Alexander Fyodorovich Kerensky (4 May 1881 – 11 June 1970) was a Russian politician. He served as the second Prime Minister of the Russian Provisional Government until Vladimir Ilyich Ulyanov, known commonly as Lenin, was elected by the All-Russian Congress of Soviets following the October Revolution.

PropertyValue
dbpedia-owl:Person/birthDate
  • 1881-05-04 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/birthPlace
dbpedia-owl:Person/deathDate
  • 1970-06-11 (xsd:date)
dbpedia-owl:Person/deathPlace
dbpedia-owl:Person/nationality
dbpedia-owl:Person/party
dbpedia-owl:birthDate
  • 1881-05-04 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthPlace
dbpedia-owl:deathDate
  • 1970-06-11 (xsd:date)
dbpedia-owl:deathPlace
dbpedia-owl:nationality
dbpedia-owl:party
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:aboutProperty
  • List of BattleTech characters Aleksandr Kerensky
  • the Russian politician
  • the fictional character
dbpprop:abstract
  • Alexander Fyodorovich Kerensky (4 May 1881 – 11 June 1970) was a Russian politician. He served as the second Prime Minister of the Russian Provisional Government until Vladimir Ilyich Ulyanov, known commonly as Lenin, was elected by the All-Russian Congress of Soviets following the October Revolution.
  • Alexander Fjodorowitsch Kerenski war ein russischer Politiker und zeitweise Chef der Übergangsregierung zwischen Februar- und Oktoberrevolution im Jahr 1917.
  • Aleksandr Fiódorvitx Kèrenski (en rus Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que jugà un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia. Fou el segon primer ministre del govern provisional instaurat després de la Revolució de Febrer, fou capaç de fer fracassar el cop d'estat de Kornílov, però no pogué evitar la Revolució d'Octubre en la qual Lenin pujà al poder. Kèrenski nasqué el 22 d'abril [2 de maig del calendari gregorià] de 1881 a Simbirsk (avui en dia, Uliànovsk), fill d'un director d'escola. Aquest també fou el lloc de naixement de Lenin; fins i tot el pare de Kèrenski, Fiódor, tingué a Vladímir Uliànov a la Universitat. Kèrenski es graduà en dret per la universitat de Sant Petersburg el 1904. Fou elegit per la quarta Duma el 1912 sent membre dels Trudoviks (un partit moderat). Experimentat líder parlamentari, seria membre del comitè provisional de la Duma en el partit social-revolucionari i líder de la oposició al règim de Nicolau II. Quan la Revolució de Febrer va esclatar el 1917, Kèrenski fou un dels seus líders més destacats, essent així elegit vicedirector del Soviet de Petrograd. Quan es formà el govern provisional, fou al començament ministre de Justícia; al maig, ministre de la Guerra i, finalment, el juliol de 1917, primer ministre. En aquest moment tingué la oportunitat de relacionar-se amb el tsar, que ja havia abdicat, i la seva família que estaven presos a Tsàrskoie Seló i manifestà un cert afecte per la família reial, fins al punt que realitzà ocultament els seus tràmits d'exiliació, que resultaren negativament. Davant la imminent revolució, envià la família reial a Sibèria per a allunyar-los del perill. El soviet s'assabentà d'aquestes maniobres i vetà a Kèrenski concedir més favors al tsar. Després del cop d'estat fallit del general Kornílov a l'agost i la subseqüent dimissió dels ministres, ell es proclamà comandant en cap suprem. El problema central de Kèrenski en el seu càrrec fou que Rússia estava esgotada després de tres anys de guerra, amb el poble rus que volia la pau a qualsevol preu. Lenin i el seu partit bolxevic prometien « pau, terra i pa » sota un sistema comunista; així mateix, l'exèrcit es descomponia a causa de les desercions dels soldats d'origen obrer i camperol. Però Kèrenski i altres líders polítics se sentiren obligats a complir els compromisos establerts amb els aliats i continuar la guerra contra Alemanya, suposant també que una retirada de Rússia implicaria una cessió territorial enorme. La seva negativa a retirar Rússia de la guerra fou la seva perdició. Durant el cop d'Estat de Kornílov, Kèrenski havia repartit armes entre els treballadors de Petrograd. Més endavant, a l'octubre, la majoria d'aquests obrers