| dbpprop:abstract
|
- Acropolis (Gr. akros, akron, edge, extremity + polis, city, pl. acropoleis) literally means city on the edge (or extremity). In Greek, Acropolis means "Highest City". For purposes of defense, early settlers naturally chose elevated ground, frequently a hill with precipitous sides. In many parts of the world, these early citadels became the nuclei of large cities, which grew up on the surrounding lower ground, such as modern Rome. The word Acropolis, although Greek in origin and associated primarily with the Greek cities Athens, Argos, Thebes, and Corinth, may be applied generically to all such citadels, including Rome, Jerusalem, Celtic Bratislava, many in Asia Minor, or even Castle Rock in Edinburgh. The most famous example is the Acropolis of Athens, which, by reason of its historical associations and the several famous buildings erected upon it (most notably the Parthenon), is known without qualification as the Acropolis. Although originating in the mainland of Greece, use of the acropolis model quickly spread to Greek colonies such as the Dorian Lato on Crete during the Archaic Period. Because of its classical Greco-Roman style, the ruins of Mission San Juan Capistrano's Great Stone Church in California, United States has been called the "American Acropolis". Other parts of the world developed other names for the high citadel or alcázar, which often reinforced a naturally strong site. In Central Italy, many small rural communes still cluster at the base of a fortified habitation known as La Rocca of the commune. The term acropolis is also used to describe the central complex of overlapping structures, such as plazas and pyramids, in many Mayan cities, including Tikal and Copán.
- Die Akropolis, ist die auf dem höchstgelegenen Teil einer griechischen Stadt gelegene Festung. Meist entwickelte sich diese Wehranlage im Laufe der Geschichte daneben zum Kultplatz mit den wichtigsten Heiligtümern. Zu einer antiken griechischen Stadt gehörte grundsätzlich immer eine Akropolis – auch wenn einige aufgrund flachen Geländes diese Bezeichnung nicht recht zu verdienen scheinen. Aus Verteidigungsgründen wählten die frühen Siedler einer Stadt Erhöhungen und Hügel aus, wenn möglich mit steilen Hängen. Diese frühen Siedlungen entwickelten sich vielerorts zu den Zentren großer Städte, die sich über die angrenzenden Täler ausbreiteten. Der Begriff der Akropolis war früher ausschließlich auf den antiken griechischen Kulturkreis beschränkt, wird aber heute auch für art- und zweckverwandte Bauwerke anderer antiker Kulturen wie Etrusker, Kelten oder Maya verwendet. Mit einigem Grund könnte man auch das römische Kapitol als Akropolis bezeichnen; bei mittelalterlichen und frühneuzeitlichen Bauten spricht man von Zitadellen. Die bekannteste Akropolis befindet sich in Athen, siehe Akropolis (Athen). Viele ihrer Bauten wurden aus pentelischem Marmor errichtet. Bild:Akropolis Lindos. JPG|Akropolis von Lindos auf Rhodos Bild:Akropolis Athen 1872. jpg|Akropolis von Athen, 1872 Bild:Rhodos-Monte-Smith. jpg|Akropolis von Rhodos auf dem Monte Smith Bild:Paliokastro. jpg|Akropolis Paliokastro von Methana
- La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del grec akrópolis (d' akros, situat a dalt de tot, i polis, ciutat) i literalment significa "ciutat alta". L'acròpoli és la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt àlgid d'un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes també importants. Amb propòsits defensius, els primers habitants van escollir per establir-se un terreny elevat, sovint un turó o muntanyeta amb faldes costerudes, i aquestes antigues ciutadelles van esdevenir en moltes parts del món el nucli de grans ciutats que es van estendre al peu de l'elevació. El mot acropòli, tot i ser d'origen grec i estar associat des dels inicis amb les ciutats gregues, es pot aplicar genèricament a totes les ciutadelles d'aquesta mena. L'exemple més famós d'acròpolis és la d'Atenes, que, per motius històrics i artístics i pels famosos edificis que s'hi van erigir, és coneguda generalment com l'Acròpoli, ras i curt, sense cap mena de qualificació posterior. A causa del seu estil clàssic grecoromà, les ruïnes de la Gran Església de Pedra de la Missió de San Juan de Capistrano han estat anomenades l'Acròpoli d'Amèrica. En altres parts del món s'han desenvolupat altres noms per a les ciutadelles o alcàssers alts, que sovint reforçava el seu sentit de lloc fortificat. A la Itàlia central, molts petits municipis rurals encara s'apinyen a la base d'una fortificació anomenada la Rocca. Vegeu també Acròpoli d'Atenes
- Akropolis, Akropole (z řeckého akros vysoký a polis obec, překládáno též jako horní město, vyšehrad) ve svém původním významu označuje opevněné návrší řeckých měst s posvátným okrskem a vladařským palácem. Přeneseně se pak výraz používá v archeologii pro centrální, zpravidla silně opevněnou část pravěkého nebo raně středověkého hradiště. Nejznámější akropole, Akropolis athénská, byla vybudována uprostřed města a měla Athény reprezentovat.
