| dbpprop:abstract
|
- Alexios III Angelos (c. 1153 – 1211) was Byzantine emperor from 1195 to 1203.
- Alexios III. Angelos war byzantinischer Kaiser von 1195 bis 1203. Er war der zweite Sohn des Andronikos Angelos, eines Neffen des Kaisers Alexios II. 1195, während sein Bruder Isaak II. in Thrakien auf der Jagd war, wurde er von den Truppen zum Kaiser proklamiert. Er nahm Isaak in Stagira in Makedonien gefangen, blendete ihn und steckte ihn ins Gefängnis, obwohl er von ihm aus der Gefangenschaft in Antiochia befreit und mit Ehren überhäuft worden war. Um das Verbrechen vergessen zu machen und seine Position zu festigen, musste er so freigiebig Geld ausgeben, dass der Staatsschatz dabei geleert wurde, und seinen Offizieren derartige Freiheiten gewähren, dass das Reich praktisch ohne Verteidigung war. Er vollendete den finanziellen Ruin des Staates. Die fähige und tatkräftige Kaiserin Euphrosyne versuchte vergebens, dagegenzuhalten, jedoch wurde ihr bester Berater bei ihren Reformversuchen, Vatatzes, auf Befehl des Kaisers ermordet. Im Osten wurde das Reich durch die Seldschuken überrannt. Im Norden fielen 1195/96 die Bulgaren und Walachen ungestraft über die makedonischen und thrakischen Ebenen her, während Alexios den Staatsschatz für seine Paläste und Gärten verschwendete. Bald wurde er von einer neuen und überragenden Gefahr bedroht. Im Jahr 1202 hatten sich die europäischen Fürsten des Vierten Kreuzzugs in Venedig versammelt. Alexios, Sohn des abgesetzten Isaak, floh aus Konstantinopel und appellierte an die Kreuzfahrer, versprach ihnen die Aufhebung des Morgenländischen Schismas zwischen der Katholischen und der Orthodoxen Kirche, falls sie ihm helfen würden, seinen Onkel abzusetzen. Die Kreuzritter, deren Ziel eigentlich Ägypten war, ließen sich überzeugen, und erschienen im Juni 1203 vor Konstantinopel, proklamierten Alexios als Alexios IV. zum Kaiser. Alexios III. , in Vergnügen versunken, leistete keinen wirklichen Widerstand. Sein Schwiegersohn Theodor Laskaris, der als einziger überhaupt etwas tat, wurde bei Skutari geschlagen, und die Belagerung Konstantinopels begann. Am 17. Juli stürmten die Kreuzfahrer, den alten Dogen Enrico Dandolo an der Spitze, die Mauern und nahmen die Stadt im Sturm. Während der Kämpfe und des folgenden Gemetzels versteckte sich Alexios III. im Palast, und floh schließlich mit einer seiner Töchter, Irene, und dem Staatsschatz auf ein Boot, mit dem er nach Develtum in Thrakien fuhr. Seine Ehefrau, die anderen Töchter und das Reich überließ er den Eroberern. Isaak II. wurde aus dem Gefängnis geholt und wieder auf den Thron gesetzt, mit Alexios IV. an seiner Seite. Kurz darauf versuchte Alexios III. gemeinsam mit Alexios Murtzuphlos, den Thron zurückzuerobern. Der Versuch misslang, er irrte anschließend durch Griechenland und ergab sich schließlich mit Euphrosyne, die mittlerweile zu ihm gestoßen war, dem Bonifatius von Montferrat, der über den größten Teil der Balkanhalbinsel, dem sogenannten Königreich Thessaloniki, herrschte. Später suchte er Schutz bei Michael I. Angelos, Despot von Epirus, und wandte sich dann nach Kleinasien, wo sein Schwiegersohn Laskaris noch Widerstand gegen die Lateiner leistete. Alexios III. , unterstützt von Kai Chosrau I. , dem Sultan von Rûm (auch Ikonion oder Konya genannt), forderte von Laskaris die Krone zurück, und wandte sich gegen ihn, als dieser sich weigerte. Laskaris gelang es, ihn zu schlagen und gefangen zu nehmen. Alexios wurde in ein Kloster bei Nicäa gesteckt, wo er zu einem unbekannten Zeitpunkt starb.