passà a la facció bolxevic. Lenin tenia previst derrocar el govern Kèrenski abans que pogués legitimar-se després de les eleccions previstes per a l'Assemblea Constituent, i el 25 d'octubre (7 de novembre en el calendari gregorià) els bolxevics prengueren el poder en el que s'anomenaria Revolució d'Octubre. Kèrenski va escapar dels bolxevics i fugí a Pskov, on reuní tropes lleials per conquerir la capital. Van capturar Tsàrskoie Seló però foren derrotats sense vessament de sang l'endemà a Púlkovo. Kèrenski escapà per poc, i durant les setmanes següents visqué ocult fins a fugir del país, arribant a França. Durant la Guerra Civil Russa no donà suport a cap dels dos bàndols: s'oposava tant al règim bolxevic com als generals reaccionaris que pretenien restaurar la monarquia. Visqué a París fins al 1940. Quan Alemanya derrotà França, escapà als Estats Units on visqué fins la seva mort. Quan Hitler va envair la URSS el 1941, Kèrenski oferí la seva ajuda a Stalin, però sense rebre'n resposta. Així doncs, va emetre transmissions radiofòniques en rus donant suport a l'esforç bèl·lic. Després de la guerra organitzà un grup anomenat la Unió per a l'Alliberament de Rússia, sense molta repercussió. Kèrenski s'instal·laria definitivament a Nova York, tot i que dedicaria molt temps a la Hoover Institution de la Universitat de Stanford, Califòrnia, on consultà i amplià el seu arxiu d'història russa i impartí classes. Va escriure i emetre per ràdio sobre política i història russa. Les seves principals obres inclouen El preludi al bolxevisme (1919), La catàstrofe (1927), La crucifixió de la llibertat (1934) i Rússia i el punt d'inflexió en la història (1966). Morí a Ciutat de Nova York l'11 de juny de 1970, sent un dels últims protagonistes supervivents dels fets de 1917. En les pel·lícules pro-soviètiques de l'època apareix retratat com un personatge dèbil, dubitatiu, sense poder ni domini de la situació, que no fa honor a la veritat. L'Església Ortodoxa Russa local de Nova York va refusar enterrar Kèrenski, considerant-lo un dels principals responsables de la caiguda de Rússia en mans del comunisme. Una Església Ortodoxa Sèrbia tampoc acceptà. El cos de Kèrenski fou traslladat i enterrat a Londres en un cementiri aconfessional.
  • Alexandr Fjodorovič Kerenskij byl ruský politik, právník, druhý předseda ruské prozatimní vlády v roce 1917.
  • Aleksandr Fiódorovich Kérenski - Nueva York, 11 de junio de 1970, político socialdemócrata, abogado de profesión, fue un líder revolucionario ruso que desempeñó un papel primordial en el derrocamiento del régimen zarista en Rusia. Fue el segundo primer ministro del gobierno provisional instaurado tras la Revolución de Febrero. Fue capaz de hacer fracasar el golpe de Kornilov, pero no pudo evitar la Revolución de Octubre en la que los bolcheviques tomaron el poder. Kérenski nació en Simbirsk siendo el hijo de un director de escuela. También fue éste el lugar de nacimiento de Lenin, e incluso el padre de Kérenski, Fiódor, impartiría clase al joven Vladimir Ulyanov en la Universidad de Kazan. Kérenski se graduó en derecho por la Universidad de San Petersburgo en 1904. Demostró sus afinidades políticas con su continuada defensa de los revolucionarios antizaristas. Fue elegido para la cuarta Duma en 1912 como miembro de los Trudoviks. Brillante orador y experimentado líder parlamentario, llegaría a ser miembro del comité provisional de la Duma como social-revolucionario y líder de la oposición socialista al régimen de Nicolás II. Cuando la Revolución de Febrero se desencadenó en 1917, Kérenski fue uno de sus líderes más destacados, siendo elegido vicedirector del Soviet de Petrogrado. Cuando se formó el Gobierno Provisional, fue al comienzo ministro de Justicia, más tarde, ministro de la Guerra en mayo y, finalmente, primer ministro en julio de 1917. En ese instante de la historia, tuvo la oportunidad de relacionarse estrechamente con el zar Nicolás II, ya abdicado, y su familia que estaban prisioneros en Tsárskoye Seló y manifestó un grado de aprecio a la familia real, realizando en forma oculta los trámites de exiliación, con resultados negativos; viendo que la segunda Revolución