a l'Armènia bizantina, mentre el seu fill Malik Shah i el seu visir Nizam al-Mulk van fer una campanya separada; però després de ocupar diversos castells, es van ajuntar i van conquerir Sepid Shahr, Ani i Kars i es va imposar el vassallatge al regne de Geòrgia. A l'agost o setembre del 1064 Alp Arslan tornava a ser a l'altiplà iranià a Isfahan, des de on va anar a Kirman, que governava el seu germà Kavurt (Qavord) i havia ampliat el domini cap a Oman i el golf Pèrsic; Kavurt volia el govern de Fars i no acceptava de molt bona gana la supremacia del seu germà i Alp Arslan va intentar aixecar contra ell al cap kurd shabankara Fadluya, que havia dominat Shiraz des del 1056/1057 (arrabassada als buwàyhides) però l'havia perdut el juliol/agost del 1062 en front de Kavurt. Fadluya va patir diverses derrotes al Fars en front de Kavurt i havia demanat ajut a Alp Arslan que li va concedir la província, decisió que va exigir al seu germà d'acatar. Però als pocs mesos Kavurt es va revoltar i va refusar el reconeixement del seu germà i de la pèrdua del Fars (1065). Després d'estar al Kirman (1064) Alp Arslan va anar a Merv on el seu fill Malik Shah es va casar amb una filla del khan karakhànida de Transoxiana, i un altre fill, Arslan Shah, amb una filla del sultà de Gazni Ibrahim ben Masud (1059-1099). Després va marxar a l'est per dominar les revoltes dels governants de Khuttal i Čaganiyan, i del seu oncle Yabghu que governava Herat. En la campanya va participar personalment en el assalt a la fortalesa del sobirà del Khuttal. El 1065 (segons Ibn al-Athir, però el 1066 segons Turan) va seguir avançant cap a Djand i les estepes. Va visitar les tombes dels seus ancestres seljúcides, va rebre la submissió de Djand Khan i va fer campanya a les estepes dominant als grups turcmans, cumans i djazeks. Va visitar Gurdgandj i va ordenar la seva reconstrucció i va deixar al seu fill Arslanshah al front del govern de Khwarizm. En aquesta expedició va arribar fins a la mar d'Aral. El 1066 a Rayegan va convocar als seus amirs i els va fer jurar lleialtat al seu hereu Malik Shah el nom del qual va fer llegir a la khutba junt amb el seu propi nom. Després va dividir el imperi entre la seva família i els seus seguidors. Com que Fadluya i Kavurt de Kirman s'havien reconciliat, Alp Arslan es va apoderar del Fars i va eliminar a Fadluya però va deixar al seu germà com a governador vassall de Kirman El 1068 va fer una segona expedició contra Geòrgia a la que van participar els shaddàdides d'Arran (vassalls del seljúcides), per assegurar les fronteres de l'Azerbaidjan i la llibertat d'ús de les pastures de l'Araxes. Kavurt, revoltat altre cop, fou capturat per Nizam al-Mulk i fou tancat al castell de Khursha, però va ser perdonat per Alp Arslan, si be seguint el consell del visir, no fou alliberat sinó transferit a Istakhr; es van produir revoltes el seu favor i els seus partidaris el volien alliberar. El 1069/1070 fou assassinat a Istakhr. Malik Shah fou nomenat governador a Shiraz. Les expedicions seljúcides cap al Diyar Mudar (al Diyar Bakr tenia com a vassalls al Ukàylides o Uqàilides), i Àsia Menor eren purament de saqueig; una vegada complerta la missió i obtingut el botí els turcmans es retiraven; però els bizantins havien de