| dbpedia-owl:abstract
|
- Agila II est l'un des derniers rois Wisigoths d'Hispanie. Uniquement connu par ses monnaies, il semble avoir été un rival de Rodéric, mais ni l'un ni l'autre ne furent capables d'enrayer l'invasion arabe. À la mort d'Agila, son successeur Ardo ne régna que sur la région de Narbonne, au-delà des Pyrénées.
- Agila II. (auch Achila oder Akhila; † um 714) war von 711 bis ca. 714 König der Westgoten. Er regierte in der Endphase des Westgotenreichs und beherrschte nur einen Teil des Reichsgebiets.
- Chiamato anche Achila, o Akhila, Agila, anche in spagnolo e in portoghese, Aquila in catalano, fu coreggente del padre dal 708 al 710; in contrapposizione a Roderico tra il 710 ed il 711 o 713.
- Achila II (also spelled Agila, Aquila, or Akhila; died circa 714) was the king of Visigothic Hispania (much reduced since the time of his predecessors) from 710 or 711 until his death. Achila's reign is known solely from coins and regnal lists and is unmentioned by reliable narrative histories. Gold coins of Achila's have been found bearing the inscriptions of the mints of Girona, Zaragoza, Tarragona, and Narbonne. Because the narrative sources, the numismatics, and the regnal lists all confirm the reign of Roderic during the same years as Achila, it is almost doubtless the fact that the two were kings in opposition to each other following Roderic's coup, which may have resulted either in or from the death of the previous king, Wittiza. There are more coins surviving from Achila's kingdom than Roderic's, but the findings do not overlap in territory and it is suspected that the kingdom had been divided between two factions, with the southwest following (or being subjected to) Roderic and the northeast fallilng under the rule of Achila. It is unknown to whom the provinces of Gallaecia and Baetica fell. That Roderic and Achila never appear to have come into military conflict is probably best explained by the preoccupation of Roderic with Arab raids and not to a formal division of the kingdom. Two continuations of the Chronicon Regum Visigothorum record Achila's reign of three years following immediately upon Wittiza's. It has even been suggested by some scholars that Achila was in fact Wittiza's son and successor and that Roderic had tried to usurp the throne from him, even that he had been a co-ruler with Wittiza since 708. Any son of Wittiza would have been a child in 711. Achila's reign probably began shortly after Roderic's and lasted until 713 or 714. During Achila's brief reign, Arab raids began to plague the south of Hispania, where Roderic ruled. Roderic tried to deal with them but was killed in the trying. Some supporters of Achila may have deserted Roderic on his final campaign. Because of the oppressive policy of his predecessors towards the Jews and the large Jewish population of Narbonensis and because of what he stood to gain should Roderic be removed, military historian Bernard Bachrach has written that "[t t]here is a temptation to conclude that the Muslims, King Achila, and the Jews all joined together, at least temporarily, to overthrow Roderic. " It is possible that an ecclesiastic named Oppa was declared king at Toledo by rivals of both Roderic and Achila, either before Roderic's defeat and death at the Battle of the Guadalete or between his death and the Arab capture of Toledo. Whatever the case, almost all of Hispania save Gallaecia, the Asturias, the country of the Basques, and the valley of the Ebro had fallen to the Arabs within a couple years of Roderic's death. In 713 the Arabs and their Berber allies began the conquest of the Ebro valley, taking Zaragoza. These events coincide with the end of Achila's three-year reign and may have accounted for his death in battle with the invaders. The nature of the discovery of a smattering of coins at El Bovalar near Lleida shows that El Bovalar probably fell and was razed by the invaders in 714. Achila was succeeded by Ardo, who only reigned in Narbonensis north of the Pyrenees and probably died in the Arab invasion of that region in 721.