- Aleix III Àngel (Alexius III Angelus, Ἄλεξις o Ἀλέξιος Ἄγγελος) fou emperador bizantí del 1195 al 1203. Era fill d'Andrònic Àngel i d'Eufrosina Castamonitisa, i amb el seu pare va passar una anys a l'exili i va estar en diverses corts incloent la de Saladí. El seu germà Isaac II Àngel amenaçat de mort per l'emperador Andrònic I Comnè el va aconseguir enderrocar l'1 de setembre del 1185. Aleix va anar llavors a la cort del seu germà que li va donar el càrrec de sebastocràtor (1190). El 1195 mentre el seu germà era de cacera a Tràcia, el va enderrocar amb el suport de les tropes i de l'emperadriu Eufrosina Ducaina Camatera. Isaac II fou capturat a Stagira (Macedònia) i Aleix el va fer cegar i empresonar. Com que era descendent d'Aleix I Comnè per la filla d'aquest, Teodora (que era la seva avia, mare d'Andrònic Àngel), va assolir el nom familiar de Comnè tot i que generalment se'l coneix pel seu propi d'Àngel o be com Àngel-Comnè. Immediatament l'emperador Enric VI li va exigir un tribut de 5000 peces d'or. L'emperadriu Eufrosina va tractar d'arranjar la situació amb reformes, però el seu favorit Vatatzes que les podia portar a terme, fou executat per ordre d'Aleix III El 1197 i 1198 va fer la guerra contra l'Imperi Seljúcida i el Soldanat Seljúcida de Rüm), i va patir diverses derrotes. Els búlgars i valacs també van atacar pel nord les planes de Macedònia i Tràcia i diverses zones foren annexades pel tsar búlgar Caloyan, incloent diverses ciutats. El 1202 es va iniciar la IV Croada. El nebot de l'emperador Aleix III, Aleix Àngel, fill d'Isaac II Angel, s'havia escapat feia poc de Constantinoble i havia anat a Itàlia, i ara havia aconseguit convèncer als croats de restablir al seu pare al tron i a canvi acabaria amb el cisma d'Orient. El juny de 1203 els croats eren davant de la capital imperial, i el 17/18 de juliol del 1203 uns vint mil croats dirigit pel dux venecià Enric Dàndolo van atacar Constantinoble i la van ocupar; Aleix III, que havia llicenciat part de l'exèrcit perquè no el podia pagar (ja que gastava els diners en luxes i en tributs i suborns) i només disposava de 20 vaixells (la resta de la marina s'havia venut) va fugir del seu palau amb la seva filla Irene, i es va escapar a Develtos, a Tràcia, amb deu mil peces d'or, on el van seguir la seva muller i altres filles. La capital va quedar sota ocupació del croats i els caps de l'expedició van posar al tron al cego Isaac II Àngel i al seu fill Aleix IV Àngel Aleix III va intentar organitzar la resistència i primer es va establir a Adrianòpolis i després a Mosinòpolis. Quan Aleix V Murzufle o Ducas Murzufle, que havia usurpat breument el poder a la capital, va fugir, es va refugiar amb Aleix III. Aleix III li va donar en matrimoni a la seva filla Eudòxia, però una mica després el va fer cegar, i el va abandonar, fugint cap a Tessàlia on finalment es va entregar junt amb l'emperadriu Eufrosina al marquès Bonifaci I de Montferrat, que s'havia proclamar rei de Tessalònica. Una mica després va tractar de desfer-se de la tutela de Bonifaci buscant la protecció de Miquel I Ducas que s'havia erigit en sobirà a l'Epir però fou empresonat per Bonifaci i enviat a Montferrato a Itàlia fins el 1209 en què va ser retornat a Tessalònica i rescatat a canvi de diners per Miquel I de l'Epir, que el va enviar a l'Àsia Menor amb el seu gendre Teodor I Làscaris, proclamat emperador a Nicea. A Nicea va demanar al seu gendre de reconèixer la seva autoritat, però Teodor s'hi va negar i llavors va conspirar contra ell amb el suport de Kai Khusraw I soldà de Konya o Rum a la cort del qual va fugir el 1210. A la batalla del riu Meandre el 1211 les forces del soldà i d'Aleix III foren derrotes, el soldà va morir i l'antic emperador fou capturat per les forces lleials a Teodor. Aquest el va enviar a un monestir a Nicea on va morir un cert temps després ja a avançada edat. Del seu matrimoni amb Eufrosina va tenir tres filles: Irene Angelina, casada amb Andrònic Contostesfà i en segones noces amb Aleix Paleòleg. D'Aquest segon matrimoni fou l'avia de Miquel VIII Paleòleg. Anna Angelina, casada amb el sebastocràtor Isaac Comnè, besnebot de Manel I Comnè, i en segones noces amb Teodor I Làscaris, emperador de Nicea. Eudòxia Angelina, casada amb el rei Esteve I de Sèrbia; en segones noces amb l'emperador Aleix V Murzufle o Ducas Murzufle; i en terceres amb Lleó Sgouros, senyor de Corint.
