Alexios I Komnenos, latinized as Alexius I Comnenus, was Byzantine emperor from 1081 to 1118, and the founder of the Komnenian dynasty. Inheriting a collapsing empire and faced with constant warfare during his reign against both the Seljuk Turks in Asia Minor and the Normans in the western Balkans, Alexios was able to halt the Byzantine decline and begin the military, financial, and territorial recovery known as the "Komnenian restoration".

PropertyValue
dbpedia-owl:Person/activeYearsEndDate
  • 1081-04-04 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/activeYearsStartDate
  • 1081-04-04 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/birthDate
  • 1048-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/deathDate
  • 1118-08-15 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/mother
dbpedia-owl:Person/predecessor
dbpedia-owl:Person/spouse
dbpedia-owl:Person/successor
dbpedia-owl:Person/title
  • Emperor of the Byzantine Empire
dbpedia-owl:activeYearsEndDate
  • 1081-04-04 (xsd:date)
dbpedia-owl:activeYearsStartDate
  • 1081-04-04 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthDate
  • 1048-01-01 00:00:00 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathDate
  • 1118-08-15 (xsd:date)
dbpedia-owl:mother
dbpedia-owl:predecessor
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:successor
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:title
  • Emperor of the Byzantine Empire
dbpprop:abstract
  • Alexios I Komnenos, latinized as Alexius I Comnenus, was Byzantine emperor from 1081 to 1118, and the founder of the Komnenian dynasty. Inheriting a collapsing empire and faced with constant warfare during his reign against both the Seljuk Turks in Asia Minor and the Normans in the western Balkans, Alexios was able to halt the Byzantine decline and begin the military, financial, and territorial recovery known as the "Komnenian restoration". His appeals to Western Europe for help against the Turks were also the catalyst that triggered the Crusades.
  • Alexios I. Komnenos, griechisch Ἀλέξιος Α' Κομνηνός, war byzantinischer Kaiser von 1081 bis 1118.
  • Aleix I Comnè (Ἄλεξις, o Ἀλέξιος Κομνηνός) fou emperador bizantí o de Constantinoble del 1081 al 1118. Va néixer vers el 1048 i fou fill de Joan Comnè i nebot d' Isaac I Comnè. Va rebre esmerada educació sota vigilància de la seva mare Anna Comnè. Va acompanyar a Romà IV Diògenes a la guerra contra els seljúcides d'Alp Arslan i fou present a la batalla de Manzikert el 1071, on l'emperador fou fet presoner. Després Aleix, juntament amb son germà gran Isaac, van donar suport a Miguel VII Ducas, que li va encarregar lluitar contra rebels de l'Àsia Menor encàrrec que va complir força bé. Després va donar suport a l'emperador davant la revolta de Nicèfor Botaniates, però quan aquest ja estava a punt de guanyar es va posar al seu costat, i poc després Nicèfor fou proclamat emperador. Contra el nou emperador es va alçar Nicèfor Bryennius a l'Epir, i alguns altres, però a tots els va derrotar Aleix i Nicèfor III li va donar el títol de " Sebastos". En aquell moment era el general més poderós de l'imperi però pel seu prestigi era considerat perillós per l'emperador, que el va cridar a Constantinoble i va intentar fer-lo desaparèixer de la política però Aleix va saber fer front a l'intent amb astúcia; finalment l'emperador va ordenar cegar-lo. Aleix, assabentat, es va escapar cap al campament de l'exèrcit del Danubi on les tropes el van proclamar emperador. Va rebre el suport del seu germà gran Isaac Comnè i junts van marxar contra la capital a la que van entrar per una estratagema, i van deposar a l'emperador Nicèfor, essent proclamat al seu lloc Aleix donà a Isaac el títol de sebastocràtor. Mentre Malik-Shah, fill d'Alp-Arslan, s'havia apoderat de quasi tota l'Àsia Menor que havia cedit al seu cosí Soliman; els búlgars amenaçaven Tràcia i Robert Guiscard havia creuat la mar Adriàtica i assetjava Durazzo. Aleix va actuar enèrgicament, va fer la pau amb els seljúcides als que va cedir l'Àsia Menor, es va aliar a Venècia i a l'emperador Enric IV, i va vendre l'or de les esglésies per pagar als soldats. La lluita conra els normands fou sagnant però la fam, les malalties i el perill que suposava Enric IV van obligar als normands a sortir de l'Epir el 1084. Els seljúcides van trencar la pau i van assetjar Constantinoble amb una flota construïda per presoners grecs. Aleix va demanar l'auxili dels sobirans europeus. Fou llavors quant es va proclamar la Primera Croada i els primers croats van arribar a Constantinoble el 1096 sota direcció de Pere l'eremita, però eren més una banda d'esparracats que un exercit, i Aleix els va enviar a Àsia Menor on foren massacrats pels seljúcides. Poc després va arribar l'exèrcit croat dirigit per Godofred de Bouillon. Aleix va negociar amb els croats i va acordar que les províncies que foren conquerides a l'Àsia serien pels croats en féu de l'Imperi i les que havien estat conquerides darrerament pels turcs serien retornades a l'Imperi. Aleix assistiria als croats amb el seu exercit (cosa que, si és que tenia intenció de fer, no va poder a causa de l'estat dels afers interns). Finalment només un cos escollit però reduït de bizantins va acompanyar als croats. Aquestos van recuperar Nicea, Quios, Rodes, Esmirna, Efes, Sardes, i la resta de l'Àsia Menor occidental. Tars i Malmistra foren també retornats a l'Imperi i els prínceps d'Antioquia es van reconèixer vassalls de l'Emperador. En els següents anys, amb les fronteres tranquil·les, Aleix es va ocupar d'afers religiosos. Va morir el 1118 als 70 anys i el va succeir el seu fill Joan II Comnè (Kalo-Joannes). Aleix va escriure una obra titulada Λογαρικὴ; també es conserven alguns edictes. La seva vida fou narrada per la seva filla Anna Comnè en la seva "Alexias" que és la principal font per la vida de l'emperador.
