| dbpprop:abstract
|
- Achaea is an ancient province and a present prefecture of Greece, on the northern coast of the Peloponnese, stretching from the mountain ranges of Erymanthus and Cyllene on the south to a narrow strip of fertile land on the north, bordering the Gulf of Corinth, into which the mountain Panachaicus (1,902 m, the northernmost mountain range in the Peloponnese) projects. Achaea is bounded on the west by the territory of Elis, on the east by that of Sicyon, which, however, was sometimes included in it. The population in 2001 had reached over 300,000.
- Achaia (auch Achäa, griechisch Αχαΐα, Achaía) ist eine griechische Präfektur auf der Peloponnesischen Halbinsel und gehört zur Region Westgriechenland (Δυτική Ελλάδα/Ditikí Elláda). Achaia hat 322.789 Einwohner, Hauptstadt ist Patras (Πάτρα/Pátra) mit 171.616 Einwohnern. Die Achäer oder Achaier sind einer der Hauptstämme des Antiken Griechenland und bei Homer Synonym für die gegen Troja kämpfenden Griechen an sich. Sie besiedelten auch die Phthiotis. Später war Achaia Teil und Namensgeber der römischen Provinz Achaea. Bis 1943 war Megaspiläon (griechisch Μεγα Σπήλαιον, „große Höhle“) das größte und reichste Kloster in Griechenland.
- Acaia fou una regió de l'antiga Grècia a la costa nord-oest del Peloponès. Tenia al sud l'Arcàdia, al sud-oest l'Èlide i al nord el golf de Corint. La muntanya principal fou Patras i també hi havia alguns promontoris rellevants: Drepanon (punta nord del Peloponès), Rhion, al seu costat (al est), i Araxos al límit entre Acaia i Èlide. Els rius principals foren el Crathis (que neix a Arcàdia), el Peiros (o Acolos), el Sythas (límit entre Acaia i Sicione), el Krios, el Buraicos (nascut també a Arcàdia), el Cerynites (igualment sorgit a Arcàdia), el Selinos, el Meganitas, el Fenix, el Bolinaios, el Xelemnos,, el Carados, el Meilicos i el Glaukos, Segons la llegenda els pobladors primitius es deien Agialis (homes de la costa) fins que el país fou poblat pels invasors jònics que li van donar el seu nom (Jònia). La llegenda diu que Ion, fill de Xothos, es va aliar a Selinos, rei del país i es va casar amb la seva filla Hèlice i després el va succeir al tron. Els jònics van restar amos del país fins l'arribada dels dòrics que van expulsar als aqueus d'algunes regions del Peloponès i es van establir a Jònia sota el seu rei Tisamenos, fill d'Orestes. Els jònics foren derrotats en una batalla i es van refugiar al Àtica i els aqueus van quedar amos del país que va prendre el seu nom. Els jònics van formar ciutats per la unió de diversos llogarets: Patras (set llogarets), Dyme (sis llogarets), Agios (set o vuit llogarets), mentre els aqueus van fundar dotze ciutats. Mes tard trobem mes de dotze ciutats independents. Las dotze ciutats inicials van formar un estat dirigit per reis suposats successors de Tisamenos, fins a Ogygos, que fou el darrer i després la monarquia fou abolida, es va establir la democràcia i cada ciutat va ser independent però van formar la Lliga Aquea amb una finalitat inicialment religiosa. Heròdot esmenta les dotze ciutats de la Lliga: Actual Princep d 'Acaia: La Seva Altesa Serenisima Senyor Jesus Saumell i Zafra Princep d'Acaia i Marques de Campobianco. Òbviament es tracta d'un Títol Nobiliari honorífic (Reconegut per l'Alt Tribunal Internacional de l'Haia i pels països signataris del tractat de 1961). Ja que Grècia és actualment una Repùblica. SAS Senyor Jesus Saumell i Zafra Príncep d'Acaia i Marquis de Campobianco. Nasqué a Reus un 4 de Juliol de 1963. Pretendent als trons de Catalunya, Illes Balears, Valéncia, Catalunya Nord i Alguer. Pellene Aegeira Aegea Bura Helike Aegeion Ripes Patres Fares Olenos Dime Tritaia De la llista de Polibi se sap que Ripes (Rhipes) i Aegea foren substituïdes per Leòntion i Cerineia La seu de la Lliga era Hèlice i el déu tutelar Poseidó. En general foren neutrals a les guerres (ni tan sols contra els perses) i foren una regió prospera fins el temps de Filip de Macedònia. El 454 aC foren aliats d'Atenes però el 445 aC, quant es va establir la pau amb Esparta per trenta anys, Acaia va passar sota influencia espartana. A la guerra del Peloponès