- La palabra Acrópolis proviene del griego ἄκρος, (extremo) y πόλις,(ciudad), y hace referencia a la parte más alta de una ciudad. En la actualidad se suele restringir el término a la parte más alta de las antiguas polis griegas, aunque también se puede utilizar para ciudades romanas y de otras civilizaciones. Con la intención de disponer de una mejor defensa, los primitivos pobladores emplazaban sus asentamientos en elevaciones naturales del terreno, preferiblemente con bordes escarpados. Con el tiempo, esta zona elevada se convertía en el núcleo a partir del cual iba desarrollándose el crecimiento urbano. Así nacieron ciudades como Atenas o Roma, la cual fue resultado de la unificación de siete poblados ubicados en sus respectivas colinas. Debido a la situación privilegiada, las acrópolis solían albergar los edificios más emblemáticos, como templos o plazas de reunión, y en ellas que se reunían las personalidades de la ciudad o se celebraban actos importantes. La acrópolis más conocida es la Acrópolis de Atenas, que incluye el Partenón.
- Akropolis oli monissa antiikin Kreikan kaupungeissa linnavuoren nimitys. Alkujaan akropoliksilla sijaitsi usein hallitsijoiden linnoja tai linnoituksia, jonne myös alakaupungissa asuva kansa pystyi pakenemaan vihollisen uhatessa. Tunnetuin akropolis on Ateenan Akropolis, josta kehittyi ajan mittaan tärkeä uskonnollinen keskus ja Ateenan mahdin symboli.
- Le terme acropole (ἀκρόπολις / akrópolis, signifiant « ville haute ») désigne de manière générale une citadelle construite sur la partie la plus élevée et la mieux défendue d'une cité de la Grèce antique, servant de refuge ultime aux populations lors des attaques. Il vient de l’adjectif ἄκρος (ákros « élevé ») et du substantif πόλις, signifiant ainsi « point le plus haut de la ville ». L'acropole contient aussi les temples dédiés au(x) dieu(x) principal(aux) de la ville. Les différentes acropoles ont parfois des noms originaux, comme « la Cadmée » à Thèbes, ou « l'Acrocorinthe » à Corinthe.
- Acropoli è un termine derivato dal greco ' "akros", alto, ' "polis", città che indica la parte più alta di una città. Nella Grecia antica indicava quella parte della città che veniva costruita per ragioni difensive sulla sommità di un'altura e spesso cinta da mura. La "parte alta" delle città greche, come Atene, Argo, Micene e Tirinto, in età micenea era il luogo di residenza del re, ma col tempo divenne il centro religioso dell'abitato, sede di templi e luoghi di riunione. Tali fortificazioni non sono riferibili esclusivamente al mondo ellenico, bensì si ritrovano in tutto il Mediterraneo orientale (ad esempio presso gli Ittiti) ed in Italia. Esempi tipici di acropoli, in parte tuttora ben conservati, sono quelli di Atene e di Selinunte (Sicilia); anche il castello Eurialo di Siracusa può essere considerato parte dell'acropoli di quella città. Ma l'acropoli di Atene, una collina rocciosa che si eleva fino a circa 100 metri sulla città circostante, ha conservato molte caratteristiche originarie.