reaccionar; el nou emperador Romà IV Diògenes va fer la primera campanya a Síria el 1067 i ja quasi era a aquest país quan se'l va informar de l'entrada dels seljúcides a Àsia Menor pel nord. Va deixar llavors Síria i es va dirigir cap al Pont amb tanta rapidesa que va sorprendre als invasors i en va derrotar a alguns cossos aïllats; així el principal cos de l'exèrcit seljúcida va haver de sortir de Pèrsia per anar en ajut dels seus company. El 1068 va tornar a Síria i va fer una victoriosa campanya entre Antioquia de l'Orontes i l'Eufrates, derrotant a l'enemic arreu, però un dels seus generals fou sorprès i derrotat i va perdre la meitat de l'exèrcit; Romà va córrer en el seu ajut i va derrotar els turcs en una gran batalla nocturna el 20 de novembre del 1068. Llavors va marxar a l'Eufrates cap a Dara, fustigat per les tropes enemigues i va establir als seus soldats en seguretat als quarters de hivern. La campanya es va renovar el 1069 cap a Manbidj i altre cop l'exèrcit imperial fou victoriós en general encara que els seljúcides van poder ocupar i saquejar Iconium. El 1070, en una nova campanya, el general en cap fou Manel Comnè que fou derrotat i fet presoner. L'emperador, aconsellat per alguns nobles, va agafar el comandament disposat al rescat. Però el cap seljúcida Torkish estava enfrontat a Alp Arslan i Manel Comnè el va convèncer de desertar i marxar amb ell a Constantinoble, amb la promesa de què l'ajudaria a obtenir el tron i així Comnè es va presentar a la capital acompanyat del general turc. Una expedició a Anatòlia que havia dirigit el general Afshin, en persecució dels turcmans navakis (els enemics d'Alp Arslan) va informar que no hi podia haver resistència bizantina a Anatòlia excepte en alguns castells i grans ciutats. Una expedició a terriori de Bizanci presentava doncs bones perspectives. Llavors una ambaixada d'amirs fatimites rebels dirigida per Nasir al-Dawla ibn Hamdan, va demanar al sultà d'acabar amb els fatimites, mentre un altra ambaixada anunciava que la khutba a la Meca ja no es feia en nom del califa fatimita sinó del abbàssida. Tot això va estimular a lluitar a Alp Arslan contra el califat fatimita considerat herètic, política encoratjada pel visir Nizam al-Mulk. Segurament es va concertar una treva temporal amb els bizantins ja que el sultà es va considerar segur per la part de Bizanci per emprendre accions cap a Egipte. El agost/setembre de 1070 Alp Arslan va sortir d'Hamadan, va passar per Ardjish (conquerida per Togrul als bizantins el 1055 i que els bizantins havien recuperat darrerament) i per Mantzikert (que era bizantina), ciutats que va ocupar. A Mayyafarikin el marwànida Nasr ibn Marwan se li va sotmetre. Després va atacar Edessa on va perdre part de les seves maquines de setge cremades pels bizantins; Harran se li va sotmetre pagant tribut. Va creuar l'Eufrates i va atacar als Banu Kilab el país dels quals va saquejar. Va obtenir tot seguit la submissió del mardàsida Mahmud ibn Nagr d'Alep que va fer una reconeixement de darrer minut del califa abbàssida després d'un breu setge. Tenia intenció d'avançar cap a la Síria del sud on ja grups de turcmans s'havien dirigit, quan va saber que l'emperador bizantí Romà IV Diògenes avançava amb un poderós exèrcit cap a