estaba en curso y en vista de que la familia real estaba en peligro de ajusticiamiento, los exilió a Siberia como una forma de alejarlos del peligro. El Soviet supo de estas maniobras y vetó a Kérenski el dar mayores facilidades al Zar. Tras el golpe fallido del general Kornilov en agosto y la dimisión de los ministros, se proclamaría a sí mismo como comandante en jefe supremo. El problema central de Kérenski en su cargo fue que Rusia estaba agotada tras tres años de guerra, con el pueblo deseando sólo la paz a cualquier precio. Lenin y su Partido Bolchevique prometían «paz, tierra y pan» bajo un sistema comunista; asimismo, el ejército se descomponía con las deserciones de soldados de origen obrero y campesino. Pero Kérenski y otros líderes políticos se sintieron obligados a cumplir los compromisos establecidos con sus aliados para continuar la guerra contra Alemania, temiendo acertadamente, además, que ésta demandaría enormes concesiones territoriales como precio para la paz. La negativa de Kérenski a retirar a Rusia, simbolizada con la Ofensiva Kérenski, significaría su perdición. Durante el golpe de Kornilov, Kérenski había repartido armas entre los trabajadores de Petrogrado. Más adelante, en octubre, la mayoría de estos obreros se pasarían al bando bolchevique. Lenin tenía la determinación de derribar el gobierno Kérenski antes de que tuviese la oportunidad de legitimarse tras las elecciones previstas para la Asamblea Constituyente, y el 25 de octubre los bolcheviques tomaron el poder en lo que sería conocido como la Segunda Revolución o Revolución de Octubre. Kérenski escapó de los bolcheviques y fue a Pskov, donde reunió tropas leales en un intento de tomar la capital. Capturaron Tsárskoye Seló pero fueron derrotados sin derramamiento de sangre, al día siguiente en Pulkovo. Kérenski escapó por poco, y durante las siguientes semanas viviría oculto hasta huir del país, alcanzando finalmente Francia. Durante la Guerra Civil Rusa no apoyó a ninguno de los bandos: se oponía tanto al régimen bolchevique como a los generales reaccionarios del Movimiento Blanco que pretendían restaurar la monarquía. Kérenski vivió en París hasta 1940, enzarzado en las eternas disputas y escisiones de los líderes democráticos rusos del exilio. Cuando los alemanes derrotaron a Francia, escapó a los Estados Unidos en 1940 donde viviría hasta su muerte. Cuando Hitler invadió la Unión Soviética en 1941, Kérenski ofreció su ayuda a Stalin, mas sin recibir respuesta alguna. En su lugar, efectuó transmisiones radiofónicas en ruso apoyando el esfuerzo bélico. Tras la guerra organizó un grupo llamado la Unión para la Liberación de Rusia, sin obtener mucha repercusión. Kérenski se instalaría finalmente en Nueva York, aunque dedicaría mucho tiempo en la Hoover Institution de la Universidad de Stanford, California, donde consultó y amplió su vasto archivo de historia rusa, y donde impartió clases. Escribió y emitió por radio en abundancia sobre política e historia rusa. Sus principales obras incluyen El preludio al bolchevismo, La Catástrofe, La crucifixión de la libertad (1934) y Rusia y el punto de inflexión de la historia. Murió en Nueva York en 1970, siendo uno de los últimos protagonistas supervivientes de los sucesos de 1917. La Iglesia Ortodoxa Rusa local en Nueva York rechazó cubrir el entierro de Kérenski, considerándole uno de los principales responsables de la caída de Rusia frente al comunismo. Una Iglesia Ortodoxa Serbia tampoco accedió. El cuerpo de Kérenski fue entonces trasladado a Londres donde sería enterrado en un cementerio aconfesional.
  • Aleksandr Fjodorovitš Kerenski oli venäläinen poliitikko, sosialistivallankumouksellinen ja Venäjän keisarivallan kaataneen helmikuun vallankumouksen jälkeisen väliaikaisen hallituksen voimahahmo ja pääministeri, viimein diktaattorin oikeuksin.
  • Alexandre Fiodorovitch Kerensky [en russe : Александр Фёдорович Керенский] occupa divers postes ministériels dans les deux premiers gouvernements du prince Georgy Lvov après la Révolution de Février et fut le président des deux suivants jusqu'à la prise du pouvoir par les bolcheviks à l'occasion de la Révolution d'Octobre.