  • Alexios I. Komnenos byl byzantským císařem v letech 1081 až 1118 a zakladatelem dynastie Komnenovců. Alexios projevil své výjimečné státnické, vojenské a diplomatické schopnosti za velice dramatických okolností na konci 11. století, kdy byla byzantská říše svírána vážným vnějším nebezpečím ohrožujícím samotnou existenci státu. Musel se vypořádat s několika vnitřními povstáními a také s náporem Normanů, Pečeněgů a Seldžuků. Za jeho panování byla uspořádána první křížová výprava, jíž využil ke znovudobytí části území, o něž byla byzantská říše připravena seldžuckými Turky po bitvě u Mantzikertu. Třebaže především první polovina jeho vlády byla vyplněna bojem o přežití Byzance, svému synovi zanechal konsolidovanou a územně rozšířenou říši. Zahájil rovněž obnovu armády a financí, čímž přispěl k nastolení nového období mocenského a kulturního vzestupu.
  • Alejo I Comneno, fue emperador bizantino entre 1081 y 1118. Fue el tercer hijo de Juan Comneno, sobrino a su vez de Isaac I Comneno, emperador entre 1057 y 1059. El padre de Alejo rechazó el trono cuando Isaac abdicó, y entre 1059 y 1081 reinaron cuatro emperadores pertenecientes a dinastías diferentes. Durante el reinado de uno de ellos, Romano IV Diógenes (1067-1071), Alejo sirvió con honores en el ejército combatiendo contra los selyúcidas. Posteriormente, bajo Miguel VII Parapinaces (1071-1078) y Nicéforo III Botaniates (1078-1081), combatió, junto con su hermano mayor, Isaac, a los rebeldes en Asia Menor, Tracia y Epiro. Los éxitos de los Comnenos provocaron los celos de Botaniates y sus ministros. Los hermanos tomaron las armas contra el emperador, y entraron en Constantinopla. Botaniates fue forzado a abdicar y recluido en el monasterio de Peribleptos. Isaac renunció a la corona en beneficio de su hermano, y Alejo fue coronado solemnemente por el patriarca de Constantinopla Cosme Hierosolimites el 4 de abril de 1081, a la edad de 33 años. Alejo era por entonces amante de la emperatriz María Bagrationi, hija del rey Bagrat IV de Georgia, que había sido esposa primero de Miguel VII Ducas y luego de Botaniates, y era célebre por su belleza. Alejo y María no disimulaban su relación, y vivían juntos en el Palacio de Mangana. El joven hijo de María con Miguel VII, el príncipe Constantino Ducas, fue adoptado por Alejo y proclamado su heredero. Esto procuró a Alejo cierta legitimidad dinástica, pero pronto la madre del emperador, Anna Dalassena, consolidaría la conexión con la familia Ducas arreglando la boda de su hijo con Irene Ducas, nieta del césar Juan Ducas, cabeza de la poderosa familia feudal y principal valedor del antiguo emperador Miguel VII. La relación de Alejo con María continuó, sin embargo. Poco después de su nacimiento, la primera hija de Alejo e Irene, Ana Comnena, fue prometida en matrimonio al heredero Constantino Ducas, y se trasladó a vivir al Palacio Mangana, con los dos amantes. No obstante la situación cambió drásticamente cuando Irene tuvo un hijo varón, Juan: se deshizo el compromiso matrimonial entre Ana y Constantino, quien perdió su condición de heredero imperial; la princesa fue llevada al palacio principal para vivir junto a su madre y su abuela y Alejo rompió su relación con María. Poco tiempo después murió el joven Constantino, y María fue recluida en un convento. El largo reinado de Alejo I Comneno (cerca de 37 años) estuvo lleno de problemas. En sus inicios, tuvo que afrontar el ataque de los normandos Roberto Guiscardo y su hijo Bohemundo, quienes conquistaron Dyrrhachium y Corfú, y pusieron sitio a Larissa, en Tesalia. El peligro normando fue providencialmente conjurado por la muerte de Roberto Guiscardo en 1085, y los territorios perdidos fueron recuperados por el Imperio. Posteriormente se vio obligado a repeler en Tracia las invasiones de los pechenegos y los cumanos, con quienes habían hecho causa común los bogomilos, secta maniquea. En tercer lugar, debió enfrentarse al creciente poder de los selyúcidas en Asia Menor. La crisis más difícil que tuvo que afrontar Alejo fue la causada por la llegada de los caballeros de la Primera Cruzada, organizada a consecuencia de la petición de sus propios embajadores ante el Papa Urbano II en el Concilio de Clermont de 1095. Pero Alejo había pedido simplemente fuerzas mercenarias para combatir a los infieles, y no las inmensas huestes que empezaron a llegar. El primer contingente de cruzados, guiado por Pedro el Ermitaño, fue hábilmente desviado por Alejo hacia Asia Menor, donde fue masacrado por los turcos en 1096. El segundo contingente era una fuerza mucho más organizada, y estaba conducido por Godofredo de Bouillón. Alejo los envió también a Asia, comprometiéndose mediante juramento a auxiliarles en caso de necesidad. Los cruzados recobraron para el Imperio Bizantino varias ciudades e islas, como Nicea, Quíos, Rodas, Esmirna, Éfeso, Filadelfia, Sardis, y el tercio occidental de Asia Menor. La habilidad de Alejo con los cruzados es considerada por su hija, la historiadora Ana Comnena, un ejemplo de diplomacia, en tanto que los historiadores occidentales que relatan los hechos de la Primera Cruzada consideran al emperador un ejemplo de falsedad y traición. Los cruzados creyeron que había quebrantado su juramento al no haberles ayudado durante el asedio de Antioquía; Bohemundo, autoproclamado príncipe de Antioquía, declaró la guerra al emperador, pero terminó por aceptar convertirse en su vasallo en el tratado de Devol, en 1108. Durante los últimos veinte años de su vida, perdió gran parte de su popularidad. Estos años estuvieron marcados por la persecución de los herejes paulicianos y bogomilos -una de sus últimas decisiones fue la de quemar a Basilio el Médico, líder de los bogomilos, con el que había manteido una controversia teológica-, así como por nuevos enfrentamientos con los turcos (1110-1117). Además, se desataron intrigas por sucederle: su esposa, Irene Ducas, y su hija Ana conspiraron para que nombrara sucesor al marido de Ana, Nicéforo Brienio. La madre de Alejo, Anna Dalassena, política sabia e inmensamente capaz, tuvo una gran influencia sobre su hijo. Fue coronada como Emperatriz Augusta en lugar de su nuera Irene, a quien correspondía legítimamente el título. Dalassena fue la verdadera administradora del Imperio durante las largas ausencias de su hijo para realizar campañas militares, tuvo varios enfrentamientos con su nuera y asumió la responsabilidad sobre la educación de su nieta, Ana Comnena.
