| dbpprop:abstract
|
- Aesthetics (also spelled æsthetics or esthetics) is commonly known as the study of sensory or sensori-emotional values, sometimes called judgments of sentiment and taste. More broadly, scholars in the field define aesthetics as "critical reflection on art, culture and nature. " Aesthetics is a subdiscipline of axiology, a branch of philosophy, and is closely associated with the philosophy of art. Aesthetics studies new ways of seeing and of perceiving the world.
- Ästhetik war bis zum 19. Jahrhundert vor allem die Lehre von der wahrnehmbaren Schönheit, von Gesetzmäßigkeiten und Harmonie in der Natur und Kunst. Alltagssprachlich wird der Ausdruck ästhetisch heute meist als Synonym für schön, geschmackvoll oder ansprechend verwendet. In der Wissenschaft bezeichnet der Begriff die gesamte Palette von Eigenschaften, die darüber entscheiden, wie Menschen Gegenstände wahrnehmen. In der Philosophie wird das Wort oft abweichend gebraucht. Ästhetik bezeichnet dort entweder die Theorie der sinnlichen Wahrnehmung allgemein (nicht nur von Kunst), oder aber eine philosophische Theorie von Kunst bzw. Design. Nach einigen Auffassungen entscheiden über ästhetische Bewertungen nicht einfach rein subjektive Kategorien wie „schön“ und „hässlich“, die wegen bestimmter Eigenschaften dem Gegenstand beigelegt werden. Entscheidend sei vielmehr die Art und Weise der Sinnlichkeit oder Sinnhaftigkeit. Andere ästhetische Theorien betonen, dass gerade Letztere nur im Rahmen je spezifischer Zeichensysteme verstehbar sei. Besonders in empirischen Studien (etwa in der experimentellen Psychologie, aber auch in einigen philosophischen Theorien, welche dieser nahe stehen) spricht man (wie im Alltagssprachgebrauch) von Ästhetik unter Bezug darauf, wie Menschen Dinge – auch jenseits der Kunst – als „schön“ oder „hässlich“ beurteilen und untersucht etwa, nach welchen empirisch zugänglichen Kriterien derartige Urteile zustande kommen. Im angelsächsischen Raum wird aesthetics teilweise stärker in diesem Sinne verstanden. Einige, besonders jüngere, Ansätze versuchen auch, beide Aspekte zusammenzuführen.
- L'estètica és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la disonància. Una estètica determinada, es dona quan el concepte fa referència a una determinada escola artística, en tal cas porta associats determinats conceptes, modus, referències o certes convencions propies de l'obra artística de l'escola concreta (p. ex. l'estètica del minimalisme). La paraula estètica fou introduïda per primer cop en el lèxic germànic pel filòsof Alexander Gottlieb Baumgarten a finals del segle XVIII. La traducció a l'anglès del llibre Crítica de la facultat de jutjar del filòsof alemany Immanuel Kant l'any 1892 va ser l'inici de la difusió del mot a altres llengües. Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals : L'estètica es una teoria que vol ser ciència normativa, al mateix nivell que la lògica i la moral segons els valors humans fonamentals : la veritat, el bé, la bellesa. Ella és una teoria d'un cert tipus de judicis de valor que enuncia les normes generals d'allò que és bell. L'estètica est també una metafísica del Bell, que s'esforça per revelar la font original de la bellesa, així tenim : Plató amb la teoria del reflex de l'inintel. ligible dins la matèria o Hegel amb la manifestació de l'antinomia: bell natural o bell arbitrari o humà, etc. Però aquest caràcter metafísic i sovint dogmàtic de l'estètica pot ser reemplaçat per una teoria de l'art que cerca les regles de la creació artística amb una reflexió sobre els procediments i tècniques elaborats per l'home i sobre les condicions socials que determinen els fets artístics, és a dir les obres d'art.