- Agila II (zm. 714) - król Wizygotów od 711 do śmierci. O panowaniu Agili nie wiadomo wiele, fakt jego wyboru na tron i sprawowania władzy poświadczają monety, nie jest natomiast wspominany w źródłach szanowanych historyków i kronikarzy. Monety Agili odnaleziono w Gironie, Saragossie, Tarragonie i Narbonie. Nie jest znane pochodzenie Agili, spekulowano, że mógł być synem Wittizy, jednak ewentualny potomek był wówczas dzieckiem Ze względu na najazd muzułmański Tarika ibn Ziyada w 711 roku panowanie Agili ograniczone było jedynie do północno-wschodnich ziem królestwa wizygockiego, co potwierdza zasięg obszaru znajdowania monet z jego imieniem. Prawdopodobnie władca zginął w 714 roku w potyczce z muzułmańskimi najeźdzcami. Następcą Agili został Ardo. Przypisy
- Agila II fue rey de los visigodos entre 710 y su muerte. Su nombre se transcribe ocasionalmente también Aquila, Achila o Akhila, de acuerdo a las diferentes ortografías empleadas por los romanos para representar el sonido /j/, inexistente en latín. Waqila, en las fuentes árabes. Apenas se conservan noticias de su reinado, aunque son testimonio del mismo diferentes monedas conservadas procedentes de las cecas de Narbona, Gerona y Tarragona. Hijo del rey Witiza, fue asociado al trono por su padre alrededor de 708 y nombrado monarca tras la muerte de éste en el 710 en la zona norte del reino, las provincias romanas Tarraconense y Narbonense, mientras que Don Rodrigo ocupaba el sur, con capital en Toledo. El enfrentamiento entre ambos daría lugar a que su tío Oppas, obispo de Toledo, solicitase ayuda a los musulmanes que ocupaban el norte de África para enfrentarse a Don Rodrigo, lo que provocó la invasión del 711. Tras la muerte de Rodrigo ese mismo año, probablemente fue reconocido rey en Toledo. Al parecer en el año 712 Agila, junto con sus hermanos y un extenso séquito, viajó a Toledo, de donde el líder musulmán Tarik debió remitirle a Musa ibn Nusayr, quien no quiso asumir ninguna responsabilidad política de deslindar las pretensiones al trono del visigodo. Por lo tanto, envió al monarca a Damasco, para que fuera el Califa quien tomara la última decisión. Agila debió salir de Hispania el mismo año 712 y la nobleza witiziana quedó temporalmente sin un líder sobre el terreno, aunque la dirección política del partido witiziano fue asumida probablemente por parientes u hombres de confianza de Agila. En el 714 debió conocerse en Hispania la renuncia fáctica al trono de Agila, y los magnates witizianos de la Tarraconense y Narbonense eligieron un nuevo rey, en circunstancias desconocidas: Ardón. Agila se mantendría como rey en una zona reducida del norte hasta su muerte en 716. Fueron sus hermanos, hijos también de Witiza: Olmundo y Ardabasto. Predecesor:Rodrigo Rey de los Visigodos711 - 714/716 Sucesor:Ardón
- Àkhila II, també Àquila II, fou rei dels visigots. El rei visigot Àkhila II dit també Àquila II era fill, o si més no, parent directe del seu predecessor Vítiza. Va ser proclamat enfront de Roderic el 710. Àkhila II hagué d'enfrontar-se a la revolta del duc de la Bètica, Roderic, que s'apoderà de Toledo i fou reconegut a Lusitània i la Bètica. Àkhila II hagué de fugir cap a les contrades mediterrànies del regne on, a la Septimània i a les àrees marítimes de la Tarraconense i la Cartaginense, va actuar-hi plenament com a sobirà, tal com ho demostren les monedes encunyades a nom seu a Narbona, Girona i Tarragona. En aquesta situació, com que potser alguns nobles de la facció vitizana –els partidaris d'Àkhila II– sol·licitaren ajut als àrabs per combatre Roderic, el cabdill àrab Mussa ibn Nussayr envià cap a la Península un exèrcit dirigit pel seu lloctinent Tàriq ibn Ziyad. Aleshores, Roderic, deixant la lluita contra els pobles bascos i contra el seu rival, baixà a la Bètica, on fou vençut i mort pels àrabs a la batalla de Guadalete. Després de la victòria, Tàriq es traslladà a Toledo i s'apoderà dels territoris que havia controlat Roderic. Un any més tard, el 712, Mussa desembarcà de nou a Hispània, aquesta vegada, però, amb el propòsit no ja d'intervenir en les lluites civils dels visigots, sinó de conquerir el territori. Així, sotmeté les ciutats que se li mostraren rebels –Sevilla i Mèrida– i es dirigí cap a les regions mediterrànies, on proposà a Àkhila II de renunciar al regne a canvi de reconèixer-li la propietat sobre els seus béns patrimonials, situats possiblement a la Bètica. Aquest s'avingué al tracte i, abandonant els seus partidaris, es traslladà a Toledo, on l'ex-rei hi esdevingué cap de la comunitat cristiana i el califa li va concedir el títol de comte i li va retornar els béns que Roderic li havia confiscat, que eren unes tres mil hisendes. Va renunciar a la corona junt amb els seus tres fills, Olmund, Ardabast i Àkhila, de ben segur el 714. Per la seva banda, però, certes faccions de l'aristocràcia de la Tarraconense i la Septimània no acceptaren la capitulació; per tal de resistir l'atac àrab, proclamaren rei un noble de nom Ardó. Precedit per:Roderic rei visigot710-713 Succeït per:Ardó
- Ágila II. foi rei dos Visigodos entre 710 e a sua morte. Poucas notícias se conservam do seu reinado, embora o testemunhem diversas moedas cunhadas nas casas da moeda de Narbona, Gerona e Tarragona. Filho de Vitiza, foi associado ao trono por volta de 708, e nomeado monarca depois da morte deste em 710 na zona norte do reino, (as províncias romanas da Tarraconense e da Septimânia, enquanto que Rodrigo ocupava o sul e a capital Toledo. A luta entre os dois levou a que o seu tio Opas, bispo de Toledo, pedisse o auxílio dos muçulmanos do norte de África para combater Rodrigo, o que provocou a invasão de 711. Depois da morte de Rodrigo na batalha de Guadalete, foi provavelmente reconhecido rei em Toledo. Possivelmente em 712 Ágila encontrou-se com Tarique, o qual o enviou para falar com Muça, o qual, por sua vez, e não querendo arcar com quaisquer responsabilidades relativas às pretensões ao trono do visigodo, o remeteu ao Califa para que este tomasse a decisão final. Ágila deixou a Península Ibérica nesse mesmo ano e a nobreza vitizana ficou temporariamente sem liderança no terreno, embora a direcção possa ter sido assumida por familiares ou homens da confiança de Ágila. Em 714 difindiu-se pela Hispânia a renúncia de Ágila ao trono,e os nobres vitizanos da Tarraconense e da Septimânia elegeram um novo rei: Ardão. Ágila continuaria a governar uma zona reduzida no norte da Península até à sua morte em 716.