  • Aleksios I Komnenos oli Bysantin keisari vuosina 1081-1118. Aleksios kuului Paflagoniasta kotoisin olleeseen mahtavaan Komnenosten sukuun. Hänen isänsä oli Johannes Komnenos, joka oli keisari Isaak Komnenoksen veljenpoika. Aleksioksen aikanaan Bysantin valtakunnan rappeutuminen saatiin seisautettua. Aleksios kukisti muun muassa Bysantin rikkauksia havitelleen Robert Guiscardin ja tämän normannit. Vaarallisimmaksi uhaksi valtakuntaa kohtaan osoittautui kuitenkin ensimmäinen ristiretki, joka toi suuret joukot länsimaisia ritareita Konstantinopoliin vuonna 1096. Aleksios sai kuitenkin ristiretken joukkojen ansiosta vallattua takaisin useita seldžukeille menetettyjä kaupunkeja. Vuonna 1108 Robert Guiscardin poika Bohemund yritti jälleen hyökätä Bysanttia vastaan. Aleksios kukisti normannit toistamiseen ja pakotti Bohemundin allekirjoittamaan nöyryyttävän rauhansopimuksen. Aleksioksen tytär Anna Komnena kirjoitti isänsä elämästä imartelevan elämäkerran Aleksiadin. Anna yritti myös äitinsä Irene Dukaksen kanssa saada Aleksioksen tekemään Annan miehestä Nikeforos Bryennioksesta kruununperillisen. Aleksios pysyi kuitenkin tiukkana ja luovutti kuolinvuoteellaan vallan vanhimmalle pojalleen Johannekselle, joka jatkoi isänsä aloittamaa valtakunnan vahvistamista.
  • Alexis I Comnène, est empereur byzantin du 1 avril 1081 au 15 août 1118. Il est le troisième fils du curopalate Jean Comnène et d’Anne Dalassène et le neveu de l’empereur Isaac I Comnène. Son règne de 37 ans est l’un des plus longs de l’empire byzantin et aussi l’un des plus agités. Il révèle les qualités d’homme d’État d’Alexis dans des circonstances dramatiques où les menaces sur l’Empire s’amoncellent de toutes parts. Confronté à de nombreuses révoltes intérieures, l'empire est aussi la proie de convoitises étrangères, qu'il s'agissent des Turcs, des Normands ou des Petchenègues. Son règne est donc une lutte continuelle pour la survie de l'empire. À sa mort Alexis lègue à son fils un territoire consolidé et agrandi. Cependant, si à court et moyen terme le gouvernement d'Alexis I est un succès, son bilan reste contrasté : début du déclin économique de l'empire du fait de ses accords commerciaux avec les cités italiennes; fermeture de la société byzantine; fin d'une certaine renaissance culturelle.
  • Fájl:Alexius I. jpg Alexiosz egy korabeli miniatúrán I. Alexiosz, teljes nevén Alexiosz Komnénosz a Bizánci Birodalom császára, a Komnénosz-dinasztia tényleges megalapítója volt. III. Niképhorosz megbuktatásával jutott trónra. Uralma alatt sikerült ideiglenesen restaurálnia birodalma hatalmát, részben a hívására megindult I. keresztes hadjáratnak köszönhetően; nevéhez fűződik emellett a feudális jellegű pronoiarendszer elterjesztése és az itáliai kereskedővárosok privilégiumokkal való ellátása.
  • Ma il successo dei Comneni destò la gelosia dell'imperatore Niceforo III e dei suoi ministri, che li costrinsero a prendere le armi per difendere se stessi, contro la minaccia di attentati: questa è la versione fornita dalla figlia Anna Comnena nella biografia di Alessio I, l'Alessiade. In realtà, la ribellione dei Comneni fu l'ultimo atto di una lunga serie di guerre civili, in cui i generali tentarono di rovesciare il regime senatoriale dell'aristocrazia della capitale, a quel tempo rappresentato dal vecchio imperatore Niceforo III Botaniate. Alessio, in qualità di Grande Domestico (μέγας δομέστικος) delle armate dell'occidente aveva già eliminato, al servizio di Botaniate, gli usurpatori Niceforo Briennio e Niceforo Basilacio. Alla fine del 1080 era insorto a Nicea anche Niceforo Melisseno, contro cui Alessio non intervenne. Il generale cercò prima di tutto l'appoggio di parte della corte, facendosi adottare dall'imperatrice Maria d'Alania, una principessa alana del Caucaso che si era sposata in prime nozze con Michele VII Ducas Parapinace e poi in seconde nozze col successore al trono di Bisanzio, Niceforo III Botaniate. Successivamente, i Comneni si allearono con i loro antichi rivali, la famiglia dei Ducas: sposata Irene Ducaena, figlia di Andronico Ducas (il traditore dell'imperatore Romano IV durante la battaglia di Manzicerta), Alessio ottenne l'appoggio del cesare Giovanni Ducas, coinvolgendo nella ribellione anche il suo braccio destro, Giorgio Paleologo. Rabbonito Niceforo Melisseno (diventato nel frattempo suo cognato) con la promessa del titolo di Cesare, le due famiglie si incontrarono a Tzurullon, in Tracia, e decisero che Alessio sarebbe stato incoronato basileus. Botaniate saggiamente non oppose resistenza (l'esercito di Alessio era appunto accampato a Tzurullon) e si ritirò in un monastero. Alessio quindi divenne imperatore la domenica di Pasqua, del 4 aprile 1081, all'età di trentatré anni. Divenuto imperatore, Alessio adottò il figlioletto di Michele VII e di Maria, il principe Costantino Ducas, proclamandolo suo erede al trono, e convivendo ufficialmente con Maria nel Palazzo di Mangana. Anna Comnena, nella sua Alessiade, rigetta sbrigativamente l'ipotesi che Alessio e Maria avessero una relazione, indicandola come una maldicenza nata nell'ambiente di corte per l'invidia verso la carriera fulminea di Alessio: la permanenza di Maria al palazzo sarebbe dovuta al fatto che fosse straniera, senza famiglia, e pertanto si sarebbe legata ai Comneni ben prima dell'abdicazione di Niceforo III. Anna Comnena adduce a conferma la testimonianza di avere sentito direttamente dall'imperatrice Maria questa versione dei fatti (Anna infatti per un lungo periodo visse assieme a Maria nel palazzo di Mangana). Il coinvolgimento di Alessio con Maria continuò e poco dopo la nascita di sua figlia Anna Comnena, ella fu fidanzata a Costantino Ducas e trasferita a vivere al Palazzo di Mangana con lui e Maria. La situazione tuttavia mutò drasticamente quando nacque il figlio primogenito, Giovanni II Comneno: l'impegno di Anna con Costantino fu annullato, ella fu trasferita al Palazzo imperiale per vivere con sua madre Irene e sua nonna, la formidabile Anna Dalassena, e la condizione di erede di Costantino finì. Alessio si estraniò da Maria, ora privata del suo titolo imperiale. Poco dopo l'adolescente Costantino morì e Maria fu confinata in un convento.