- Alexios III. Angelos vládl v byzantské říši v letech 1195–1203. Nechal oslepit svého předchůdce Izáka II. Benátčané a křižáci podporujcí protikandidáta na císařský trůn Alexia IV. , dobyli Zadar, Drač a Korfu. Poté křižáci dorazili k samotné Konstantinopoli a císař musel přihlížet, jak dobyli město a dosadili na trůn Izáka a jeho syna Alexia IV. Po dobytí Konstantinopole si zachránil život útěkem do Anatolie.
- Alejo III Ángelo, emperador bizantino, fue el segundo hijo de Andrónico Ángelo, nieto de Alejo I Comneno. En 1195, mientras su hermano Isaac II estaba de cacería en Tracia, Alejo fue proclamado emperador por las tropas. Capturó a Isaac en Stagira, en Macedonia, y desde entonces lo mantuvo preso, a pesar de que su hermano le había liberado de su cautividad en Antioquía y la había otorgado muchos honores. En compensación por este crimen, y para asegurarse en su puesto como emperador, Alejo tuvo que repartir dinero con tanta liberalidad que llegó a vaciar el tesoro imperial, y concedió tantos permisos a los oficiales del ejército que casi deja indefenso el Imperio. Así consumó la ruina financiera del Estado. La capaz y activa emperatriz Eufrósine Ducas intentó en vano mantener su crédito y su corte; pero Vatatzes, el instrumento favorito de sus intentos de reforma, fue asesinado por orden del propio emperador. Por el este, el Imperio estaba siendo invadido por los turcos selyúcidas; por el norte, los búlgaros y los válacos bajaban sin oposición a saquear los llanos de Macedonia y Tracia; mientras tanto, Alejo derrochaba el tesoro público en sus palacios y jardines. Pronto vería llegar al amenaza de un nuevo y más temible peligro. En 1202 los príncipes occidentales que participaban en la Cuarta Cruzada se congregaron en Venecia dispuestos a iniciar una nueva cruzada. Alejo, el hijo del depuesto Isaac, había escapado de Constantinopla y pidió ayuda a los cruzados, prometiéndoles, a cambio de su apoyo para destronar a su tío, el fin del cisma entre el Este griego y el Oeste latino. Los cruzados, que hasta entonces habían tenido Egipto como objetivo, decidieron cambiar su ruta y dirigirse a Constantinopla, ante la cual aparecieron en junio de 1203. Proclamaron emperador a Alejo, como Alejo IV tras convocar a los ciudadanos para que depusiesen a su tío. Alejo III, abrumado, no tomó ninguna medida para resistir. Su yerno, Teodoro Láscaris, que fue el único que intentó resistir, fue derrotado en Scutari, y así dio comienzo el sitio de Constantinopla. El 17 de julio, los cruzados, liderados por el anciano Dogo de Venecia Enrico Dandolo, escalaron las murallas y tomaron la ciudad, saqueándola. Durante la lucha y carnicería que siguió, Alejo se escondió en el palacio, para, finalmente, con una de sus hijas, Irene, y todos los tesoros que pudo recopilar, huir en un bote y escapar a Develton en Tracia, dejando a su mujer, sus demás hijas y su Imperio a los invasores. Isaac, sacado de su prisión e investido de nuevo con la púrpura imperial, recibió a su hijo Alejo IV. Poco después, Alejo III, con la ayuda de Murzuflo, intentó recuperar el trono. Pero el intento no tuvo éxito y, tras recorrer Grecia, se rindió, junto con Eufrosina (que mientras tanto se había reunido con él), a Bonifacio de Montferrato, que entonces dominaba gran parte de la península balcánica (lo que formaba el Reino de Tesalónica). Tras dejar su protección, buscó ayuda en Miguel I Ducas, déspota de Epiro, y después viajó a Asia Menor, donde su yerno Láscaris se acaba de establecer para resistir a los latinos. Alejo, aliado a Kay Khusrau I, el sultán de Rüm (también conocido como sultán de Iconio o Konya) exigió la corona del Láscaris, y ante el rechazo de éste, marchó contra él. Pero Láscaris le derrotó y lo hizo prisionero. Alejo fue enviado a un monasterio en Nicea, donde murió en fecha indeterminada.
- Aleksios III Angelos oli Bysantin keisari vuosina 1195-1203. Aleksios kaappaasi vallan veljeltään Isaakilta kun tämä oli metsästysretkellä Traakiassa vuonna 1195. Sen jälkeen, kun Isaak oli saatu kiinni Makedoniassa, hänet sokaistiin ja vangittiin. Syrjäytetyn Isaakin poika Aleksios pakeni Svaabian Filipin luokse, jossa hän tapasi Montferratin Bonifatiuksen, joka oli yksi neljännen ristiretken johtajista. Aleksios lupasi maksaa ristiretkeläisten velat venetsialaisille jos he auttaisivat hänet valtaan. Mutta kun ristiretkeläiset saapuivat Konstantinopolin edustalle, huomattiin, että kansa ei halunnutkaan Aleksiosta keisariksi vaan se oli tyytyväistä Aleksios III:een. Ristiretkeläiset päättivät asettaa Isaakin pojan keisariksi väkivalloin. Vuonna 1203 hyökättiin kaupunkia kohti. Yllättäen keisari Aleksios III pakeni kaupungista tyttärensä Irenen kanssa ja jätti perheensä kaupunkiin. Aleksios IV kruunattiin keisariksi ja hänen isänsä Isaak II:sta tuli hänen kanssahallitsijansa. Aleksios III pakeni Traakiaan ja yritti palata valtaan Aleksios V:n kanssa, mutta yritys epäonnistui. Lopulta Aleksios päätyi vävynsä Theodoros I Laskariksen luokse Nikaiaan. Aleksios yritti kaapata vallan Theodorokselta, mutta hänet kukistettiin. Loput elämästään Aleksios vietti luostarissa Nikaiassa.
- Alexis III Ange, empereur byzantin (1195-1203), mort en 1210 fils d'Andronic Ange et d'Euphrosyne Kastamonides. Il renverse son frère Isaac II, l'emprisonne et lui fait crever les yeux. Son règne est une suite d'émeutes et de conspirations, qui achèvent de ruiner l'empire. Des régions entières de l'empire sont perdues, leur gouverneurs prenant leur indépendance. D'un caractère faible, Alexis ne put stopper l'irrémédiable affaiblissement de l'empire et au fait qu'il ne se résume plus qu'à Constantinople. Peu après son avènement, et afin de faire face au tribut exigé par l'Empereur germanique Henri, il institua un impôt spécial qu'il compléta en arrachant tous les ornements précieux des tombes impériales de l'église des Saints-Apôtres. En 1204, Constantinople fut victime de la quatrième croisade, dirigée par la République de Venise, qui avait été convaincue par Alexis IV, le fils d'Issac II, de renverser Alexis III. Après la création de l'empire latin, il s'enfuit en Thrace, où il esquisse une résistance, puis passe en Asie mineure. Il pose des problèmes à son gendre Théodore Ier Lascaris, qui s'est fait couronner empereur de Nicée en 1208. Théodore l'emprisonne alors, et il reste en prison jusqu'à sa mort.
