| dbpprop:abstract
|
- Alī ibn Abī Ṭālib (13
- ʿAlī ibn Abī Tālib, ibn ʿAbd al-Muttalib ibn Hāschim ibn ʿAbd al-Manāf, (arabisch علي بن أبي طالب, DMG ʿAlī b. Abī Ṭālib);, war der vierte Kalif im sunnitischen Islam, letzter der Rechtgeleiteten Kalifen und erster Imam (إمام&lrm) aller Linien der schiitischen und alevitischen Imame. Er stammt aus dem haschimitischen Zweig der Koreischiten. Ali war ein Vetter und Schwiegersohn des Propheten Mohammed und der erste Mann nach dem Propheten, der sich zum Islam bekannte – im Alter von neun Jahren, und Zeit seines Lebens ein treuer Prophetengefährte. Er heiratete Fatima, die Tochter Mohammeds. Über die Frage seiner Nachfolge entzweiten sich der sunnitische und schiitische Islam gegen Mitte des 7. Jahrhunderts. Ali ibn Abi Talib heißt auf Deutsch "Ali, Sohn von Abu Talib". Im sunnitischen Glauben versucht man hiermit den Nachfolgeanspruch von Abu Talib zu untermauern, da bei den Schiiten Ali der rechtmäßige Nachfolger Mohammeds gewesen sein soll und nicht Abu Talib. Ali, wie auch seine Söhne Hasan und Husain, sind zentrale Figuren im schiitischen und alevitischen Islam.
- Alí ibn Abi-Tàlib o, en la forma més completa del seu nom, Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí (en àrab أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī, La Meca 23 d'octuber del 598 o 600, o 17 de març de 599 o 600 – Kufa 27 de gener del 661) va ser un dels primers musulmans quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam. Els musulmans xiïtes el consideren el primer i únic legítim imam. Fou fill d'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, qui el va educar i adoptar com a fill i el va casar amb la seva filla Fàtima az-Zahrà. Quan l'Hègira, Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assassinar el Profeta van entrar a casa seva per matar-lo. Va néixer cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar sota la protecció de Mahoma. El seu parentiu amb el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casament l'any 622 amb Fàtima, filla de Mahoma i la seva primera muller Khadija bint Khuwàylid). Va participar a totes les expedicions del Profeta, com a portaestendard i dues vegades com a general, a Fadak el 627/628 i al Iemen el 632. Va lluitar a la Batalla de Badr, a Khaybar i a la batalla d'Hunayn de manera destacada. Després de la mort del Profeta ja no va tornar a lluitar, fins a les batalles del Camell i Siffin. En ser elegit com a califa Abu-Bakr, va refusar reconèixer-lo com a califa durant sis mesos. Tanmateix, després en fou conseller, així com també ho fou d'Umar ibn al-Khattab sense tenir cap càrrec excepte el de lloctinent a Medina durant el viatge d'Umar a Síria i Palestina. En arribar al poder Uthman el va acusar diverses vegades d'ignorar l'Alcorà. Assassinat Uthman els omeies van fugir de Medina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Ali d'acceptar el califat que suposadament va rebre el 18 de juny del 656 esdevenint el quart califa de l'Islam (656-659). En acceptar el nomenament de part d'algunes de les persones que havien participat a la mort de Uthman, va ser acusat de participació al crim, especialment per Muàwiya, governador de Síria i cosí d'Uthman. La revolta d'Àïxa bint Abi-Bakr, Talha i Az-Zubayr ibn al-Awwam el va obligar a combatre. Els tres caps rebels amb uns centenars d'homes van marxar cap a Iraq on esperaven trobar suports i diners. Van ocupar Bàssora, però Alí va reunir tropes a Kufa i va avançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions però finalment va esclatar la batalla coneguda per batalla del Camell durant la que Talha i Az-Zubayr van ser morts i Àïxa obligada a residir en endavant a Medina. Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara no s'havia declarat obertament en rebel·lió, però no el reconeixia. El governador de Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la venjança establerta a favor dels parents propers per l'Alcorà sobre aquells que maten a algú injustament, però Alí va declarar que la mort d'Uthman havia estat justa per les seves arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, amb llurs exèrcits, es van concentrar a la plana de Siffin i es van produir lluites parcials però el juny o juliol del 657 es va acordar una treva; finalment el combat es va produir el 28 de juliol del 657. Muàwiya portava la pitjor part, i ja havien mort uns setanta mil homes, quan fou aconsellat per Amr ibn al-As de penjar fulls de l'Alcorà a les llances dels seus soldats, la qual cosa fou considerada com una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fou sotmesa a arbitratge. El nomenament d'àrbitres va recaure en Abu-Mussa al-Aixarí per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya. Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seva mort justa, o no. Un arbitratge encarregat a persones tenia molta oposició perquè alguns versos de l'Alcorà encarreguen aquesta amena de decisions a Déu. Els que es van oposar a l'arbitratge en el bàndol d'Alí es van dir harurites perquè es van quedar a Harura, prop de Kufa. Alí en va convèncer una part però la resta, units a altres opositors de Bàssora, es van reagrupar a An-Nahrawan i foren anomenats khawàrij. El febrer del 658 s'havia d'anunciar el resultat de l'arbitratge a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dues reunions, una a Dúmat al-Jafal el febrer del 658 i una posterior a Adhruh, entre Maan i Petra, el gener del 659. El veredicte a la primera trobada no fou fet públic encara que sí que fou comunicat a les dues parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fou evidentment desfavorable a Alí. Aquest va reunir tropes. Va arribar a Al-Anbar i es va dirigir a An-Nahrawan per tal de destruir primer el focus de rebel·lia dels kharigites. Mentre Alí feia això Muàwiya es va apoderar d'Egipte. Els kharigites exigien a Alí que reconegués haver fet un acte d'impietat (kufr) en haver acceptat l'arbitratge, però Alí va refusar fer-ho; va prometre l'aman (perdó) a aquells que es rendissin i el 17 de juliol del 658 es va lliurar la batalla que en realitat —per la disparitat de les forces en combat— fou una massacre, de la que Alí després es va penedir. Entre els kharigites morts hi havia molts creients sincers. Aquest fet va fer augmentar les defeccions que ja s'havien iniciat, fins al punt que Alí va haver de tornar a Kufa renunciant a la campanya. A la reunió d'Adhruh, el gener del 659, es va fer públic el veredicte: Uthman havia estat assassinat injustament. Es suggeria l'elecció d'un nou califa sense plantejar ni tant sols la continuïtat d'Alí. Aleshores els àrbitres van proposar descartar per al califat Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara bé, a la pràctica, es va donar suport a Muàwiya. Aquest va enviar expedicions a Khurasan i la part oriental de conquestes àrabs islàmiques, però foren rebutjades; una revolta pro omeia, és a dir a favor de Muàwiya, a Fars, fou reprimida pel governador, Ziyad ibn Abihi, que era fidel a Alí. El 660 Medina i la Meca foren ocupades pel general omeia Buixr ibn Artat, que va seguir avançant cap al Iemen. Un kharigita de nom Abd-ar-Rahman ibn Múljam al-Muradí, en venjança per la matança de Nahrawan, va ferir Alí amb una espasa enverinada a la porta d'una mesquita a Kufa, residència del califa, el 25 de gener del 661. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys. Fou enterrat en un lloc secret que, en temps d'Harun ar-Raixid, fou identificat com un llogaret proper a Kufa on va sorgir un santuari que va donar origen a la ciutat de Najaf o An-Najaf. Alí gaudeix de gran popularitat en el món musulmà, especialment entre els xiïtes, que el consideren el primer imam. El seu mausoleu, objecte de gran veneració en els pelegrinatges xiïtes, es troba a la ciutat de Najaf.
- Alí ibn Abí Tálib, často zkráceně jen Alí, byl bratranec Mohameda, zakladatele islámu. Když si vzal Mohamedovu dceru Fátimu, kterou měl s Chadídžou, stal se zároveň Mohamedovým zetěm. Jelikož Mohamed blíže neurčil svého nástupce, po jeho smrti se vedoucím tehdejší muslimské obce stal Abú Bakr, i když s tím Alí a jeho stoupenci nesouhlasili a chtěli za Mohamedova nástupce zvolit právě Alího. Abú Bakr se tak stal první chalífou. Díky jeho brzké smrti i relativně brzké smrti jeho dvou nástupců se však 4. chalífou stal právě Alí. Stoupenci Alího však odmítli uznat předešlé chalífy a Alího považovali za 1. chalífu. Tito jeho stoupenci se začali nazývat ší'a (doslova „Alího strana“) a dnes tvoří po sunnitech druhou nejpočetnější větev islámu. Alí zemřel v Iráku ve městě Nadžaf, které je dnes jedno z nejvýznamnějších poutních míst všech šíitů.