  • アレクシオス1世コムネノス(ギリシア語:Αλέξιος Α' Κομνηνός (Alksxios I Komnēnos)、1048年 - 1118年8月15日)は、東ローマ帝国コムネノス王朝の初代皇帝(在位:1081年 - 1118年)。マケドニア王朝断絶後に皇帝となったイサキオス1世コムネノスの甥に当たる。24歳の若さで将軍となった。 ドゥーカス王朝支配下の頃の東ローマ帝国は、内部では有力貴族の反乱が起こり、外部からはセルジューク朝やノルマン人に東西から侵攻を受け、まさに内憂外患の状態にあった。特に小アジアは大半が奪われ、首都コンスタンティノポリスの対岸にまでトルコ人が迫っていた。 このような中で1081年、アレクシオスは反乱を起こして時の皇帝ニケフォロス3世ボタネイアテスを退位させ、自ら皇帝アレクシオス1世コムネノスとして即位し、コムネノス朝を開いた。 即位後、アレクシオスは対外政策に力を注いだ。当時、11世紀半ばまで東ローマ帝国領であった南イタリア(マグナ・グラエキア)はノルマン人のロベール・ギスカールによって征服され、その勢力はバルカン半島にまで及んできていた。しかし、アレクシオス1世はヴェネツィア共和国と同盟を結ぶことで海の守りを固め、子のボエモンドを屈服させ、父のロベールの熱病死によって撃退させることに成功した。しかし、このときの同盟の代償としてヴェネツィア共和国に関税特権などの様々な特権を与えたことが、後の帝国内の商工業者の衰退、東ローマ帝国とヴェネツィア共和国との対立等を招く一因ともなってしまった。 帝国の西方ではクマン族などの異民族による侵攻もあったが、アレクシオス1世はクマン族をはじめとする異民族の討伐にも乗り出して、帝国西部の領土奪回を果たしている。また、東方のルーム・セルジューク朝に対しては、これを討つためにローマ教皇に傭兵の提供を要請した。 ところが、これは第1回十字軍という思いもよらない事態を招いてしまった。1096年から開始されたこの十字軍遠征により、東ローマ帝国は確かにイスラム勢力の脅威から脱することはできたが、帝国領が十字軍遠征の通過地となった結果、十字軍の乱暴狼藉や略奪によって逆に苦しめられてしまった。 また内政面においては、通貨改革や爵位の再編を行ったほか、有力貴族と皇族との間に婚姻関係を結ぶことで関係を強化し(コムネノス朝以降、滅亡する1453年まで皇帝はコムネノス家・ドゥーカス家の血を引いた者しかいない)、貴族の反乱を抑えた。また大土地所有貴族達に軍事力提供と引き換えに徴税権や土地を与えるプロノイア制を導入し、強力な私兵を抱える彼らの協力を得て帝国の軍事力を強化した。 これらの政策は孫のマヌエル1世時代になると帝国を窮地に陥れることになるが、ひとまず、アレクシオス1世の統治によって再び安定の時代を迎えた。バシレイオス2世の没後衰退する一方だった帝国は、約100年の間衰退を食い止め、東地中海の強国の座を奪回・維持することに成功したのである。
  • Alexios I Komnenos was Byzantijns keizer van 1081 tot aan zijn dood in 1118. Na de troonsafstand van Nikephoros Botaneiates werd Alexios, een neef van Isaäk Komnenos, keizer met steun van de militaire aristocratie. Hij had de steun van zowel de Douken als de Komnenen omdat hij trouwde met Irene Doukas. Alexios, een uitstekend politicus en diplomaat, werd keizer van een bankroet en wanhopig land. De Turken hadden vrijwel geheel Klein-Azië ingenomen en zout in de Byzantijnse wonden gewreven door in dat oude hartland een 'Sultanaat Rome' te vestigen met Iconium als hoofdstad. Verder dreigde er groot gevaar uit het westen. De laatste Byzantijnse bezittingen in Zuid-Italië waren nu in de handen van de Noormannen onder Robert Guiscard en zij hadden plannen het hele rijk over te nemen. Alexios had nauwelijks een leger, behoudens wat huurlingen, en geen geld om het te betalen. Met de vloot was het nog slechter gesteld. Om de Noormannen het hoofd te bieden deed Alexios een beroep op Venetië en dat werkte probaat, maar de prijs was bijzonder hoog. Voortaan was de handel steeds meer in Venetiaanse handen en in feite werd het rijk langzamerhand gekoloniseerd. Byzantium zou die plaag nooit meer afschudden. Nauwelijks was het Noormannenprobleem bezworen of de Petsjenegen op de Balkan begonnen een oorlog. Zij belegerden de hoofdstad en de emir van Smyrna stuurde zijn vloot om hen te helpen. De winter van 1090-1091 was een zware tijd voor de stad. Alexios deed een beroep op de Kumanen, een Turks sprekend volk dat de Petsjenegen gevolgd was op de steppen van de Oekraïne. De Petsjenegen werden volledig vernietigd in de slag die volgde. In 1094 keerden de Kumanen zich echter tegen Byzantium maar werden verslagen. In Anatolië ontstond veel onenigheid tussen de verschillende emirs. Om daar gebruik van te maken had Alexios meer huurlingen nodig en hij had dat genoemd in een brief aan paus Urbanus II. Deze gaf daar echter een geheel onverwachte en -wat Alexios betrof- ongewenste uitleg aan: in 1095 riep de paus op tot de Eerste Kruistocht. Het gevolg was dat een zeer ongeregelde menigte zich in naam van God (Deus le veult!) al plunderend een weg baande door het Byzantijnse rijk. Alexios zette hen zo gauw mogelijk de Bosporus over. Daarna kwam een deel van de hoge adel van het westen. Hoewel dit niet bijster Byzantijns was, stond Alexios erop dat zij aan hem een eed van trouw als leenman moesten afleggen. Tenslotte wilden zij zich op gebied vestigen dat Byzantium als zijn eigen territorium beschouwde, al was het 'tijdelijk' in handen van moslims. De edelen waren hier niet blij mee maar gaven uiteindelijk morrend toe en hielpen inderdaad Alexios om Nicea terug te veroveren. Alexios gebruikte dit succes om zijn gezag over de westkust van Klein-Azië te herstellen. Daarna vervolgden zijn ongewenste gasten hun tocht en wisten de kruisvaardersstaten te stichten. De volgende golf kruisvaarders (in 1101) was duidelijk minder succesvol. Hoewel zij wel de stad Ancyra aan Alexios wisten terug te geven, gingen de Pechenegs die hij met hen had meegestuurd roemloos ten onder. Hun