Armènia; malauradament per al sobirà bizantí, molts dels que l'acompanyaven no li eren molt favorables. L'exèrcit bizantí va avançar cap a l'Araxes vencent la resistència dels turcs i amb algunes derrotes parcials. El soldà va tirar enrere precipitadament i va pujar de Síria fins a Mantzikert i li va oferir a l'emperador la pau, que Romà va refusar, tot i que la seva posició no era l'optima que ell suposava. El 26 d'agost de 1071 es va lliurar la decisiva batalla de Mantzikert en la que els bizantins foren aniquilats per la traïció d'alguns oficials grecs, i tot i la inferioritat numèrica el turcs. Romà fou fet presoner. Alp Arslan el va tractar amb correcció. Li va preguntar que hauria fet si la situació sigues a l'inrevés i Romà va dir que l'hauria matat; Arslan va dir "jo faré una cosa diferent i d'acord als mateixos principis de la vostre religió tractaré als presoners i ferits humanament"; li va donar 10000 peces d'or i el va deixar marxar amb tots els presoners que volgués; després d'això Alp Arslan i Romà van acordar la pau en termes justos, amb una rectificació de fronteres, el pagament per l'Imperi d'un rescat de 1500000 peces anyals i 360000 peces d'or de tribut i una aliança pel futur. Romà va poder marxar a Constantinoble. Però les noticies de la greu derrota ja havien arribat a la capital bizantina s'havia produït una revolució que va portar al tron a Miquel VII Ducas Parapinaces, i l'aliança no va tenir efectes. El desembre del 1072 Alp Arslan va haver d'anar altre cop contra els karakhànides amb els que en general havia tingut bones relacions (fins i tot estava casat amb la fill del khan Kadir Yusuf, el khan karakhànida de Transoxiana Shams al-Mulk Nasr estava casat amb la seva germana Zayda, i el seu fill Malik Shah estava casat amb una princesa karakhànida); no se sap segur la causa però segons Sabd ibn al-Yawzi fou perquè Shams al-Mulk havia matat a la seva germana acusada d'incitar als seljúcides d'envair Transoxiana. Als Arslan va creuar l'Amu Darya i al cap de poc, en una disputa menor amb un presoner, aquest el va ferir de gravetat i va morir pocs dies després. Va deixar com hereu al seu fill Malik Shah (Malikshah).
- Alp Arslan fue el segundo sultán de la dinastía Selyúcida, que anexó Georgia, Armenia y gran parte de Anatolia a sus dominios de Jorasán y el oeste de Irán. Eligió conquistar en vez de gobernar y le dejó la administración de su imperio a su famoso visir, Nizam al-Mulk. En el año 1071, su victoria sobre el Imperio Bizantino en la batalla de Manzikert abrió el camino para la circunstancial conquista turca de Anatolia. Falleció un año después cuando fue herido de muerte por un prisionero durante una riña.
- Alp Arslan oli Persiaa hallinneiden seldžukkien sulttaani. Hän kukisti bysantin keisarin Romanus IV Diogenesin Manzikertin taistelussa vuonna 1071.
- Alp Arslan, fut un sultan seldjoukide régnant de 1063 à 1072.