- Abu l-Hasan Ali Ibn Abi Tálib o simplemente Alí, fue el primo y yerno de Mahoma que gobernó durante el imperio Rashidun de 656 a 661. Para los musulmanes sunitas Ali es considerado como el cuarto y último califa bien guiado, mientras que para los musulmanes chiítas Ali es el primer imán y se le considera a él y a sus descendientes como legítimos sucesores de Mahoma, todos los cuales son miembros de la Ahl al-Bayt. Este desacuerdo produjo la división de la comunidad musulmana en dos ramas: la sunita y la chiíta. Algunas fuentes muestran que Alí fue la única persona nacida en el santuario de la Kaaba de La Meca, el lugar más sagrado en el Islam hacia el año 600. Su padre era Abu Talib ibn Abd al-Muttalib y su madre Fátima bint Asad, pero fue criado en la casa de Mahoma como hijo adoptivo por Mahoma a la edad de seis años, ya que Abu Talib era el tío y tutor de Mahoma que había acogido a este tras quedarse huerfano. Se convirtió además en yerno del profeta al casarse en 623 con Fátima, ya que Mahoma dijo a Ali que Dios le había ordenado que se casará con la hija que tenía con su primera esposa Jadiya, Mahoma dijo a Fátima: "He casado a la más querida de mi familia. " Ali fue el primer hombre en convertirse a la nueva fe predicada por Mahoma, y en lo sucesivo actuó como lugarteniente de éste. Basándose en esa cercanía, cuando el profeta murió, Ali reclamó su derecho a sucederle auxiliado por sus partidarios, la Shi'at Ali o facción de Alí (de la que procede el nombre de shiíes o chiíes). Según la tradición Chií, Mahoma exclamó antes de morir que "el iman Alí será el sucesor ante la multitud de los fieles" y aclaró comentando lo siguiente: " aquél de quien yo fuera su señor (Maulá), Alí, también es vuestro señor" (repitiéndolo tres veces), " Alá ama a quien lo ama, protege a quien lo proteja, es enemigo de su enemigo y amigo de su amigo". También requirió que "trate con su ira a quien no lo ame, haga victorioso a quien lo haga vencedor y humille a quien lo humille y que lo convierta en el eje de la victoria". Gran parte de la comunidad, sin embargo, eligió Califa a Abu Bakr por entender que esa era la voluntad de Mahoma cuando, al caer éste enfermo en una ocasión, le designó para que dirigiese las oraciones en su lugar; después fue elegido Omar y más tarde a Otmán. Tras el asesinato de éste en el año 656, Ali fue finalmente designado Califa. Sin embargo, acusado de haber instigado el asesinato de su predecesor, encontró una fuerte oposición dirigida por la viuda de Mahoma, Aisha y varios candidatos al califato, el más importante de los cuales era Muawiyya, miembro de la familia de los Omeyas y gobernador de Siria. En la batalla de Siffín Ali aceptó la propuesta de que las diferencias entre él y Muawiyya fueran resueltas por un árbitro independiente. Éste falló en favor del gobernador de Siria y Ali se replegó a su capital, la ciudad de Kufa, en el actual Iraq, donde conservó cierto poder. Algunos partidarios de Ali, sin embargo, rechazaron en Siffín el arbitraje y abandonaron el campo de batalla. En adelante serían conocidos como "jariyíes" (los que salen). Más adelante entrarían en guerra abierta con Ali, a quien asesinaron en la mezquita de Kufa en enero de 661. La proclamación de Muawiyya como Califa, en el 661, pone fin a la época llamada en la historia del Islam "de los califas bien guiados" o "califas ortodoxos" (Abu Bakr, Omar, Otmán y Ali) e inaugura el califato omeya, con capital en Damasco. Ali tenía varias esposas, Fátima era la más querida. Tuvo cuatro hijos de Fátima, Hasan ibn Ali, Husayn ibn Ali, Zaynab bint Ali y Umm Kulthum bint Ali. Sus otros hijos conocidos fueron al-Abbas Ibn Ali y Muhammad ibn al-Hanafiyyah. Hasan, nacido en el 625 d. C. , fue el segundo imán chiíta y también ocupó la función de califa durante unos seis meses. En el año 50 AH, fue envenenado y muerto por un miembro de su propia familia que, como se ha contabilizado por los historiadores, había sido motivada por Mu'awiyah. La muerte de Ali no cerró la cuestión sucesoria, ya que sus partidarios pronto se rebelaron contra el Califa de Damasco aclamando a los hijos de Ali (Hasan, y a la muerte de éste, Husein) como legítimos sucesores, y nietos, del profeta. El personaje de Ali goza de gran popularidad en el mundo islámico, sobre todo, lógicamente, entre los chiíes. Su mausoleo en la ciudad de Nayaf es un importante lugar de devoción chií.
- Ali ibn Abi Talib oli profeetta Muhammadin vävy ja hänen serkkunsa. Ali valittiin kalifiksi vuonna 656. Hänen valtakaudellaan käytiin sisällisotaa, joka päättyi Alin murhaan. Šiiamuslimien mukaan Ali on myös islamin hengellinen johtaja ja ensimmäinen imaami. Hänestä tuli Muhammadin vävy naituaan tämän tyttären Fatiman. Heille syntyivät pojat Hasan ibn Ali ja Husain ibn Ali, joista tuli myöhemmin toinen ja kolmas imaami. Molemmat veljekset kuolivat murhattuina.