- Estetika (z řec. aisthetikos - vnímavost, cit) je filosofická disciplína zabývající se krásnem, jeho působením na člověka, lidským vnímáním pocitů a dojmů z uměleckých i přírodních výtvorů. Estetické úvahy provázely filosofii již od jejích samotných počátků, jako samostatnou disciplínu však estetiku vymezil až roku 1750 A. G. Baumgarten.
- Este artículo trata sobre la rama de la filosofía llamada estética, para el tipo de establecimientos con el mismo nombre ver salón de belleza. La estética es la rama de la filosofía que tiene por objeto el estudio de la esencia y la percepción de la belleza. Formalmente se le ha definido también como "ciencia que trata de la belleza de la teoría fundamental y filosófica del arte". La palabra deriva de las voces griegas αἰσθητική (aisthetikê) «sensación, percepción», de αἴσθησις (aisthesis) «sensación, sensibilidad», e -ικά (ica) «relativo a». La estética estudia las razones y las emociones estéticas, así como las diferentes formas del arte. La Estética, así definida, es el dominio de la filosofía que estudia el arte y sus cualidades, tales como la belleza, lo eminente, lo feo o la disonancia. Desde que en [[1750](en su primera edición)y 1758 (en su segunda edición publicada)] Baumgarten usó la palabra "estética", se la designó como: "ciencia de lo bello, misma a la que se agrega un estudio de la esencia del arte, de las relaciones de ésta con la belleza y los demás valores". Algunos autores han pretendido sustituirla por otra denominación: calología, que atendiendo a su etimología significa ciencia de lo bello (kalos, «bello»).
- Estetiikka on filosofian osa-alue, joka tutkii kauneutta, taidetta ja esteettistä eli kauneusarvoihin liittyvää eri esiintymismuodoissaan. Estetiikka voidaan jakaa kahteen osaan, (1) taidefilosofiaan ja (2) esteettisen tai kauneuden filosofiaan eli esteettisen kokemuksen ja esteettisen arvon filosofiaan. Nämä kaksi ovat kuitenkin osittain päällekkäisiä, eikä niitä voida selkeästi erottaa toisistaan tai asettaa toistensa alaisuuteen.
- L'esthétique dans le domaine de la philosophie se rapporte aux émotions provoquées par une œuvre (ou certains gestes, attitudes, choses), aux jugements de l'œuvre, que ce qui est spécifique ou singulier à une expression (artistique, littéraire, poétique, etc. ), à ce qui pourrait se définir comme beau par opposition à l'utile et au fonctionnel. L'esthétique est ainsi une discipline philosophique ayant pour objet les perceptions, les sens, le beau (dans la nature ou l'art), ou exclusivement ce qui se rapporte au concept de l'art. L'esthétique correspond ainsi au domaine désigné jusqu'au XVIII siècle par science du beau ou critique du goût, et devient depuis le XIX siècle la philosophie de l'art. L'esthétique est plus généralement, dans la philosophie de la connaissance, la science du sensible, de ce qui est donné aux sens dans l'intuition ou dans la vision, c'est-à-dire dans l'espace et dans les temps, par opposition à ce qui relève de l'intelligible, de l'entendement ou de la raison pure. Dans le langage courant, l'adjectif esthétique est synonyme de beau. Et comme nom, esthétique est une notion désignant l'ensemble des caractéristiques qui déterminent l'apparence d'une chose, souvent synonyme de design ou d'aspect physique du corps humain.
- Az esztétika a szépség természetével foglalkozó filozófiai ág. (A szó eredetije a görög 'aiszthészisz', amelynek jelentése meglátás, észlelés, érzékelés. ) Az esztétika szót először Alexander Gottlieb Baumgarten német filozófus használta, aki hozzájárult az esztétika tanulmányának, mint önálló filozófiai területnek a megalapozásához. Melléknévként az 'esztétikus' kifejezést olyan dolgokra használjuk, amelyek eleven, élénk, felpezsdítő hatást váltanak ki belőlünk.