tegenspeler Kilij Arslan I had lering getrokken uit de eerste golf en had een aantal bondgenootschappen met rivaliserende moslimvorsten weten tot stand te brengen. Een van de vorsten van de eerste kruistocht, Bohemund de zoon van de Noorman Guiscard, had op 3 juni 1098 Antiochië veroverd. Hij kwam al snel in conflict met Alexios. Hij keerde terug naar Italië om Byzantium in de tang te nemen maar verloor de Slag bij Dyrrhachium en moest in 1108 noodgedwongen erkennen dat Antiochië een Byzantijns leen was. Zijn neef Tancred, die rechtstreeks naar de Levant was gezeild en nooit een eed aan de keizer had afgelegd, wilde dit echter niet erkennen en na 1111 heerste hij in Antochië. Hiermee was de kiem voor de latere oorlogen tegen de kruisvaarders en het westen gelegd. Voorlopig echter werd Byzantium steeds sterker. Veel vruchtbare en rijke kuststreken werden terugveroverd. Er was zelfs weer een vloot, hoewel het feodale element wel steeds sterker werd in de staat. De kern van Anatolië bleef in handen van de Sultan van Rum. Bij Alexios' dood ging de troon naar zijn zoon Johannes, hoewel zijn vrouw en dochter Anna probeerden hun gunsteling, Anna's echtgenoot Bryennius, op de troon te zetten.
  • Alexios I Komnenos var keiser i Østromerriket fra 1081 til 1118. Han var sønn av Johannes Komnenos og Anna Dalassena og nevø av Isaak I Komnenos (keiser 1057-1059). Den militære, finansielle og territorielle gjenoppbyggingen i Østromerriket startet under hans styre.
  • Aleksy I Komnen – cesarz bizantyjski od 4 kwietnia 1081. Pochodził z arystokratycznego rodu Komnenów z Azji Mniejszej, który miał na dworze wpływy już za czasów dynastii Dukasów. Zasiadł na tronie w drodze zamachu stanu dzięki poparciu braci (Izaaka i Adriana) oraz spowinowaconych z nim Dukasów (dzięku zawartemu w 1077 małżeństwu z Ireną Dukeną). Ojciec m. in. Anny Komneny i Jana II Komnena. W momencie wstąpienia na tron sytuacja Cesarstwa była bardzo poważna – zagrożenie najazdami Połowców i Kumanów od północy (zza Dunaju), Słowian Południowych z północnego zachodu, Normanów z południowej Italii i Turków seldżuckich ze wschodu (którzy w wyniku miażdżącego zwycięstwa w bitwie pod Manzikertem, 19 sierpnia 1071 podbili niemal całą bizantyńską Azję Mniejszą). Słabość Cesarstwa zwiększały również wewnętrzne rozłamy i niepokoje związane z działalnością sekt oraz groźną opozycją wewnętrzną (spiski wojskowe i senatorskie). Aleksy, w pełni świadomy zagrożenia i słabości państwa, zręcznie walczył z wrogami zewnętrznymi i wewnętrznymi przy pomocy środków zarówno militarnych, jak i dyplomatycznych. Zawarłszy układ pokojowy z Turkami (w 1081 r. ), skoncentrował swoje szczupłe siły na prowadzonej z wielkim trudem i zmiennym szczęściem walce z Normanami. Podczas bitwy pod Dyrrachion, 18 października 1081 dzięki osobistemu męstwu cudem uniknął śmierci lub niewoli. (Mimo grożących niebezpieczeństw, Aleksy, jako doświadczony wódz i odważny żołnierz, osobiście prowadził wiele kampanii. ) Po wyparciu Normanów, w latach 1085-1090 bez wyraźnych sukcesów próbował odeprzeć najazdy Połowców i Kumanów (z północy), Serbów (z zachodu) i Turków (ze wschodu). Przywróciwszy chwilowo potęgę Cesarstwa, poprosił Zachód o dostarczenie wojsk zaciężnych, których w Bizancjum brakowało. Apel został inaczej odebrany – w 1095 papież Urban II wystąpił z projektem krucjaty przeciw Turkom, której celem miała służyć nie tyle pomocy Cesarstwu, co wyparciu muzułmanów z Ziemi Świętej. W 1096 Aleksy wymusił na krzyżowcach złożenie hołdu lennego i obietnicę, że odebrane ziemie zostaną zwrócone Bizancjum. Sam dostarczył floty na przewiezienie krzyżowców przez Bosfor. Pod koniec życia Aleksy szczególnie aktywnie dążył do pokojowego ograniczenia wpływów sekt chrześcijańskich (głównie paulicjan i bogomiłów). Powodem mogło być zwłaszcza szybkie rozprzestrzenianie się wyznawców tych odłamów chrześcijaństwa na obszarze cesarstwa w II poł. XI wieku. Zapewne w latach 1101- 1104 odbyła się pod jego przewodnictwem debata duchowieństwa bizantyńskiego z bogomiłami. Natomiast w 1114 cesarz spotkał się z paulicjanami i bogomiłami w mieście Filipopol w Tracji. W jego wyniku miało dojść do apostazji kilku tysięcy zwolenników tych sekt, których osadził w nowym mieście niedaleko Filipopola – Aleksjopol (Neokastron). Jednak przynajmniej bogomilizm był już tak mocno zakorzeniony, że nie udało się go poważniej osłabić.