- Abū al-H̩asan ʿAlī ibn Abī T̩ālib, souvent désigné simplement par son prénom ʿAlī est le fils d'Abû Tâlib, oncle du prophète de l'islam Mahomet, qu'il a élevé et protégé comme son propre fils, après la mort de son grand-père ‘Abd al-Mottalib. Il est né vers 600 à la Mecque, dix ans avant le début de la mission prophétique de Mahomet. À l'âge de six ans, il quitta la maison de son père pour se mettre sous la protection de Mahomet. Il a été à la fois le cousin, le frère spirituel, le disciple et le gendre de Mahomet en épousant sa fille Fâtima née de sa première épouse Khadija en 622. Il a été le quatrième calife de l'islam. ‘Alî a été le premier et le père de tous les imâms. Il fut le père de Hasan et de Hussein. Son nom signifie « élevé ». En Afrique noire, on trouve ce prénom sous les formes Alioune ou Aliou.
- Ali ibn Abí Tálib volt az iszlám negyedik, a „helyesen vezetettek” közé tartozó kalifája. Mohamed próféta egyik unokatestvéreként és vejeként, illetve a legelső muszlimok egyikeként a társak közé tartozott. Szerepe az iszlám síita irányzatában meghatározó: itt őt tekintik az első és egyetlen jogos kalifának, illetve az első imámnak – a szemükben Ali szerepe majdhogynem felér Mohamedével.
- Secondo gli sciiti sarebbe dovuto essere il successore di Maometto, ma fu preceduto da tre califfi: Abu Bakr (632-634), 'Omar ibn al-Khattàb (634-644) e 'Othmàn ibn 'Affàn (644-656). Il padre di ʿAlī, Abu Talib, era un importante membro della potente tribù dei Banū Quraysh, ancorché di modesta condizione economica, e zio paterno di Maometto. Quest'ultimo, rimasto ben presto orfano, venne preso fin da bambino in casa di Abū Ṭālib. Una volta sposatosi con Khadīja, Maometto prese con sé in casa il giovanissimo figlio di Abū Tālib, ʿAlī, per alleviare le difficoltà economiche che in quel momento stata patendo lo zio. Da quel momento in poi i due cugini vissero sotto lo stesso tetto e, dopo il matrimonio di ʿAlī con la figlia di Maometto, Fāṭima, comunque a strettissimo contatto fino alla morte del Profeta nel 632.
- アリー・イブン・アビー・ターリブ（عليّ بن أبي طالب 'Alī ibn Abī Tālib、600年頃 - 661年1月27日）は、イスラーム教の第4代正統カリフ（在位656年 - 661年）。同教シーア派の初代イマーム。 預言者ムハンマドの父方の従弟で、彼の母もムハンマドの父の従姉妹である。後にムハンマドの養子となり、ムハンマドの娘ファーティマを娶った。ムハンマドがイスラム教の布教を開始したとき、最初に入信した人々のひとり。直情の人で人望厚く、武勇に優れていたと言われる。早くからムハンマドの後継者と見做され、第3代正統カリフのウスマーンが暗殺された後、第4代カリフとなったが、対抗するムアーウィヤとの戦いに追われ、661年にハワーリジュ派によって暗殺される。 のちにアリーの支持派はシーア派となり、アリーはシーア派によって初代イマームとしてムハンマドに勝るとも劣らない尊崇を受けることとなった。アリーとファーティマの間の息子ハサンとフサインはそれぞれ第2代、第3代のイマームとされている。また、彼らの子孫はファーティマを通じて預言者の血を引くことから、スンナ派にとってもサイイドとして尊崇されている。 アリーの墓廟はイラクのナジャフにあり、カルバラーとともにシーア派の重要な聖地となっている。
- Ali ibn Abi Talib, ook imam Ali of kalief Ali was een neef en schoonzoon van de islamitische profeet Mohammed. Hij was de vierde kalief of opvolger van Mohammed en voor sjiiten tevens de eerste sjiitische imam. Door de opvolging van Ali als kalief ontstond een scheuring binnen de oemma. De soennieten claimen dat de scheiding door de opvolging van Ali louter politiek van aard is. De sjiieten daarentegen vinden dat de soennieten hiermee een wens van Mohammed negeren dat niemand anders dan zijn schoonzoon Ali zijn opvolger moest worden. Sjiisme komt van sjiiat Ali, de volgers van Ali.