- L'estetica è un settore della filosofia che si occupa della conoscenza del bello naturale e artistico, ovvero del giudizio di gusto. Il filosofo tedesco Alexander Gottlieb Baumgarten scrisse Aesthetica in latino nel 1750, ma il termine era stato coniato nel 1735 nella sua tesi di laurea intitolata "Meditazioni filosofiche su argomenti concernenti la poesia". La parola aesthetica ha origine dalla parola greca che significa sensazione e dalla parola che significa percezione mediata dal senso. Originariamente l'estetica infatti non è una parte a sé stante della filosofia, ma semplicemente l'aspetto della conoscenza che riguarda l'uso dei sensi. Immanuel Kant tratta dell' "estetica trascendentale" nella Critica della ragion pura come teoria della conoscenza, basata sulle funzioni trascendentali. Riprende il termine estetica nella Critica del giudizio (Kritik der Urteilskraft) nel 1790, dove a proposito del "giudizio estetico" espone la sua teoria sul bello soggettivo e su quello naturale (oggettivo) che si esprime nel sentimento del sublime.
- 美学（びがく）あるいは感性学は、美や芸術あるいは趣味の問題を扱う哲学である。伝統的美学は、美とは何か（美の本質）、どのようなものが美しいのか（美の基準）、美は何のためにあるのか（美の価値）といった問題に取り組んできた。いわば美の形而上学ともいえよう。審美学という訳語は旧称であるが、その提唱者は森鴎外である。広義の美学は道徳的な美や自然の美を含むが、芸術の哲学とされることも多い。今日では、美の概念そのものの探究より、個別の美的経験・芸術領域・芸術と他の人間活動との関係の研究がさかんである。
- De term esthetica komt van het Griekse woord αισθησις (aisthesis), wat zowel zintuiglijke ervaring als gevoel betekent. In het algemeen wordt met de term verwezen naar het filosofisch discours over het wezen van kunst of het wezen van schoonheid. Alexander Gottlieb Baumgarten gebruikte deze term voor het eerst. Het vakgebied is echter niet nieuw: al bij Plato zijn ideeën over schoonheid en kunst te vinden. Oorspronkelijk is de esthetica de leer van de schoonheid, de kennis van alles wat als mooi of lelijk wordt ervaren. Na Kant specialiseert de esthetica zich steeds meer in kunst, en wordt het woord een synoniem voor kunstfilosofie. Vanaf de Romantiek werd de betekenis van esthetica verengd tot "de leer van het schone" met de dichotomie "mooi/lelijk".
- Estetikk (fra gresk aisthesis, αἴσθησις, «sansekunnskap» eller «oppfatning») er et kunstteoretisk begrep som brukes både om «læren om kunnskap som kommer til oss gjennom sansene», og «læren om det vakre og skjønne i kunsten». Betegnelsen estetikk ble for første gang brukt av den tyske filosofen Alexander Gottlieb Baumgarten (1714-1762) i boken Aesthetica i 1750—1758. Dette la grunnlaget for estetisk filosofi som en selvstendig filosofisk vitenskap.
- Estetyka (gr. aisthetikos - dosł. 'dotyczący poznania zmysłowego', ale też 'wrażliwy') – trad. dziedzina filozofii, zajmująca się pięknem i innymi wartościami estetycznymi. W polskiej literaturze filozoficznej przedmiot estetyki w sposób najbardziej precyzyjny został określony przez Marię Gołaszewską w jej książce pt. Zarys estetyki, gdzie opisano estetykę jako naukę zajmującą się tzw. sytuacją estetyczną. W ramy sytuacji estetycznej wchodzą artysta (twórca), proces twórczy, dzieło sztuki, odbiorca, proces percepcji sztuki oraz wartości estetyczne. Zadaniem estetyki filozoficznej jest opisać relacje pomiędzy poszczególnymi elementami sytuacji estetycznej.