  • Figlio di un professore, Kerenskij si laureò in giurisprudenza all'università di Pietrogrado nel 1904: tra i suoi colleghi ci fu anche Vladimir Lenin, che sarebbe diventato un suo rivale politico qualche anno dopo. Kerenskij manifestò fin dal principio il proprio orientamento politico, con le sue frequenti difese dei moti rivoluzionari contro lo Zar. Fu eletto alla Quarta Duma nel 1912 come membro del Trudoviki. Rimase in politica durante la prima guerra mondiale e dal 1917 entrò a far parte del Comitato Provvisorio della Duma come socialista rivoluzionario (diede il suo apporto alla formazione del governo il 7 luglio). A dispetto delle difficoltà riuscì a ricoprire la carica di vice-rettore del Soviet di Pietrogrado. Quando il governo Provvisorio fu formato, inizialmente fu nominato ministro della giustizia, ma in maggio divenne ministro della guerra e primo ministro nel luglio del 1917. A seguito del fallito colpo di stato del generale Lavr Kornilov in agosto e della dimissione dei ministri, si nominò comandante in capo e proclamò la Repubblica Russa. Quando i bolscevichi presero il potere nell'ottobre del 1917 fuggì a Pskov e in seguito compì un tentativo di rovesciare il nuovo governo comunista: le truppe, sotto il suo comando, catturarono Tsarskoe Selo il 28 ottobre ma furono sconfitte il giorno successivo a Pulkovo. Dopo tale sconfitta lasciò il suo paese per la Francia e nel 1940, dopo che la Germania nazista conquistò Parigi, si trasferì negli Stati Uniti, dove visse fino alla sua morte salvo un breve soggiorno a Brisbane, in Australia, dove lavorò nel 1941 insieme alla moglie Lydia Tritton. Quando Adolf Hitler invase l'Unione Sovietica, Kerenskij offrì il suo aiuto militare a Stalin che tuttavia preferì non accettare. Dopo che la Seconda guerra mondiale terminò Kerenskij fondò, insieme ad un gruppo di amici, un movimento politico-militare chiamato "Unione per la liberazione della Russia" che tuttavia fu costretto a sciogliere poco dopo in quanto riuscì ad attirare pochissimi militanti. Di ritorno negli USA lavorò in molte università statunitensi, in particolare alla Stanford University, dove insegnò la storia russa. Scrisse anche molte opere, tra cui Russia and History's Turning Point. Kerenskij morì serenamente nella sua abitazione nel 1970: la Chiesa ortodossa statunitense rifiutò di accogliere le sue ceneri nei propri cimiteri, ritenendolo il politico maggiormente responsabile della vittoria dei bolscevichi; anche la Chiesa ortodossa serba non diede ospitalità alla sua tomba e pertanto Kerenskij fu seppellito a Londra.
  • ファイル:Aleksandr Fedorovich Kerensky. jpg アレクサンドル・ケレンスキー アレクサンドル・フョードロヴィチ・ケレンスキー(アレクサーンドル・フョードロヴィチ・ケーレンスキイ;ロシア語: Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский,1881年4月22日(ロシア旧暦、グレゴリオ暦では5月2日) - 1970年6月11日)は、ロシアの政治家。ロシア革命の指導者の1人で、臨時政府首相を務めた。社会革命党党員。
  • Alexander Fjodorovitsj Kerenski was een Russisch politicus.
  • Aleksandr Fjodorovitsj Kerenskij var en russisk politiker. Han studerte jus ved universitetet i St. Petersburg. Som advokat var han kjent for å forsvare radikale personer som var anklaget for politisk agitasjon. I 1912 ble han med Trudovikene og han ble valgt inn i Dumaen (Parlamentet). I februar 1917 gikk han inn i det Sosialistiske Revolusjonære Parti og var talsmann for å få fjernet Tsar Nikolai II. Etter at tsaren abdiserte 13. mars 1917 gikk Kerenskij inn i den midlertidige regjeringen, først som justisminister, deretter som krigsminister. 8. juli 1917 overtok han ledelsen av den midlertidige regjeringen etter Georgij Lvov og beholdt makten inntil bolsjevikene overtok makten i oktober. Etter oktoberrevolusjonen klarte han 14. november å flykte gjennom en hemmelig utgang fra sitt skjulested i St. Petersburg til Nord-Russland, deretter til Finland og England. Senere bosatte han seg i Frankrike hvor han drev propaganda mot det kommunistiske styret i Russland. Siste del av sitt liv tilbrakte han i USA hvor han jobbet ved The Hoover Institution i California. Han døde av kreft i New York 11. juni 1970. Kilde: Spartacus Schoolnet
  • Aleksander Fiodorowicz Kiereński, ros. Александр Фёдорович Керенский – rosyjski polityk, z wykształcenia prawnik. Premier Rządu Tymczasowego. Po ukończeniu studiów prawniczych na fakultecie Uniwersytetu Petersburskiego w 1904 pracował jako adwokat w Petersburgu, gdzie dał się poznać jako dobry obrońca w procesach politycznych. Kiereński był umiarkowanym rewolucjonistą. W roku 1905 wstąpił do partii eserowców. W latach 1912 - 1917 z ramienia trudowików wszedł w skład czwartej Dumy Państwowej. W czasie I wojny światowej współtworzył opozycyjny Blok Postępowy. Po rewolucji lutowej został członkiem Tymczasowego Komitetu Dumy Państwowej, a także wiceprzewodniczącym Piotrogrodzkiej Rady Delegatów Robotniczych i Żołnierskich. W rządzie ks. Lwowa zajmował stanowiska ministra sprawiedliwości (od marca) i ministra wojny i morskiego (od maja - września). 21 lipca 1917 zastąpił go na stanowisku premiera Rządu Tymczasowego Rosji, a we wrześniu (po tzw. "puczu Korniłowa") stanął na czele armii rosyjskiej z tytułem Naczelnego Wodza. Jako dyktator okazał się niezdecydowanym, a wprowadzony program kontynuacji wojny okazał się nierealny (Czerwcowe natarcie 1917). Niepowodzenia prowadzonej przez niego polityki przysporzyły mu przeciwników po obu stronach sceny politycznej. Po przejęciu władzy przez bolszewików obalony przez bolszewików, zbiegł na front. Bez skutku usiłował organizować ruch oporu stając na czele tzw. Kiereńsko - Krasnowskiego buntu 1917. Po nieudanej próbie odbicia Piotrogrodu za pomocą wojsk Krasnowa, 14 listopada 1917 zbiegł nad Don, a w 1918 emigrował do Francji. Od roku 1940 wyemigrował do USA. Uczestniczył tam w antysowieckiej działalności białej emigracji. Był redaktorem gazety "Dni" w l. 1922 - 1932. Pod koniec życia próbował bezskutecznie wrócić do ZSRR. Napisał kilka książek i wspomnień m. in. "Pamiętniki" - książkę o rewolucji październikowej, napisaną w duchu antysowieckim.