- ファイル:Athens Acropolis. jpg アクロポリス アクロポリス（ἀκρόπολις）とは、古代ギリシアのポリスのシンボルとなった小高い丘のこと。アクロポリスは「高いところ、城市」を意味し、防壁で固められた自然の丘に神殿や砦が築かれているのが普通である。
- Akropolis (of acropolis) betekent in het Grieks het hoogste punt van de stad en is de naam die in de poleis gegeven werd aan de stadsburcht of citadel. Het woord wordt correct uitgesproken met de klemtoon op de eerste o. De burchten hadden een strategische ligging; een bergachtige hoogte die laag genoeg was om vanuit de vlakte enigszins toegankelijk te zijn en hoog genoeg om gemakkelijk te worden verdedigd. Ze vormden de basis van waaruit de feodale heer het omringende gebied kon beheersen en beschermen. De vorst bouwde er zijn burcht of paleis. De burgers nestelden zich aan de rand of de voet van de berg, waar zij in tijd van nood hun toevlucht konden zoeken. Op die manier ontwikkelden zich nederzettingen, die in bepaalde gevallen uitgroeiden tot machtige poleis. Na het verval van de Myceense vorstendommen verloren deze burchten (onder gewijzigde politieke en sociale verhoudingen) gaandeweg hun louter defensieve functie. Ze boden nog slechts in noodtoestanden een toevlucht voor de burgers. Een voorbeeld hiervan was de Akropolis van Athene bij de Perzische aanval in 480 v. Chr.. Toch bleef de militair onbelangrijk geworden akropolis voor de burgerij haar waarde behouden als bakermat van de gemeenschap en zetel van de goddelijke machten, onder wier bescherming de polis was gegroeid. De bebouwde bergtoppen bleven ook symbool van politieke macht. Naarmate de democratie veld won, viel de nadruk meer en meer op de zich nu steeds uitbreidende benedenstad. De oude bovenstad, nu akropolis genoemd ter onderscheiding van de polis beneden, behield echter haar historisch prestige. Burchten en paleizen werden veelal door heiligdommen (tempels) vervangen. Vooral te Athene is dat het geval. Hier en daar behield een akropolis nog lang een militair-strategische betekenis en verscheidene burchtheuvels herwonnen zelfs in de late oudheid en de Middeleeuwen hun oorspronkelijke rol van militaire vesting (zoals die van Korinthe, waar Byzantijnen, kruisvaarders, Venetianen en Turken hun versterkingen bouwden op de oude burcht). Naast de algemene benaming "akropolis" treffen we in sommige steden ook specifieke namen aan: Larissa, voor de burcht van Argos,; Pergama voor die van Troje; Cadmia voor die van Thebe; Acrocorinthus voor die van Korinthe. Resten van een akropolis zijn onder meer te zien in Lindos (op het eiland Rhodos), Korinthe en Pergamum, maar vooral beroemd is die van Athene. In modern spraakgebruik is "akropolis" trouwens in het bijzonder de aanduiding voor de burchtheuvel van Athene.
- Ordet akropolis (fra gammelgresk ἡ ἀκρόπολις, sammensatt av ἄκρος - ákros og ἡ πόλις - ʰē pólis), er en betegnelse på høyborgen i de eldste greske byene, som i senere tid fikk templer, altere og statuer til ære for gudene. Mest kjent av akropolisene er akropolisen i Athen. Tidlige bosettere valgte høyereliggende områder for å kunne forsvare seg, vanligvis var dette en høyde med bratte sider. Disse tidlige festningene ble i mange deler av verden kjernen av store byer som vokste opp på det lavere området rundt. Ordet «akropolis», selv om det har gresk opprinnelse og assosieres hovedsakelig med de greske byene, kan generelt brukes om alle slike festninger. Det mest berømte eksemplaret er akropolisen i Athen som på grunn av sine historiske assosiasjoner og de berømte bygningene som ble satt opp på den, vanligvis er kjent uten presisering som «Akropolis». På grunn av sin klassiske gresk-romerske stil har ruinene av Mission San Juan Capistranos «Great Stone Church» i California i USA blitt kalt den «amerikanske akropolis». Andre deler av verden utviklet andre navn for høye festninger eller alcázar som ofte forsterket en naturlig sterk posisjon. I det sentrale Italia klynger mange små landsbysamfunn seg til foten av en befestet bebyggelse kjent som «La Rocca» til samfunnet. Begrepet akropolis er også brukt for å beskrive det sentrale komplekset av overlappende strukturer som plazaer og pyramider i mange mayabyer som Tikal og Copán.