- Ali ibn Abi Talib , også kalt Iman Ali, er en tidlig islamsk leder. Han betraktes av sunnimuslimene som den fjerde av Khulafā’ ar-Rāshidūn, og av sjiamuslimene som den første imam. Ali var Muhammeds fetter, tilhørte Sahaba - gruppen av Muhammeds følgesvenner - og etter å ha giftet seg med hans datter Fatima Zahra ble han også profetens svigersønn. Ali ble myrdet i byen Kufa i 661, og det antas at han er begravet i Najaf hvor en moské, Imam Ali-moskéen ble oppført i hans minne. Delingen av islam i sunni og shia er en konsekvens av maktkampen etter Alis død. Hans tilhengere, de såkalte Shī'at Ali' («Alis parti») ville at Ali skulle etterfølges av sin sønn, men Muawiya som var guvernør i Syria, nektet å anerkjenne Alis legitimitet og gjorde opprør mot Alis familie.
- Ali ibn Abi Talib – brat stryjeczny, przybrany syn, a następnie zięć Mahometa, mąż Fatimy, pierwszy imam szyitów, ostatni z czterech kalifów prawowiernych. Przez wielu muzułmanów, w szczególności szyitów, Ali jest uważany za najważniejszą po Mahomecie postać wczesnego okresu islamu, chociaż w tym kontekście sunnici wymieniają też czasem Umara lub Abu Bakra. Kontrowersje wokół dziedzicznego prawa Alego do przewodnictwa nad muzułmańską ummą doprowadziły do jej trwałego podziału na sunnitów, szyitów i charydżytów. Wokół jego postaci wytworzyła się z czasem ogromna ilość różnorakich tradycji i teologicznych interpretacji, które obdarzają go często cechami mesjanistycznymi, półboskimi lub wręcz uznają za Boga. Stanowił on i stanowi punkt odniesienia dla określenia swojej tożsamości przez wiele milionów ludzi.
- Ali ibn Abi Talib (علي بن أبي طالب) foi o quarto Califa ou sucessor de Maomé. Ele nasceu em Meca onde o seu pai, Abu Talib, era um tio do Profeta. Ali foi adoptado por Maomé e educado ao seu cuidado, passando cerca de 30 anos aos cuidados do profeta Maomé. O seu nome também aparece sob a grafia Ali ben Abu Talib. Quando Maomé faleceu, Ali, ainda um jovem, foi um dos candidatos à sua sucessão, a qual rejeitou inicialmente. Foi preterido por Abu Bakr, que se tornou assim o primeiro califa. A questão do direito de Ali a suceder Maomé é discutida pelos parte minoritária (xiitas) até hoje, que entendem que Maomé nomeou publicamente Ali e julgam que a questão da liderança não é para ser debatida mas que deveria ser baseada em mérito. Mais tarde, porém, em 656, Ali ascenderia à posição de Califa, após o martírio do califa Uthman.
- ‘Alī bin Abī Tālib (în arabă علي بن أبي طالب}}, în persană علی پسر ابو طالب), cel mai adesea desemnat simplu prin prenumele său, Alī, fiul lui Abū Tālib, este al patrulea calif bine-călăuzit şi primul imam şiit.
- Али ибн Абу Талиб ибн Абд-аль-Муталлиб ибн Хашим ибн Абд-аль-Манаф — двоюродный брат и зять пророка Мухаммада, четвёртый праведный халиф с 656 года. Сунниты рассматривают Али как последнего из четырёх праведных халифов. Шииты почитают Али как святого, особыми узами близости связанного с Аллахом, как праведника, воина и вождя. Ему приписываются многочисленные воинские подвиги и чудеса. В некоторых учениях, отклонившихся от основного Ислама, Али считается земным воплощением Аллаха. Среднеазиатская легенда утверждает, что у Али семь могил, ибо хоронившие его люди видели, как вместо одного верблюда с телом Али стало семь и все они пошли в разные стороны. Родился в Мекке. Его отцом был Абу Талиб ибн Абд-аль-Муталлиб — опекун Мухаммада. Одним из первых принял ислам. Женат на дочери Мухаммада Фатиме. «Если я город наук, то Али ключ к этому городу» — говорил Мухаммад. Пришёл к власти в 656 г. после убийства взбунтовавшимися солдатами халифа Усмана. Нерешительность в поиске и наказании убийц Усмана послужила причиной Фитны — Гражданской войны с Муавией. Убит хариджитом в январе 661 г.