- Estética é um ramo da filosofia que tem por objecto o estudo da natureza do belo e dos fundamentos da arte. Ela estuda o julgamento e a percepção do que é considerado belo, a produção das emoções pelos fenômenos estéticos, bem como as diferentes formas de arte e do trabalho artístico; a idéia de obra de arte e de criação; a relação entre matérias e formas nas artes. Por outro lado, a estética também pode ocupar-se da privação da beleza, ou seja, o que pode ser considerado feio, ou até mesmo ridículo. A estética adquiriu autonomia como ciência, destacando-se da metafísica, lógica e da ética, com a publicação da obra Aesthetica do educador e filósofo alemão Alexander Gottlieb Baumgarten, em dois volumes, 1750-1758. Baumgarten traz uma nova abordagem ao estudo da obra de arte, considerando que os artistas deliberadamente alteram a Natureza, adicionando elementos de sentimento a realidade percebida. Assim, o processo criativo está espelhado na própria atividade artística. Compreendendo então, de outra forma, o prévio entendimento grego clássico que entendia a arte principalmente como mimesis da realidade. Na antiguidade - especialmente com Platão, Aristóteles e Plotino - a estética era estudada fundida com a lógica e a ética. O belo, o bom e o verdadeiro formavam uma unidade com a obra. A essência do belo seria alcançado identificando-o com o bom, tendo em conta os valores morais. Na Idade Média surgiu a intenção de estudar a estética independente de outros ramos filosóficos. No âmbito do Belo, dois aspectos fundamentais podem ser particularmente destacados: a estética iniciou-se como teoria que se tornava ciência normativa às custas da lógica e da moral - os valores humanos fundamentais: o verdadeiro, o bom, o belo. Centrava em certo tipo de julgamento de valor que enunciaria as normas gerais do belo; a estética assumiu características também de uma metafísica do belo, que se esforçava para desvendar a fonte original de todas as belezas sensíveis: reflexo do inteligível na matéria, manifestação sensível da idéia, o belo natural e o belo arbitrário (humano), etc. Mas este caráter metafísico e conseqüentemente dogmático da estética transformou-se posteriormente em uma filosofia da arte, onde se procura descobrir as regras da arte na própria ação criadora e em sua recepção, sob o risco de impor construções a priori sobre o que é o belo. Neste caso, a filosofia da arte se tornou uma reflexão sobre os procedimentos técnicos elaborados pelo homem, e sobre as condições sociais que fazem um certo tipo de ação ser considerada artística. Para além da obra já referida de Baumgarten - infelizmente não editada em português -, são importantes as obras Hípias Maior, O Banquete e Fedro, de Platão, a Poética, de Aristóteles, a Crítica da Faculdade do Juízo, de Kant e Cursos de Estética de Hegel.
- Estetica este un domeniul al filosofiei care are ca obiectiv principal analizarea frumosului în sens larg. Demersul esteticii are în vedere conceptualizarea frumosului artificial - creaţia umană, dar şi conceptualizarea frumosului natural ca de exemplu - un peisaj, un apus de soare. Din această descriere se observă că estetica are un domeniu de interes mult mai larg decât filosofia artei, aceasta din urmă rezumându-se la analiza artei - deci a obiectelor create de om.
- Эсте́тика (греч. αισθητικός — чувствующий, чувственный, от αίσθημα — чувство, чувственное восприятие) — 1) наука о становлении и развитии человеческой чувственности. Основным предметом изучения является эстетическое и его действительность, его законы и нормы, его формы и типы, его отношение к природе и искусству, его происхождение и роль в художественном творчестве и наслаждении; 2) философское учение о сущности и формах прекрасного в художественном творчестве, в природе и в жизни, об искусстве как особом виде общественной идеологии.