- Akropol (gr. ἀκρόπολις akropolis, od ἄκρος akros - "najwyższy" i πόλις polis - "miasto") – w starożytnej Grecji osiedle, miasto lub jego część znajdująca się na wysokim wzgórzu, cytadela z pałacami i świątyniami.
- Acrópole (do grego ἀκρόπολις, composto de ἄκρος, "extremo, alto", e πόλις, "cidade") é a parte da cidade construída nas partes mais altas do relevo da região. A posição tem tanto valor simbólico, elevar e enobrecer os valores humanos, como estratégico, pois dali podia ser melhor defendida. Era na acrópole das diversas cidades que se construíam as estruturas mais nobres, tais os templos e os palácios dos governantes. A acrópole grega original de Atenas ficou famosa pela construção do Partenon, suntuoso templo em honra à deusa Atena, ricamente construído em mármores raros e ornado com esculturas de Fídias por ordem de Péricles e com recursos originalmente destinados a patrocinar a guerra contra os Persas. A palavra acrópole tem sido usada em arqueologia e história para designar os centros das cidades antigas ou sítios arqueológicos onde se situam as principais estruturas arquitetônicas. Nas cidades maias era comum e recorrente a acrópole com pirâmides-templos, grandes praças públicas, estádios e palácios e não poucos historiadores as compararam com as formações arquitectónicas da acrópole original. Cidade da antiga Atenas, localizada sobre um rochedo (aproximadamente 100m). Consagrada a Atena desde a era micênica, foi devastada pelos persas nas guerras médicas. No século V a.C. , Péricles encarregou Fídias de sua renovaçao; foram contruídos magníficos monumentos, com o acesso pelo propileu. Rico museu de obras arcaicas. Acrópole de Atenas Ágora de Atenas
- Acropola este o parte fortificată a unei aşezări, situată pe o colină, constituind citadela vechilor oraşe greceşti.
- Акро́поль — возвышенная и укреплённая часть древнегреческого города, так называемый верхний город; крепость (убежище на случай войны). На Акрополе обычно находились храмы божеств-покровителей данного города. Наиболее известен акрополь в Афинах, внесённый в список Всемирного наследия. В Греческом Акрополе было очень много скульптур с изображениями богов. Это место, где находится большая часть скульптур. Файл:Akropol afin 5v. jpg Акрополь в Афинах. 2-я половина 5 в. до н. э. Имеется также в Турции Акрополь Афродисия возведенный в 2800—2300 г. до н. э.
- Akropolis är en befäst stad, belägen på en klipphöjd i antikens Grekland. Namnet är sammansatt av grekiska akros -högt beläget och polis -stad. En akropol var mycket vanlig, främst av försvarsmässiga skäl; där låg stadens kärna och helgedomar. Men med tiden växte städerna fram även nedanför akropolen, och utsattes man för anfall kunde invånarna ändå dra sig tillbaka till denna plats. Den mest berömda akropolen är Akropoli i Aten.
- Akropolis, Eski Yunan kentlerinde, kentlerin yanıbaşındaki yüksekliklere verilen addır. Yunanca akropolis "yukarıda bulunan şehir" anlamına gelir. Klasik dönem Yunanistan'ında her önemli yerleşme yerinin bir akropolisi vardı. Tapınaklar, hazinelerin saklandığı yapılar ve çeşitli kurumlar burada yer alırdı. Saldırı durumunda akropolis sonuna kadar savunulurdu.