- Alp Arslān nacque nella provincia del dominio persiano del Khwārizm nel 1026. Era il bisnipote di Seljuk, capo della stirpe turca che aveva invaso l'Asia occidentale nell'XI secolo. Famoso come capo militare, Alp Arslān (il cui nome significa "leone valoroso") cominciò la sua carriera con una campagna organizzata da suo padre, Daud Chaghri, comandante delle forze turche in Medio Oriente contro i Fatimidi. Poco dopo, con la morte di Toghrul Beg, divenne sultano selgiuchide. Così Alp Arslān organizzò una campagna contro i suoi vicini. Il suo primo atto fu un'incursione in 1064 in Georgia ed Armenia, durante cui il re cristiano georgiano riconobbe la superiorità selgiuchide. L'anno seguente il Sultano condusse le sue forze in Transoxiana. Nel 1070 prese Aleppo durante la campagna in Siria. L'impero selgiuchide si estendeva allora dall'Asia centrale al Mediterraneo. Alp Arslān era considerato un uomo coraggioso e generoso nel suo trattamento degli avversari. Quando l'Imperatore bizantino Romano IV Diogene si scontrò con i Selgiuchidi nel 1071 e finì sconfitto da Alp Arslān il 26 agosto e catturato nella battaglia a Manzikert, vicino al lago Van, fu trattato con tutti gli onori e rimesso in libertà sulla parola al fine di fare accettare ai suoi sudditi in patria i termini dell'accordo impostogli che era di grande generosità, essendo i Selgiuchidi intenzionati a debellare non tanto i Bizantini quanto i loro nemici più irriducibili: i Fatimidi ismailiti. L'anno dopo, conducendo una campagna militare in Turkestan, Alp Arslān morì in una fortezza da lui recentemente conquisata. Gli successe il figlio Malik Shah I
- アルプ・アルスラーン（Alp Arslān الپ ارسلان 、ペルシア語 عضد الدولة ابو شجاع الپ ارسلان محمد بن چغرى بك ابو سليمان داود بن ميكائيل بن سلجوق ‘Azud al-Dawla Abū Shujā‘ Alp Arslān Muḥammad b. Chaghulī Bak Abū Slaymān Dā'ūd b. Mīkā'īl b. Saljūq 、1029年 – 1072年12月15日）はセルジューク朝の第2代スルターンである。トゥグリル・ベクの甥で、トゥグリルとともにホラーサーン以西におけるセルジューク家の勢力確立に貢献した彼の兄弟チャグリー・ベクの息子。長兄にケルマーン・セルジューク朝の始祖となったカーウルドがおり、他の兄弟にスライマーン、ウスマーン、バフラーム・シャーらがいた。王朝の名祖であるセルジュークの曾孫にあたる。「アルプ・アルスラーン（アルスラン）」はテュルク語で「勇猛なるライオン」を意味する名前で、彼の軍事的な武勇や戦闘技術を称えて名づけられた。即位に際しアッバース朝カリフから下された尊称により、「偉大なるスルターン（スルターン）、王朝（ダウラ）の腕、勇敢の父、アルプ・アルスラーン・ムハンマド、信徒たちの司令者（アミール・アル＝ムウミニーン）の証言者」al-Sulṭān al-A‘ẓam‘Azud al-Dawla Abū Shujā‘ Alp Arslān Muḥammad Burhān Amīr al-Mu'minīn と名乗った。
- Mehmed Alp Arslan was de tweede sultan van de dynastie van de Seltsjoeken, en achterkleinzoon van Seltsjoek, de stichter van de dynastie. Hij koos voor de naam Mohammed toen hij zich bekeerde tot de islam, en wegens zijn militaire dapperheid verkreeg hij de bijnaam Alp Arslan, dat "moedige leeuw" betekent. Hij volgde zijn vader Da'ud op als heerser van Khorasan in 1059, en zijn oom Toğrül als sultan van Iran en Bagdad in 1063. Zo werd hij de enige heerser van Perzië van de rivier Oxus tot aan de Tigris. Bij het consolideren van zijn imperium en het overmeesteren van vechtende facties werd hij bekwaam bijgestaan door Nizam al-Moelk, één van de meest eminente staatsmannen in de vroege moslimgeschiedenis. Toen vrede en veiligheid in zijn gebied waren gevestigd, riep hij een groep staatsmannen bijeen en verklaarde zijn zoon Malik Sjah I zijn erfgenaam en opvolger. Met de hoop van het verwerven van een immense buit in de rijke kerk van St. Basilicum in Caesarea, de hoofdstad van Cappadocië, plaatste hij zich aan het hoofd van de Turkse cavalerie, stak de Eufraat over en ging en plunderend die stad in. Hij marcheerde toen door Armenië en Georgië, die hij definitief onder controle kreeg. In 1068 viel Alp Arslan het Byzantijnse Rijk binnen. De keizer Romanus IV Diogenes, die het bevel persoonlijk