  • Aleksandr Fyódorovich Kérensky, político social-democrata e advogado, foi o segundo e último primeiro-ministro do Governo Provisório Russo, exercendo o cargo entre 21 de Julho e 8 de novembro de 1917. Como líder revolucionário russo, desempenhou um papel primordial na queda do regime czarista na Rússia. Foi um dos líderes da Revolução de Fevereiro, mas não pôde evitar a Revolução de Outubro, quando os bolcheviques tomaram o poder.
  • Alexandr Fiodorovici Kerenski (22 aprilie /2 mai - 11 iunie 1970 a fost al doilea prim-ministru al Guvernului provizoriu rus, chiar înainte ca bolşevicii lui Lenin să cucerească puterea. Kerenski s-a născut în Simbirsk, ca fiul al unui director de şcoală. Simbirsk este şi locul de naştere al lui Lenin. Întâmplarea face ca tatăl lui Kerenski, Feodor, să fi fost profesorul şi directorul tânărului Vladimir Ilici Ulianov. Alexandr Kerenski a primit licenţa în drept a Universităţii din Sankt Peterburg în 1904. Şi-a arătat repede simpatiile politice atunci când a apărat revoluţionarii antiţarişti. A fost ales membru al celei de-a patra Dume în 1912 ca membru al Trudovicilor . Kerenski, un orator strălucit şi un lider parlamentar priceput, a devenit membru al Comitetului Provizoriu al Dumei ca membru al Partidului Socialist Revoluţionar şi lider al opozanţilor socialişti ai ţarului Nicolae al II-lea. Când a izbucnit Revoluţia din Februarie în 1917, Kerenski a fost unul dintre cei mai proeminenţi lideri revoluţionari şi a fost ales vicepreşedinte al Sovietului din Petrograd. Când a fost format Guvernul provizoriu rus, el a fost numit la început Ministru al Justiţiei, dar a devenit Ministru de Război în mai şi Prim-ministru în iulie 1917. După tentativa eşuată de lovitură de stat a generalului Lavr Kornilov din august şi după demisia miniştrilor, el s-a autoinvestit şi în funcţia de Comandant Suprem al armatei. Principala problemă a guvernului lui Kerenski era aceea că Rusia era vlăguită după trei ani de război şi ruşii nu doreau altceva decât pacea. Lenin şi partidul bolşevic promiteau, dacă aveau să ajungă la putere, "pâine, pace şi pământ". Armata se dezintegra, iar soldaţii – ţărani şi muncitori – dezertau pe capete. Kerenski şi alţi lideri politici s-au simţit obligaţi de angajamentele luate de Rusia faţă de aliaţi să continue războiul, temându-se de asemenea că Germania va cere compensaţii teritoriale enorme ca preţ al păcii. Refuzul lui Kerenski de a cere pacea separată l-a distrus. Pe durata tentativei de lovitură de stat a lui Kornilov, Kerenski a distribuit arme muncitorilor din Petrograd şi, până în octombrie, majoritatea acestor muncitori înarmaţi trecuseră de partea bolşevicilor. Lenin era hotărât să răstoarne guvernul Kerenski mai înainte ca acesta să fie legitimizat de alegerile plănuite să se ţină pentru Adunarea Constituantă Rusă şi, pe 25 octombrie/7 noiembrie, bolşevicii au preluat puterea în ceea ce avea să devină cunoscut sub numele de Revoluţia din Octombrie. Kerenski a scăpat de urmărirea bolşevicilor şi a fugit la Pskov, unde a concentrat trupe loiale guvernului provizoriu în încercarea de a recuceri capitala. Trupele lui au ocupat Ţarskoe Selo, dar au fost învinse a doua zi la Pulkovo. Kerenski de-abia a scăpat din această înfrângere şi în următoarele câteva luni s-a ascuns până când a putut părăsit ţara, ajungând în cele din urmă în Franţa. În timpul războiului civil rus, el nu a susţinut nici o tabără – s-a opus atât regimului bolşevic roşu cât şi Mişcării Albe a generalilor monarhişti. Kerenski a trăit în Paris