| dbpprop:abstract
|
- Maulana Abul Kalam Muhiyuddin Ahmed (11 November 1888 – 22 February 1958) was a Muslim scholar and a senior political leader of the Indian independence movement. He was one of the most prominent Muslim leaders to support Hindu-Muslim unity, opposing the partition of India on communal lines. Following India's independence, he became the first Minister of Education in the Indian government. He is commonly remembered as Maulana Azad; he had adopted Azad (Free) as his pen name. As a young man, Azad composed poetry in Urdu as well as treatises on religion and philosophy. He rose to prominence through his work as a journalist, publishing works critical of the British Raj and espousing the causes of Indian nationalism. Azad became a leader of the Khilafat Movement during which he came into close contact with Indian leader Mahatma Gandhi. Azad became an enthusiastic supporter of Gandhi's ideas of non-violent civil disobedience, and worked actively to organise the Non-cooperation movement in protest of the 1919 Rowlatt Acts. Azad committed himself to Gandhi's ideals, including promoting Swadeshi (Indigenous) products and the cause of Swaraj (Self-rule) for India. He would become the youngest person to serve as the President of the Indian National Congress in 1923. Azad was one of the main organisers of the Dharasana Satyagraha in 1931, and emerged as one of the most important national leaders of the time, prominently leading the causes of Hindu-Muslim unity as well as espousing secularism and socialism. He served as Congress President from 1940 to 1945, during which the Quit India rebellion was launched and Azad was imprisoned with the entire Congress leadership for three years. Azad became the most prominent Muslim opponent of the demand for a separate Muslim state of Pakistan and served in the interim national government. Amidst communal turmoil following the partition of India, he worked for religious harmony. As India's Education Minister, Azad oversaw the establishment of a national education system with free primary education and modern institutions of higher education. He is also credited with the establishment of the Indian Institutes of Technology and the foundation of the University Grants Commission, an important institution to supervise and advance the higher education in the nation.
- Abul Kalam Ghulam Muhiyuddin, genannt Maulana Abul Kalam Azad war ein indischer Schriftsteller und Freiheitskämpfer in der Unabhängigkeitsbewegung Indiens. Als Führer der indischen Kongresspartei, vertrat er die Interessen der urdusprechenden muslimischen Bevölkerung. Nach der Unabhängigkeit war er Erziehungsminister.
- Abul Kalam Azad fou un pensador musulmà i activista polític que advocà pel Nacionalisme Indi basat en la unitat de totes les comunitats ètnico-religioses del país. Fou un destacat polític del Gandhisme i ministre d'ensenyament de l'Índia. De família tradicionalista i llengua materna àrab, es va dedicar als seus estudis en un ambient islàmic ortodox, aconseguint dominar l'urdu, el persa, el hindi i l'anglès. Va escriure nombroses obres com a interpretacions de l'Alcorà, el Hadiz, el Fiqh i el Kalam. Creia que totes les religions i ètnies de l'Índia, podien crear una harmoniosa federació de fe i totes les cultures, un estat independent. Azad fou potser, un dels primers intel·lectuals que va definir i manifestar la idea d'una democràcia laïcista per a l'Índia emancipada. Es va mostrar certament interessat en les doctrines pan-islàmiques i pensaments de Jamal al-Din al-Afghani i Syed Ahmed Khan, que el van induir a visitar l'Afganistan, l'Iraq, l'Egipte, Síria i Turquia. A l'Iraq va conèixer als revolucionaris exiliats que havien lluitat per a establir un govern constitucional a l'Iran. A l'Egipte va coincidir amb Muhammad Abduh, Muhammad Said Pasha i altres activistes revolucionaris del mon àrab. A la seva volta al pais, Azad es va unir a dos líders insurreccionals de l'est de l'Índia, Sri Arabinda Ghose i Sri Shyam Shundar Chakravarty, membres del moviment revolucionari en contra del domini britànic. En 1912 inaugurà el semanari Al-Helal, escrit en urdu i que atacava obertament l'imperialisme britànic i les seves malifetes a la nació. Fou prohibit en 1914 i Azad li va canviar el nom anomenant-lo Al-Balagh, amb el mateix objectiu de propagar el nacionalisme hindú i les idees revolucionàries. En 1916, el govern va prohibir també aquesta publicació i va expulsar a Azad de Calcuta, internant-lo en una presó de Ranchi d'on va ser alliberat després de la Primera Guerra Mundial en 1920. A la fi Azad es va convertir en un entusiasta partidari de