- Fájl:Alexis3 Euphrosyne Doucaena Camaterina. jpg III. Alexiosz és felesége, Euphroszüné Dukaina III. Alexiosz, eredetileg Alexiosz Angelosz bizánci császár, az Angelosz-dinasztia második uralkodó tagja, II. Izsák bátyja volt. Öccsétől bitorlással szerezte meg a trónt, de uralkodóként tehetségtelennek, pazarlónak és gyengének bizonyult. Képtelen volt szembeszállni a birodalmat fenyegető veszélyekkel; végül a velenceiek és a keresztes hadak űzték el trónjáról, restaurálva bátyja hatalmát.
- Fu basileus dei romei dall'8 aprile 1195 fino al 18 luglio 1203.
- アレクシオス3世アンゲロス（Αλέξιος Γ΄ Άγγελος, Alexios III Angelos、1156年 - 1211年）は、東ローマ帝国アンゲロス王朝の第2代皇帝（在位：1195年－1203年）。
- Alexios III Angelos was keizer van Byzantium van 1195 tot 1203. Alexios noemde zich Komnenos om zich te koesteren in de roem van zijn voorgangers. Hij kwam op de troon door zijn jongere broer Isaäk II af te zetten en hem de ogen uit te steken. Alexios was een machtsbeluste zwakkeling en het rijk zakte steeds verder in elkaar. Servië glipte uit de invloedssfeer van Byzantium en een oorlog met Bulgarije brak uit die in een nederlaag voor Alexios uitliep. Hij besloot dan maar te stoken in de interne aangelegenheden van de Bulgaren en had daar wat meer succes mee. De zwakte op de Balkan was echter niets vergeleken met de problemen met de Duitse keizer Hendrik VI, die ook koning van Sicilië werd. Hendrik zag wel wat in de vereniging van beide keizerrijken, onder zijn leiding natuurlijk. Voordat het zo ver kon komen stierf Hendrik echter. Dat gaf Alexios tenminste de mogelijkheid de gehate Duitse belasting af te schaffen. Maar Byzantium was nog niet van paus Innocentius III af. Die beschouwde de Byzantijnen als ketters die gedwongen moesten worden te helpen in de kruistochten in plaats van dwars te liggen. De Venetiaanse Doge Enrico Dandolo was het daar volledig mee eens. Hij wilde ook Byzantium wel helpen kerstenen als hij het dan maar mocht houden als wingewest. Een intern probleem van Byzantium gaf een nuttige aanzet tot al deze nobele plannen. De zoon van Isaäk II, ook Alexios genaamd wist te ontsnappen uit het gevang en vroeg de deelnemers aan de vierde kruistocht om hulp. Zij vielen Constantinopel aan en namen ondanks bittere tegenstand de stad in (17 juli 1203). Zij zetten de blinde Isaäk II en zijn zoon op de troon. Alexios III nam de benen met de kroonjuwelen en de schatkist.
- Aleksy III Angelos, cesarz bizantyjski w latach 1195-1203. Brat Izaaka II.
- Aleixo III Ângelo foi imperador de Bizâncio entre 1195 e 1203.
