Ahmad I ibn Mustafa (1806 - 1855) was the tenth leader of the Husainid Dynasty and ruled Tunisia as Bey of Tunis from October 10, 1837 to his death on May 30, 1855.
| Property | Value |
| dbpedia-owl:thumbnail
| |
| dbpprop:abstract
|
- Ahmad I ibn Mustafa (1806 - 1855) was the tenth leader of the Husainid Dynasty and ruled Tunisia as Bey of Tunis from October 10, 1837 to his death on May 30, 1855.
- Ahmad I. al-Husain war Bey von Tunis (1837–1855). Ahmad I. übernahm die Regierung von Mustafa al-Husain (1835–1837). Unter ihm begann die Modernisierung des Landes, die sich zuerst auf das Heer und die Flotte konzentrierte. Darüber hinaus wurde 1846 die Sklaverei abgeschafft und die Beschränkungen für Juden aufgehoben. Für weitere Maßnahmen reichte die Wirtschaftskraft des Landes nicht aus, das durch den Ausbruch mehrerer Cholera-Epidemien erheblich geschwächt war. Nachfolger von Ahmad I. wurde Muhammad II. al-Husain (1855–1859).
- Ahmad I ibn Mustafà (àrab أبو العباس أحمد باشا باي, Tunis 2 de desembre de 1806- La Goulette 30 de maig de 1855, fou bey de Tunis de la dinastia husaynita de Tunísia del 1837 al 1855. Era fill de Mustafà ibn Mahmud al que va succeir a la seva mort el 10 d'octubre de 1837. El maig del 1838 fou nomenat mariscal de l'exèrcit otomà . Va estar en conflicte amb el govern otomà que volia limitar l'autonomia tunisiana el que xocava contra les seves ambicions. L'Imperi Otomà tenia el suport britànic i el bey Ahmad tenia el de França; el conflicte diplomàtic es va solucionar finalment i el bey va rebre els títols de wali i mushir i va deixar de pagar el tribut que la Porta reclamava, però els deys van quedar encara subjectes a firmans imperials de confirmació del càrrec. El 25 d'agost de 1840 es va posar la primera pedra de la catedral de Saint-Louis de Carthage, concedida a França per tracta d'agost de 1830. El juny de 1845, Antonio d'Orléans duc de Montpensier, fill del rei Lluís Felip I, va visitar Tunis i Carthage i fou rebut pel bey; es va concertar un viatge del bey a París que es va fer el 1841; el bey va tenir una recepció esplendida i el va afermar en els seus projectes reformistes. En aquest temps Tunis ciutat tenia tres autoritats principals per sota del bey: l'agha, governador de la milícia i la kasbah; el dawletly o ferik, una mena de cap de policia, i el shaykh al-Madina encarregat de l'administració del souk. En política interior va esdevenir el cunyat del gran visir Mustafà Khaznadar; va introduir diverses reformes i va fer diverses obres públiques que el van portar a un gran endeutament extern i a un aixecament dels impostos; aquesta deute va beneficiar a alguns homes de negocis europeus i sobretot al corrupte gran visir i ministre de finances, Mustafà Khaznadar . Ahmad va declarar l'abolició de l'esclavatge i la supressió de l'estatut que posava als jueus en situació d'inferioritat. Ahmed va enviar tropes per participar a la guerra de Crimea al costat dels otomans. Ahmad va morir a La Goulette el 30 de maig de 1855 i el va succeir el seu cosí Muhammad II ibn al-Husayn
- Ahmed I Bey (أبو العباس أحمد باشا باي), né le 2 décembre 1806 et décédé le 30 mai 1855 au palais Sharfiya de La Goulette, est bey de Tunis de 1837 à sa mort. Il succède à son père, Moustapha Bey, le 10 octobre 1837. Jeune prince, il a pour son pays de grandes ambitions : il veut posséder une armée nombreuse, une marine de guerre redoutable, un arsenal moderne, une école polytechnique, un hôtel de monnaie, une résidence royale, etc. Mais ni lui ni son jeune ministre des finances Mustapha Khaznadar, qui est devenu son beau-frère, n'ont une idée exacte des ressources économiques à utiliser pour mener à bien ces grands travaux, de sorte que la plupart des initiatives beylicales aboutissent à des échecs coûteux.