voerde, ontmoette de invallers in Cilicia. In drie lastige veldslagen, waarvan de twee eerste door de keizer zelf werden geleid terwijl de derde door Manuel Comnenus werd geleid, werden de Turken verslagen en werden definitief teruggedreven over de Eufraat. In 1071 ging Romanus opnieuw het gebied in met 100 000 mensen, waaronder een contingent van de Turkse stam van Uzes en van de Fransen en de Normandiërs, onder Ursel van Bahol, in Armenië. In Manzikert, op Murad Tchai, het noorden van het Vanmeer, kwam hij Alp Arslan tegen. De sultan stelde vrede voor, hetgeen geringschattend door de keizer werd verworpen. Er vond een gevecht plaats – de Slag van Manzikert – waarin de Byzantijnen, na een vreselijke slachting, totaal werden vernederd. Dit resultaat was hoofdzakelijk toe te schrijven aan de snelle tactiek van de Turkse cavalerie. Romanus werd gevangen genomen in de aanwezigheid van Alp Arslan, die hem ridderlijk behandelde. Na de slag bij Manzikert veranderde de balans in Klein-Azië volledig ten gunste van de Seltsjoeken en de soennitische moslims. Hoewel het Byzantijnse Rijk nog vier eeuwen bleef bestaan betekende de overwinning in Manzikert het begin van een Turks overwicht in het Midden-Oosten. De heerschappij van Alp Arslan breidde zich nu over een groot deel van westelijk Azië uit. Hij trof spoedig voorbereidingen voor de verovering van Turkestan, de originele zetel van zijn voorvaderen. Met een krachtig leger ging hij naar de oever van de Oxus. Alvorens hij de rivier met veiligheid kon overgaan, echter, was het noodzakelijk om bepaalde vestingen onschadelijk te maken. Eén daarvan werd verscheidene dagen krachtig verdedigd door de gouverneur, Yussuf Gr-Harezmi, een Khwarezmiër. Hij moest zich echter overgeven en werd gevangen genomen. De sultan veroordeelde hem tot de dood. In wanhoop trok Yussuf zijn dolk en stormde op de sultan af. Alp Arslan, de meest bekwame schutter van zijn tijd, instrueerde zijn lijfwachten om zich niet te mengen in de strijd. Alparslan werd vermoord door een gevangene.1072, op 42-jarige leeftijd. Hij werd naar Merv genomen om te worden begraven. Op zijn graf staat de volgende inscriptie: „O hen die de grote grandeur Alp Arslan zagen, kijk uit!Hij ligt nu onder de zwarte grond… „
- Alp Arslan var den andre sultan i seldsjukk-dynastiet og barnebarn av Seldsjuk, dynastiets eponym. Han tok navnet Muhammed bin Da'ud Chaghri da han omvendte seg til islam, og for militær dyktighet fikk han tilnavnet Alp Arslan, som betyr «en modig løve» på tyrkisk. Han etterfulgte sin far Chagri Begh som guvernør i Khorasan i 1059. Hans onkel Toğrül døde og ble etterfulgt av Suleiman, Alp Arslans bror. Arslan og hans onkel Kutalmish utfordret begge denne utnevnelsen. Arslan beseiret Kutalmish og ble sultan av seldsjukkenes rike den 27. april 1064. Han ble dermed monark over et Persia som strakte seg fra Amu-Darja til Tigris.
- Alp Arslan – właśc. Mehmed Ibn Davud - sułtan Wielkich Seldżuków w latach 1063 - 1072. Bratanek swego poprzednika Tughril Bega. Prowadził politykę ekspansjonistyczną: 1065 - wojska Alpa zdobywają Ani stolicę Armenii, wtedy prowincję Bizancjum 1070 zatrzymał natarcie Fatymidów, a w odwecie zdobył Mekkę i Medynę. 1071 roku zwyciężył z wojskami bizantyjskimi w bitwie pod Mantzikertem.