- Estetik, läran om förnimmandet, i synnerhet förnimmandet av det sköna, läran om det sinnliga, konstens filosofi. Estetik som självständig filosofisk vetenskap introducerades 1735 av Baumgarten i en avhandling om poesi. Han gick sedan djupare i sin analys 1750 i sitt huvudverk Aesthetica där han definierade estetik såsom "det sköna som en sinnenas framställning av det fullkomliga. " I och med detta blev estetiken en egen disciplin. Redan under den grekiska antiken var dock estetiska frågor livligt diskuterade, då särskilt poesin, till exempel Aristoteles Poetiken, och Platon dessförinnan återkommande i flera verk. Sedan Baumgarten samlar estetiken frågor om skönlitteratur, teater, arkitektur, musik, skulptur och måleri. Gastronomi kan ibland avses då den definieras som en konstform och lägger vikt vid att stimulera alla sinnen. Johann Joachim Winckelmann, Immanuel Kant och John Ruskin är några av estetikens viktigaste teoretiker. Kants definition skilde sig dock från Baumgartens, då han förstod estetik som vetenskapen om det sinnliga och dess former i fråga om till exempel tid och rum. Estetik är från ett individperspektiv ett försök att göra reda för den mänskliga reaktionen på skönhet och konst, vilket kräver att dessa ord definieras och deras relation till varandra klargörs, samt förklara hur människan uppfattar och varseblir konsten. Vidare innebär estetik att avgöra huruvida begrepp som "skönhet" främst har en subjektiv innebörd och förklara vad som händer när en människa står inför en utsikt eller ett konstverk i ett psykologiskt avseende. Centrala frågor inom estetiken är konstens relation till det sköna och det sublima, förhållandet mellan fiktion och verklighet, samt frågan om konstens kulturella och samhälleliga funktion. Andra centrala frågor är huruvida konsten kan värderas objektivt, att avgöra om upphovsmannens intention eller den objektiva tolkningen har högre validitet än den andre, samt att bedöma konstverks uttryck, originalitet, individualitet och sammanhang. I Sverige kan estetik studeras vid Södertörns högskola och Uppsala universitet. Det ingår i övrigt i Sverige i kurser i praktisk filosofi. I äldre tid var estetik som universitetsämne en samlingsbenämning på vad som i dag kallas litteraturvetenskap respektive konstvetenskap.
- Estetik, değer teorisi ya da aksiyoloji adı verilen felsefenin bir dalıdır. Duygu ve beğeninin yargılanması olarak da geçen duyusal-duygusal değerleri inceler. Sanat felsefesi ile yakından ilişkilidir. Güzel olan ve güzellik hakkında ya da güzelllik değeri ve güzellik yargısı felsefe tarihinde her zaman değerlendirmeler söz konusudur. Bu bağlamda hemen her felsefe eğiliminin epistemoloji, mantık ve etik bölümleri olması gibi genelde açık ya da örtük olarak estetik bir bölümü de olduğu söylenebilir.
- Файл:Aesthetica. png Перша сторінка Естетики (1750) Олександра Готліба Баумгартена (1714–1762). Есте́тика (грец. αισθητικός — чуттєво пізнавальний, від aisthēta - відчутні речі та aisthanesthai -пізнавати) — наука, що вивчає природу (функції, загальні закони і закономірності) естетичної свідомості. Метою естетики є філософське вивчення мистецтва і формування критичних суджень про мистецтво. Естетика охоплює крім питань стосовно природи краси, також загальні питання щодо оцінки мистецьких предметів - що ми маємо на увазі коли говоримо, що якийсь мистецький виріб є добрим і як ми визначаємо стандарти такого судження. Об'єктивні підходи твердять, що краса чи цінність є в самому об'єкті і що самі естетичні судження є або вірними або помилковими. Суб'єктивні погляди розглядають цінність як привнесену спостерігачем - вона може бути справою чисто особистих преференцій або, як вважав Кант, чимось, що може бути універсально узгодженим. Існують також різні підходи щодо оцінки краси і мистецьких виробів, включаючи аналітичні позиції, що обговорюють стандарти і логіку такої оцінки, і тих хто бере до уваги суспільне чи моральне значення мистецтва.