- Акрополь дослівно з грецької — «верхнє місто», височинна, фортифікована частина давньогрецького міста. Звичайно він був місцем первинного поселення, навколо якого поступово розростався менш захищене «нижнє місто». Тоді акрополь слугував прихистком для мешканців міста під час воєн. Найвідомішим є акрополь в Афінах, який сьогодні являє археологічний заповідником із музеєм і є обєктом Світової спадщини ЮНЕСКО. Власне, це пагорб заввишки 156 м, 170 м завширшки та довжиною близько 300 м. Донині зберіглися Парфенон — головний храм Стародавніх Афін на честь покровительки міста та усієї Аттики богині Афіни; Пропілеї та залишки Пінакотеки (зібрання картин-пінак), Храму Ніки Аптерос (Перемоги Бескрилої) архітектора Каллікрата.
- 卫城，特指雅典的卫城，或泛指任何城市的卫城。 人类进入农耕时代后，需要进入平原进行耕作。然而平原相对于山区的不利因素是其易攻难守，于是早期的人们在山下平原修建城市的同时也在城市附近的山区修建被称为卫城的军事要塞。这样做的目的是，一旦城市受到战争的威胁，居民们可以迁移到易守难攻的卫城进行持久战、消耗战。如此可以降低财产和人口的损失。
|
| rdfs:comment
|
- Acropolis (Gr. akros, akron, edge, extremity + polis, city, pl. acropoleis) literally means city on the edge (or extremity). In Greek, Acropolis means "Highest City". For purposes of defense, early settlers naturally chose elevated ground, frequently a hill with precipitous sides. In many parts of the world, these early citadels became the nuclei of large cities, which grew up on the surrounding lower ground, such as modern Rome.
- Die Akropolis, ist die auf dem höchstgelegenen Teil einer griechischen Stadt gelegene Festung. Meist entwickelte sich diese Wehranlage im Laufe der Geschichte daneben zum Kultplatz mit den wichtigsten Heiligtümern. Zu einer antiken griechischen Stadt gehörte grundsätzlich immer eine Akropolis – auch wenn einige aufgrund flachen Geländes diese Bezeichnung nicht recht zu verdienen scheinen.
- La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del grec akrópolis (d' akros, situat a dalt de tot, i polis, ciutat) i literalment significa "ciutat alta". L'acròpoli és la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt àlgid d'un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes també importants.
- Akropolis, Akropole (z řeckého akros vysoký a polis obec, překládáno též jako horní město, vyšehrad) ve svém původním významu označuje opevněné návrší řeckých měst s posvátným okrskem a vladařským palácem. Přeneseně se pak výraz používá v archeologii pro centrální, zpravidla silně opevněnou část pravěkého nebo raně středověkého hradiště.
- La palabra Acrópolis proviene del griego ἄκρος, (extremo) y πόλις,(ciudad), y hace referencia a la parte más alta de una ciudad. En la actualidad se suele restringir el término a la parte más alta de las antiguas polis griegas, aunque también se puede utilizar para ciudades romanas y de otras civilizaciones.
- Akropolis oli monissa antiikin Kreikan kaupungeissa linnavuoren nimitys. Alkujaan akropoliksilla sijaitsi usein hallitsijoiden linnoja tai linnoituksia, jonne myös alakaupungissa asuva kansa pystyi pakenemaan vihollisen uhatessa. Tunnetuin akropolis on Ateenan Akropolis, josta kehittyi ajan mittaan tärkeä uskonnollinen keskus ja Ateenan mahdin symboli.
- Le terme acropole (ἀκρόπολις / akrópolis, signifiant « ville haute ») désigne de manière générale une citadelle construite sur la partie la plus élevée et la mieux défendue d'une cité de la Grèce antique, servant de refuge ultime aux populations lors des attaques. Il vient de l’adjectif ἄκρος (ákros « élevé ») et du substantif πόλις, signifiant ainsi « point le plus haut de la ville ».
- Acropoli è un termine derivato dal greco ' "akros", alto, ' "polis", città che indica la parte più alta di una città. Nella Grecia antica indicava quella parte della città che veniva costruita per ragioni difensive sulla sommità di un'altura e spesso cinta da mura. La "parte alta" delle città greche, come Atene, Argo, Micene e Tirinto, in età micenea era il luogo di residenza del re, ma col tempo divenne il centro religioso dell'abitato, sede di templi e luoghi di riunione.