- Denna artikel är en del i en serie om Islam – en abrahamitisk religionFil:Shahada. svg Trosuppfattning Allah Guds enhet (tawhīd) · Guds 99 namn Muhammed · Profeter i islam Islams fem pelare(heliga handlingar) Shahadah (trosbekännelsen) Salah (tidebönen) Zakat (allmosan) Sawm (fastan) Hajj (vallfärden) Skrifter och källor Koranen · Sunna · Hadith Profetens familjoch följeslagare Abbas · Abu Bakr · Aisha Al-Khansa · Ali · Bilal Fatima · Husayn · Hasan Khadidja · Umar Heliga städer Mekka · Medina Jerusalem (Tempelberget) Viktiga byggnader Kaba · Klippdomen Madrassa · Minaret · Moské Profetens moské · Den Heliga moskén Händelser ochhögtider Hijra · Ramadan · Eid al-fitr Eid ul-Adha · Aashura · Arba'in Huvudsakligainriktningar Sunni · Shi'a · Ibadi Lag och rätt Islamisk lag (sharia) Rättslära (fiqh) Rättsskolor (madhāhib) Ammanbudskapet · Fatwa · Halal Religiösa titlaroch funktioner ‘Âlim (pl. ‘Ulamā’) · Ayatollah Imam · Kalif · Maulana Muezzin · Mufti · Mulla Sayyid · Schejk · Sharif Kultur ochvetenskap Islamisk arkitektur · Islamisk astronomi Islamisk filosofi · Islamisk kalligrafi Islamisk konst · Islamisk vetenskap Teologiska skolor Ashariter · Mu'taziliter Murjiter · Imamiter · Ismailiter Grupper och rörelserutanför huvudfåran Ahmadiyya · Druser · Ismailiter Kharijiter · Murjiter · Nation of Islam Salafism · Wahhabism Zaiddiyah · Zikri Besläktadetrosinriktningar Bábísm · Bahá'í Se även Islam i Sverige · Islamisk ordlista Islamologi · Islams historia Kalifat · Muslimska kalendern Fil:Wikim. jpg Wikipedia: Projekt islam v • d • r Alī ibn Abī Tālib (vanligtvis benämnd Ali; på arabiska علي بن أبي طالب), född cirka 600 i Mekka, död 24 januari 661 i Kufa, Irak, var islams fjärde kalif och shiitisk islams förste shiaimam (den förste enligt imamiterna och zayditerna, hos ismailiterna har han en särställning och får inget ordningsnummer) . Delningen av islam i sunna och shia är en konsekvens av maktkampen efter profetens död till start och eskalerade efter Alis död. Hans anhängare, de så kallade Shī'at Ali' ("Alis parti") ville att Ali skulle efterträdas av sin son, men ståthållaren i Syrien, Muawiya, vägrade erkänna Alis legitimitet och gjorde uppror. Ali, som räknas till de första konvertiterna till islam (erkände islam som religion vid nio års ålder och är enligt shiiterna den första man som erkände sig som muslim efter profeten. Den första kvinnan att erkänna islam som sin religion var Khadidja som var profetens första och enda fru tills hon dog). Ali var Muhammeds kusin och tillika svärson genom dottern Fatima. Ali attackerades den 25 januari år 661, 19:e Ramadan, med ett förgiftat svärd av Abdur Rahman bin Muljam al-Sarimi när han var upptagen med morgonbön i moské och avled två dagar senare den 21:e Ramadan. I den historiska traditionen i den islamiska medeltiden personifierade Ali den ädle och hjältemodige krigaren.
- Ali bin Ebu Talib, İslam Devleti'nin 656-661 yılları arasındaki dördüncü İslam halifesi. İslam peygamberi Muhammed'in kuzeni, damadı ve ev halkındandır. Sünni Müslümanlara göre Cennetle Müjdelenen On Sahabe'den biri, Dört Büyük Halife'den dördüncü ve sonuncusu, Şii Müslümanlara göre ise Ondört Masum'dan biri, Oniki İmam'ın ilki ve Muhammed'in hak halefidir. Yönetimi sırasında Müslümanlar arasındaki ilk savaşlar patlak verdi. Kufe'de bir camide ibadet ederken Hariciler'den biri tarafından saldırıya uğradı ve bir kaç gün sonra öldü. Kufe yakınlarında toprağa verildi. İslam'daki Şii-Sünni ayrımı Ali'nin halifeliği mevzuuna dayanır.
- А́лі ібн Абі́ Та́ліб (араб. علي بن أﺑﻲ طالب) — четвертий праведний халіф, двоюрідний брат і зять Мухаммеда, духовний голова шиїтів. З іменем Алі пов'язаний перший в ісламі розкол, що привів до зародження релігійно-політичного руху шиїтів і хариджитів і до їх обособлення від сунітської більшості.