las idees de Gandhi de desobediència civil no violenta, i va treballar activament per a organitzar la No Cooperació primer moviment de protesta no violenta provocat pels anomenats Fets de Rowlatt de 1919. Azad es va convertir en 1923 en el president més jove del Congrés Nacional de l'Índia. Fou reconegut per Gandhi com un dels seus tinents més lleials, esdevenint el més íntim dels seus asesors durant la turmentosa política de l'Índia entre els anys 1930 i 1940. Va tornar a exercir el càrrec de president del Congrés des de 1940 fins a 1945, En començar la rebel·lió Quit India (Bharat chodo) Azad va ser empresonat pels britànics juntament amb tots els dirigents del Congrés Nacional d'Índia durant tres anys. Una vegada aconseguida la independència de l'Índia Azad va formar part del govern provisional com a ministre d'ensenyament on va desenvolupar una tasca reconeguda encara avui dia. També va ser pare de la Constitució i assessor del primer ministre Nehru. Durant els greus esdeveniments de extrema violència que van desencadenar la partició de l'Índia, va ser el musulmà més prominent en defensar una solució federativa al sagnant enfrontament entre musulmans i hindús. En mig dels greus disturbis comunals que van provocar milions de morts, Azad va treballar per a l'harmonia religiosa i la cooperació entre comunitats. Azad va planejar la creació de programes nacionals de construcció d'escoles i universitats i l'alfabetització de nens i joves. Va ser elegit per a la Cambra Baixa del Parlament indi, el Lok Sabha en 1952 y novament en 1957, Azad va recolzar les polítiques socialistes de Nehru, així com l'avenç dels drets socials i oportunitats econòmiques per a les dones i els nadius marginats. En 1956, va exercir com a president de la Conferencia General de la UNESCO celebrada a Nova Delhi. Azad va passar els darrers anys de la seva vida centrat en l'escriptura del seu llibre "Índia guanya Llibertat", una relació exhaustiva de la lluita per la llibertat de l'Índia, que fou publicat en 1957. Després de la independència i partició va ser durament atacat, especialment des del Pakistan, per no haver fet ho suficient per a evitar les matances de musulmans i acusat d'afinitat amb la causa hindú. No obstant es recordat per la història com un ferm defensor de la unitat musulmano-hindú i venerat a l'Índia com un dels pares de la nació. No en va nombroses institucions índies porten avui el seu nom: el Maulana Azad Medical College, a Nova Delhi, el Maulana Azad National Institute of Technology a Bohpal o la Maulana Azad National Urdu University a Kolkata.
- Abul Kalam Azad fue un pensador musulmán y activista político que abogó por el Nacionalismo Indio basado en la unidad de todas las comunidades étnico-religiosas. Fue un destacado político del Gandhismo y ministro de educación de la India. De familia tradicionalista y lengua materna árabe, se dedicó a sus estudios en un ambiente islámico ortodoxo, consiguiendo dominar el urdu, el persa, el hindi y el inglés. Escribió muchas obras como reinterpretaciones del Corán, el Hadiz, el Fiqh y el Kalam. Creía que todas las religiones y etnias de la India, podían crear una armoniosa federación de fe y todas las culturas, un estado independiente. Azad fue quizás, uno de los primeros intelectuales que definió y manifestó la idea de una democracia laicista para la India emancipada. Adquirió cierto interés por las doctrinas pan-islámicas y pensamientos de Jamal al-Din al-Afghani y Syed Ahmed Khan, que lo indujeron a visitar Afganistán, Iraq, Egipto, Siria y Turquía. En Irak conoció a los revolucionarios exiliados que lucharon por establecer un gobierno constitucional en Irán. En Egipto se encontró con Muhammad Abduh, Muhammad Said Pasha y otros activistas revolucionarios del Mundo árabe. A su regreso del extranjero, Azad se unió a dos líderes de insurrección del este de la India, Sri Arabinda Ghose y Sri Shyam Shundar Chakravarty, miembros del movimiento revolucionario en contra del dominio británico. En 1912 inauguró el semanario Al-Helal, escrito en urdu y que atacaba abiertamente al imperialismo británico y sus fechorías en la nación. Fue silenciado en 1914 y Azad le cambió de nombre llamándolo Al-Balagh, con el mismo fin de propagar el nacionalismo hindú y las ideas revolucionarias. En 1916, el gobierno prohibió también esta publicación y expulsó a Azad de Calcuta, internándolo en una prisión de Ranchi de donde fue liberado después de la Primera Guerra Mundial en 1920. Fue reconocido por Gandhi como uno de sus tenientes más leales, siendo el más íntimo de sus asesores durante la tempestuosa política de la India entre los años 1930 y 1940.