- Агила II — король вестготов, правил в 711 — 714 годах. После гибели Родериха был провозглашен королём на северо-востоке вестготской державы: Агила II чеканил свою монету в Таррагоне, Хероне и Нарбонне. В «Хронике вестготских королей» Агиле II приписывается трёхлетний период правления. Этим наши сведения о нём исчерпываются. Он определенно не был сыном Витицы, но, скорее всего, принадлежал к его сторонникам, так как в списке королей, называющем его имя среди других королевских имён, не упоминается Родерих.
|
| rdfs:comment
|
- Àkhila II, també Àquila II, fou rei dels visigots. El rei visigot Àkhila II dit també Àquila II era fill, o si més no, parent directe del seu predecessor Vítiza. Va ser proclamat enfront de Roderic el 710. Àkhila II hagué d'enfrontar-se a la revolta del duc de la Bètica, Roderic, que s'apoderà de Toledo i fou reconegut a Lusitània i la Bètica.
- Agila II est l'un des derniers rois Wisigoths d'Hispanie. Uniquement connu par ses monnaies, il semble avoir été un rival de Rodéric, mais ni l'un ni l'autre ne furent capables d'enrayer l'invasion arabe. À la mort d'Agila, son successeur Ardo ne régna que sur la région de Narbonne, au-delà des Pyrénées.
- Achila II (also spelled Agila, Aquila, or Akhila; died circa 714) was the king of Visigothic Hispania (much reduced since the time of his predecessors) from 710 or 711 until his death. Achila's reign is known solely from coins and regnal lists and is unmentioned by reliable narrative histories. Gold coins of Achila's have been found bearing the inscriptions of the mints of Girona, Zaragoza, Tarragona, and Narbonne.
- Agila II. (auch Achila oder Akhila; † um 714) war von 711 bis ca. 714 König der Westgoten. Er regierte in der Endphase des Westgotenreichs und beherrschte nur einen Teil des Reichsgebiets.
- Chiamato anche Achila, o Akhila, Agila, anche in spagnolo e in portoghese, Aquila in catalano, fu coreggente del padre dal 708 al 710; in contrapposizione a Roderico tra il 710 ed il 711 o 713.
- Agila II (zm. 714) - król Wizygotów od 711 do śmierci. O panowaniu Agili nie wiadomo wiele, fakt jego wyboru na tron i sprawowania władzy poświadczają monety, nie jest natomiast wspominany w źródłach szanowanych historyków i kronikarzy. Monety Agili odnaleziono w Gironie, Saragossie, Tarragonie i Narbonie.
- Ágila II. foi rei dos Visigodos entre 710 e a sua morte. Poucas notícias se conservam do seu reinado, embora o testemunhem diversas moedas cunhadas nas casas da moeda de Narbona, Gerona e Tarragona. Filho de Vitiza, foi associado ao trono por volta de 708, e nomeado monarca depois da morte deste em 710 na zona norte do reino, (as províncias romanas da Tarraconense e da Septimânia, enquanto que Rodrigo ocupava o sul e a capital Toledo.
- Агила II — король вестготов, правил в 711 — 714 годах. После гибели Родериха был провозглашен королём на северо-востоке вестготской державы: Агила II чеканил свою монету в Таррагоне, Хероне и Нарбонне. В «Хронике вестготских королей» Агиле II приписывается трёхлетний период правления. Этим наши сведения о нём исчерпываются.
- Agila II fue rey de los visigodos entre 710 y su muerte. Su nombre se transcribe ocasionalmente también Aquila, Achila o Akhila, de acuerdo a las diferentes ortografías empleadas por los romanos para representar el sonido /j/, inexistente en latín. Waqila, en las fuentes árabes. Apenas se conservan noticias de su reinado, aunque son testimonio del mismo diferentes monedas conservadas procedentes de las cecas de Narbona, Gerona y Tarragona.
|