- 美学，或稱感覺學，是以对美的本质及其意义的研究为主题的学科。美学是哲学的一个分支。 美学一词来源于希腊语aisthetikos。最初的意义是“对感观的感受”。由德国哲学家鲍姆嘉通首次使用的。他的《美学》一书的出版标志了美学做为一门独立学科的产生。 直到19世纪，美学在传统古典艺术的概念中通常被被定义为研究“美”(Schönheit)的学说。现代哲学将美学定义为认识艺术，科学，设计和哲学中认知感觉的理论和哲学。一个客体的美学价值并不是简单的被定义为“美”和“醜”，而是去认识客体的类型和本质。
|
| rdfs:comment
|
- Aesthetics (also spelled æsthetics or esthetics) is commonly known as the study of sensory or sensori-emotional values, sometimes called judgments of sentiment and taste. More broadly, scholars in the field define aesthetics as "critical reflection on art, culture and nature. " Aesthetics is a subdiscipline of axiology, a branch of philosophy, and is closely associated with the philosophy of art. Aesthetics studies new ways of seeing and of perceiving the world.
- Ästhetik war bis zum 19. Jahrhundert vor allem die Lehre von der wahrnehmbaren Schönheit, von Gesetzmäßigkeiten und Harmonie in der Natur und Kunst. Alltagssprachlich wird der Ausdruck ästhetisch heute meist als Synonym für schön, geschmackvoll oder ansprechend verwendet. In der Wissenschaft bezeichnet der Begriff die gesamte Palette von Eigenschaften, die darüber entscheiden, wie Menschen Gegenstände wahrnehmen. In der Philosophie wird das Wort oft abweichend gebraucht.
- L'estètica és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la disonància.
- Estetika (z řec. aisthetikos - vnímavost, cit) je filosofická disciplína zabývající se krásnem, jeho působením na člověka, lidským vnímáním pocitů a dojmů z uměleckých i přírodních výtvorů. Estetické úvahy provázely filosofii již od jejích samotných počátků, jako samostatnou disciplínu však estetiku vymezil až roku 1750 A. G. Baumgarten.
- Este artículo trata sobre la rama de la filosofía llamada estética, para el tipo de establecimientos con el mismo nombre ver salón de belleza. La estética es la rama de la filosofía que tiene por objeto el estudio de la esencia y la percepción de la belleza. Formalmente se le ha definido también como "ciencia que trata de la belleza de la teoría fundamental y filosófica del arte".
- Estetiikka on filosofian osa-alue, joka tutkii kauneutta, taidetta ja esteettistä eli kauneusarvoihin liittyvää eri esiintymismuodoissaan. Estetiikka voidaan jakaa kahteen osaan, (1) taidefilosofiaan ja (2) esteettisen tai kauneuden filosofiaan eli esteettisen kokemuksen ja esteettisen arvon filosofiaan. Nämä kaksi ovat kuitenkin osittain päällekkäisiä, eikä niitä voida selkeästi erottaa toisistaan tai asettaa toistensa alaisuuteen.
- L'esthétique dans le domaine de la philosophie se rapporte aux émotions provoquées par une œuvre (ou certains gestes, attitudes, choses), aux jugements de l'œuvre, que ce qui est spécifique ou singulier à une expression (artistique, littéraire, poétique, etc. ), à ce qui pourrait se définir comme beau par opposition à l'utile et au fonctionnel.
- Az esztétika a szépség természetével foglalkozó filozófiai ág. (A szó eredetije a görög 'aiszthészisz', amelynek jelentése meglátás, észlelés, érzékelés. ) Az esztétika szót először Alexander Gottlieb Baumgarten német filozófus használta, aki hozzájárult az esztétika tanulmányának, mint önálló filozófiai területnek a megalapozásához.