només Pel·lene fou aliada d'Esparta i la resta fou neutral, fins que avançat el conflicte Patres es va posar al costat d'Atenes. Quant Helike fou destruïda per un tsunami la seu es va traslladar a Aegion i el déu fou llavors Zeus Homarios i també Demeter. El 338 aC, a la batalla de Queronea, van estar al costat d'Atenes i de Tebes, i foren derrotats pels macedonis. El 330 aC la Lliga es va unir a Esparta (menys Pellene) i fou derrotada amb la resta dels grecs a Mantineia. La lliga va quedar molt debilitada i no va poder participar a les guerres lamiaques després de la mort d'Alexandre el gran. Els diàdocs Demetri, Casandre i Antígon Gònates van establir guarnicions al país i van afavorir als tirans locals. A la mort de Lisímac de Macedònia el 281 aC van recuperar la independència (les primeres que van expulsar als macedonis foren Patras i Dyme, exemple seguit aviat per Triteia i Phares) i les invasions dels gals van impedir la reacció macedònia. Les quatre ciutats esmentades van renovar la lliga Aquea a la que es van unir Aegion i Bura i va seguir Cerineia. De les antigues ciutats de la lliga només restaven Leòntion, Aegeira i Pellene fora (Helike ja no existia i Olenos va quedar deshabitada per aquell temps) i finalment les tres s'hi van adherir i així va quedar formada una lliga de 10 ciutats. La lliga renovada fou un dels cossos polítics mes importants de Grècia, que tenia com objectiu polític la unió de les ciutats-estats mantenint un autogovern intern complert. Una assemblea federal (Sunedrion) que es reunia dos cops al any (a Agios, encara que mes tard va passar a Corint o altres ciutats que es van unir a la Lliga) i tenien dret de paraula tots els ciutadans de mes de 30 anys però les votacions eren per majoria de ciutats; a mes de l'assemblea hi havia un Consell que decidia les qüestions a sotmetre a l'assemblea. La lliga la dirigia un strategos tant civil com militarment. Els primers 25 anys governaven junts dos strategos però a partir d'aquesta data només es va designar un de sol, essent el primer Marc de Ceryneia i es va designar un Hipparcos o comandant de la cavalleria; hi havia un subestrategos (Hupostrategos) però no se saben les seves funcions; un secretari (grammateos); i un comitè permanent de deu membres (Demiurgos) segurament un per cada ciutat (al adherir noves ciutats el nombre del comitè va restar deu); totes aquestes funcions duraven un any i l'strategos no podia ser reelegit fins passat un any, i si moria exercint, el seu antecessor agafava el càrrec fins al final del mandat Quant Aratos va lliurar Sició del seu tirà va aconseguir que la ciutat s'unís a la lliga. Aratos, amb només 20 anys, va assolir la missió d'alliberar de tirans el Peloponès que eren en general partidaris de Macedònia, i unir les ciutats a la Lliga. Així durant una anys moltes ciutats es van unir a la Lliga després d'enderrocar als tirans, Antígon Gònates, rei de Macedonia, i el seu successor Demetri II, es van aliar amb els etolis, però Aratos els va derrotar. El 243 aC Aratos va expulsar al tirà de Corint i la ciutat es va unir a la Lliga i van seguir Megara, Trozen i Epidauros als pocs mesos. El 239 aC es va unir a la Lliga la ciutat de Megalòpolis i el 236 aC Argos. Semblava que Aratos podia dominar tot el Peloponès però Esparta sota la direcció del rei Cleomenes III s'oposava a aquests plans. Quant Aratos es va apoderar d'Orcomenes, Tegea i Mantineia, ciutats arcadies que s'havien unit a la Lliga Etòlia que les havia cedit a Esparta, va esclatar la guerra que Polibi anomena Guerra Cleomènica; els aqueus foren derrotats en diverses batalles i van perdre algunes ciutats; finalment van accedir a entrar en aliança amb Esparta amb el rei Cleomenes com a líder de l'aliança. Aratos llavors va demanar ajut a Antígon III Dosó el que va posar a Acaia sota dependència de Macedònia. Les negociacions amb Cleomenes van fracassar i va esclatar la guerra altra cop el 224 aC i finalment Antígon va derrotar a Cleomenes a la batalla de Selàsia . Cleomenes va sortir del país cap Egipte i Antígon va quedar amo d'Esparta però no va donar cap nova possessió a la Lliga Aquea. Al 220 aC va començar la