până în 1940, angajându-se în certurile şi fracţionările nesfârşite ale liderilor democratici ruşi exilaţi. Când germanii au ocupat Franţa în 1940, el a fugit în SUA, unde a trăit până la moarte. Când Hitler a invadat Uniunea Sovietică în 1941, Kerenski şi-a oferit sprijinul lui Stalin, dar nu a primit nici un răspuns. Totuşi, el a făcut emisiuni radio în limba rusă în sprijinul efortului de război. După război, a format un grup numit Uniunea pentru Eliberarea Rusiei, dar nu a reuşit să înfăptuiască prea multe lucruri. Kerenski s-a stabilit în cele din urmă în oraşul New York, dar şi-a petrecut cea mai mare parte a timpului la Institutul Hoover şi la Universitatea Stanford în California, unde a utilizat, dar şi a contribuit la îmbogăţirea marii arhive de istorie rusă a Institutului. A scris şi a făcut emisiuni radio numeroase despre istoria şi politica Rusiei. Printre principalele lui scrieri se numără Preludiul bolşevismului, Catastrofa, Crucificarea libertăţii Punctul de cotitură al istoriei Rusiei . A murit în oraşul New York în 1970, fiind unul dintre ultimii supravieţuitori importanţi ai evenimentelor din 1917. Bisericile locale ortodoxe ruse din New York au refuzat să-i facă slujba de înmormântare lui Kerenski, considerându-l unul dintre vinovaţii principali pentru căderea Rusiei în mâna bolşevicilor. O biserică ortodoxă sârbă i-a refuzat de asemenea slujba de înmormântare. Trupul neînsufleţit al lui Kerenski a fost transportat pe calea aerului la Londra, unde a fost îngropat într-un cimitir multiconfesional.
  • Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский, видный российский политический и общественный деятель; министр, затем министр-председатель Временного правительства, дворянин.
  • Aleksandr Fjodorovitj Kerenskij (Александр Фёдорович Керенский), född 22 april 1881 i Simbirsk, död 11 juni 1970 i New York City, var en rysk politiker; regeringschef i provisoriska regeringen juli-november 1917. Kerenskij var advokat, dumaledamot och en känd talare under tsarerans sista år. Efter februarirevolutionen 1917 och tsar Nikolaj II abdikation utnämndes Kerenskij till justitieminister i den provisoriska regeringen. Då Aleksandr Gutjkov avgick i maj 1917 efterträdde Kerenskij honom som krigsminister. I takt med att provisoriska regeringen radikaliserades ökades Kerenskijs inflytande och efter julioroligheterna kunde han efterträda Georgij Lvov som regeringschef. I likhet med de flesta i Duman och 1917 års regeringar fram till Lenins maktövertagande såg han det som nödvändigt att fortsätta kriget mot centralmakterna. Den tyske utrikesministern Arthur Zimmermann svarade med att intensifiera sitt hemliga program för att stödja bolsjevikerna, som man räknade med skulle undergräva den ryska krigsansträngningen. I april 1917 gav kejsar Wilhelm II därför Lenin, Kamenev, Zinovjev, med flera bolsjeviker "fri lejd" över tyskt territorium. Efter Oktoberrevolutionen och stormingen av Vinterpalatset natten till 8 november (26 oktober enligt g.s. ) 1917 flydde Kerenskij, förklädd till kvinna, undan rödgardisterna. Trots att han saknade väpnad eskort och blev igenkänd av soldater vid en tillfällig vägspärr lyckades han ta sig ut ur staden. Han bosatte sig i Paris och från 1940 i New York City. Kerenskij utgav The Disaster och Prelude to Bolshevism i vilka han förfäras över sitt politiska misslyckande.
  • Aleksandr Fedoroviç Kerenskiy, Rusya İmparatorluğunun siyasetçisidir. Şubat Devriminin önderlerinden, geçici hükûmetinin başbakanı. Sosyalist Devrimci Parti (SR) üyesi.
