Nasir ad-Din al-Malik al-Mansur Ibrahim bin Asad ad-Din Shirkuh better known as al-Mansur Ibrahim was the emir ("governor") of the Hims principality from 1240 to 1246 under the Ayyubid dynasty. He held Hims with relative independence, but initially he was under the command of as-Salih Ismail of Damascus. He would later fight against as-Salih Ismail and his Khwarezemid allies—al-Mansur confronted the latter in 1241, 1242, 1244, and 1246.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • Nasir ad-Din al-Malik al-Mansur Ibrahim bin Asad ad-Din Shirkuh better known as al-Mansur Ibrahim was the emir ("governor") of the Hims principality from 1240 to 1246 under the Ayyubid dynasty. He held Hims with relative independence, but initially he was under the command of as-Salih Ismail of Damascus. He would later fight against as-Salih Ismail and his Khwarezemid allies—al-Mansur confronted the latter in 1241, 1242, 1244, and 1246.
  • Al-Malik al-Mansur Nasir al-Din Ibrahim ibn al-Malik al-Mudjahid Asad al-Din Shirkuh (conegut també com Ibrahim ibn Shirkuh, + 28 de juny de 1246, àrab المنصور إبراهيم) fou emir aiubita d'Homs del gener/febrer del 1240 (quan va succeir al seu pare Shirkuh II o al-Malik al-Mudjahid Asad al-Din Shirkuh) al 1246 sota dependència inicialment de al-Salih Ismail de Damasc (1239-1245). Del principat d'Homs depenien en aquell moment Tadmur, Rabha i Maksin. El 1240 les bandes de khwarizms van creuar l'Eufrates i van començar a saquejar Síria del nord. Després de la derrota de l'exèrcit del príncep d'Alep a Buzaa davant aquestes bandes de khwarizms, Ibrahim ibn Shirkuh fiu nomenat comandant en cap de les forces aliades aiubites i seljúcides i es va dirigir a la Síria del nord amb un reforç de tropes de Damasc per combatre les bandes; el gener del 1241 les bandes de khwarizms van amenaçar Alep, però no van atacar la ciutat i després de maniobres d'encerclament es van retirar cap a l'est. Ibrahim els va perseguir i els va derrotar a Rakkah però no va poder impedir la seva retirada cap a Harran on es van reagrupar. El va derrotar per segona vegada en una batalla prop d'Edessa el 25 d'abril del 1241 en que els va derrotar de manera greu, però els que van sobreviure es van replegar a Harran i allí van recollir a les famílies i es van retirar cap al sud a territori abbàssida. Els territoris abandonats foren recuperats per aiubites i seljúcides i al-Khabur i Karkisiyya foren incorporades al principat d'Homs. Unit a l'exèrcit seljúcida, Ibrahim va assaltar la fortalesa d'Amida que estava en poder del sultà al-Salih Ayyub ibn al-Kamil d'Egipte que pretenia dominar Síria i la Djazira, i li van arrabassar totes les seves possessions excepte Hisn Kayfa. En la següent campanya l'estiu del 1242, el mes d'agost Ibrahim va derrotar a les bandes khwarizms a la zona d'Alep. L'any següent, 1243, al-Salih Ayyub ibn al-Kamil va intentar un acord de pau amb el seu rival al-Salih Ismail ibn al-Adil de Damasc, acord dirigit contra al-Nasir Dawud de Kerak o Transjordània (1229-1248); llavors Ibrahim fou convidat pels dos nous aliats a reconèixer a al-Salih Ayyub d'Egipte com a sultà i al-Salih Ismail el va enviar en campanya contra Dawud, amb la orde d'assetjar i conquerir la fortalesa d'Adjlun. A la campanya del 1244 va derrotar als khwarizms entre abril i juny del 1244. L'alianza dels dos al-Salih es va trencar la primavera del 1244, i Ibrahim va romandre lleial al seu antic senyor al-Salih Ismail; Daud també va tornar a ser aliat de Damasc; a més a més els templaris donaven suport a aquesta coalició. Les forces dels tres prínceps van envair Egipte: al-Salih Ismail va avançar cap a Gaza, Dawud