guerra social amb la invasió del Peloponès pels etolis. Els Aqueus foren derrotats i Aratos va demanar altra cop ajut a Macedònia on ja era rei Filip. El rei macedoni va dirigir la guerra amb encert i els etolis van haver de demanar la pau el 217 aC. La lliga va gaudir d'una anys de pau, però força supeditada a la política macedònia. Es possible que Aratos fou enverinat per ordre de Filip el 213 aC. La Lliga es va regenerar amb Filopemen que va introduir reformes al exercit i va establir les tàctiques dels macedonis i va poder assolir una certa independència. Va derrotar a Macanides, tirà d'Esparta i va demostrar que l'exercit aqueu tornava a estar en bona disposició. A la guerra entre Filip i Roma, la Lliga es va decantar per la darrera i va fer un tractat de pau. Els següents anys la lliga va estar en guerra amb Nabis, successor de Macanides com a tirà a Esparta, que va morir assassinat per alguns etolis el 192 aC, i llavors Filopemen va aconseguir que Esparta s'unís a la Lliga, a la que també van entrar el 191 aC Messènia i Èlide amb el que tot el Peloponès era doncs part de la Lliga, però el tractat amb Roma limitava el seu poder. El 188 aC Filopemen va decidir arrasar les fortificacions d'Esparta i abolir les lleis de Licurg i el Senat romà el va censurar. La lliga i el senat van transaccionar aquesta i altres decisions, però cada vegada era mes evident el control de Roma, tot i que la independència de la Lliga era reconeguda, Filopemen era partidari de la sobirania i de no provocar a Roma per mantenir la independència, i després de la seva mort van seguir la mateixa política Lycortas, Xenon i Polibi. Pel contrari Calícrates encapçalava el partit prorromà partidari de ser un estat vassall però engrandit gràcies a l'ajuda romana. Després de la derrota de Perseu pels romans, Calícrates va enviar a Roma a mil aqueus escollits que foren acusats d'ajudar a Perseu i que van restar com a presoners a Itàlia durant 17 anys després dels quals, quant només restaven 300, els fou permès el retorn pel senat. Entre els retornats estava Polibi, l'historiador. Alguns van tornar clamant a la guerra contra Roma. En aquest moment hi havia una disputa entre la Lliga i Esparta i el senat romà va enviar una ambaixada a Grècia el 147 aC que va exigir la sortida d'Esparta, Argos i Corint de la Lliga, que havia de restar només una lliga de ciutats aquees. Això fou rebutjat per la lliga i el cap de la mateixa, Critolaos, va convèncer als demés d'anar a la guerra. La Lliga va declarar la guerra a Esparta el que equivalia a fer la guerra a la seva protectora, Roma. El 146 aC Critolaos va marxar per Beòcia cap a Tessàlia, però es va retirar al acostar-se Metel que venia de Macedònia. Critolaos fou atrapat pel roma prop de Scarfia una mica al sud de les Termòpiles, i fou derrotat. Critolaos va desaparèixer i els aqueus es van retirar a Corint on es va presentar Metel. Diaeos, successor de Critolaos, va decidir seguir la lluita doncs ell mateix n'havia estat promotor i no podia esperar perdó dels romans. Mentre Metellus fou substituït pel cònsol Mummius. Diaeos va obtenir uns petits èxits parcials i va presentar batalla als romans davant de Corint però fou derrotat fàcilment i Corint es va rendir, i els romans van prendre una sagnant venjança (els homes foren executats i les dones i criatures venuts com esclaus) i la ciutat saquejada i després incendiada.. Això va ser el final de la Lliga. El seu territori es va convertir en la província d'Acaia. Ciutats d'Acaia: Pel·lene (de la que depenien Oluros i Gonoissa o Donussa Aegeira Aegea Bura Cerineia Helike Aegion Patres Olenos Dime (amb les dependències de Teicos, Hecatombaon i Langon. Fares Leòntion Tritaia Altres ciutats d'Acaia d'status polític desconegut Akarra Alos Anake Askeion Azotos Panormos Pella Phaistos Politeia Psophis Skolis Tarne Teneion Thrios Tromileia
- Acaya es una antigua provincia y una prefectura actual de Grecia que se encuentra sobre la costa del norte del Peloponeso, lindando con el Golfo de Corinto. Acaya linda por el oeste con el territorio de Elis, en el este con Sición. La población en 2001 había alcanzado más de 300,000 habitantes.