- Îndată ce vestea detronării lui Isaac II Angelos a ajuns până la capitală, demnitarii s-au grăbit să-şi exprime devotamentul faţă de noul basileu, în absenţa acestuia, şi au plecat să se închine înaintea soţiei lui Alexios III, Euphrosyne. În timpul revoluţiilor de palat, Bizanţul văzuse multe, dar ca fratele să-l orbească pe frate-aşa ceva nu se mai întâmplase de câteva secole. De aceea, în ochii unei considerabile părţi a societăţii, Alexios III s-a acoperit de ruşine chiar de la începutul domniei sale. Cu timpul, această părere s-a confirmat, întrucât împăratul s-a dovedit a fi un om slab, lipsit de principii şi neruşinat. Jurămintele călcate, execuţiile secrete, extorcările făţişe erau, pentru el, în firea lucrurilor. Încununarea faptelor de acest gen ale basileului a fost raidul pirateresc al unei escadre de război din flota romee, pe care el a trimis-o să jefuiască o bogată caravană comercială, care se îndrepta spre Amisos. Navarhii lui Angelos au dovedit exces de zel şi au jefuit toate corăbiile pe care le au întâlnit, inclusiv pe cele ale negustorilor sultanului de Iconion. Drept urmare a izbucnit un război între seldjukizi şi Imperiu. Nu rămâneau în urma monarhului nici cei din anturajul lui Lagos, şeful închisorii, le dădea drumul, noaptea la vânătoare celor mai îndrăzneţi hoţi, iar aceştia, întorcându-se dimineaţa, îşi împărteau prada cu el. Lagos îi băga la închisoare pe cetăţenii avuţi şi extorca bani de la ei. În cele din urmă, atunci când acesta a încercat să efectueze o asemenea operaţie cu unul dintre cei mai bogaţi meşteşugari, orăşenii s-au răsculat şi l-au lapidat pe eparhul capitalei. Soţul uneia dintre surorile împărătesei, megaducele Mihail Stryphnos, poreclit pântecosul, împreună cu Stiriones, drungarul flotei comercializa deschis bunuri din arsenalele departamentului marinei militare. Totul se vindea: ancore, pânze, odgoane, cuie, vâsle. La momentul expediţiei cruciaţilor împotriva Constantinopolului (1204), în porturile capitalei nu s-a găsit nici o corabie militară mare în stare să iasă în larg. Dacă e să-i dăm crezare lui Niketas Choniates, Alexios III era cu desăvârşire lipsit de talente în treburile guvernării. Orice hârtie şi oricine i-ar fi adus-o împăratului, acesta o semna îndată, chiar dacă acolo era o înşiruire de cuvinte fără noimă. Împăratul împărţea funcţiile de răspundere rudelor sale şi celor ale soţiei, depravata şi inteligenta Euphrosyne Ducas. Vânzarea de titluri se înfăptuia pe o scară şi mai largă decât înainte, până şi cele mai înalte erau cumpărate cu bani de sciţi şi de sirieni. Impozitele nebuneşti sufocau industria şi comerţul, iar locuitorii regiunilor rurale ale Asiei Mici treceau în masă sub stăpânirea sultanului de Iconion, preferând puterea Islamului morţii de foame. Situaţia politică externă a Iperiului era nu mai puţin deplorabilă. Fiul lui Barbarossa, Henric VI de Hohenstaufen, împăratul Germaniei şi regele Siciliei, a cerut printr-un ultimatum să le fie redate normanzilor pământurile de la Dyrrachion până la Thessalonic, ameninţând cu războiul. Romeii l-au îmbunat pe cumplitul duşman, promiţându-i tribut, însă în visteria pustiită de familia Angelos nu erau bani de ajuns pentru plata acestuia. Încercarea lui Alexios III de a introduce un impozit extraordinar, allemanikon, a provocat dezordini în capitală şi a trebuit să se renunţe la această idee. Resursele au fost dobândite prin jefuirea mormintelor împărăteşti. De altfel, aurul adunat n-a apucat să părăsească Bizanţul, căci, în toamna anului 1197, Henric IV a murit. În locul lui au apărut alţi şantajişti: dogele Republicii Veneţia, Enrico Dandolo, şi Lotario Conti, conte de Segni, cunoscut mai bine sub numele papei Innocentius III. Amândoi exercitau o prresiune permanentă asupra Basileului, ameninţând să-i ofere ajutor lui Isaac II şi familiei