- ファイル:Athens Acropolis. jpg アクロポリス アクロポリス（ἀκρόπολις）とは、古代ギリシアのポリスのシンボルとなった小高い丘のこと。アクロポリスは「高いところ、城市」を意味し、防壁で固められた自然の丘に神殿や砦が築かれているのが普通である。
- Akropolis (of acropolis) betekent in het Grieks het hoogste punt van de stad en is de naam die in de poleis gegeven werd aan de stadsburcht of citadel. Het woord wordt correct uitgesproken met de klemtoon op de eerste o. De burchten hadden een strategische ligging; een bergachtige hoogte die laag genoeg was om vanuit de vlakte enigszins toegankelijk te zijn en hoog genoeg om gemakkelijk te worden verdedigd.
- Ordet akropolis (fra gammelgresk ἡ ἀκρόπολις, sammensatt av ἄκρος - ákros og ἡ πόλις - ʰē pólis), er en betegnelse på høyborgen i de eldste greske byene, som i senere tid fikk templer, altere og statuer til ære for gudene. Mest kjent av akropolisene er akropolisen i Athen. Tidlige bosettere valgte høyereliggende områder for å kunne forsvare seg, vanligvis var dette en høyde med bratte sider.
- Akropol (gr. ἀκρόπολις akropolis, od ἄκρος akros - "najwyższy" i πόλις polis - "miasto") – w starożytnej Grecji osiedle, miasto lub jego część znajdująca się na wysokim wzgórzu, cytadela z pałacami i świątyniami.
- Acrópole (do grego ἀκρόπολις, composto de ἄκρος, "extremo, alto", e πόλις, "cidade") é a parte da cidade construída nas partes mais altas do relevo da região. A posição tem tanto valor simbólico, elevar e enobrecer os valores humanos, como estratégico, pois dali podia ser melhor defendida. Era na acrópole das diversas cidades que se construíam as estruturas mais nobres, tais os templos e os palácios dos governantes.
- Acropola este o parte fortificată a unei aşezări, situată pe o colină, constituind citadela vechilor oraşe greceşti.
- Акро́поль — возвышенная и укреплённая часть древнегреческого города, так называемый верхний город; крепость (убежище на случай войны). На Акрополе обычно находились храмы божеств-покровителей данного города.
- Akropolis är en befäst stad, belägen på en klipphöjd i antikens Grekland. Namnet är sammansatt av grekiska akros -högt beläget och polis -stad. En akropol var mycket vanlig, främst av försvarsmässiga skäl; där låg stadens kärna och helgedomar. Men med tiden växte städerna fram även nedanför akropolen, och utsattes man för anfall kunde invånarna ändå dra sig tillbaka till denna plats. Den mest berömda akropolen är Akropoli i Aten.
- Akropolis, Eski Yunan kentlerinde, kentlerin yanıbaşındaki yüksekliklere verilen addır. Yunanca akropolis "yukarıda bulunan şehir" anlamına gelir. Klasik dönem Yunanistan'ında her önemli yerleşme yerinin bir akropolisi vardı. Tapınaklar, hazinelerin saklandığı yapılar ve çeşitli kurumlar burada yer alırdı. Saldırı durumunda akropolis sonuna kadar savunulurdu.
- Акрополь дослівно з грецької — «верхнє місто», височинна, фортифікована частина давньогрецького міста. Звичайно він був місцем первинного поселення, навколо якого поступово розростався менш захищене «нижнє місто».
- 卫城，特指雅典的卫城，或泛指任何城市的卫城。 人类进入农耕时代后，需要进入平原进行耕作。然而平原相对于山区的不利因素是其易攻难守，于是早期的人们在山下平原修建城市的同时也在城市附近的山区修建被称为卫城的军事要塞。这样做的目的是，一旦城市受到战争的威胁，居民们可以迁移到易守难攻的卫城进行持久战、消耗战。如此可以降低财产和人口的损失。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