- 阿里·本·阿比·塔利卜（阿拉伯语：عليّ بن أبي طالب ，約598年10月23日、599年或600年3月17日—661年1月28日）是伊斯兰教创始人、先知穆罕默德（穆圣）的堂弟及女婿，在656年至661年間統治阿拉伯帝国。遜尼派穆斯林視阿里為第四位，也是最後一位的正統哈里發；什葉派穆斯林視阿里為第一代伊瑪目，又視阿里及其後裔為穆罕默德的正統繼承者。阿里及其後裔都是穆罕默德祖系聖裔的成員。穆斯林社會因意見不合而分成遜尼及什葉兩派。 許多資料都顯示，在穆罕默德在世時，阿里是唯一一個出生在麥加聖域克爾白的人，克爾白是伊斯蘭最神聖的地方。阿里的父親是阿布·塔利布·本·阿卜杜勒-穆塔利卜（Abu Talib ibn Abd al-Muttalib），母親是法蒂瑪·賓特·阿薩德（Fatima bint Asad），但他是由穆罕默德家族撫養的，而穆罕默德則由叔叔阿布·塔利布撫養成人。當穆罕默德受到默示時，阿里是首批接受神示的一個，他將畢生奉獻給伊斯蘭教。 穆罕默德起程前往麥地那後不久，阿里亦追隨而去。穆罕默德告訴阿里，他已經接受了真主的指示，要將女兒法蒂瑪嫁給阿里。穆罕默德在麥地那領導群眾的十年裡，阿里表現活躍，他領導戰士作戰，又傳送命令及信息。阿里幾乎參與了所有保衛穆斯林社會的戰事。 第三任哈里發奧斯曼·本·阿凡被暗殺後，阿里被穆罕默德的同行者選為哈里發，他在任內遇到反抗及內戰。661年，他在庫法的清真寺進行禮拜時被襲，數天後逝世。 在伊斯蘭文化裡，阿里因其勇氣、知識、信念、正直、對伊斯蘭教不屈的奉獻、對穆罕默德的忠誠、平等對待所有穆斯林及對敵人的寬容而受人尊敬。在古蘭經注釋、伊斯蘭法學及宗教思想上，阿里的肉身長存不朽。阿里在幾乎所有蘇非教團裡的地位崇高，他的影響力貫通整個伊斯蘭教史。
|
| rdfs:comment
|
- Alī ibn Abī Ṭālib (13
- ʿAlī ibn Abī Tālib, ibn ʿAbd al-Muttalib ibn Hāschim ibn ʿAbd al-Manāf, (arabisch علي بن أبي طالب, DMG ʿAlī b. Abī Ṭālib);, war der vierte Kalif im sunnitischen Islam, letzter der Rechtgeleiteten Kalifen und erster Imam (إمام&lrm) aller Linien der schiitischen und alevitischen Imame. Er stammt aus dem haschimitischen Zweig der Koreischiten.
- Alí ibn Abi-Tàlib o, en la forma més completa del seu nom, Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí (en àrab أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī, La Meca 23 d'octuber del 598 o 600, o 17 de març de 599 o 600 – Kufa 27 de gener del 661) va ser un dels primers musulmans quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam. Els musulmans xiïtes el consideren el primer i únic legítim imam.
- Alí ibn Abí Tálib, často zkráceně jen Alí, byl bratranec Mohameda, zakladatele islámu. Když si vzal Mohamedovu dceru Fátimu, kterou měl s Chadídžou, stal se zároveň Mohamedovým zetěm. Jelikož Mohamed blíže neurčil svého nástupce, po jeho smrti se vedoucím tehdejší muslimské obce stal Abú Bakr, i když s tím Alí a jeho stoupenci nesouhlasili a chtěli za Mohamedova nástupce zvolit právě Alího. Abú Bakr se tak stal první chalífou.
- Abu l-Hasan Ali Ibn Abi Tálib o simplemente Alí, fue el primo y yerno de Mahoma que gobernó durante el imperio Rashidun de 656 a 661. Para los musulmanes sunitas Ali es considerado como el cuarto y último califa bien guiado, mientras que para los musulmanes chiítas Ali es el primer imán y se le considera a él y a sus descendientes como legítimos sucesores de Mahoma, todos los cuales son miembros de la Ahl al-Bayt.
- Ali ibn Abi Talib oli profeetta Muhammadin vävy ja hänen serkkunsa. Ali valittiin kalifiksi vuonna 656. Hänen valtakaudellaan käytiin sisällisotaa, joka päättyi Alin murhaan. Šiiamuslimien mukaan Ali on myös islamin hengellinen johtaja ja ensimmäinen imaami. Hänestä tuli Muhammadin vävy naituaan tämän tyttären Fatiman. Heille syntyivät pojat Hasan ibn Ali ja Husain ibn Ali, joista tuli myöhemmin toinen ja kolmas imaami. Molemmat veljekset kuolivat murhattuina.