- Egli succedette al proprio padre, Mustafa Bey, il 10 ottobre 1837. Da giovane Principe ereditario, egli aveva già coltivato grandi ambizioni per la propria patria: egli si prefigurava un potente esercito, che potesse disporre di un moderno arsenale, un politecnico e banche di commercio, una residenza reale e quant'altro potesse contribuire a far divenire la Tunisia un paese ricco e potente. Sfortunatamente queste sue visioni vennero subito ostacolate dal Visir Mustafa Khaznadar, che divenne anche suo cognato, il quale aveva una chiara idea di quante risorse economiche sarebbero andate perdute in queste iniziative, in particolare per le grandi opere belliche che si sarebbero dovute approntare.
|
| dbpprop:after
| |
| dbpprop:before
| |
| dbpprop:hasPhotoCollection
| |
| dbpprop:title
| |
| dbpprop:wikiPageUsesTemplate
| |
| dbpprop:years
| |
| rdfs:comment
|
- Ahmad I ibn Mustafa (1806 - 1855) was the tenth leader of the Husainid Dynasty and ruled Tunisia as Bey of Tunis from October 10, 1837 to his death on May 30, 1855.
- Ahmad I. al-Husain war Bey von Tunis (1837–1855). Ahmad I. übernahm die Regierung von Mustafa al-Husain (1835–1837). Unter ihm begann die Modernisierung des Landes, die sich zuerst auf das Heer und die Flotte konzentrierte. Darüber hinaus wurde 1846 die Sklaverei abgeschafft und die Beschränkungen für Juden aufgehoben. Für weitere Maßnahmen reichte die Wirtschaftskraft des Landes nicht aus, das durch den Ausbruch mehrerer Cholera-Epidemien erheblich geschwächt war.
- Ahmad I ibn Mustafà (àrab أبو العباس أحمد باشا باي, Tunis 2 de desembre de 1806- La Goulette 30 de maig de 1855, fou bey de Tunis de la dinastia husaynita de Tunísia del 1837 al 1855. Era fill de Mustafà ibn Mahmud al que va succeir a la seva mort el 10 d'octubre de 1837. El maig del 1838 fou nomenat mariscal de l'exèrcit otomà . Va estar en conflicte amb el govern otomà que volia limitar l'autonomia tunisiana el que xocava contra les seves ambicions.
- Ahmed I Bey (أبو العباس أحمد باشا باي), né le 2 décembre 1806 et décédé le 30 mai 1855 au palais Sharfiya de La Goulette, est bey de Tunis de 1837 à sa mort. Il succède à son père, Moustapha Bey, le 10 octobre 1837. Jeune prince, il a pour son pays de grandes ambitions : il veut posséder une armée nombreuse, une marine de guerre redoutable, un arsenal moderne, une école polytechnique, un hôtel de monnaie, une résidence royale, etc.
- Egli succedette al proprio padre, Mustafa Bey, il 10 ottobre 1837. Da giovane Principe ereditario, egli aveva già coltivato grandi ambizioni per la propria patria: egli si prefigurava un potente esercito, che potesse disporre di un moderno arsenale, un politecnico e banche di commercio, una residenza reale e quant'altro potesse contribuire a far divenire la Tunisia un paese ricco e potente.
|
| rdfs:label
|
- Ahmad I ibn Mustafa
- Ahmad I. al-Husain
- Ahmad I ibn Mustafà
- Ahmed I Bey
- Ahmad I ibn Mustafa
|
| owl:sameAs
| |
| skos:subject
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:page
| |
| is dbpprop:redirect
of | |