  • Aleixo I Comneno (Αλέξιος Α' Κομνηνός ou Alexios I Komnenos, em grego) foi um Imperador bizantino (reg. 1081 - 1118), terceiro filho de João Comneno e de Ana Dalassena, sobrinho de Isaque I Comneno. Seu pai, João Comneno, recusou o trono quando da abdicação de Isaque, a quem sucederam, então, quatro imperadores de outras famílias no período entre 1059 e 1081. No reinado de um destes, Romano IV Diógenes, Aleixo serviu com distinção contra os turcos seljúcidas. Também combateu rebeldes na Ásia Menor, Trácia e Épiro, juntamente com seu irmão mais velho Isaque, durante os governos de Miguel VII Ducas e Nicéforo III Botaniates (1078 - 1081). O sucesso dos Comnenos causou a inveja dos Botaniates e de seus ministros, e por pouco a família não teve que pegar em armas para defender-se. Botaniates foi forçado a abdicar e retirar-se para um mosteiro, e Isaque recusou a coroa em favor de seu irmão mais novo Aleixo, que se tornou Imperador aos 33 anos de idade, reconhecidamente o mais hábil de ambos. Como assinala Steven Runciman, em sua obra História das Cruzadas, Aleixo Comneno foi um grande estadista, talvez o maior de seu tempo. Homem de coragem e habilidade militar, teve a falta de sorte de liderar apenas contingentes fracos, devendo a sua astúcia e diplomacia suas maiores vitórias. Dono de um inegável talento para a intriga, soube açular seus inimigos uns contra os outros, usando para isso da inveja e desconfiança que eles sentiam uns dos outros. Diante de uma corte incapaz e conspiradora, e de uma maquina de estado falida ele impôs uma nova administração, lidando com as conspirações com relativo desembaraço. Aleixo adotou Constantino, filho da Imperatriz Maria Bagrationi, que havia sido casada com Miguel VII e com Nicéforo III, e que era amante do novo Imperador. Após o casamento de Aleixo com Irene Ducaena e o nascimento de seu filho João Comneno, Maria foi mandada para um convento e Constantino morreu. O longo reinado de Aleixo (quase 37 anos) foi cheio de dificuldades. Logo no início, teve que enfrentar o formidável ataque dos normandos, que tomou Dyrrhachium e Corfu, e sitiou Larissa na Tessália. Este episódio do perigo normando passou com a morte de Robert em 1085, e o território perdido foi então reconquistado. Em seguida, Aleixo repeliu a invasão dos pechenegues e cumanos na Trácia, com os quais a seita maniqueísta dos bogomilos se havia aliado. Também precisou lidar com o crescente poder dos turcos seljúcidas na Ásia Menor. O grande desafio de seu reinado foi enfrentar as dificuldades causadas pela chegada dos Cavaleiros da Primeira Cruzada, que havia sido provocada, em grande medida, a seu próprio pedido, por intermédio de embaixadores enviados ao Papa Urbano II no Concílio de Piacenza de 1095. Aleixo esperava ajuda do Ocidente na forma de mercenários e não previa as imensas hostes recrutadas pela Cruzada, o que o deixou consternado e constrangido. O primeiro contingente, chefiado por Pedro o Eremita, foi logo despachado pelo Imperador para a Ásia Menor, onde foi massacrado pelos turcos em 1096. O segundo e mais sério contingente de cavaleiros, comandado por Godofredo de Bulhão, também foi encaminhado por Aleixo para a Ásia, com a promessa de fornecer-lhes provisões em troca de um juramento de homenagem. As vitórias destas tropas recuperaram para Bizâncio algumas cidades e territórios importantes, como Nicéia, Quíos, Rodes, Esmirna, Éfeso, Filadélfia, Sardes e, na verdade, a maior parte da Ásia Menor. Sua filha, Ana, descreve estes fatos como resultantes da política e da diplomacia do pai, mas os cronistas latinos da Cruzada foram apenas sinal de sua atuação traiçoeira e desonesta. Os cruzados entenderam que o juramento que prestaram havia sido cancelado quando Aleixo deixou de ajudá-los durante o cerco de Antioquia; Boemundo, que se havia proclamado príncipe de Antioquia, esteve até mesmo em guerra com o Imperador, até que concordou em tornar-se vassalo de Aleixo nos termos do Tratado de Devol de 1108. Nos vinte anos finais de sua vida, perdeu grande parte de sua popularidade. Este período foi marcado pela perseguição dos seguidores das heresias paulicianas e bogomilas; pelo recomeço dos combates com os turcos; e pela ansiedade com respeito à sucessão, com que sua mulher Irene tentou beneficiar o marido de sua filha Ana, Nicéforo Briênio. Aleixo esteve, durante muitos anos, sob a influência de uma eminência parda, sua mãe Ana Dalassena, uma personalidade política sábia e muito capaz que ele fez coroar, de modo irregular, como Imperatriz Augusta (dignidade que cabia, na verdade, a Irene, sua mulher). Império Bizantino
  • Alexios I Comnen greacă (Αλέξιος Α' Κομνηνός a fost împărat bizantin între anii 1081 - 1118. Fişier:Alexius I. jpg Alexios I. Komnenos
  • Алексе́й I Комни́н — византийский император в 1081—1118. Основатель династии Комнинов, племянник императора Исаака I Комнина.
  • Alexios I Komnenos, född 1048, död 15 augusti 1118, bysantinsk kejsare 1081-1118, var den tredje sonen till Johannes Komnenos. Alexios lyckas att expandera Bysans först på egen hand mot de rivaliserande turkiska stammarna och sedan med hjälp av korstågsriddarna från Västeuropa. Han nämns i isländska sagor under namnet Kirjalax, en förvrängning av Kyrie Alexie, herre Alexios. Det kan tyda på att väringagardet inte lärde sig grekiska. Han efterträdde Nikeforos III, vars general han varit, och som han störtade i en oblodig statskupp år 1081.