  • Олекса́ндр Фе́дорович Ке́ренський — російський політичний діяч, голова Тимчасового Уряду Народився у родині директора Симбірської гімназії. 1899 - вступив до історико-філософського факультету Санкт-Петербурзького університету, згодом перейшов до юридичного факультету. По закінченні працював у судовій палаті. 1905 — співробітник есерівської газети «Буревісник». Був заарештований. 1906 — на адвокатській практиці, а у 1909 р. був прийнятий у присяжні повірені. Брав участь у таких гучних політичних процесах, як у справі Ленського розстрілу, процес Вірменської національної партії, «справа Бейліса». 1912 - обраний до Державної Думи від «Трудової групи», був головою фракції трудовиків. 1912 - прийнятий до масонської ложі. 1917 - брав участь у створені і роботі Тимчасової політичної Державної Думи, був обраний товаришем голови Петроградської Ради робітничих депутатів від партії есерів. У Тимчасовому Уряді був міністром юстиції, військовим та морським міністром, міністром-головою, поєднував посади міністра-голови і верховного головнокомандуючого. Після Жовтневої революції перейшов на нелегальне становище у Фінляндії. 1918 - намагався брати участь в роботі Російських Установчих Зборів, але отримав відмову від есерів. У червні за дорученням «Спілки відродження Росії» виїхав до Франції і Англії для переговорів з західними урядами про підтримку. 1922 — голова редакції есерівської газети «Дни», яка видавалась у Берліні та Парижі до 1932 року. З 1940 р. жив у США. 1950—1960-ті рр. - працював у Гуверовському інституті війни, революції та миру; підготував трьохтомник документів про діяльність Тимчасового Уряду. 1963—1964 - надиктував останню редакцію книги спогадів, яка вийшла у 1965 році. Похований у Нью-Йорку.
  • 亚历山大·费奥多罗维奇·克伦斯基(Александр Фёдорович Керенский,1881年-1970年),俄罗斯政治家、革命家,1917年十月革命以前的俄罗斯总理。他是律师出身,后被选进国家杜马,从事政治。第一次世界大战期间,他支持俄罗斯参战。1917年,二月革命时期他参加了革命,推翻沙皇,加入社会革命党,后被任命为俄罗斯总理,在国内实行资本主义政策,继续参加一战。由于他的温和政策遭到列宁、托洛茨基的反对,致使十月革命爆发,他的政府被列宁领导的苏维埃军推翻。他變裝易容逃出蘇聯,流亡到美国,从事反对苏联政府的活动,1970年逝世。
dbpprop:after
dbpprop:before
dbpprop:birthPlace
dbpprop:dateOfBirth
  • 4 May 1881
dbpprop:dateOfDeath
  • 11 June 1970 (aged 89)
dbpprop:deathPlace
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:id
  • 449292 (xsd:integer)
dbpprop:name
  • Alexander Kerensky
  • Alexander Kerensky Алекса́ндр Ке́ренский
dbpprop:nationality
dbpprop:oldstyledateProperty
  • 22 April
  • 4 May
  • 1881 (xsd:integer)
dbpprop:order
dbpprop:party
dbpprop:predecessor
dbpprop:profession
  • Politician
dbpprop:reference
dbpprop:successor
dbpprop:termEnd
  • 8 November 1917
dbpprop:termStart
  • 21 July 1917
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
dbpprop:years
  • 21 July 1917 – 8 November 1917
rdf:type
rdfs:comment
  • Alexander Fyodorovich Kerensky (4 May 1881 – 11 June 1970) was a Russian politician. He served as the second Prime Minister of the Russian Provisional Government until Vladimir Ilyich Ulyanov, known commonly as Lenin, was elected by the All-Russian Congress of Soviets following the October Revolution.
  • Alexander Fjodorowitsch Kerenski war ein russischer Politiker und zeitweise Chef der Übergangsregierung zwischen Februar- und Oktoberrevolution im Jahr 1917.
  • Aleksandr Fiódorvitx Kèrenski (en rus Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que jugà un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia. Fou el segon primer ministre del govern provisional instaurat després de la Revolució de Febrer, fou capaç de fer fracassar el cop d'estat de Kornílov, però no pogué evitar la Revolució d'Octubre en la qual Lenin pujà al poder.
  • Alexandr Fjodorovič Kerenskij byl ruský politik, právník, druhý předseda ruské prozatimní vlády v roce 1917.
  • Aleksandr Fiódorovich Kérenski - Nueva York, 11 de junio de 1970, político socialdemócrata, abogado de profesión, fue un líder revolucionario ruso que desempeñó un papel primordial en el derrocamiento del régimen zarista en Rusia. Fue el segundo primer ministro del gobierno provisional instaurado tras la Revolución de Febrero. Fue capaz de hacer fracasar el golpe de Kornilov, pero no pudo evitar la Revolución de Octubre en la que los bolcheviques tomaron el poder.
  • Aleksandr Fjodorovitš Kerenski oli venäläinen poliitikko, sosialistivallankumouksellinen ja Venäjän keisarivallan kaataneen helmikuun vallankumouksen jälkeisen väliaikaisen hallituksen voimahahmo ja pääministeri, viimein diktaattorin oikeuksin.
  • Alexandre Fiodorovitch Kerensky [en russe : Александр Фёдорович Керенский] occupa divers postes ministériels dans les deux premiers gouvernements du prince Georgy Lvov après la Révolution de Février et fut le président des deux suivants jusqu'à la prise du pouvoir par les bolcheviks à l'occasion de la Révolution d'Octobre.