- Abū al-H̩asan ʿAlī ibn Abī T̩ālib, souvent désigné simplement par son prénom ʿAlī est le fils d'Abû Tâlib, oncle du prophète de l'islam Mahomet, qu'il a élevé et protégé comme son propre fils, après la mort de son grand-père ‘Abd al-Mottalib. Il est né vers 600 à la Mecque, dix ans avant le début de la mission prophétique de Mahomet. À l'âge de six ans, il quitta la maison de son père pour se mettre sous la protection de Mahomet.
- Ali ibn Abí Tálib volt az iszlám negyedik, a „helyesen vezetettek” közé tartozó kalifája. Mohamed próféta egyik unokatestvéreként és vejeként, illetve a legelső muszlimok egyikeként a társak közé tartozott. Szerepe az iszlám síita irányzatában meghatározó: itt őt tekintik az első és egyetlen jogos kalifának, illetve az első imámnak – a szemükben Ali szerepe majdhogynem felér Mohamedével.
- Secondo gli sciiti sarebbe dovuto essere il successore di Maometto, ma fu preceduto da tre califfi: Abu Bakr (632-634), 'Omar ibn al-Khattàb (634-644) e 'Othmàn ibn 'Affàn (644-656). Il padre di ʿAlī, Abu Talib, era un importante membro della potente tribù dei Banū Quraysh, ancorché di modesta condizione economica, e zio paterno di Maometto. Quest'ultimo, rimasto ben presto orfano, venne preso fin da bambino in casa di Abū Ṭālib.
- Ali ibn Abi Talib, ook imam Ali of kalief Ali was een neef en schoonzoon van de islamitische profeet Mohammed. Hij was de vierde kalief of opvolger van Mohammed en voor sjiiten tevens de eerste sjiitische imam. Door de opvolging van Ali als kalief ontstond een scheuring binnen de oemma. De soennieten claimen dat de scheiding door de opvolging van Ali louter politiek van aard is.
- Ali ibn Abi Talib , også kalt Iman Ali, er en tidlig islamsk leder. Han betraktes av sunnimuslimene som den fjerde av Khulafā’ ar-Rāshidūn, og av sjiamuslimene som den første imam. Ali var Muhammeds fetter, tilhørte Sahaba - gruppen av Muhammeds følgesvenner - og etter å ha giftet seg med hans datter Fatima Zahra ble han også profetens svigersønn.
- Ali ibn Abi Talib – brat stryjeczny, przybrany syn, a następnie zięć Mahometa, mąż Fatimy, pierwszy imam szyitów, ostatni z czterech kalifów prawowiernych. Przez wielu muzułmanów, w szczególności szyitów, Ali jest uważany za najważniejszą po Mahomecie postać wczesnego okresu islamu, chociaż w tym kontekście sunnici wymieniają też czasem Umara lub Abu Bakra.
- Ali ibn Abi Talib (علي بن أبي طالب) foi o quarto Califa ou sucessor de Maomé. Ele nasceu em Meca onde o seu pai, Abu Talib, era um tio do Profeta. Ali foi adoptado por Maomé e educado ao seu cuidado, passando cerca de 30 anos aos cuidados do profeta Maomé. O seu nome também aparece sob a grafia Ali ben Abu Talib. Quando Maomé faleceu, Ali, ainda um jovem, foi um dos candidatos à sua sucessão, a qual rejeitou inicialmente.
- ‘Alī bin Abī Tālib (în arabă علي بن أبي طالب}}, în persană علی پسر ابو طالب), cel mai adesea desemnat simplu prin prenumele său, Alī, fiul lui Abū Tālib, este al patrulea calif bine-călăuzit şi primul imam şiit.
- Али ибн Абу Талиб ибн Абд-аль-Муталлиб ибн Хашим ибн Абд-аль-Манаф — двоюродный брат и зять пророка Мухаммада, четвёртый праведный халиф с 656 года. Сунниты рассматривают Али как последнего из четырёх праведных халифов.
- Denna artikel är en del i en serie om Islam – en abrahamitisk religionFil:Shahada.
- Ali bin Ebu Talib, İslam Devleti'nin 656-661 yılları arasındaki dördüncü İslam halifesi. İslam peygamberi Muhammed'in kuzeni, damadı ve ev halkındandır. Sünni Müslümanlara göre Cennetle Müjdelenen On Sahabe'den biri, Dört Büyük Halife'den dördüncü ve sonuncusu, Şii Müslümanlara göre ise Ondört Masum'dan biri, Oniki İmam'ın ilki ve Muhammed'in hak halefidir. Yönetimi sırasında Müslümanlar arasındaki ilk savaşlar patlak verdi.
- А́лі ібн Абі́ Та́ліб (араб. علي بن أﺑﻲ طالب) — четвертий праведний халіф, двоюрідний брат і зять Мухаммеда, духовний голова шиїтів.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