  • Aleksios Komnenos (ya da Aleksi Komnen) Yunanca: (Αλέξιος Α' Κομνηνός) Doğu Roma imparatoru ve Komnenos hanedanının kurucusudur. Doğu Roma'nın en karışık döneminde başa geçmiştir. Bu dönemde Peçenekler Tuna'yı geçerek Balkan şehirlerine akın etmişlerdi. Selçuklu orduları Marmara ve Ege denizi kıyılarına kadar ilerlemişlerdi. Başarılı bir diplomattı. Onun döneminde imparatorluk askerî ve malî açıdan yeniden düzlüğe çıkmış, kaybedilen toprakların bir bölümü geri alınmıştır. 1082 yılında Venediklilerle yapılan bir anlaşmayla iktisadî faydalar karşılığında Venedik donanmasının yardımını elde etti. Sonradan İtalyan cumhuriyetlerinin doğuda elde ettikleri servetlerinin kaynağı bu anlaşmadır. 1096'da yapılan Birinci Haçlı seferinden faydalanarak Anadolu'nun büyük bölümünü yeniden ele geçirdi.
  • Файл:Alexius I. jpg імператор Олексій І Комнін Олексій І Комнін, візантійський імператор 1081-1118. Захопив престол, спираючись на військову знать. Відбив натиск норманів, печенігів і сельджуків. За допомогою хрестоносців повернув імперії частину Малої Азії. Став засновником династії Комнинів. Його дочкою була Анна Комніна, відомий історик. Олексію наслідував його старший син Іоанн II Комнін.
  • 阿历克塞一世·科穆宁(希腊语:Αλέξιος Α' Κομνηνός,1048年-1118年8月15日)科穆宁王朝的东罗马帝国皇帝(1081年—1118年在位)。他在拜占庭恢复了科穆宁家族由于伊萨克一世被废黜而中断的统治。 阿历克塞一世在拜占庭帝国四面受敌的形势下继承皇位。在西方,诺曼人企图蚕食帝国的欧洲领土;在东方则有更可怕的敌人突厥人正在虎视耽耽。阿历克塞一世在即位后第一年与威尼斯结盟,以抵御由罗贝尔·吉斯卡尔率领的诺曼人对希腊的侵袭。他最终于1085年打败了罗贝尔·吉斯卡尔。为换取与威尼斯的盟约,他给予威尼斯商人在东方贸易中的许多特权。1091年,阿历克塞一世借波洛韦茨人之力打败了入侵帝国的突厥部落之一佩切涅格人。在同年,通过与塞尔柱人——突厥国家中最强大者签订条约,阿历克塞一世使东方的局势暂时稳定下来。1093年他废黜了在安纳托利亚的埃米尔查哈。 1095年,阿历克塞一世向教皇乌尔班二世求援,希望欧洲基督教国家能帮助拜占庭从塞尔柱人手中收复安纳托利亚。希望扩大权力的教皇随即号召并促成了第一次十字军东征。在第二年,主要由法国贵族组成的十字军抵达君士坦丁堡,在十字军将领中包括阿历克塞一世的宿敌罗贝尔·吉斯卡尔之子塔兰托的博希蒙德。为避免十字军成为拜占庭帝国的新威胁,阿历克塞一世强行要求十字军领袖们向他效忠。实际上,这些欧洲的落魄子弟确实怀有自己的目的。在十字军帮助下,阿历克塞一世夺回了安纳托利亚西部,但是他未能阻止十字军将领在叙利亚和巴勒斯坦建立起一批典型的西欧式封建国家。1108年,由于在东方的诺曼人象征式地承认拜占庭帝国的宗主权,并把相当大的一部分从塞尔柱人手中夺回的亚洲领土交给帝国统治,阿历克塞一世与塔兰托的博希蒙德的斗争宣告结束。 1148年,阿历克塞一世的女儿安娜·科穆宁娜写成他的传记《阿历克塞传》。这是关于第一次十字军东征时期拜占庭帝国历史的最重要的史料。
dbpprop:caption
  • Emperor Alexios I Komnenos
dbpprop:coronation
  • 4 April, 1081
dbpprop:dynasty
dbpprop:father
  • John Komnenos
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:issue
dbpprop:mother
dbpprop:name
  • Alexios I Komnenos
dbpprop:predecessor
dbpprop:reference
dbpprop:reign
  • 4 April, 1081 – 15 August, 1118
dbpprop:sHouProperty
dbpprop:spouse
dbpprop:successor
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
dbpprop:years
  • 1081–1118
rdf:type
rdfs:comment
  • Alexios I Komnenos, latinized as Alexius I Comnenus, was Byzantine emperor from 1081 to 1118, and the founder of the Komnenian dynasty. Inheriting a collapsing empire and faced with constant warfare during his reign against both the Seljuk Turks in Asia Minor and the Normans in the western Balkans, Alexios was able to halt the Byzantine decline and begin the military, financial, and territorial recovery known as the "Komnenian restoration".
  • Alexios I. Komnenos, griechisch Ἀλέξιος Α' Κομνηνός, war byzantinischer Kaiser von 1081 bis 1118.
  • Aleix I Comnè (Ἄλεξις, o Ἀλέξιος Κομνηνός) fou emperador bizantí o de Constantinoble del 1081 al 1118. Va néixer vers el 1048 i fou fill de Joan Comnè i nebot d' Isaac I Comnè. Va rebre esmerada educació sota vigilància de la seva mare Anna Comnè. Va acompanyar a Romà IV Diògenes a la guerra contra els seljúcides d'Alp Arslan i fou present a la batalla de Manzikert el 1071, on l'emperador fou fet presoner.
  • Alexios I. Komnenos byl byzantským císařem v letech 1081 až 1118 a zakladatelem dynastie Komnenovců. Alexios projevil své výjimečné státnické, vojenské a diplomatické schopnosti za velice dramatických okolností na konci 11. století, kdy byla byzantská říše svírána vážným vnějším nebezpečím ohrožujícím samotnou existenci státu. Musel se vypořádat s několika vnitřními povstáními a také s náporem Normanů, Pečeněgů a Seldžuků.
  • Alejo I Comneno, fue emperador bizantino entre 1081 y 1118. Fue el tercer hijo de Juan Comneno, sobrino a su vez de Isaac I Comneno, emperador entre 1057 y 1059. El padre de Alejo rechazó el trono cuando Isaac abdicó, y entre 1059 y 1081 reinaron cuatro emperadores pertenecientes a dinastías diferentes. Durante el reinado de uno de ellos, Romano IV Diógenes (1067-1071), Alejo sirvió con honores en el ejército combatiendo contra los selyúcidas.