cap a Jerusalem i Ibrahim cap a Acre (a aquesta ciutat havia de segellar el seu pacte amb els croats); abans d'arribar a aquesta ciutat bandes de khwarizms, contractades per al-Salih Ayyub, van tornar a creuar l'Eufrates i Ibrahim i els seus companys de coalició van abandonar el projecte de invassió per anar a lluitar amb els seus aliats contra ells, però aquesta vegada, tot i el suport de soldats croats, van patir una derrota completa al nord-est de Gaza, a Harbiyya o Forbie i Ibrahim es va escapar per poc, amb només un grapat de companys. El maig del 1245 al-Salih Ayyub va assetjar Damasc que es va rendir el novembre següent; al-Salih Ismail va rebre Baalbek en compensació; llavors, amb la idea de reprendre Damasc, es va aliar a les bandes de khwarizms (que eren mercenaris i servien a qualsevol), les quals amb el suport també del senyor Izz al-Din de Salkhad van assetjar Damasc; el setge fou greu i els habitants van quedar reduits a haver de menjar gossos. Pero Ibrahim i al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz d'Alep (1236-1260) van formar coalició per enfrontar als atacants que temien acabarien controlant Síria si conquerien Damasc; Ibrahim va actuar a contracor ja que salvar Damasc suposava reforçar el poder al sud de Síria del seu enemic al-Salih Ayyub d'Egipte, però finalment va decidir actuar i junt al seu aliat d'Alep va reunir bandes de turcmans i de beduins mercenaris amb els que es va dirigir a Damasc; les forces assetjants van abandonar Damasc i es van dirigir al nord i van enfrontar a l'exèrcit enemic prop del llac d'Homs, on les bandes foren derrotades de manera tant completa que quasi van quedar exterminades i el seu poder a Síria es va acabar per sempre. Llavors Ibrahim es va dirgir a Baalbek que estava defensada pel fill d'al-Salih Ismail, al-Mansur Mahmud, al que volia castigar per la seva aliança amb els khwarizms; va capturar la ciutat fàcilment però al arribar a la ciutadella, que dificilment podia conquerir, es va retirar a Homs. Ibrahim va entrar a Damasc en nom d'al-Salih Ayyub, però es va instal·lar a Nayrab, a l'oest de la ciutat i va negociar amb el sultà d'Egipte un acord (que segurament buscava la cessió de Damasc); al-Salih Ayyub el va convidar al Caire a negociar i Ibrahim va acceptar però llavors es va posar malalt i va morir el 28 de juny de 1246 sent enterrat a Homs. El va succeir el seu fill Abu l-Fath Musa, amb el títol d'al-Malik al-Ashraf Muzaffar al-Dawla, que es va reconèixer vassal d'al-Salih Ayyub al que va cedir Damasc.
rdfs:comment
  • Nasir ad-Din al-Malik al-Mansur Ibrahim bin Asad ad-Din Shirkuh better known as al-Mansur Ibrahim was the emir ("governor") of the Hims principality from 1240 to 1246 under the Ayyubid dynasty. He held Hims with relative independence, but initially he was under the command of as-Salih Ismail of Damascus. He would later fight against as-Salih Ismail and his Khwarezemid allies—al-Mansur confronted the latter in 1241, 1242, 1244, and 1246.
  • Al-Malik al-Mansur Nasir al-Din Ibrahim ibn al-Malik al-Mudjahid Asad al-Din Shirkuh (conegut també com Ibrahim ibn Shirkuh, + 28 de juny de 1246, àrab المنصور إبراهيم) fou emir aiubita d'Homs del gener/febrer del 1240 (quan va succeir al seu pare Shirkuh II o al-Malik al-Mudjahid Asad al-Din Shirkuh) al 1246 sota dependència inicialment de al-Salih Ismail de Damasc (1239-1245). Del principat d'Homs depenien en aquell moment Tadmur, Rabha i Maksin.
rdfs:label
  • Al-Mansur Ibrahim
  • Al-Mansur ibn al-Mudjahid
skos:subject
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander of
is dbpedia-owl:commander of
is dbpprop:commander of
is dbpprop:redirect of