- Akhaia (kreikaksi Αχαΐα) on Kreikan prefektuuri Peloponnesoksen pohjoisosassa. Lännessä Akhaian rajanaapuri on Elis, etelässä Arkadia ja idässä Korintti. Pohjoisessa on Korintinlahti. Vuonna 2001 maakunnassa asui 300 000 ihmistä. Iliaassa ja Odysseiassa akhaijalaisiksi sanotaan yleensä kreikkalaisia. Historiallisen antiikin aikana akhaialaisten perustama Akhaian liitto soti Aitolian liittoa, Rooman valtakuntaa, Spartaa ja Makedoniaa vastaan. Keskiajalla ristiretkeilijät perustivat Akhaian ruhtinaskunnan, joka joutui ensin Venetsian ja lopulta Osmanien valtakunnan vallan alle.
- L’Achaïe (en grec ancien Ἀχαΐα / Akhaía, en grec moderne Αχαΐα / Akhaía) est une ancienne région de la Grèce antique, située au nord-ouest de la péninsule du Péloponnèse. C'est aussi un actuel nome grec dont le chef-lieu est Patras. Cette région s'étend sur plus de 6000 km², depuis le cap Avgo à l'est jusqu'au cap Araxos à l'ouest, du golfe de Corinthe jusqu'à la frontière avec Élis et l'Arcadie d'une part, et Sicyone d'autre part. Riche en contrastes, le pays est dominé par un massif montagneux, le Panachaïkon (sommets à environ 2000 m), qui le parcourt du nord au sud et sépare naturellement l'Achaïe orientale de l'Achaïe occidentale. Le golfe de Corinthe reçoit beaucoup de torrents provenant des monts d'Achaïe ou d'Arcadie; ces torrents divisent le paysage, souvent en accord avec les territoires des cités. Une étroite plaine côtière, le long de la partie occidentale, appelée Aigialos en grec Αἰγιαλός / Aigialós) c'est-à-dire « la côte », s'élargit considérablement vers l'ouest où se sont formées plusieurs lagunes.
- L'Acaia è una prefettura della Grecia occidentale. Confina ad est con la Corinzia, a sud con l'Arcadia e ad ovest con l'Elide. A nord è bagnata dalle acque del golfo di Corinto. Il suo capoluogo è Patrasso.
- Achaea is een departement van Griekenland, gelegen op de noordelijke Peloponnesos. De hoofdstad is Patras en het departement heeft 322.789 inwoners (2001).
- Akhaia er et prefektur i den nordlige delen av Peloponnes-halvøya i Hellas med havnebyen Patras som hovedstad. Til tross for at prefekturet ligger på Peloponnes, hører det administrativt inn under periferien Vest-Hellas. I Antikkens Hellas utgjorde befolkningen der, akhaierne, en egen gruppe og tidvis en selvstendig stat. Det er mulig at akhaierne opprinnelig kom fra det området sør i Thessalia som noen ganger kalles Achaea Phthiotis, og at de ble drevet til det nåværende Akhaia av dorerne som innvandret og som okkuperte også det meste av Peloppones.
- Achaja (Αχαΐα) - kraina historyczna i nomos w Grecji Zachodniej, w północnej części Peloponezu, ze stolicą w Patras. Graniczy z nomosami: Koryntia, Arkadia i Elida (Grecja Zachodnia). Powierzchnię 3271 km², zamieszkuje około 331 tys. osób.