- RUNCIMAN, Steven. História das Cruzadas, vol. I: A Primeira Cruzada e a Fundação do Reino de Jerusalém. 1ª edição. Rio de Janeiro: Imago, 2003. GIBBON, Edward. Declínio e Queda do Império Romano. Edição Abreviada. São Paulo: Companhia das Letras, 2003
- Алп-Арслан также Мухаммед ибн Дауд или Мохамед бен Дауд (араб. ألب أرسلان, полное имя - Зийа ад-Дин ва Адуд ад-Даула ва Тадж ал-Милла Абу Шуджа Мухаммад Алп Арслан ибн Дауд) — султан государства Сельджукидов с 1063. Племянник бездетного основателя султаната Тогрула. В 1059 стал губернатором Хорасана. Алп-Арслан провёл ряд завоевательных походов: в Грузию, Армению, территорию современного Азербайджана, против Фатимидов, в Северный Иран и Среднюю Азию. Под его командованием сельджуки начали натиск на Византийскую империю. Файл:BnF Fr232 fol323 Alp Arslan Romanus. jpg Алп Арслан унижает Романа IV Диогена 26 августа 1071 при Манцикерте одержал победу над византийским императором Романом IV Диогеном и взял его в плен, после чего присоединил Анатолию к владениям Сельджукского султаната. Государством при Алп-Арслане управлял везир Низам аль-Мульк. Алп-Арслан был убит в 1072 или 1073 во время похода против половцев Мангышлака и на Бухару.
- Alp Arslan, född 1029, död 15 december 1072, var en seldjukturkisk krigsherre som härskade över Persien från 1059. Han föddes som Muhammed ben Da'ud men då han blev regent blev hans namn Alp Arslan, vilket ungefär betyder 'det djärva lejonet'. År 1071 vann han slaget vid Manzikert mot det Bysantinska riket och kejsaren Romanos IV och lyckades på så sätt erövra Mindre Asien.
- Alp Arslan, (ʿAdud ad-Daula Abu Shudschaʿ Muhammed bin Davud Çağrı) Selçuk Türkleri'nin ikinci sultanı. Alp Arslan, Türklerin Ortaasya'dan Anadolu'ya gelişlerini yöneten askerî komutan ve hükümdardır. Gerçek adı Muhammed olduğu halde daha çok ünvanı olan Alp Arslan adıyla tanınmaktadır.
|
| rdfs:comment
|
- Alp Arslan was the second sultan of the Seljuk dynasty and great-grandson of Seljuk, the eponym of the dynasty. He assumed the name of Muhammad bin Da'ud Chaghri when he embraced Islam, and for his military prowess, personal valour, and fighting skills he obtained the surname Alp Arslan, which means "a valiant lion" in Turkish.
- 'Alp Arslan oder mit vollem Namen ʿAdud ad-Daula Abu Shudschaʿ Muhammed bin Daʾud Caghri Beg war Sultan der Groß-Seldschuken von 1063 bis 1072. Sein bekanntester Name Alp Arslan bedeutet auf deutsch Tapferer Löwe.
- Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg fou el segon sultà seljúcida fill de Çağrı Beg (o Čaghri Beg, Čaghribeg o Çağrıbeg). El naixement el situa Ibn al-Athir el gener/febrer del 1029, i Bundari el 1032/1033. La mort se situa entre desembre del 1072 i gener del 1073. Segons Ibn al-Athir va néixer després de la batalla entre el seu pare, Dawud Çagribeg, i Alitigin, khan karakhànida de Bukharà. La seva joventut la va passar a Balkh.
- Alp Arslan fue el segundo sultán de la dinastía Selyúcida, que anexó Georgia, Armenia y gran parte de Anatolia a sus dominios de Jorasán y el oeste de Irán. Eligió conquistar en vez de gobernar y le dejó la administración de su imperio a su famoso visir, Nizam al-Mulk. En el año 1071, su victoria sobre el Imperio Bizantino en la batalla de Manzikert abrió el camino para la circunstancial conquista turca de Anatolia.
- Alp Arslan oli Persiaa hallinneiden seldžukkien sulttaani. Hän kukisti bysantin keisarin Romanus IV Diogenesin Manzikertin taistelussa vuonna 1071.
- Alp Arslan, fut un sultan seldjoukide régnant de 1063 à 1072.
- Alp Arslān nacque nella provincia del dominio persiano del Khwārizm nel 1026. Era il bisnipote di Seljuk, capo della stirpe turca che aveva invaso l'Asia occidentale nell'XI secolo. Famoso come capo militare, Alp Arslān (il cui nome significa "leone valoroso") cominciò la sua carriera con una campagna organizzata da suo padre, Daud Chaghri, comandante delle forze turche in Medio Oriente contro i Fatimidi. Poco dopo, con la morte di Toghrul Beg, divenne sultano selgiuchide.