  • Aleksios I Komnenos oli Bysantin keisari vuosina 1081-1118. Aleksios kuului Paflagoniasta kotoisin olleeseen mahtavaan Komnenosten sukuun. Hänen isänsä oli Johannes Komnenos, joka oli keisari Isaak Komnenoksen veljenpoika. Aleksioksen aikanaan Bysantin valtakunnan rappeutuminen saatiin seisautettua. Aleksios kukisti muun muassa Bysantin rikkauksia havitelleen Robert Guiscardin ja tämän normannit.
  • Alexis I Comnène, est empereur byzantin du 1 avril 1081 au 15 août 1118. Il est le troisième fils du curopalate Jean Comnène et d’Anne Dalassène et le neveu de l’empereur Isaac I Comnène. Son règne de 37 ans est l’un des plus longs de l’empire byzantin et aussi l’un des plus agités. Il révèle les qualités d’homme d’État d’Alexis dans des circonstances dramatiques où les menaces sur l’Empire s’amoncellent de toutes parts.
  • Fájl:Alexius I. jpg Alexiosz egy korabeli miniatúrán I. Alexiosz, teljes nevén Alexiosz Komnénosz a Bizánci Birodalom császára, a Komnénosz-dinasztia tényleges megalapítója volt. III. Niképhorosz megbuktatásával jutott trónra. Uralma alatt sikerült ideiglenesen restaurálnia birodalma hatalmát, részben a hívására megindult I.
  • Ma il successo dei Comneni destò la gelosia dell'imperatore Niceforo III e dei suoi ministri, che li costrinsero a prendere le armi per difendere se stessi, contro la minaccia di attentati: questa è la versione fornita dalla figlia Anna Comnena nella biografia di Alessio I, l'Alessiade.
  • Alexios I Komnenos was Byzantijns keizer van 1081 tot aan zijn dood in 1118. Na de troonsafstand van Nikephoros Botaneiates werd Alexios, een neef van Isaäk Komnenos, keizer met steun van de militaire aristocratie. Hij had de steun van zowel de Douken als de Komnenen omdat hij trouwde met Irene Doukas. Alexios, een uitstekend politicus en diplomaat, werd keizer van een bankroet en wanhopig land.
  • Alexios I Komnenos var keiser i Østromerriket fra 1081 til 1118. Han var sønn av Johannes Komnenos og Anna Dalassena og nevø av Isaak I Komnenos (keiser 1057-1059). Den militære, finansielle og territorielle gjenoppbyggingen i Østromerriket startet under hans styre.
  • Aleksy I Komnen – cesarz bizantyjski od 4 kwietnia 1081. Pochodził z arystokratycznego rodu Komnenów z Azji Mniejszej, który miał na dworze wpływy już za czasów dynastii Dukasów. Zasiadł na tronie w drodze zamachu stanu dzięki poparciu braci (Izaaka i Adriana) oraz spowinowaconych z nim Dukasów (dzięku zawartemu w 1077 małżeństwu z Ireną Dukeną). Ojciec m. in. Anny Komneny i Jana II Komnena.
  • Aleixo I Comneno (Αλέξιος Α' Κομνηνός ou Alexios I Komnenos, em grego) foi um Imperador bizantino (reg. 1081 - 1118), terceiro filho de João Comneno e de Ana Dalassena, sobrinho de Isaque I Comneno. Seu pai, João Comneno, recusou o trono quando da abdicação de Isaque, a quem sucederam, então, quatro imperadores de outras famílias no período entre 1059 e 1081. No reinado de um destes, Romano IV Diógenes, Aleixo serviu com distinção contra os turcos seljúcidas.
  • Alexios I Comnen greacă (Αλέξιος Α' Κομνηνός a fost împărat bizantin între anii 1081 - 1118. Fişier:Alexius I. jpg Alexios I. Komnenos
  • Алексе́й I Комни́н — византийский император в 1081—1118. Основатель династии Комнинов, племянник императора Исаака I Комнина.
  • Alexios I Komnenos, född 1048, död 15 augusti 1118, bysantinsk kejsare 1081-1118, var den tredje sonen till Johannes Komnenos. Alexios lyckas att expandera Bysans först på egen hand mot de rivaliserande turkiska stammarna och sedan med hjälp av korstågsriddarna från Västeuropa. Han nämns i isländska sagor under namnet Kirjalax, en förvrängning av Kyrie Alexie, herre Alexios. Det kan tyda på att väringagardet inte lärde sig grekiska.
  • Aleksios Komnenos (ya da Aleksi Komnen) Yunanca: (Αλέξιος Α' Κομνηνός) Doğu Roma imparatoru ve Komnenos hanedanının kurucusudur. Doğu Roma'nın en karışık döneminde başa geçmiştir. Bu dönemde Peçenekler Tuna'yı geçerek Balkan şehirlerine akın etmişlerdi. Selçuklu orduları Marmara ve Ege denizi kıyılarına kadar ilerlemişlerdi. Başarılı bir diplomattı.
  • Файл:Alexius I. jpg імператор Олексій І Комнін Олексій І Комнін, візантійський імператор 1081-1118. Захопив престол, спираючись на військову знать. Відбив натиск норманів, печенігів і сельджуків. За допомогою хрестоносців повернув імперії частину Малої Азії.
rdfs:label
  • Alexios I Komnenos
  • Alexios I. (Byzanz)
  • Aleix I Comnè
  • Alexios I. Komnenos
  • Alejo I Comneno
  • Aleksios I Komnenos
  • Alexis Ier Comnène
  • I. Alexiosz bizánci császár
  • Alessio I di Bisanzio
  • アレクシオス1世コムネノス
  • Alexios I Komnenos
  • Alexios I Komnenos
  • Aleksy I Komnen
  • Aleixo I Comneno
  • Alexios I Comnen
  • Алексей I Комнин
  • Alexios I Komnenos
  • I. Aleksios Komnenos
  • Олексій I Комнін
  • 阿历克塞一世
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:name
  • Alexios I Komnenos
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander of
is dbpedia-owl:Person/father of
is dbpedia-owl:Person/predecessor of
is dbpedia-owl:commander of
is dbpedia-owl:father of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpprop:_2 of
is dbpprop:_24 of
is dbpprop:_8 of
is dbpprop:after of
is dbpprop:commander of
is dbpprop:father of
is dbpprop:leader of
is dbpprop:predecessor of
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of