- Maulana Abul Kalam Muhiyuddin Ahmed foi um estudioso muçulmano e um alto dirigente político do Movimento de Independência Indiano.
- Маулана Абул Калам Азад — індійський політичний діяч та вчений. Один з лідерів національно-визвольного руху, послідовний прихильник індійсько-мусульманської єдності. Походив зі старовинного роду делійських улемів. На початку політичної діяльності в 1908 році був пов’язаний з бенгальськими терористами. З 1912 — член, а в 1923 і 1939-1943 роках голова Індійського національного конгресу. В 1912-1914 роках видавав урдумовну газету «Аль-Хіляль» (Півмісяць) — орган антианглійської пропаганди найрадикальнішої частини мусульманської інтелігенції. Азад був одним з керівників кампанії громадянської непокори в 1919—1922 та в 1930 роках. Очолював індійську делегацію під час перемовин з Великобританією в 1942, 1945 та 1946 роках. Автор коментарів до Корану та робіт з філософії та історії літератури урду. З 1947 року — міністр освіти Індії.
|
| rdfs:comment
|
- Maulana Abul Kalam Muhiyuddin Ahmed (11 November 1888 – 22 February 1958) was a Muslim scholar and a senior political leader of the Indian independence movement. He was one of the most prominent Muslim leaders to support Hindu-Muslim unity, opposing the partition of India on communal lines. Following India's independence, he became the first Minister of Education in the Indian government. He is commonly remembered as Maulana Azad; he had adopted Azad (Free) as his pen name.
- Abul Kalam Ghulam Muhiyuddin, genannt Maulana Abul Kalam Azad war ein indischer Schriftsteller und Freiheitskämpfer in der Unabhängigkeitsbewegung Indiens. Als Führer der indischen Kongresspartei, vertrat er die Interessen der urdusprechenden muslimischen Bevölkerung. Nach der Unabhängigkeit war er Erziehungsminister.
- Abul Kalam Azad fou un pensador musulmà i activista polític que advocà pel Nacionalisme Indi basat en la unitat de totes les comunitats ètnico-religioses del país. Fou un destacat polític del Gandhisme i ministre d'ensenyament de l'Índia. De família tradicionalista i llengua materna àrab, es va dedicar als seus estudis en un ambient islàmic ortodox, aconseguint dominar l'urdu, el persa, el hindi i l'anglès.
- Abul Kalam Azad fue un pensador musulmán y activista político que abogó por el Nacionalismo Indio basado en la unidad de todas las comunidades étnico-religiosas. Fue un destacado político del Gandhismo y ministro de educación de la India. De familia tradicionalista y lengua materna árabe, se dedicó a sus estudios en un ambiente islámico ortodoxo, consiguiendo dominar el urdu, el persa, el hindi y el inglés.
- Maulana Abul Kalam Muhiyuddin Ahmed foi um estudioso muçulmano e um alto dirigente político do Movimento de Independência Indiano.
- Маулана Абул Калам Азад — індійський політичний діяч та вчений. Один з лідерів національно-визвольного руху, послідовний прихильник індійсько-мусульманської єдності. Походив зі старовинного роду делійських улемів.
|