- アルプ・アルスラーン（Alp Arslān الپ ارسلان 、ペルシア語 عضد الدولة ابو شجاع الپ ارسلان محمد بن چغرى بك ابو سليمان داود بن ميكائيل بن سلجوق ‘Azud al-Dawla Abū Shujā‘ Alp Arslān Muḥammad b. Chaghulī Bak Abū Slaymān Dā'ūd b. Mīkā'īl b.
- Mehmed Alp Arslan was de tweede sultan van de dynastie van de Seltsjoeken, en achterkleinzoon van Seltsjoek, de stichter van de dynastie. Hij koos voor de naam Mohammed toen hij zich bekeerde tot de islam, en wegens zijn militaire dapperheid verkreeg hij de bijnaam Alp Arslan, dat "moedige leeuw" betekent. Hij volgde zijn vader Da'ud op als heerser van Khorasan in 1059, en zijn oom Toğrül als sultan van Iran en Bagdad in 1063.
- Alp Arslan var den andre sultan i seldsjukk-dynastiet og barnebarn av Seldsjuk, dynastiets eponym. Han tok navnet Muhammed bin Da'ud Chaghri da han omvendte seg til islam, og for militær dyktighet fikk han tilnavnet Alp Arslan, som betyr «en modig løve» på tyrkisk. Han etterfulgte sin far Chagri Begh som guvernør i Khorasan i 1059. Hans onkel Toğrül døde og ble etterfulgt av Suleiman, Alp Arslans bror. Arslan og hans onkel Kutalmish utfordret begge denne utnevnelsen.
- Alp Arslan – właśc. Mehmed Ibn Davud - sułtan Wielkich Seldżuków w latach 1063 - 1072. Bratanek swego poprzednika Tughril Bega. Prowadził politykę ekspansjonistyczną: 1065 - wojska Alpa zdobywają Ani stolicę Armenii, wtedy prowincję Bizancjum 1070 zatrzymał natarcie Fatymidów, a w odwecie zdobył Mekkę i Medynę. 1071 roku zwyciężył z wojskami bizantyjskimi w bitwie pod Mantzikertem.
- RUNCIMAN, Steven. História das Cruzadas, vol. I: A Primeira Cruzada e a Fundação do Reino de Jerusalém. 1ª edição. Rio de Janeiro: Imago, 2003. GIBBON, Edward. Declínio e Queda do Império Romano. Edição Abreviada. São Paulo: Companhia das Letras, 2003
- Алп-Арслан также Мухаммед ибн Дауд или Мохамед бен Дауд (араб. ألب أرسلان, полное имя - Зийа ад-Дин ва Адуд ад-Даула ва Тадж ал-Милла Абу Шуджа Мухаммад Алп Арслан ибн Дауд) — султан государства Сельджукидов с 1063. Племянник бездетного основателя султаната Тогрула.
- Alp Arslan, född 1029, död 15 december 1072, var en seldjukturkisk krigsherre som härskade över Persien från 1059. Han föddes som Muhammed ben Da'ud men då han blev regent blev hans namn Alp Arslan, vilket ungefär betyder 'det djärva lejonet'. År 1071 vann han slaget vid Manzikert mot det Bysantinska riket och kejsaren Romanos IV och lyckades på så sätt erövra Mindre Asien.
- Alp Arslan, (ʿAdud ad-Daula Abu Shudschaʿ Muhammed bin Davud Çağrı) Selçuk Türkleri'nin ikinci sultanı. Alp Arslan, Türklerin Ortaasya'dan Anadolu'ya gelişlerini yöneten askerî komutan ve hükümdardır. Gerçek adı Muhammed olduğu halde daha çok ünvanı olan Alp Arslan adıyla tanınmaktadır.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