- Acaia é uma prefeitura da Grécia, localizada na periferia da Grécia Ocidental. Está situada na costa norte do Peloponeso. Sua capital é a cidade de Patras. Acaia foi também a denominação de uma antiga província romana. Prince (obviamente não governa, já que a Grécia é uma República e, portanto, é um título meramente honorário: Senhor Jesus, Sua Alteza o Príncipe de Saumell Acaya. Nacido i Zafra em Reus. Espana. Julho 4, 1963
- Ahaia este un judeţ grec în partea nordică a peninsulei Peloponez În Grecia antică desemna ţinutul situat în nordul Peloponezului. Numele provine de la aheeni, primii eleni care s-au stabilit în acest ţinut. Ahaia era şi numele provinciei romane formate în anul 146 î. Hr. de Augustus, care cuprindea Grecia de la sud de Thesalia.
- Аха́йя — область на севере Пелопоннеса, населённая ахейцами. Ахайя была названа в честь первых поселенцев — ахейцев из Арголиды, поселившихся здесь во времена завоеваний микенских городов. Столица области — Патры, получившая свое имя от вождя ахейцев — Патреаса. Эта часть острова играла важную роль с 280 года до н. э. , когда был образован Ахейский союз. После победы над Македонией римляне подразумевали под Ахайей всю Грецию (как часть македонской провинции; с 27 г до н. э. — сенатская провинция с центром в Коринфе). В 67 г н. э. , в период правления Нерона, греки получили освобождение от налогов. С 395 г. Ахайя являлась частью Восточной Римской империи. Настоящий принц (разумеется, не регулировать, поскольку Греция является республикой, и поэтому является чисто почетное звание: Господи Иисусе Его Высочества Принца Saumell Acaya. Nacido я Сафра в Reus. Espana. July 4, 1963
- Achaia är en grekisk prefektur i distriktet Peloponnesos. Prefekturen har cirka 327 316 invånare och huvudstaden är Patra. Den totala ytan på prefekturen är 3 209 km².
- Achaea. Yunanistan'ın Batı Yunanistan coğrafi bölgesinbe dahil bir il.
- Ахея — ном в Греції, розташований в периферії Західна Греція. Столиця — Патри.
- 阿哈伊亞州 （希腊语：Αχαΐα、國際音標：/{axaˈia}/；多調拼寫：Ἀχαΐα）是希臘西希臘大區的一個州，位於伯羅奔尼撒半島的西北部，西北臨帕特雷灣，東北臨科林西亞灣。面積3,271.507平方公里，2005年人口331,376人。首府帕特雷。 下分21市、2鎮。
|
| rdfs:comment
|
- Achaea is an ancient province and a present prefecture of Greece, on the northern coast of the Peloponnese, stretching from the mountain ranges of Erymanthus and Cyllene on the south to a narrow strip of fertile land on the north, bordering the Gulf of Corinth, into which the mountain Panachaicus (1,902 m, the northernmost mountain range in the Peloponnese) projects.
- Achaia (auch Achäa, griechisch Αχαΐα, Achaía) ist eine griechische Präfektur auf der Peloponnesischen Halbinsel und gehört zur Region Westgriechenland (Δυτική Ελλάδα/Ditikí Elláda). Achaia hat 322.789 Einwohner, Hauptstadt ist Patras (Πάτρα/Pátra) mit 171.616 Einwohnern. Die Achäer oder Achaier sind einer der Hauptstämme des Antiken Griechenland und bei Homer Synonym für die gegen Troja kämpfenden Griechen an sich. Sie besiedelten auch die Phthiotis.
- Acaia fou una regió de l'antiga Grècia a la costa nord-oest del Peloponès. Tenia al sud l'Arcàdia, al sud-oest l'Èlide i al nord el golf de Corint. La muntanya principal fou Patras i també hi havia alguns promontoris rellevants: Drepanon (punta nord del Peloponès), Rhion, al seu costat (al est), i Araxos al límit entre Acaia i Èlide.
- Acaya es una antigua provincia y una prefectura actual de Grecia que se encuentra sobre la costa del norte del Peloponeso, lindando con el Golfo de Corinto. Acaya linda por el oeste con el territorio de Elis, en el este con Sición. La población en 2001 había alcanzado más de 300,000 habitantes.