- L'estetica è un settore della filosofia che si occupa della conoscenza del bello naturale e artistico, ovvero del giudizio di gusto. Il filosofo tedesco Alexander Gottlieb Baumgarten scrisse Aesthetica in latino nel 1750, ma il termine era stato coniato nel 1735 nella sua tesi di laurea intitolata "Meditazioni filosofiche su argomenti concernenti la poesia". La parola aesthetica ha origine dalla parola greca che significa sensazione e dalla parola che significa percezione mediata dal senso.
- De term esthetica komt van het Griekse woord αισθησις (aisthesis), wat zowel zintuiglijke ervaring als gevoel betekent. In het algemeen wordt met de term verwezen naar het filosofisch discours over het wezen van kunst of het wezen van schoonheid. Alexander Gottlieb Baumgarten gebruikte deze term voor het eerst. Het vakgebied is echter niet nieuw: al bij Plato zijn ideeën over schoonheid en kunst te vinden.
- Estetikk (fra gresk aisthesis, αἴσθησις, «sansekunnskap» eller «oppfatning») er et kunstteoretisk begrep som brukes både om «læren om kunnskap som kommer til oss gjennom sansene», og «læren om det vakre og skjønne i kunsten». Betegnelsen estetikk ble for første gang brukt av den tyske filosofen Alexander Gottlieb Baumgarten (1714-1762) i boken Aesthetica i 1750—1758. Dette la grunnlaget for estetisk filosofi som en selvstendig filosofisk vitenskap.
- Estetyka (gr. aisthetikos - dosł. 'dotyczący poznania zmysłowego', ale też 'wrażliwy') – trad. dziedzina filozofii, zajmująca się pięknem i innymi wartościami estetycznymi. W polskiej literaturze filozoficznej przedmiot estetyki w sposób najbardziej precyzyjny został określony przez Marię Gołaszewską w jej książce pt. Zarys estetyki, gdzie opisano estetykę jako naukę zajmującą się tzw. sytuacją estetyczną.
- Estética é um ramo da filosofia que tem por objecto o estudo da natureza do belo e dos fundamentos da arte. Ela estuda o julgamento e a percepção do que é considerado belo, a produção das emoções pelos fenômenos estéticos, bem como as diferentes formas de arte e do trabalho artístico; a idéia de obra de arte e de criação; a relação entre matérias e formas nas artes.
- Estetica este un domeniul al filosofiei care are ca obiectiv principal analizarea frumosului în sens larg. Demersul esteticii are în vedere conceptualizarea frumosului artificial - creaţia umană, dar şi conceptualizarea frumosului natural ca de exemplu - un peisaj, un apus de soare. Din această descriere se observă că estetica are un domeniu de interes mult mai larg decât filosofia artei, aceasta din urmă rezumându-se la analiza artei - deci a obiectelor create de om.
- Эсте́тика (греч. αισθητικός — чувствующий, чувственный, от αίσθημα — чувство, чувственное восприятие) — 1) наука о становлении и развитии человеческой чувственности.
- Estetik, läran om förnimmandet, i synnerhet förnimmandet av det sköna, läran om det sinnliga, konstens filosofi. Estetik som självständig filosofisk vetenskap introducerades 1735 av Baumgarten i en avhandling om poesi. Han gick sedan djupare i sin analys 1750 i sitt huvudverk Aesthetica där han definierade estetik såsom "det sköna som en sinnenas framställning av det fullkomliga. " I och med detta blev estetiken en egen disciplin.
- Estetik, değer teorisi ya da aksiyoloji adı verilen felsefenin bir dalıdır. Duygu ve beğeninin yargılanması olarak da geçen duyusal-duygusal değerleri inceler. Sanat felsefesi ile yakından ilişkilidir. Güzel olan ve güzellik hakkında ya da güzelllik değeri ve güzellik yargısı felsefe tarihinde her zaman değerlendirmeler söz konusudur.
- Файл:Aesthetica. png Перша сторінка Естетики (1750) Олександра Готліба Баумгартена (1714–1762). Есте́тика (грец.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