  • Figlio di un professore, Kerenskij si laureò in giurisprudenza all'università di Pietrogrado nel 1904: tra i suoi colleghi ci fu anche Vladimir Lenin, che sarebbe diventato un suo rivale politico qualche anno dopo. Kerenskij manifestò fin dal principio il proprio orientamento politico, con le sue frequenti difese dei moti rivoluzionari contro lo Zar. Fu eletto alla Quarta Duma nel 1912 come membro del Trudoviki.
  • ファイル:Aleksandr Fedorovich Kerensky.
  • Alexander Fjodorovitsj Kerenski was een Russisch politicus.
  • Aleksandr Fjodorovitsj Kerenskij var en russisk politiker. Han studerte jus ved universitetet i St. Petersburg. Som advokat var han kjent for å forsvare radikale personer som var anklaget for politisk agitasjon. I 1912 ble han med Trudovikene og han ble valgt inn i Dumaen (Parlamentet). I februar 1917 gikk han inn i det Sosialistiske Revolusjonære Parti og var talsmann for å få fjernet Tsar Nikolai II. Etter at tsaren abdiserte 13.
  • Aleksander Fiodorowicz Kiereński, ros. Александр Фёдорович Керенский – rosyjski polityk, z wykształcenia prawnik. Premier Rządu Tymczasowego. Po ukończeniu studiów prawniczych na fakultecie Uniwersytetu Petersburskiego w 1904 pracował jako adwokat w Petersburgu, gdzie dał się poznać jako dobry obrońca w procesach politycznych. Kiereński był umiarkowanym rewolucjonistą. W roku 1905 wstąpił do partii eserowców.
  • Aleksandr Fyódorovich Kérensky, político social-democrata e advogado, foi o segundo e último primeiro-ministro do Governo Provisório Russo, exercendo o cargo entre 21 de Julho e 8 de novembro de 1917. Como líder revolucionário russo, desempenhou um papel primordial na queda do regime czarista na Rússia. Foi um dos líderes da Revolução de Fevereiro, mas não pôde evitar a Revolução de Outubro, quando os bolcheviques tomaram o poder.
  • Alexandr Fiodorovici Kerenski (22 aprilie /2 mai - 11 iunie 1970 a fost al doilea prim-ministru al Guvernului provizoriu rus, chiar înainte ca bolşevicii lui Lenin să cucerească puterea. Kerenski s-a născut în Simbirsk, ca fiul al unui director de şcoală. Simbirsk este şi locul de naştere al lui Lenin. Întâmplarea face ca tatăl lui Kerenski, Feodor, să fi fost profesorul şi directorul tânărului Vladimir Ilici Ulianov.
  • Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский, видный российский политический и общественный деятель; министр, затем министр-председатель Временного правительства, дворянин.
  • Aleksandr Fjodorovitj Kerenskij (Александр Фёдорович Керенский), född 22 april 1881 i Simbirsk, död 11 juni 1970 i New York City, var en rysk politiker; regeringschef i provisoriska regeringen juli-november 1917. Kerenskij var advokat, dumaledamot och en känd talare under tsarerans sista år.
  • Aleksandr Fedoroviç Kerenskiy, Rusya İmparatorluğunun siyasetçisidir. Şubat Devriminin önderlerinden, geçici hükûmetinin başbakanı. Sosyalist Devrimci Parti (SR) üyesi.
  • Олекса́ндр Фе́дорович Ке́ренський — російський політичний діяч, голова Тимчасового Уряду Народився у родині директора Симбірської гімназії. 1899 - вступив до історико-філософського факультету Санкт-Петербурзького університету, згодом перейшов до юридичного факультету.
rdfs:label
  • Alexander Kerensky
  • Alexander Fjodorowitsch Kerenski
  • Aleksandr Kèrenski
  • Alexandr Fjodorovič Kerenskij
  • Aleksandr Kérenski
  • Aleksandr Kerenski
  • Alexandre Kerensky
  • Aleksandr Fëdorovič Kerenskij
  • アレクサンドル・ケレンスキー
  • Aleksandr Kerenski
  • Aleksandr Kerenskij
  • Aleksander Kiereński
  • Alexander Kerensky
  • Alexandr Kerenski
  • Керенский, Александр Фёдорович
  • Aleksandr Kerenskij
  • Aleksandr Kerenski
  • Керенський Олександр Федорович
  • 亚历山大·克伦斯基
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:name
  • Alexander Kerensky
    Алекса́ндр Ке́ренский
foaf:page
is dbpedia-owl:Film/narrator of
is dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander of
is dbpedia-owl:commander of
is dbpedia-owl:narrator of
is dbpprop:after of
is dbpprop:commander of
is dbpprop:narrator of
is dbpprop:predecessor of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:successor of
is owl:sameAs of