- Akhaia (kreikaksi Αχαΐα) on Kreikan prefektuuri Peloponnesoksen pohjoisosassa. Lännessä Akhaian rajanaapuri on Elis, etelässä Arkadia ja idässä Korintti. Pohjoisessa on Korintinlahti. Vuonna 2001 maakunnassa asui 300 000 ihmistä. Iliaassa ja Odysseiassa akhaijalaisiksi sanotaan yleensä kreikkalaisia. Historiallisen antiikin aikana akhaialaisten perustama Akhaian liitto soti Aitolian liittoa, Rooman valtakuntaa, Spartaa ja Makedoniaa vastaan.
- L’Achaïe (en grec ancien Ἀχαΐα / Akhaía, en grec moderne Αχαΐα / Akhaía) est une ancienne région de la Grèce antique, située au nord-ouest de la péninsule du Péloponnèse. C'est aussi un actuel nome grec dont le chef-lieu est Patras. Cette région s'étend sur plus de 6000 km², depuis le cap Avgo à l'est jusqu'au cap Araxos à l'ouest, du golfe de Corinthe jusqu'à la frontière avec Élis et l'Arcadie d'une part, et Sicyone d'autre part.
- L'Acaia è una prefettura della Grecia occidentale. Confina ad est con la Corinzia, a sud con l'Arcadia e ad ovest con l'Elide. A nord è bagnata dalle acque del golfo di Corinto. Il suo capoluogo è Patrasso.
- Achaea is een departement van Griekenland, gelegen op de noordelijke Peloponnesos. De hoofdstad is Patras en het departement heeft 322.789 inwoners (2001).
- Akhaia er et prefektur i den nordlige delen av Peloponnes-halvøya i Hellas med havnebyen Patras som hovedstad. Til tross for at prefekturet ligger på Peloponnes, hører det administrativt inn under periferien Vest-Hellas. I Antikkens Hellas utgjorde befolkningen der, akhaierne, en egen gruppe og tidvis en selvstendig stat.
- Achaja (Αχαΐα) - kraina historyczna i nomos w Grecji Zachodniej, w północnej części Peloponezu, ze stolicą w Patras. Graniczy z nomosami: Koryntia, Arkadia i Elida (Grecja Zachodnia). Powierzchnię 3271 km², zamieszkuje około 331 tys. osób.
- Acaia é uma prefeitura da Grécia, localizada na periferia da Grécia Ocidental. Está situada na costa norte do Peloponeso. Sua capital é a cidade de Patras. Acaia foi também a denominação de uma antiga província romana. Prince (obviamente não governa, já que a Grécia é uma República e, portanto, é um título meramente honorário: Senhor Jesus, Sua Alteza o Príncipe de Saumell Acaya. Nacido i Zafra em Reus. Espana. Julho 4, 1963
- Ahaia este un judeţ grec în partea nordică a peninsulei Peloponez În Grecia antică desemna ţinutul situat în nordul Peloponezului. Numele provine de la aheeni, primii eleni care s-au stabilit în acest ţinut. Ahaia era şi numele provinciei romane formate în anul 146 î. Hr. de Augustus, care cuprindea Grecia de la sud de Thesalia.
- Аха́йя — область на севере Пелопоннеса, населённая ахейцами. Ахайя была названа в честь первых поселенцев — ахейцев из Арголиды, поселившихся здесь во времена завоеваний микенских городов. Столица области — Патры, получившая свое имя от вождя ахейцев — Патреаса.
- Achaia är en grekisk prefektur i distriktet Peloponnesos. Prefekturen har cirka 327 316 invånare och huvudstaden är Patra. Den totala ytan på prefekturen är 3 209 km².
- Achaea. Yunanistan'ın Batı Yunanistan coğrafi bölgesinbe dahil bir il.
- Ахея — ном в Греції, розташований в периферії Західна Греція. Столиця — Патри.
- 阿哈伊亞州 （希腊语：Αχαΐα、國際音標：/{axaˈia}/；多調拼寫：Ἀχαΐα）是希臘西希臘大區的一個州，位於伯羅奔尼撒半島的西北部，西北臨帕特雷灣，東北臨科林西亞灣。面積3,271.507平方公里，2005年人口331,376人。首府帕特雷。 下分21市、2鎮。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