acestuia. Între timp, Muhi-ad-Din, emir de Ancyra, devasta, neîmpiedicat de nimeni, Paphlagonia. Un pericol enorm îl reprezenta şi Bulgaria, unde domnea, din 1196, Kaloian, un ţar energic şi de o cruzime monstruoasă. Jurând să se răzbune pentru faptele lui Vasile II, el le-a dat bizantinilor lovituri puternice în anii 1199-1201, justificându-şi porecla Ucigaşi de romei. Cucerind, în martie 1201, Varna, Kaloian a poruncit ca prizonierii greci să fie îngropaţi de vii. Speriat de acţiunile acestuia, Alexios Angelos a încheiat cu el o pace grea pentru imperiu. În anii 1197-1198, în Franţa au început pregătirile pentru cruciada a patra. Innocentius III i-a binecuvântat pe participanţii acesteia, printre care se aflau mulţi dintre cavalerii cei mai de vază din Europa. În aprilie 1201, solii cruciaţilor au încheiat cu Republica Veneţia un acord privind echiparea unei flote puternice pentru necesităţile ostaşilor lui Christos. În vara anului următor, primii pelerini au început să sosească la Veneţia. În fruntea cruciadei s-a situat Bonifaciu, marchiz de Montferat. Cavalerii se obligaseră să le plătească veneţienilor, pentru transportarea pe mare până în Egipt, 85000 de mărci de argint. Însă, la momentul când participanţii s-au adunat, a devenit clar că nu se pot strânge mai mult de 50 000 de mărci. Atunci veneţienii i-au propus lui Bonifaciu, în calitate de compensaţie pentru suma care lipsea, să aducă la supunere orasul dalmat Zadar, care ieşise de sub puterea Republicii trecând sub stăpânirea regelui Ungariei, şi devenise concurentul Veneţiei pe plan comercial în Marea Adriatică. Cruciaţii au căzut de acord şi, atunci, li s-a alăturat un număr mare de veneţieni, în frunte cu bătrânul Dandolo. În noiembrie 1202, flota aliată s-a apropiat de Zadar. Orăşenii au fixat cruci pe tunuri, papa i-a afurisit pe veneţieni, toate acestea însă n-au salvat oraşul. Zadarul a fost devastat. Oamenii cu bun simţ nu mai aveau îndoieli în legătură cu adevăratele motive ale expediţiei spre Răsărit, de aceea, atunci când flota cavalerilor s-a apropiat de zidurile capitalei bizantine, faptul a fost văzut ca o consecinţă logică a evenimentelor. La 18 iulie 1203, abandonând oraşul împresurat de cruciaţi, Alexios III Angelos a fugit la Adrianopol, însoţit doar de fiica sa preferată, luând cu sine zece chintale de aur. Cel mai laş dintre oameni! Nu l-a oprit gingaşul sentiment părintesc faţă de copii; nu l-a reţinut iubirea faţă de soţia sa, nu l-a înduioşat soarta marelui oraş şi nu i-a trecut prin minte nimic asemănător, însă, de teamă, din laşitate, el a schimbat binele tuturor oraşelor, ţinuturilor şi al întregului popor pe salvarea propriei sale persoane, ba şi aceea îndoielnică (Choniates). În august 1203, Bonifaciu l-a împins pe fostul împărat la Mosynopolis. Peste doi ani, marchizul l-a capturat pe Alexios, care nu mai contenea încercările de a-şi redobândi tronul, şi l-a întemniţat la Montferat. Eliberat de acolo, după câţiva ani, neobositul Angelos a căutat sprijin oriunde a fost posibil: la Leon Sguros, în Epir, Thesalia, apoi a plecat la Iconion, la curtea sultanului Kay Khusraw I, căruia îi făcuse cândva servicii importante. Suzltanul n-a dat uitării binefacerile şi a pornit în fruntea unei armate puternice spre Niceea, la care atenta, de această dată, ex-suveranul. În lupta cu forţele neînsemnate (comparativ cu cele turceşti) ale împăratului de la Niceea, Theodor I Lascaris, sultanul şi-a pierdut viaţa, iar Alexios III a căzut prizonier. Laskaris a poruncit ca acesta să fie tuns călugăr şi să fie ţinut până la moarte într-o mânăstire din Asia Mică.
- Алексей III Ангел (греч. Αλέξιος Γ' Άγγελος) — Византийский император в 1195—1203.
- III. Aleksios Angelos (d. y. 1153 – ö. 1211) 1195-1203 döneminde Bizans İmparatorluğu imparatoru olmuştur.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
